Documents Relacionats Amb La Comanda Hospitalera De Barbens I Els Seus Membres (1416-1800)
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Documents relacionats amb la comanda hospitalera de Barbens i els seus membres (1416-1800) Per Josep M. Llobet i Portella UNED. Centre Associat de Cervera Grup de Recerques de les Terres de Ponent Pàgina anterior: Barbens, Pla d’Urgell. Vista exterior del castell - Seu de la Comanda Templera i Hospitalera.Fotogra" a, gentilesa de Joan Fuguet Sans. 190 Actes de la Jornada de Treball XXXVII Introducció En aquest article oferim la transcripció de vint-i-sis documents relacionats amb la comanda hospitalera de Barbens i com diuen els textos els seus membres. Van des de l’any 1416 al 1800. Els comentaris que precedeixen els textos transcrits els hem dividit en dues parts. En la primera, expliquem el contingut dels documents que fan referència a Barbens. En la segona, fem el mateix amb els que tenen relació amb les Belianes. Hi hem adjuntat dos quadres amb noms de persones: el dels caps de casa de les Belianes de l’any 1674 i el dels comanadors esmentats en els documents transcrits. 1. Documentació de Barbens Segons un inventari dels anys 1429 i 1430, el dia 7 de desembre de 1419, Ramon d’Erill, comanador de la comanda de Barbens, vengué a Elionor, mare seva, pel preu de 60 lliures, 1 una esclava anomenada Margarida. 2 El document notarial de la compravenda va ser fet per Pere de Fluvià, que era vicari de l’església d’Anglesola i notari públic (Document número 2). Sabem que, una trentena d’anys després, la comanda de Barbens i la de Térmens es trobaven rearrendades al mercader cerverí Antoni Figuera. Aquest rearrendament l’havia fet el cavaller Guillem Ramon Saplana, senyor del castell de Tous, el qual, junt amb altres socis, tenia arrendat tot el priorat hospitaler de Catalunya (Documents números 3 i 4). Un document de l’any 1487 també parla de Barbens, però aquest text no fa referència directament a la comanda sinó a la universitat o comú, la qual, junt amb els habitants de la població, havia sostingut un plet contra el donzell cerverí Dídac d’Avellaneda i la seva esposa (Document número 5). Si passem a l’any 1615, veurem que, en aquell temps, el comanador de la comanda de Barbens i els seus membres era Francesc de Sabater (Document número 6). Cap a la meitat d’aquell any, el trobem representat pel seu germà Felip, que també era membre de l’orde de l’Hospital, el qual portà a terme una composició amb Jaume Amat, un pagès de Barbens, perquè fos cancel·lat un procés iniciat contra ell a causa d’haver estat irrespectuós envers el batlle de Barbens. L’import de la composició fou de quatre lliures (Document número 10). Un document de l’any 1687 ens permet conèixer que, aquell any o poc abans, s’havia fet obres al castell de Barbens. Les havien realitzat els mestres de cases Antoni Lacasa i Pere Artià, que eren francesos però vivien a Anglesola. En concret, repararen la teulada de la torre i el balcó que enrajolaren amb cairons , canviaren diverses bigues malmeses i feren alguns altres adobs convenients. El preu de les obres fou de 157 lliures i 4 sous, quantitat que va ser pagada per Felicià Sayol, comanador de la comanda de Térmens, el qual actuava en nom d’Arnau Moix, comanador de la comanda de Barbens i els seus membres (Document número 13). També en aquell temps fou reparat el portal de l’església de Barbens i es construí 191 Grup de Recerques de les Terres de Ponent una capelleta sobre aquest portal. 3 Per tal de contribuir a les despeses, Felicià Sayol, en nom d’Arnau Moix, donà 162 lliures a Pere Pastoret, batlle de Barbens (Document número 14). Un altre document de l’any 1687 dóna notícia del pagament, pel mateix Felicià Sayol, de 53 lliures i 10 sous que eren l’import de la construcció de tres portes i una % nestra, la balustrada de ferro d’un balcó i la porta de la presó. Malgrat que el text no concreta l’edi% ci en el qual es realitzaren aquestes obres, hem de creure que foren fetes al castell de Barbens (Document número 15). Però les obres més importants que es feren en aquest edi% ci creiem que s’iniciaren l’any 1753 4 i duraren, potser, % ns a l’any 1755. Així ho fan suposar els pagaments que foren fets el primer dia de juny d’aquell any 1755 al mestre de cases Jaume Tarragó, el fuster Pere Riera i el ferrer Joan Baptista Ortís (Documents números 17, 18 i 19). Jaume Tarragó no solament intervingué en les obres del castell sinó que construí dues pletes o corrals i dues cabanes per als pastors al terme d’Aguilella i reparà el portal de la població de les Belianes. La documentació que, sortosament, s’ha conservat ens assabenta de forma minuciosa dels treballs realitzats al castell de Barbens, per la qual cosa enumerar-los ocuparia un gran espai. Amb tot, podem destacar la construcció de parets de pedra picada que substituïren vells murs de tàpia, la major elevació donada a les teulades i les reformes interiors, que afectaren especialment les escales, les portes, les % nestres i els trebols. Unes modi% cacions que, sens dubte, donaren un nou aspecte a l’edi% ci i que, en part, encara poden ser contemplades en el temps present. D’altra banda, aquell mateix dia u de juny de 1755, foren satisfets a un pagès de Barbens anomenat Pau Ortís els seus treballs esmerçats en la construcció de dues eres, una al terme de Barbens i l’altra al terme d’Aguilella, i un pou a l’hort del castell (Document número 20). Sovint, els drets i les terres de la comanda de Barbens i els seus membres foren arrendats. Un d’aquests arrendaments es portà a terme davant el notari barceloní Caietà Olzina el dia 10 de març de 1775. Fou % xat per un període de quatre anys entre el dia 1 de maig de 1776 i el 30 d’abril de 1780 i ajustat pel preu de 15.700 lliures. Els arrendataris van ser Sebastià Petit, pagès, de Vilagrassa, com a principal, i Marçal Ortís, pagès, de la Figuerosa, i Josep Pujol, pagès, de Claravalls, com a fermances. El comanador de la comanda de Barbens era el cavaller Manuel de Montoliu (Document número 21). Malgrat la importància de les obres fetes al castell de Barbens entre els anys 1753 i 1755, el 1784 calgué, novament, realitzar-hi costoses reparacions. Les portà a terme, principalment, un mestre de cases de Verdú anomenat Gaspar Ortís (Document número 22). Un nou arrendament de la comanda de Barbens i els seus membres tingué lloc el dia 12 de gener de 1791. També es va establir per quatre anys, però l’import només va ser de 15.000 lliures. L’arrendatari fou Ramon Segalà, un pagès de Sant Domí, i l’arrendador va ser Salvador de Xatmar, comanador de la comanda de Susterris i procurador de Nicolau d’Olesa, comanador de la comanda de Barbens i batlliu de Mallorca (Document número 23). Sembla que, cada vegada que era arrendada la comanda de Barbens i els seus membres, una part de l’import de l’arrendament era lliurat al rector eclesiàstic 192 Actes de la Jornada de Treball XXXVII de Barbens. Almenys, això és el que es va fer l’any 1797, quan l’empresa Josep Ortega i Companyia, que era la part arrendatària, va donar 600 lliures a l’eclesiàstic Caietà Badia (Document número 24). Si bé el comanador de la comanda de Barbens era el senyor de la població, la carnisseria de la vila era administrada per les autoritats locals. Ho demostra un document de l’any 1800 mitjançant el qual s’establia aquest arrendament. Els arrendadors foren Pere Màrtir Minguet, batlle, Josep Duart i Miquel Cussola, regidors, i Joan Farran, procurador síndic general, i l’arrendatari va ser un pagès de la Fuliola anomenat Josep Bartolo. Aquest arrendament, fet per mitjà de subhasta pública, s’establí per un període de tres anys i per un import de 450 lliures. Són curioses algunes de les condicions del contracte: l’arrendatari, cada any, havia de donar una rova de cera blanca als administradors de l’església parroquial, una cordera de nou lliures de pes i llet su- cient per elaborar un brossat gros al majoral de la confraria del Roser poc abans de la celebració de la festa d’aquest nom, i mitja terça de carn a cada una de les persones que col·laboressin en la neteja de la font de la població, amb un màxim de quinze lliures. La carn es vendria d’acord amb el preu que es - xés a les carnisseries de Bellpuig i Verdú (Document número 25). D’aquest any 1800, encara coneixem un altre text relatiu a la comanda de Barbens. És un document notarial mitjançant el qual Sebastià Teixidor, un mestre de cases de Preixana, reconeixia que Salvador de Xatmar i de Copons, comanador de la comanda de Barbens, li havia donat 192 lliures, 15 sous i 3 diners, que eren l’import de les obres que havia fet a les pletes del bestiar del terme d’Aguilella (Document número 26). 2. Documentació de les Belianes Segons un acord del consell municipal de Cervera del mes de març de 1416, els paers de Tàrrega havien demanat el seu ajut en relació amb un clam de pau i treva presentat pel comanador de les Belianes contra l’abadessa del monestir del Pedregal, petició a la qual accediren (Document número 1).