Saint James Way
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Els Plets De Les Baronies De Bellpuig 1 Linyola (1731-1840)
ELS PLETS DE LES BARONIES DE BELLPUIG 1 LINYOLA (1731-1840) 129 Per Esteve Mestre i Roige 9 I - INTRODUCCIO l'Arxiu Historic Comarcal de Cervera, en la seva secci6 comarcal i en l'apartat de Bellpuig, Atrobem una relaci6 de plets que es plantejaren a les Baronies de Bellpuig i vila de Linyola ı entre el bar6 i els seus pobles. D'aquests plets cal remarcar diverses coses: 1.- EIs plets, majoritariament, foren iniciats pel bar6, en negar-se els pobles a complir les seves obligacions -pagaments de delmes, quisties, censos, etc ... -; els plets es resolgueren en ge neral a favor del bar6. 2.- Despres de les lleis de Mendizabal de 1836 i 1837, el bar6 continua pledejant amb els seus pobles, amb la intenci6 de tornar a cobrar els delmes. 3.- Tots els plets foren iniciats pel procurador del bar6, que era Ramon Maria de Jover, de Tarrega, i part dels plets es portaren davant l'Alcaldia Major de Tarrega. Quant ala historia d'aquests pobles de la Plana d'Urgell durant aquesta epoca, tingueren grans dificultats degut a la postguerra, a les grans sequeres que va patir l'UrgelP i als canvis politics que va viure el p~is (epoca liberal de 1821-1823, decada ignominiosa de 1823-1833, gue rra carlina de 1833-40 i, enmig, les lleis de Mendizabal de 1836-7). Tots aquests canvis~s veuran reflectits en els plets. II - ELS PLETS En un 1libre de comptes de la baronia de Bellpuig3 trobem, en el foli 47, la Relacion gene ral 0 noticia de tos pteitos y expedientes litigosos que activa 0 pasivamente se han seguido por parte de Su Exca. -
Baixa Descarrega El
DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES m » 3i ICASIELLOTS S! Roser Ripollès i de la Fragua A vjr rá * UrV, Q kr ^ L éC . iS B 3r« jr*' .. • I i y > d* «r- / • I '>* LA MIGRACIÓ A LES GARRIGUES DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES I CASTELLOTS M'ha semblat interessant fer l'estudi de la migració a grafia actual i al costat, entre parèntesis, la o les grafies les Garrigues precisament al segle XVIII, perquè aquest trobades quan aquestes són diferents. Als pobles, a més és un segle de prosperitat i de repoblament de tot a més, he indicat a quin bisbat corresponien i a quina Catalunya després de la devastació produïda per les comarca pertanyen avui i quan es tracta de llocs que successives epidèmies de pesta, des del segle XIV fins no tenien municipi propi, he indicat el municipi al a mitjan segle XVII, i les Garrigues, lògicament, també qual pertanyien, si em consta. He escollit de fer-ho va participar d'aquesta prosperitat i d'aquest així per tal que si algú els vol localitzar en un mapa li repoblament. Per saber que és un període sigui més fàcil de trobar-los i, al mateix temps, se'n d'expansió només cal donar un tomb pels pobles de la pugui calcular la distància simplement llegint el treball. comarca i mirar les seves esglésies. Pràcticament totes Cal tenir en compte, però, que la superfície dels bisbats són del segle XVIII: en alguns pobles, com a les Borges, en aquella època no era igual que l'actual, ja que hi va es van fer noves de peu; en altres, com a Fulleda, es va haver petites modificacions al segle XIX i molt ampliar l'església existent. -
Ley 5/1988, De 28 De Marzo, De Creación De Las Comarcas Del Pla De L'estany, El Pla D'urgell Y La Alta Ribagorça
LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Ley 5/1988, de 28 de marzo, de creación de las comarcas del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell y la Alta Ribagorça. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 992, de 16 de mayo de 1988 «BOE» núm. 135, de 6 de junio de 1988 Referencia: BOE-A-1988-13636 ÍNDICE Preámbulo................................................................ 2 Artículos................................................................. 2 Artículo único........................................................... 2 Disposiciones adicionales...................................................... 2 Disposición adicional...................................................... 2 Disposiciones transitorias...................................................... 2 Disposición transitoria..................................................... 2 Disposiciones finales......................................................... 3 Disposición final primera.................................................... 3 Disposición final segunda................................................... 3 Disposición final tercera.................................................... 3 Página 1 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO LEGISLACIÓN CONSOLIDADA TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que se establece en el artículo 33.2 del Estatuto de Autonomía, promulgo la siguiente LEY DE CREACIÓN DE LAS COMARCAS DEL PLA DE L’ESTANY, EL PLA D’URGELL Y LA ALTA RIBAGORÇA -
Conca D'òdena I Senyoria De Poblet
Conflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca D’Òdena i Senyoria de Poblet) a l’època moderna Valentí Gual i Vilà* Xavier Jorba i Serra** Universitat de Barcelona Resum La societat rural mostra un model de comportament inalterable al llarg del temps, amb poques innovacions i governada més pels costums que per les lleis. Una societat sense privacitat on la hipocresia no és possible. El simple refús comporta una ofensa i una reacció violenta. Una vegada destapada la conflictivitat, per mitjà de les fonts judicials, sorgeixen desenes de proble- màtiques quotidianes pròpies d’una societat horitzontal, fins a aquell moment amagades i que poden enriquir i canviar la visió de la història vertical. Paraules clau: processos judicials, època moderna, Conca d’Òdena, senyoria de Poblet, violència, conflictivitat, bandositat, gavaig, acoltellament, furt, pobresa, marginalitat. Abstract Rural society exhibits a pattern of behaviour which is unchanging throughout time, with few innovations, ruled by tradition rather than laws. It is a society without privacy where hypoc- risy is not possible; a simple denial would lead to an offence often accompanied by violent feedback. Once conflict is made public by means of justice, dozens of daily problems not uncommon in horizontal societies come up: a set of hidden social problems which may en- rich and eventually change our perspective on vertical history. Keywords: judicial proceedings, modern age, Conca d’Òdena, lordship of Poblet, violence, conflictivity, robbery, poverty, marginalization, outlawry. * * És professor del Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona ([email protected]) ** Doctor en Història pel Departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona ([email protected]) Rebut: febrer de 2013. -
Regional Aid Map 2007-2013 EN
EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory. -
Provincia De BURGOS
— 47 — Provincia de BURGOS Comprende esta provincia los siguientes ayuntamientos por partidos judiciales: Partido de Aranda de Duero . Aguilera (La) . Fresnillo de las Dueñas . Pardilla. Tubilla del Lago . Aranda de Duero . Fuentelcésped . Peñalba de Castro . Vadocondes. Arandilla . Fuentenebro . Peñaranda de Duero. Valdeande. Baños de Valdearados . Fuentespina . Quemada. Vid (La) . Brazacorta. Gumiel de Hizán . Quintana del Pidio. Villalba de Duero. Caleruega. Gumiel del Mercado . San Juan del Monte . Villalbilla de Gumiel . Campillo de Aranda. Hontoria de Valdearados . Santa Cruz de la Salceda. Castrillo de la Vega . Milagros. Sotillo de la Ribera . Villanueva de Gumiel . Coruña del Conde . Oquillas. Corregalindo . Zazuar. Partido de Belorado. Alcocero. Espinosa del Camino. Pradoluengo . Valmala. Arraya de Oca. Eterna . Puras de Villafranca . Viloria de Rioja . Baseuñana Fresneda de la Sierra Tirón . Quintanaloranco. Villaescusa la Sombría. Belorado. Fresneda . Rábanos . Villafranca-Montes de Oca . Carrias. Castil de Carrias. Fresno de Riotirón . Redecilla del Camino. Villagalijo . Castildelgado . Garganchón . Redecilla del Campo . Villalbos. Cerezo de Riotirón. Ibrillos . San Clemente del Valle . Villalómez . Cerratón de Juarros . Ocón de Villafranca . Santa Cruz del Valle Urbión . Villambistia . Cueva-Cardiel . Pineda de la Sierra . Tosantos. Villanasur-Río de Oca. Partido de Briviesca. Abajas . Castil de Lences. Oña Rublacedo de abajo. Aguas Cándidas. Castil de Peones. Padrones de Bureba. Rucandio. Aguilar de Bureba . Cillaperlata. Parte de Bureba (La), Salas de Bureba . Bañuelos de Bureba. Cornudilla. Pino de Bureba. Salinillas de Bureba. Barcina de los Montes . Santa María del Invierno. Cubo de Bureba. Poza de la Sal. Barrios de Bureba (Los). Santa Olalla de Bureba . Frías. Prádanos de Bureba. Bentretea . Solas de Bureba . Quintanaélez . Berzosa de Bureba . -
Folleto Sodebur INGL 340273 .Indd
14 PROPIEDAD GARCIA Las Merindades La Bureba La DemandaPRUEBA and Pinares Amaya – Camino de Santiago The Valley of ArlanzaIMPRENTA La Ribera del Duero Burgos: a colour kaleidoscope 14 PROPIEDAD The province of Burgos, one in nine provinces making up the autonomous community of Castile and Leon, offers its visitors a territory of contrasting components: colourful landscapes and a rich legacy, whichGARCIA transports us through time. History and nature, art and culture, leisure and gastronomy come together at each corner of this beautiful and unique province. Its magical natural places, monumental buildings and picturesque rural settings are part of a visit to be made in no hurry. The province offers, moreover, culinary More information: excellence, quality wines, charm and comfortable accommodation, town and country walks and contact with its friendly people, all of which are an ideal complement to ensure and unforgettable PRUEBA getaway. Peñaladros Waterfall. Burgos is universally known for its three UNESCO’s World Heritage Sites, which include the pilgrim trail of the Camino de Santiago, the caves of the Sierra de Atapuerca and St. Mary’s Cathedral of Burgos. IMPRENTAAutor: Miguel Angel Muñoz Romero. Burgos is, however, a province which waits to be discovered. Across the length This natural landscape is inextricably bound to an important cultural heritage, a and breadth of its territory, there is a succession of small green valleys, high legacy of past settlers which is seen in the large amount of Heritage of Cultural peaks, silent paramos, gorges with vertical descents, spectacular waterfalls as Interest Goods that the province hosts around its territory. The list includes well as endless woods whose colours change from season to season. -
Implementació De Models Combinats De Recollida Selectiva En Un Mateix Àmbit
Redacció: Setembre 2020 IMPLEMENTACIÓ DE MODELS COMBINATS DE RECOLLIDA SELECTIVA EN UN MATEIX ÀMBIT. EXEMPLE D’IMPLEMENTACIÓ Combinació de models porta a porta a municipis grans i urbanitzacions amb àrees d’aportació tancades als municipis rurals i nuclis disseminats a la comarca de l’Anoia (Catalunya) Descripció El Consell Comarcal de l’Anoia és l’ens supramunicipal encarregat de la gestió de residus a la majoria de municipis de la comarca de l’Anoia, situada a la Catalunya central i amb una població de 1 20.738 habitants (Idescat, 201 9). Els diferents municipis de la comarca presenten casuístiques i realitats diferents: uns són de caire més urbà, amb nuclis compactes i urbanitzacions; i d’altres són més rurals, amb masies i habitatges disseminats. Per aquest motiu, i amb la voluntat d’adaptar el servei a les diferents realitats, des del Consell Comarcal es va optar per la implantació de dos models de recollida de residus: . El model de recollida porta a porta als nuclis urbans i urbanitzacions. El model de recollida amb àrees d’aportació tancades amb control d’accés electrònic als municipis rurals i habitatges disseminats. Concretament, des de l’any 201 8, el Consell Comarcal impulsa la recollida porta a porta de residus domiciliaris i residus comercials i d’equipaments en municipis de més de 500 habitants1 i, la recollida dels contenidors en àrees d’aportació tancades amb control d’accés pels municipis de menys de 500 habitants. Tant el model de recollida porta a porta com la recollida amb àrees d’aportació tancades, tenen per objectiu fomentar la corresponsabilització i evitar l’anonimat, garantint una major traçabilitat del servei de recollida i realitzar un seguiment de les incidències i de la participació. -
Maquetación 1
boletín oficial de la provincia burgos núm. 165 e lunes, 2 de septiembre de 2013 C.V.E.: BOPBUR-2013-06681 I. ADMINISTRACIÓN DEL ESTADO MINISTERIO DE FOMENTO DIRECCIÓN GENERAL DE CARRETERAS Demarcación de Carreteras del Estado en Castilla y León Oriental Anuncio de la Demarcación de Carreteras del Estado en Castilla y León Oriental por el que se publica la aprobación provisional y se ordena la incoación del expediente de información pública, exclusivamente a los efectos de la Ley de 16 de diciembre de 1954, de Expropiación Forzosa, del proyecto de trazado T2-BU-4410 «Autovía A-12, del Camino de Santiago. Tramo: Villamayor del Río-Villafranca Montes de Oca». Provincia de Burgos. La Dirección General de Carreteras con fecha 17 de julio de 2013 ha resuelto: 1. Aprobar provisionalmente el proyecto de trazado T2-BU-4410 «Autovía A-12, del Camino de Santiago. Tramo: Villamayor del Río-Villafranca Montes de Oca», con un pre- supuesto de licitación (IVA excluido) estimado de 92.516.019,22 euros, con las siguientes prescripciones a cumplimentar en el proyecto de construcción: 1.1. Se deberán tener en cuenta las indicaciones de la Orden FOM/3317/2010, de 17 de diciembre, por la que se aprueba la Instrucción sobre las medidas específicas para la mejora de la eficiencia en la ejecución de las obras públicas de infraestructuras ferro- viarias, carreteras y aeropuertos del Ministerio de Fomento. 1.2. Se proseguirá la tramitación de la reposición de servicios, de acuerdo con lo dispuesto en la «Circular sobre modificación de servicios en los proyectos de obras» de 7 de marzo de 1994. -
Sió Causa Desperfectes Als Pobles De La Ribera Avall
la revista d’Agramunt i de la Ribera www.revistasio.cat • [email protected] Núm. 535 • Any XLV • Setembre 2008 Recull gràfi c de la Festa Major i l’Onze de Setembre La rubinada del Sió causa desperfectes als pobles de la Ribera avall Mor Ramon Creus, un dels fundadors de SIÓ [SETEMBRE 2008] sió 535 1 Núm. 535 - Any XLV - Setembre 2008 ESTIMATS LECTORS .......................... 3 OPINIÓ ACTUALITAT El celobert - Mossèn Roc, l’amic dels nens .......... 39 Fets del mes - Diada 2008 ....................................... 5 Gent, fets, coses... - Manifest Onze de Setembre .............. 6 - Ofi cis: sabonaire ............................... 41 - Ofrena fl oral de les entitats ............... 8 Els lectors escriuen - Festa Major ....................................... 11 - Fins sempre, Ramon ......................... 43 - Pregó de la Festa Major .................... 12 - Permanència ..................................... 45 - Cursa d’andròmines .......................... 25 - La rubinada del dia 1 de setembre .... 27 HISTÒRIA - Espectacular accident ....................... 29 Records de Joan Maluquer i Viladot - Poetes per a la pau ........................... 29 - Dels Viladot de Cal Mas Vell - Puigverd d’Agramunt ........................ 31 i la seva època (III) ............................ 47 - Tallers per a la festa .......................... 31 ENSENYAMENT DECÉS Finestra educativa PORTADA: Ramon Creus Boncompte - Comencem un nou curs: - El Creus ens ha deixat ....................... 33 entusiasme i novetats ....................... 51 Una vintena d’entitats van participar en la - Inici de curs de l’Institut ................... 53 tradicional ofrena a la plaça de l’Onze de Se- DES DE LA RIBERA COL·LABORACIONS LITERÀRIES tembre amb motiu de la Diada. La lectura del Patrimoni manifest per part de l’alcalde i la interpretació - Signatura conveni ............................. 35 El conte d’Els Segadors, van completar l’acte. A més, - Comencem de nou ........................... -
Pont Vell. Jorba
Pont Vell. Jorba Dades bàsiques de l'element Comarca: Anoia a Otot Municipi: Jorba aBergo Localització: Pas sobre la rìera de Rubió a la carretera velìa aSolsono (antic camí ral). a Vic Soñto Cotomo pont pedra de Forners Tipologia: Obra d'enginyeria, de amb dos arcs de a mig punt. Epocai 'l /8 / aMonreso Ús actual: Pas rodat it1ff","0" a Grqnollers aTerrosso aSobodetl Propietat: Ajuntament de Jorba aMorìorelL Sont Feliua avilqfroncq del i lo Gettrú Dades bàsiques de l'actuació lntervenció arquitectònica Consolidacìó i restauració de totes les fàbriques i recuperació del niveli original del camí ì del llìt del riu. Projecte Arquitecte: Enric Solsona i Piña Data: Novembre 1984. julìol '1987 ì febrer 1989 Obra Arquìtecte: Enrìc Solsona i Pìña Aparelladors: Eugeni Casas Solé, Santiago Rius. Empresa constructora: Constructora de Calaf SA. Calaf. Pedra: Marbres Sallavinera, SL, Calaf. Paviments: lCA, Sant Andreu de .a Barca. Formigó: Pemac, SA, Calaf. Data d'inici: 5 d'agost de 1985 Data d'acabament: 31 de gener de 1990 Pressupost: 24.434.051 pessetes (1a fase, 50 % Diputació de Barcelona ì 50 % Ajuntament de Jorba; la redacció del projecte i la resta de fases, 1 00 % Diputació de Barcelona). lnvestigació h¡stòrica Estudi de les fonts documentals: Anna Castellano, Àlvar Cai- xal. Textos: Anna Castellano, Raquel Lacuesta, Enric Solsona, lmma Vìlamala. Pont Vell. Jorba Descripció de l'element El municìpì de Jorba es troba a la conca d'Òdena, a la vall alta de l'Anoia, a 7 Km d'lgualada. Té una extensió de 30'90 Km, i limlta al nord amb els termes de Copons i Rubió, al sud amb lgualada, Santa Margarida de N/ontbui i Sant Mar-tíde Tous. -
Primera Provincial Grup 5 Futsal Lleida Descens Fs
PRIMERA PROVINCIAL GRUP 5 FUTSAL LLEIDA DESCENS FS AGRAMUNT DESCENS FS LINYOLA PERE BEP B PERMANENCIA ATREVIT GASTROBAR FS MOLLERUSSA PERMENENCIA FS BORGES PERMANENCIA ZERO39-GASTROBAR FS ALMACELLES PERMANENCIA CFS PARDINYES PERMENENCIA RAJOLI D'OR LLARDECANS PERMANENCIA CE MARISTES MONTSERRAT PERMANENCIA CFS CASTELLFOLLIT PERMENENCIA PONENT FUTSAL ALCARRÀS PERMANENCIA EFS CERVERA PERMANENCIA EFS BALAGUER COMTAT D'URGELL ASCENS CFS BALAGUER VEDRUNA ASCENS SEGONA PROVINCIAL GRUP 9 Q2 CONSULTORS TERMENS DESCENS CF CASTELLCIUTAT DESCENS CFS SEDÓ DESCENS CFS BELLAGUARDA PERMENENCIA GUAJA AVENTURAS CFS TREMP PERMANENCIA OC LA SENTIU PERMANENCIA CFS CALAF PERMENENCIA EL POAL PERMANENCIA FS SOLSONA PERMANENCIA FS JUNEDA PERMENENCIA CFS PARDINYES PERMANENCIA CFS TÀRREGA PERMANENCIA FS FONOLLOSA ASCENS FS BELLVIS ASCENS TERCERA PROVINCIAL GRUP 17 CE ALGUAIRE DESCENS CENTRE EXCURSIONISTA NOVA GENT DESCENS CFS CONCA D'ALLÀ DESCENS FS VILA-SANA PERMENENCIA CFS ANGLESOLA PERMANENCIA UE CARDONA PERMANENCIA CF BARBENS PERMENENCIA CFS CORBINS PERMANENCIA FS ALBI PERMANENCIA CFS AGRAMUNT PERMENENCIA FS SOLSONA LEGENS PERMANENCIA FS BORGES PERMANENCIA CE PLA URGELL PERMANENCIA UE PERAMOLA PERMANENCIA TERCERA PROVINCIAL GRUP 17 CE ALGUAIRE DESCENS CENTRE EXCURSIONISTA NOVA GENT DESCENS CFS CONCA D'ALLÀ DESCENS FS VILA-SANA PERMENENCIA CFS ANGLESOLA PERMANENCIA UE CARDONA PERMANENCIA CF BARBENS PERMENENCIA CFS CORBINS PERMANENCIA FS ALBI PERMANENCIA CFS AGRAMUNT PERMENENCIA FS SOLSONA LEGENS PERMANENCIA FS BORGES PERMANENCIA CE PLA URGELL PERMANENCIA PRIMERA