El Castell De La Comanda Hospitalera De Barbens
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
EL CASTELL DE LA COMANDA HOSPITALERA DE BARBENS: EVOLUCIÓ CONSTRUCTIVA I UTILITZACIÓ FUNCIONAL ENTRE 1539-1807. AMB UNES REFLEXIONS SOBRE QUATRE ESCUTS, QUATRE COMANADORS I LA GUERRA DE SUCCESSIÓ AL SEGLE XVIII Francesc Amorós i Gonell Centre d´Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona Grup de Recerques de les Terres de Ponent Pàgina anterior: Fotogra" a cedida per Saladrigues - Mullol. 244 Actes de la Jornada de Treball XXXVII INTRODUCCIÓ La història del castell de Barbens o casa de la comanda templera i hospitalera del mateix nom ha rebut l’atenció de ben pocs historiadors. El primer que se’n va ocupar fou l’il·lustre Joaquim Miret i Sans (1899) i seguint el seu mestratge van venir molt després Pere Català i Roca (1979), Josep Gasset i Salafranca (tesi de llicenciatura inèdita des de 1984), Joan Fuguet i Sans (1990), Francesc Olivé i Oller (1994), Josep M. Sans i Travé (1996) i Joan Planes i Nonell (2004). Pel que fa a l’estudi dels aspectes pròpiament arquitectònics de l’edifici històric, els pioners han estat per ordre cronològic: Joan Fuguet (1995; 2000) i Ramon González-Pérez (2005). Però el tractament que se n’ha fet * ns al present ha estat més aviat generalista, amb escàs apro* tament de la documentació referida. Aquest treball es basarà exclusivament en les dades que directament he extret de fonts arxivístiques pràcticament inèdites: em refereixo a les «visites de millores» i la correspondència dels segles XV al XIX. Les reformes modernes aplicades a l’estructura del vell edifici per tal d’adequar-lo a les noves necessitats han modi* cat la distribució dels espais que la documentació antiga ens descriu amb tot de detall. S’han esborrat alguns dels seus elements característics de tal manera que avui dia es fa molt difícil de veure’n la forma i la utilització funcional originals. Els detallats informes que recullen els resultats de «visites de milloraments» i visites priorals a Barbens es conserven a l’Arxiu de la Corona d’Aragó dins el fons del Gran Priorat de Catalunya, secció 0 de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Hi consten les efectuades els anys 1539, 1602, 1620, 1630, 1636, 1659, 1660, 1672, 1687, 1704, 1710,1755, 1785, 1804 i 1807. Dels primers 50 anys del segle XVIII no se n’ha conservat cap i encara les notícies històriques sobre Barbens i l’Urgell en general són molt escasses a causa dels avatars de la guerra de Successió, de la qual dono molts detalls històrics, i que va resultar desastrosa per aquesta comarca, la qual fou saquejada i devastada. Pel que fa a altres visites de millores potser caldria buscar-les en notaries públiques dels caps de vegueria com és ara Cervera. Precisament aquests informes notarials i la correspondència o* cial de l’Orde de Sant Joan són les fonts en què m’he basat per a la meva recerca, la qual crec que aportarà a la història de Barbens moltes notícies inèdites i desconegudes. M’ha permès obtenir noves dades sobre les cronologies de diversos grans priors i comanadors, completant les llistes actuals. Com a apèndix m’he proposat resoldre l ‘atribució de quatre escuts heràldics inèdits i la identi* cació de quatre nous probables comanadors de Barbens que no * guraven en les llistes actuals. 245 Grup de Recerques de les Terres de Ponent Les visites priorals i de millores Eren els procediments ! scalitzadors més e! caços que l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem emprava per tenir un control ! able sobre les despeses i les inversions efectuades en l’immens patrimoni que en nom seu administraven els corresponents comanadors. Amb aquest instrument comptable tan útil la suprema administració de l’Orde aconseguia obtenir dades objectives sobre drets i rendes ! scals i també sobre l’estat de conservació, millorament i obres de reparació que s’haguessin efectuat en els béns immobles de la seva propietat. Però sovint es convertien en un recurs utilitzat també per tal de justi! car dispendis extraordinaris com en casos de reparacions d’edi! cis per estralls de guerra o desastres naturals catastrò! cs i se solien comptabilitzar com a inversió en despeses de millores. L’any 1788 per efecte d’una gran ventada o tornado (la documentació diu «huracán») que s’abaté sobre les comarques de l’Urgell i la Segarra en van sortir molt perjudicades les cabanes i pletes per al bestiar que la comanda de Barbens tenia a la seva dependència rural de l’Aguilella. En aquesta ocasió el cost de les obres de reparació va ser carregat a compte de la pròxima visita de millores. (ACA, GPC, Sig.1011 . Amorós, 2004: 28) La visita de millores consistia en una rigorosa inspecció visual a cadascuna de les dependències de la comanda i membres agregats, seguida d’una declaració jurada d’acord amb un qüestionari estricte i un interrogatori secret realitzat a diversos testimonis fiables de la població corresponent. Aquests procediments rutinaris s’efectuaven periòdicament, prèvia decisió de l’Assemblea Provincial de l’Orde, la qual designava una comissió d’experts que s’havien traslladar personalment a la comanda concreta sota el control d’un notari públic, desvinculat de l’Orde. Abastaven les ! nques rústiques i els immobles que eren propietat del comanador, incloent-hi les obres de reparació, noves construccions i millores de conreus que s’hi haguessin fet durant el seu govern. En el cas que fos una església de jurisdicció pròpia, com el cas de Barbens, també s’hi adjuntava el resultat de la inspecció de l’estat del temple parroquial, la seva estructura, així com també es feia una declaració detallada de cadascun dels altars, retaules i el recompte individualitzat del objectes destinats al culte. Això era preceptiu per a tots les comandes de l’Orde. El manament venia decidit per les Assemblees provincials, en el cas de Barbens era el Gran Priorat de Catalunya i era controlat en última instància des de la seu central de l’Orde i en darrer terme pel Gran Mestre. En conseqüència les dades aportades pels processos de visita són ! ables i en principi tenen un alt grau de credibilitat. Per al període que ens ocupa (1539 a 1807), els Grans Mestres de l’Orde de Hospital de Sant Joan de Jerusalem tenien la residència a l’illa de Malta i des del darrer quart de segle XVI els comanadors ja no residien a Barbens, per la qual cosa delegaven el govern de la comanda a un governador o procurador general (Olivé i Ollé : 1994). La sèrie cronològica que ens ocupa és força completa i molt detallada, no solament per al municipi de Barbens, cap de la comanada, sinó per a cadascun del seus membres també objecte de les visites de millores, com Belianes, les Penelles i l’Aguilella. Hi ha, però, una llacuna important que afecta els decisius cinquanta anys que van de 1705 a 1752, corresponents a la desastrosa Guerra de Successió (1702-1714) i revoltes 246 Actes de la Jornada de Treball XXXVII antiborbòniques subsegüents, que tants danys causaren a les propietats, persones i edi# cis de les poblacions de Catalunya en general i les comarques de l’Urgell, la Segarra i l’Empordà en particular afectades per la presència constant dels exèrcits d’ambdós bàndols. Només he pogut detectar que el 1710 en plena guerra s’havia ordenat una visita a la comanda de Barbens, però no es va poder fer efectiva. Evolució constructiva de la Casa-castell entre els segles XVI i XVIII: Tres fases. A través de les minucioses descripcions recollides en les visites de millores es pot seguir la transformació evolutiva del castell de la comanda rural de Barbens. En una primera fase el convent templer-hospitaler fou segurament una casa forta rural, probablement emmurallada, amb una # nalitat eminentment agrària i ramadera, com ja havien remarcat Fuguet i González-Pérez. En una segona fase, que podríem situar aproximadament al darrer decenni del segle XV, aquell primitiu casal rural va ser forti# cat per tal d’adquirir complementàriament una funció de defensa militar, d’acord amb les noves circumstàncies bèl·liques. Per aquest motiu i com que sofrí greus destrosses i incendis durant les guerres dels Segadors (1640-1652) i de Successió (1702-1714), se n’inicià la reparació pels volts de 1710 però quedà interrompuda precisament a causa de la guerra. Quaranta anys més tard, a mitjan segle XVIII, va ser totalment remodelat i habilitat com a residència permanent del Vicari parroquial de la localitat. Fins i tot havia servit el 1717 per acollir una Assemblea de Cavallers de Justícia de l’Orde de Malta del Gran Priorat de Catalunya, fet insòlit perquè # ns llavors s’havien celebrat a Barcelona. Ultra les tasques de servei i control espiritual i eclesiàstic sobre els feligresos de Barbens, aquest representant directe del comanador llavors havia assumit de forma delegada les funcions de recaptador i d’administrador dels béns i rendes de la comanda. Alhora, com a sotsdelegat de l’Assessor de la comanda, llavors resident a Tàrrega, el Vicari de Barbens exercia de representant efectiu del Comanador en els afers polítics i administratius per a tota la demarcació per absència d’aquell. És per això que solia desenvolupar una altra tasca política molt rellevant, que sol passar desapercebuda: exercir «d’agent i con# dent del poder senyorial», en aquest cas del comanador com a senyor jurisdiccional durant l’Antic Règim. Tal com va remarcar l’autor, Francesc Amorós (2004), quan va posar al descobert el control efectiu sobre la política municipal dels pobles de Barbens, Penelles i Belianes a l’hora de seleccionar els càrrecs municipals presentats a designació a través del Vicari de Barbens.