DOCSLIB.ORG

Sió Causa Desperfectes Als Pobles De La Ribera Avall

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Sió Causa Desperfectes Als Pobles De La Ribera Avall la revista d’Agramunt i de la Ribera www.revistasio.cat • [email protected] Núm. 535 • Any XLV • Setembre 2008 Recull gràfi c de la Festa Major i l’Onze de Setembre La rubinada del Sió causa desperfectes als pobles de la Ribera avall Mor Ramon Creus, un dels fundadors de SIÓ [SETEMBRE 2008] sió 535 1 Núm. 535 - Any XLV - Setembre 2008 ESTIMATS LECTORS .......................... 3 OPINIÓ ACTUALITAT El celobert - Mossèn Roc, l’amic dels nens .......... 39 Fets del mes - Diada 2008 ....................................... 5 Gent, fets, coses... - Manifest Onze de Setembre .............. 6 - Ofi cis: sabonaire ............................... 41 - Ofrena fl oral de les entitats ............... 8 Els lectors escriuen - Festa Major ....................................... 11 - Fins sempre, Ramon ......................... 43 - Pregó de la Festa Major .................... 12 - Permanència ..................................... 45 - Cursa d’andròmines .......................... 25 - La rubinada del dia 1 de setembre .... 27 HISTÒRIA - Espectacular accident ....................... 29 Records de Joan Maluquer i Viladot - Poetes per a la pau ........................... 29 - Dels Viladot de Cal Mas Vell - Puigverd d’Agramunt ........................ 31 i la seva època (III) ............................ 47 - Tallers per a la festa .......................... 31 ENSENYAMENT DECÉS Finestra educativa PORTADA: Ramon Creus Boncompte - Comencem un nou curs: - El Creus ens ha deixat ....................... 33 entusiasme i novetats ....................... 51 Una vintena d’entitats van participar en la - Inici de curs de l’Institut ................... 53 tradicional ofrena a la plaça de l’Onze de Se- DES DE LA RIBERA COL·LABORACIONS LITERÀRIES tembre amb motiu de la Diada. La lectura del Patrimoni manifest per part de l’alcalde i la interpretació - Signatura conveni ............................. 35 El conte d’Els Segadors, van completar l’acte. A més, - Comencem de nou ............................ 55 es va celebrar una ballada de sardanes al Mer- ENTITATS Microrelats cadal a càrrec de la Cobla Jovenívola. Societat Ocellaire l’Estesa - Una mica de màgia, sisplau .............. 57 (Josep Bertran) - Lliurament trofeus cant social .......... 37 ESPORTS - Club Futbol Agramunt ....................... 59 - Bàsquet Agramunt Club .................... 61 - Club Ciclista Agramunt ..................... 63 PARTITS POLÍTICS MUNICIPALS - Sr. Bernat Jofre: Abans de parlar, informi’s ............................................ 65 L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 66 ALMANAC .......................................... 69 LLEURE - Amenitats ......................................... 71 LA FOTO ............................................ 73 LA CALAISERA ................................... 73 L’ÀLBUM ............................................ 75 La nostra Vila va patir una 11 a 25 forta tempesta la matinada Ampli reportatge gràfi c dels actes del dia 1 de setembre, amb que es van celebrar durant la passada 27 120 l/m2 en dues hores, enca- Festa Major agramuntina. ra que la rubinada més forta, va ser de Preixens avall. 2 sió 535 [SETEMBRE 2008] ESTIMATS LECTORS... a matinada de l’1 de alcalde, calia pensar que els nostres places i carrers. I un setembre als voltants actes que organitza l’Ajunta- detall. Entre les entitats que Ld’Agramunt hi van cau- ment millorarien la ja caduca van participar en l’ofrena, no re entre 120 i 150 litres escenografi a. No ha estat així. diríeu mai quina va ser de les d’aigua per metre quadrat. Però com a mínim caldria més aplaudides? La secció La zona més afectada va retirar els cotxes aparcats a local del Partit Popular. I ser Ribera avall. Que hauria la plaça; modifi car el siste- mentrestant els nacionalistes pogut passar a casa nostra ma perquè els rams de fl ors barallant-se per l’Estelada. si la tronada hagués estat s’aguantessin i donar més Com hi ha món. centrada Ribera amunt i cap rellevància a la ubicació de a les Serres? És fàcil d’ima- les autoritats, músics, entre I per acabar. En relació a ginar-ho I el fotut és que un altres detalls. l’escrit que aquest mes pu- dia o altre passarà i el Sió blica la secció local d’ERC, ens sortirà de mare. Com Per commemorar el centenari només una cosa: reafi rmar, fi l que el que hi ha, ja hi és, el de la bandera Estelada no per randa, el contingut dels que cal és prevenir el que es hi va haver acord a l’Ajun- Estimats Lectors en què es pugui i, com a mínim, tenir tament. Va ser el govern lamentava que l’Ajuntament ben net el llit del riu, com de CiU qui va dir no a la no s’hagués posat d’acord A la celebració més tros millor, i els ponts proposta d’ERC de penjar-la per donar el nom de Lluís de la Diada sí que expedits. I Déu hi faci més al balcó principal de Ca la Pons i Serra a l’Arxiu Històric que nosaltres. Vila. No sabem si hi va haver Municipal. potser hi po- algun intent de buscar una dríem fer alguna A la celebració de la Diada alternativa de consens per Afectuosament, cosa més. Com sí que potser hi podríem fer homenatjar, d’una manera Bernat Jofre a mínim perquè alguna cosa més. Com a mí- o altra, la bandera indepen- nim perquè l’Ofrena sigui un dentista, com sí que van fer l’Ofrena sigui un xic més lluïda. Amb l’home en altres indrets. Sort que xic més lluïda. de teatre que tenim ara per lluïa en molts balcons de les Agramunt, setembre 2008 CRÈDITS Redactors: Ramon Bernaus, Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu. Col·laboradors: Serafi na Balasch, Ricard Bertran, Jaume Cots, Montse Guerrero, Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila. Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat, Membre de l'Associació Catalana l'IEI de la Dipu tació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt de la Premsa Comarcal Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004 Pregoner Festa Major d’Agramunt 2007 ■ Premi Culturàlia 2007 Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964 Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell) Subscripció anual: 34 € - Número solt: 3 € Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42 La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes. Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signifi ca l'ac ceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor. Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig. Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) fi ns el dia 5 del mes en curs. [SETEMBRE 2008] sió 535 3 4 sió 535 [SETEMBRE 2008] ACTUALITAT FETS DEL MES per JOSEP BERTRAN Diada 2008 JOSEP BERTRAN a Diada es va celebrar sense cap novetat en Lrelació als actes que ja són tradicionals des de fa molts anys. A les 12 del matí i a la plaça de l’Onze de Setem- bre l’ofrena de fl ors per part de l’Ajuntament, partits polí- tics i algunes entitats socials, esportives i culturals. L’Ajun- tament hi és representat pels tres partits que en formen part. Lectura del Manifest per part de l’Alcalde i interpre- tació de l’himne nacional de Catalunya a càrrec de la Cobla Jovenívola. ▼ JOSEP BERTRAN [SETEMBRE 2008] sió 535 5 ACTUALITAT FETS DEL MES ▼ La vigília tingué lloc, amb considerable participació, una caminada popular fi ns al Pilar d’Almenara. A sota la torre, que lluïa senyera, es va fer una mica de música en direc- te i es van repartir entrepans entre els assistents. Els carrers de la Vila lluïen més senyeres estelades que mai, ja que enguany es com- memorava el centenari de la seva aparició pública. El grup municipal d’ERC va demanar que se’n posés una al balcó principal de Ca la Vila. L’equip de govern de CiU va desesti- mar la proposta. Tampoc no es va fer cap altre acte públic de commemoració d’aquest JOSEP BERTRAN centenari de l’estelada. Manifest Onze de Setembre Senyores regidores, senyors regidors, benvol- guts vilatans. a primera llei aprovada pel Parlament de LCatalunya en constituir-se l’any 1980, fou la que declarà l’11 de setembre Festa Nacio- nal de Catalunya. L’11 de setembre de 1714 es va imposar la raó de la força, però la força de la raó ha fet que Catalunya, al llarg dels anys, s’hagi anat reconstruint sense defalliment i amb la confi - ança de poder viure en plena llibertat. Així doncs, el que veritablement commemo- rem avui és la voluntat col·lectiva de superació i l’orgull de ser un poble que sap que ha de preservar els drets que, des de fa més de mil anys, ens caracteritzen com a nació. Cada 11 de setembre el poble català, obert i participatiu, celebra la Diada de manera fes- JOSEP BERTRAN tiva i alhora reivindicativa amb la penjada de 6 sió 535 [SETEMBRE 2008] Per tenir èxit en les nostres justes reivindica- cions, ens calen dos pilars bàsics: Per un cantó, que es doti de la sufi ciència econòmica, que posi fi a l’espoli fi scal, que per d’altres latituds es confon en una malente- sa solidaritat, i que encara ens hem de sentir que som insolidaris, quan ni tan sols decidim, simplement paguem, i massa sovint callem i actuem amb resignació davant aquest fet, per desconeixença o per passivitat. Perquè ja sabem que per determinats mitjans i perso- natges públics, tot allò que pugui ser perdre un estatus de privilegi, perquè aquí tinguem JOSEP BERTRAN el que ens pertoca rep incomptables mostres d’anticatalanisme.
Load more

Recommended publications
  • Els Plets De Les Baronies De Bellpuig 1 Linyola (1731-1840)
    ELS PLETS DE LES BARONIES DE BELLPUIG 1 LINYOLA (1731-1840) 129 Per Esteve Mestre i Roige 9 I - INTRODUCCIO l'Arxiu Historic Comarcal de Cervera, en la seva secci6 comarcal i en l'apartat de Bellpuig, Atrobem una relaci6 de plets que es plantejaren a les Baronies de Bellpuig i vila de Linyola ı entre el bar6 i els seus pobles. D'aquests plets cal remarcar diverses coses: 1.- EIs plets, majoritariament, foren iniciats pel bar6, en negar-se els pobles a complir les seves obligacions -pagaments de delmes, quisties, censos, etc ... -; els plets es resolgueren en ge­ neral a favor del bar6. 2.- Despres de les lleis de Mendizabal de 1836 i 1837, el bar6 continua pledejant amb els seus pobles, amb la intenci6 de tornar a cobrar els delmes. 3.- Tots els plets foren iniciats pel procurador del bar6, que era Ramon Maria de Jover, de Tarrega, i part dels plets es portaren davant l'Alcaldia Major de Tarrega. Quant ala historia d'aquests pobles de la Plana d'Urgell durant aquesta epoca, tingueren grans dificultats degut a la postguerra, a les grans sequeres que va patir l'UrgelP i als canvis politics que va viure el p~is (epoca liberal de 1821-1823, decada ignominiosa de 1823-1833, gue­ rra carlina de 1833-40 i, enmig, les lleis de Mendizabal de 1836-7). Tots aquests canvis~s veuran reflectits en els plets. II - ELS PLETS En un 1libre de comptes de la baronia de Bellpuig3 trobem, en el foli 47, la Relacion gene­ ral 0 noticia de tos pteitos y expedientes litigosos que activa 0 pasivamente se han seguido por parte de Su Exca.
    [Show full text]
  • Baixa Descarrega El
    DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES m » 3i ICASIELLOTS S! Roser Ripollès i de la Fragua A vjr rá * UrV, Q kr ^ L éC . iS B 3r« jr*' .. • I i y > d* «r- / • I '>* LA MIGRACIÓ A LES GARRIGUES DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES I CASTELLOTS M'ha semblat interessant fer l'estudi de la migració a grafia actual i al costat, entre parèntesis, la o les grafies les Garrigues precisament al segle XVIII, perquè aquest trobades quan aquestes són diferents. Als pobles, a més és un segle de prosperitat i de repoblament de tot a més, he indicat a quin bisbat corresponien i a quina Catalunya després de la devastació produïda per les comarca pertanyen avui i quan es tracta de llocs que successives epidèmies de pesta, des del segle XIV fins no tenien municipi propi, he indicat el municipi al a mitjan segle XVII, i les Garrigues, lògicament, també qual pertanyien, si em consta. He escollit de fer-ho va participar d'aquesta prosperitat i d'aquest així per tal que si algú els vol localitzar en un mapa li repoblament. Per saber que és un període sigui més fàcil de trobar-los i, al mateix temps, se'n d'expansió només cal donar un tomb pels pobles de la pugui calcular la distància simplement llegint el treball. comarca i mirar les seves esglésies. Pràcticament totes Cal tenir en compte, però, que la superfície dels bisbats són del segle XVIII: en alguns pobles, com a les Borges, en aquella època no era igual que l'actual, ja que hi va es van fer noves de peu; en altres, com a Fulleda, es va haver petites modificacions al segle XIX i molt ampliar l'església existent.
    [Show full text]
  • Ley 5/1988, De 28 De Marzo, De Creación De Las Comarcas Del Pla De L'estany, El Pla D'urgell Y La Alta Ribagorça
    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Ley 5/1988, de 28 de marzo, de creación de las comarcas del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell y la Alta Ribagorça. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 992, de 16 de mayo de 1988 «BOE» núm. 135, de 6 de junio de 1988 Referencia: BOE-A-1988-13636 ÍNDICE Preámbulo................................................................ 2 Artículos................................................................. 2 Artículo único........................................................... 2 Disposiciones adicionales...................................................... 2 Disposición adicional...................................................... 2 Disposiciones transitorias...................................................... 2 Disposición transitoria..................................................... 2 Disposiciones finales......................................................... 3 Disposición final primera.................................................... 3 Disposición final segunda................................................... 3 Disposición final tercera.................................................... 3 Página 1 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO LEGISLACIÓN CONSOLIDADA TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que se establece en el artículo 33.2 del Estatuto de Autonomía, promulgo la siguiente LEY DE CREACIÓN DE LAS COMARCAS DEL PLA DE L’ESTANY, EL PLA D’URGELL Y LA ALTA RIBAGORÇA
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Saint James Way
    Saint James Way Logistics Saint James Way from Barcelona to Logroño CATALONIA(Partial kilomet ers between populations). Buen camino 0 Km H Barcelona - There is multitude of offers of housings, we emphasize the “Youth Hostel Barcelona Mar” C.Sant Pau, 80 (Miss Valia 933.248.530).“Hostal Fernando” C.Ferran, 31 (933.017.973).Town hall (010). Head office of Tourism (932.853.834). Telephone Office civil Attention Town hall of Barcelona: from dentro/desde out of Catalonia (012/902.400.012). Telephone of emergencies (112). Services. Many are the nice things to see of this city. But we will centre now to the Sant James Way. We go out of the Sant Jaume square, continue for street Ferrán up to ending in the Ravines once there we it cross and raise approximately 150 mts. Direction Plaza Catalonia up to meeting the calle Hospital, later street Sant Antoni Abat, we will continue for street Manso that we will continue up to meeting on l'Av. Paral.lel that we will take until comes to Plaza Spain which we will cross up to coming to the road of the Bordeta that we will continue and see her that it changes then to street Gava and street Constitució until we are with Riera Blanca which we will cross and be in L´Hospitalet de Llobregat . 5 Km H L´Hospitalet de Llobregat - There is multitude of offers of housings , we emphasize the hostel Barcelona “Cool & Chic ” C .Travessera de Collblanc , 5 (935.097 .900). Pensión “Española ”C/Santiago Apóstol, 12 (934. 491.170.
    [Show full text]
  • Primera Provincial Grup 5 Futsal Lleida Descens Fs
    PRIMERA PROVINCIAL GRUP 5 FUTSAL LLEIDA DESCENS FS AGRAMUNT DESCENS FS LINYOLA PERE BEP B PERMANENCIA ATREVIT GASTROBAR FS MOLLERUSSA PERMENENCIA FS BORGES PERMANENCIA ZERO39-GASTROBAR FS ALMACELLES PERMANENCIA CFS PARDINYES PERMENENCIA RAJOLI D'OR LLARDECANS PERMANENCIA CE MARISTES MONTSERRAT PERMANENCIA CFS CASTELLFOLLIT PERMENENCIA PONENT FUTSAL ALCARRÀS PERMANENCIA EFS CERVERA PERMANENCIA EFS BALAGUER COMTAT D'URGELL ASCENS CFS BALAGUER VEDRUNA ASCENS SEGONA PROVINCIAL GRUP 9 Q2 CONSULTORS TERMENS DESCENS CF CASTELLCIUTAT DESCENS CFS SEDÓ DESCENS CFS BELLAGUARDA PERMENENCIA GUAJA AVENTURAS CFS TREMP PERMANENCIA OC LA SENTIU PERMANENCIA CFS CALAF PERMENENCIA EL POAL PERMANENCIA FS SOLSONA PERMANENCIA FS JUNEDA PERMENENCIA CFS PARDINYES PERMANENCIA CFS TÀRREGA PERMANENCIA FS FONOLLOSA ASCENS FS BELLVIS ASCENS TERCERA PROVINCIAL GRUP 17 CE ALGUAIRE DESCENS CENTRE EXCURSIONISTA NOVA GENT DESCENS CFS CONCA D'ALLÀ DESCENS FS VILA-SANA PERMENENCIA CFS ANGLESOLA PERMANENCIA UE CARDONA PERMANENCIA CF BARBENS PERMENENCIA CFS CORBINS PERMANENCIA FS ALBI PERMANENCIA CFS AGRAMUNT PERMENENCIA FS SOLSONA LEGENS PERMANENCIA FS BORGES PERMANENCIA CE PLA URGELL PERMANENCIA UE PERAMOLA PERMANENCIA TERCERA PROVINCIAL GRUP 17 CE ALGUAIRE DESCENS CENTRE EXCURSIONISTA NOVA GENT DESCENS CFS CONCA D'ALLÀ DESCENS FS VILA-SANA PERMENENCIA CFS ANGLESOLA PERMANENCIA UE CARDONA PERMANENCIA CF BARBENS PERMENENCIA CFS CORBINS PERMANENCIA FS ALBI PERMANENCIA CFS AGRAMUNT PERMENENCIA FS SOLSONA LEGENS PERMANENCIA FS BORGES PERMANENCIA CE PLA URGELL PERMANENCIA PRIMERA
    [Show full text]
  • La Generalitat Ultima El Estudio Del Apeadero Del Tren En El Polígono
    LUNES 5 DE MARZO DE 2018 | LLEIDA 7 Lleida estará La Generalitat ultima el estudio una hora a oscuras por del apeadero del tren en el el cambio polígono industrial El Segre climático El Ayuntamiento de Lleida se ha adherido un año más a La Hora del Planeta, la iniciativa La nueva instalación se situará en las cercanías que World Wide Fund for Na- ture (WWF) promueve a escala de la empresa cervecera San Miguel mundial para concienciar a la ciudadanía que no hay marcha atrás en el cambio climático. El alcalde de Lleida, Àngel CARME QUINTANA Ros, ha firmado el compromiso @CarmeQuintanaPr municipal con la campaña, que dejará la ciudad a oscuras el Lleida próximo 24 de marzo de 20.30 horas hasta las 21.30 horas, La Generalitat está acabando de apagando las luces de los edi- redactar el estudio informativo ficios y monumentos más em- del futuro apeadero de la línea blemáticos. del Tren de la Pobla que se pro- yecta en el polígono industrial El Segre de la ciudad de Lleida. El apeadero estaría situado muy Una cerca de las instalaciones de la empresa cervecera San Miguel y pastelería de el objetivo es facilitar los despla- zamientos de los trabajadores de l’Eix denuncia esta área industrial. El proyecto es competencia ‘ataques’ del Departament de Territori i Sostenibilitat, que deberá apro- contra su reja barlo, después someterlo a in- formación pública, aprobarlo de Una conocida pastelería de forma definitiva, redactar el pro- l’Eix Comercial de Lleida de- yecto constructivo y finalmente nunció ayer el nuevo acto in- ejecutar las obras.
    [Show full text]
  • El Castell De La Comanda Hospitalera De Barbens
    EL CASTELL DE LA COMANDA HOSPITALERA DE BARBENS: EVOLUCIÓ CONSTRUCTIVA I UTILITZACIÓ FUNCIONAL ENTRE 1539-1807. AMB UNES REFLEXIONS SOBRE QUATRE ESCUTS, QUATRE COMANADORS I LA GUERRA DE SUCCESSIÓ AL SEGLE XVIII Francesc Amorós i Gonell Centre d´Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona Grup de Recerques de les Terres de Ponent Pàgina anterior: Fotogra" a cedida per Saladrigues - Mullol. 244 Actes de la Jornada de Treball XXXVII INTRODUCCIÓ La història del castell de Barbens o casa de la comanda templera i hospitalera del mateix nom ha rebut l’atenció de ben pocs historiadors. El primer que se’n va ocupar fou l’il·lustre Joaquim Miret i Sans (1899) i seguint el seu mestratge van venir molt després Pere Català i Roca (1979), Josep Gasset i Salafranca (tesi de llicenciatura inèdita des de 1984), Joan Fuguet i Sans (1990), Francesc Olivé i Oller (1994), Josep M. Sans i Travé (1996) i Joan Planes i Nonell (2004). Pel que fa a l’estudi dels aspectes pròpiament arquitectònics de l’edifici històric, els pioners han estat per ordre cronològic: Joan Fuguet (1995; 2000) i Ramon González-Pérez (2005). Però el tractament que se n’ha fet * ns al present ha estat més aviat generalista, amb escàs apro* tament de la documentació referida. Aquest treball es basarà exclusivament en les dades que directament he extret de fonts arxivístiques pràcticament inèdites: em refereixo a les «visites de millores» i la correspondència dels segles XV al XIX. Les reformes modernes aplicades a l’estructura del vell edifici per tal d’adequar-lo a les noves necessitats han modi* cat la distribució dels espais que la documentació antiga ens descriu amb tot de detall.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • BOE 096 De 22/04/2005 Sec 5 Pag 3443 a 3443
    BOE núm. 96 Viernes 22 abril 2005 3443 ción pública mediante el Anuncio publicado en el a) Han tenido conocimiento del expediente iniciado, COMUNIDAD AUTÓNOMA DOGC núm. 3807, de 24.1.2003; en el BOE núm. 22, que las sociedades que representan se consideran afecta- DE CATALUÑA de 25.1.2003, y en el periódico Avui, de 21.1.2003. das y que la instalación perjudica a los propietarios afec- Paralelamente al trámite mencionado en el párrafo ante- tados, al resto de propietarios de La Plana de Sant Joan y a todo el municipio, por lo que acompañan planos de las 15.491/05. Anuncio de la Dirección General de rior, en cumplimiento de lo que dispone el artículo 144 del Real decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, se ha comunica- afectaciones, ya que se han detectado fallos en la titulari- Energía, Minas y Seguridad Industrial del De- do esta información a los ayuntamientos de los términos dad o los límites de las fincas afectadas. partamento de Trabajo e Industria de la Genera- municipales donde radican los bienes o derechos afectados b) El anteproyecto del Plan general de ordenación litat de Catalunya de información pública sobre por la instalación para su exposición al público por un perío- urbana considera el paraje de La Plana de Sant Joan de una solicitud de permiso de investigación. Expe- do de 20 días, para que puedan comprobar la existencia de especial valor medioambiental y que la nueva instalación diente número 10.065. errores en la relación mencionada, así como formular las ocasionará graves daños a los intereses generales y parti- alegaciones que sean procedentes, de acuerdo con lo que culares del mencionado Plan.
    [Show full text]
  • Mascançà 6.Indd
    Maria Garganté Llanes Anuari 6 · 2015 · Pàgines 155-166 L’empremta d’Occitània a l’antroponímia del Mascançà: hostes vingueren… Xavier Gutiérrez Riu Universitat de Lleida El seu nom real era Vito Andolini, però quan uns INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA desconeguts es van presentar a casa seva per matar-lo [...] la seva mare el va enviar als Estats Units a casa Saber occità m’ha permès conèixer gascons: ara- d’uns amics. Un cop allà es va canviar el cognom pel nesos, comengesos, bearneses, bigordans... i també de Corleone per conservar d’aquesta manera algun lli- foixencs, tolosanes, narbonesos... i d’altres occitans gam amb el seu poble nadiu. i occitanes d’arreu. I resulta que també conec cata- Mario Puzo, El Padrí lanes i catalans que es diuen, de cognom, Arbonès, Biarnés, Bigordà, Comenge, Foix, Gascón, Gavaldà, RESUM: Si fem un cop d’ull als llistats patronímics (la Pàmies, Tolosà o algun dels seus derivats, cognoms guia telefònica, per exemple) dels pobles del Pla d’Urgell que són l’objecte d’aquest article. A partir dels cog- del primer terç del segle XXI, ens adonem de la diver- noms actuals de la gent del Mascançà seguirem la sitat de procedències geogràfiques dels habitants. Tot i petjada que van deixar els occitans que van deixar això, entre els que ens semblen ben catalans n’hi ha que el seu país d’origen i que es van establir en aquestes no ho són tant. Sense fer-ne un recull exhaustiu, l’article terres, potser des del mateix moment de la repobla- ressegueix l’origen occità de cognoms perfectament ca- ció del Mascançà després de la conquesta comtal, talanitzats per a fer palès que aquestes terres han estat, darrer quart del s.
    [Show full text]
  • Engthening of Natural and Cultural Resources from the Land • Creation of Networks and Cooperative Models
    Dry-stone hut (Associació Leader de Ponent) Associació Leader de Ponent Area: Pla d’Urgell: Barbens, Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, 2 Golmés, Ivars d’Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola, el Poal, 2.233,70 km Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig and Vila-sana. Population: Urgell: Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, la Fuliola, Gui- merà, Maldà, Nalec, els Omells de na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d’Agramunt, 103.581 inhabitants Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú and Vilagras- Population density: sa. 46,37 inhab./km2 Garrigues: l’Albagés, l’Albi, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castell- dans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Grana- Number of municipalities: della, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, 74 municipalities Puiggròs, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell and Vinaixa. Segrià: Aitona, els Alamús, Alcanó, Alfés, Almatret, Aspa, la Granja d’Escarp, Llardecans, Maials, Massalcoreig, Sarroca de Lleida, Seròs, Sunyer and Torrebesses. The Territory Contact details Associació Leader de Ponent works in a very diverse territory made up by the regions of Pla d’Urgell, L’Urgell, Les Garrigues and Segrià (South). This region is located within the Offices vast extension of Catalan Central Depression, and it is characterised by gentle relieves and horizontal landscape; occupied by irrigated and non-irrigated cultivations; among which the Pla d’Urgell Regional Council fruit trees and olive trees stand out. This homogeneous relief, which mainly takes up the Urgell plain in the North, becomes steep in the South and South-East areas, where one can guess the C.
    [Show full text]