Sió Causa Desperfectes Als Pobles De La Ribera Avall

la revista d’Agramunt i de la Ribera www.revistasio.cat • [email protected] Núm. 535 • Any XLV • Setembre 2008

Recull gràﬁ c de la Festa Major i l’Onze de Setembre

La rubinada del Sió causa desperfectes als pobles de la Ribera avall

Mor Ramon Creus, un dels fundadors de SIÓ

[SETEMBRE 2008] sió 535 1 Núm. 535 - Any XLV - Setembre 2008 ESTIMATS LECTORS ...... 3 OPINIÓ ACTUALITAT El celobert - Mossèn Roc, l’amic dels nens ...... 39 Fets del mes - Diada 2008 ...... 5 Gent, fets, coses... - Manifest Onze de Setembre ...... 6 - Oﬁ cis: sabonaire ...... 41 - Ofrena ﬂ oral de les entitats ...... 8 Els lectors escriuen - Festa Major ...... 11 - Fins sempre, Ramon ...... 43 - Pregó de la Festa Major ...... 12 - Permanència ...... 45 - Cursa d’andròmines ...... 25 - La rubinada del dia 1 de setembre .... 27 HISTÒRIA - Espectacular accident ...... 29 Records de Joan Maluquer i Viladot - Poetes per a la pau ...... 29 - Dels Viladot de Cal Mas Vell - Puigverd d’Agramunt ...... 31 i la seva època (III) ...... 47 - Tallers per a la festa ...... 31 ENSENYAMENT DECÉS Finestra educativa PORTADA: Ramon Creus Boncompte - Comencem un nou curs: - El Creus ens ha deixat ...... 33 entusiasme i novetats ...... 51 Una vintena d’entitats van participar en la - Inici de curs de l’Institut ...... 53 tradicional ofrena a la plaça de l’Onze de Se- DES DE LA RIBERA COL·LABORACIONS LITERÀRIES tembre amb motiu de la Diada. La lectura del Patrimoni manifest per part de l’alcalde i la interpretació - Signatura conveni ...... 35 El conte d’Els Segadors, van completar l’acte. A més, - Comencem de nou ...... 55 es va celebrar una ballada de sardanes al Mer- ENTITATS Microrelats cadal a càrrec de la Cobla Jovenívola. Societat Ocellaire l’Estesa - Una mica de màgia, sisplau ...... 57 (Josep Bertran) - Lliurament trofeus cant social ...... 37 ESPORTS - Club Futbol Agramunt ...... 59 - Bàsquet Agramunt Club ...... 61 - Club Ciclista Agramunt ...... 63

PARTITS POLÍTICS MUNICIPALS - Sr. Bernat Jofre: Abans de parlar, informi’s ...... 65

L’AJUNTAMENT INFORMA ...... 66

ALMANAC ...... 69

LLEURE - Amenitats ...... 71

LA FOTO ...... 73

LA CALAISERA ...... 73

L’ÀLBUM ...... 75

La nostra Vila va patir una 11 a 25 forta tempesta la matinada Ampli reportatge gràﬁ c dels actes del dia 1 de setembre, amb que es van celebrar durant la passada 27 120 l/m2 en dues hores, enca- Festa Major agramuntina. ra que la rubinada més forta, va ser de Preixens avall.

2 sió 535 [SETEMBRE 2008] ESTIMATS LECTORS...

a matinada de l’1 de alcalde, calia pensar que els nostres places i carrers. I un setembre als voltants actes que organitza l’Ajunta- detall. Entre les entitats que Ld’Agramunt hi van cau- ment millorarien la ja caduca van participar en l’ofrena, no re entre 120 i 150 litres escenografi a. No ha estat així. diríeu mai quina va ser de les d’aigua per metre quadrat. Però com a mínim caldria més aplaudides? La secció La zona més afectada va retirar els cotxes aparcats a local del Partit Popular. I ser Ribera avall. Que hauria la plaça; modifi car el siste- mentrestant els nacionalistes pogut passar a casa nostra ma perquè els rams de fl ors barallant-se per l’Estelada. si la tronada hagués estat s’aguantessin i donar més Com hi ha món. centrada Ribera amunt i cap rellevància a la ubicació de a les Serres? És fàcil d’ima- les autoritats, músics, entre I per acabar. En relació a ginar-ho I el fotut és que un altres detalls. l’escrit que aquest mes pu- dia o altre passarà i el Sió blica la secció local d’ERC, ens sortirà de mare. Com Per commemorar el centenari només una cosa: reafi rmar, fi l que el que hi ha, ja hi és, el de la bandera Estelada no per randa, el contingut dels que cal és prevenir el que es hi va haver acord a l’Ajun- Estimats Lectors en què es pugui i, com a mínim, tenir tament. Va ser el govern lamentava que l’Ajuntament ben net el llit del riu, com de CiU qui va dir no a la no s’hagués posat d’acord A la celebració més tros millor, i els ponts proposta d’ERC de penjar-la per donar el nom de Lluís de la Diada sí que expedits. I Déu hi faci més al balcó principal de Ca la Pons i Serra a l’Arxiu Històric que nosaltres. Vila. No sabem si hi va haver Municipal. potser hi po- algun intent de buscar una dríem fer alguna A la celebració de la Diada alternativa de consens per Afectuosament, cosa més. Com sí que potser hi podríem fer homenatjar, d’una manera Bernat Jofre a mínim perquè alguna cosa més. Com a mí- o altra, la bandera indepen- nim perquè l’Ofrena sigui un dentista, com sí que van fer l’Ofrena sigui un xic més lluïda. Amb l’home en altres indrets. Sort que xic més lluïda. de teatre que tenim ara per lluïa en molts balcons de les Agramunt, setembre 2008

CRÈDITS

Redactors: Ramon Bernaus, Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu. Col·laboradors: Seraﬁ na Balasch, Ricard Bertran, Jaume Cots, Montse Guerrero, Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila. Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat, Membre de l'Associació Catalana l'IEI de la Dipu tació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt de la Premsa Comarcal

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004 Pregoner Festa Major d’Agramunt 2007 ■ Premi Culturàlia 2007

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964 Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell) Subscripció anual: 34 € - Número solt: 3 € Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42 La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes. Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signiﬁ ca l'ac ceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor. Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig. Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) ﬁ ns el dia 5 del mes en curs.

[SETEMBRE 2008] sió 535 3 4 sió 535 [SETEMBRE 2008] ACTUALITAT FETS DEL MES per JOSEP BERTRAN Diada 2008 JOSEP BERTRAN

a Diada es va celebrar sense cap novetat en Lrelació als actes que ja són tradicionals des de fa molts anys. A les 12 del matí i a la plaça de l’Onze de Setem- bre l’ofrena de ﬂ ors per part de l’Ajuntament, partits polí- tics i algunes entitats socials, esportives i culturals. L’Ajun- tament hi és representat pels tres partits que en formen part. Lectura del Manifest per part de l’Alcalde i interpre- tació de l’himne nacional de Catalunya a càrrec de la Cobla

Jovenívola. ▼ JOSEP BERTRAN

[SETEMBRE 2008] sió 535 5 ACTUALITAT FETS DEL MES

▼ La vigília tingué lloc, amb considerable participació, una caminada popular ﬁ ns al Pilar d’Almenara. A sota la torre, que lluïa senyera, es va fer una mica de música en direc- te i es van repartir entrepans entre els assistents. Els carrers de la Vila lluïen més senyeres estelades que mai, ja que enguany es com- memorava el centenari de la seva aparició pública. El grup municipal d’ERC va demanar que se’n posés una al balcó principal de Ca la Vila. L’equip de govern de CiU va desestimar la proposta. Tampoc no es va fer cap altre acte públic de commemoració d’aquest

JOSEP BERTRAN centenari de l’estelada.

Manifest Onze de Setembre

Senyores regidores, senyors regidors, benvol- guts vilatans.

a primera llei aprovada pel Parlament de LCatalunya en constituir-se l’any 1980, fou la que declarà l’11 de setembre Festa Nacio- nal de Catalunya. L’11 de setembre de 1714 es va imposar la raó de la força, però la força de la raó ha fet que Catalunya, al llarg dels anys, s’hagi anat reconstruint sense defalliment i amb la conﬁ - ança de poder viure en plena llibertat. Així doncs, el que veritablement commemo- rem avui és la voluntat col·lectiva de superació i l’orgull de ser un poble que sap que ha de preservar els drets que, des de fa més de mil anys, ens caracteritzen com a nació. Cada 11 de setembre el poble català, obert i participatiu, celebra la Diada de manera fes-

JOSEP BERTRAN tiva i alhora reivindicativa amb la penjada de

6 sió 535 [SETEMBRE 2008] Per tenir èxit en les nostres justes reivindica- cions, ens calen dos pilars bàsics: Per un cantó, que es doti de la sufi ciència econòmica, que posi fi a l’espoli fi scal, que per d’altres latituds es confon en una malente- sa solidaritat, i que encara ens hem de sentir que som insolidaris, quan ni tan sols decidim, simplement paguem, i massa sovint callem i actuem amb resignació davant aquest fet, per desconeixença o per passivitat. Perquè ja sabem que per determinats mitjans i perso- natges públics, tot allò que pugui ser perdre un estatus de privilegi, perquè aquí tinguem JOSEP BERTRAN el que ens pertoca rep incomptables mostres d’anticatalanisme. I l’altre pilar bàsic, és la capacitat d’unir es- Cal tenir autoes- senyeres als balcons, ofrenes fl orals, manifes- forços per arribar a un bon acord. Que sigui el tima, creure en tacions, etc. més exigent possible, que ens doti de totes les Aquests actes d’afi rmació i reivindicació de eines d’autogovern possibles, que faci que els el nostre futur, la societat civil i política han esdevingut un nostres carrers, pobles i ciutats estiguin ben reforçar la nostra fet simbòlic de la nacionalitat catalana i, any atesos i en defi nitiva tinguem millor qualitat de identitat i viure rere any, els catalans i catalanes continuem vida. Per això cal un consens nacional, sense la Diada Nacional sortint com una pinya al carrer com a mostra autolimitar-nos per determinats marcs jurídics d’orgull col·lectiu pel nostre poble, per la nos- o determinades declaracions foranes, fugint de amb orgull, ja tra història i pels nostres símbols, alhora que partidismes i buscant la capacitat d’entesa de que aquesta és reclamem el reconeixement dels nostres drets les forces polítiques a Catalunya. l’aportació mes i mes autogovern, perquè només si tenim més Tan sols així farem il·lusionar aquest País i la valuosa que podem capacitat per decidir com volem que sigui el seva gent en un futur millor, ple de prosperitat nostre país, podrem construir-lo més just, plu- i oportunitats per a tothom. Aquest és un repte fer a la creativitat ral, solidari i integrador. que desitgem que tingui un fi nal feliç, i que i la visualització En la Diada de l’11 de setembre de l’any el proper any, en aquestes dates puguem dir com a poble a ni- passat, deia en aquesta mateixa plaça on ens que hem assolit el nostre objectiu, per tal de vell internacional. trobem avui, que la nostra nació pateix una tenir cada cop més a prop la recuperació de situació difícil i posava l’exemple del recurs les nostres llibertats que en un dia com avui, presentat davant del Tribunal Constitucional desitjaríem que mai no s’haguessin perdut. sobre el nou Estatut, i que a hores d’ara aquest Cal tenir autoestima, creure en el nostre fu- Tribunal encara no s’ha pronunciat. tur, reforçar la nostra identitat i viure la Diada I no només això, aquests darrers mesos es Nacional amb orgull, ja que aquesta és l’apor- parla i molt del nou fi nançament que neces- tació més valuosa que podem fer a la crea- sita Catalunya. Un acord, que ha de ser una tivitat i la visualització com a poble a nivell voluntat unitària de tots els partits que van internacional. participar en la redacció de l’actual Estatut, Aquesta és la llavor que ens farà com a ca- encaminada a aconseguir l’objectiu prioritari talans arribar tan lluny, com preparats i dispo- d’un fi nançament just per al nostre País. sats estiguem de decidir el nostre futur. Catalunya s’està jugant la capacitat d’assu- Des de la fermesa del convenciment i la se- mir els reptes del futur en condicions de gua- renitat dels arguments, fem una crida als veïns nyar-los, i de fer el salt qualitatiu de la cons- d’Agramunt, a convertir la Diada Nacional de trucció de la Nació del segle XXI és, per tant, Catalunya en un veritable clam d’unitat a favor un context d’oportunitats i d’amenaces. del nostre país. El progrés del nostre País sempre s’ha cons- truït sobre la base de l’avenç social i sobretot VISCA CATALUNYA de l’avenç nacional, amb profundes arrels en

els valors de la llibertat. Agramunt, 11 de setembre de 2008 ▼

[SETEMBRE 2008] sió 535 7 ACTUALITAT FETS DEL MES

▼ Ofrena ﬂ oral de les entitats

1 2 3

4 5 6

7 8 9

10 11 12 FOTOS: JOSEP BERTRAN

8 sió 535 [SETEMBRE 2008] 13 14 15

16 17 18

19 20 21

22 23 23 FOTOS: JOSEP BERTRAN

1. Agrupació local del Partit dels 8. Associació de Dones 13. Club Futbol Agramunt - 20. Grup Escènic Agramuntí Socialistes de Catalunya l’Esbarjo Escola Gerard Gatell 21. Partit Popular d’Agramunt 2. Agrupació Sardanista Barretina 9. Associació Nostra Senyora 14. Club Handbol Agramunt 22. Penya Barcelonista 3. AMPA col·legi Macià-Companys del Remei (Mafet) 15. Colla Sardanista Estol - Espígol d’Agramunt i Comarca 4. AMPA col·legi M. D. del Socors 10. Bàsquet Agramunt Club 16. Convergència i Unió 23. Ràdio Sió 5. AMPA de l’Escola de Música 11. Casal d’Avis d’Agramunt i 17. Coral d’Avui i Bon Cant 24. Secció local d’Esquerra 6. AMPA IES Ribera del Sió Comarca 18. Fundació Privada Espai Guinovart Republicana d’Agramunt 7. Associació Amics dels Escoltes 12. Club Ciclista Agramunt 19. Fundació Privada Guillem Viladot - Lo Pardal

[SETEMBRE 2008] sió 535 9 10 sió 535 [SETEMBRE 2008] ACTUALITAT FETS DEL MES Festa Major JOSEP BERTRAN

om mana l’actual or- denament municipal el Cdiumenge anterior al dia de la Mare de Déu de setembre, el dia 8, es va celebrar la Festa Major. Cal recordar que ﬁ ns fa uns anys i seguint una llarga tradició, la nostra festa patronal començava el primer diumenge després d’aquest dia. I com sigui que ara el diumenge és el darrer dia, no com abans que era el primer, enguany els dies de festa han estat del dijous 4 al dilluns 8,

JOSEP BERTRAN Sant Gos.

[SETEMBRE 2008] sió 535 11 ACTUALITAT FETS DEL MES

▼ L’Ajuntament va encarregar director durant tants anys i el Pregó Ofi cial a les corals desaparegut recentment, Ra- d’Avui i Bon Cant, seguint la mon Casals. L’acompanyava iniciativa de l’any passat de a la taula l’actual president, nomenar pregoners a les en- Xavier Cots. titats locals més veteranes. Abans de la lectura, pròpia- Recordem que SIÓ va tenir ment dita del Pregó, es van l’honor de començar aquesta intercalar actuacions de les nova fórmula. Com aleshores dues corals, en solitari i agru- l’escenari va ser el teatre del pades, amb una explicació de Casal. la seva trajectòria acompanya- Va obrir l’acte l’alcalde da per una petita projecció de Amadeu Padullés, que va fer fotografi es. En fi nalitzar l’ac- una extensa semblança de les te, a la sala del cafè se serví dues entitats, amb una espe- un refrigeri per al nombrós

JOSEP BERTRAN cial menció del que en va ser públic assistent. Pregó de la Festa Major

Sense idealitzar ’entrada ja us avancem que hem des- Sense idealitzar la vida a Agramunt, la nostra la vida a Agra- cartat aprofundir en algun aspecte de manera de viure manté uns valors propis i ca- Dcaràcter historiogràﬁ c, antropològic o racterístics dels pobles. Cal mantenir aquests munt, la nostra folklòric d’Agramunt. I si hi hem renunciat valors i la Festa Major, que, amb la Fira del manera de viure no ha estat pas perquè no hi hagin elements Torró, són oportunitats úniques per ensenyar manté uns valors d’interès amb els quals bastir un bon text. als altres qui som i com vivim. Corregint una L’explicació no és altra que el fet que altres part dels nostres hàbits i costums i mantenint- propis i carac- pregoners que ens han precedit, ja han tractat ne d’altres sense recances ni complexos de terístics dels aquestes qüestions amb tant d’encert que, a cap mena, podem aconseguir convertir Agra- pobles. més de córrer el risc de no estar a la seva al- munt en un espai de convivència privilegiat çada, podríem acabar avorrint-vos repetint allò dotat d’una qualitat de vida excepcional. que ja coneixeu a bastament. Ens hem d’obrir i integrar amb els nouvin- guts d’altres ètnies i cultures. També amb els que provenen de les impersonals àrees conur- banes de les grans ciutats. Hem d’entendre i respectar les diferències entre les persones. El món és diversitat i sempre s’aprèn de tothom. Això sí, mai no hem de renunciar a mostrar-los i fer-los partícips dels nostres costums, tots els nostres costums. La Festa Major és una de les més arrelades. La Festa Major, per molts, va començar ja fa uns dies, quan vam anar a triar unes sabates balladores o el vestit que estrenarem enguany. Potser no el vam triar, però sí que una boti- ga del poble el va vendre, o ambdues coses. També quan vam agafar hora al barber o a la perruqueria. Però si no és la roba el que hem previst, segur que és el menjar. Ja hem en-

JOSEP BERTRAN comanat les millors viandes per als plats dels

12 sió 535 [SETEMBRE 2008] JOSEP BERTRAN

La nostra Festa àpats que tenim per endavant. Com que serem a tots els actes. No patiu, no us els detallem més, perquè ve la família o els amics llunyans aquí, perquè tothom té el programa a casa. Major és tan impor- que només retrobem aquests dies, escollirem Això sí, ens haurem d’organitzar: si volem anar tant que determina el millor i tirarem llarg, que no falti de res, que a la xocolatada popular el divendres al matí, el fi nal de la calor de Festa Major només n’hi ha una cada any. La haurem de retirar aviat del concert de “rumbe- i la tornada a les venda d’entrades anticipades pels espectacles ta carrinclona” el dijous a la nit i, a més, ens va a bon ritme. Com sempre, ens preparem perdrem pujar amb el globus aerostàtic. I si nostres activitats per estar al nivell del que ens inunda aquests volem anar a la presentació de la remodelació habituals. Des dies. dels capgrossos i després a les sardanes, hau- d’aquí reivindiquem Els qui organitzen la festa, des de ja fa rem de deixar el dinar a punt i la taula parada, que s’ofi cia litzi temps, cal agrair-los-hi, només ho fan pensant a no ser que ens hagi convidat la sogra. en fer content a tothom. L’objectiu és ambi- La participació a la Festa Major hauria de ser l’entrada de la ciós, però sabem que hi deixen la pell per prescrita pels metges com a teràpia social: tardor a tots els aconseguir-ho. Fem un parèntesi en la nostra rutina i gau- calendaris a partir Aquests dies, hi ha espectacles per a la ca- dim intensament de la festa. Aparquem per del dia de Sant Gos nalla: porteu-hi els fi lls o els néts, amb aques- uns dies les cabòries i les nostres diferències i ta excusa passareu una bona estona els grans. deixem-nos portar per l’alegria i la gresca. Sor- d’Agramunt. Si us agrada ballar, no teniu excusa: tarda i tim de casa i barregem-nos entre la multitud, nit, modern i de saló, tradicional i actual. que de ben segur hi haurà conversa i retroba- Això sense comptar la missa, els esports, les ment amb vells companys, veïns i forasters. fi retes, les sardanes de migdia, els concerts, I després del castell de focs i de fer l’últim les exposicions, el vermut (que no surt al pro- ball al pavelló fi ral o al parc del convent, en- grama però és de precepte)... Ens esperen cara ens queda Sant Gos, privilegi que gaudim tants actes i activitats que ens rendirem a la els agramuntins. festa. Per a nosaltres, dilluns, l’imprescindible dia Per a petits i grans, durant els dies de Festa de Sant Gos, s’acaba l’estiu. La nostra Festa Major no hi ha repòs. El programa de la Fes- Major és tan important que determina el fi nal ta Major és tan dens i variat que ningú, sen- de la calor i la tornada a les nostres activitats se equívoc, encara que volgués, no assistiria habituals. Des d’aquí reivindiquem que s’ofi cia- litzi l’entrada de la tardor a tots els calendaris a partir del dia de Sant Gos d’Agramunt. Us animem a participar quant més millor. Per fer la festa més gran i per gaudir més. No- saltres, els membres de la Coral d’Avui i Bon Cant, ho farem. Els pregons anuncien i inicien la celebració d’una festa. Com a pregoners de la Festa Major d’Agramunt de 2008, i amb l’honor que això atorga, cridem:

Visca Agramunt i Visca la Festa Major!

Agramunt, de 4 setembre de 2008 JOSEP BERTRAN

[SETEMBRE 2008] sió 535 13 14 sió 535 [SETEMBRE 2008] ACTUALITAT FETS DEL MES

1 JOSEP ROVIRA

2 3 JOSEP BERTRAN JOSEP BERTRAN

[SETEMBRE 2008] sió 535 15 ACTUALITAT FETS DEL MES ▼

4 JOSEP BERTRAN

5 JOSEP BERTRAN

6 7 JOSEP BERTRAN JOSEP BERTRAN

1. La mainada va gaudir amb l’actuació dels pallassos al Mercadal. 2. La plaça de l’Església acull petits i grans per participar amb les tradicionals cucanyes. 3. La pintada de murals és una de les activitats que es van conser- vant al llarg dels anys. 4. El paveló ﬁ ral va acollir les sessions de ball. 5. Per al ball i per als concerts del pavelló, es podia reservar llotges per segon any consecutiu. 6. El campionat de ping-pong és una altra activitat que s’ha anat 8 arrelant. JOSEP BERTRAN

16 sió 535 [SETEMBRE 2008] 9 JOSEP ROVIRA

11 JOSEP BERTRAN

12 10 JOSEP BERTRAN JOSEP ROVIRA

7. El públic assistent a la cantada d’havaneres s’ho va passar molt bé i va ser força participatiu. 8. El grup local Marinada, ens va oferir una primícia: Va interpretar la sardana “Record d’Agramunt”, a tres veus i piano, amb lletra de Mn. Joan Pons i música del mestre Enric Morera. 9. Es van programar actuacions cada dia per al jovent. El dissabte a la nit, a la Fondandana, hi hagué tres grups, destacant l’actuació de “Gossos”. 10. Molt concorreguda va ser la del diumenge a la nit als Dipòsits del Convent. 11. Missa Major del diumenge, amb el magníﬁ c temple restaurat. 12. Castell de focs a la Fondandana. 13. Enguany va ser molt lluïda l’actuació dels capgrossos,

totalment remodelats. JOSEP BERTRAN ▼

[SETEMBRE 2008] sió 535 17 Hi ha moltes dones que ja fan esport. Perquè és bo per a la seva salut, per sentir-se bé, per competir. Però l’esport encara necessita més esportistes. I, sobretot, més entrenadores, més àrbitres, més directives… Perquè com més dones hi aportin els seus valors, més hi guanyarem.

per l’esport Generalitat de Catalunya Departament de la Vicepresidència

18 sió 535 [SETEMBRE 2008] ACTUALITAT FETS DEL MES ▼

14 JOSEP BERTRAN

15 16 JOSEP BERTRAN JOSEP BERTRAN

[SETEMBRE 2008] sió 535 19 20 sió 535 [SETEMBRE 2008] ACTUALITAT FETS DEL MES ▼

17 JOSEP BERTRAN

19 JOSEP BERTRAN

18 JOSEP BERTRAN

14. Els castellers de Lleida no van faltar a la 18. Una altra actuació dels falconers en la seva cita anual de la Tradi-Sió. cercavila pels carrers de la Vila. 15. Danses populars a càrrec de la colla 19. L’àliga agramuntina sempre hi és Estol-Espigol. present. 16. Els bastoners no van faltar tampoc a la 20. En la cercavila popular es van poder cercavila popular. veure imatges simpàtiques com aquesta. 17. Els falconers dansant a la plaça de 20 JOSEP BERTRAN l’Església. ▼

[SETEMBRE 2008] sió 535 21 ACTUALITAT FETS DEL MES ▼

21 JOSEP BERTRAN

22 JOSEP BERTRAN

21. Inauguració a l’Espai de l’exposició 25. Al nou Arxiu es va exposar documents “Les Terres de Ponent als cartells de del llegat de Mn. Pons, i es va poder Josep Guinovart”. visitar durant els dies de la Festa 22. Anna M. Ribó va tornar a exposar a la Major. sala de plens de l’Ajuntament. 26. El Foment Parroquial va acollir 23. Josep Farreny ens va oferir obra nova una exposició amb obres d’artistes a les seves golfes, on efectuà una locals. xerrada. 27. Albert Tarrazona va exposar els seus 24. Inauguració oﬁ cial de l’Arxiu Històric “puzles” a la Casa de la Coral. 23 Municipal. JOSEP ROVIRA

22 sió 535 [SETEMBRE 2008] 24

JOSEP BERTRAN 25 JOSEP BERTRAN

26 JOSEP BERTRAN JOSEP BERTRAN 27

SIÓ ha digitalitzat tots els números de la col·lecció, des de 1964 al 2007, i tots els 9 col·leccionables que s’han publicat ﬁ ns ara. D’aquesta manera es recupe- SIÓ ra la col·lecció íntegra de la nostra publicació, inaccessible des de fa molts anys DIGITAL amb les revistes de paper, i es converteix en una eina de fàcil recerca. Totes les persones que estiguin interessades a disposar d’aquesta digitalitza- ció, que aplega en 3 DVD les més de 20.000 pàgines publicades, ens ho poden fer saber a qualsevol dels membres de la redacció, al telèfon d’administració (Pilar Figuera) 973 39 20 42 o a través del correu electrònic, redacció@revistasio.cat. A partir de les demandes se’n farà un tiratge especial i més endavant es lliuraran a tots els que s’hagin subscrit coincidint amb la seva presentació pública i oﬁ cial. El preu especial d’aquesta subscripció inicial és de 10 euros per cada DVD, que es presentarà amb el seu corresponent estoig, amb un total de 30 euros.

[SETEMBRE 2008] sió 535 23 24 sió 535 [SETEMBRE 2008] ACTUALITAT FETS DEL MES

Cursa d’andròmines JOSEP BERTRAN

Participants i premis 1) Els romans (primer premi) 2) 4 llaunes (segon premi) 3) Ambulància andron. (tercer premi) 4) El triciclillo

JOSEP BERTRAN 5) Carros de foc 6) Birrastation 7) Flower Paver (Infantil) 8) Draquet (Infantil) 9) Transió (Infantil) JOSEP BERTRAN DIARI SEGRE JOSEP BERTRAN JOSEP BERTRAN JOSEP BERTRAN

[SETEMBRE 2008] sió 535 25 26 sió 535 [SETEMBRE 2008] ACTUALITAT FETS DEL MES

La rubinada del dia 1 de setembre

1 JOSEP BERTRAN

a matinada del dia 1 de setembre, a quarts Lde 3, va caure una forta tempesta a Agramunt i els voltants. A l’observatori oﬁ cial es van recollir 120 litres per metre quadrat repartits en gairebé dues hores. Malgrat aquesta gran quantitat, que representa un terç de la que pot caure durant tot un any, no es van registrar danys de consideració. La majoria es van centrar en inundacions de baixos i soterranis, amb la intervenció dels nostres bom-

JOSEP BERTRAN 2 bers i de la brigada municipal ▼

[SETEMBRE 2008] sió 535 27 ACTUALITAT FETS DEL MES ▼

3 4 JOSEP BERTRAN JOSEP BERTRAN

1. Aigua al mig de la carretera a l’endemà per netejar alguns car el seu desguàs natural que la part baixa del poliesportiu. l’alçada de les Ventoses. carrers de terra i pedres acu- és el riu Sió, la seva força s’ho Riu avall també va afectar 2. Pati entollat a Agramunt, on mulades. van endur tot per davant. fi nques i camins i la carrete- van caure 120 litres. La rubinada més forta la El municipi veí va ser el ra, a l’alçada de les Ventoses, 3. L’aigua dels camps desguas- sant cap al canal. van patir de Preixens en avall. més afectat pels danys a ca- es va haver de circular amb 4. Paret ensorrada a Preixens, on Sembla que a la Serra de mins, fi nques, sistemes de precaució durant tot el dia. A van patir la rubinada més forta. Montclar la pluja que va cau- reg, granges, amb animals Montgai la rubinada va passar 5. La zona esportiva de Montgai re encara va ser superior, 150 morts, esllavissades... L’aigua per s’obre el pont i inundà la va quedar totalment inundada. litres per metre quadrat. Quan va entrar a cases particulars, zona esportiva. aquesta aigua va anar a bus- al consultori mèdic i va envair Al marge esquerre del Sió l’aigua que baixava dels ves- sants de la Serra d’Almenara també va afectar fi nques i camins, alguns dels quals van quedar inundats durant molts dies. Cal tenir en compte que entre el riu i la Serra hi ha el Canal d’Urgell que, en alguns trams, fa de mur de contenció de l’aigua que busca el Sió. El propi canal és un desguàs natural amb unes obertures que hi ha de tant en tant. Les alcantarilles, túnels o passos per sota el canal, són altres indrets per on l’aigua travessa el canal per buscar els des- guassos de reg fi ns arribar al Sió. Sortosament no hi va haver danys personals i per als materials les institucions han compromès diverses moda- litats d’ajuts per als ajunta- 5 JOSEP BERTRAN ments i els particulars.

28 sió 535 [SETEMBRE 2008] Espectacular accident

l dia 8 de setembre va tenir lloc al Passeig del ESió un espectacular accident quan, per causes desconegudes, un cotxe que hi circulava va perdre el control, va picar contra un altre que hi havia aparcat i es va bolcar completament, tal com es pot apreciar a la foto. A l’interior del vehicle hi anaven dues persones que, sortosament, només van patir contusions lleus. JOSEP ROVIRA

Poetes per a la pau

ls dies 19 i 20 de setem- quantes a Agramunt. Ebre l’Espai Guinovart va La trobada va començar el celebrar la segona jornada divendres a la tarda amb una de Poetes per a la pau dedi- xerrada sobre la persecució a cada a la persecució cultural la cultura i la llengua ama- que pateix el poble bereber. zig i al vespre hi va haver un Hi van participar una vintena concert, Les altres cançons de persones entre especia- de Mahalta. El dissabte, dia listes i literats. Els berebers internacional de la Pau, es que ocupen una gran franja va celebrar una lectura de del nord d’Àfrica entre el riu poemes amb la participació Nil i l’Oceà Atlàntic parlen la d’una desena de persones. A llengua amazig. Són uns 20 la matinada hi va haver un Off milions de persones, unes Festival, lectura lliure de poe-

JOSEP BERTRAN 100 mil a Catalunya, i unes mes en un pub. JOSEP BERTRAN JOSEP BERTRAN ▼

[SETEMBRE 2008] sió 535 29 30 sió 535 [SETEMBRE 2008] ACTUALITAT FETS DEL MES

▼ Puigverd d’Agramunt JOSEP ROVIRA

setembre, el president de la turals que hi ha al municipi. El Diputació, Jaume Gilabert, va president provincial va fi rmar inaugurar les obres de rehabi- el protocol·lari llibre d’honor litació com espai públic l’an- i després de visitar una expo- tic edifi ci de Cal Moliné, que sició sobre Lluís Companys, el l’Ajuntament va comprar en President Màrtir, va inaugurar el seu dia. Les obres, que han Cal Moliner, amb la tradicional suposat una inversió de gaire- descoberta d’una placa recor- bé cent mil euros, s’han fet en datori. Finalment, des de la dues fases i ara encara falta plaça es dirigí al públic assis- JOSEP ROVIRA instal·lar els equipaments intent després de les interven- urant la festa major de teriors. Segons l’alcalde, Joan cions de l’alcalde i la presi- DPuigverd d’Agramunt, ce- Eroles, l’edifi ci es destinarà a denta del consell comarcal de lebrada el diumenge 21 de totes les entitats cíviques i cul- l’Urgell, Rosa Maria Mora.

Tallers per a la festa FONT: CARME VICENS FONT:

urant la propera edició de que el subvenciona i, a més,

FONT: CARME VICENS FONT: Dla Fira del Torró, el dis- hi aporta professionals de sabte a la nit se celebrarà al prestigi que dirigeixen algu- Mercadal la representació de nes parts de l’obra, com per l’adaptació com a muntatge exemple l’escenograﬁ a per teatral del conte “Un menjar part del prestigiós escenògraf celestial” de Ricard Bertran. Llorenç Corbella, exdirector Una de les característiques artístic de la Fira de Tàrrega. d’aquest esdeveniment és el Abans de les vacances d’estiu de la participació de nom- les entitats hi van estar treba- broses entitats de la Vila en llant de valent i ara s’hi han la seva preparació, en col- tornat a posar per enllestir ■ FONT: ESCOLA DE MÚSICA FONT: laboració amb la Generalitat aquest projecte.

[SETEMBRE 2008] sió 535 31 32 sió 535 [SETEMBRE 2008] DECÉS RAMON CREUS BONCOMPTE

El Creus ens ha deixat

Durant molts anys n Ramon Creus ens ha deixat deﬁ nitiva- el seu acudit i, a ve- ment. En el número de SIÓ del mes de Enovembre de 2007 publicava una nota gades, algun dibuix, on s’acomiadava dels lectors ja que per motius eren les úniques de salut no podia continuar amb les seves col- El dia 13 de setembre ens va deixar deﬁ - il·lustracions que hi laboracions. nitivament, però sabem que ens continuarà havia en el número La revista li va agrair la feina feta i lamen- seguint des d’allà on sigui. Creient com era, tava que deixés la col·laboració, però sabíem del mes. segur que ho farà des del Cel. que seguiria lligat, com a lector i sentimental- Amb la desaparició física del Creus, la gent ment, amb tots nosaltres. de SIÓ ens hem quedat una mica orfes. Era membre fundador de la revista. Ara només, i que per molts anys, ens queda el Jaume Cots, que continua actiu amb les seves col- laboracions periòdiques i com a president de l’associació editora de la revista. Al Creus i al Cots els vàrem agrair la seva feina amb motiu de la celebració del 40 aniversari. El Creus ha estat el nostre dibuixant per excel·lència. Durant molts anys el seu acudit i, a vegades, algun dibuix, eren les úniques il- lustracions que hi havia en el número del mes. Al llarg de més de quaranta anys va publicar el seu acudit mensual i és l’autor de cente- nars de dibuixos que van il·lustrar desenes de reportatges i diversos col·leccionables. Quan se’l necessitava sempre hi era. No deia mai que no. I això des del març de 1964, quan va publicar el seu primer acudit i va dissenyar el logotip que la revista encara manté. Aviat està dit. Primer acudit del Ramon Creus al número 1 de SIÓ. Moltes gràcies, Ramon. ■

[SETEMBRE 2008] sió 535 33 34 sió 535 [SETEMBRE 2008] DES DE LA RIBERA PATRIMONI

Signatura conveni El dia 17 de setembre, a l’ediﬁ ci del Rectorat de la Universitat de Lleida, es procedí a la signatura d’un conveni de col·laboració entre la UdL i l’ajuntament dels Plans de Sió. Actuaren com a signants Joan Viñas i Salas, en qualitat de rector de la UdL, i Adrià Marquilles, com alcalde.

El patrimoni l conveni acordat té per històric, ben objecte establir un marc Ede col·laboració del Grup gestionat, esdevé de Recerca Consolidat en Es- una important tudis Medievals “Espai, Poder font de recursos i Cultura” de la Universitat de Lleida amb el municipi dels per a la dinamit- Plans de Sió, amb l’objectiu de zació econòmica posar en valor el ric patrimoni del territori i per històric conservat en el seu ter- a incrementar la me municipal. El patrimoni històric, ben prosperitat dels gestionat, esdevé una impor- seus habitants. tant font de recursos per a la dinamització econòmica del territori i per a incrementar la prosperitat dels seus habitants, AJUNTAMENT DELS PLANS DE SIÓ AJUNTAMENT especialment en zones rurals com les de la comarca de la cipis lleidatans amb la fi nalitat és previst d’inaugurar propera- Segarra o els de moltes altres d’assessorar-los i acompanyar- ment el “Centre d’Interpretació comarques lleidatanes. La Uni- los en el procés lent i complex dels Castells del Sió”, però que versitat de Lleida inicia amb de posar en valor tots els seus alhora disposa d’amplis espais aquest conveni una nova línia A dalt, a la dreta, castell de actius patrimonials a través d’un pendents de rehabilitar on es Concabella. Sota aquestes lí- de col·laboració amb els muni- adequat disseny de les estratè- poden desenvolupar altres fun- nies, castell de les Pallargues. gies de comunicació i promoció, cions complementàries. dels sistemes d’adequació per a La gran quantitat de patrimo- la visita, etc. La fi nalitat de la ni que es troba distribuït per UdL és proporcionar als munici- l’extens terme dels Plans de Sió, pis noves eines de desenvolupa- amb elements tan emblemàtics ment que permetin diversifi car com el Castell de les Pallargues les fonts d’ingressos i millorar el o l’església romànica de Sant benestar dels ciutadans. El con- Esteve de Pelagalls, el convertei- veni que se signa el dia 17 amb xen en un municipi amb un gran l’ajuntament dels Plans de Sió potencial de desenvolupament és el pioner en aquest camp. turístic i del sector serveis. El L’ajuntament dels Plans de desig de gestionar de forma efi - Sió va tenir la iniciativa d’entrar cient aquest desenvolupament en contacte amb el Grup de Re- és el que ha impulsat l’equip de cerca Consolidat “Espai, Poder govern municipal a cercar la col- i Cultura” per tal de demanar-li laboració d’institucions i equips assessorament en els projectes de reconegut prestigi en la in- que estaven preparant al voltant vestigació del patrimoni històric d’elements patrimonials com com els vinculats a la Universi- el Castell de Concabella, on tat de Lleida. ■ AJUNTAMENT DELS PLANS DE SIÓ

[SETEMBRE 2008] sió 535 35 36 sió 535 [SETEMBRE 2008] ENTITATS SOCIETAT OCELLAIRE L’ESTESA

Lliurament trofeus cant social L’ESTESA L’ESTESA L’ESTESA Guanyadors de cadernera. Guanyadors de verdum. Guanyadors de pinsà.

a Societat Ocellaire l’Es - com la lliga de futbol. part de la Societat de Caça- tesa d’Agramunt va lliu- L’acte va tenir lloc al res- dors, l’Antonio Clotet. Lrar els trofeus fi nals de taurant Blanc i Negre d’Agra- Els membres de la Junta la lliga de cant de taula so- munt. A continuació, després volen agrair a tots els col- cial, a mitjans de juliol. del lliurament de premis, es laboradors el suport que ens La lliga de cant de taula so- va fer un sopar de germanor han donat. Especialment a cial és la competició més re- entre els socis, amb una gran l’Ajuntament d’Agramunt i a nyida entre els socis i dura des assistència. Aproximadament la Societat de Caçadors, que de desembre fi ns a mitjans de vam ser unes 100 persones. han fet possible que arribés- juny. En aquest temps els oce- Cal destacar la presència sim on hem arribat quedant llaires van puntuant fi ns que de les autoritats següents: per com a primers a la Territorial acaba la competició. Per fer part de l’Ajuntament, la del de Lleida, i superant totes les L’ESTESA Guanyadors de passerell. un exemple comparatiu, seria regidor Antonio Farré, i per expectatives. ■

ESTADÍSTIQUES GENERALS TEMPORADA 2008

Els primers de pinsà han fet una mitjana de 52,72 rossinyols, els segons 9,44 rossinyols, els tercers 3,24 rossinyols, el quart 0,88 rossinyols i el cinquè 0,16 rossinyols. Els passerells han fet una mitjana d’1,6 remeses. Els verdums han fet una mitjana de 2,04 remeses. Les caderneres han fet una mitjana de 4,16 remeses. Mitjana d’ocells presentats per dia de concurs:

L’ESTESA 163. Junta directiva.

[SETEMBRE 2008] sió 535 37 38 sió 535 [SETEMBRE 2008] OPINIÓ EL CELOBERT per JOAN PUIG i RIBERA

Mossèn Roc, l’amic dels nens

a temps que tenia pen- vist en aquella època que el ens vam continuar banyant al dent una entrevista amb vicari es reunís amb persones safareig de la font. El segon FMossèn Roc. Havia de del sexe femení. També feia dia d’acampada hi va haver fer-li explicar el seu pas per reunions amb nois més grans i una impressionant tempesta Agramunt i la forta empremta amb els homes, la majoria dels que les tendes no van resis- que hi va deixar. Encara que quals havien anat als cursets tir, de manera que tots, molls parlem de molts anys endar- de cristianitat de Can Boix. Els com a gats i en ple temporal, rere, sé que no hauria estat nens ens vam començar a orga- vam refugiar-nos a la Masia del problema recordar-ho, perquè nitzar en grups que anomenà- Plantat guiats per la llum del posseïa una bona memòria i vem patrulles. Fèiem diferents tractor, on vam dormir damunt conservava molts documents i activitats les quals ens reporta- de la palla que ens col·locaren fotografi es. Era un curós arxi- ven punts que ell ens assigna- a terra. Després d’un diumen- ver de tot el que organitzava. va. Tots volíem ser la patrulla ge amb els pares, l’arribada a Un malaurat accident, però, ha que posseïa més punts. Jo vaig Agramunt va ser multitudinària impedit que s’hagi pogut fer re- ser de la del “Tigre” i potser en- i els Amics de la Natura vam alitat la nostra trobada. Malgrat cara ara hi ha a la casa pairal la desfi lar, colrats pel sol i amb això, encara resten els papers bandera que lluíem quan anà- l’uniforme polsós, pels carrers i els records de molts amics vem d’excursió i d’acampada. de la vila fi ns arribar a la Plaça agramuntins que el tenim en Els Amics de la Natura seguí- del Pou. el cor. em els principis del fundador La continuïtat d’aquell es- La coneixença amb ell ve de l’escoltisme, Baden-Powell. clat, però, es veié escapçat de de la meva infantesa: jo feia El 1962 es va organitzar el pri- sobte, perquè Mossèn Roc fou

JOAN PUIG d’escolà i ell era el Senyor Vi- mer campament a la Font de traslladat el gener de 1964 a Imatge de la capelleta a la Font de Coscó, cari, com dèiem. Ho va ser de Coscó amb l’ajut de molta gent Claravalls, tot i les protestes de aquest passat mes 1958 fi ns a 1964: sis anys que gran com en Manel Ginestà, famílies i amics. Després vin- d’agost. és molt de temps si es té en Manel Masó, Toni Vilalta (l’al- gueren dos anys a la Font de la compte que va haver de raure calde de Coscó)... Va ser una Trilla, un any a la Ribera Sala- amb mossèn Josep Sala, un setmana de fi nals d’agost. La da, dos anys a Coll de Nargó, rector del morro fort que feia primera nit els 37 nens que un any a Pont de Bar-Martinet, El meu ròssec guardar les distàncies i que so- hi vam anar vam dormir tots tres a la Torre de Sant Antoni amb Mossèn Roc vint veia amb mals ulls el que sota un gran tendal servat per de Montgai i, fi nalment, a l’er- em marcà prego- organitzava amb els joves. El quatre fustes, ja que les ten- mita de Salgar, on amb el con- nament. Era una meu ròssec amb Mossèn Roc des de campanya (que va anar sentiment del Bisbe, va fundar em marcà pregonament. Era a buscar en Guillem Viladot a les colònies a les quals molts persona lliurada una persona lliurada als altres Barcelona amb el Seat-600 i agramuntins van assistir. als altres i que i que predicava l’amistat i l’al- el lloguer de les quals va pa- Mossèn Roc declarava en una predicava l’amistat truisme amb l’exemple. gar de la seva butxaca) no van entrevista que, després de més Vaig ser dels infants que va arribar fi ns a la nit. L’èxit de de 40 anys de campaments, i l’altruisme amb participar en el naixement dels l’acampada va ser rotund, de estar amb els nens i adoles- l’exemple. Amics de la Natura a principis manera que l’any sobre es van cents havia estat l’obsessió de dels seixanta. Els petits assis- apuntar al campament el doble la seva vida i el suport més po- tíem a les reunions que orga- de nois; també es va ampliar la derós de la seva vocació: “es- nitzava a la rectoria vella, en durada (deu dies) i es van es- timar-los, ser el seu company, una estança prèvia al seu des- trenar vuit tendes noves (fetes el confi dent dels seus proble- patx i dormitori. Allà ens expli- artesanalment pel baster Reca- mes... ser el seu amic”. I així cava històries, ens ensenyava sens). Aquell any els més grans va ser. Realment va practicar cançons, miràvem projeccions van gaudir d’una “piscina” tota la vida el consell evangèlic i ens entretenia. Només hi anà- excavada a la terra i protegida de Jesús fent que els infants vem els nens, perquè era mal amb plàstic, si bé els menuts s’atansessin a ell. ■

[SETEMBRE 2008] sió 535 39 40 sió 535 [SETEMBRE 2008] OPINIÓ GENT, FETS, COSES... per A. PONSA

Oﬁ cis: sabonaire

Es pot dir que històricament els sabons van ser els primers detergents emprats, i la seva producció és coneguda des de fa molts segles. Però als seus orígens foren utilitzats des del punt de vista mèdic i no tenien cap importància netejadora ben entrada ja la nostra era i, a partir d’aleshores s’anà estenent i modiﬁ cant la fabricació casolana d’aquest producte ﬁ ns a l’extrem d’arribar a elaborar-se en la majoria de les cases de pagès del nostre país.

consells dels més entesos del dura en forma de roda de deu veïnat. a quinze centímetres de gruix. La manera d’obtenir el sabó Això depenia en gran manera tampoc no era massa compli- de la quantitat de greixos que cada, o sí? Com en tot i per contenia la barreja. tot era indispensable tenir A l’endemà ja estava el ben apreses les instruccions sabó fet i es podia treure de la transmeses de l’anterior ge- caldera. Per fer-ho, primer de neració i posar-les en pràctica tot se’n treia el bastó i al seu al peu de la lletra i prou. lloc hi restava un forat com- Els ingredients necessaris pletament rodó que en abocar per a fer sabó de casa no eren la caldera és per on sortien gaires ni molt difícils d’acon- les restes de l’aigua empra- seguir. Amb unes quantes da i els materials inservibles. galledes de morca (residus Això s’havia de fer en un lloc procedents del resultat de on la viscositat del líquid no premsar les olives per extreu- malmetés el sòl ja que la sosa re’n l’oli), aigua i la quantitat és altament corrosiva. de sosa corresponent n’hi ha- Ara només restava fer a tros- via ben bé prou. Tot això per- sos la roda del sabó, i això s’a- fectament mesclat dins d’una conseguia mitjançant un tros caldera d’aram i fet bullir a de fi lferro d’un parell de pams Trossos de sabó casolà. foc lent durant dues o tres més o menys i dues estaques hores remenant-ho contínua- resistents lligades una a cada Tothom se er descomptat que avui ment amb un bastó fi ns que extrem del fi lferro. Es posava l’elaborava a dia aquest ofi ci ja es l’ebullició hagués fet els efec- la roda com si anés a rodar, Ppot donar per extingit. tes desitjats de separar els i l’individu tallador agafava casa seva. Uns Un ofi ci que, al seu temps, hi greixos vegetals de la resta de el fi lferro amb una estaca en en sabien més, havia molta gent que el prac- les impureses, cosa que per- cada mà i, tibant-lo fort, anava uns altres no ticava, però que molt poca, o metia a aquests greixos surar pressionant l’indret per on volia potser cap, no li servia de mit- per damunt de l’aigua i les al- que passés la línia del tall. De tant, però tots jà amb el qual es pogués gua- tres matèries inservibles. primer en treia porcions grans se’n sortien. nyar la vida perquè, de fet, la En arribar en aquest punt en forma de barres quadrades, competència era desmesu- calia treure la caldera del foc i després tallava aquestes en rada. Tothom se l’elaborava i deixar que es refredés tot, forma de pastilles. a casa seva. Uns en sabien sense treure el bastó de reme- Quan ja estava tot fet a por- més, uns altres no tant, però nar del seu interior, per espai cions, era convenient deixar- tots se’n sortien. I si els calia de diverses hores perquè el lo reposar un temps pruden- un cop de mà només havien sabó s’anés formant com una cial perquè s’anés assecant a de moure el dit per a rebre els capa compacta cada cop més poc a poc. ■

[SETEMBRE 2008] sió 535 41 42 sió 535 [SETEMBRE 2008] OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

Fins sempre, Ramon Jaume Cots

SIÓ per excel·lència. Mai no ha faltat (llevat d’aquests últims temps) la seva o seves col·laboracions mensuals en diferents temàtiques. Els seus acudits, d’un humor crí- tic/càustic, tenien molt de la seva personalitat, d’home se- riós, auster, d’ironia mordaç si s’esqueia. Ens coneixíem de sempre i els anys de SIÓ reforçaren aquesta amistat, que mante- níem d’una forma molt determinada. Podríem dir que érem amics quan ens necessitàvem –llavors, per ambdues parts,

ARXIU SIÓ / JOSEP BERTRAN al cent per cent–, per la res- Jaume Cots i Ramon Creus en ser homenatjats per SIÓ amb motiu ta teníem caràcters diferents del 40è aniversari de la revista. l decés d’un bon amic, sóc l’última persona que que- i tampoc no érem persones de Ramon Creus i Bon- da dels set que fundàrem la molts afalacs, de massa rela- Ecompte, vinculat també revista). cions socials. Ens coneixíem de a SIÓ, m’ha portat nostàlgics Recordo haver passat molts Aquests últims anys –que records de temps reculats, en matins de diumenges viatjant ha passat lluny d’Agramunt– sempre i els anys què lluitàvem il·lusionats per per les nostres contrades, vi- quasi no ens hem vist, però de SIÓ reforçaren tirar endavant la publicació. sitant pobles i masies, fent-li hem mantingut el contac- aquesta amistat, Especialment ell, amb els de cicerone, perquè pogués te. Sabíem l’un de l’altre. A que manteníem seus dibuixos que ajudaven dibuixar aquells indrets, a partir d’ara tan sols queda el a donar vida a l’aridesa de la efectes de donar-los a conèi- poder evocar els bells mo- d’una forma molt lletra impresa. (Amb l’ànim xer als lectors. ments viscuts en èpoques determinada. un pèl encongit, m’adono que Ha estat el dibuixant de pas sades. ■

[SETEMBRE 2008] sió 535 43 44 sió 535 [SETEMBRE 2008] OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

Permanència Pasqual Castellà

Crec que ens n el número de SIÓ del il·lustrar amb els seus dibuixos volia passar desapercebut però ha deixat una mes de novembre de la portada de molts números de de conviccions ben arrelades. El’any passat i en una suc- SIÓ dedicats a les masies i ca- Amb el risc d’equivocar-me bona persona, cinta nota, en Ramon Creus i banes de la nostra rodalia; tam- m’atreveixo a dir que l’humor treballador Boncompte s’acomiadava per bé amb el seu estil tan personal que refl ectia en els seus acudits infatigable, motius de salut com a col- i acurat de dibuix a la ploma, era blanc, “l’hight” en dirien enamorat del laborador gràfi c de la nostra fou l’artífex d’una altra sèrie de avui, de vegades discutible, però revista amb tot i que, si bé en portades dedicades a diferents que aconseguia arrencar-nos un seu i nostre comptades ocasions, també hi aspectes del nostre temple par- somriure a voltes displicent... poble, però havia participat amb algun es- roquial... però allò que potser Resumint, crec que ens ha la seva petja crit. romandrà més permanentment deixat una bona persona, treba- romandrà per Amb el seu comiat, quedaven en la memòria de molts seran llador infatigable, enamorat del enrere gairebé quaranta-quatre els seus acudits gràfi cs, natu- seu i nostre poble, però la seva sempre indele- anys de permanència ininter- ralment, que mes rere mes i al petja romandrà per sempre in- ble en aquesta rompuda. Ell fou el creador del llarg de més de quatre dècades deleble en aquesta Revista de Revista. logotip que encara avui (si bé (aviat està dit), havia confeccio- la qual va formar part ja en el que lleugerament modifi cat) nat per a la seva publicació. seu primer equip de redacció ens identifi ca amb la silueta Penso que en Ramon era un en aquell llunyà març de 1964. del campanar com a fons; ell va home quiet, pacífi c, que potser Que descansi en pau. ■

[SETEMBRE 2008] sió 535 45 46 sió 535 [SETEMBRE 2008] HISTÒRIA RECORDS DE JOAN MALUQUER I VILADOT per RAMON BERNAUS

Dels Viladot de Cal Mas Vell i la seva època (III) Tercer capítol dels escrits basats en les memòries de Joan Maluquer i Viladot que, tal com hem anat comentant, era nét del darrer Viladot de Cal Mas Vell.

Conta J. Puig Salvador Maluquer en va ser elegit pel districte Salvador i la Rosa es va cele- Ball que durant a Agramunt segon de Barcelona, i també brar amb un mort dintre de havia estat diputat a les Corts l’església. Per aquesta causa, El Còlera Asiàtic. Salvador aquests dos anys Espanyoles el 1836, el 1840, després del casament, van Maluquer Aytés i Rosa Viladot (1854-1855) a el 1851 i el 1853. Teresa Vi- sortit de seguida cap a Cerve- Bosch es van casar a l’església ladot era la fi lla petita de cal ra on van agafar un carruatge Agramunt van mo- de Santa Maria d’Agramunt el Mas Vell d’Agramunt i ja tenia per traslladar-se a Barcelona. rir del còlera més setembre de 1855. 28 anys; la seva família tam- Conta J. Puig Ball que du- Cal recordar que Salvador de vint persones. bé eren liberals i una de les rant aquests dos anys a Agra- Maluquer en aquell moment més riques d’Agramunt. munt van morir del còlera més era ja un home madur que de vint persones, que com a tenia 45 anys i era tota una Agramunt patia aquells anys metge les considerava poques personalitat política dins del (1854-1855) una gran epidè- comparades amb altres po- Partit Liberal Progressista mia de còlera conegut com blacions, ja que la Junta de a les terres de Lleida. Havia el Còlera Asiàtic. Era tanta la Sanitat Local havia pres una estat diputat provincial per mortaldat que els sacerdots sèrie de mesures profi làcti- diversos districtes lleidatans no donaven l’abast en ofi ciar Enterrament agramuntí ques que havien donat força des del 1836 fi ns al 1855 funerals. Per això la boda del l’any 1901. bons resultats. Confi rma el que estem dient el fet que en aquestes mateixes dates, 13 de setembre de 1855, es va beneir el nou fossar, fent-hi tot seguit el primer enterrament, Anna M. Mas i Rovira, que havia mort víctima del còlera.

Els primers records de Barcelona Joan Maluquer Viladot va néixer a Barcelona l’any 1856 en el pis familiar del carrer de la Porta Ferrissa i on el seu pare tenia el despatx d’advo- cat. Val la pena tenir presents els primers records d’infantesa que apareixen a les seves memòries, els tres són del 1859 quan el nen només te-

ARXIU SIÓ nia tres anys: ▼

[SETEMBRE 2008] sió 535 47 HISTÒRIA RECORDS DE JOAN MALUQUER I VILADOT ▼ Salvador Maluquer L’Eixample de Barcelona. endavant per l’hotel Colón. Joan, es va posar a plorar per- i Joan Prim es Després de l’enderroc de les què ell també volia un ram de muralles medievals de Barce- Els primers Jocs Florals. El fl ors. No va callar fi ns que la coneixien des del lona es començava a edifi car moviment cultural i literari de mare, avergonyida per la seva 1839, quan aquest a l’Eixample que havia disse- la Renaixença havia començat rebequeria, li va donar el ram era capità, i ope- nyat Ildefons Cerdà, a partir de a partir del 1833 en els am- que havien regalat a ella. rava contra els carrers perpendiculars i illes bients romàntics i liberals ca- de cases axamfranades que talans, amb la publicació del El general Prim i la Guerra carlins a les terres unien la vella ciutat medie- poema “La Pàtria” de Bona- d’Àfrica (1859-60). El govern de Lleida, sobretot val congestionada i insalubre, ventura Carles Aribau, i volia conservador d’O’Donell va co- ocupant Àger i Sol- amb les poblacions del Barce- recuperar la llengua catalana mençar una guerra colonial sona, mentre que lonès que l’envoltaven (Sants, com a llengua literària, sobre- al Marroc amb l’excusa que Sarrià, Gràcia, Sant Andreu tot en el camp de la poesia. els soldats marroquins havien ell era governador del Palomar, Sant Martí dels Culminava aquesta campanya ultratjat l’escut d’Espanya. A civil. Provençals...). Com que el amb la restauració dels Jocs Catalunya i sobretot a Barce- seu pare era diputat provincial Florals l’any 1859, amb un lona va tenir un gran ressò, per Barcelona, Joan Malu- intent de recuperar les festes ja que es van enrolar 500 quer, la seva mare i la Marieta poètiques medievals de l’èpo- voluntaris catalans vestits de d’Agramunt, que havia estat ca dels trobadors. Com que el vellut, amb barretina, faixa i la seva dida, van assistir a l’ac- seu pare, Salvador Maluquer, espardenyes de beta, a canvi te solemne de col·locar la pri- era un important personatge de 90 rals mensuals; coman- mera pedra de la primera casa polític, tota la família va as- dats pel general Joan Prim i de l’Eixample. La casa era si- sistir als primers Jocs Florals Prats, d’ascendència de Ver- tuada al que avui és la plaça celebrats a Barcelona. L’anèc- dú però nascut a Reus. La de Catalunya i era coneguda dota és que en entrar els orga- majoria dels obrers catalans Placa d’una dècima, repro- com la Casa Gilabert, el lloc nitzadors donaven un ram de s’enrolaven forçats per la greu ducció de l’original, ambdues de la qual va ser ocupat més fl ors a les senyores i el nen, crisi industrial que patia Bar- penjades a la paret d’entrada celona i els deixava a l’atur. del cementiri municipal. Va ser Salvador Maluquer, diputat provincial i ponent dels Mossos d’Esquadra, el que a fi nals de 1859 organitzà aquest batalló de voluntaris i els va acomiadar al vaixell quan marxaven. La seva dona, Rosa, i el seu fi ll, Joan, van presenciar aquella desfi lada des del balcó de la casa dels comtes de Santa Coloma situ- ada al carrer Ample i els llen- çaven corones de llorer. El general Prim i els catalans es van cobrir de glòria en les batalles de Tetuan i Wat- Ras, immortalitzades pel pin- tor reusenc Marià Fortuny. Salvador Maluquer i Joan Prim es coneixien des del 1839, quan aquest era capi- tà, i operava contra els carlins a les terres de Lleida, sobretot

JOSEP BERTRAN ocupant Àger i Solsona, men-

48 sió 535 [SETEMBRE 2008] fragments d’aquesta obra. A l’escena III del primer acte, el Roc, el didot, justiﬁ ca que la seva dona no anirà a les noces de la Roseta: Com que ara saps que a Agramunt justament estan a punt de fer torrons, luego,

ARXIU SIÓ s’ha vist tota atrafegada. Torronaires agramuntins amb En la mateixa escena, més la barretina musca, agrupats tre que ell era governador civil. a les seves memòries que la en una foto que posaven a endavant la Roseta es lamen- les seves parades barcelo- També havien estat junts a les Marieta el portava de passeig ta que la Dida no ha vingut a nines com identifi catiu de Corts a la minoria parlamen- els dies de festa i anaven a la veure-la el dia del seu casa- qualitat dels torrons que ells tària progressista (1851-53). casa de la padrina de la seva fabricaven. ment. En tornar victoriós de la Guer- fi lla on hi havia el jove Frede- Per què, després de jurar- ra d’Àfrica (1860) l’acompa- ric que aleshores era aprenent me nyà amb els voluntaris, en la de rellotger. També era molt que sempre t’he d’esti- desfi lada d’honor que feren afeccionat a sortir a caminar mar-te per Barcelona. Encara van co- pels afores de la ciutat i so- com si estigués aquí, incidir un altre cop a l’octubre vint li regalava grills que havia ella, per triar avellana de 1868 quan Joan Prim va caçat en les seves passejades. i mel pels torrons, me visitar Barcelona com a Pre- Quan el Joan es va fer gran va deixa (...) sident del Govern i Salvador tenir una gran amistat amb el Maluquer li va fer els honors reconegut dramaturg. A l’escena I del segon acte, en Roc justifi ca el per què ell com alcalde de la ciutat. Durant la segona meitat del no treballa i sigui la seva dona segle XIX els torronaires agra- qui el manté fent de dida i La Dida de Pitarra era muntins que feien parada a elaborant torrons: torronaira i agramuntina Barcelona des de Santa Llúcia La Marieta, una dona fi lla fi ns a Reis, eren tan populars (...) ella, la pobra, d’Agramunt, estava casada a que van entrar en el món de la vinga agafar sucre blanc Barcelona i vivia de lloguer en literatura per la porta gran. Ho i avellana, i mel, i amb una un tercer pis d’una casa del van fer a partir de l’estrena el manya, carrer Cremat Gran, que era 1872 de l’obra de teatre “La que en té per tot lo que fa, propietat de la família de Fre- Dida” de Serafí Pitarra. En no hi ha a Agramunt qui la deric Soler, més tard el famós aquesta obra d’ambient rural, guanyi dramaturg Serafí Pitarra. Les Pitarra demostra no solament per fer los torrons de Nadal. Durant la segona dues famílies van fer molta un gran domini dels recursos L’èxit de “La Dida” va tenir meitat del segle amistat i la germana del dra- teatrals, sinó també un gran continuïtat i el mateix Pitarra maturg, Amèlia, va ser padri- coneixement de l’ofi ci de tor- estrenà l’any 1876 el drama XIX els torronaires na de fonts de la fi lla de la ronaire. La protagonista del rural “El Didot”. Josep Fe- agramuntins que Marieta i li va posar el nom drama és la Paula, la Dida, liu i Codina va fer una versió feien parada a d’Emília. La Marieta es va que amb la seva murrieria sal- novel·lada de “La Dida”. Barcelona des de quedar vídua i se’n va tornar va la pobra Roseta d’un casori Durant molts anys “La a Agramunt amb la seva fi lla. de conveniències. L’important Dida” es va continuar repre- Santa Llúcia fi ns L’any 1857, quan Joan Ma- és, però, que a la Paula la fa sentant al teatre Romea de a Reis, eren tan luquer tenia un any, la Rosa fi lla d’Agramunt i d’ofi ci torro- Barcelona per les festes de populars que van Viladot la va llogar com a dida nera. Pitarra li havia explicat Nadal. Assistir a alguna re- entrar en el món perquè acabés de criar-lo. a Joan Maluquer que s’havia presentació era cita obligada Quan el Joan es féu gran la inspirat en la Marieta, la seva dels torronaires agramuntins de la literatura per Marieta es va quedar a casa dida, per crear la protagonis- que tenien parada oberta a la la porta gran. com a criada. El Joan recorda ta de l’obra. Reproduïm uns ciutat comtal. ■

[SETEMBRE 2008] sió 535 49 50 sió 535 [SETEMBRE 2008] ENSENYAMENT FINESTRA EDUCATIVA

Comencem un nou curs: entusiasme i novetats Col·legi Mare de Déu del Socors

n començar un nou Però les novetats no es li- curs, tant els mestres miten només als més petits, Ecom els alumnes duen també ens posem al dia amb la maleta plena de motivació els més grans i, enguany, en i ganes de retrobar-se per tal un curs de cicle superior, es de viure tantes i tantes expe- farà una assignatura de conei- riències que han d’esdevenir- xement del medi íntegrament se al llarg d’un curs. en anglès durant una hora a la setmana. Però aquest any, al nostre col·legi, tenim un motiu ad- També volem destacar com dicional que ens aporta una a novetat que el professor de dosi suplementària d’il·lusió. l’especialitat d’anglès, tindrà Aquest motiu és que “ens cura d’introduir els alumnes hem fet grans” en el sentit de la nostra escola en el pro-

COL. M. D. DEL SOCORS que estrenem noves instal- grama europeu anomenat “ME lacions que ens ha de perme- AND MY COUNTRY”. Aquest tre oferir un millor servei. Ens programa consisteix a estar en referim a les aules noves per contacte amb dues escoles de a infants de 0 a 3 anys que Polònia i Estònia mitjançant es posen en funcionament Internet i correspondència tra- aquest curs. Actualment són dicional. O sigui que per totes moltes les mares que tre- aquestes novetats, i per tornar ballen i, en conseqüència, a trobar-nos amb els alumnes les famílies necessiten tro- i les seves famílies, tenim ja Dues imatges de bar facilitats en els centres ganes d’encetar aquest nou les noves aules per a infants de educatius per acollir infants curs i donar-los la benvinguda 0 a 3 anys. d’aquesta franja d’edat. a l’escola. ■ COL. M. D. DEL SOCORS

EN VENDA PIS NOU JORNADA DE PORTES OBERTES al C/ POMPEU FABRA Dissabte 27 de setembre, de 5 a 8 de la tarda

2 Jornada de portes obertes 85 m , 3 habitacions, cuina americana, de la nova Llar d’Infants del 2 banys, gran terrassa, i amb col·legi Mare de Déu del Socós pàrquing traster de 18,5 m2. Un nou servei per a infants de 0 a 3 anys que posem a la disposició de tots vostès. RAÓ TELÈFON 667 571 541 Esperem la seva visita.

[SETEMBRE 2008] sió 535 51 52 sió 535 [SETEMBRE 2008] ENSENYAMENT FINESTRA EDUCATIVA

Inici de curs de l’Institut

només hi ha 3 professores que són noves al centre. Una notícia que cal lamentar és el fet que no s’hagi pogut iniciar el cicle formatiu de Tèc- nic en explotació de sistemes informàtics, ja que hi va haver molt poca matrícula. El centre conﬁ a que el proper curs escolar es pugui oferir novament. Respecte les novetats del curs, cal apuntar el fet que el pla d’estudis dels alumnes de segon i quart de primària està dins el nou marc de la LOE INSTITUT El claustre de professors cosa que suposa que estrenin 08/09 al complet. currículums i, en algun cas, as- l curs 2007/08 ha co- tribuïts entre 10 departaments, signatures noves. Amb aquest mençat amb tota norma- que atenen uns 330 alumnes curs tot l’alumnat d’ESO ja Elitat. El primer dia, des- repartits de la següent mane- serà del pla nou. En canvi, no Pel que fa als prés de la benvinguda per part ra: a l’ESO, 3 grups a primer, és així amb els alumnes de docents, en- de la direcció, els alumnes han 2 grups a segon, 3 a tercer i 3 batxillerat, ja que solament els guany hi ha 39 tingut una sessió de tutoria en a quart; pel que fa al batxille- de primer fan el pas a la LOE, què els tutors i les tutores cor- rat, 1 grup a primer i 1 a se- amb el conseqüent canvi d’ho- professors dis- responents s’han donat a co- gon. En total 13 grups. Cal dir rari, assignatures, optatives, tribuïts entre 10 nèixer, els han facilitat l’horari que enguany hi ha hagut molts etc., mentre els alumnes de departaments, setmanal i les quatre normes pocs canvis en el professorat, segon de batxillerat continuen que atenen uns bàsiques que cal tenir presents. donat que quasi no s’han pro- el pla d’estudis anterior. A continuació hi ha hagut les duït trasllats, cosa que es pot Resumint, pel que fa al nos- 330 alumnes. primers classes del curs. interpretar que facilitarà la po- tre centre, es pot dir que s’ha Pel que fa als docents, en- sada en marxa del curs; en el començat puntualment i amb guany hi ha 39 professors dis- cas de l’institut Ribera del Sió normalitat absoluta. ■

ES NECESSITA ASSISTENTA AMB DOMINI DE CUINA

A mitja jornada. Disponibilitat horària Es requereix carnet de conduir Molt bones condicions laborals i econòmiques

Interessats truqueu al 973 39 12 67 i pregunteu per Sònia Cano

[SETEMBRE 2008] sió 535 53 VENDA DE PARCEL·LES DES DE 500 M2 ZONA PASSEIG / INSTITUT

Tel. 973 39 01 84 Mòbil 670 54 72 81 Av. Comtes d’Urgell, 20 Fax 973 39 26 40 [email protected] www.riusio.com

54 sió 535 [SETEMBRE 2008] COL·LABORACIONS LITERÀRIES EL CONTE per J. PIJUAN

Comencem de nou

recorregut amb el pressenti- al meu davant veig la porta. ment que surten de darrere La meva salvació. Hi corro les portes de les habitacions sense aturar-me. I aleshores que hi ha a banda i banda de m’adono que a mesura que tot el passadís. M’introdueixo m’hi apropo tinc la sensació successivament en cada una que les veus van minvant. I a de les habitacions que roma- l’instant em sento relaxat com nen tancades a pany i clau si tot d’una caigués en un amb un resultat negatiu. Les mar de tranquil·litat. I obro cambres es troben immerses la porta per capbussar-me en en la penombra. Encara que les seves cristal·lines aigües les persianes estan abaixa- i aleshores em cau el món a des, la llum s’introdueix per sobre. petites escletxes. A dins no La visió que tinc al davant hi ha ningú, solament perce- em torna a la realitat. En bo l’olor de tancat. El silenci aquell moment començo a re- que embolcalla la penombra cordar qui sóc realment. Re- es veu enterbolit per aquell cordo que vaig entrar a l’edi- murmuri de veus. Continuo fi ci tan bon punt el director bagant amunt i avall pels esva tancar la porta del col·legi. trets corredors acompanyat Fou l’últim a sortir. Els alum- de les veus. M’embolcallen nes ja no hi eren, feia dies J. PIJUAN formant un cercle i no paren que havien acabat les classes de saltar i ballar. I riuen. No però encara s’hi podia olorar Durant un temps n murmuri de veus em paren de riure. He voltat per la seva presència. Durant un vaig conviure amb trenca sobtadament el tot l’edifi ci accedint a totes temps vaig conviure amb la Uson. A l’instant el cor les habitacions i no he trobat seva fragància fi ns que un la seva fragància se’m posa a bategar tan ràpi- ningú. Estic completament bon dia em vaig despertar en fi ns que un bon dia dament de l’ensurt que tinc sol. Les veus ressonen dins plena soledat. La fragància em vaig despertar la sensació que sortirà volant. el cap com si em volguessin de la canalla s’havia esvaït i Intento agafar de nou el son dir alguna cosa. Però no les ara havia esdevingut l’únic en plena soledat. però la remor que percebo entenc, no sé pas el que em ocupant de l’edifi ci. I vaig m’ho fa impossible. M’aixeco volem dir. A pesar que no fan començar a deambular pels del llit somnolent i malhumo- gaire soroll les veus em pro- llargs passadissos escoltant rat per haver quedat desvet- voquen malestar. Han envaït la meva pròpia respiració que llat. Dormia tan a gust que la quietud del lloc. El silenci s’introduïa a les buides aules no puc perdonar que m’hagin que hi regnava ha desapare- per sota les portes. despertat. gut esvaint la tranquil·litat del Els dies havien passat sense Passen els minuts. Les veus moment. Em vénen ganes de adonar-me’n. Quan he obert persisteixen. Tinc la sensació fugir. Voldria allunyar-me de la porta i he vist tota aque- que en lloc de minvar van a les veus. I començo a córrer lla gentada al meu davant més. Surto de l’habitació per per aquells estrets passa- he sabut que havia arribat esbrinar d’on vénen. El pas- dissos amb l’esperança de l’hora de marxar. Les seves sadís és buit però noto com desempallegar-me-les, però veus es propagaven per tot les veus fl oten en l’ambient. malauradament les veus no l’edifi ci. El meu silenci s’es- Passejo per aquell estret m’abandonen, em segueixen vaïa amb l’inici del nou curs corredor que tants cops he i no paren de riure. I llavors escolar. ■

[SETEMBRE 2008] sió 535 55 56 sió 535 [SETEMBRE 2008] COL·LABORACIONS LITERÀRIES MICRORELATS per RICARD BERTRAN

Una mica de màgia, sisplau

dir que no, que ell el coneixia – Quan? i que vivia al poble, a la plaça – Aviat, a la primavera, que del Pou. hi tornaran a haver fl ors i po- En Jaumet va sortir cor- dré sortir al jardí, i tu m’aju- rents de l’escola amb el ne- daràs a regar-les... –va haver guit d’explicar a la mare els de parar per reprendre l’alè. detalls d’aquella meravellosa Ja veuràs com llavors estaré actuació. Era la primera ve- bé. Les fl ors també són mà- gada que veia en acció un giques. mag. La televisió tot just co- I l’acaronà d’una manera mençava a fi car el nas en la estranya, com si fos una moi- intimitat de les llars, i xaina de comiat. tota la màgia que havia Va pujar les escales, amb vist era allò que li feia el cor encongit, fi ns al seu el pare de prendre-li el racó de les golfes, on tenia un RICARD BERTRAN nas; però ja sabia que munt d’estris inservibles pels era un truc, perquè es grans però que per al Jaumet n ooooh d’admiració posava el dit gros entremig representaven el decorat de de tota la classe, se- dels altres i feia veure que mil aventures: Una estufa ve- Uguit d’uns entusiastes era el nas. El que havia vist, lla que feia servir de nau es- aplaudiments, marcaven la però, no eren pas trucs, no ho pacial, un armari amb tot de fi de cada número del “Mag podien ser, allò era veritable roba antiga que utilitzava com Crich”: Havia fet canviar els màgia! En arribar a casa, va a disfresses, un bastó de mà- colors d’una tirallonga de mo- haver de fer esforços per en- nec platejat que havia estat En Jaumet va cadors, que entraven verds trar a poc a poc a l’habitació de l’avi i que feia d’espasa... sortir corrents per un tub i en sortien de co- dels pares. La mare feia un Al cap d’una estona sentí de l’escola amb lor vermell. Davant dels ulls temps que malaltejava, i la les veus del pare i del metge el neguit esbatanats de la canalla havia seva cambra estava sempre Felip que li arribaren esmor- tallat en tres trossos una cor- gairebé a les fosques, la llum teïdes a través de la canonada d’explicar a la da, i després de tirar-hi uns la feria als ulls i qualsevol so- de l’estufa del menjador: mare els detalls “polvos” màgics, desplegà la roll la molestava. Es va acos- – No sé què més podem fer. d’aquella mera- corda una altra vegada sen- tar al capçal del llit i després No respon al tractament. Cap vellosa actuació. cera. Després els ensenyà un d’abraçar-la va dir: medicament sembla funcio- bastó que servava amb la mà – Mare, avui ha vingut un nar. Era la primera totalment estirada i lluny del mag a l’escola! Aquelles paraules li gelaren vegada que veia cos. Amb veu profunda va dir I li va explicar fi l per ran- la sang. Però ell sabia que en acció un mag. unes paraules estranyes, que da les increïbles gestes de les podia guarir la mare... encara devien ser d’un idioma antic i quals havia estat testimoni. que potser la primavera arri- desconegut, i llavors, després Al cap d’una estona es va ado- baria ja massa tard. De sobte d’un moviment ràpid, el bastó nar que la mare no l’escolta- se li acudí una idea genial. es convertí en un virolat ram va, i notava que respirava fent El “mag Crich” obrí la porta de fl ors. un sorollet, com si li costés. i veié un marrec amb els ulls En Jaumet pensava que – Que no et trobes bé, plorosos que li allargava un aquell mag devia venir d’una mare? bastó de mànec platejat: terra llunyana, però el Ramon, – No massa fi ll, però ja veu- – Necessito una mica de que sempre ho sap tot, li va ràs com em passarà aviat. màgia per la mare, sisplau! ■

[SETEMBRE 2008] sió 535 57 58 sió 535 [SETEMBRE 2008] T ESCO N L U A

CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL» G ESPORTS M

A .

. L C Resultats i classiﬁ cacions www.geocities.com/fcagramunt ❚ R. Mendoza R. MENDOZA Equip Segona Regional (Festa Major 2008).

Pretemporada Resultats: Les categories inferiors comencen el Agramunt G. Gatell 1 Gerb 1 dia 27 de setembre (Benjamins i Pre- Barbens 3 Agramunt G. Gatell 2 Gerb 1 Gardeny 0 benjamins a l’octubre). La Federació, Gardeny 0 Agramunt G. Gatell 0 però, a dia d’avui 10 de setembre, en- Classiﬁ cació: Gerb, 4; Agramunt G. cara no ha publicat el calendari de la Triangular Festa Major Gatell, 2; Gardeny, 1. categoria Aleví. om és tradicional es va jugar un Cpartit de futbol el dissabte de la AGENDA DEL MES D’OCTUBRE AL CAMP D’ESPORTS Festa Major, que serveix de preparació per a la propera temporada. Enguany Segona Regional (grup 14) es va organitzar un torneig triangular Dia 12, a les 12,15 h Agramunt G. Gatell - Sant Ramon entre el Gerb, el Gardeny (ambdós són Dia 26, a les 12,15 h Agramunt G. Gatell - Alcoletge de la segona regional, però juguen en Juvenil (grup 7) diferents grups) i l’Agramunt Gerard Dia 11, a les 16,45 h Agramunt G. Gatell - Gardeny Gatell. Dia 25, a les 16,45 h Agramunt G. Gatell - Mollerussa El torneig el va guanyar el Gerb, en Cadet (grup 20) aconseguir la victòria en el seu partit Dia 4, a les 16,45 h Agramunt G. Gatell - Sant Ramon amb el Gardeny. Nosaltres vam fer un Dia 18, a les 16,45 h Agramunt G. Gatell - Tremp bon torneig, disputant un bon partit amb el Gerb i fent el que es va poder Infantil (grup 12) amb el Gardeny, que la derrota amb Dia 4, a les 10,30 h Agramunt G. Gatell - Cervera el Gerb els va deixar sense opcions de Dia 17, a les 10,30 h Agramunt G. Gatell - Balaguer guanyar el torneig i es van desentendre Aleví (Pendent de la Federació). del joc.

[SETEMBRE 2008] sió 535 59 60 sió 535 [SETEMBRE 2008]

ESPORTS BÀSQUET AGRAMUNT CLUB

Pretemporada dels equips del BAC

❚ R. Boncompte MIQUEL BERNAUS Dues imatges de la presentació dels equips del BAC la passada Fes- ta Major. A dalt, foto de família de mitjans d’agost els un dels actes de la nostra Adéus i benvingudes gairebé tots els jugadors i tècnics equips més grans van Festa Major és la presenta- En aquest apartat cal fer es- del club. A baix, el president Jordi començar a escalfar ció dels equips de la propera Salat durant el seu parlament. A ment de dos errors del cronista, motors, per tenir-los ben en- temporada. un per descuit i l’altre per un greixats a ﬁ nals de setem- Cal dir que sempre és una canvi a última hora. Es tracta, bre, que és quan comença la presentació molt concorre- en el primer cas, de l’adéu del competició. Els més petits els guda, no tan sols pels pares gran Rafa Salat que, per qües- donem una mica més de va- dels jugadors, sinó que tam- tions laborals i de parella, ha cances, ja que l’inici del seu bé de públic divers de la vila. traslladat la seva residència a campionat és habitualment Aquest any els equips pràcti- Valls; perdona Rafa, el BAC més tard. cament eren complets (ja sa- et trobarà a faltar. L’altre cas beu que, de vegades, encara és el de l’Anna Carbó, que al La presentació dels equips són vacances i falta algú). Un ﬁ nal torna a casa a ajudar el durant la Festa Major acte senzill, però lluït i dinà- sènior femení a fer una digna

MIQUEL BERNAUS Com ja va essent tradició, mic. competició. ■

[SETEMBRE 2008] sió 535 61 Ramon Creus i Boncompte

Morí cristianament el dia 13 de setembre, a l’edat de 79 anys.

La seva esposa Glòria; els seus ﬁ lls M. Dolors i Jaume, M. Teresa i Jesús; néts; la seva germana Maria Pilar, i parents mai no l’oblidaran.

Primer Aniversari Manuel Val Pérez

Morí el dia 10 de setembre de 2007.

La teva esposa, ﬁ lla, ﬁ ll polític, néts i cunyats no t’obliden.

Agramunt, setembre de 2008

62 sió 535 [SETEMBRE 2008]

ESPORTS CLUB CICLISTA AGRAMUNT

Pedalada llunàtica Jaume Areny

volta pels camins al voltant d’Agramunt a la llum de la lluna i de les seves llanternes, amb un recorregut total de 18 km, plans i suaus, i fets a un ritme tranquil per anar tots junts. També cal recordar que durant el recorregut es realitza un avituallament de coca de sucre i xocolata a la pedra perquè ningú no defalleixi de l’esforç. Des del Club Ciclista d’Agra- munt esperem continuar i millorar aquest format de pedalada nocturna, ja que la res- posta dels vilatans sempre ha estat important i les ganes de continuar-la fruint cada any han estat renovades. Final- ment, agrair a l’Ajuntament d’Agramunt, i especialment a la regidoria d’Esports, la col·laboració i el suport per- CLUB CICLISTA manent que ens permeten organitzar aquest esdeveniment Durant el recorre- l Club Ciclista Agra- la col·laboració dels Bombers i aproﬁ tar per anunciar, tot gut es realitza un munt va celebrar a la Voluntaris d’Agramunt, la Po- cridant a la participació dels Enostra Vila la 4ª edi- licia Local i acompanyants. vilatans, la propera Transiscar avituallament de ció de la Pedalada Llunàtica Des de sempre la pedalada ha 2008, que ja serà la quinze- coca de sucre i el passat divendres, dia 29 tingut un format de passeig na, a celebrar l’11 d’octubre, xocolata a la pedra. d’agost. Hi van assistir una amb bicicleta, on les famílies durant la Fira de Torró i la Xo- vuitantena de ciclistes, més amb els ﬁ lls poden fruir d’una colata a la Pedra. ■

[SETEMBRE 2008] sió 535 63 Primer Aniversari

Jaume Marquilles Boncompte

Núria Fa; ﬁ lls, Núria i Jaume, i tota la família et recordem i sempre estàs amb tots nosaltres.

Agramunt, 16 d’octubre de 2007

64 sió 535 [SETEMBRE 2008] PARTITS POLÍTICS MUNICIPALS ERC Secció local d’Agramunt www.esquerra.cat/agramunt Sr. Bernat Jofre: Abans de parlar, informi’s

En aquest món envolguts lectors i lecto- en veure que l’equip de govern com a notícia de la revista i com cal ser valent, res. Que la premsa pro- es negava a treure aquest punt a article d’un dels col·laboradors Bvincial, més en concret, de l’ordre del dia, tal com així habituals. I no és important que cal dir el que els dos diaris de referència, ter- ho havien sol·licitat amb prou les quotes a l’Escola de Música hom pensa i cal giversin la informació i cometin temps d’antelació en la comis- s’han augmentat un 20%, o que criticar i denun- errors en els seus articles, ja hi sió informativa anterior al ple, ja s’ha aprovat fi nalment el Conve- estem ben acostumats. De fet, que consideràvem que calia un ni col·lectiu dels treballadors de ciar allò que es que apareguin dates errònies, debat previ i més temps per a l’Ajuntament? Doncs això no ha consideri oportú. que es canviïn els noms dels decidir el nom de l’arxiu. Tam- estat motiu de notícia. Ara bé, el que no grups polítics o que, fi ns i tot, la poc diu el Bernat Jofre que en En aquest món cal ser valent, fotografi a no correspongui amb un diari provincial, La Manyana cal dir el que hom pensa i cal es pot pretendre l’article, ja és un fet que hem en concret, per cert, encara avui criticar i denunciar allò que es és crear una opi- anat assumint amb resignació. escrit en castellà, ja sortia pu- consideri oportú. Ara bé, el que nió tergiversada Ara bé, quan és la mateixa publicat i ja es donava per fet que no es pot pretendre és crear una blicació local la que deixa d’in- l’Arxiu Municipal d’Agramunt opinió tergiversada de la realitat de la realitat formar objectivament i basa el s’anomenaria Lluís Pons i Serra, sigui per desinformació o per sigui per desin- contingut dels seus articles en sense ni tan sols haver-se propo- deformació. SIÓ té una llarga formació o per rumors o informacions no con- sat als regidors de l’Ajuntament. història i és patrimoni d’Agra- deformació. trastades, és per pensar-s’ho Potser això ens demostra que en munt i de tots els agramuntins, dues vegades. I més si és la ma- aquest poble, té més poder de no només d’uns quants. Espe- teixa editorial la que ho fa. En el decisió un Consell Assessor de rem i desitgem que ho continuï ple a l’ajuntament d’ara farà dos Cultura, escollit íntegrament per sent per molts anys més. mesos, tal com diu en Bernat l’equip de govern, que uns regi- I a vostè, Bernat Jofre, recor- Jofre, els grups de l’oposició, dors escollits per tot un poble. És dar-li que els plens es fan en Esquerra i PSC, van desestimar clar, el que també cal dir és que dijous! la proposta de l’equip de govern gran part dels components del d’anomenar l’Arxiu Municipal Consell Assessor també formen P.D. Si considera oportú res- amb el nom de Lluís Pons i Ser- part de Sió, és a dir, estan sota pondre a aquestes refl exions, li ra, proposat pel Consell Asses- el nom de Bernat Jofre i que, per agrairíem que, a diferència d’al- sor de Cultura de la nostra vila. tant, en comparteixen l’opinió o, tres ocasions, s’esperés a fer-ho El que no diu en Bernat Jofre almenys, l’han hagut de con- en el proper SIÓ. No tots tenim és que tant el PSC com Esquer- sensuar. I és més, aquest tema la informació privilegiada que té ra van prendre aquesta decisió torna a aparèixer més endavant vostè. ■

[SETEMBRE 2008] sió 535 65 L'AJUNTAMENT INFORMA

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 28-7-2008 LLICÈNCIES D’OBRES DANIEL DUMITRU, per treure un envà per ampliar el DEVOLUCIÓ FIANÇA menjador, fer un fals sostre, adequar la instal·lació elèctrica, S’acordà que es retorni a l’empresa ABSOLUTE CONS- canviar quatre portes i les rajoles i el mobiliari del lavabo. C. TRUCTION SYSTEMS, SA, la fi ança defi nitiva en concep- Passatge de les Flors. te de l’obra ”Modernització de les piscines i reforma de la SANTIAGO GONZÁLEZ PÉREZ, per col·locar una pèrgola a instal·lació elèctrica de BT del complex esportiu municipal la terrassa de l’habitatge. C. Pau Casals. d’Agramunt”, que ascendeix a la quantitat de 23.218,16 €. ROSA SECANELL PIJUAN, per encastar un desguàs a la façana de l’edifi ci. Av. Jaume Mestres - C. Segla Molinal. SOL·LICITUD SUBVENCIÓ PER A LA MILLORA DE LES AGUSTÍ GILI PAMPALONA, per canviar el plat de dutxa i XARXES LOCALS D’ABASTAMENT EN ALTA enrajolar el lavabo. Av. Esports. S’aprovà concórrer a la convocatòria per a la concessió DISTRIBUCIONES ALIMENTARIAS PATON, SL per posar d’ajuts per a l’any 2008 per a la realització d’inversions per pladur al sostre i arrebossar. C. Sió. a l’execució d’actuacions d’abastament en alta, per les actuacions als sistema d’abastament d’aigua potable en alta JOSEP Mª TRIQUELL MATEU, per substituir la banyera amb un pressupost global de 80.717,41 € sense IVA i se per un plat de dutxa. C. Verge Socors. sol·licità un ajut de 72.735,67 €, corresponent al 90% del JOANA MARTO SALGADO, per substituir una banyera per pressupost. un plat de dutxa. C. Ntra. Sra. Socors. JOAN LLANES SOLANES, per arranjar i pintar la façana SOL·LICITUD SUBVENCIONS IEI de l’habitatge. C. Camí Planes. S’acordà concórrer a la convocatòria d’ajuts de l’Institut CARMEL GASSÓ CARBONELL, per arrebossar la paret d’Estudis Ilerdencs de l’Excma. Diputació de Lleida, per a dels baixos, obrir un fi nestra i arranjar les teules malmeses l’any 2008, amb les actuacions següents: de la teulada. C. Carretera. Programa: Intervencions en el patrimoni arqueològic GUAIRE 01, SL per enrajolar, fer un lavabo, posar mos- – Condicionament del refugi antiaeri de l’Església de San- trador i tancaments amb alumini d’un local. Av. Marià Jo- ta Maria d’Agramunt lonch. Programa: Equipaments culturals MATEU BONET ESCOLÀ, per fer una cata per desplaçar – Ampliació de l’edifi ci Ajuntament d’Agramunt.- Arxiu uns endolls. Av. Catalunya. històric MANEL LLORENS ROIG, per col·locació d’un rètol llumi- – Construcció d’una aula de Percussió a l’Escola Munici- nós. Camí Vell de Tàrrega. pal de Música. Programa: Patrimoni arquitectònic STRABERES EMPRESARIAL, SL per llicència de primera – Instal·lació de calefacció, arranjament del sostre de la utilització per 1 edifi ci plurifamiliar, Esc. B, 1-1, 1-2, 1-3, sala de plens i distribució de la planta segona de l’Ajunta- 1-4, 1-5, 1-6, 2-1, 2-2, 2-3, 2-4, 2-5, 2-6, locals 1, 3, 5A, ment. 6 i trasters 6, 7, 8, 9. Av. Catalunya. STRABERES EMPRESARIAL, SL per llicència de primera CERTIFICACIÓ utilització per 1 edifi ci plurifamiliar, Esc. A, 1-1, 1-2, 1-3, S’aprovà la certifi cació núm. 2 de l’obra denominada 1-4, 1-5, 2-1, 2-2, 2-3, 2-4, 2-5, i trasters 1, 2, 3, 4, 5, 12, “Condicionament del refugi antiaeri de l’església d’Agra- 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19. Av. Catalunya. munt” lliurada pel director de l’obra i executada per l’empre- EDUARD GRATACÓS RIERA, per un dret de connexió d’ai- sa CONSTRUCCIONS TONI PAMPALONA, SL per un import gua defi nitiva a la xarxa general. Av. Catalunya. € de 20.964,84 . ENCARNACIÓ LÓPEZ ORTIZ, per un dret de connexió SOL·LICITUD SUBVENCIÓ PER A L’ESCOLARITZACIÓ d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Firal. DE NENS I NENES DE 0 A 3 ANYS QUE ES TROBIN EN JOSEP RAMON SOLÉ BARRIL, per un dret de connexió SITUACIONS SOCIOECONÒMIQUES DESFAVORIDES d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Domènec Cardenal. S’acordà concórrer a la convocatòria per a la concessió IMMA MIRALLES PUIG, per un dret de connexió d’aigua d’ajuts als ajuntaments titulars de llars d’infants, per a l’es- defi nitiva a la xarxa general. Pl. Amball. colarització de nens i nenes de 0 a 3 anys que es trobin en IMMA MIRALLES PUIG, per un dret de connexió d’aigua situacions socioeconòmiques desfavorides per al curs 2008- defi nitiva a la xarxa general. Av. Marià Jolonch. 2009 i s’aprovà les bases per seleccionar l’alumnat benefi - JAUME SOLÉ FREIXES, per un dret de connexió d’aigua ciari objecte de l’atorgament d’ajuts. defi nitiva a la xarxa general. Av. Esports.

66 sió 535 [SETEMBRE 2008] AJUNTAMENT

Xerrada Vicenç Villatoro: “Compartir normes, compartir principis”

l passat dilluns 15 de setembre, a 2/4 de 8 del Evespre, al Foment Parroquial, es va fer una xerrada titulada: “Compartir normes, compartir principis”, a càrrec de Vicenç Villatoro, escriptor i periodista i amb tot un llarg currículum, ja que ha ocupat càrrecs com els de: director del diari Avui, director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, president de la Fundació Trias Fargas i diputat al Parlament. Aquest acte va estar organtizat pel Pla d’Immigra- ció del Consell Comarcal de l’Urgell i la regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament d’Agramunt. També hi van col·laborar els centres educatius de la Vila: IES Ribera del Sió, CEIP Macià-Companys, Col·legi Mare de Déu del Socors i la Llar d’Infants Nins.

JOSEP MORALES DÍAZ, per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Capella. ROSA MARIA SOLÀ VILANOU, per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. Av. Marià Jolonch. MUTELICA CONSTANTIN per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Capella. MARIA TERESA SANGRÀ ALDABÓ, per un dret de conne- xió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Àngel Guimerà. AGNÈS ESCOLÀ GASOL, per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Àngel Guimerà. FRANCISCA ESTEVE ROSET, per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. Av. Catalunya.

[SETEMBRE 2008] sió 535 67 Teresa Farré i Teixidó esposa de Ramon Cases i Cucurull

Que morí cristianament l’11 de setembre de 2008, a l’edat de 75 anys.

L’espòs i tota la família agraeix les mostres de condol rebudes.

Agramunt, setembre de 2008

68 sió 535 [SETEMBRE 2008] ALMANAC

OCTUBRE Les fases de la lluna: Demograﬁ a

Mes de 31 dies, desè de l’any segons el nostre Quart creixent el dia 7, a les 09,04 h calendari i vuitè del primitiu calendari romà, ano- (Mes d’agost de 2008) menat October per aquesta raó. Lluna plena el dia 14, a les 20,02 h NAIXEMENTS El dia 1 el sol surt a les 5h 47m, i es pon a les 17h 34m. El dia 31 el sol surt a les 6h 21m, i Quart minvant el dia 21, a les 05,55 h Marta Corretja i Herrera dia 21-7 es pon a les 16h 48m. El dia 23 el sol entra a la Aroa Dil i Pérez dia 29-7 Lluna nova el dia 28, a les 11,14 h Genís Castillo i Serrano dia 30-7 constel·lació de l’ESCORPÍ. Braian Pubill i Buñales dia 12 Lluc Bergadà i Ariasol dia 14 DATES ASSENYALADES George Udvar dia 19 I COSTUMARI EFEMÈRIDES DEL MES Temps de sembra. La gent vella creia que no es 3 d’octubre de 1909: La Setmana Tràgica també ar- MATRIMONIS podia començar a sembrar fi ns després de la caiguda riba a Agramunt. Aquell any per la Festa Major no es va Dan Menahem, i de la fulla, fet que assenyalava la mort de les plantes fer envelat i Joan Viladot i Puig ho explica d’aquesta ma- Núria Comelles i Eroles dia 23 velles i que la terra estava en disposició de rebre lla- nera: “Totes les generacions de més de cent anys enrera DEFUNCIONS vors i de tornar a començar. Molts creien que no era bo fi ns a l’actualitat, havien vist sempre envelat, any rera any, a excepció de l’any 1909, en què 10 agramuntins sembrar fi ns que havia començat a néixer herba nova, Francesca Pujol i Llobet 84 anys, dia 1 eren a la presó”. La causa d’aquell empresonament mas- Montserrat Estany i París 85 anys, dia 2 això era signe que la terra estava disposada a tornar a siu d’agramuntins cal cercar-lo en la Setmana Tràgica. Ramon París i Solé 92 anys, dia 4 produir i que comptava amb prou força per a rebre la L’última setmana de juliol es va produir una vaga general Leonor Camats i Talavera 87 anys, dia 11 llavor i fer-la fructifi car. en contra de les lleves de soldats destinats a la Guerra Guillem Espinosa i Mellado 82 anys, dia 14 La majoria dels pagesos tenien molt en compte les del Marroc. La vaga va degenerar a Barcelona amb la Jaume Marquilles i Camats 88 anys, dia 25 fases de la lluna i establien una relació entre aquestes crema de convents i la intervenció de l’exèrcit que pro- Pau Añé i Torres 91 anys, dia 25 i la sembra. En general es creia que la sembra i la dueix 100 morts i més de 200 ferits. El govern conser- plantació es fessin en lluna nova o quart creixent; la vador de Maura fa empresonar 990 persones d’ideologia collita i la talla d’arbres és millor fer-les en lluna vella, anarquista, catalanista i esquerrana, 59 dels quals són perquè tant els fruits com la fusta es conservés més condemnats a cadena perpètua i 5 afusellats a Montjuïc. bé. Hi havia molta gent que creia que mirar les llunes Aquestes protestes també es van estendre a les terres no servia per a res. de ponent amb la participació a Lleida de polítics de la Dia 4: Sant Francesc d’Assís. Solidaritat Catalana. En les protestes hi participen 10 Dia 7: Mare de Déu del Roser. persones d’Agramunt entre elles hi ha l’alcalde, Ramon Dies 11, 12: La Fira del Torró i la Xocolata a la Viladot i Benet, i el seu fi ll Josep M. Viladot i Puig. Tots Pedra d’Agramunt. són empresonats. El dia 3 d’octubre el governador civil Dia 15: Santa Teresa de Jesús. Santa Teresa era l’ad- confi rma la suspensió del càrrec de l’alcalde Ramon Vi- vocada dels caçadors d’ocells amb trampes i paranys. ladot i ordena la formació d’un expedient per destituir- El dia d’avui sortien al bosc i paraven gran nombre de lo. El dia 31 d’octubre es llegeix un telegrama al Ple trampes. Era de rigor no portar a casa cap dels ocells de l’Ajuntament assabentant que són posats en llibertat els 10 agramuntins empresonats a Lleida, entre el quals que agafaven; se’ls havien de menjar al bosc mateix hi ha l’alcalde i el seu fi ll Josep M. Mentrestant es van en un àpat a base de moixonets. Avui el que tenia gos produir eleccions a diputats provincials el 24 d’octubre JOSEP ROVIRA el tractava a cos de rei semblant com es fa el dia Sant de 1909, essent elegit en primer lloc pel districte de Roc. Els caçadors d’ocells no estaven gaire ben consi- Balaguer Josep M. Viladot i Puig, del partit Unió Repu- Temps derats, el seu art era tingut com molt ínfi m i entre els blicana, amb 5.898 vots. caçadors se’l considera el darrer graó de la classe. R. Bernaus i Santacreu PLUJA CAIGUDA DURANT L’AGOST

GRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES D’AGOST Dia 1 ...... Inapreciable °C 119,4 l./m2 Dia 5 ...... Inapreciable Dia 6 ...... Inapreciable 40 40 Dia 13 ...... 0,3 l./m2 2 35 35 Dia 14 ...... 5,2 l./m Dia 16 ...... Inapreciable 30 30 Dia 22 ...... Inapreciable Dia 27 ...... 5,0 l./m2 25 25 Dia 31 ...... 119,4 l./m2 20 20 TOTAL ...... 129,9 l./m2

15 15 TEMPERATURES EXTREMES DE L’AGOST 10 10 Màxima del mes ...... 38°, dia 6 5 5 Mínima del mes ...... 12°, dia 16 0 0 Oscil·lació extrema mensual ...... 26° Mitja de les màximes ...... 31,774° –5 Mitja de les mínimes ...... 18,032° Mitja de les mitjanes ...... 24,903° 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Dies Temperatura màxima: Temperatura mínima: Precipitacions: L’observador: Deudat Pont

[SETEMBRE 2008] sió 535 69 Primer Aniversari Jaume Figueres i Jumela

que morí el 20 de setembre de 2007.

Els amics mai no t’oblidaran.

Agramunt, setembre de 2008

No ens entristim pas per haver-la perdut, sinó alegrem-nos per haver-la tingut.

Sisè aniversari Antonieta Valls i Trepat Vda. d’Amadeu Amigó Pla

Que morí el dia 1 de setembre de 2002.

Sempre estaràs en el cor dels qui t’estimen.

70 sió 535 [SETEMBRE 2008] LLEURE AMENITATS

Les 7 diferències

❚ per Ricard Bertran

Senyeres als carrers de la nostra Vila en motiu de la Festa Major i de la Diada Nacional de Cata- lunya.

La foto de l'es querra és l’ori ginal, mentre que a la de la dreta s’han fet set mo diﬁ - cacions. A veure si les tro beu!

❚ Coordina Rosa Maria Sera

SOPA CATALANA SALT DE CAVALL MANERA DE RESOLDRE’S: Una vegada hàgiu remarcat Començant per la síl·laba on asse- totes les paraules a l’encasellat, amb les restants, llegides nyala la ﬂ etxa, i fent el moviment correlativament, obtindreu la deﬁ nició d’una d’elles. del CAVALL als escacs, trobareu un Solució a les refrany català. 7 diferències:

En lom, bur

va, ros i Mar

net Sa més com Solució a la SOPA

CATALANA

CR... CENDEIX AL MAR PER PER MAR AL CENDEIX

són. més ti en DES- QUE PERÒ ÇA, RENTS D’AIGUA DOL- D’AIGUA RENTS

REMUNTA ELS COR- ELS REMUNTA

COMESTIBLE, QUE QUE COMESTIBLE,

QUENT, DE CARN CARN DE QUENT,

Solució al SALT DE CAVALL, per P.R.: LLIS- PELL DE DE,

va, més burros són. burros més va,

GUIL·LIFORME, ÀPO- GUIL·LIFORME,

PEIX TELEOSTI, AN- TELEOSTI, PEIX En Martinet i en Salom, com més més com Salom, en i Martinet En

[SETEMBRE 2008] sió 535 71 Trenta-sisè i catorzè aniversari

Joan Bertran i Cortés Joan Bertran i Pujol

La família no els oblida i agraeix els tingueu presents en el record i en l’oració.

Agramunt, setembre de 2008

72 sió 535 [SETEMBRE 2008] LA FOTO per JOSEP BERTRAN

quest rètol és una veritable relí- Aquia del patrimoni històric agra- muntí, que caldria salvaguardar quan s’enderroqui la casa on està subjecte. Data d’abans de la Guerra Civil del 1936. Situat a l’entrada de la Vila des de l’actual avinguda de Marià Jolonch, demanava als pocs vehicles que devien circular per la carretera de Cervera, que anessin a poc a poc. Està escrit en català i les autoritats franquistes no el van fer retirar. Tal vegada ja estava rovellat i no el van veure. De fet s’hi va passar tota la dictadura. L’any 1979, el primer Ajuntament democrà- tic el va recuperar com a doble testimoni: com un senyal de trànsit d’una època i com a pervivència pública del català durant el franquisme. De fet, però, la seva recomanació continua ben vigent.

LA CALAISERA per SERAFINA BALASCH

[SETEMBRE 2008] sió 535 73 74 sió 535 [SETEMBRE 2008] L’àlbum

Aquest grup de noies posen en una foto de família en el local d’Acció Catòlica que hi havia als baixos de l’edifi ci dels Hermanos, aleshores ja l’Acadèmia Agrícola i Mercantil. El jovent hi anava a fer activitats, fi ns que es va inaugurar el Foment l’any 1950. De fet, però, la seva utilitat va perdurar fi ns que el senyor Villegas va ampliar les instal·lacions del centre i convertí el local en una aula. En aquesta foto, com en altres que hem publicat, podem apreciar clarament les semblances físiques que es van passant a través de generacions. El néts d’algunes noies de la foto són clavats que elles. Pel que fa a la foto del mes passat, el nom correcte de la noia amb el número 10 és Mª Lluïsa Garcia Robert. 4 3 1 2 5 6 7 D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 11 10 12 13 9 14 1) Dolors Solans, 2) (?), 3) Anna Mª Barril, 4) Mª 8 Pilar Carrera, 5) Mª Teresa Font, 6) Mª Neus Ros, 18 19 20 17 21 7) Anna Mª Moli. 15 16 22 8) Mª Carme Pla, 9) Rosita Tallaví, 10) Paquita 23 24 Llanes, 11) Rosalia Esteve, 12) (?), 13) Rosa Mª Díez, 14) Pilar Cortada. 15) Lola Santiveri, 16) Pepita Pinós, 17) Teresa Cortés, 18) Celestina Bonet, 19) Roser Martorell, 20) Huguet, 21) Pilar Vinyals, 22) Carme Santiveri. 23) Carme Barril, 24) (?).

[SETEMBRE 2008] sió 535 75 76 sió 535 [SETEMBRE 2008]