La Formació Històrica De Les Garrigues: Comarca Natural, Circumscripció Administrativa I Ens Local1
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
•t<~ LA FORMACIÓ HISTÒRICA DE LES GARRIGUES: COMARCA NATURAL, CIRCUMSCRIPCIÓ ADMINISTRATIVA I ENS LOCAL1 Vicenç Aguado i Cudolà SUMARI- I - OBJECTIUS I PLANTEJAMENT GENERAL; II.- ELS ANTECEDENTS: EL TE- RRITORI DE LES GARRIGUES EN LES DIVISIONS HISTÒRIQUES DE CATALUNYA; III.- LES GARRIGUES COM A COMARCA NATURAL; IV.- LES GARRIGUES COM A CIRCUMSCRIPCIÓ ADMINISTRATIVA: LA SEVA FORMACIÓ A PARTIR DEL PARTIT JUDI- CIAL DE LES BORGES; V.- LES GARRIGUES COM A ENS LOCAL: MANCA DE COMPETÈNCIES I VERTEBRACIÓ DE LA COMARCA; VI.- L'ASSOCIACIONISME I EL FET CULTURAL COM A FACTOR DE COHESIÓ DE LA COMARCA VIL- ALTERNATIVES POSSI- BLES A L'ACTUAL ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. VIII.- CONCLUSIONS: 1.- L'estructura actual de la comarca de Les Garrigues és el resultat d'una reforma dels partits judicials espanyols; 2.- La necessitat de repensar l'àmbit comarcal dins el debat de l'organització territorial de Catalunya per a aconseguir una major cohesió entre les poblacions de Les Garrigues; IX.- APÈNDIXS: 1.- Enquesta sobre les comarques naturals realitzada per la Mancomunitat de Catalunya (1917); 2.- Enquesta cursa- da a tots els Ajuntaments de Catalunya per tal de fixar les comarques segons el concepte popular i establir els mercats segons la convergència de relacions comercials comarcals (1931) OBJECTIUS I PLANTEJAMENT GENERAL Convencionalment i en una primera aproximació, la Comarca de Les Garrigues sembla una realitat històrica, geogràfica, política i administrativa ben definida. No obstant això, des d'una aproximació més detinguda, cal dir que no sempre ha estat així. Tal i com es veurà al llarg d'aquest estudi, algunes de les poblacions que avui formen part de la seva estructura política i administrati- va, van manifestar en el passat que pertanyien a d'altres comarques naturals com són El Pla d'Urgell i La Baixa Segarra. És més, una part important de municipis que es consideraven històricament de Les Garrigues formen part, en l'actualitat, d'una altra comarca administrativa com és El Segrià. Fet que, tal vegada, hauria de fer replantejar els actuals límits comarcals. El més sorprenent és que la pròpia capital de Les Garrigues, Les Borges Blanques, no es con- siderava històricament part d'aquesta comarca. Així, és prou simptomàtic que, fins dates no gaire llunyanes en el temps, el seu nom era Les Borges d'Urgell, com encara ens recorden les escrip- tures antigues i les persones grans. A més a més, una de les dues cooperatives agrícoles que encara funcionen a aquesta ciutat i que fou fundada a començaments del segle XX (1919) es diu precisa- 1 Vull fer constar el meu agraïment al Sr. Fèlix Martín i Vilaseca, que ha estat el President fundador del Centre d'Estudis de Les Garrigues durant el període 2002-2003, per haver-me proporcionat llibres que van pertànyer a la biblioteca de l'il·lustre advocat Sr. Antoni Bergós, que fou membre de la Ponència d'Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya (1931). També vull agrair al Sr. Ramon M. Arbós i Palau, Vice-president de l'esmentat Centre, per haver-me proporcionat bibliografia d'interès. I finalment però no en dar- rer lloc, vull estendre el meu agraïment al meu mestre el Dr. Tomàs Font i Llovet, per haver-me transmès la seva passió per l'estudi del Dret Local. iv TROBADA D'ESTUDIOSOS DE LA COMARCA DE LES GARRIGUES WMMMMMMMMMMMMMMMMMMAMMMM ment "Pla d'Urgell"2. Cal tenir en compte que tradicionalment, s'havia considerat com a capital de la comarca natural de Les Garrigues el municipi de La Granadella. Van ser, però, una altra sèrie de criteris de caire econòmic, social, d'infrastructures i de comunicacions, els que van acabar decidint la creació d'una comarca administrativa entre la plana de Lleida i les comarques de Tarragona que prengué com a capital el municipi de Les Borges Blanques3. En efecte, tal i com veurem en aquest treball, van ser dos els factors determinants de l'actu- al estructuració de la comarca de Les Garrigues: la indústria de l'oli que s'agrupava sota la denominació d'origen "Oli de Borges"4 i la creació del partit judicial de Les Borges Blanques. En l'actualitat, curiosament, la denominació d'origen ha passat a denominar-se "Oli de Les Garrigues"5. Fet que, d'entrada, denota una major assumpció del fet comarcal, si bé la seu de la DO es va traslladar primer de Les Borges a La Granadella i després a Lleida6, malgrat les crí- tiques que això ha generat7. La major paradoxa és, tal i com veurem més endavant, que el partit judicial de les Borges Blanques, que va constituir la base de l'organització comarcal, va ser suprimit fa uns anys, malgrat les reivindica- cions que es van plantejar per a la seva recuperació. La necessitat d'una major proximitat de la justícia als ciutadans és una de les raons fonamentals per a defensar la necessitat de reinstaurar una altra vega- da un Jutjat de primera instància i instrucció amb seu a Les Borges Blanques. Per totes aquestes raons, la comarca de Les Garrigues esdevé, al meu entendre, un exemple para- digmàtic per a comprendre el procés de formació de l'actual estructura territorial de Catalunya. Es trac- ta d'una zona de l'anomenada Catalunya Nova que si bé comprèn una part important de l'anomenada comarca natural, inclou d'altres municipis que s'havien considerat tradicionalment d'altres comarques. Van ser la introducció de criteris racionals d'ordenació del territori que van portar a definir uns límits que amb el temps han estat assumits per una part important de municipis. Això no vol dir, que la defini- ció actual de Les Garrigues sigui un tema definitivament tancat, sinó que requereix un debat profund i seré on prevalgui la voluntat dels municipis que sentin com a pròpia la comarca i manifestin, a través de processos participatius, la voluntat de formar-hi part. Voluntat que, en qualsevol cas, no bastarà per si sola sinó que s'haurà d'inserir en un debat més ampli sobre l'organització territorial de Catalunya i la seva aprovació per una Llei del Parlament de Catalunya. 2 Segons la web d'aquesta Cooperativa: "Pla d'Urgell, Stat. Coop. C. Ltda. És una entitat agrícola que va ser fundada l'any 1917 [...] Tot fque estem en la comarca de Les Garrigues, a molts els pot estranyar el nostre nom però la cosa és fàcil d'explicar, ja que en aque- lls anys el nom del nostre poble era Les Borges Blanques d'Urgell". Vid. la següent adreça electrònica: http://www.pladurgellcoop.com/index.htm 3 Vid. Generalitat de Catalunya: Divisió Territorial. Estudis i Projectes. Nomenclàtor de municipis. Text, Barcelona, 1933, p. 209: "Donada la coincidència d'aquella comarca político-administrativa amb el partit judicial de les Borges és natural que la capital en sigui les Borges Blanques. Cal confessar, com ja s'ha dit en el curs dels estudis i projectes de la Ponència, la poca atracció que en general té aquesta vila sobre els pobles de les Garrigues; però com sigui que el criteri normatiu de la divisió en aquest segon projecte aconsella la partició de l'extensa rodalia mercadera de Lleida a causa de la considerable població que enclou, és evident que, ni pels interessos creats, ni per raons tradicionals, ni per possibilitats futures, cap altra vila de les incloses en aquesta comarca de les Garrigues no podria assolir la capitalitat. Cal tenir en compte, demés, per a aquesta atribució, la importància creixent de les Borges Blanques en la producció oleícola del país i que els oliverars dominen en el territori que se li assigna." 4 Vid. les Ordres de 28 d'octubre de 1975, per la qual es reconeix la Denominació d'Origen Borges Blanques, i de 10 de maig de 1977, per la qual es reglamenta la Denominació d'Origen Borges Blanques i el seu Consell Regulador. 5 Vid. l'Ordre del Conseller d'Agricultura Ramaderia i Pesca de 9 d'agost de 1993, per la qual es canvia el nom Denominació d'Origen Borges Blanques pel de Denominació d'Origen les Garrigues (DOGC 1784, 16 d'agost de 1993). La modificació es modifica en el Preàmbul de l'Ordre de la següent forma: Vist que la protecció de la Denominació d'Origen Borges Blanques s'estén no únicament al terme municipal de les Borges Blanques, sinó fonamentalment a la comarca de les Garrigues". 6 Vid. la revista quinzenal Som Garrigues 42, setmana del 28 a l'li d'octubre de 2001, portada i p. 13: "La DO Garrigues anuncia el trasllat de la seu de la Granadella a Lleida. Les condicions del local i el fet que el municipi no estigui dins l'entitat, motius de la decisió". "... el president va explicar que "ara que la Granadella ja no és de la DO no té sentit continuar al municipi" i va afegir que potser la millor solució seria establir la seu a Lleida "perquè ningú s'enfadi, ja que la DO agrupa cooperatives de tres comarques difer- ents (Garrigues, Segrià i Urgell)." 7 Així, per exemple, vegeu l'editorial de la revista quinzenal Som Garrigues 43, setmana del 12 al 25 d'octubre de 2001. ELS ANTECEDENTS: EL TERRITORI DE LES GARRIGUES EN LES DIVISIONS HISTÒRIQUES DE CATALUNYA El territori que conforma l'actual comarca administrativa de Les Garrigues fou el passat una zona que pertanyia a diverses circumscripcions, en base al repartiment del poder en el territori entre els comtes-reis i els senyors laics i religiosos. Aquesta distribució del territori obeïa, doncs, a criteris de caire patrimonial en el que els senyors anaven adquirint el domini sobre els seus territoris mitjançant diversos títols (dret de conquesta, pactes, donacions, herències, compres, empenyoraments, etc.).