DOCSLIB.ORG

Documents Relacionats Amb La Comanda Hospitalera De Barbens I Els Seus Membres (1416-1800)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Documents Relacionats Amb La Comanda Hospitalera De Barbens I Els Seus Membres (1416-1800) Documents relacionats amb la comanda hospitalera de Barbens i els seus membres (1416-1800) Per Josep M. Llobet i Portella UNED. Centre Associat de Cervera Grup de Recerques de les Terres de Ponent Pàgina anterior: Barbens, Pla d’Urgell. Vista exterior del castell - Seu de la Comanda Templera i Hospitalera.Fotogra" a, gentilesa de Joan Fuguet Sans. 190 Actes de la Jornada de Treball XXXVII Introducció En aquest article oferim la transcripció de vint-i-sis documents relacionats amb la comanda hospitalera de Barbens i com diuen els textos els seus membres. Van des de l’any 1416 al 1800. Els comentaris que precedeixen els textos transcrits els hem dividit en dues parts. En la primera, expliquem el contingut dels documents que fan referència a Barbens. En la segona, fem el mateix amb els que tenen relació amb les Belianes. Hi hem adjuntat dos quadres amb noms de persones: el dels caps de casa de les Belianes de l’any 1674 i el dels comanadors esmentats en els documents transcrits. 1. Documentació de Barbens Segons un inventari dels anys 1429 i 1430, el dia 7 de desembre de 1419, Ramon d’Erill, comanador de la comanda de Barbens, vengué a Elionor, mare seva, pel preu de 60 lliures, 1 una esclava anomenada Margarida. 2 El document notarial de la compravenda va ser fet per Pere de Fluvià, que era vicari de l’església d’Anglesola i notari públic (Document número 2). Sabem que, una trentena d’anys després, la comanda de Barbens i la de Térmens es trobaven rearrendades al mercader cerverí Antoni Figuera. Aquest rearrendament l’havia fet el cavaller Guillem Ramon Saplana, senyor del castell de Tous, el qual, junt amb altres socis, tenia arrendat tot el priorat hospitaler de Catalunya (Documents números 3 i 4). Un document de l’any 1487 també parla de Barbens, però aquest text no fa referència directament a la comanda sinó a la universitat o comú, la qual, junt amb els habitants de la població, havia sostingut un plet contra el donzell cerverí Dídac d’Avellaneda i la seva esposa (Document número 5). Si passem a l’any 1615, veurem que, en aquell temps, el comanador de la comanda de Barbens i els seus membres era Francesc de Sabater (Document número 6). Cap a la meitat d’aquell any, el trobem representat pel seu germà Felip, que també era membre de l’orde de l’Hospital, el qual portà a terme una composició amb Jaume Amat, un pagès de Barbens, perquè fos cancel·lat un procés iniciat contra ell a causa d’haver estat irrespectuós envers el batlle de Barbens. L’import de la composició fou de quatre lliures (Document número 10). Un document de l’any 1687 ens permet conèixer que, aquell any o poc abans, s’havia fet obres al castell de Barbens. Les havien realitzat els mestres de cases Antoni Lacasa i Pere Artià, que eren francesos però vivien a Anglesola. En concret, repararen la teulada de la torre i el balcó que enrajolaren amb cairons , canviaren diverses bigues malmeses i feren alguns altres adobs convenients. El preu de les obres fou de 157 lliures i 4 sous, quantitat que va ser pagada per Felicià Sayol, comanador de la comanda de Térmens, el qual actuava en nom d’Arnau Moix, comanador de la comanda de Barbens i els seus membres (Document número 13). També en aquell temps fou reparat el portal de l’església de Barbens i es construí 191 Grup de Recerques de les Terres de Ponent una capelleta sobre aquest portal. 3 Per tal de contribuir a les despeses, Felicià Sayol, en nom d’Arnau Moix, donà 162 lliures a Pere Pastoret, batlle de Barbens (Document número 14). Un altre document de l’any 1687 dóna notícia del pagament, pel mateix Felicià Sayol, de 53 lliures i 10 sous que eren l’import de la construcció de tres portes i una % nestra, la balustrada de ferro d’un balcó i la porta de la presó. Malgrat que el text no concreta l’edi% ci en el qual es realitzaren aquestes obres, hem de creure que foren fetes al castell de Barbens (Document número 15). Però les obres més importants que es feren en aquest edi% ci creiem que s’iniciaren l’any 1753 4 i duraren, potser, % ns a l’any 1755. Així ho fan suposar els pagaments que foren fets el primer dia de juny d’aquell any 1755 al mestre de cases Jaume Tarragó, el fuster Pere Riera i el ferrer Joan Baptista Ortís (Documents números 17, 18 i 19). Jaume Tarragó no solament intervingué en les obres del castell sinó que construí dues pletes o corrals i dues cabanes per als pastors al terme d’Aguilella i reparà el portal de la població de les Belianes. La documentació que, sortosament, s’ha conservat ens assabenta de forma minuciosa dels treballs realitzats al castell de Barbens, per la qual cosa enumerar-los ocuparia un gran espai. Amb tot, podem destacar la construcció de parets de pedra picada que substituïren vells murs de tàpia, la major elevació donada a les teulades i les reformes interiors, que afectaren especialment les escales, les portes, les % nestres i els trebols. Unes modi% cacions que, sens dubte, donaren un nou aspecte a l’edi% ci i que, en part, encara poden ser contemplades en el temps present. D’altra banda, aquell mateix dia u de juny de 1755, foren satisfets a un pagès de Barbens anomenat Pau Ortís els seus treballs esmerçats en la construcció de dues eres, una al terme de Barbens i l’altra al terme d’Aguilella, i un pou a l’hort del castell (Document número 20). Sovint, els drets i les terres de la comanda de Barbens i els seus membres foren arrendats. Un d’aquests arrendaments es portà a terme davant el notari barceloní Caietà Olzina el dia 10 de març de 1775. Fou % xat per un període de quatre anys entre el dia 1 de maig de 1776 i el 30 d’abril de 1780 i ajustat pel preu de 15.700 lliures. Els arrendataris van ser Sebastià Petit, pagès, de Vilagrassa, com a principal, i Marçal Ortís, pagès, de la Figuerosa, i Josep Pujol, pagès, de Claravalls, com a fermances. El comanador de la comanda de Barbens era el cavaller Manuel de Montoliu (Document número 21). Malgrat la importància de les obres fetes al castell de Barbens entre els anys 1753 i 1755, el 1784 calgué, novament, realitzar-hi costoses reparacions. Les portà a terme, principalment, un mestre de cases de Verdú anomenat Gaspar Ortís (Document número 22). Un nou arrendament de la comanda de Barbens i els seus membres tingué lloc el dia 12 de gener de 1791. També es va establir per quatre anys, però l’import només va ser de 15.000 lliures. L’arrendatari fou Ramon Segalà, un pagès de Sant Domí, i l’arrendador va ser Salvador de Xatmar, comanador de la comanda de Susterris i procurador de Nicolau d’Olesa, comanador de la comanda de Barbens i batlliu de Mallorca (Document número 23). Sembla que, cada vegada que era arrendada la comanda de Barbens i els seus membres, una part de l’import de l’arrendament era lliurat al rector eclesiàstic 192 Actes de la Jornada de Treball XXXVII de Barbens. Almenys, això és el que es va fer l’any 1797, quan l’empresa Josep Ortega i Companyia, que era la part arrendatària, va donar 600 lliures a l’eclesiàstic Caietà Badia (Document número 24). Si bé el comanador de la comanda de Barbens era el senyor de la població, la carnisseria de la vila era administrada per les autoritats locals. Ho demostra un document de l’any 1800 mitjançant el qual s’establia aquest arrendament. Els arrendadors foren Pere Màrtir Minguet, batlle, Josep Duart i Miquel Cussola, regidors, i Joan Farran, procurador síndic general, i l’arrendatari va ser un pagès de la Fuliola anomenat Josep Bartolo. Aquest arrendament, fet per mitjà de subhasta pública, s’establí per un període de tres anys i per un import de 450 lliures. Són curioses algunes de les condicions del contracte: l’arrendatari, cada any, havia de donar una rova de cera blanca als administradors de l’església parroquial, una cordera de nou lliures de pes i llet su- cient per elaborar un brossat gros al majoral de la confraria del Roser poc abans de la celebració de la festa d’aquest nom, i mitja terça de carn a cada una de les persones que col·laboressin en la neteja de la font de la població, amb un màxim de quinze lliures. La carn es vendria d’acord amb el preu que es - xés a les carnisseries de Bellpuig i Verdú (Document número 25). D’aquest any 1800, encara coneixem un altre text relatiu a la comanda de Barbens. És un document notarial mitjançant el qual Sebastià Teixidor, un mestre de cases de Preixana, reconeixia que Salvador de Xatmar i de Copons, comanador de la comanda de Barbens, li havia donat 192 lliures, 15 sous i 3 diners, que eren l’import de les obres que havia fet a les pletes del bestiar del terme d’Aguilella (Document número 26). 2. Documentació de les Belianes Segons un acord del consell municipal de Cervera del mes de març de 1416, els paers de Tàrrega havien demanat el seu ajut en relació amb un clam de pau i treva presentat pel comanador de les Belianes contra l’abadessa del monestir del Pedregal, petició a la qual accediren (Document número 1).
Load more

Recommended publications
  • Els Plets De Les Baronies De Bellpuig 1 Linyola (1731-1840)
    ELS PLETS DE LES BARONIES DE BELLPUIG 1 LINYOLA (1731-1840) 129 Per Esteve Mestre i Roige 9 I - INTRODUCCIO l'Arxiu Historic Comarcal de Cervera, en la seva secci6 comarcal i en l'apartat de Bellpuig, Atrobem una relaci6 de plets que es plantejaren a les Baronies de Bellpuig i vila de Linyola ı entre el bar6 i els seus pobles. D'aquests plets cal remarcar diverses coses: 1.- EIs plets, majoritariament, foren iniciats pel bar6, en negar-se els pobles a complir les seves obligacions -pagaments de delmes, quisties, censos, etc ... -; els plets es resolgueren en ge­ neral a favor del bar6. 2.- Despres de les lleis de Mendizabal de 1836 i 1837, el bar6 continua pledejant amb els seus pobles, amb la intenci6 de tornar a cobrar els delmes. 3.- Tots els plets foren iniciats pel procurador del bar6, que era Ramon Maria de Jover, de Tarrega, i part dels plets es portaren davant l'Alcaldia Major de Tarrega. Quant ala historia d'aquests pobles de la Plana d'Urgell durant aquesta epoca, tingueren grans dificultats degut a la postguerra, a les grans sequeres que va patir l'UrgelP i als canvis politics que va viure el p~is (epoca liberal de 1821-1823, decada ignominiosa de 1823-1833, gue­ rra carlina de 1833-40 i, enmig, les lleis de Mendizabal de 1836-7). Tots aquests canvis~s veuran reflectits en els plets. II - ELS PLETS En un 1libre de comptes de la baronia de Bellpuig3 trobem, en el foli 47, la Relacion gene­ ral 0 noticia de tos pteitos y expedientes litigosos que activa 0 pasivamente se han seguido por parte de Su Exca.
    [Show full text]
  • Baixa Descarrega El
    DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES m » 3i ICASIELLOTS S! Roser Ripollès i de la Fragua A vjr rá * UrV, Q kr ^ L éC . iS B 3r« jr*' .. • I i y > d* «r- / • I '>* LA MIGRACIÓ A LES GARRIGUES DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES I CASTELLOTS M'ha semblat interessant fer l'estudi de la migració a grafia actual i al costat, entre parèntesis, la o les grafies les Garrigues precisament al segle XVIII, perquè aquest trobades quan aquestes són diferents. Als pobles, a més és un segle de prosperitat i de repoblament de tot a més, he indicat a quin bisbat corresponien i a quina Catalunya després de la devastació produïda per les comarca pertanyen avui i quan es tracta de llocs que successives epidèmies de pesta, des del segle XIV fins no tenien municipi propi, he indicat el municipi al a mitjan segle XVII, i les Garrigues, lògicament, també qual pertanyien, si em consta. He escollit de fer-ho va participar d'aquesta prosperitat i d'aquest així per tal que si algú els vol localitzar en un mapa li repoblament. Per saber que és un període sigui més fàcil de trobar-los i, al mateix temps, se'n d'expansió només cal donar un tomb pels pobles de la pugui calcular la distància simplement llegint el treball. comarca i mirar les seves esglésies. Pràcticament totes Cal tenir en compte, però, que la superfície dels bisbats són del segle XVIII: en alguns pobles, com a les Borges, en aquella època no era igual que l'actual, ja que hi va es van fer noves de peu; en altres, com a Fulleda, es va haver petites modificacions al segle XIX i molt ampliar l'església existent.
    [Show full text]
  • Ley 5/1988, De 28 De Marzo, De Creación De Las Comarcas Del Pla De L'estany, El Pla D'urgell Y La Alta Ribagorça
    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Ley 5/1988, de 28 de marzo, de creación de las comarcas del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell y la Alta Ribagorça. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 992, de 16 de mayo de 1988 «BOE» núm. 135, de 6 de junio de 1988 Referencia: BOE-A-1988-13636 ÍNDICE Preámbulo................................................................ 2 Artículos................................................................. 2 Artículo único........................................................... 2 Disposiciones adicionales...................................................... 2 Disposición adicional...................................................... 2 Disposiciones transitorias...................................................... 2 Disposición transitoria..................................................... 2 Disposiciones finales......................................................... 3 Disposición final primera.................................................... 3 Disposición final segunda................................................... 3 Disposición final tercera.................................................... 3 Página 1 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO LEGISLACIÓN CONSOLIDADA TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que se establece en el artículo 33.2 del Estatuto de Autonomía, promulgo la siguiente LEY DE CREACIÓN DE LAS COMARCAS DEL PLA DE L’ESTANY, EL PLA D’URGELL Y LA ALTA RIBAGORÇA
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Sió Causa Desperfectes Als Pobles De La Ribera Avall
    la revista d’Agramunt i de la Ribera www.revistasio.cat • [email protected] Núm. 535 • Any XLV • Setembre 2008 Recull gràfi c de la Festa Major i l’Onze de Setembre La rubinada del Sió causa desperfectes als pobles de la Ribera avall Mor Ramon Creus, un dels fundadors de SIÓ [SETEMBRE 2008] sió 535 1 Núm. 535 - Any XLV - Setembre 2008 ESTIMATS LECTORS .......................... 3 OPINIÓ ACTUALITAT El celobert - Mossèn Roc, l’amic dels nens .......... 39 Fets del mes - Diada 2008 ....................................... 5 Gent, fets, coses... - Manifest Onze de Setembre .............. 6 - Ofi cis: sabonaire ............................... 41 - Ofrena fl oral de les entitats ............... 8 Els lectors escriuen - Festa Major ....................................... 11 - Fins sempre, Ramon ......................... 43 - Pregó de la Festa Major .................... 12 - Permanència ..................................... 45 - Cursa d’andròmines .......................... 25 - La rubinada del dia 1 de setembre .... 27 HISTÒRIA - Espectacular accident ....................... 29 Records de Joan Maluquer i Viladot - Poetes per a la pau ........................... 29 - Dels Viladot de Cal Mas Vell - Puigverd d’Agramunt ........................ 31 i la seva època (III) ............................ 47 - Tallers per a la festa .......................... 31 ENSENYAMENT DECÉS Finestra educativa PORTADA: Ramon Creus Boncompte - Comencem un nou curs: - El Creus ens ha deixat ....................... 33 entusiasme i novetats ....................... 51 Una vintena d’entitats van participar en la - Inici de curs de l’Institut ................... 53 tradicional ofrena a la plaça de l’Onze de Se- DES DE LA RIBERA COL·LABORACIONS LITERÀRIES tembre amb motiu de la Diada. La lectura del Patrimoni manifest per part de l’alcalde i la interpretació - Signatura conveni ............................. 35 El conte d’Els Segadors, van completar l’acte. A més, - Comencem de nou ...........................
    [Show full text]
  • Saint James Way
    Saint James Way Logistics Saint James Way from Barcelona to Logroño CATALONIA(Partial kilomet ers between populations). Buen camino 0 Km H Barcelona - There is multitude of offers of housings, we emphasize the “Youth Hostel Barcelona Mar” C.Sant Pau, 80 (Miss Valia 933.248.530).“Hostal Fernando” C.Ferran, 31 (933.017.973).Town hall (010). Head office of Tourism (932.853.834). Telephone Office civil Attention Town hall of Barcelona: from dentro/desde out of Catalonia (012/902.400.012). Telephone of emergencies (112). Services. Many are the nice things to see of this city. But we will centre now to the Sant James Way. We go out of the Sant Jaume square, continue for street Ferrán up to ending in the Ravines once there we it cross and raise approximately 150 mts. Direction Plaza Catalonia up to meeting the calle Hospital, later street Sant Antoni Abat, we will continue for street Manso that we will continue up to meeting on l'Av. Paral.lel that we will take until comes to Plaza Spain which we will cross up to coming to the road of the Bordeta that we will continue and see her that it changes then to street Gava and street Constitució until we are with Riera Blanca which we will cross and be in L´Hospitalet de Llobregat . 5 Km H L´Hospitalet de Llobregat - There is multitude of offers of housings , we emphasize the hostel Barcelona “Cool & Chic ” C .Travessera de Collblanc , 5 (935.097 .900). Pensión “Española ”C/Santiago Apóstol, 12 (934. 491.170.
    [Show full text]
  • Primera Provincial Grup 5 Futsal Lleida Descens Fs
    PRIMERA PROVINCIAL GRUP 5 FUTSAL LLEIDA DESCENS FS AGRAMUNT DESCENS FS LINYOLA PERE BEP B PERMANENCIA ATREVIT GASTROBAR FS MOLLERUSSA PERMENENCIA FS BORGES PERMANENCIA ZERO39-GASTROBAR FS ALMACELLES PERMANENCIA CFS PARDINYES PERMENENCIA RAJOLI D'OR LLARDECANS PERMANENCIA CE MARISTES MONTSERRAT PERMANENCIA CFS CASTELLFOLLIT PERMENENCIA PONENT FUTSAL ALCARRÀS PERMANENCIA EFS CERVERA PERMANENCIA EFS BALAGUER COMTAT D'URGELL ASCENS CFS BALAGUER VEDRUNA ASCENS SEGONA PROVINCIAL GRUP 9 Q2 CONSULTORS TERMENS DESCENS CF CASTELLCIUTAT DESCENS CFS SEDÓ DESCENS CFS BELLAGUARDA PERMENENCIA GUAJA AVENTURAS CFS TREMP PERMANENCIA OC LA SENTIU PERMANENCIA CFS CALAF PERMENENCIA EL POAL PERMANENCIA FS SOLSONA PERMANENCIA FS JUNEDA PERMENENCIA CFS PARDINYES PERMANENCIA CFS TÀRREGA PERMANENCIA FS FONOLLOSA ASCENS FS BELLVIS ASCENS TERCERA PROVINCIAL GRUP 17 CE ALGUAIRE DESCENS CENTRE EXCURSIONISTA NOVA GENT DESCENS CFS CONCA D'ALLÀ DESCENS FS VILA-SANA PERMENENCIA CFS ANGLESOLA PERMANENCIA UE CARDONA PERMANENCIA CF BARBENS PERMENENCIA CFS CORBINS PERMANENCIA FS ALBI PERMANENCIA CFS AGRAMUNT PERMENENCIA FS SOLSONA LEGENS PERMANENCIA FS BORGES PERMANENCIA CE PLA URGELL PERMANENCIA UE PERAMOLA PERMANENCIA TERCERA PROVINCIAL GRUP 17 CE ALGUAIRE DESCENS CENTRE EXCURSIONISTA NOVA GENT DESCENS CFS CONCA D'ALLÀ DESCENS FS VILA-SANA PERMENENCIA CFS ANGLESOLA PERMANENCIA UE CARDONA PERMANENCIA CF BARBENS PERMENENCIA CFS CORBINS PERMANENCIA FS ALBI PERMANENCIA CFS AGRAMUNT PERMENENCIA FS SOLSONA LEGENS PERMANENCIA FS BORGES PERMANENCIA CE PLA URGELL PERMANENCIA PRIMERA
    [Show full text]
  • La Generalitat Ultima El Estudio Del Apeadero Del Tren En El Polígono
    LUNES 5 DE MARZO DE 2018 | LLEIDA 7 Lleida estará La Generalitat ultima el estudio una hora a oscuras por del apeadero del tren en el el cambio polígono industrial El Segre climático El Ayuntamiento de Lleida se ha adherido un año más a La Hora del Planeta, la iniciativa La nueva instalación se situará en las cercanías que World Wide Fund for Na- ture (WWF) promueve a escala de la empresa cervecera San Miguel mundial para concienciar a la ciudadanía que no hay marcha atrás en el cambio climático. El alcalde de Lleida, Àngel CARME QUINTANA Ros, ha firmado el compromiso @CarmeQuintanaPr municipal con la campaña, que dejará la ciudad a oscuras el Lleida próximo 24 de marzo de 20.30 horas hasta las 21.30 horas, La Generalitat está acabando de apagando las luces de los edi- redactar el estudio informativo ficios y monumentos más em- del futuro apeadero de la línea blemáticos. del Tren de la Pobla que se pro- yecta en el polígono industrial El Segre de la ciudad de Lleida. El apeadero estaría situado muy Una cerca de las instalaciones de la empresa cervecera San Miguel y pastelería de el objetivo es facilitar los despla- zamientos de los trabajadores de l’Eix denuncia esta área industrial. El proyecto es competencia ‘ataques’ del Departament de Territori i Sostenibilitat, que deberá apro- contra su reja barlo, después someterlo a in- formación pública, aprobarlo de Una conocida pastelería de forma definitiva, redactar el pro- l’Eix Comercial de Lleida de- yecto constructivo y finalmente nunció ayer el nuevo acto in- ejecutar las obras.
    [Show full text]
  • El Castell De La Comanda Hospitalera De Barbens
    EL CASTELL DE LA COMANDA HOSPITALERA DE BARBENS: EVOLUCIÓ CONSTRUCTIVA I UTILITZACIÓ FUNCIONAL ENTRE 1539-1807. AMB UNES REFLEXIONS SOBRE QUATRE ESCUTS, QUATRE COMANADORS I LA GUERRA DE SUCCESSIÓ AL SEGLE XVIII Francesc Amorós i Gonell Centre d´Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona Grup de Recerques de les Terres de Ponent Pàgina anterior: Fotogra" a cedida per Saladrigues - Mullol. 244 Actes de la Jornada de Treball XXXVII INTRODUCCIÓ La història del castell de Barbens o casa de la comanda templera i hospitalera del mateix nom ha rebut l’atenció de ben pocs historiadors. El primer que se’n va ocupar fou l’il·lustre Joaquim Miret i Sans (1899) i seguint el seu mestratge van venir molt després Pere Català i Roca (1979), Josep Gasset i Salafranca (tesi de llicenciatura inèdita des de 1984), Joan Fuguet i Sans (1990), Francesc Olivé i Oller (1994), Josep M. Sans i Travé (1996) i Joan Planes i Nonell (2004). Pel que fa a l’estudi dels aspectes pròpiament arquitectònics de l’edifici històric, els pioners han estat per ordre cronològic: Joan Fuguet (1995; 2000) i Ramon González-Pérez (2005). Però el tractament que se n’ha fet * ns al present ha estat més aviat generalista, amb escàs apro* tament de la documentació referida. Aquest treball es basarà exclusivament en les dades que directament he extret de fonts arxivístiques pràcticament inèdites: em refereixo a les «visites de millores» i la correspondència dels segles XV al XIX. Les reformes modernes aplicades a l’estructura del vell edifici per tal d’adequar-lo a les noves necessitats han modi* cat la distribució dels espais que la documentació antiga ens descriu amb tot de detall.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • BOE 096 De 22/04/2005 Sec 5 Pag 3443 a 3443
    BOE núm. 96 Viernes 22 abril 2005 3443 ción pública mediante el Anuncio publicado en el a) Han tenido conocimiento del expediente iniciado, COMUNIDAD AUTÓNOMA DOGC núm. 3807, de 24.1.2003; en el BOE núm. 22, que las sociedades que representan se consideran afecta- DE CATALUÑA de 25.1.2003, y en el periódico Avui, de 21.1.2003. das y que la instalación perjudica a los propietarios afec- Paralelamente al trámite mencionado en el párrafo ante- tados, al resto de propietarios de La Plana de Sant Joan y a todo el municipio, por lo que acompañan planos de las 15.491/05. Anuncio de la Dirección General de rior, en cumplimiento de lo que dispone el artículo 144 del Real decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, se ha comunica- afectaciones, ya que se han detectado fallos en la titulari- Energía, Minas y Seguridad Industrial del De- do esta información a los ayuntamientos de los términos dad o los límites de las fincas afectadas. partamento de Trabajo e Industria de la Genera- municipales donde radican los bienes o derechos afectados b) El anteproyecto del Plan general de ordenación litat de Catalunya de información pública sobre por la instalación para su exposición al público por un perío- urbana considera el paraje de La Plana de Sant Joan de una solicitud de permiso de investigación. Expe- do de 20 días, para que puedan comprobar la existencia de especial valor medioambiental y que la nueva instalación diente número 10.065. errores en la relación mencionada, así como formular las ocasionará graves daños a los intereses generales y parti- alegaciones que sean procedentes, de acuerdo con lo que culares del mencionado Plan.
    [Show full text]
  • Mascançà 6.Indd
    Maria Garganté Llanes Anuari 6 · 2015 · Pàgines 155-166 L’empremta d’Occitània a l’antroponímia del Mascançà: hostes vingueren… Xavier Gutiérrez Riu Universitat de Lleida El seu nom real era Vito Andolini, però quan uns INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA desconeguts es van presentar a casa seva per matar-lo [...] la seva mare el va enviar als Estats Units a casa Saber occità m’ha permès conèixer gascons: ara- d’uns amics. Un cop allà es va canviar el cognom pel nesos, comengesos, bearneses, bigordans... i també de Corleone per conservar d’aquesta manera algun lli- foixencs, tolosanes, narbonesos... i d’altres occitans gam amb el seu poble nadiu. i occitanes d’arreu. I resulta que també conec cata- Mario Puzo, El Padrí lanes i catalans que es diuen, de cognom, Arbonès, Biarnés, Bigordà, Comenge, Foix, Gascón, Gavaldà, RESUM: Si fem un cop d’ull als llistats patronímics (la Pàmies, Tolosà o algun dels seus derivats, cognoms guia telefònica, per exemple) dels pobles del Pla d’Urgell que són l’objecte d’aquest article. A partir dels cog- del primer terç del segle XXI, ens adonem de la diver- noms actuals de la gent del Mascançà seguirem la sitat de procedències geogràfiques dels habitants. Tot i petjada que van deixar els occitans que van deixar això, entre els que ens semblen ben catalans n’hi ha que el seu país d’origen i que es van establir en aquestes no ho són tant. Sense fer-ne un recull exhaustiu, l’article terres, potser des del mateix moment de la repobla- ressegueix l’origen occità de cognoms perfectament ca- ció del Mascançà després de la conquesta comtal, talanitzats per a fer palès que aquestes terres han estat, darrer quart del s.
    [Show full text]