Documents relacionats amb la comanda hospitalera de Barbens i els seus membres (1416-1800)

Per Josep M. Llobet i Portella UNED. Centre Associat de Grup de Recerques de les Terres de Ponent

Pàgina anterior: Barbens, Pla d’Urgell. Vista exterior del castell - Seu de la Comanda Templera i Hospitalera.Fotogra" a, gentilesa de Joan Fuguet Sans.

190 Actes de la Jornada de Treball XXXVII

Introducció

En aquest article oferim la transcripció de vint-i-sis documents relacionats amb la comanda hospitalera de Barbens i com diuen els textos els seus membres. Van des de l’any 1416 al 1800. Els comentaris que precedeixen els textos transcrits els hem dividit en dues parts. En la primera, expliquem el contingut dels documents que fan referència a Barbens. En la segona, fem el mateix amb els que tenen relació amb les . Hi hem adjuntat dos quadres amb noms de persones: el dels caps de casa de les Belianes de l’any 1674 i el dels comanadors esmentats en els documents transcrits.

1. Documentació de Barbens

Segons un inventari dels anys 1429 i 1430, el dia 7 de desembre de 1419, Ramon d’Erill, comanador de la comanda de Barbens, vengué a Elionor, mare seva, pel preu de 60 lliures, 1 una esclava anomenada Margarida. 2 El document notarial de la compravenda va ser fet per Pere de Fluvià, que era vicari de l’església d’ i notari públic (Document número 2). Sabem que, una trentena d’anys després, la comanda de Barbens i la de Térmens es trobaven rearrendades al mercader cerverí Antoni Figuera. Aquest rearrendament l’havia fet el cavaller Guillem Ramon Saplana, senyor del castell de Tous, el qual, junt amb altres socis, tenia arrendat tot el priorat hospitaler de Catalunya (Documents números 3 i 4). Un document de l’any 1487 també parla de Barbens, però aquest text no fa referència directament a la comanda sinó a la universitat o comú, la qual, junt amb els habitants de la població, havia sostingut un plet contra el donzell cerverí Dídac d’Avellaneda i la seva esposa (Document número 5). Si passem a l’any 1615, veurem que, en aquell temps, el comanador de la comanda de Barbens i els seus membres era Francesc de Sabater (Document número 6). Cap a la meitat d’aquell any, el trobem representat pel seu germà Felip, que també era membre de l’orde de l’Hospital, el qual portà a terme una composició amb Jaume Amat, un pagès de Barbens, perquè fos cancel·lat un procés iniciat contra ell a causa d’haver estat irrespectuós envers el batlle de Barbens. L’import de la composició fou de quatre lliures (Document número 10). Un document de l’any 1687 ens permet conèixer que, aquell any o poc abans, s’havia fet obres al castell de Barbens. Les havien realitzat els mestres de cases Antoni Lacasa i Pere Artià, que eren francesos però vivien a Anglesola. En concret, repararen la teulada de la torre i el balcó que enrajolaren amb cairons , canviaren diverses bigues malmeses i feren alguns altres adobs convenients. El preu de les obres fou de 157 lliures i 4 sous, quantitat que va ser pagada per Felicià Sayol, comanador de la comanda de Térmens, el qual actuava en nom d’Arnau Moix, comanador de la comanda de Barbens i els seus membres (Document número 13). També en aquell temps fou reparat el portal de l’església de Barbens i es construí

191 Grup de Recerques de les Terres de Ponent una capelleta sobre aquest portal. 3 Per tal de contribuir a les despeses, Felicià Sayol, en nom d’Arnau Moix, donà 162 lliures a Pere Pastoret, batlle de Barbens (Document número 14). Un altre document de l’any 1687 dóna notícia del pagament, pel mateix Felicià Sayol, de 53 lliures i 10 sous que eren l’import de la construcció de tres portes i una % nestra, la balustrada de ferro d’un balcó i la porta de la presó. Malgrat que el text no concreta l’edi% ci en el qual es realitzaren aquestes obres, hem de creure que foren fetes al castell de Barbens (Document número 15). Però les obres més importants que es feren en aquest edi% ci creiem que s’iniciaren l’any 1753 4 i duraren, potser, % ns a l’any 1755. Així ho fan suposar els pagaments que foren fets el primer dia de juny d’aquell any 1755 al mestre de cases Jaume Tarragó, el fuster Pere Riera i el ferrer Joan Baptista Ortís (Documents números 17, 18 i 19). Jaume Tarragó no solament intervingué en les obres del castell sinó que construí dues pletes o corrals i dues cabanes per als pastors al terme d’Aguilella i reparà el portal de la població de les Belianes. La documentació que, sortosament, s’ha conservat ens assabenta de forma minuciosa dels treballs realitzats al castell de Barbens, per la qual cosa enumerar-los ocuparia un gran espai. Amb tot, podem destacar la construcció de parets de pedra picada que substituïren vells murs de tàpia, la major elevació donada a les teulades i les reformes interiors, que afectaren especialment les escales, les portes, les % nestres i els trebols. Unes modi% cacions que, sens dubte, donaren un nou aspecte a l’edi% ci i que, en part, encara poden ser contemplades en el temps present. D’altra banda, aquell mateix dia u de juny de 1755, foren satisfets a un pagès de Barbens anomenat Pau Ortís els seus treballs esmerçats en la construcció de dues eres, una al terme de Barbens i l’altra al terme d’Aguilella, i un pou a l’hort del castell (Document número 20). Sovint, els drets i les terres de la comanda de Barbens i els seus membres foren arrendats. Un d’aquests arrendaments es portà a terme davant el notari barceloní Caietà Olzina el dia 10 de març de 1775. Fou % xat per un període de quatre anys entre el dia 1 de maig de 1776 i el 30 d’abril de 1780 i ajustat pel preu de 15.700 lliures. Els arrendataris van ser Sebastià Petit, pagès, de , com a principal, i Marçal Ortís, pagès, de la Figuerosa, i Josep Pujol, pagès, de Claravalls, com a fermances. El comanador de la comanda de Barbens era el cavaller Manuel de Montoliu (Document número 21). Malgrat la importància de les obres fetes al castell de Barbens entre els anys 1753 i 1755, el 1784 calgué, novament, realitzar-hi costoses reparacions. Les portà a terme, principalment, un mestre de cases de Verdú anomenat Gaspar Ortís (Document número 22). Un nou arrendament de la comanda de Barbens i els seus membres tingué lloc el dia 12 de gener de 1791. També es va establir per quatre anys, però l’import només va ser de 15.000 lliures. L’arrendatari fou Ramon Segalà, un pagès de Sant Domí, i l’arrendador va ser Salvador de Xatmar, comanador de la comanda de Susterris i procurador de Nicolau d’Olesa, comanador de la comanda de Barbens i batlliu de Mallorca (Document número 23). Sembla que, cada vegada que era arrendada la comanda de Barbens i els seus membres, una part de l’import de l’arrendament era lliurat al rector eclesiàstic

192 Actes de la Jornada de Treball XXXVII de Barbens. Almenys, això és el que es va fer l’any 1797, quan l’empresa Josep Ortega i Companyia, que era la part arrendatària, va donar 600 lliures a l’eclesiàstic Caietà Badia (Document número 24). Si bé el comanador de la comanda de Barbens era el senyor de la població, la carnisseria de la vila era administrada per les autoritats locals. Ho demostra un document de l’any 1800 mitjançant el qual s’establia aquest arrendament. Els arrendadors foren Pere Màrtir Minguet, batlle, Josep Duart i Miquel Cussola, regidors, i Joan Farran, procurador síndic general, i l’arrendatari va ser un pagès de anomenat Josep Bartolo. Aquest arrendament, fet per mitjà de subhasta pública, s’establí per un període de tres anys i per un import de 450 lliures. Són curioses algunes de les condicions del contracte: l’arrendatari, cada any, havia de donar una rova de cera blanca als administradors de l’església parroquial, una cordera de nou lliures de pes i llet su- cient per elaborar un brossat gros al majoral de la confraria del Roser poc abans de la celebració de la festa d’aquest nom, i mitja terça de carn a cada una de les persones que col·laboressin en la neteja de la font de la població, amb un màxim de quinze lliures. La carn es vendria d’acord amb el preu que es - xés a les carnisseries de i Verdú (Document número 25). D’aquest any 1800, encara coneixem un altre text relatiu a la comanda de Barbens. És un document notarial mitjançant el qual Sebastià Teixidor, un mestre de cases de , reconeixia que Salvador de Xatmar i de Copons, comanador de la comanda de Barbens, li havia donat 192 lliures, 15 sous i 3 diners, que eren l’import de les obres que havia fet a les pletes del bestiar del terme d’Aguilella (Document número 26).

2. Documentació de les Belianes

Segons un acord del consell municipal de Cervera del mes de març de 1416, els paers de Tàrrega havien demanat el seu ajut en relació amb un clam de pau i treva presentat pel comanador de les Belianes contra l’abadessa del monestir del Pedregal, petició a la qual accediren (Document número 1). Aquest comanador de les Belianes devia ser el de la comanda de Barbens, que, en aquell temps, era Ramon d’Erill. La dependència dels habitants de les Belianes del comanador de la comanda de Barbens es fa evident en un document notarial datat el dia 4 de juny de 1615, el qual dóna fe que aquell dia Montserrat 5 Saüch, Joan Claver, Antoni Cullerer i Pere Samsó, tots ells pagesos, prometeren a Felip de Sabater, procurador general del seu germà Francesc de Sabater, comanador de la comanda de Barbens i els seus membres un dels quals era les Belianes , que durant aquell mateix dia es farien tancar a la presó comuna del lloc de Barbens (Document número 6). Malauradament, el document no precisa quina era la causa de l’empresonament dels quatre habitants de les Belianes. Un altre dels habitats de les Belianes afectats per l’administració de justícia que depenia del comanador de la comanda de Barbens fou Joan Dotrell, que era també pagès. Durant aquell mateix any 1615 i part del següent va haver de satisfer a l’esmentat Felip de Sabater un total de catorze lliures, que eren l’import de les sancions i despeses originades per un procés seguit contra Joana, la seva esposa, que en aquell temps, era ja

193 Grup de Recerques de les Terres de Ponent difunta. El motiu del procés era una acusació de robatori que s’havia presentat contra l’esmentada esposa de Joan Dotrell (Documents números 7 i 8). Encara coneixem un altre cas en què un habitant de les Belianes patí el rigor de l’aplicació de la justícia per part de la cort de la comanda de Barbens: el mateix any 1615, el carreter Guillem Braquera calgué que s’obligués a pagar a Felip de Sabater cinquanta lliures perquè fos cancel·lat un procés iniciat contra ell a causa d’haver jurat en fals. Encara que tenia un període de cinc mesos per pagar la quantitat compromesa, sembla que la va satisfer immediatament (Document número 9). Els habitants de les Belianes, en ser aquesta població un membre de la comanda de Barbens, estaven obligats a prestar jurament i homenatge de & delitat i vassallatge al comanador de l’esmentada comanda. Un document notarial de l’any 1615 ens descriu un d’aquests processos, que, per la forma minuciosa en què és narrat, resulta força interessant (Document número 11). Així, sabem que el dia 4 de juny de 1615 es presentà al lloc de les Belianes Mateu Corcó, notari de Tàrrega, el sastre Miquel Puig, de Barbens, el pagès Pau Colberó, de Torà, l’escrivent Francesc Gener, de Bellpuig, aquests tres últims en qualitat de testimonis, Felip de Sabater, que, com sabem, era procurador general del comanador Francesc de Sabater, i el doctor en drets Rafael Vicenç Pons, de , per tal d’assessorar el procurador general. Reunits que foren a la plaça de la Carnisseria amb els habitants de la població, els quals havien estat convocats prèviament a assistir-hi, el procurador general els digué que el motiu de la reunió era que, atès que anteriorment havia vingut a la població Jeroni Puigvert, procurador general del comanador, per tal de prendre possessió d’aquell lloc de la comanda i alguns dels seus habitants no havien prestat jurament i homenatge de & delitat i vassallatge, ara calia que ho fessin. Els habitants del carrer de Baix no tingueren cap inconvenient en prestar el jurament i homenatge reclamat, però els del carrer de Dalt digueren que ells mai ho havien fet i, en conseqüència, ara tampoc ho farien. Alguns d’ells & ns i tot al·legaren que el jurament i homenatge ja l’havien prestat al paborde de Tarragona. En sentir això, el procurador general demanà als insubmisos que juressin que allò que deien era veritat, però cap d’ells ho va voler fer, per la qual cosa els va amenaçar amb posar-los una multa de tres lliures a cada un d’ells si immediatament no li prestaven el jurament i homenatge. En veure’s amenaçats, els veïns el carrer de Dalt es reuniren i acordaren prestar el jurament i homenatge al comanador de Barbens d’acord amb les constitucions generals de Catalunya, cosa que fou acceptada pel procurador general. I així ho feren. La forma de prestar el jurament i homenatge va ser la següent: cada vassall, amb el cap descobert, s’agenollà davant el procurador general i posà el dit polze de la mà dreta sobre la creu del bastó que portava l’esmentat procurador general, el qual posà el dit polze de la mà dreta sobre el dit del vassall, de forma que els dos dits fessin el senyal de la creu. A continuació, el vassall besà la creu i la galta del procurador general i prometé que seria un bon vassall. Acabada la cerimònia, el notari redactà l’acta. Ja hem vist que la vila de les Belianes estava dividida en dues parts: el carrer de Baix i el carrer de Dalt, L’any 1674, els habitants d’aquests dos carrers establiren una concòrdia entre ells. El motiu era que, si bé & ns aquell temps formaven dues

194 Actes de la Jornada de Treball XXXVII universitats o comuns diferents i es governava cada una d’elles de manera independent, la decadència en què es trobava la població, que només tenia en total trenta-vuit cases habitades, i els con$ ictes que sovint sorgien en no poder-se posar d’acord les dues parts sobre la forma d’atendre obligacions que afectaven a tota la població, com eren les obres a l’església parroquial, les lleves i els allotjaments de soldats, i els pagaments al predicador de la quaresma i al mestre de llegir i escriure, aconsellaven que les dues universitats fossin convertides en una de sola. La conversió fou complicada, especialment quan calgué repartir entre els veïns las quantitats que anualment havien de ser pagades com a pensions de censals, però amb la intervenció de quatre àrbitres, dos d’ells nomenats pels habitants del carrer de Baix i els altres dos, pels del carrer de Dalt, s’arribà a un acord satisfactori (Document número 12). Anteriorment, hem vist les actuacions a Barbens, durant l’any 1687, de Felicià Sayol, comanador de la comanda de Térmens, en nom d’Arnau Moix, comanador de la comanda de Barbens i els seus membres. Ara, per acabar, podem fer esment d’un text del mateix any que fa referència a les Belianes. Es tracta d’un document notarial mitjançant el qual Maties Bover, batlle d’aquesta població, reconeixia haver rebut de l’esmentat Felicià Sayol quatre lliures, que eren l’import d’un cep destinat a retenir els delinqüents a les Belianes (Document número 16).

Caps de casa de les Belianes (1674)

Carrer de Baix

Altarriba, Llorenç. Bosch, Antoni. Culleré, Agnès, vídua de. Culleré, Jaume Joan. Culleré, Teresa, vídua de. Domènech, Josep. Domènech, Marc. Lleonart, Pau. Miquel, Josep. Miquel, Ramon. Miró, Joan. Navés, Ramon. Pastor, Joan. Ribes, Joan. Rossell, Joan. Salt, Joan. Saüch, Joan. Saüch, Simó. Serret, Jaume Joan. Torrelles, Elisabet, vídua de. Torres, Joan.

Carrer de Dalt

Altarriba, Valentí. Balcells, Josep. Batlle, Francesc, major. Batlle, Francesc, menor. Bové, Macià. Comte, Josep. Comte, Pau. Culleré, Agnès, vídua de. Culleré, Cristòfol. Culleré, Jacint. Folguera, Joan. Joni, Joan. Miquel, Francesc. Miquel, Josep. Navés, Jaume Joan. Renyé, Francesc. Tristany, Josep

Comanadors esmentats en els documents6

Comanda de BarbensRamon d’Erill, 1419 (2).Francesc de Sabater, 1615 (6, 7, 11).Pere de Fortesa, 1674 (12).Arnau Moix, 1687 (13, 14, 15, 16).Manuel de Montoliu, 1755 (17, 18, 19, 20), 1775 (21).Nicolau d’Olesa, 1784 (22), 1791 (23).Salvador de Xatmar i de Copons, 1800 (26). Comanda de CerveraGuillem Brondo, 1674 (12). Comanda de SusterrisPere de Fortesa, 1674 (12).Salvador de Xatmar, 1791 (23). Comanda de TérmensFelicià Sayol, 1687 (13, 14, 15, 16).

Textos documentals

1. 1416, març, 5. Cervera

195 Grup de Recerques de les Terres de Ponent

El consell municipal de Cervera, atès que ha rebut una carta dels paers de Tàrrega amb la qual demanen el seu ajut en relació amb un clam de pau i treva presentat pel comanador de les Belianes contra l’abadessa del monestir del Pedregal, acorden prestar l’esmentat ajut. Arxiu Comarcal de la Segarra (= ACSG), Fons Municipal, Consells, 1416, f. 20 v. Al qual conseyll fonch proposat per los honorables pahers que ells han resabuda una letra dels honrorables pahers de Tàrraga, la quall contén en acabament que com I clam sia stat donat de pau e treva contra la badessa del Pedregal per lo comenador de les Belianes e com la dita abbadessa, ab provisió del senyor rey, hayie a comparer en aquesta vila, per què preguen a aquesta universitat de dues coses: la primera que acuyllen bé la dita abbadessa, la segona que·ls haran mallevadors de penyores, segons aquestes e altres pus stesament són en la dita letra contengudes. La qual letra feren ligir en lo present conseyll. Sobre açò lo present conseyll acordà e volch que a les pregàries dels honorables pahers de Tàrrega sia conplagut e fet per la vila lo serví que demanen. Axí amplament com lo demanen e miylls, si miyllorar se pot. E que aytal resposta sia feta als honorables pahers de Tàrragua. E amprar les persones qui prestaran les penyores e mallevaran aquelles ellegiran los honorables pahers en Berthomeu de Morronya, Miquell Meyà, Simon Bertran, Jachme Arnau e Ffrancesch Oler.

2. 1419, desembre, 7. Anglesola

Segons un inventari, Ramon d’Erill, comanador de la comanda de Barbens, vengué a Elionor, mare seva, una esclava anomenada Margarida. ACSG, Fons Dalmases, capsa 46, lligall 7, Inventari, 1429-1430, f. 25 v. [...]. Ítem una carta pública en pergamí, havent en acabament que lo noble e religiós frare Ramon d’Arill, comanador del loch de Barbenç, vené a la nobla madona Elionor d’Eryll, mare sua, per preu de sexanta lliures barchinoneses de tern, una sclava apellada Margarida, la qual carta fonch feta a set dies del mes [de] deembre, any de la nativitat de nostre Senyor mil quatre-cents deenou, feta e closa per lo discret en Pere de Flovià, vicari de la sglésia d’Anglesola e notari públich d’aquella per lo honorable mosser Bernat de Catabó, rector de la dita sglésia. [...].

3. 1449, gener, 15. Cervera

Guillem Ramon Saplana, cavaller, senyor del castell de Tous, arrendador del priorat de Catalunya juntament amb altres socis, reconeix haver rebut d’Antoni Figuera, mercader, de Cervera, rearrendador de la comanda de Barbens i la de Térmens, 450 8 orins, que són una part de l’import d’aquest rearrendament. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 35, Joan d’Albalat, Manual, 1449, f. 7 v.

Die XV ianuarii anno predicto. Quod ego Guillemus Raymundi Çaplana, miles, dominus castri de < ous, arrendator prioratus Cathalonie una cum aliis consociis coarrendatoribus meis, habens plenum posse, ut assero, a dictis coarrendatoribus meis, gratis, etc., con> teor vobis Anthonio Figuera, mercatori, Cervarie, rearrendatori comandarum de Barbenç et de Térmens, quod dedistis et solvistis michi ad mei voluntatem et realiter numerando anticipastis, ratione dicti rearrendamenti signanter dicte comande de Térmens et de parte dicte comande de Térmens contingenti solvere ex dicto arendamento, quadringentos quinquaginta 8 orenos, et hoc ex pretio arrendamenti ultimi anni de dictis comandis per me et consocios meos vobis facti, qui ultimus annus dicti rearrendamenti incipiet currere in festo Beate Marie mensis augusti proxime venturi anni presentis. Unde

196 Actes de la Jornada de Treball XXXVII renuntiando, etc., facio vobis et vestris de dictis quidringentis quinquaginta ! orenis presentem apocham de soluto. Actum Cervarie die et anno predictis. Testes huius rey sunt Simeon Franch, textor pannorum lini, et Iacobus Plegamans, ville Cervarie.

4. 1449, gener, 15. Cervera

Guillem Ramon Saplana, cavaller, senyor del castell de Tous, arrendador del priorat de Catalunya juntament amb altres socis, d’una part, i Antoni Figuera, mercader, de Cervera, rearrendador de la comanda de Barbens i la de Térmens juntament amb altres socis, de l’altra part, reconeixen la validesa d’un conveni establert entre ells. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 35, Joan d’Albalat, Manual, 1449, f. 8 (Hi ha un esborrany adjunt). Die predicta. Quod nos Guillemus Raymundi Çaplana, miles, dominus castri de $ ous, arrendator prioratus Cathalonie una cum aliis consociis coarrendatoribus meis, habens plenum posse, ut assero, a dictis coarrendatoribus meis mediante publico instrumento die et anno in eisdem contentis, ex una parte, et Anthonius Figuera, mercator, ville Cervarie, rearrendator una cum aliis consociis meis comandarum de Barbenç et de Térmens, parte ex altera, gratis, etc., con& temur et recognoscimus pars parti et nobis ad invicem quod de et super infra scriptis et eorum pretextu & rmiter facta, inhita et & rmata capitula subscripta: «Concordat e convengut és stat entre lo honorable mossèn Guillem Ramon Çaplana, cavaler, senyor del castell de $ ous, arrendador del priorat de Cathalunya ab altres sos companyons, de una part, e Anthoni Figuera, mercader, de la vila de Cervera, rearrendador ab d’altres sos companyons de les comandes de Barbenç e de Térmens, de la part altre, sobre les coses daval scrites, ço és, que com lo dit honorable mossèn Guillem Çaplana haie rearrendat al dit Anthoni Figuera hi a sos companyons les dites comandes de Barbenç hi de Térmens per cert preu hi a cert temps, en la carta del arrendament contenguts, al qual se re+ eren, e lo dit Anthoni Figuera, de voluntat e exprés consentiment del dit mossèn Guillem Ramon, realment hi de + et, haie reebut cinquanta quatre lliures barceloneses, poch més o menys, del censal de Barbenç, les quals eren ja degudes e caygudes a paga lo dia que lo dit arrendament comenzà a córrer e les quals eren del any passat e·s pertanyen al dit mossèn Guillem Ramon e no al dit Anthoni Figuera ni als seus companyons, fonch cellavòs de comuna concòrdia pactat que lo dit Anthoni Figuera aquelles reebés e tingués e possehís tant & ns lo dit arrendament fos complit, e la paga del censal del dit loch de Barbenç que·s pertanye al dit Anthoni Figuera del derrer any del dit arrendament, aquella paga, lo dit mossèn Guillem Ramon a son despens he càrrech agués a + er collir en nom del dit Anthoni Figuera e sos companyons, e aquelles LIIII lliures collides hagués a liurar al dit Anthoni Figuera aquella hora lo dit Anthoni Figuera hagués a restituhir les dites LIIII lliures al dit mossèn Guillem Ramon qui de voluntat sua, com dit és, havie reebudes. Per tant, les dites parts, loant e rati6 cant les dites coses, promet ara lo dit mossèn Guillem Ramon que ell, a ses despeses e càrrech, farà collir les dites cinquanta quatre lliures del censal de Barbenç que seran degudes del derrer any del dit arrendament en nom e veu del dit Anthoni Figuera e les quals se pertanyen al dit Figuera e açò sense despesa e càrrech del dit Anthoni Figuera, e aquelles collides darà e liurarà al dit Anthoni Figuera o a qui ell volrà. Ítem, promet lo dit Anthoni Figuera que, reebudes les dites LIIII lliures que són a collir per lo dit mossèn Guillem Ramon hi a son càrrech hi despens, que de continent aquella hora restituyrà al dit mossèn Guillem Ramon o a qui ell volrà les dites LIIII lliures que de voluntat del dit mossèn Guillem havie reebudes».

197 Grup de Recerques de les Terres de Ponent

Et ideo nos dicte partes laudamus, approbamus et rati! camus preinserta capitula et omnia et singula in eis contenta et promittimus tenere et servare ad invicem, etc. Obligamus bona nostra, etc. Et iuramus, etc. Testibus presentibus superius proxime notatis.

5. 1487, setembre, 15. Cervera

Dídac d’Avellaneda, donzell, de Cervera, es compromet a satisfer els salaris de diversos o# cials de la cort del veguer de Cervera pagadors per llur intervenció en la sentència d’una causa entre ell i la seva esposa, d’una part, i la universitat i els habitants de Barbens, de l’altra. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 54, Pere Serra, Manual, 1485-1487, f. 109 v. Die XVª septembris. Magni! cus Didacus de Avellaneda, domicellus, Cervarie domiciliatus, gratis, etc., assecurando salaria magni# co Petro Boix, assidenti, Bernardo Maior, notario, et aliis ministris curie vicarie Cervarie, pertinentia videlicet a sententia lata inter ipsum et seu eius uxorem agentes, ex una, et universitatem et singulares loci de Berbenç, ex altera partibus, de( endentem usque ad tatxationem expensarum inclusive, que promissit eisdem solutione hinch ad festum Sancti Martini proximum, obligando pro hiis omnia bona sua, etc., renuntiando, etc. Iurans, etc. (Ordinetur largo modo). Actum Cervarie. Testes Galcerandus Salver, Barbenç, et Iohannes Maior, blanquerius, Cervarie.

6. 1615, juny, 4. Les Belianes

Montserrat Saüch, Joan Claver, Antoni Cullerer i Pere Samsó, pagesos, de les Belianes, prometen a Felip de Sabater, procurador general del seu germà Francesc de Sabater, comanador de la comanda de Barbens i els seus membres, que durant el dia d’avui es faran tancar a la presó comuna del lloc de Barbens. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 8, Mateu Corcó, Manual, 1614-1615, s. f. Die iovis IIII mensis iunii dicti anni M DC XV in loco de les Belianes. Nos Moncerratus Saüch, Ioannes Claver, Anthonius Cullerer et Petrus Sampsó, cultores, presentis loci de les [Belianes], archicopiscopatus tarrachonensis, et comandae Sancti Ioannis Hierosolomitanensis, gratis, etc., convenimus et bona # de promittimus et quilibet nostrum in solidum promissit nobili dompno fratri don Phillippo de Çabater, ordinis et militiae Sancti Ioannis Hierosolomitanensis, generali procuratori nobilis domini fratris don Francisci de Çabater, fratris sui, eiusdem ordinis et militiae, preceptoris et comendatoris comandae seu preceptoriae dicti loci de Barbens et menbrorum eiusdem, his presenti, etc., in quibus menbris includitur presens locus de les Belianes, quod hodie, per totum presentem diem, non guidati nech assecurati et nostri fori mutati, nos reponimus, mittimus et representabimus in carceribus comunibus predicti loci de Barbens, sub pena quinquagintae librarum barchononenisum applicandarum, etc., pro qua solvenda obligamus et quilibet nostrum in solidum obligat personam et omnia et singula bona nostra tanque pro debitis # scalibus et regalibus et, pro mayori tuhitione et securitate, prestamus sacramentum et homagium manibus et ore nostris proprium comendatum in manibus et posse vestri dicti domini generalis procuratoris, recipientis, etc. Firmamus et iuramus, etc. Testes [espai en blanc].

7. 1615, juny, 4. Les Belianes

Felip de Sabater, procurador general i governador de la comanda de Barbens i els seus membres en nom del seu germà Francesc de Sabater, comanador de l’esmentada comanda i 198 Actes de la Jornada de Treball XXXVII membres, reconeix que Joan Dotrell, pagès, de les Belianes, li ha donat catorze lliures, que són l’import de les sancions i despeses originades per un procés seguit contra la difunta esposa de l’esmentat Joan Dotrell. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 8, Mateu Corcó, Manual, 1614-1615, s. f. Dicta et eadem die in dicto loco de les Belianes, archicopiscopatus tarrachonensis. Nos frater dompnus Phillippus de Çabater, ordinis et militiae sacrae domus hospitalis pauperum Iesu Christi Sancti Ioannis Hierosolomitanensis, generalis procurator et gubernator comandae seu preceptorie loci de Barbens et menbrorum eiusdem pro nobile dompno fratre don Francisco de Çabater, eiusdem ordinis et militiae, fratre nostro, preceptore et comendatore dictae comande et menbrorum eiusdem, prout de nostra procuratione seu generale mandato constat instrumento recepto et testi& cato penes honorabilem et discretum Franciscum Vidal, notarium publicum Barchinone, die quinta mensis apprilis proxime lapsi, dicto nomine con( teor et recognosco vobis Ioanni Dotrell, cultori, presentis loci de les Belianes, menbri dictae comandae de Barbens, his presenti, etc., ut patri et legittimo administratori ( liorum vestrorum et Ioanne Dotrella, quondam uxoris vestrae, comunium et ut tenenti et possidenti universa bona, res et iura que fuerunt dictae Ioannae, uxoris vestrae, ex vi et destrictu a curia nostra, dedistis et solvistis nobis, dicto nomine, numerando, ad nostras omnimodas voluntates, de pecuniis tamen vestris propriis, quatuordecim libras monetae Barchinone, et sunt pro quibusdam penis positis diebus superioribus predictae Ioanne Dotrella, uxori vestrae, in quibus incurrit ob non parendo nostris mandatis et etiam pro çalariis tangentibus magni( co assessori presentis comandae de Barbens et notario infra scripto uti scribe ordinario dictae comandae occassione cuiusdam inquisitionis processus criminalis contra eam fulminati et actitati in curia predictae comandae de Barbens ad instantiam ( sci procuratoris dictae curiae, facta gratia de residua pena eo quia fuit inculpata de haver robat la casa de na tal, pro quibus penis incurcis dicta universa bona, res et iura dictae Dotrella, uxoris vestrae, tam mobilia quam imobilia erat obroxia et obligata et ea occassione in encantu publico posita venalia subastando illam, iuxta curie estillum, per loca solita presentis loci de les Belianes et, inter alia, totam illam peciam terrae de olivariis et vinea plantatam tenutae in se trium iugerum terrae, parum plus vel minus, citam in termino villae Pulcri Podii, diocesis celsonensis, in partita vulgo dicta lo Pedregal. Et ideo, renuntiando, etc. Verum quia ante dictam solutionem et in actu eiusdem fuit actum et conventum de facienda cessione sequenti eo quia eam fecisti de pecuniis vestris propriis. Ideo, sine tamen evictione et bonorum meorum omnium obligatione, dicto nomine, do, cedo et mando vobis dicto Ioanni Dotrell omnia iura, etc., adversus et contra quoscunque creditores et alias quasvis perçonas pretendentes habere et tenere locum et ius in supra dicta pecia terrae et in aliis supra dictis bonis dictae quondam uxoris vestrae obligatis, in dictis penis incurcis. Quibus iuribus, etc., possitis petere, exhigere, recipere, consentire et habere, appocham et appochas, albarana, quitatias, ( nes et de& nitiones facere et ( rmare, clama et retroclama exponere, exentiones instare, etc. Nos enim ponendo et estatuendo vos et vestros in locum et ius nostrum seu verius dicti domini comendatoris, fratris nostri, facimus et constituhimus vos et vestros in his dominos et procuratores, etc., dicens dicto nomine, etc. Firmamus, etc. Testes honorabiles Anthonius Navés, mayor dierum, et Bernardus Navés, cultores, dicti loci de les Belianes.

8. 1615, juny, 4. Les Belianes

Joan Dotrell admet que, tot i que Felip de Sabater li ha reconegut el pagament de catorze lliures, en realitat només n’hi ha donat quatre i es compromet a donar-li les deu restants en dos pagaments. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 8, Mateu Corcó, Manual, 1614-1615, s. f.

199 Grup de Recerques de les Terres de Ponent

Dicto et eodem die. Item alio instrumento ego dictus Ioannes Dotrell con! teor et recognosco vobis supra dicto nobili fratri don Phillippo de Çabater, his presenti, quod non obstante supra dicta appocha per vos michi facta et ! rmata die presenti et infra scripto penes notarium infra scriptum de quantitate quatuordecim librarum barchinonensium, rei tamen veritas est quod ex illis non recepistis nisi tantum quatuor libras et illam fecisti sub spe future obligationis per me vobis ! ende et cum sit naturale pactata et promissa operis per e# ectum adimplere, gratis, con! teor et recognosco vobis dicto de Çabater, presenti, etc., quod debeo vobis decem libras monetae Barchinone, quas dare et solvere promitto in duabus equalibus vicibus sive solutionibus, videlicet V librae hinc ad diem seu festum Beatae Mariae Magdalenae proxime venientem et alias V librae hinc ad diem Sancti Antonii etiam proxime venientem, sine dilatione, etc. Fiat cum çalario procuratoris assueto et cum omnibus obligationibus, renuntiationibus tam proprii fori quam aliis, submissionibus oportunis et necessariis, iuxta estillum, et cum scriptura tercii, obligatione perçonae et bonorum, cum constitutione procuratorum, etc. Firmo et iuro, etc. Testes proxime dicti.

9. 1615, juny, 4. Les Belianes

Guillem Braquera, carreter, de les Belianes, es compromet a pagar a Felip de Sabater, procurador general de la comanda de Barbens i els seus membres, cinquanta lliures, que són l’import de la composició que feren perquè fos cancel·lat un procés iniciat contra ell a causa d’haver jurat en fals. Posteriorment, aquest document notarial és anul·lat. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 8, Mateu Corcó, Manual, 1614-1615, s. f. Dicto et eodem die in dicto loco de les Belianes. Similis debitorii instrumentum fuit factum et ! rmatum per Guillermum Braquera, carreterium, loci predicti de les Belianes, archicopiscopatus tarrachonensis, dicto nobili dompno Phillippo de Çabater, generali procuratori comandae seu preceptoriae de Barbens et menbrorum eiusdem, presenti, etc., de quinquaginta libras monetae Barchinone, et sunt pro consimilibus quas soluturus est eo quia se composuit et dictus de Çabater, dicto nomine, cancellavit, irritavit et annullavit quoddam inquisitionis processus contra ipsum fulminatum ad instantiam ! sci procuratoris curiae presentis preceptoriae seu comandae de Barbens propter quod fuit delatus et inculpatus perpetrasse quoddam iuramentum falsum. Et ideo, renuntiando, etc. Quas dare et solvere promissit scilicet viginti libras dictae monetae hinc ad quindecim dies7 proxime venientes et restantes trigintae libras pre# atae monetae hinc ad diem Omnium Sanctorum proxime venientem, sine dilatione, etc. Fiat cum çalario procuratoris assueto et cum ceteris aliis omnibus obligationibus, renuntiationibus tam proprii fori quam aliis, submissionibus oportunis et necessariis, iuxta estillum, et cum scriptura tercii, obligatione perçonae et bonorum, cum constitutione procuratorum, etc. Iuravit, etc. Testes honorabiles Michael Puig, sartor, loci predicti de Barbens, et Antonius Navés, minor, dicti loci de les Belianes. [Al marge esquerre:] Die 17 iunii 1615. Huiusmodi debitorii instrumentum fuit cancellatum et annullatum vigore cuiusdam litterae michi notario misse et ! rmate manu dicti dompni Phillippi de Çabater die 16 iunii 1615 in et cum qua consessus fuit se esse soluturus a dictis 50 libris barchinonensibus numerando, ad suas omnimodas voluntates. Et ideo, renuntiando, etc., fuit propterea lineatum et cancellatum, etc. Testes Ioannes Navés, dictus «lo pobill», cultor, dicti loci de les Belianes, et Bernardus Balcells, etiam cultor, ville de Vilagrassa, diocesis celsonensis. Est dicta littera in cohopertis presentis manuali.8

200 Actes de la Jornada de Treball XXXVII

10. 1615, juny, 4. Barbens

Jaume Amat, pagès, de Barbens, es compromet a pagar a Felip de Sabater, procurador general de la comanda de Barbens i els seus membres, quatre lliures, que són l’import de la composició que feren perquè fos cancel·lat un procés iniciat contra ell a causa d’haver estat irrespectuós envers el batlle de Barbens. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 8, Mateu Corcó, Manual, 1614-1615, s. f. Dicto et eodem die in loco de Barbens. Similes debitorii instrumentum fuit factum et % rmatum per Iacobum Amat, cultorem, loci de Barbens, nulius diocesis, dicto nobili dompno Phillippo de Çabater, dicto procuratorio nomine, presenti, etc., de quatuor libris barchinonensibus, et sunt pro consimilibus quas se composuit eo quia cancellavit sibi quoddam processus inquisitionis criminalis contra ipsum fulminatum ad instantiam % sci procuratoris curie presentis comande de Barbens propter quod fuit delatus et inculpatus de ésser-se derrespectat contra lo batlle de dit lloch diebus superioribus. Et ideo, renuntiando, etc. Quas dare et solvere promissit hinc ad diem seu festum Beatae Mariae mensis augusti proxime venientem, sine dilatione, etc. Fiat cum çalario procuratoris assueto et cum omnibus obligationibus, renuntiationibus tam proprii fori quam aliis, submissionibus oportunis et necessariis, iuxta estillum, ut in aliis, et cum scriptura tercii, obligatione personae et bonorum, cum constitutione procuratorum. Iuravit, etc. Testes venerabilis Andrea Gordiola, presbiter et rector parrochialis ecclesiae de Bellcayre, diocesis urgellensis, et Petrus Oluia, cultor, loci de Torà, diocesis vicensis.

11. 1615, juny, 4. Les Belianes

Mateu Corcó, notari de Tàrrega, dóna fe de la prestació de jurament i homenatge de % delitat i vassallatge al comanador de la comanda de Barbens i els seus membres d’alguns veïns de les Belianes. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 8, Mateu Corcó, Manual, 1614-1615, s. f. [Al marge esquerre:] Fides. Die iovis IIII mensis iunii dicti anni M DC XV in loco de les Belianes, archicopiscopatus tarrachonensis. Presente et in his vocato atque rogatto et requisito me Matheo Corcó, regia auctoritate notario publico villae Tarregae, diocesis celsonensis, infra scripto, et presentibus etiam honorabilibus Michaele Puig, sartore, loci de Barbens, Paulo Colberó, cultore, villae * orani, diocesis urgellensis, et discreto Francisco Jener, scriptore, villae Pulcri Podii, dicti diocesis celsonensis, pro testibus ad hec vocatis specialiter et assumptis, convocati et congregatti de mandato nobilis dompni fratris Phillippi de Çabater, ordinis et militiae sacre domus hospitalis pauperum Iesu Christi Sancti Ioannis Hierosolomitanensis, procuratoris generalis nobilis dompni fratris Francisci de Çabater, eiusdem ordinis et miliciae, comendatoris preceptoriae seu comandae de Barbens et menbrorum eiusdem, vocae preconiae, sub pena decem librarum barchinonensium, per prius emisse per Ioannem Ricart, nuntium iuratum curiae comandae de Barbens, Tarregae habitatorem, in platea vulgo dictae de la Carniceria eiusdem loci, supra dictus nobilis dompnus Phillippus de Çabater, magni% cus dominus Raphael Vincentius Pons, utriusque iuris doctor, civis Illerde, assessor ordinarius dictae preceptoriae seu comandae et menbrorum eiusdem, honorabiles Antonius Navés, baiulus, Ioannes Michael, minor dierum, iuratus anno presenti et currenti vici inferioris una cum Petro Estalrich, a dicto loco de presenti absenti, Ioannes Dotrell, Ioannes Cullerer, Bartholomeus Cullerer, Iacobus Sitjar, Mathia Josa, Moncerratus Navés, Ioannes Rossinés, Antonius Cullerer, Ioannes Altarriba, Ioannes Jover, Ioannes Pocurull, Iacobus Serret et Ioannes Granyó, omnes

201 Grup de Recerques de les Terres de Ponent vici inferioris dicti loci de les Belianes, honorabiles Iacobus Altarriba et Hieronymus Cullerer, iurati etiam anno presenti et currenti vici superioris dicti loci de les Belianes, Ioannes Navés, Bernardus Navés, Ioannes Pocurull, Michael Gassull, Ioannes Montanyola, Ioannes Claver, Iacobus Navés, Antonius Granyó et Petrus Sampsó, omnes vici superioris dicti loci de les Belianes, et sich convocatis et congregatis verbo per dictum nobilem dompnum generalem procuratorem fuerunt exposita romancialiter verba sequentia in e# ectum que cum ab eius ore pro# erebantur fuerunt descripta per me dictum et infra scriptum notarium: «Jo só vingut assí, senyors, com a procurador que só, ab líbera y general administratió, del noble senyor fra don Francisco de Çabater, jermà meu, del sagrat orde y milítia del hospital dels pobres de Jesuchrist de Sant Joan de Hierusalem, comanador de la comanda y preceptoria de Barbens y menbres de aquella, dels quals menbres és lo present lloch y terme de les Belianes, y en dit nom senyor de dit lloch y terme, com de la mia procura conste ab acte rebut y testi' cat en poder del honorable y discret mossèn Francesch Vidal, notari públich de Barcelona, a sinch del mes de abril més proppassat, a * y e# ecte de vèurer si y ha ningunes queyxes entre vosaltres que se hajen de allanar y remediar y també per a què tots los que en dies passats, quant vingué lo magní' ch micer Hierònym Puigvert, en drets doctor, donsell, en Barcelona domiciliat, procurador general també de dit senyor don Francisco, mon jermà, per a pendre pocessió de dita comanda y en particular del present lloch y lo sagrament y homenatje de ' delitat y vassallatje de vosaltres y quiscú de vosaltres, com se acostume cada vegada que entre comanador nou, que los qui leshores no·l prestaren dit sagrament y homenatje, ayxí tots plegats com estau y quiscú de vosaltres a ssoles, me’l presteu com a bons y fahels vassalls que sou, conforme les constitucions generals de Cathalunya. Hont no, executaré les penes vos posà dit micer Puigvert». Et estatim supra dicti Petrus Estalrich, iuratus qui supra, Moncerratus Navés et Ioannes Granyó, vici inferioris, verbo dixerunt que ells no·s trobaven en lo present lloch quant lo senyor micer Puigvert vingué y que per ço no pogueren prestar dit sagrament y homenatje de ' delitat y vassalatje, que ells estan prests y aparellats en prestar-lo si y segons sos antipassats han fet y acostumat de fer y prestar com a bons y fahels vassalls. Et in continenti ipsum sacramentum et homagium ' delitatis unum post alium prestiterunt et prestitit in manu et posse dicti nobilis fratris et generalis procuratoris in forma solita, iuxta dictam constitutionem Cathaloniae. Et in continenti supra dicti Iacobus Altarriba et Hieronymus Cullerer, iurati vici superioris, per organum dicti Cullerer verbo dixerunt que ells no·ls havien may prestats dits sagrament y homenatje al senyor comanador y que no entenien tampoch prestar-los. Et etiam dicti Ioannes Navés et Ioannes Montanyola, dicti vici superioris, verbo dixerunt que ells lo dit sagrament y homenatje lo havien prestat al senyor pabordre de Tarragona y que per ço no·ls podien prestar, sent ayxí, al dit senyor comanador. Et dictus nobilis dompnus generalis gubernator et procurator, verbo respondendo predictis, dixit: «Jo em acontento, si és ayxí com dieu, de tornar-me’n y anar-me’n de assí sense que·m presteu dits sagrament y homenatje, si jurau a nostre senyor Déu y als seus sants quatre evangelis y sobre esta creu y àbit que vosaltres teniu dit sagrament y homenatje prestat a dit senyor pabordre». Y, allargant lo bastó de governador que tenie en les mans per a pendre dit jurament, ningú d’els ni dels sobre dits no u volgueren jurar ni o# erir-se a tal sinó que callaren y recusaren fer- ho y, vist assò, leshores dit senyor general governador y procurador digué: «Puys és ayxí que no voleu jurar ningú lo que jo dich, jo us pos pena a quiscú dels qui no l’au prestat de tres lliures barceloneses que me’l presteu ara mateix, perquè és cert y de dret que no podeu estar deyxa manera, que haveu de regonèyxer un cap y superentendent, qui és vòstron senyor natural lo senyor comanador de Barbens y sos menbres qui vuy és y per temps serà»

202 Actes de la Jornada de Treball XXXVII

Et dicti iurati et probi homines ac vassalli per organum supra dicti Ioannis Navés verbo responderunt que sa mercè se servís de donar-los lloch per a poder determinar-se sobre dit negoci y tenir allí entre ells col·loqui y parlament. Et fuit per dictum nobilem dompnum generalem procuratorem responsum verbo que en ayxò y en lo demés se havia de fer estaria a concell de son magní% ch assessor sobre dit micer Raphael Vicens Pons. Qui dictus Pons verbo dixit que lo que demanaven here cosa justa et iuste petentibus non venit denegandus assensus, que bé podien entre ells tenir madur col·loqui y parlament y determinar lo que més los here pro& tós y estarie millor. Et paulo post, habitu maturo colloquio inter eos, fuit conventum et conclusum, ut asservit et dixit supra dictus Altarriba, iuratus, verbo, quod herant et sunt prompti et parati prestare dictum iuramentum et homagium % delitatis, iuxta constitutiones generales Cathaloniae, dicto nobili dompno fratri Francisco de Sabater, preceptori et comendatori dictae preceptoriae et comandae de Barbens et pro eo in manu et posse dicti nobilis fratris generalis procuratoris sui si et in quantum sunt obnoxi, tenti et obligati et non in plus. Et dictus nobilis dompnus generalis procurator verbo dixit que ell tampoch no volie altra cosa y que se’n acontentave. Et sich supra dictus Iacobus Albereda, iuratus pre) atus, incepit prestare dictum sacramentum et homagium % delitatis et vassalagii, iuxta dictas constitutiones Cathaloniae, in hunc modum scilicet que dit Albereda se agenollà ab los dos jenols en terra davant dit senyor procurador general, sense sombrero en lo cap, y posà lo dit polse de la sua mà dreta sobre la creu del dit bastó y lo dit senyor general procurador posà també lo seu dit polse de dita sua mà dreta sobre lo de dit Altarriba, fent allí senyal de creu ab los dits dos polses, y la besà y, aprés, en la galta de dit senyor procurador, promittendo quod herit ab inde bonus, % delis, legalis et obediens vassallus rellegionis Sancti Ioannis Hierosolomitanensis et, per consequens, illustri domino fratri comendatori et preceptori dictae comandae et preceptoriae de Barbens et menbrorum eiusdem qui nunch est et pro tempore fuerit. Et similiter prestiterunt dictum sacramentum et homagium sub dicta forma supra dicti Hieronymus Cullerer, etiam iuratus, Ioannes Navés, Bernardus Navés, Ioannes Pocurull, Michael Gassull, Ioannes Montanyola, Ioannes Claver, Iacobus Navés, Antonius Granyó et Petrus Sampsó, unus post alium et successive. Et postea dicti et superius nominati iurati et vassalli per organum supra dicti honorabilis Ioannis Navés verbo dixerunt dicto nobili domino fratri et generali procuratori et gubernatori que·ls donàs licència que de totes estes coses s·eren fetes que per un altre notari, simul stipulantes, ab mi dit Corcó, notari, pogués llevar acte. Et dictus nobilis generalis procurator et gubernator, verbo respondendo, dixit que no volie concentir tal sinó que, si havien a menester dit acte, que·l demanassen a mi dit Corcó, notari, que jo·l donaria de prompte, y que volie que jo tinguessa aqueix pro& t, puys prenia treball. De quibus, etc. Testes ut supra.

12. 1674, maig, 17. Les Belianes

Els habitants del carrer de Baix i els del carrer de Dalt de les Belianes estableixen una concòrdia entre ells. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 103, Joan Montaner, Manual, 1673-1674, f. 291. Dicto die XVII maii M DC LXXIIII in loco de les Belianes, archidiocesis tarraconensis. In Dei nomine. Amen. Com la vila de les Belianes, archabisbat de Tarragona, senyoria de la sagrada religió de Sant Joan de Hyerusalem, sols concestesque, entre lo carrer de Dalt y de Baix, ab trenta-vuyt cases que se habiten, sens algunes que vuy estan inhabitades y derruïdes, y, no obstant sie tam poch lo número de les cases de dita vila y sien tots de un mateix senyor y governats per un mateix balle y assessor, % ns vuy an viscut fent dos universitats diferents y governant-se quiscuna de per si, ço és, fent son comú y universitat de per si les cases del carrer dit de Baix, elegint dos jurats, y de la mateixa manera comú y universitat de per si las cases y carrer de Dalt, ab ellecció, així 203 Grup de Recerques de les Terres de Ponent mateix, de dos jurats, de hant [sic] se ha succehit en moltes y diferents occasions entre los del carrer de Baix y los del carrer de Dalt molts y diversos plets, littes y qüestions sobre, tant per a fer quant se ha ofert obres en la parrochial iglésia com per a fer lo servey de sa magestat, aixís en occasió de lleves com per los soldats an tingut allí allotjats, y altres serveys y per no poder-se entre los dos comuns avenir del que quiscú de ells avie de correspòndrer y pagar al predicador per la quaresma y al mestre de ensenyar per llegir y escríurer, cosa de gran falta per lo servey de nostre Senyor y bene' ci públich, an deixat molts anys de tenir-ne y acudir ab lo cuidado que·s deu en les robes y obres necessàries de dita parrochial iglésia, com en e) ecte per les que vuy se ofereixen fer en aquella entre los dits dos comuns sobre lo que quiscú de aquells ha de correspòndrer per dites obres ne està pendent litte y causa en la cort del honorable balle de dita vila, assessor lo magní' ch Francesch Capons, en dret doctor, en la vila de Tàrrega populat, scrivà Joseph Soler, notari, y com, avent tingut los dits dos comuns diversos y madurs consells per vèurer com se porie entre ells distinguir dites littes y gastos y los gastos ne han suportat y suporten y evitar los esdevenidors y que entre ells y aye una bona uniformitat, unió, pau, quietut y un sol comú, ab acte rebut en poder del reverent Ramon Pla, prevere y vicari de la mateixa vila de les Belianes, als vint-y-hu de abril proppassat, los dits dos comuns ' rmaren acte de compromís, anomenant en aquell en àrbitres y amigables componedors, ço és, per lo comú del carrer de Baix al dit reverent Ramon Pla, prevere y vicari, y al magní' ch Ramon Navés, ciutadà honrrat de Barcelona, senyor del mitg delme de dita vila de les Belianes, y, per part de la universitat y carrer de Dalt, al reverent March Pelliser, rector de Maldà y les Belianes, y al senyor Albert Puyalt, de , vuy vivint en la mateixa vila de les Belianes, donan-los ple poder y facultat de ajustar les sobre dites coses ab tot lo dependent y emergent de aquelles, per los quals, ben vist y mirats los inconvenients que, així per les rahons dalt referides com altres, an aportat, aporten y porien aportar en lo esdevenidor de aver-i y continuar aixís dos comuns, entre ells han pres acort que de vuy en allà dits dos carrers y vila de les Belianes no fasse més que un comú y una universitat y tant sobre de això com de les demés pretencions y diferències y avie entre dits dos comuns se fasse y ' rme entre ells la present transacció y concòrdia en lo modo y forma y manera si y conforme baix se especi' carà y declararà. Per ço, inseguint en tot y per tot los predits quatre àrbitres de paraula declarat y altrament desitgant viure ab bona pau y quietut y evitar entre ells tot gènero de gastos, dicencions y debats, lo honorable Francesch Balle, menor de dies, balle de dita vila y terme de les Belianes per lo molt il·lustre y noble senyor fra don Pedro de Fortesa, cavaller del àbit de la sagrada religió de Sant Joan de Hyerusalem, comanador de la encomanda de Barbens y Belianes, y, aixís, sen[y]or de dita vila y terme de les Belianes, Llorens Altarriba, Cristòfol Cullerés, Jaume Joan Seret y Joseph Compte, lo present y corrent any jurats, respective, de les dites dos universitats de les Belianes, Jaume Joan Culleré, Josep Domènech, Ramon Miquel, Pau Llaonart, natural de , March Domènech, Joan Miró, natural de , Joan Torres, lo discret Joan Rossell, notari, habitant en la vila de Bellpuig, Jaume Joan Saüch, Joan Ribes, Joan Pastor, natural dels Homellons, Joseph Miquel, Joan Salt, Anthoni Bosch y Simon Saüch, tots naturals y habitants y, respective, tenints casa en lo dit carrer de Baix, Jaume Joan Navés, Joseph Miquel, Joan Joni, Pau Compte, Mathià Bové, Hyacinto Culler[é], Francisco Ranyé, Joseph Balsells, lo pobill, Joseph Tristany, Francesch Balle, major, bene' ciat, Francesch Balle, menor, Joan Folguera, Valentí Altarriba y Francesch Miquel, tots naturals, respective, habitants y tenint casa en lo carré de Dalt, tots junts, per lo e) ecte infrascrit convocats y congregats en la plassa devant la iglésia parrochial de dit lloch per manament de dit honorable balle a requisició de dits honorables jurats y assí concell general tenints y les universitats, aixís de dit carrer de Baix com de Dalt, fent, celebrants y representants, com a major y més sana part, agut respecte als absents y altres llegítimament impedits y fora de dit concell lo dit magní' ch Ramon Navés, qui té casa en dit carrer de Baix, / eresa Culleré, Elisabet Torrelles, Ignès Culleré y, per ella, Joseph Culleré, viudes, qui també tenen casa en dit carrer de Baix, y altra Ignès Culleré, viuda, que té casa en lo carrer de Dalt, an vingut entre tots

204 Actes de la Jornada de Treball XXXVII ells a la transacció y concòrdia següent: Primerament, fent tots los sobre dits, tant de un carrer com de altre, tant en nom propri y en quant menester sie de la universitat, totes les infrascrites coses ab auctoritat y decret del dit il·lustre y noble senyor fra don Pedro de Fortesa, comanador y, aixís, senyor de les Belianes e/o, per sa mercè, del reverent senyor fra Pere Dols, religiós ecclesiàstich del mateix àbit y sagrada religió de Sant Joan, prior de dit il·lustre senyor comanador, avall auctorizant y decretant y de la mateixa manera a uberior cautella del dit honorable balle, així mateix, present, avall auctorizant y decretant, renunciant tant a la sobre dita litte y causa que entre ells, en nom de les dites dos universitats, per rahó de les obres de la iglésia parrochial de dita vila, en la cort del dit honorable balle a relació del doctor micer Francesch Capons, son asessor, scrivà Joseph Soler, notari, com a altres qualsevols causes y sien vuy y age agut entre les dites dos universitats per altres qualsevols causes y rahons, imposant-[s]e silenci y callament perpètuo, cancel·lant y annul·lant tots los procehiments tant per una com per altra part fets, aixís y de tal manera que a ninguna de les parts puguen apro( tar ni danyar en temps algú. Ítem, ab altre capítol, los sobre dits, tant per lo tocar al carrer de Baix com al carrer de Dalt, abolleixen, falleixen y ad im perpetum annul·len y revoquen lo haver-i mai pus més en dita vila dos universitats y comuns, ans bé, novament ereigeixen y fan y, en quant menester sie, creen per a ad im perpetuum un sol cos comú y universitat ab esta, emperò, pau, unió y uniformitat que volen y expressament pacten que, aixís com ( ns vuy, havent-hi dos universitats, se eligen dos jurats per la universitat del carrer de Baix y, així mateix, sos consellers per dita universitat y carrer de Baix y, semblantment, dos jurats y sos concellers per dita universitat y carrer de Dalt, de aquí al devant sols y haje dos jurats y un concell y que aquestos se hajen de fer elegir y anomenar lo mateix dia acostumaven a fer la elecció y ab la mateixa forma y manera que se feien, elegien y anomenaven de antes per quiscuna de dites universitats, sols que ara se agen de anomenar en forsa de dita unió y aiust y nova creació de universitat los dits dos jurats y concell, concorrent al dit o+ ci, aixís de jurats com de concellers y demés o+ cis de universitat, aixís los del carrer de Baix com los del carrer de Dalt, ab una mateixa conformitat, de manera com ne sie aixís que són dos carrers, dits de Dalt y de Baix, no i hagués sinó un sol carrer y que tant los del carrer de Baix com los del carrer de Dalt puguen concórrer en dits o+ cis de dita universitat y que los emoluments que acostumaven a rèbrer los dos carrers de Dalt y de Baix en nom de dita universitat sien tots units, incorporats y agregats al comú y los de dita universitat, de manera que tant les herbes com los demés emoluments sien igual a tots, encara que de antes del arrendament prosohie de les herbes del terme de dita vila de les Belianes, de les tres parts, eren les dos de la universitat y carrer de Baix, y que tots tinguen una mateixa concòrdia ab los creditors censalistes eren dels dos carrers, com sien los censals y aguesen ( rmat aixís los de un com de altre carrer, y que tant les obres de la iglésia com qualsevols altres gastos y serveys se hagen de fer de comú y que les ordinacions y deliberacions se faran per dita universitat de present se ereigeix comprengue y lligue tant als del carrer de Baix com als del carrer de Dalt, així y de tal manera com si may en dita vila de les Belianes y hagués hagut més de un comú y cos de universitat y, per a què vinguen a correspòndrer al comú y nova universitat se eregeix per los censals que en nom de universitat se importaven tant los del carrer de Baix com los del carrer de Dalt y que corresponie quiscú de dits carrers a son comú y universitat, les cases del carrer de Dalt correspondran quiscun any a la dita nova universitat y comú, quiscú de per si, de penció de censal lo següent: Primo, lo sobre dit Jaume Joan Navés, 14 lliures, 3 sous, 7 ½ [diners].9 Ítem, lo sobre dit Joseph Miquel, 1 lliura, 8 sous, 2 [diners]. Ítem, lo sobre dit Joseph Compte, 2 lliures, 15 sous, 6 [diners]. Ítem, dit Pau Compte, 7 lliures, 13 sous, 9 [diners]. Ítem, lo dit Joan Joni, 4 lliures.

205 Grup de Recerques de les Terres de Ponent

Ítem, lo sobre dit Macià Bover, 13 lliures, 6 sous. Ítem, lo sobre dit Hyacintho Culleré, 6 lliures, 17 sous, 5 [diners]. Ítem, la dita Ignès Culleré, viuda, 3 lliures, 17 sous, 4 [diners]. Ítem, lo sobre dit Francesch Reiner, 3 lliures, 7 sous, 9 [diners]. Ítem, lo sobre dit Joseph Balsells, 14 lliures, 13 sous, 2 ½ [diners]. Ítem, lo sobre dit Cristòfol Culleré. 11 lliures, 14 sous, 5 [diners]. Ítem, lo dit pubill Joseph Tristany, 1 llira, 13 sous, 6 [diners]. Ítem, lo sobre dit Francesch Balle, major, 16 sous, 11 ½ [diners]. Ítem, lo sobre dit Francesch Balle, menor, 12 sous, 11 [diners]. Ítem, lo sobre dit Joan Folguera, 6 sous, 1 ½ [diners]. Ítem, lo sobre dit Valentí Altarriba, 2 lliures, 10 [diners]. Ítem, lo sobre dit Francesch Miquel, 2 lliures, 6 sous, 4 ½ [diners]. [Total], 91 lliures, 14 sous 11 ½ [diners]. Los censals, emperò, del dit carrer de Baix correspondran quiscun any així mateix a dita nova universitat y comú, quiscú de per si, de penció de censal lo següent: Primo, lo sobre dit Jaume Joan Culleré, 7 lliures, 17 sous. Ítem, la dita + eresa Culleré, viuda, 9 lliures. Ítem, lo sobre dit Joseph Domènech, 5 sous. Ítem, la dita Elisabet Torrelles, viuda, 13 sous. Ítem, lo sobre dit Ramon Miquel, 4 lliures. Ítem, Pau Lleonart, de Arbeca, 7 lliures, 15 sous, 3 [diners]. Ítem, lo dit March Domènec, 4 lliures. Ítem, lo dit Jaume Joan Seret, 9 lliures. Ítem, la sobre dita Innès Cullerés, viuda, 1 lliura, 6 sous. Ítem, Joan Miró, de Granyanella, 8 lliures, 9 sous. Ítem, Joan Torres, ademés dels vuyt sous, correspon a la iglésia, 7 lliures. Ítem, Joan Rossell, notari, ademés de la una lliura, deu sous, correspon a la iglésia, 10 lliures, 10 sous. Ítem, Jaume Joan Saüch, 2 lliures, 10 sous. Ítem, lo dit Llorens Altarriba, 5 lliures, 18 sous, 8 [diners]. Ítem, Joan Ribes, 1 lliura, 6 sous, 3 [diners]. Ítem, Joan Pastor, del[s] Omellons, 18 sous. Ítem, Joseph Miquel, 14 sous, 6 [diners]. Ítem, Joan Salt, 13 sous, 2 [diners]. Ítem, Anthoni Bosch, 4 sous 1 ½ [diners]. Ítem, Simon Saüch, 3 lliures, 10 sous. [Total], 82 lliures, 2 sous 2 ½ [diners]. Ab que, actuades a les sobre dites vuytanta-dues lliures, dos sous, [dos diners] y malla, aquelles nou lliures, dotse sous, que en ànnua penció de censal tots anys rebie y avie de rèbrer lo sobre dit Ramon Navés sobre la universitat del carrer de Baix, com és de vèurer en los llibres de la universitat, que ara, en forsa de la present unió, vindrien a pagar-se per la nova universitat se ereigeix, los quals tant en preu com en proprietat, pencions y porrata llargament absol, di/ neix y remet, venín a fer les mateixes noranta-una lliura, catorse sous, onse dinés y malla, que és lo que los singulars del carrer de Dalt de aquí al davant han de correspòndrer al cos y comú de dita nova universitat en forsa del nou repartiment per rahó de la present concòrdia fet entre ells dits singulars de un y altre carrer e/o per ells los dits reverents y, respective, magní/ chs àrbitres, remetent-se y absolent-s[e] uns a altres y en decemps ad invicem et vicissim lo demés de penció de censal quiscú de ells acostumave correspòndrer en son comú, accepto en lo que toque si alguns deuen algunes pencions després de / rmada la concòrdia, que aquelles aien de

206 Actes de la Jornada de Treball XXXVII pagar y volen sien aplicades a dita nova universitat y a obs de aquella, y per correspòndrer y pagar, fer y prestar quiscun any quiscú de ells dits singulars, tant de un com de altre carrers, a penció de censal a dita nova universitat e/o per aquella al clavari o persona se elegirà per a cobrar-o, sens, emperò, prejudici de la prioritat de temps y millora de dret y ab ànimo de no innovar ni derogar les primeres obligacions per quiscú de ells de per si fetes, ne obligue quiscú de ells dits singulars per si mateix y no obligant-se uns per altres tots y sengles béns seus, mobles e immobles, haguts y per haver, ab totes clàusules, obligacions y renunciacions necessàries, tant de propri for com altres, scriptura de ters en los béns tant solament, per pacte, ab la sòlita constitució de procurador y ab jurament, llargament. Íttem, ab altre capítol, per quant y ha deutes de algunes cases que temps ha no se habiten, volen dites parts que tot lo que·s cobrarà y podrà cobrar de aquelles, tan sien situades dites cases en un com en altre carrer, sie aplicat a la nova universitat y comú de aquella y a obs de dita nova universitat. Ítem, volen les dites parts que, per la millor exacció y cobran-sa del que quiscú de ells sobre dits ha de fer, correspòndrer y prestar quiscun any, com desobre se conté, a dita universitat de penció de censal, se paguen aquelles quiscun any, per pacte, lo dia o festa de Santa Magdalena, comensant a pagar a Santa Magdalena primer vinent y, aixís, aprés, los demés anys. Y per ço se elegesque una persona per a què quiscun any ho cobre, obligant-se, cobrat o no cobrat, a pagar-o de sos béns, assignant-li per ço un salari moderat y competent, a la bona coneguda dels honorables jurats, als quals se done facultat de fer la elecció y nominació de la persona los apareixerà, ab que la persona que elegiran tingue obligació, com dit és, cobrat o no cobrat, de pagar-o quiscun any, deposant-ho, així lo que importe lo que quiscú de dits singulars fa de penció com tot lo que resultarà del arrendament de les herbes, en la taula dels cambis y comuns depòsits de la vila de Cervera, a solta del notari infrascrit, a * y e+ ecte de complir la concòrdia tant en lo any que serà de penció com de quitació. Íttem, volen y és pactat entre totes les sobre ditas parts que quiscú de ells dits singular, tant de [un] com de altre carrer, pugue quitar lo que correspon a la dita nova universitat de penció de censal a la mateixa universitat o algun acreador de aquella y aquell que quitarà, de aquí al davant, no sie obligat en correspòndrer la penció a dita universitat. Íttem, volen les dites parts que, per major corroboració, fermesa y perquè ad im perpetuum sie la present concòrdia, unió y nova universitat duradores, se imposen pena entre ells de sinch-centes lliures de que sempre hauran per ferma y agradable la present concòrdia y que no contravindran en aquella per qualsevol causa o rahó, aplicadores, en cas de contrafacció, la meitat a dit il·lustre senyor comanador y a sa cort y la altra mitat als singulars del carrer, ara sie de hu o de altre, que no contrafarà a la present concòrdia, y, així mateix, volen y concenten que tots los sobre dits capítols sien y se entenguen estirats y allargats ab totes clàusules, obligacions y renunciacions necessàries, oportunes y convenients per a què en ningun temps se pugue la present concòrdia impugnar en cosa de tot ço en aquella contengut y que, en cas que per ningun temps se attentàs per los de un carrer o de altre voler interpretar la present capitulació, unió y concòrdia o algun capítol o capítols de aquella, que, això no obstant, resta la dita unió o concòrdia ab la forsa y valor y que aquelles coses que se voldran interpretar se deixen a la sensura y declaració dels mateixos senyors àrbitres, si vius seran, y, en cas sían morts, a la censura de dos persones elegidores per les dos parts, obligant-ne per ço, la una part a la altra ad invicem et vicissim, tots y sengles béns seus, mobles e immobles, haguts y per haver, ab totes les sobre dites clàusules, obligacions y renunciacions necessàries, tant de propri for com altres, scriptura de ters en los béns tant solament, per pacte, ab la sòlita constitució de procurador y ab jurament, llargament. Et ideo nos dicte partes, laudantes, [etc.]. Ítem, ab altre capítol los sobre dits reverent March Pelliser, prevere y rector de Maldà y les

207 Grup de Recerques de les Terres de Ponent

Belianes, lo reverent Ramon Pla, vicari, los sobre dits sen[y]or Ramon Navés y Albert Puyalt, com a àrbitres, com desobre dit és, elegits y anomenats, usant de la facultat y poder, com àrbitres predits, a ells en lo sobre calendat acte de compromís donada, declaren que son ànimo, intenció y declaració és estat y és tot lo contengut en la sobre dita concòrdia y aixís declaren y volen que dites parts agen de estar en tot lo contengut en aquella, sots les penes aixís desobre com també ab les imposades en lo dit acte de compromís, y, per a què en tot temps cònstie de sa declaració y ànimo, volen se continue assí en la mateixa concòrdia y així ho ' rmen. Ítem, ab altre capítol, lo sobre dit reverent fra Pere Dols, com ha tenint poder per estes y altres coses del sobre dit il·lustre y noble senyor fra don Pedro de Fortesa, comanador y sen[y] or predit de les Belianes, la procura del qual se calendarà en sa ' rma, en dit nom, per quant per les rahons en dita concòrdia mencionades y per la informació per sa mercè ad aurem presa y altrament li conste ser molt útil, pro' tós y convenient a dita vila de les Belianes y a tots los singulars de aquella, a dita concòrdia pose sa auctoritat y decret e/o, per millor dir, del dit il·lustre senyor comanador, son principal, y així ho ' rme. E, ' nalment, lo dit Francesch Balle, menor, com a balle predit de les Belianes, sens prejudici del precedent decret, [t]ambé en aquell, si menester és y aiustant y a uberior cautela, per ço que sap molt bé quant és utiliós a dita concòrdia, no sols als singulars y habitants, però encara dit il·lustre senyor comanador, per lo que se ha defalcat a uns y altres dels singulars del que corresponien de penció, quiscú a son comú, que és alentar-los a que millor cultiven y conrresen ses terres y, per consegüent, donaran maiors delmes y pro' ts al senyor y dits singulars tindran més comoditats y entre ells bona unió, perquè en tot temps millor tingue dita concòrdia sa forsa y valor, en aquella, en dit nom, pose sa auctoritat y decret y així ho ' rme. Testes ' rmae dictorum Francisci Balle, dierum minoris, Laurentii Altarriba et ceterorum, tam arbitratorum quam singulariorum predictorum, demptis ' rmis dictorum Pauli Lleonart, Ioannis Miró, discreti Ioannis Rossell, notarii, Ioannis Pastor et Ignetis Culleré et reverendi fratris Petri Dols, sunt Matheus Costafreda, cultor, loci de , diocesis coelsonensis, Petrus Antonius Artisan, cultor, loci de Savallà, diocesis vicensis, et Raymundus Piquer, cultor, loci de Passanant, archidiocesis tarraconensis, ac Franciscus Colom, scriptor, Cervariae, qui vice, etc. Testes ' rmae dicti discreti Ioannis Rossell, notarii, qui praedicta in dicto loco Belianarum die decima octava predictorum mensis et anni ' rmavit et iuravit, sunt Franciscus Galitó, cultor, villae Pulcri Podii, dicti solsonensis diocesis, et Ioannes Plassa, philosophiae professor, loci de Canegà, diocesis urgellensis, ac dictus Franciscus Colom, scriptor, Cervariae, qui vice, etc. Testes ' rmae reverendi fratris Petri Dols, procuratoris substituti fratris don Guillermi Brondo, militis ordinis et militiae Sancti Ioannis Baptistae sacrae domus hospitalis Sancti Ioannis Hierosolimitanensis, comendatoris comandae Sancti Ioannis villae Cervariae, procuratoris cum facultate substituendi illustris fratris don Petri Fortesa, militis dictae sanctae religionis, comendatoris comendae de Barbens, Susterris y Siscar, prout de dicta substitutione, in qua de dicta constitutione longa ' t mentio, constat penes discretum Ioannem Rossell, notarium villae Pulcri Podii, die vigesima quinta februarii millesimo sexcentesimo sexagesimo nono, qui dicto nomine predicta in villa Acrimontis, diocesis urgellensis, ' rmavit, non intendens in his praeiudicari dicto illustri domino comendatori nech religioni Sancti Ioannis, die undecima mensis martii anno millesimo sexcentesimo septuagesimo quinto, sunt magni' cus Petrus Dols et París, civis honoratus Barchinonae, in dicta villa Acrimontis populatus, et Petrus Martir Senjoan, estudens, loci de Baldomà, dicti diocesis urgellensis, ac Franciscus Colom, scriptor, Cervariae, qui vice, etc. Testes ' rmae [espai en blanc]. [Al marge esquerre:] Clausum instrumentum die 30 ianuarii 1676, demptis ' rmis Pauli Lleonart, Ioannis Miró, Ioannis Pastor et Ignetis Cullerés.

208 Actes de la Jornada de Treball XXXVII

13. 1687, maig, 20. Barbens

Antoni Lacasa i Pere Artià, mestres de cases, del regne de França, habitants a Anglesola, reconeixen haver rebut de Felicià Sayol, comanador de la comanda de Térmens, pagant en nom d’Arnau Moix, comanador de la comanda de Barbens i els seus membres, 157 lliures i 4 sous, que són l’import de les obres fetes al castell de Barbens pels esmentats mestres de cases. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 103, Joan Montaner, Manual, 1686-1687, f. 396 v. Dicta die vigessima mensis maii predicti anni in villa de Barbens, nullius diocesis. Nos Antonius Lacasa et Petrus Artià, domorum magistri, regni Franciae, in villa de Anglesola, celsonensis diocesis, habitatores, gratis, etc., con% temur et in veritate recognossimus vobis illustri et nobili domino fratri don Feliciano Sayol, comendatori de Térmens, exsolventi pro illustri domino fratre don Arnaldo Mox, comendatore dictae villae et comande de Barbens et illius membrorum, et ex pecuniis dicti illustris domini Arnaldi Mox et ex ordine illius, presenti, quod modo infra scripto dedistis et solvistis nobis nosque a vobis habuisse et recipisse con% temur centum quinquaginta septem libras et quatuor solidos monete Barchinone, et sunt causis et retionibus contentis in quodam memoriale inferius incerto, quod est thenoris sequentis: «Memorial de les obres y millores que per orde del il·lustre senyor don Feliciano Sayol, procurador del il·lustre y noble senyor fra don Arnau Mox, comanador de Barbens, se són fetes en lo castell de la vila de Barbens y lo que se ha gastat y pagat per rahó de dites obres per nosaltres Antoni Lacasa y Pere Artià, mestres de cases: Primo, per serrar la fusta de la teulada de la torra, sinch lliures, vuyt sous; diem 5 lliures, 8 sous. Ítem, per dos-centes sinquanta quarteres de guix, a rahó de dos sous y deu diners quartera, trenta-sinch lliures; diem 35 lliures. Ítem, per sexanta quarteres de cals, a rahó de dos sous y sis [diners] quartera, set lliures, deu sous; diem 7 lliures, 10 sous. Ítem, per mil y quatre-centes teules, a rahó de deu lliures lo miller, catorse lliures; diem 14 lliures. Ítem, per quatre jornals y despesa de quatre hòmens per arrencar pedra per los cantons de la torra y pilar del balcó, dos lliures; diem 2 lliures. Ítem, per cent sinquanta cairons per enrajolar lo balcó, a rahó de deu diners quiscú, sis lliures, sinch sous; diem 6 lliures, 5 sous. Ítem, per fer les mans de fer la torra y balcó, preu fet, als mestres, sexanta lliures; diem 60 lliures Ítem, per los jornals y despessa dels mestres per mudar una biga travesera en la taulada del castell y fer un pilà y tornar lo quarto de la taulada y remendar algunes coses de la cuina, 16 lliures. Ítem, per setse bigues y un quarantè que se han comprat en Térmens, onse lliures, un sou; diem 11 lliures, 1 sou. Que les dites partides, juntes, prenen suma de cent sinquanta-set lliures, quatre sous; diem 157 lliures, 4 sous». Modus vero solutionis dictarum centum quinquaginta septem librarum et quatuor solidorum talis fuit es ets quoniam illas habuimus et recepimus a manibus Petri Pastoret, cultoris et bauili presentis villae de Barbens, numerando, ad nostras voluntates, ex pecuniis vero per vos dictum nobilem fratrem don Felicianum Sayol ad hunc e+ ectum dicto Pastoret traditis et liberatis. Et iuramus predicta esse vera, etc. Actum, etc. Testes sunt Iacobus Graells, agricola et baiulus loci Villae Nove de la Barca, diocesis illerdensis, et Franciscus Ramires, de familia dicti nobilis fratris don Feliciani Sayol, ac Mauritius Bohigues, scriptor, Cervariae, qui vice, etc.

14. 1687, maig, 20. Barbens

209 Grup de Recerques de les Terres de Ponent

Pere Pastoret, pagès, batlle de Barbens, reconeix haver rebut de Felicià Sayol, comanador de la comanda de Térmens, pagant en nom d’Arnau Moix, comanador de la comanda de Barbens i els seus membres, 162 lliures, que són l’import d’un donatiu per reparar el portal de l’església de Barbens i el cost d’una capelleta construïda sobre l’esmentat portal. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 103, Joan Montaner, Manual, 1686-1687, f. 398 v. Dicta die vigessima predictorum in villa de Barbens, nullius diocesis. Ego Petrus Pastoret, cultor et baiulus presentis villae de Barbens, nullius diocesis, gratis, etc., con& teor et in veritate recognosco vobis illustri et nobili fratri don Feliciano Sayol, comendatori comande de Térmens, exsolventi pro illustre domino fratre don Arnaldo Moix, comendatore dictae comandae de Barbens et illius membrorum, et ex pecuniis ac ex ordine illius, presenti, quod modo infra scripto dedistis et solvistis michi meque a vobis habuisse et recipisse con& teor centum sexaginta duas libras monetae Barchinone, et sunt scilicet cent sinquanta lliures per tantes que ordenà lo dit noble senyor fra don Arnau Mox, comanador predit, en lo any mil sis-cents vuytanta-sinch al dit noble senyor fra don Feliciano Sayol donàs per compte seu al poble de Barbens per adobar lo portal de la iglésia y les restants dotse lliures a compliment de dites cent sexanta-dues lliures són per tantes ne ha costat una capelleta que se ha feta sobre lo portal de la iglésia de Barbens. Modus vero solutionis dictarum centum sexaginta duarum librarum talis fuit et est quoniam illas dedistis et solvistis michi ad convertendum ad e( ectum supra dictum vos dictus illustris et nobilis frater don Felicianus Sayol, numerando, ad meas omnimodas voluntates. Et ideo, renuntiando, etc. Testes sunt Iacobus Graells, agricola et baiulus loci Villae Nove de la Barca, diocesis illerdensis, et Franciscus Ramires, de familia supra dicti nobilis fratris don Feliciani Sayol, ac Mauritius Bohigues, scriptor, qui vice, etc.

15. 1687, maig, 22. Les Belianes

Pere Pastoret, pagès, batlle de Barbens, reconeix haver rebut de Felicià Sayol, comanador de la comanda de Térmens, pagant en nom d’Arnau Moix, comanador de la comanda de Barbens i els seus membres, 53 lliures i 10 sous, que són l’import de diverses obres. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 103, Joan Montaner, Manual, 1686-1687, f. 401. Die vigessima secunda predictorum in loco de les Belianes, archidiocesis tarraconensis. Ego Petrus Pastoret, cultor et baiulus villae et termini de Barbens, nullius diocesis, gratis, etc., con& teor et in veritate recognosco vobis illustri fratri don Feliciano Sayol, comendatori de Térmens, exsolventi pro illustri nobili domino fratri don Arnaldo Mox, comendatori comande de Barbens et illius membrorum, et ex pecuniis et de ordine illius, presenti, quod modo infra scripto dedistis et solvistis michi meque a vobis habuisse et recipisse con& teor quinquaginta tres libras et decem solidos monetae Barchinonae, et sunt sciliset setse lliures, deu sous, per fer tres portes y una & nestra, so és, per les dos primeres quadres y per la del balcó y la & nestra del cap de la escala, trenta-tres lliures per fer la balustrada de ferro del balcó que se és tornat, quatre lliures per fer la porta de la presó, que ditas quantitats prenen suma de les dites sinquanta- tres lliures, deu sous. Modus vero solutionis dictarum quinquaginta trium librarum et decem solidorum talis fuit et est quoniam illas vos dictus nobilis frater don Felicianus Sayol dedistis et solvistis michi numerando, ad meas omnimodas voluntates. Et ideo, renuntiando, etc. Testes sunt reverendi Sebastianus Berga, presbiter et vicarius loci Bellianarum, et Augustinus Gomar, presbiter, de , diocesisi illerdensis, ac Mauritius Bohigues, scriptor, Cervarie, qui vice, etc.

16. 1687, maig, 22. Les Belianes

210 Actes de la Jornada de Treball XXXVII

Maties Bover, pagès, batlle de les Belianes, reconeix haver rebut de Felicià Sayol, comanador de la comanda de Térmens, pagant en nom d’Arnau Moix, comanador de la comanda de Barbens i els seus membres, quatre lliures, que són l’import d’un cep destinat a retenir els delinqüents a les Belianes. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 103, Joan Montaner, Manual, 1686-1687, f. 402. Dicta die vigessima secunda predictorum in loco de les Belianes, archidiocesis tarraconensis. Ego Matias Bover, cultor et baiulus loci et termini Belianarum, archidiocesis tarraconensis, gratis, etc., con& teor et in veritate recognosco vobis illustri domino fratri don Feliciano Sayol, comendatori comande de Térmens, exsolventi pro illustri et nobili domino fratri don Arnaldo Moix, comendatori comande de Barbens et illius membrorum, et ex ordine et de pecuniis illius, presenti, quod modo infra scripto dedistis et solvistis michi meque a vobis habuisse et recepisse con& teor quatuor libras monetae Barchinone, et sunt per un sep se ha fet per tenir als delinqüents en lo lloch y terme de les Belianes. Modus vero solutionis dictarum quatuor librarum talis fuit et est quoniam illas vos dictus nobilis frater don Felicianus Sayol dedistis et solvistis michi numerando, ad meas ominodas voluntates. Et ideo, renuntiando, etc. Testes sunt reverendi Sebastianus Berga, presbiter et vicarius loci Bellianarum, et Augustinus Gomar, presbiter, de Torres de Segre, diocesis illerdensis, ac Mauritius Bohigues, scriptor, qui vice, etc.

17. 1755, juny, 1. Cervera

Jaume Tarragó, mestre de cases, de Barbens, & rma àpoca a Manuel de Montoliu, comanador de la comanda de Barbens i els seus membres, de 1.327 lliures, 11 sous i 6 diners, que són l’import de les obres fetes al castell de Barbens, a les pletes i les cabanes del terme d’Aguilella i al portal de les Belianes. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 123, Valentí Surís, Manual, 1756-1757, f. 119. Die prima mensis iunii anno a nativitate Domini millesimo septingentesimo quinquagesimo quinto, Cervariae, dioecesis Coelsonensis. Jaume Tarragó, mestre de cases, de la vila de Barbens, de grat y certa siència sua, & rma àpoca al il·lustre senyor fra don Manuel de Montoliu, del àbit de Sant Joan de Jerusalem, comanador de la encomienda de la mateixa vila y sos membres, encara que absent, y lo notari infrascrit, per sa senyoria present, de la quantitat de mil tres-centas vint-y-set lliuras, onse sous y sis diners, moneda barcelonesa, y són y li serveixen a dit mestre en paga y satisfació de semblant quantitat en què entre ell y dit senyor comanador foren a preu fet ajustadas las obras per lo mateix mestre fetas en lo castell que té la referida encomienda en la citada vila de Berbens, en lo terme de Guilella, membre de dita encomienda, per las pletas, corrals y cabanas que en ell se han construït, y en la composició del portal del poble de Belianes, també de la mateixa encomienda, compresos en dit preu fet no sols los jornals de mestre de cases y manobrers que han treballat las mencionadas obras sinó, també, sos materials y fusta tota, tant grossa com menuda, que se ha posat en sas teuladas y pisos, junt ab lo cost de son transport. De las quals obras, concisteixen las que se han fet en lo expressat castell de Berbens: Primo, en la paret que, nova, de pedra y argamassa, se ha fet al devant de dit castell y part que mira a la plassa de la iglésia, que era de tàpia, molt dolenta, havent-se, al mateix temps, rebossada y per& lada, en lo portal major de dit castell, que se ha fet, en la mateixa paret, de pedra picada de tretse palms y mitg de amplària, ab sa alçada corresponent, de la qualitat de la pedra forta de la pedrera de Prexana, havent-se gravat de escultura, en la mateixa pedra, sobre dit portal, las armas de la religió de Sant Joan de Jerusalem y las del referit il·lustre senyor comanador, havent-se, semblantment, fet en la citada paret de la pròpria pedra picada tres 211 Grup de Recerques de les Terres de Ponent

! nestres de nou de sis palms de amplària, ab sa corresponent alçada, y, també, en dita paret, un relotge de sol. Ítem, en retornar en la paret de dit castell que mira a la part de sol ixent tot lo que estava dolent y havent-se-li donat sis palms més de elevació, havent-se esta construïda de pedra y argamassa, que ho requiria, per a què vinguessen iguals las teuladas, en rebossar-la de nou de argamassa y per! lar-la, y en construir una necessària en la eixida de la incinuada part del castell. Ítem, en retornar, rebossar y per! lar tot lo que estava consumit y dolent en la paret del mateix castell que mira a la part de tremuntana, havent-se-li donat major alçada per la igualtat de las teuladas, y en tres ! nestras novas, ab llosanas, que se han fet en dita part. Ítem, en retornar tot lo que estava dolent de la torre que és de dit castell a la part de ponent, que·s trobava ser la major part de tàpia, havent-se-li, a la referida torre y també a la altre torre del mateix castell, donat deu palms més de alçada, construhint-se de pedra y argamassa, en rebossar y per! lar totas sas parets de una y altre torre, cubrint-las de nou a quatre vents o bessants, posant-hi las bigas, llatas y teulas que han estat necessàrias, y, al remate de quiscuna, una gerra de obra cuyta de color vert y un panell. Ítem, en redreçar de pedra y argamassa totas las parets de la entrada de dit castell y rebossar-las, en fer un portal gran per entrar en la establia, trahent un arch vell que hi havia y construhint-se novament en son lloch altre ab major perfecció. Ítem, en redreçar y rebossar totas las parets de la establia primera de dita entrada y fer en ella dos menjadoras enpedradas en la meytat de ella, fer puesto per posar la llenya y obrir un portal per entrar al corral de dit castell y hort. Ítem, en redreçar y rebossar totas las parets de la establia més interior de la entrada, fer-hi manjadoras y posar en deguda forma las dos presons que tenen las portas en la mateixa establia. Ítem, en redreçar totas las parets de las botigas que dónan en dita entrada, fer-hi quatre calaixos nous, havent-se’ls donat major extensió en lo baix de una de las referidas dos torras, havent-se posat ab la deguda forma per la conducció dels grans. Ítem, en empedrar la mencionada entrada y en fer en lo pou de ella un brocal de pedra picada, ab sos montants, per tenir la corriola. Ítem, en redreçar de pedra y argamassa las parets del seller de dit castell. Ítem, en la escala que de nou en la entrada de dit castell sa ha construhit per a pujar en ell, de vint-y-dos grahons de pedra picada, cada un en una pessa, de pedra forta de la pedrera del Talladell, de nou palms de llarch y dos de ample, ab dos replans, de pedra picada, de la mateixa espècie de pedra, ab sa guia o vora de gra de ordi, també de pedra picada, per assentar la varana de ferra que s’i ha posat. Ítem, en retornar de nou las quatre parets de dita escala que componen lo quadro de ella, a la ! rmesa de las quals, sobre de dita escala, se ha fet una mitja taronja, ab sa cornisa de guix y llanternó, per donar claror, y posat en son remate una gerra y panell, y en terraguixar y emblanquinar de guix totas las referidas parets y mitja taronja per quedar ab sa deguda perfecció. Ítem, en fer un portal de sinch palms de ample, ab sa corresponent alçada, en lo segon replà de la mencionada escala per entrar al quarto separat de dit castell anomenat de la vicaria. Ítem, en retornar las parets y lo sostre de baix y de dalt de la sala primera de dit quarto y en son primer piso y en emblanquinar parets y sostre superior. Ítem, en redreçar las parets y sostres o traspols en la saleta que en dit quarto serveix de cuyna y emblanquinar-ho. Ítem, en fer en la mateixa saleta un quarto nou y emblanquinar-lo en sas parets y traspols per sa deguda perfecció. Ítem, en redreçar totas las parets y traspols del quarto anomenat de la torre de la vicaria, emblanquinar-lo y posar-lo ab la deguda forma. Ítem, en construir un portal de dis palms de ample, ab sa alçada corresponent, en lo primer

212 Actes de la Jornada de Treball XXXVII piso del cap de la escala per a entrar al rezividor. Ítem, en reparar totas las parets del mateix rezividor en dit primer piso, fer de nou lo sostre de dalt, posant-hi fusta nova la major part, retornar tot lo dolent del sostre de baix y enrrajolar-lo, emblanquinar totas sas parets, obrir en ell tres portals de sis palms de ample, ab sa corresponent alçària, lo un per entrar a la cuyna, lo altre per entrar a la sala gran y lo altre per entrar al quarto o sala dit de la quadra. Ítem, en la cuyna que se ha fet en lo dit primer piso, ab sa xemenea, fugons de pedra picada, armari y demés necessari per sa deguda perfecció, y una escala per pujar del primer piso al segon. Ítem, en redreçar totas las parets y traspols de la sala gran de dit primer piso, emblanquinar- la de nou y enrrajolar, també de nou, son piso. Ítem, en fer de nou la major part dels sostres de dalt y baix en lo quarto del referit primer piso que s’i entra per dita sala gran, construït a la part de ponent, en una alcova, reboster y ximinea, enrrajolar-lo, y terraguixar y enblanquinar de guix blanch totas sas parets. Ítem, en la construcció de un portal de sis palms de ample, ab sa corresponent alsada, que se ha fet en lo quarto de la part de sol ixent, que s’i entra per la mateixa sala, retornar sos traspols, fer-hi una alcova, enrrajolar son piso, terraguixar y enblancar de guix blanch sas parets, dexant-se tot ab la deguda perfecció. Ítem, en redressar y enblancar totas las parets del quarto o sala de la quadra. Ítem, en fer en la mateixa quadra un aposento, ab son portal de sis palms de ample, ab sa alsada corresponent, retornar y enfustar de nou part de son piso, fer-hi una alcova, y enblanquinar-lo ab la deguda forma. Ítem, en redressar las parets y sostres del quarto dit de la torreta, que s’i entra per lo sobre referit quarto, y enblanquinar-lo. Ítem, en lo rebost y pastador que se ha fet en lo segon piso. Ítem, en los ràfechs de las parets foranas que en las teuladas o alts de dit castell sa han fet en totas las teuladas del mateix castell, que se han renovat ab major vessant que se’ls ha donat, havent-s’i posat novas la major part de las bigas y novas totas sas llatas, anyadint-s’i molta part de teulas novas, alsant més las parets interiors y pilans per sustenir las mencionadas teuladas y donar-los més pendent, y posar-las totas ab la deguda perfecció. Ítem, en fer novas totas las parets del hort contíguo a dit castell de dotze palms de alsada, sospedrar o fer de pedra y argamassa las parets del pou que se ha fet nou en lo mateix hort, com també son brocal. Ítem, en assentar totas las portas y ) nestras posadas y fetas de nou en dit castell. Las del terme sobre anomenat de la Guilella concistexen en dos corrals o pletas que se han construït de nou en dit terme de cent trenta palms de llarch y sexanta palms de amplària quiscun de ells, havent-se fet sas parets de dotze palms de alsada, y en dos cabanas o casetas per la estada dels pastors, ab sas portas de pedra picada y adressos necessaris. Y las de Belianes, en la composissió de la portalada de aquell poble. Lo modo de la paga de ditas mil tres-centas vint-y-set lliuras, onze sous y sis diners és que aquellas té rebut del referit il·lustre senyor comanador fra don Manuel de Montoliu en diner comptant, a sa voluntat, antes de la present ) rma. Y així, renunciant a la cosa no ser aixís y a la excepció de no haver rebut la citada partida en la forma explicada y a tot dolo, frau, engany y dret y lley de son favor, en testimoni de veritat, no sols a sa senyoria li’n ) rma la present àpocha, sinó, també, que jura en deguda forma en mà y poder del notari avall escrit que tota la referida partida se ha impendit, distribuït y gastat per las mencionadas obras y que de estas han estat part necessàrias y las demés útils y de augment a dita encomienda. Y així ho ) rma. Actum ut supra. Testes sunt Iosephus , agricola, villae de Granyena, et Antonius Ortís, cultor, villae

213 Grup de Recerques de les Terres de Ponent de Berbens, dictum domi! catorem cognoscere a! rmantes. Poenes me Valentinum Surís, notarium publicum collegiatum Cervariae, de quibus, cum verbo «que» borrato, quod non valet, ! dem facio. Valentinus Surís, notarius. [Al marge esquerre:] Extractum sub sigillo 2º die 2 iunii 1755. Surís, notarius.

18. 1755, juny, 1. Cervera

Pere Riera, fuster, de , ! rma àpoca a Manuel de Montoliu, comanador de la comanda de Barbens i els seus membres, de 205 lliures y 14 sous, que són l’import de la seva intervenció en les obres fetes al castell de Barbens. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 123, Valentí Surís, Manual, 1756-1757, f. 120 v.

Die prima mensis iunii anno a nativitate Domini millesimo septingentesimo quinquagesimo quinto, Cervariae, dioecesis Coelsonensis. Pere Riera, fuster, de la vila de Cubells, de grat y certa sciència sua, ! rma àpocha al il·lustre senyor fra don Manuel de Montoliu, del àbit de Sant Joan de Jerusalem, comanador de la encomienda de la vila de Berbens y sos membres, encara que absent, y lo notari infrascrit, per sa senyoria present, de la quantitat de dos-centas sinch lliuras y catorze sous, moneda barcelonesa, y li són y li serveixen al otorgant, a saber és, las setanta-vuyt lliuras en paga y satisfació de semblant partida en què entre ell y dit senyor comanador foren a preu fet ajustats sos treballs o mans de fuster de obrar y fer las portas y ! nestras que se han posat novas en lo castell que té dita encomienda en la referida vila de Berbens, redreçar-ne o compòndrer-ne de altres, fer taules, llits y demés tocant a son o! ci, que fou necessari per la construcció de las obras que per lo mateix senyor se han fet en dit castell, y las restants cent vint-y-set lliuras [y catorze sous] per lo cost que ha tingut la fusta que per las mencionadas cosas se ha per ell treballada, comprès lo ayguacuyt, panys, claus, frontissas, llevas, oli de llinosa y demés farramenta que ha entrat en las citadas portas, ! nestras y demés feynas per ell fetas en lo expressat castell, las quals obras pertanyents a son o! ci o a carpinteria consisteixen: Primo, en las portas principals o del portal major de la entrada de dit castell. Ítem, en redreçar o posar en lo portal de la establia las portas vellas del portal antich de dit castell Ítem, en redreçar la porta del seller. Ítem, en una porta nova en lo segon replà de la escala, de sinch palms de ample, ab sa alçada corresponent, guarnida de una cara, per lo qual se entra al quarto de la vicaria. Ítem, en las ! nestras que se han posat a la primera sala del referit quarto de la vicaria, ab sos ! nestrons y enserats. Ítem, en unas ! nestras novas, ab sos enserats, que se han fet en la cuyna de la mateixa vicaria. Ítem, en altres ! nestres novas, ab son ! nestró, que se han assentat a la torreta o quarto de la citada vicaria y en una porta guarnida de una cara, de quatre palms de ample, ab sa deguda alçada, que se ha posat nova en dit quarto. Ítem, en altre porta que se ha fet de quatre palms, també guarnida, en lo altre quarto nou de la referida vicaria. Ítem, en las portas del rezividor de dit castell, que són quatre, totas novas, de dos fullas cada una, de la amplària de sis palms, ab sa alçada corresponent, guarnidas ab sinch faixas cada una, per la una de las quals portas se entra de la escala al rezibidor, per la altre a la cuyna, per la altre a la sala gran y per la altre a la quadra. Ítem, en las dos ! nestras novas, de sis palms de amplària, ab sa corresponent alçada,

214 Actes de la Jornada de Treball XXXVII guarnidas ab sos bastiments, ! nestrons y enserats, que se han posat en la sala gran del mencionat castell. Ítem, en las portas novas, guarnidas ab sinch faixas, de amplària de sis palms, ab sa alçada corresponent, que se han posat en lo quarto que mira a la part de sol ixent de dit castell, y s’i entra per la sala gran de ell. Ítem, en la caixa del relotge que se ha posat en dita sala. Ítem, en redreçar las ! nestras del quarto de dita sala que mira a sol ixent y, també, lo arxiu dels papers de dita vicaria que allí és. Ítem, en las novas ! nestras guarnidas de dos caras, de sis palms de amplària y alçada corresponent, ab portellas, junt ab son bestiment y enserats, que se han posat en lo quarto de dita sala gran que mira a la part de ponent. Ítem, en un march de sinch palms de ample y alçada corresponent, ab sas dos portas guarnidas, per lo portal del rebostet de dit quarto. Ítem, en las ! nestras novas, ab sas portellas y enserats, que se han assentat en la mencionada cuyna, en redreçar la porta que puja al segon piso y quadrejar las bigas de la ximinea y las del sostre de dalt del rezividor. Ítem, en redreçar a la sala dita de la quadra las portas del portal de la eixida, fent-hi enserat, y en compòndrer las fustas y ! nestra de la necessària. Ítem, en redreçar lo armari gran de dita sala. Ítem, en las portas novas que, de sis palms de ample y alçada corresponet, guarnidas ab sinch faixas, se han posat en lo portal de dita sala que entra al quarto nou que se ha fet en la mencionada quadra. Ítem, en redreçar las portas del portal que dóna de dit quarto a la exida, fent-hi enserats a sos ! nestrons. Ítem, en redreçar la porta del mateix quarto, posant-hi faixas novas, per la qual se passa de ell al quarto de la torreta. Ítem, en las ! nestras novas que, ab sas portellas y encerats, se han assentat en lo quarto de la torreta de la quadra. Ítem, en una porta nova per lo rebost y pastador que estan en lo segon piso. Ítem, en una taula gran, ab tres pessas, que se divideix per la sala y quartos. Ítem, en una taula de una pessa de dotse palms de llarch y quatre de ample. Ítem, en dos llits de peu de gall, ab sos petges o montants tornejats. Ítem y ! nalment, diferents altres redreços que han estat necessaris per posar-se dit castell o la obra de ell tocant a son o* ci ab la deguda perfecció, clavar-hi panys, frontissas, llebas, golfos, arnellas y demés concernent. Lo modo de la paga de las sobre anomenadas dos-centas sinch lliuras y catorse sous és que aquellas té rebut del referit il·lustre senyor comanador fra don Manuel de Montoliu en diner comptant, realment y de fet, a sa voluntat, antes de la present ! rma, de las quals, com sobre queda expressat, se han a ell entregat las setenta-vuyt lliuras en satisfació de semblant partida entre ell y dit senyor comanador a preu fet ajustada y convinguda per tots sos treballs de fer o treballar las obras que quédan expressadas, y las restants cent vint-y-set lliuras, catorse sous, se han impendit, distribuhit y gastat per los materials y adjacents que han entrat en las mencionadas obras, a saber és: Primo, per las po[s]ts y fusta per bestiments que per ell otorgant se compraren y han gastat per ditas obras, 76 lliuras, 10 sous. Ítem, per los claus y cola que se han gastat en las citadas obras, exclusos los de las portas grans, que ha treballat o fet lo ferrer, 6 lliuras, 14 sous. Ítem, per los panys nous y claus que se han posat en las citadas portas, frontissas, llevas y demés farramenta treballada per serraller o manyà, 30 lliuras.

215 Grup de Recerques de les Terres de Ponent

Ítem per lo oli de llinosa, indi y cola per a cubrir portas, " nestras y demés necessari, 7 lliuras. Ítem, per lo relotge de campana que se ha posat en dita sala gran, 7 lliures, 10 sous. A las quals partidas, anyadida la de dit preu fet, que és de 78 lliures, súman 205 lliuras, 14 sous. Y, renunciant a la cosa no ser així y a la excepció de la non numerata pecunia y justi" cació de son rezivo y a tot dolo, frau, engany, dret y lley de son favor, no sols a sa senyoria li’n " rma la present àpoca, sinó, també, que jura en deguda forma en mà y poder del notari avall escrit que tota la referida quantitat se ha distribuït y gastat per las citadas obras y que en part han estat estas necessàrias y en part útils y de aument al castell expressat de dita encomienda. Y aixís ho " rma. Testes sunt Iosephus Llobera, villae de Granyena, et Antonius Ortís, agricola, villae de Berbens, ambo dictum faber lignarium cognoscera a* rmantes. Poenes me Valentinum Surís, notarium publicum collegiatum Cervariae, de quibus " dem facio.

Valentinus Surís, notarius. [Al marge esquerre:] Extractum die 3 iunii 1755 sub sigillo 3º. Surís, notarius.

19. 1755, juny, 1. Cervera

Joan Baptista Ortís, ferrer, de Barbens, " rma àpoca a Manuel de Montoliu, comanador de la comanda de Barbens i els seus membres, de 134 lliures, 7 sous i 9 diners, que són l’import de la seva intervenció en les obres fetes al castell de Barbens. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 123, Valentí Surís, Manual, 1756-1757, f. 122.

Die prima mensis iunii anno a nativitate Domini millessimo septingentesimo quinquagesimo quinto, Cervariae, dioecesis Coelsonensis. Joan Batista Ortís, ferrer, de la vila de Berbens, de grat y certa siència sua, " rma àpoca al il·lustre senyor fra don Manuel de Montoliu, del àbit de Sant Joan de Jerusalem, comanador de la encomienda de la mateixa vila y sos membres, encara que absent, y lo notari infrascrit, per sa senyoria present, de la quantitat de cent trenta-quatre lliuras, set sous y nou diners, moneda barcelonesa, y són y li serveixen en satisfació y paga de semblant partida que ha tingut de cost la obra de son o" ci de ferrer que per ell, otorgant, se ha treballat de orde y per compte de dit il·lustre senyor per las que se han fet en lo castell que la mencionada sa encomienda té en dita vila de Berbens, la qual obra per ell feta y empleada en lo expressat castell està ab sos preus individuada en lo memorial que al mateix notari ha entregat, concebut al tenor següent: «Memorial de la obra o feyna feta per Joan Batista Ortís, ferrer, de la vila de Berbens, per lo castell de la mateixa vila, de compte y orde del il·lustre senyor fra don Manuel de Montoliu, comanador de la encomienda de la citada vila de Berbens: Primo, per sis golfos grossos per las portas principals de dit castell, de pes, junts, nou arrobas, sis onças, a rahó de dos sous la lliura, 23 lliuras, 7 sous. Ítem, per dos-cents sinquanta-vuyt claus grossos per sas portas principals, a rahó de catorse diners per cada un, 15 lliuras, 1 sou. Ítem, per lo bernat o ferro que susté ditas portas principals, de pes disset lliuras, nou onças, a rahó de dos sous la lliura, 1 lliura, 15 sous, 6 [diners]. Ítem, per un golfo nou per las portas de la establia y per una pota de altre per las mateixas portas, de pes, junt, dotse lliuras, a rahó de dos sous la lliura, 1 lliura, 4 sous. Ítem, per los ferros de las espitlleras que donan claror a la primera establia de la entrada,

216 Actes de la Jornada de Treball XXXVII de pes onze lliuras, 1 lliura, 2 sous. Ítem, per los ferros de las espitlleras de las botigas, de pes, junts, de trenta-set lliuras y mitja, 3 lliuras, 15 sous. Ítem, per la verana de la escala, de pes de sis quintars, tres arrobas y quinse lliuras, a rahó de un sou y sinch [diners] la lliura, 50 lliuras, 15 sous, 9 [diners]. Ítem, per trenta-sis golfos petits per las portas interiors de dit castell, de pes, junts, sinch robas, catorse lliuras, a dos sous la lliura, 13 lliuras, 2 sous. Ítem, per quaranta claus grossos per lo llanternó de la escala, de pes vint lliuras, 2 lliuras. Ítem, per sinquanta-dos claus grossos per clavar las fustas de las torres, de pes, junts, de trenta-vuyt lliuras, 3 lliuras, 16 sous. Ítem, per los pesos del rellotge, de pes vint lliuras, 2 lliuras. Ítem, per las barretas de las cortinas de # nestra y alcova del quarto de la sala y ferro o guia per lo relotge de sol, 1 lliura, 16 sous. Ítem, per un ferro per a tenir en la cuyna la biga de la ximinea, de pes dotse lliures y mitja, 1 lliura, 5 sous. Ítem, per una faixa per la biga del trespol de la torre de la vicaria, 9 sous. Ítem, per los panells del llanternó y de las dos torres, 9 lliuras. Ítem y # nalment, per los ferros de galledas y grua del hort de dit castell, 4 lliuras. Suma junt 134 lliuras, 7 sous, 9 [diners]». Lo modo de la paga de las referidas cent trenta-quatre lliuras, set sous y nou diners és que aquellas té rebut realment y de fet de dit il·lustre senyor comanador fra don Manuel de Montoliu en diner comptant, a sa voluntat, antes de la present # rma. Y, renunciant a la cosa no ser aixís, a la excepció de la non numerata pecunia y proba de son rezibo y a tot dolo, frau, engany, dret y lley de son favor, en testimoni de veritat, no sols a sa senyoria li’n # rma la present àpoca, sinó, també, que jura en deguda forma en mà y poder del notari infrascrit que tota la dita partida se ha impendit, distribuït y gastat per la mencionada obra y que esta ha estat necessària, útil y de aument al castell expressat de la citada encomienda. Y així ho # rma. Actum ut supra. Testes sunt Iosephus Llobera, agricola, villae de Granyena, et Iacobus Tarragó, domi# cator, villae de Berbens, dictum faber ferrarium cognoscere a* rmantes. Poenes me Valentinum Surís, notarium publicum collegiatum Cervariae, de quibus, cum verbo «vint» enmendato, # dem facio. Valentinus Surís, notarius. [Al marge esquerre:] Extractum sub sigillo 3º die 4 iunii 1755. Surís, notarius.

20. 1755, juny, 1. Cervera

Pau Ortís, pagès i jornaler, de Barbens, # rma àpoca a Manuel de Montoliu, comanador de la comanda de Barbens i els seus membres, de 67 lliures, 4 sous i 6 diners, que són l’import dels seus treballs per fer dues eres i un pou. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 123, Valentí Surís, Manual, 1756-1757, f. 122 v.

Die prima mensis iunii anno a nativitate Domini millesimo septingentesimo quinquagesimo quinto, Cervariae, dioecesis Coelsonensis. Pau Ortís, pagès y jornaler, de la vila de Berbens, de grat y certa sciència sua, # rma àpoca al il·lustre senyor fra don Manuel de Montoliu, del àbit de Sant Joan de Jerusalem, comanador de la encomienda de la mateixa vila y sos membres, encara que absent, y lo notari infrascrit, per sa senyoria present, de la quantitat de sexanta-set lliuras, quatre sous y sis diners, moneda barcelonesa, y són per lo cost ha tingut las dos novas heras que ha fet de compte y orde de dit senyor comanador, la una en lo terme de la citada vila de Berbens y la altre en lo terme de la Guilella, membre de la mateixa encomienda, y lo pou que ha fet en lo hort del castell de la 217 Grup de Recerques de les Terres de Ponent referida vila de Berbens, com ab individuació està expressat en lo memorial de las referidas obras, que entrega, del tenor següent: «Memorial de las obras que ha fet Anton [sic] Ortís, pagès y jornaler, de la vila de Berbens, per compte y orde del il·lustre senyor fra don Manuel de Montoliu, comanador de la mateixa vila y sos membres. Primo, una hera per a bàtrer grans en lo terme de Berbens, havent per ella aplanat en deguda forma son terreno y aportat y posat en la mateixa la argila necessària, que, tot junt, fou ajustat a preu fet a 28 lliures. Ítem, altre hera nova en lo terme de la Guilella, membre de dita encomienda, en la mateixa forma de la dalt explicada, ab un pedàs de paret que, per sa deguda perfecció, fou necessari construhir-s’i, ajustada en eixa forma a preu fet per 25 lliures. Ítem, lo pou del hort del castell de Berbens, també a preu fet, per 14 lliures, 4 sous, 6 [diners]. Suma tot junt, 67 lliures, 4 sous, 6 [diners]». Lo modo de la paga de ditas sexanta-set lliuras, quatre sous y sis diners és que aquellas té rebut del referit il·lustre senyor comanador fra don Manuel de Montoliu en diner comptant, a sa voluntat, realment y de fet, antes de la present ) rma. Y, renunciant a la cosa no ser aixís, a la excepció de la non numerata pecunia y justi) cació de tenir-la rebuda y a tot dolo, frau, engany, dret y lley de son favor, en testimoni de veritat, no sols a sa senyoria li’n fa y ) rma la present àpoca, sinó, també, que jura en deguda forma en mà y poder del notari avall escrit que tota la referida suma se ha impendit y gastat per las obras sobre expressadas y que estas a dita encomienda li han estat de aument, útils y necessàrias. Y aixís se ) rma. Actum ut supra. Testes sunt Iosephus Llobera, agricola, villae de Granyena, et Iacobus Tarragó, magister domorum, de Berbens, dictum Ortís cognoscere a+ rmantes. Poenes me Valentinum Surís, notarium publicum collegiatum Cervariae, de quibus ) dem facio. Valentinus Surís, notarius. [Al marge esquerre:] Extractum sub sigillo 4º die 4 iunii 1755. Surís, notarius.

21. 1775, maig, 3. Tàrrega

Manuel de Montoliu, comanador de la comanda de Barbens, arrendà a diverses persones, per un període de temps de quatre anys i pel preu de 15.700 lliures, els drets i les terres d’aquesta comanda i els seus membres. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 22, Marià Terez i Mateu, Manual, 1774-1775, f. 171 v.

En nom de Déu. Sia notori a tots com en la vila de Tàrrega, del bisbat de Solsona, a tres dies del mes de maitg, any de la nativitat del Senyor de mil set-cents setanta-y-sinch, Sebastià Petit, pagès, de la vila de Vilagrassa, de dit bisbat de Solsona, Marsal Ortís y Segura, pagès, del lloch de la Figuerosa, Joseph Pujol, pagès, del poble de Claravalls, los dos del bisbat de Urgell, Geroni Comellas y Ferrusola, comersiant, de la ciutat de Manresa, del bisbat de Vich, Pere Joan Bosch, dit «del portal», y Matheu Bosch, pare y ) ll, pagesos, del lloch de Riudovelles, sufragànea del sobre dit lloch de la Figuerosa, en atenció a que lo venerando senyor fra don Manuel de Montoliu, cavaller, gran creu de la sagrada y militar religió de Sant Joan de Jerusalem, gran prior de Catalunya y comanador de la encomanda de Barbens, ab acte rebut en poder de Cayetano Olzina y Massana, notari públich de número de Barcelona, lo dia deu del mes de mars pròxim passat del corrent any, per lo termini, a saber, de quatre anys y quatre cullites, que comensaran a córrer lo dia primer del mes de maitg del any pròxim vinent de mil set-cents setanta-y-sis y ) niran lo dia últim del mes de abril del any mil set-cents y vuitanta, arrendà al dit Sebastià

218 Actes de la Jornada de Treball XXXVII

Petit, com a principal, y als dits Marsal Ortís y Segura y Joseph Pujol, com a fermansas, los delmes, censos, parts de delmes, tascas, fruits, herbatjes, drets y altres emoluments y, també, la heretat, ab totas sas terras y pertinèncias, que, com a comanador, reb y acostuma rèbrer en tota la dita encomanda de Barbens y membres de aquella per lo preu líquit de quinse mil y set-centes lliures, moneda barcelonesa, y ab los pactes de la tabba incerta en dit acte, al qual se ha relació, [...].

22. 1784, octubre, 7. Tàrrega

Gaspar Ortís, mestre de cases, de Verdú, reconeix haver rebut de Marià Rovellat, agent de negocis, de Barcelona, procurador de Nicolau d’Olesa, comanador de la comanda de Barbens, 965 lliures, 11 sous i 1 diner, que són l’import de les obres fetes al castell de Barbens. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 34, Bonaventura Viala i Aguilera, Manual, 1783-1784, f. 317 v.

En la vila de Tàrrega, a set dias del mes de octubre, any de la nativitat del Senyor de mil set-cents vuitanta-y-quatre. Gaspar Ortís, mestre de casas, vehí de la vila de Verdú, de son grat y certa ciència, confessa y en veritat regoneix a Mariano Rovellat, agent de negocis, domiciliat en la ciutat de Barcelona y procurador del il·lustre y venerando senyor don fra Nicolàs de Olesa, comanador del poble de Barbens, encara que absent, per ell present lo reverent Isidro Andorrà, vicari del dit poble de Barbens, de dita encomanda, que, en bona moneda, de contans y a sas voluntat[s], li ha donat y pagat la quantitat de nou-centas seixanta-sinch lliuras, onse sous y un diner, moneda barcelonesa. Y ditas són per lo import dels materials y jornals de las obras exhecutadas y satisfetas per dit otorgant, de orde de dit venerando senyor, en son castell del referit poble de Barbens. Y són del tenor següent: Gastos que se han fet en la obra del castell del poble de Barbens en lo corrent any [de] mil set-cents vuitanta-y-quatre: Primo, per cent vint-i-sinch carretadas de pedra per paredar, a quinse sous y un diner carretada, noranta-quatre lliuras, dotse sous y sis [diners], 94 lliuras, 12 sous, 6 [diners]. Per sinch-centas quoranta-vuit càrregas [de] guix, ha importat cent trenta-sis lliuras, dinou sous y set diners, 136 lliures, 19 sous, 7 [diners]. Per los jornals de carro empleats en traginar la pedra per dita obra, cent seixanta-quatre lliuras, catorse sous y deu diners, quals jornals se han pagat a rahó de sis pecetas, en plata, 164 lliuras, 14 sous, 10 [diners]. Per setanta-tres quarteras de cals empleada en la dita obra, a set sous y sis diners, vint-i- set lliuras, set sous y tres diners, 27 lliuras, 7 sous, 3 [diners]. Per la ferramenta que se ha satisfet a Baptista Ortís, ferrer, y se ha gastat en la dita obra, onse lliuras, quinse sous y nou diners, 11 lliuras, 15 sous, 9 [diners]. Per dos milés y mitg de teula y un milé de rajola, quoranta-sinch lliuras, quatre sous, 45 lliuras, 4 [sous]. Per set ) las [de] trentenas, un quorantè, setse ) las [de] vint-i-quatrenas y llata empleada per teulada y trevols, seixanta-tres lliuras, 63 lliuras. Per quoranta jornals de fuster y serradors, vint-i-nou lliuras, dinou sous y sis diners, 29 lliuras, 19 sous, 6 [diners]. Per sogas, cabassos, claus y canters, vint-i-una lliura[s], diset sous y tres diners, 21 lliuras, 17 sous, 3 [diners]. Per lo valor de la gerra del simbori y altre partit de claus, nou lliuras, vuit sous y nou diners, 9 lliuras, 8 sous, 9 [diners].

219 Grup de Recerques de les Terres de Ponent

Per la grava per fer la argamassa, a tres sous la carretada, dinou lliuras, sis sous y quatre diners, 19 lliuras, 6 sous, 4 [diners]. Per dos-cents noranta jornals de peons per dita obra, cent sinch lliuras, divuit sous y onse diners, 105 lliuras, 18 sous, 11 [diners]. Per consultar la obra ab mestre Saldoni, mestre de casas, de Tàrrega, una lliura, deu sous, 1 lliura, 10 sous. Per los remendos féu en dit castell Joan Sellés, mestre de casas, del poble de la Foliola, en lo mes de jener del corrent any, tretse lliuras, sis sous y nou diners, 13 lliuras, 6 sous, 9 [diners]. Per pintar una faixa a la escala y materials, quinse sous, 15 sous. Per cent noranta-sis jornals de mestre que han entrat en dita obra, cent quoranta-set lliuras, 147 lliuras. Ítem, per dos jornals més de mestre, una lliura, deu sous, 1 lliura, 10 sous. Per arencar la pedra, picar-la per los archs, columna, sòcols y altres necesàries per dita obra, trenta-set lliuras, deu sous, 37 lliuras, 10 sous. Per las guarnicions de las vidrieras y reixats de % l de ferro per lo simbori, dos jornals de mestre y dos de peó per assentar y posar a puesto las vidrieras, trenta-una lliura, set sous y onse diners, 31 lliuras, 7 sous, 11 [diners]. Per lo cost de la present àpoca y paper sellat de original y còpia, dos lliuras, set sous y dos diners, 2 lliuras, 7 sous, 2 [diners]. Suma junt, salvo error, 965 lliuras, 11 sous, 1 [diner]. Y juro a Déu, nostre senyor, y a esta + haver-se empleat los dits materials y jornals en la dita obra en lo modo dalt explicat. Gaspà Ortís, y per ell ho % rma lo reverent Isidro Andorrà, prebere. Per lo que, renunciant a la excepció de no ser lo diner contat ni rebut y a tot y qualsevol altre dret y lley de son favor, li’n % rma la present àpoca. A lo que foren presents per testimonis Bonaventura Buxader, botiguer de panyos, e Isidro Queralt, pagès, vehins de dita vila de Tàrrega, y jo lo notari infrascrit, que a% rmo conèixer a dit otorgant, que no ho % rma per dir no saber escríurer y ha donat facultat a dit Buxader per % rmar-ho per ell. Per dit Gaspar Ortís, % rmo jo Bonaventura Boxader, testimoni. En poder de mi Bonaventura Viala, notari. [Al marge esquerre:] Treta còpia lo mateix dia ab paper de real sello tercer. Viala, [signe].

23. 1791, febrer, 2. Cervera

Hom registra la escriptura mitjançant la qual Salvador de Xatmar, comanador de la comanda de Susterris i procurador de Nicolau d’Olesa, comanador de la comanda de Barbens, arrendà a Ramon Segalà, pagès, de Sant Domí, per un període de temps de quatre anys i per un import de 15.000 lliures, determinats drets i les terres de la comanda de Barbens i els seus membres. ACSG, Fons de la Comptaduria d’hipoteques, Cervera, Llibre, 1791 (I), f. 77.

[Al marge dret:] Barcelona, San Domí, Fortesa. Con escritura que passó en la ciudad de Barcelona por ante Balthesar Oliveras, escribano de número de ella, a los doze [de] enero de mil setecientos noventa y uno, el noble señor fray don Salvador de Xatmar, cavallero de justicia de la sagrada y militar religión de San Juan de Jerusalén, comendador de la encomienda de Susterris y recibidor de la misma religión en el priorato de Cathaluña, como a procurador que es del illustrísimo y reverendísimo señor fray don Nicolás de Olesa, cavallero gran cruz de dicha sagrada y militar religión, comendador de la encomienda de Barbens y batllío de Mallorca, en dicho nombre, por tiempo de quatro años y quatro cosechas, que empessarán a correr el día primero del mes de mayo del año mil setecientos 220 Actes de la Jornada de Treball XXXVII noventa y dos y fenecerán el día último de abril de mil setecientos noventa y seis, arrendó a Ramón Sagalà, labrador, del pueblo de Sen Domí, todos y qualesquier censos, diezmos, frutos, réditos, hiervas, tascas, partes de frutos, junto con la heredad de dicha encomienda, con sus tierras, hera, cerco, lagares y bodega y otros qualesquier derechos que dicho illustrísimo señor, su principal, recibe y acostumbra recibir en dicha su encomienda y sus miembros, junto con la mitad de los laudemios, tercios y foriscapios que se adeudarán durante dicho tiempo. Este arriendo otorgó bajo diferentes pactos, contenidos en dicha escritura, y por el precio de de quinze mil libras por todo el referido tiempo, de las quales, rebajadas, de una parte, ducientas libras, ganadas de prometidos por el mismo Ramón Segalà, y, de otra parte, quatrocientas libras, ganadas también de prometidos por Josef Mestre, comerciante, de dicha ciudad de Cervera, que deverá pagarlas el arrendatario, quedan pagaderas catorze mil y quatrocientas libras, a la razón de tres mil y seiscientas por cada año, pagaderas por dicho arrendatario con doze iguales pagas en cada un año y una en cada mes, haciendo la primera paga el día primero de junio de mil setecientos noventa y dos, y así, succesivamente, las demás. Y prometió estarle de evicción y saneamiento, a excepción de los casos fortuhitos y accidentales, bajo la general hipoteca de los bienes, réditos y emolumentos de dicha encomienda. Y dicho Ramón Segalà aceptó dicho arrendamiento, prometiendo pagar dicho precio y cumplir todos los pactos que sean de su cargo, con enmienda de daños y costas, y, para la mayor seguridad de dichas cosas, dio por ( ador a Ramón Ribalta, labrador, del lugar de la Fortesa, quien tomó sobre sí el cargo de la ( aduría. Y, a su cumplimiento, obligaron principal y ( ador todos sus bienes y derechos y del otro de ellos de por sí, con todas renunciaciones y de su proprio fuero, submisión a qualquier otro, seglar, escritura de tercio y obligación de sus personas y bienes. De que en dos [de] febrero del citado año se tomó la presente razón, y doy fee. Francisco Bagils, escribano.

24. 1797, gener, 30. Cervera

Caietà Badia, rector eclesiàstic de Barbens, reconeix que ha rebut de Josep Ortega i Companyia, de Reus, 600 lliures, que són l’import que li pertoca de l’arrendament de la comanda de Barbens i els seus membres. ACSG, Fons Notarial, Cervera, 132, Francesc Mulet i Morlius, Manual, 1796-1797, f. 31 v. Sia notori que fra don Caietano Badia, prebere, prior rector de la iglésia parroquial de la vila de Barbens, de ningun bisbat, de son grat y certa ciència, confessa y en veritat regoneix a Joseph Ortega y Companyia, de la vila de Reus, encara que ausent, per ell y demés personas que convinga, lo notari avall escrit, com a pública persona, present y estipulant, que de comptants, realment y de fet, en presència del notari y testimonis avall escrits y per mans de tercera persona, li ha donat y entregat la cantitat de sis-centas lliuras, moneda barcelonesa, las mateixas que a rahó de cent sinquanta annuals y per los quatre [anys] de arrendament que a favor del dit Ortega y Companyia és estat fet y otorgat per lo il·lustre senyor obtentor la encomienda de dita vila y sos menbres dels drets y cosas que en lo acte de son arrendament són de vèurer y que al otorgant són delegadas y concedidas en rahó de son o( ci de pàrroco de la pròpria vila, qual cantitat de sis-centas lliuras adelantà Joseph Ortega y Companyia al otorgant, ab promesa de retornar y restituhir-los [sic] per porrata la que no deuria haver percibit en rahó de cessar de ser o tenir lo o( ci de pàrroco de la pròpria vila, ja sia per mort o per qualsevol altre motiu, y, per a cumplir las ditas cosas, ne obliga tots sos béns y drets, mobles e immobles, haguts y per haver, renunciant a tot y qualsevol lley o dret que valer y ajudar lo puga y a la que prohibeix la general renunciació, y, per major seguretat de tot lo sobre dit, dóna en ( ador y principal pagador a Ramon Trilla, pagès, del lloch de la Curullada, el qual, junt ab lo otorgant, sens ell y a ssolas, a tot lo sobre dit estarà tingut y obligat. Y dit Ramon Trilla, ( ador, a estas cosas present,

221 Grup de Recerques de les Terres de Ponent accepta lo càrrech de " ador y convé y promet al dit Joseph Ortega y Companyia que, junt ab fra don Cayetano Badia, sens ell y a ssolas, a tot lo sobre dit estarà tingut y obligat, per lo qual cumpliment obliga tots sos béns, mobles e immobles, haguts y per haver, renunciant al bene" ci de novas constitucions, divididoras y cedidoras accions, a la epístola del divo Adrià y consuetut de Barcelona que parla de dos o més que a ssolas se oblígan. Y lo " ador renuncia a la lley que diu que primerament sia convengut lo principal que la " ansa y a la altre que prevé que, quitat lo principal, ho sia també lo accessori, y a tota y qualsevol altra lley o dret que valer y ajudar la [sic] puga y a la que prohibeix la general renunciació. Y quédan advertits los contrahents que de est acte se’n ha de pèndrer la rahó en los o" cis de hipoteques a hont corresponga dins los terminis y per los efectes previnguts per sa magestat ab sa real pragmàtica de hipotecas. En testimoni del que aixís ho otórgan en la present ciutat de Cervera, bisbat de Solsona, als trenta dias del mes de janer del any mil setcents noranta-set, essent presents per testimonis Joseph Bastons, escrivent, y Joseph Marfany, causídich, vehints de esta ciutat. Y los contrahents, coneguts de mi, lo notari, ho fírman de sas mans. Don Caietano Badia. Ramon Trilla. En poder de mi Francisco Mulet, notari. [Al marge esquerre:] Extractum dicto die cum papiro regii sigilli 2. [Al " nal:] Tomada la razón en el o" cio de hipotecas de la presente ciudad, al folio 93, en el día de oy. Cervera y febrero, 4, de 1797. Francisco Bagils, escribano.

25. 1800, maig, 5. Tàrrega

El batlle, els regidors i el procurador síndic general de Barbens arrenden, per un període de temps de tres anys i per un import de 450 lliures, la carnisseria de la població a Josep Bartolo, pagès, de la Fuliola. ACSG, Fons Notarial, Tàrrega, 31, Marià Lloses, Manual, 1800, f. 110 v.

En la vila de Tàrrega, a sinch dias del mes de maig del any de la nativitat del Senyor de mil y vuit-cents. Los magní" chs Pere Màrti[r] Minguet, batlle, Joseph Duart, Miquel Cussola, regidors, y Juan Farran, procurador síndich general, del poble de Barbens, y, com a tals, representant lo comú del mateix poble, de son grat y certa ciència, per lo termini de tres anys, contadors des del dia [tres de maig de mil y vuit-cents " ns al dia] dos de maig del any mil vuit-cents y tres, arréndan y per títol de arrendament concedeixen a Joseph Bartholo, pagès, del poble de la Fulio[la], com a major postor en públich subhast mediant tabba y corredor, a estas cosas present, y als seus y a qui voldrà durant dit temps lo piló y herbas de la carneceria de dit poble de Barbens y son terme. Lo qual arrendament fan aixís com millor dir y enténdrer se pot, ab los pactes de dita tabba, que és del tenor següent: «Tabba del piló y herbes de la carneceria del poble de Barbens feta en lo any mil y vuit- cents, comensant lo dia tres de maig de dit any, y se arrende per lo termini de tres anys y " nirà en lo any mil vuit-cents y tres lo dia dos de maig y és com se segueix: Primo, sàpia lo arrendatari que, a més del preu oferirà, deurà pagar en cada un de dits anys disset lliuras als arrendadors del excelentíssim senyor duch de Cèsar [sic]. Ítem, sàpia lo arrendatari que lo preu del arrendament deurà pagar-lo ab tres iguals pagues, la primera lo dia tres de maig de mil y vuit-cents, la segona lo dia tres de maig de mil vuit-cents y un, la tercera lo dia tres de maig de mil vuit-cents y dos. Ítem, sàpia lo arrendatari que no pugui adelantar a ningun regidor més que la paga li correspont y, al contrari, no se li passarà en compte. Ítem, sàpia que, sens desminuhir lo preu del arrendament, deurà pagar una arroba de cera

222 Actes de la Jornada de Treball XXXVII blanca cada any lo dia voldran los senyors regidors per la parroquial iglésia de dit lloch. Ítem, sàpia lo arrendatari que, a més del preu oferirà, deurà donar una cordera de pes nou lliuras. La entregarà al majoral del Roser per lo dia de la festivitat de cada any, menos la pell, que quedarà per son amo, y, així mateix, sàpia deurà donar lleit per un brossat gros per dita festa. Ítem, sàpia que, a més del preu, deurà donar quinse lliuras de carn cada any lo dia se farà neta la font, és a saber, mitja tersa a cada un dels que acistiran. Ítem, sàpia que los menuts dels bestians se mataran en la carneceria de dit lloch se hagen de vèndrer porta per porta, pagant per quiscun lo preu de una lliura de carn, és a saber, lo moltó com a moltó, la bassiba com a bassiba, y los menuts los ha de ' ar ' ns a Nostra Senyora de agost, y que no pugue donar ningun menut a ningun foraster sens llicència dels senyors regidors, en ban de deu sous cada vegada. Ítem, sàpia que deurà pagar delme de anyells y llana, la mitat al senyor comanador y la altra mitat al senyor del terme de Seana, o bé, per lo equivalent de esta última mitat, dotse lliuras barcelonesas, segons ho disposaran dits regidors, que són dotse lliuras, o bé dotse lliuras, deu sous. Ítem, sàpia que tots los diumenges y dimecres tindrà la obligació de vèndrer carn de moltó y, en los demés dias, bassiba, ecceptat lo mes de juliol y agost, que en lloch de bassiba tindrà la obligació de matar corder. Ítem, sàpia lo arrendatari que no se li admetrà en la taula bestià francès. Ítem, sàpia lo arrendatari que en cada una de las casas de dit lloch que tenen parell deurà vèndrer en quiscuna dos pells y las que no tenen parell, una, al preu, entenent-se una de rasa y altra de llanuda, de quinse de maig ' ns a Sant Miquel al preu de una lliura de carn y de Sant Miquel ' ns a taules nobes al preu de dos lliuras de carn, les de bassiba al preu de la bassiba y les de moltó al preu del moltó. Ítem, sàpia que la carn vendrà deurà ser bona y rebedora, de manera que la tela de quiscun cap deurà pesar lo menos nou onsas, que, altrament, no se li admetrà a la taula y pagarà per primera vegada una lliura de ban y segona, doble, y la tercera, la carn, a la llibertat dels senyors regidors. Ítem, sàpia que deurà tenir pesador lo que los senyors regidors elegeran y a dit pesador se li ha de donar cada any set lliuras ab diners y dites pagarà lo arrendatari, ademés del preu oferirà. Ítem, sàpia que podrà tenir de Santa Creu de maig ' ns a Sant Miquel de setembre tres-cents cinquanta caps de vestià, sens ninguna cabra ni crestó, y en lo restant del any cent y cinquanta, podent pasturar tot lo terme de Barbens y quadra de Seana, menos lo que trobarà plantat de olivers y vinyes, advertint que pot péixer lo bestiar tot lo que peixarà la dula y, en cas se éntrie en estas parts vedadas, pagarà lo ban de cinquanta-nou sous y, si lo mal és conciderat, se deurà fer judicar o la tara. Ítem, sàpia lo arrendatari que hage de donar carn estivada del mateix terme tot lo any. Ítem, sàpia lo arrendador que com se hage deixat de plòurer y si la pluja és molta no pugue entrar en ningun conrreu que no hage passat tres dies. Ítem, sàpia que, per la seguritat de dit arrendament, deurà donar bonas ' ansas, a coneguda dels senyors regidors. Ítem, sàpia que, a més del preu oferirà, deurà pagar lo salari del acte, paper sellat y hipothecar-lo al notari y, al corredor, son dret. Ítem, sàpia dit arrendatari que lo preu de la carn serà comforme se vendrà a Bellpuig y Verdú y, perbenint que en cas que en ditas carnecerias hi hage alguna disputa o imposició, que no·s dega enténdrer-se per preu de la carn. Ítem, sàpia dit arrendatari que la carn se gastarà segant y batent la hage de ' ar ' ns lo dia primer de agost de quiscun any.

223 Grup de Recerques de les Terres de Ponent

Ítem, sàpia lo arrendatari que deurà fer dormir lo bestià al corral y fer mitgdia, que no pugue anà a cista a ninguna altra part, en ban de una lliura, tant a la nit com al de dia. Y, ab dits pactes, dir-i que dir y vulgue, que al més donant se lliurarà. Ítem, sàpian que, si lo preu del arrendament no és a gust del[s] senyors regidors, no se passarà a lliurà. Ítem, sàpian que $ ns lo dia vint-y-sinch de abril del mateix any se admentran qüernes. Ítem, sàpian que lo tallador sigue ha gust del arrendadó, encara que sigue ell mateix de orde del magní$ ch ajuntament. Anton Ortís, fel de fechos». Y, ab dits pactes, fan lo present arrendament, cedint a dit arrendatari tots los drets y accions competents a dit comú en las referidas cosas arrendadas, cons[ti]tuhint-lo procurador, com en cosa pròpria. Lo preu del present arrendament per tot lo dit temps és quatre-centas cinquanta lliuras, moneda barcelonesa, per las quals li fou lliurat en públich subhast, pagadoras en los plassos expressats en la referida tabba. Y prometen a dit arrendatari fer-li valer y tenir lo presén arrendament y estar-li’n de evicció y legítima defensa en tot y qualcevol cas, en fet y en dret, ab restitució y esmena de tots danys y gastos, baix obligació dels rèddits y emoluments de dit comú y renunciació dels drets de son favor y del que prohiveix la general renunciació. Y lo referit Joseph Bartholo, de son grat y certa ciència, accepta lo present arrendament per lo termini, preu y pactes dalt expressats, los quals promet cumplir y pagar lo referit preu en los plassos sobre dits, sens dilació ni escusa alguna, ab lo acostumat salari de procurador y restitució y esmena de tots danys y gastos y, per major seguritat de tot lo sobre dit, dóna en $ ador y principal obligat a Joseph Vilagenés, pagès, del poble de Barbens, durant solament la vida natural del mateix Vilagenés y, per lo cas que est morís antes de acabar-se lo present arrendament, dóna per $ ador y principal obligat des del dia de la mort de dit Vilagenés en abant a Joseph Vila, pagès, del poble de la Guàrdia de Urgell, los quals Vilagenés y Vila, respectivament, accéptan en la forma sobre dita lo càrrech de dita $ ansa y prometen que, junt ab son principal, sens ell y a solas, estaran a tot lo dalt estipulat. Per lo que, aixís principal com $ ansa, ne oblígan tots y sengles béns seus y del altre de ells a solas, mobles e immobles, haguts y per haver, renunciant los dits $ adors a las lleys que diuhen que primer sia convingut lo principal que la $ ansa y que, quedant libre lo principal, ho quédia lo accessori. Y tant principal com $ ansas renuncían al bene$ ci de las novas constitucions, divididoras y cedidoras accions, a la carta del emperador Adrià y consuetut de Barcelona que parla de dos o més que a solas se oblígan, a qualsevol altre dret y lley de son favor, a la que prohiveix la general renunciació y a son propri for y privilegi de aquell, submetent-se al for y jurisdicció dels senyors corregidors y sos thinents de Barcelona, Lleyda, Tàrrega y de altre qualsevol jutge o superior, secular solament, ab facultat de variar lo judici, fent y $ rmant escriptura de ters, baix pena de ters en los llibres dels tersos de las cúrias de dits senyors jutges, per la qual ne oblígan sas personas y béns predits y del altre de ells a solas, ab la acostumada constitució de procuradors a tots los notaris y o$ cials jurats de ditas cúrias y al altre de ells a solas per $ rmar la dita escriptura de ters en dia jurídich, segons lo rigor y privilegi de aquella y estil de ditas cúrias, ab promesa de tenir-ho per vàlido y no revocar-ho en temps algun. Y dits contrahents quédan advertits per mi lo notari infra escrit de que fas fee que esta escriptura sa ha de registrar, dins lo precís termini de sis dias, en lo o$ ci de hipothecas de dits poble de Barbens y de la Fuliola establerts en la present vila de Tàrrega y, dins lo de trenta dias después, en lo de dit poble de la Guàrdia establert en la vila de , per los efectes previnguts en la real pragmàtica de hipothecas de què los he cerciorat. A lo que foren presents per testimonis Francisco Prats y Gras, adroguer, y Joseph Ribera y Joan, pagès, vehins de dita vila de Tàrrega. Y jo lo notari infra escrit, que a$ rmo conèixer a dits otorgants, los quals ho fírman de las suas mans, a excepció dels referits Miquel Cusola, regidor, Joan Farran, procurador síndich general, Joseph Bartholo, Joseph Vilagenés y Joseph Vila, que diuhen no

224 Actes de la Jornada de Treball XXXVII saber escríurer y han donat facultat a dit Francisco Prats per a " rmar per ells. Pere Màrtir Minguet, batlle. Joseph Duart, regidó. Per dits Joseph Cussola, regidor, Joan Farran, síndich procurador, Joseph Bartholo, Joseph Vilagenés y Joseph Vila, " rmo jo Francisco Prats y Gras. En poder de mi Mariano Lloses, notari.

[Al marge esquerre:] Treta còpia lo mateix dia en paper de real sello segon. Lloses.

26. 1800, juny, 8. Bellpuig

Sebastià Teixidor, mestre de cases, de Preixana, reconeix que Salvador de Xatmar i de Copons, comanador de la comanda de Barbens, li ha donat 192 lliures, 15 sous i 3 diners, que són l’import de les obres que ha fet a les pletes del bestiar del terme d’Aguilella.

ACSG, Fons Notarial, Bellpuig, 15, Rafael Soler i Rossell, Manual, 1799-1800, f. 122.

Sia a tots notori com jo Sebastià Teixidó, mestre de cases, del lloch de Preixana, bisbat de Solsona, de ma líbera y espontànea voluntat, confesso y en veritat regonech al il·lustre senyor fra don Salvador de Xatmar y de Copons, comanador de la comanda de Barbens y recibidor en lo present principat de Cathalunya per la sagrada y militar religió de Sant Joan de Jerusalem, encara que ausent, lo notari, emperò, baix escrit, com a pública persona, per aquell y altres a qui sia interès present y llegítimament estipulant, que en lo modo baix escrit me ha donat y pagat la quantitat de cent noranta-y-dos lliuras, quinse sous y tres diners, moneda barcelonesa, per semblant quantitat impòrtan los jornals y materials empleats en la rehedi" cació de las pletas del bestiar del terme de la Guilella, annexa a dita comanda, per mi, de orde de dit il·lustre senyor comanador, feta, conforme van expressats en lo memorial de ditas obras, que és del thenor següent: «Mestre, quaranta-dos jornals, 39 lliuras, 7 sous, 6 [diners]. Manobra ab ruch, sexanta-un y mig jornals, 46 lliuras, 3 sous. Guix, 8 lliuras, 1 sou, 6 [diners]. Fusta, 16 lliuras, 10 sous. Teula, dos mil sinch-centas, 42 lliuras. Cals y ports de teulas, 12 lliuras. Canyas, sinquanta-tres feixos a quatre sous y sis [diners], 11 lliuras, 18 sous, 6 [diners]. Sogall per las canyas, 15 sous. Per las tàpias del hortet, 7 lliuras, 6 sous, 3 [diners]. Per compòndrer la porta, 7 lliuras, 3 sous, 6 [diners]. Sàrria, 1 lliura, 10 sous. [Total:] 192 lliuras, 15 sous, 3 [diners]. Sebastià Teixidó, mestre de cases, de Preixana». Lo modo de la paga de las preditas cent noranta-dos lliuras, quinse sous y tres diners és que aquellas confesso haver rebut del predit il·lustre senyor fra don Salvador de Xatmar y de Copons, comanador y recibidor sobre nomenat a mas líberas voluntats. Y, per lo tant, renunciant a la excepció de no haver comptat ni rebut lo diner y a altre qualsevol que en assò valer y ajudar me pogués, en fe y testimoni del sobre dit, fas y otorgo esta àpoca en la vila de Bellpuig, corregiment de Lleyda, lo dia vuyt del mes de juny del any de la nativitat del Senyor de mil y vuyt-cents, essent presents per testimonis Pau Soler, escrivent, y Jaume Vila, carreter, los dos de la mateixa vila. Y, per a què lo otorgant dalt nomenat, al qual jo lo notari baix escrit a" rmo conèixer, segons assereix, no sap escríurer, per ell y de sa voluntat, se subscriu y " rma Pau Soler, altre de dits testimonis. Per dit Sebastià Teixidó, Pau Soler.

225 Grup de Recerques de les Terres de Ponent

En poder de mi Ramon Soler y Rossell, notari.

Notes 1. El sistema monetari català era el següent: 1 lliura = 20 sous = 240 diners. 2. Sobre la venda d’esclaus, hom pot veure: Josep M. L#$%&( P$)(&##*, «Doce documentos cervarienses relacionados con el comercio de esclavos (1370-1400)», Espacio, Tiempo y Forma, sèrie III, 17 (2004), ps. 273-291. 3. Aquesta capelleta, que costà 12 lliures, s’ha conservat 6 ns als nostres dies. Mostra la data 1686, any de la seva construcció. 4. Suposem que s’iniciaren l’any 1753 perquè aquesta és la data gravada sobre el portal de l’edi6 ci. Hem vist que ha estat llegida de forma incorrecta, en confondre el cinc amb un tres, cosa que ha fet que s’hagi dit que «la comanda va ser restaurada el 1733 pel comanador Manuel de Montoliu i Boixadors» (Gran geogra6 a comarcal de Catalunya, vol. 9, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1983, ps. 253 i 254). 5. Montserrat, en aquell temps, era un nom masculí. 6. A continuació del nom, indiquem l’any i el número del document on són mencionats. 7. Al text, hi diu, erròniament, «libras». 8. Actualment, no hi és. 9. Les quantitats, a causa del mal estat del paper del manual, són dubtoses.

226