DOCSLIB.ORG

Nalec Maldà Arbeca Juneda Golmés Térmens Barbens El Poal Bellvís

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Nalec Maldà Arbeca Juneda Golmés Térmens Barbens El Poal Bellvís e r Límits comarcals g R e i S Pedrís u Límits municipals l d e Bellcaire d'Urgell e Hàbitats d'interès comunitari F Penelles ° a Vallfogona de Balaguer Prioritari r f a n Prats mediterranis rics en anuals, basòfils y a e No prioritari r lo Pilar d'Almenara g e Reg Castellserà uer d Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera S e Va llfog l ona e Tossal del Nen Matollars halonitròfils Tarassó Menàrguens Falcons Almenara Alta Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics Tossal del Garrameu Matollars termomediterranis i predesèrtics Bellestar Torreneral re eg S el la Guàrdia la Fuliola Santa Maria de Montmagastrell Linyola Boldú Térmens Puig de Barretpicat Clo t de Sa Tossal d'Espígol nt G S è il i (per qu i el Tarròs les Tarroges d a nc e la (per Barr a Bo d Riu Corb (tr d'Ondara ve e e a Riu r a l r m ) Tornabous in P g fe lo Tossal rio o e r S ) èqu la b S C ia de le e Aguilella l n la Cendrosa dro Montalé ) e els Arcs s a el Bullidor ferior) am in orb (tr Riu C lo R egu e e r r el Poal Ivars d'Urgell g Barbens e lo Tossal Roig lo Tossal S Bellvís l g ue ra e Re G r e les Pla lo an r d nes R u e e Reg g u e r les Cases de Barbens Vila-sana Tossals de Santa Maria Seana lo Re la Rosaleda gueret el Palau les Casetes Anglesola Riu C F d'Anglesola orb on Vellana (t do b ra d Co r , tram m e iu su la (R perior) in Co als f m Vilagrassa Can er a es Culleré io e l S r) r d è Castellnou de Seana mo qu Cla ia d el F Bell-lloc d'Urgell Co on mú d lar uia de o L g èq M o r S adi la Urbanització Urgell lla S Sidamon les Colònies Sitja de Bellpuig è q les Tosses u Fondarella Tossal del Pericó ia de Golmés Tossal de Montcofre la Can Pantorra P Bellpuig el Coscollar l a MOLLERUSSA Tossal de Montalbà n a Tossal de Montperler les Malvines l'Eral la Barceloneta la Fita Alta Tossal del Poc R els Alamús S i è u q C u Miralcamp o i B rb a d a (t r ra e r m F M a Preixana o Vensilló n Vilanova in n o c fe d ra r o d d io d i e de Bellpuig r) e ll l Tossal de les Arcades a le s Tossal de l'Infern s M a B Tossal Raner r o q u r e g s e o te DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL s Tossal dels Estinclells Torregrossa I OBRES PÚBLIQUES Tossal de la Fonta PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D'URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL Margalef TÍTOL DEL PLÀNOL: la Pena Hàbitats d'interès comunitari Tossal de la Pleta Tossalet de l'Àliga Turó de Puig-roig Belianes Sant Martí de Maldà NÚM. PLÀNOL: DATA: To ss a l d e l Ce ba Nalec Octubre 2010 Puiggròs Tossal de les Forques 14 Torrent de la Femosa Juneda Tossal del Miqueló el Vilet Cartografia de referència: Base topogràfica 1:50.000 de l'ICC. gverd de Lleida R Rocafort de Vallbona Font: Cartografia dels hàbitats d'interès comunitari a Catalunya Tossal Balaguer ie Maldà Tossal del Calder ra (DMAH, 2005). les Arenetes Tossal de la Devesa d Tossal de Guardiola Sèq Tossal Gros e M Tossal del Roc uia Roques del Barret a de Arbeca ld el Saladar R Mor Tossal del Puig an ier adil e a la ll ESCALES: de Sant Joan B Tossal de les Forques To 0123 o ie rre Tossal del Tau 1:100.000 rrà R ra nt km la Serra s de de C la Llorenç de Rocafort Original DIN A-3 Torreros o F Puig de Gardeny nc em les Cases del Pla Tossal de la Pleta a bel o la sa Roques del Cementiri Tossal del Picot Punta del Xifré Vallbona de les Monges.
Load more

Recommended publications
  • Els Plets De Les Baronies De Bellpuig 1 Linyola (1731-1840)
    ELS PLETS DE LES BARONIES DE BELLPUIG 1 LINYOLA (1731-1840) 129 Per Esteve Mestre i Roige 9 I - INTRODUCCIO l'Arxiu Historic Comarcal de Cervera, en la seva secci6 comarcal i en l'apartat de Bellpuig, Atrobem una relaci6 de plets que es plantejaren a les Baronies de Bellpuig i vila de Linyola ı entre el bar6 i els seus pobles. D'aquests plets cal remarcar diverses coses: 1.- EIs plets, majoritariament, foren iniciats pel bar6, en negar-se els pobles a complir les seves obligacions -pagaments de delmes, quisties, censos, etc ... -; els plets es resolgueren en ge­ neral a favor del bar6. 2.- Despres de les lleis de Mendizabal de 1836 i 1837, el bar6 continua pledejant amb els seus pobles, amb la intenci6 de tornar a cobrar els delmes. 3.- Tots els plets foren iniciats pel procurador del bar6, que era Ramon Maria de Jover, de Tarrega, i part dels plets es portaren davant l'Alcaldia Major de Tarrega. Quant ala historia d'aquests pobles de la Plana d'Urgell durant aquesta epoca, tingueren grans dificultats degut a la postguerra, a les grans sequeres que va patir l'UrgelP i als canvis politics que va viure el p~is (epoca liberal de 1821-1823, decada ignominiosa de 1823-1833, gue­ rra carlina de 1833-40 i, enmig, les lleis de Mendizabal de 1836-7). Tots aquests canvis~s veuran reflectits en els plets. II - ELS PLETS En un 1libre de comptes de la baronia de Bellpuig3 trobem, en el foli 47, la Relacion gene­ ral 0 noticia de tos pteitos y expedientes litigosos que activa 0 pasivamente se han seguido por parte de Su Exca.
    [Show full text]
  • Baixa Descarrega El
    DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES m » 3i ICASIELLOTS S! Roser Ripollès i de la Fragua A vjr rá * UrV, Q kr ^ L éC . iS B 3r« jr*' .. • I i y > d* «r- / • I '>* LA MIGRACIÓ A LES GARRIGUES DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES I CASTELLOTS M'ha semblat interessant fer l'estudi de la migració a grafia actual i al costat, entre parèntesis, la o les grafies les Garrigues precisament al segle XVIII, perquè aquest trobades quan aquestes són diferents. Als pobles, a més és un segle de prosperitat i de repoblament de tot a més, he indicat a quin bisbat corresponien i a quina Catalunya després de la devastació produïda per les comarca pertanyen avui i quan es tracta de llocs que successives epidèmies de pesta, des del segle XIV fins no tenien municipi propi, he indicat el municipi al a mitjan segle XVII, i les Garrigues, lògicament, també qual pertanyien, si em consta. He escollit de fer-ho va participar d'aquesta prosperitat i d'aquest així per tal que si algú els vol localitzar en un mapa li repoblament. Per saber que és un període sigui més fàcil de trobar-los i, al mateix temps, se'n d'expansió només cal donar un tomb pels pobles de la pugui calcular la distància simplement llegint el treball. comarca i mirar les seves esglésies. Pràcticament totes Cal tenir en compte, però, que la superfície dels bisbats són del segle XVIII: en alguns pobles, com a les Borges, en aquella època no era igual que l'actual, ja que hi va es van fer noves de peu; en altres, com a Fulleda, es va haver petites modificacions al segle XIX i molt ampliar l'església existent.
    [Show full text]
  • Ley 5/1988, De 28 De Marzo, De Creación De Las Comarcas Del Pla De L'estany, El Pla D'urgell Y La Alta Ribagorça
    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Ley 5/1988, de 28 de marzo, de creación de las comarcas del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell y la Alta Ribagorça. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 992, de 16 de mayo de 1988 «BOE» núm. 135, de 6 de junio de 1988 Referencia: BOE-A-1988-13636 ÍNDICE Preámbulo................................................................ 2 Artículos................................................................. 2 Artículo único........................................................... 2 Disposiciones adicionales...................................................... 2 Disposición adicional...................................................... 2 Disposiciones transitorias...................................................... 2 Disposición transitoria..................................................... 2 Disposiciones finales......................................................... 3 Disposición final primera.................................................... 3 Disposición final segunda................................................... 3 Disposición final tercera.................................................... 3 Página 1 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO LEGISLACIÓN CONSOLIDADA TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que se establece en el artículo 33.2 del Estatuto de Autonomía, promulgo la siguiente LEY DE CREACIÓN DE LAS COMARCAS DEL PLA DE L’ESTANY, EL PLA D’URGELL Y LA ALTA RIBAGORÇA
    [Show full text]
  • Relleu a L'alcaldia
    L’informatiu Tardor 2017 - núm. 37 Relleu a l’alcaldia L’informatiu Telèfons d’interès per als veïns i veïnes de Sidamon Centraleta 973 560 421 Ajuntament de Sidamon Fax 973 717 115 Consultori Mèdic Sidamon 973 560 028 Bell-lloc 973 717 200 Farmàcia Sidamon 973 717 105 Col·legi Públic “El Timó” Sidamon 973 717 021 Llar d’Infants “La Tenalla” Sidamon 699 248 058 Consell Comarcal Pla d’Urgell Mollerussa 973 711 313 Emergències 112 112 Mossos d’Esquadra Mollerussa 973 700 050 Mollerussa 973 602 000 Policia Municipal Lleida 091 085 Bombers Mollerussa 973 601 080 Lleida 973 706 080 Atenció ciutadana 012 Sanitat Respon servei 24 hores 902 111 444 Urgències 973 711 071 Centre Assistència Primària (CAP) Mollerussa 973 711 164 Ambulàncies Mollerussa 973 711 335 Mollerussa 973 602 525 Creu Roja Lleida 973 222 222 Hospital Arnau de Vilanova Lleida 973 248 100 Hospital Provincial de Santa Maria Lleida 973 727 222 Institut Català de la Salut (ICS) Lleida 973 701 600 Cunillera taxi Sidamon 609 377 520 Avaries Fecsa-Endesa 900 770 077 Avaries Telefònica 1002 2 L’informatiu El Sumari Informació Municipal pàgines 4 a 6 Mapa de Soroll i de Capacitat Acústica Noves inversions a Sidamon Presa de possessió de la nova alcaldessa Renovació enllumenat públic i caseta a la piscina Renovació del paviment al Local del Ball Maria Dolors Tella, nova alcaldessa pàgines 9 i 10 Xerrades, Conferències i Actes pàgina 11 i 12 Activitats i Festes del semestre pàgines 13 a 35 Sant Blai Fem la calçotada Carnestoltes Cros Clot del Dimoni Festa de la Primavera Sant Jordi La matança del porc Festa de la Sòcia a l’Associació de dones XXVII Bicicletada popular La Flama del Canigó arriba per Sant Joan Sopar a la fresca i Caminata a la Llum de la Lluna Acaba el curs escolar Activitats d’estiu: Natació i Aquagym Els actes de la Festa Major III Milla de Sidamon Exposició del Tossal de les Tenalles Diada Nacional de Catalunya Fotografies revista: Josep Ma.
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • Editorial I Índex
    · 1 · · 2 · EDITORIAL I ÍNDEX EDITORIAL I ÍNDEX ........................................................................................................................................................................ 3 Arriba la primavera i sembla que tot és possible, tot reneix i l’energia de la natura i de les persones es renova, estem més FESTES I TRADICIONS ..................................................................................................................................................... 4-9 positius. Enmig d’aquest esclat de vida i color, de fruiters fl orits i CONEIXEMENT POPULAR..................................................................................................................................... 10-15 camps verds, surt al carrer un nou número de la revista Del Poble, després d’un petit parèntesi hivernal causat per les reestructuracions econòmiques que afecten a molts àmbits, tant DES DE LES ASSOCIACIONS............................................................................................................................ 16-22 públics com privats. Tot i així, amb il·lusions renovades i amb ganes de continuar ESPORT .............................................................................................................................................................................................. 23-27 oferint aquest servei al municipi, us presentem una nova edició de la revista on hi trobareu la gran majoria de festes, celebracions, actes, xerrades, aplecs i trobades que s’han realitzat
    [Show full text]
  • El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell
    Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país.
    [Show full text]
  • Horario Y Mapa De La Ruta 111 De Autobús
    Horario y mapa de la línea 111 de autobús 111 Lleida - Barbens Ver En Modo Sitio Web La línea 111 de autobús (Lleida - Barbens) tiene 3 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Barbens: 13:15 - 19:10 (2) a Lleida: 7:10 - 15:05 (3) a Mollerussa: 9:00 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea 111 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea 111 de autobús Sentido: Barbens Horario de la línea 111 de autobús 11 paradas Barbens Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 13:15 - 19:10 martes 13:15 - 19:10 Estació D'Autobusos De Lleida 3 Cl Saracibar, Lérida miércoles 12:00 - 19:10 Bell-Lloc D’Urgell (Ctra. Niia, Pk 475,8) (A) jueves 13:15 - 19:10 1 Cl Costereta, Bell-lloc d'Urgell viernes 13:15 - 19:10 Sidamon (Ctra. Niia, Pk 480,2) (A) sábado 13:15 - 19:10 6 Av Carretera, Sidamon domingo Sin servicio Fondarella (Ctra. N-Iia, Pk 483,9) (A) 14 Cr Nacional Ii, Mollerussa Estació D’Autobusos De Mollerussa Información de la línea 111 de autobús Golmés Dirección: Barbens 1 Cl Major, Golmés Paradas: 11 Duración del viaje: 55 min Vilanova De Bellpuig Resumen de la línea: Estació D'Autobusos De Lleida, 2 Cl Major, Vilanova de Bellpuig Bell-Lloc D’Urgell (Ctra. Niia, Pk 475,8) (A), Sidamon (Ctra. Niia, Pk 480,2) (A), Fondarella (Ctra. N-Iia, Pk Avinguda De Les Garrigues (Bellpuig) 483,9) (A), Estació D’Autobusos De Mollerussa, 8 Av Garrigues, Bellpuig Golmés, Vilanova De Bellpuig, Avinguda De Les Garrigues (Bellpuig), Castellnou De Seana, Ivars Castellnou De Seana D'Urgell, Barbens
    [Show full text]
  • Ii. Memòria De La Informació I Diagnosi Territorial 1
    ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL II. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ I DIAGNOSI TERRITORIAL 1. ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D’URGELL 1.1. ÀMBIT DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC L‟àmbit del Pla comprèn la totalitat de la comarca del Pla d‟Urgell i, per tant, els municipis de Barbens, Bell-lloc d‟Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés,Ivars d‟Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d‟Anglesola, El Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana. La creació de la comarca és recent1 i presenta una superfície de 305,1 km2 que pertany a l‟àmbit territorial de les Terres de Lleida. Es troba situada a la plana d‟Urgell i delimitada per l‟àrea regada pel Canal d‟Urgell. Al nord limita amb la Noguera, a l‟est amb l‟Urgell, al sud amb les Garrigues i a l‟oest amb el Segrià. El Pla d‟Urgell es troba format per setze municipis i la seva capital és Mollerussa, centre geogràfic i econòmic comarcal. A nivell administratiu, cal destacar que el municipi de Barbens té un enclavament a la comarca veïna de l‟Urgell (Aguilella), i que al Pla d‟Urgell hi ha un enclavament que pertany al municipi dels Alamús, de la comarca del Segrià (Vensilló). Dades bàsiques de superfície, població i densitat per municipis del Pla d’Urgell % població Superfície Població Densitat Entitats singulars població Municipi respecte el 2 2 (nombre) (km ) (hab. 2008) (hab./km ) total Barbens 7,56 890 117,72 2,5% 3 Bell-lloc d'Urgell 34,92 2.413 69,1 6,7% 1 Bellvís 46,7 2.468 52,85 6,8% 2 Castellnou de 16,11 731 45,38 2,0% 1 Seana Fondarella 5,43 811 149,36 2,2% 1 Golmés 16,62 1.661 99,94 4,6% 1 Ivars d'Urgell 24,32 1.747 71,83 4,8% 4 Linyola 28,66 2.781 97,03 7,7% 1 Miralcamp 14,87 1.405 94,49 3,9% 1 1 Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça.
    [Show full text]
  • El Tossal Del Moro Intro
    Localització i context geogràfic El jaciment del Tossal del Moro el trobem al límit nord-est del terme municipal de Castellserà. L’assentament està situat a l’antic camí d’Agramunt, que comunicava Castellserà amb Agramunt. Està emmarcat entre la serra d’Almenara a l’est i la serra d’Agramunt a l’oest. Trobem el jaciment encastellat en un petit promontori d’uns 365 metres d’alçada a l’oest del pilar d’Almenara. Per accedir al jaciment s’ha de sortir de Castellserà, seguir lo camí d’Agramunt, travessar el canal d’Urgell i a un quilòmetre desprès del canal girar a l’esquerra en la confluència de dos camins i després a uns 200 metres girar a la dreta. Situació del jaciment, mapa comarcal. Les serres d’Agramunt i d’Almenara les trobem situades al nord de la depressió central, a les últimes planes abans d’arribar als massissos del prepirineu. Actualment el paisatge d’aquestes serretes i de les planes que hi ha més cap al nord són de secà amb un conreu dedicat als cereals, l’olivera i l’ametller. Aquest paisatge contrasta amb el que hi ha al sud dedicat a un conreu de regadiu amb farratges, arbres fruiters i blat de moro amb el canal d’Urgell exercint de partió entre els dos paisatges. El relleu que trobem és lleugerament muntanyós, amb turons formant petites serretes separades per lleus depressions fluvials. La Serra d’Almenara ha sofert pocs canvis i es mostra com un fòssil del relleu que hauria hagut, per contra no podem dir el mateix amb el relleu que tenim a la plana just a la falda sud de la Serra d’Almenara.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Els Orígens D'arbeca: El Poblat Ibèric Del Castell I La Vil·La Romana De L'escorxador
    ELS ORÍGENS D'ARBECA: EL POBLAT IBÈRIC DEL CASTELL I LA VIL·LA ROMANA DE L'ESCORXADOR IGNASI GARCÉS i ESTALLO* 1. INTRODUCCIÓ EI professor P. de Palol mereix ésser evocat per la gran obra cientí­ fica llegada i per la seva influència en els estudis posteriors d'arqueologia peninsular, en especial en el camp de l'antiguitat tardana. Tanmateix, hi ha un tercer aspecte digne d'ésser recordat per aquells que tinguérem la sort de gaudir de la seva apassionada docència en la Universitat de Barcelona. En particular, sempre recordaré aquell dia de tardor del 1977 quan, per prime­ ra vegada i com a estudiant, vaig poder participar en l'excavació arqueolò­ gica de la basílica paleocristiana d'El Bovalar (Seròs, Segrià). Més recentment, en els onze anys de presència continuada a Arbeca, amb motiu de l'excavació del poblat de l'edat del ferro i ibèric d'Els Vilars, he tingut ocasió de conèixer dos jaciments emplaçats en la mateixa vila que aquí presentem: l'assentament ibèric del Castell, gairebé inèdit (Boleda, 1976, p. 23; Sans «fe Pau, 1983, p. 17; Garcés, 1992, p. 286) i el jaciment romà de L'Escorxador -segurament una vil·la-, inèdit, el coneixement del qual dec a l'atenció del Sr. Manel Batalla, veí d'Arbeca. El municipi d'Arbeca ocupa la porció nord-est de la comarca de les Garrigues, limítrofe amb les de l'Urgell i el Pla d'Urgell. El formen uns 2.380 habitants (cens de 1980). La principal activitat actual és agropecuà- ria, amb regadiu aproximadament en un quart del terme (fruiters, farratges, blat de moro) i la resta de secà (blat, ordi, ametllers, vinya i en especial oli­ veres), complementada amb porcí, oví i aviram.
    [Show full text]