•t<~ LA FORMACIÓ HISTÒRICA DE LES GARRIGUES: COMARCA NATURAL, CIRCUMSCRIPCIÓ ADMINISTRATIVA I ENS LOCAL1
Vicenç Aguado i Cudolà
SUMARI- I - OBJECTIUS I PLANTEJAMENT GENERAL; II.- ELS ANTECEDENTS: EL TE- RRITORI DE LES GARRIGUES EN LES DIVISIONS HISTÒRIQUES DE CATALUNYA; III.- LES GARRIGUES COM A COMARCA NATURAL; IV.- LES GARRIGUES COM A CIRCUMSCRIPCIÓ ADMINISTRATIVA: LA SEVA FORMACIÓ A PARTIR DEL PARTIT JUDI- CIAL DE LES BORGES; V.- LES GARRIGUES COM A ENS LOCAL: MANCA DE COMPETÈNCIES I VERTEBRACIÓ DE LA COMARCA; VI.- L'ASSOCIACIONISME I EL FET CULTURAL COM A FACTOR DE COHESIÓ DE LA COMARCA VIL- ALTERNATIVES POSSI- BLES A L'ACTUAL ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. VIII.- CONCLUSIONS: 1.- L'estructura actual de la comarca de Les Garrigues és el resultat d'una reforma dels partits judicials espanyols; 2.- La necessitat de repensar l'àmbit comarcal dins el debat de l'organització territorial de Catalunya per a aconseguir una major cohesió entre les poblacions de Les Garrigues; IX.- APÈNDIXS: 1.- Enquesta sobre les comarques naturals realitzada per la Mancomunitat de Catalunya (1917); 2.- Enquesta cursa- da a tots els Ajuntaments de Catalunya per tal de fixar les comarques segons el concepte popular i establir els mercats segons la convergència de relacions comercials comarcals (1931)
OBJECTIUS I PLANTEJAMENT GENERAL Convencionalment i en una primera aproximació, la Comarca de Les Garrigues sembla una realitat històrica, geogràfica, política i administrativa ben definida. No obstant això, des d'una aproximació més detinguda, cal dir que no sempre ha estat així. Tal i com es veurà al llarg d'aquest estudi, algunes de les poblacions que avui formen part de la seva estructura política i administrati- va, van manifestar en el passat que pertanyien a d'altres comarques naturals com són El Pla d'Urgell i La Baixa Segarra. És més, una part important de municipis que es consideraven històricament de Les Garrigues formen part, en l'actualitat, d'una altra comarca administrativa com és El Segrià. Fet que, tal vegada, hauria de fer replantejar els actuals límits comarcals. El més sorprenent és que la pròpia capital de Les Garrigues, Les Borges Blanques, no es con- siderava històricament part d'aquesta comarca. Així, és prou simptomàtic que, fins dates no gaire llunyanes en el temps, el seu nom era Les Borges d'Urgell, com encara ens recorden les escrip- tures antigues i les persones grans. A més a més, una de les dues cooperatives agrícoles que encara funcionen a aquesta ciutat i que fou fundada a començaments del segle XX (1919) es diu precisa-
1 Vull fer constar el meu agraïment al Sr. Fèlix Martín i Vilaseca, que ha estat el President fundador del Centre d'Estudis de Les Garrigues durant el període 2002-2003, per haver-me proporcionat llibres que van pertànyer a la biblioteca de l'il·lustre advocat Sr. Antoni Bergós, que fou membre de la Ponència d'Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya (1931). També vull agrair al Sr. Ramon M. Arbós i Palau, Vice-president de l'esmentat Centre, per haver-me proporcionat bibliografia d'interès. I finalment però no en dar- rer lloc, vull estendre el meu agraïment al meu mestre el Dr. Tomàs Font i Llovet, per haver-me transmès la seva passió per l'estudi del Dret Local. iv TROBADA D'ESTUDIOSOS DE LA COMARCA DE LES GARRIGUES WMMMMMMMMMMMMMMMMMMAMMMM ment "Pla d'Urgell"2. Cal tenir en compte que tradicionalment, s'havia considerat com a capital de la comarca natural de Les Garrigues el municipi de La Granadella. Van ser, però, una altra sèrie de criteris de caire econòmic, social, d'infrastructures i de comunicacions, els que van acabar decidint la creació d'una comarca administrativa entre la plana de Lleida i les comarques de Tarragona que prengué com a capital el municipi de Les Borges Blanques3. En efecte, tal i com veurem en aquest treball, van ser dos els factors determinants de l'actu- al estructuració de la comarca de Les Garrigues: la indústria de l'oli que s'agrupava sota la denominació d'origen "Oli de Borges"4 i la creació del partit judicial de Les Borges Blanques. En l'actualitat, curiosament, la denominació d'origen ha passat a denominar-se "Oli de Les Garrigues"5. Fet que, d'entrada, denota una major assumpció del fet comarcal, si bé la seu de la DO es va traslladar primer de Les Borges a La Granadella i després a Lleida6, malgrat les crí- tiques que això ha generat7. La major paradoxa és, tal i com veurem més endavant, que el partit judicial de les Borges Blanques, que va constituir la base de l'organització comarcal, va ser suprimit fa uns anys, malgrat les reivindica- cions que es van plantejar per a la seva recuperació. La necessitat d'una major proximitat de la justícia als ciutadans és una de les raons fonamentals per a defensar la necessitat de reinstaurar una altra vega- da un Jutjat de primera instància i instrucció amb seu a Les Borges Blanques. Per totes aquestes raons, la comarca de Les Garrigues esdevé, al meu entendre, un exemple para- digmàtic per a comprendre el procés de formació de l'actual estructura territorial de Catalunya. Es trac- ta d'una zona de l'anomenada Catalunya Nova que si bé comprèn una part important de l'anomenada comarca natural, inclou d'altres municipis que s'havien considerat tradicionalment d'altres comarques. Van ser la introducció de criteris racionals d'ordenació del territori que van portar a definir uns límits que amb el temps han estat assumits per una part important de municipis. Això no vol dir, que la defini- ció actual de Les Garrigues sigui un tema definitivament tancat, sinó que requereix un debat profund i seré on prevalgui la voluntat dels municipis que sentin com a pròpia la comarca i manifestin, a través de processos participatius, la voluntat de formar-hi part. Voluntat que, en qualsevol cas, no bastarà per si sola sinó que s'haurà d'inserir en un debat més ampli sobre l'organització territorial de Catalunya i la seva aprovació per una Llei del Parlament de Catalunya.
2 Segons la web d'aquesta Cooperativa: "Pla d'Urgell, Stat. Coop. C. Ltda. És una entitat agrícola que va ser fundada l'any 1917 [...] Tot fque estem en la comarca de Les Garrigues, a molts els pot estranyar el nostre nom però la cosa és fàcil d'explicar, ja que en aque- lls anys el nom del nostre poble era Les Borges Blanques d'Urgell". Vid. la següent adreça electrònica: http://www.pladurgellcoop.com/index.htm 3 Vid. Generalitat de Catalunya: Divisió Territorial. Estudis i Projectes. Nomenclàtor de municipis. Text, Barcelona, 1933, p. 209: "Donada la coincidència d'aquella comarca político-administrativa amb el partit judicial de les Borges és natural que la capital en sigui les Borges Blanques. Cal confessar, com ja s'ha dit en el curs dels estudis i projectes de la Ponència, la poca atracció que en general té aquesta vila sobre els pobles de les Garrigues; però com sigui que el criteri normatiu de la divisió en aquest segon projecte aconsella la partició de l'extensa rodalia mercadera de Lleida a causa de la considerable població que enclou, és evident que, ni pels interessos creats, ni per raons tradicionals, ni per possibilitats futures, cap altra vila de les incloses en aquesta comarca de les Garrigues no podria assolir la capitalitat. Cal tenir en compte, demés, per a aquesta atribució, la importància creixent de les Borges Blanques en la producció oleícola del país i que els oliverars dominen en el territori que se li assigna." 4 Vid. les Ordres de 28 d'octubre de 1975, per la qual es reconeix la Denominació d'Origen Borges Blanques, i de 10 de maig de 1977, per la qual es reglamenta la Denominació d'Origen Borges Blanques i el seu Consell Regulador. 5 Vid. l'Ordre del Conseller d'Agricultura Ramaderia i Pesca de 9 d'agost de 1993, per la qual es canvia el nom Denominació d'Origen Borges Blanques pel de Denominació d'Origen les Garrigues (DOGC 1784, 16 d'agost de 1993). La modificació es modifica en el Preàmbul de l'Ordre de la següent forma: Vist que la protecció de la Denominació d'Origen Borges Blanques s'estén no únicament al terme municipal de les Borges Blanques, sinó fonamentalment a la comarca de les Garrigues". 6 Vid. la revista quinzenal Som Garrigues 42, setmana del 28 a l'li d'octubre de 2001, portada i p. 13: "La DO Garrigues anuncia el trasllat de la seu de la Granadella a Lleida. Les condicions del local i el fet que el municipi no estigui dins l'entitat, motius de la decisió". "... el president va explicar que "ara que la Granadella ja no és de la DO no té sentit continuar al municipi" i va afegir que potser la millor solució seria establir la seu a Lleida "perquè ningú s'enfadi, ja que la DO agrupa cooperatives de tres comarques difer- ents (Garrigues, Segrià i Urgell)." 7 Així, per exemple, vegeu l'editorial de la revista quinzenal Som Garrigues 43, setmana del 12 al 25 d'octubre de 2001. ELS ANTECEDENTS: EL TERRITORI DE LES GARRIGUES EN LES DIVISIONS HISTÒRIQUES DE CATALUNYA El territori que conforma l'actual comarca administrativa de Les Garrigues fou el passat una zona que pertanyia a diverses circumscripcions, en base al repartiment del poder en el territori entre els comtes-reis i els senyors laics i religiosos. Aquesta distribució del territori obeïa, doncs, a criteris de caire patrimonial en el que els senyors anaven adquirint el domini sobre els seus territoris mitjançant diversos títols (dret de conquesta, pactes, donacions, herències, compres, empenyoraments, etc.). A aquest domini fonamentalment patrimonial s'afegirà posteriorment l'adquisició de facultats juris- diccionals que el monarca va alienar progressivament en favor dels senyors, especialment durant els segles XIII i XIV. Trobem una divisió important del territori en l'Alta Edat Mitjana entre els valiats islàmics de Lleida i Siurana. Aquests límits, una mica imprecisos, sembla que s'estenien d'acord amb els Termini Antiqui Civitatis Ilerde (1170) et usque ad velosel qui est de Ilerda8. No obstant això, les poblacions que són a l'extrem est del que avui és la comarca administrativa van acabar pertanyent al valiat islàmic de Siurana. Així, aquesta divisió ha perdurat fins als nostres dies amb l'actual dis- tribució de les diòcesis de l'Arquebisbat de Tarragona i el Bisbat de Lleida. D'aquesta forma, hi ha una sèrie de parròquies de la comarca administrativa de Les Garrigues que pertanyen a l'Arquebisbat de Tarragona (Arxiprestat d'Urgell-Garrigues) com són: La Pobla de Cérvoles, El Vilosell, L'Albi, Cervià de Les Garrigues, Vinaixa, Fulleda, L'Espluga Calba, Tarrés i Arbeca. En canvi, la resta de parròquies pertanyen a la Diòcesi de Lleida (Arxiprestat Baix Urgell-Les Garrigues), com són: Les Borges Blanques, L'Albagés, Bovera, El Cogul, La Floresta, La Granadella, Juneda, Juncosa, Bellaguarda (La Pobla o Pobleta de Granadella), Puiggròs, Soleràs i Els Torms. Dins d'aquest darrer Arxiprestat cal afegir també d'altres parròquies que tradicional- ment s'inclouen dins la comarca natural de Les Garrigues com són: Maials, Llardecans, Almatret, Torrebesses, Aspa i Sarroca de Lleida . Històricament, el territori s'organitzà durant molts segles en una divisió en diversos senyorius laics i religiosos. Si bé moltes d'aquestes poblacions van pertànyer inicialment als comtes-reis, pos- teriorment aquests van vendre o alienar els títols que tenien sobre aquestes. Així, era clarament de senyoriu reial Les Borges Blanques que tenia la consideració de "carrer de Lleida"9. Trobem també diversos senyorius laics com és L'Albi que era cap de la seva Baronia10, Arbeca11 i La Floresta que pertanyia al Ducat de Medinaceli, Juneda que era del Ducat de Cardona, així com diversos senyorius com el que aplegava a les poblacions de Bovera, Granadella12 i Bellaguarda que eren de N. Àger Queralt i Puiggròs que era del senyoriu de Boatella de Subies. Pel que fa a les Ordres Militars cal
8 Vid. J. E. GARCIA I BIOSCA: Els orígens històrics del terme de Lleida. La formació d'un territori urbà (s. XI i XII), Ed. Ajuntament d'Alguaire, Col. "Josep Lladonosa", pp. 167-170. En aquest llibre, l'autor discrepa de J. LLADONOSA al considerar que el Velosel que s'esmenta en els Termini Antiqui Civitatis Ilerde no estava ubicat on es troba l'actual població del Vilosell sinó en un indret molt més proper a la ciutat de Lleida. 9 L'anomenat "dret de carreratge" consistia en què una població subjecta a jurisdicció senyorial passava a formar part d'un municipi de jurisdicció reial. Amb aquesta ficció jurídica s'estenia el seu veïnatge i els seus privilegis, passant a dependre direc- tament del rei i eliminant la dependència de l'antic senyor. Segons s'assenyala a la pàgina web oficial de l'Ajuntament de Les Borges Blanques: "La vila de les Borges per tractes amb els albacees de Pere de Sanahuja, es va redimir de la senyoria mitjançant el pagament d'un cànon censual i per voluntat dels veïns es va convertir en un "carrer de Lleida". Els Pahers van substituir en el castell i en la casa comunal de les Borges Blanques el blasó dels Sanahuja pels tres lliris i camp barrat de la ciutat de Lleida. Aquestos van anar canviant al llarg dels segles fins aparèixer la figura d'un bou davall els lliris de Lleida i un moro en la part supe- rior. Amb el temps veurem desaparèixer els lliris i el cap del moro, quedant definitivament els pals daurats damunt el camp de gules i el bou o toro." Aquest text pot consultar-se en el moment d'elaboració d'aquest treball en la següent adreça electrónica: http://www.lesborgesb.com/coneixer/general/escut2.html 10 Vid. J. LLADONOSA I PUJOL: Història de L'Albi i de la seva antiga baronia, Ed. Ajuntament de la vila de L'Albi. 11 Vid. J. M. SANS I GENÉ; A. PAU I SANS: Arbeca: història i record, Ed. Ajuntament de la vila d'Arbeca, Arbeca, 1983 12 Vid. ]. LLADONOSA I PUJOL; J. SOLÉ I SEGARRA: Història de La Granadella, Ed. Ajuntament de la vila de La Granadella, La Granadella, 1983. dir que L'Espluga Calba13 pertanyia a l'Ordre de Sant Joan. També cal destacar als senyorius de les comunitats religioses i en especial al Monestir de Poblet14 que aplegava els actuals municipis de L'Albagés, Cervià de Les Garrigues, El Cogul, Fulleda, Juncosa15, La Pobla de Cérvoles16, Soleràs, Tarrés17, Els Torms, El Vilosell18 i Vinaixa. Finalment, cal citar dins d'aquest darrer apartat de senyo- rius religiosos la Cartoixa d'Escala Dei que tenia les poblacions de Castelldans i Els Omellons19. El territori també es dividia en les anomenades vegueries al front de les quals hi era el veguer que era un representant del comte-rei. El nombre i l'extensió de les vegueries va variar molt en el temps. Tenim documentat que a l'any 1359, en temps del comte-rei Pere III, el territori que avui forma part de Les Garrigues estava repartit entre la vegueria de Lleida i la vegueria de Montblanc. Pertanyien a la Vegueria de Lleida les poblacions de Arbeca (68 focs), Bellaguarda (6 focs), Les Besses (Cervià) (12 focs), Bovera (10 focs), Castelldans (43 focs), El Cogul (16 focs), La Granadella (79 focs), Juncosa (35 focs), Puiggròs (20 focs), El Soleràs (9 focs), Els Torms (11 focs). En canvi, eren de la Vegueria de Montblanc les poblacions de L'Albi (63 focs), Belianes (20 focs), L'Espluga Calba (42 focs), La Pobla de Cérvoles (21 focs), El Vilosell (61 focs) i Vinaixa (58 focs). La pertinença a una vegueria o una altra s'explica en funció del senyor que detentava la juris- dicció sobre aquell territori. Al segle XIV, la jurisdicció sobre determinades poblacions del que ara constitueixen Les Garrigues, com eren La Pobla de Cérvoles, El Vilosell i Vinaixa, estaven en mans dels comtes de Prades fet que determinava la seva pertinença a la Vegueria de Montblanc. Cal dir, però que a partir del segle XV el Comte de Prades va alienar les seves facultats jurisdic- cionals sobre aquests llocs als Abats de Poblet. Aquest fet comportà que passessin a la Vegueria de Lleida com ja ho eren una part important de les poblacions del que avui anomenem Les Garrigues. D'aquesta forma, cal esmentar l'important obra de L. DE PEGUERA en la que es fa esment de les poblacions que pertanyien a les diferents vegueries20. Segons aquest autor trobem que pertanyien a la Vegueria de Lleida: a) entre els llocs que són del senyor Rei a Les Borges Blanques; b) entre els lloc que son de l'Abat de Poblet: Lo Cogul, Terres, Les Beces, Vellucell, Vinaxa, Albagés, Pobla de Siervoles, Soleras i La Fulleda; c) entre els llocs que són del Duc de Cardona: Arbeca i Iuneda; d) entre els llocs que són de Baró: Granyena i Granadella. També segons aquest autor corresponien a la Vegueria de Montblanc: a) entre els llocs que són de la Religió de Sant Joan a La Spluga Calvo; i b) entre els llocs que són de Baró: Albi i Servià.21 Després de la Guerra de Successió i amb els Decrets de Nova Planta (1716), el territori passà a organitzar-se en corregiments. L'edicte de 1719 on apareix la delimitació dels dotze corregiments va ser obra del Marquès de Castel-Rodrigo. En un manuscrit del segle XVIII consta, entre la relació de pobles que constitueixen el Corregiment de Lleida els següents: Arbeca (131 cases i 546 habitants), Castell de Asens (30 cases i 109 habitants), Cogul (14 cases i 59 habitants), Las Borjas Blancas (145 cases i 468 habitants), Omellons (26 cases i 126 habitants), Puiggròs (19 cases i 64 habitants),
a 13 ylc¡ § AMAT I FLOTATS: L'Espluga Calba: un poble amb passat, que viu el present, obert al futur, 3 ed., Ed. Pagès, Lleida, 1999. 14 Vid. A. ALTISENT: Història de Poblet, Ed. Abadia de Poblet, 1974. 15 Vid. B. FARRÉ I LLORETA: Juncosa de Les Garrigues. Una vila del senyoratge de Poblet, Ed. Diputació de Lleida, Lleida, 1995.
16 ylc¡ 3 FARRÉ I LLORETA: Història de la Pobla de Cérvoles. Una vila fundada per Poblet, Ed. Ajuntament de La Pobla de Cérvoles, La Pobla de Cérvoles, 1987. 17 Vid. A. ARBÓS I PASCUAL; R. M. ARBÓS I PALAU: Tarrés, tesel·la nacional, Ed. Diputació de Lleida, Lleida, 1999. 18 Vid. B. FARRÉ I LLORETA: El Vilosell un poble a l'ombra de Poblet: notes històriques, 1984. 19 Vid. E. GORT JUANPERE: Història de la Cartoixa d'Escaladei, Ed. Fundació Roger de Belfort, Reus, 1998, p. 136 i en especial per a Castelldans les pp. 156-161. Vi d. L. DE PEGUERA: Práctica, forma y estil de celebrar corts generals en Cathalunya y materias incidents en aquellas. Dividida en tres parts, Ed. Rafael Figuerò, 1701. 21 Vid. Còpia d'una relació de pobles, per Corregiments, treta d'un manuscrit, probablemen de mitjans del segle XVIII, que es guar- da a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. La còpia l'he consultada a l'Arxiu de la Diputació de Barcelona. Soleràs (17 cases i 57 habitants), Torms (11 cases i 38 habitants), Vellusell (46 cases i 130 habitants) i Vinaixa (36 cases i 142 habitants). Està documentat que en 1831 la majoria de poblacions que després constituïren el partit judicial de les Borges formaven part del Corregiment de Lleida: Arbeca (1500 ànimes), Bovera (65 ànimes), Castelldans (509 ànimes), Cervià de Les Garrigues (30 ànimes), El Cogul (300 ànimes), L'Espluga Calba (877 ànimes), La Floresta (17 ànimes), Fulleda (250 ànimes), La Granadella (1200 ànimes), Juneda (1000 ànimes), Omellons (300 ànimes), Pobla de Cérvoles (669 ànimes), Pobla de la Granadella (280 ànimes) Puiggròs (82 ànimes), El Soleràs (418 ànimes), Tarrés (135 ànimes), Els Torms (289 ànimes), El Vilosell (450 ànimes) i Vinaixa (459 ànimes). En canvi, formaven part del Corregiment de Tarragona: L'Albi (900 ànimes) i Belianes (253 ànimes). El fet que L'Albi formés part del Corregiment de Tarragona s'explica pel fet que la jurisdicció sobre aquest lloc pertanyia al Baró de L'Albi.
LES GARRIGUES COM A COMARCA NATURAL El nom de La Garriga per referir-se a la nostra comarca apareix documentat en diversos autors entre finals del segle XVI i començaments del segle XVII. El rector de La Selva del Camp O. MANESCAL escriu l'any 1594 una llista que va inspirar a d'altres autors posteriors on apareix en el nom d'aquesta comarca. Cap a l'any 1600, el jesuïta P. GIL I ESTALELLA escriu el Llibre primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta de Historia o descripció natural, ço és de cosas naturals de Cathaluña, que ha estat considerat com la primera geografia de Catalunya. En aquesta obra fa una divisió en 27 circumscripcions que anomena indistintament de diverses formes: parts, partides, partides de terres, climes, comarques o regions. El territori del que avui considerem Les Garrigues apareix en vàries d'aquestes circumscripcions. Així la núm. 18 "és Urgell, entenent per Urgell no La Seu, ni lo Bisbat sino lo Pla de Urgell". Entre les viles i llocs que comprèn hi trobem: Arbeca, Castellots, Esplugacalba, Fulleda, Vinaxa i Terres. També cal esmentar la núm. 25 que s'anome- na "lo camp de Tarragona; la qual partida es marítima, y es gran, y abraça molt delas muntanyas en la part mediterránea; en particular las térras junt al priorat de Carthoyxa, y Junt àl Monestir de Poblet que es de Monjos de St. Bernat pujant envers Segarra". Entre les poblacions que s'inclouen hi ha la Pobla de Servóles i Velusell. El nom de "La Garriga" apareix en una segona llista elaborada pel propi P. GIL I ESTALELLA. Nom que es repetirà en d'altres autors dels segles XVII i XVIII com Corbera (1678) o com Josep Aparici (1708). En aquest context F. DE ZAMORA va definir la comarca l'any 1788 de la següent manera: "Llaman Garrigas a las faldas de los montes que no son Urgel y tenían en lo antiguo monte bajo". Serà cap a finals del segle XIX i el primer terç del XX quan es generalitza l'expressió "Les Garrigues" en la majoria dels autors de l'època com són: Flos i Calcat (1896 i 1907); Sunyol (1897 que també anomena "Baix Urgell"); Font i Sagué (1897); Carreras i Candi (1907) Salvat (1904 i 1930); Moliné (1920); Pere Blasi (1922); Rendé (1924); Masia (1927); E. Català (1928); Centre Excursionista de Catalunya (1931); Pla i Cargol (1932); A. Maravella (1927) i finalment Pau Vila (1931). La comarca natural té una significació merament geogràfica que de vegades comporta un sen- timent d'identitat entre les poblacions que l'integren. Així ho demostren les diverses enquestes arribades fins als nostres dies i de les que es dóna compte en els annexos d'aquest treball. No hi ha però en aquests moments una estructura administrativa darrera d'ella. Caldrà esperar uns temps més propicis en que Catalunya recuperi les seves institucions d'autogovern per a començar a pensar en la comarca com una circumscripció administrativa. LES GARRIGUES COM A CIRCUMSCRIPCIÓ ADMINISTRATIVA: LA SEVA FORMACIÓ A PARTIR DEL PARTIT JUDICIAL DE LES BORGES L'abolició de les jurisdiccions senyorials com a conseqüència del nou marc constitucional establert a Cadis comporta la necessitat de crear unes demarcacions per tal d'estendre el model judicial. En les primeres divisions en partits judicials a Catalunya el territori del que avui són Les Garrigues fou inclòs dins del partit judicial de Lleida22. La constitució del partit judicial de Les Borges Blanques fou el finit d'unes reivindica- cions plantejades a finals del segle XIX23 i que no van reeixir fins al Reial Decret de 7 de desembre de 190824. El partit judicial de Les Borges estava constituït pels següents municipis: Les Borges Blanques, L'Albagés, L'Albi, Arbeca, Belianes, Bovera, Castelldans, Cervià de Les Garrigues, El Cogul, L'Espluga Calba, La Floresta, Fulleda, La Granadella, Juncosa, Juneda, Els Omellons, La Pobla de Cérvoles, La Pobla de la Granadella (Bellaguarda), Puiggròs, El Soleràs, Tarrés, Torregrossa, El Vilosell i Vinaixa. Durant el període de la Mancomunitat de Catalunya es procedeix a realitzar una enquesta als diversos municipis del Principat sobre les comarques naturals. Els resultats, que pel que fa a les poblacions que formen part de Les Garrigues, reproduïm en annex en aquest treball. La falta de competències legislatives en matèria de règim local, així com la dissolució de la Mancomunitat durant la Dictadura de Primo de Rivera va impedir que s'anés més enllà. No fou, per tant, fins a la Generalitat republicana quan realment s'obrí el debat sobre l'organització territorial de Catalunya amb possibilitats d'establir un nou marc jurídic-administratiu. El Govern de la Generalitat republicana va encomanar un projecte de divisió político-administrati- va de Catalunya a una ponència que es va crear el 16 d'octubre de 1931. Aquesta Ponència estava for- mada pels senyors Antoni Bergós, Pere Blasi, Manuel Galés, Josep Iglésies, Miquel Santaló, Felip Solé, Ferran Valls i Taberner sota la presidència del Conseller de Cultura, Sr. Ventura Gassol. La Ponència que inicialment es denominava "Ponència per a l'estudi de l'estructuració comarcal de Catalunya" va canviar el seu nom per el de "Ponència d'Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya". Aquest canvi es prou simptomàtic i respon a la nova orientació que es volgué donar a la Ponència que entengué que la seva tasca "era una divisió de Catalunya ajustada a les necessitats de l'hora, basada el més possible en les comarques naturals, històriques o econòmiques, però no condicionades per elles". La Ponència va realitzar una sèrie de visites a distintes poblacions d'arreu de Catalunya. Entre les poblacions del que avui són Les Garrigues uns membres de la Ponència van visitar La Floresta25,
22 Vid. J. BURGUEÑO: De la vegueria a la província. La formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans (1790- 1850), Ed. Rafael Dalmau, Col. Camí Ral, núm. 7, Barcelona, 1995. 23 Segons dóna noticia C. ROCAFORT: "L'Ajuntament y primers contribuyents del cap de districte, havían demanat ja en 1868 la creació d'aquest jutjat, petició que fóu reproduhida l'any 1882. Paralizada la tramitació del expedient en 1884, després d'haver infor- mat favorablement la Sala de Govern de l'Audiència Territorial de Barcelona, lo Fiscal de la metexa y lo Ministeri de la Governació, se posà en curs en 1900 en vista de nova solicitut de Les Borges y altres poblacions, accedint-se a la petició formulada en virtut de Real Decret de 7 de Desembre de 1908". Vid. d'aquest autor "Província de Lleyda" en F. CARRERAS I CANDI (Ed.): Geografia General de Catalunya, Ed. Albert Martín, Barcelona, p. 314. 24 Vid. Real Decreto de 7 de diciembre de 1908, creando el Juzgado de primera instancia e instrucción de Borjas-Blancas (Gaceta de Madrid de 12 de diciembre de 1908): Ministerio de Gracia y Justicia. De conformidad con el dictamen de la Comisión permanente del Consejo de Estado se decreta lo siguiente: Artículo Io Se crea en la provincia de Lérida un Juzgado de primera instancia e instruc- ción, de categoría de entrada, con capitalidad en Borjas-Blancas, teniendo como territorio jurisdiccional los términos municipales de Albagés, Albi, Arbeca, Belianes, Bobera, Castelldaséns, Cervià, Cogul, Espluga Calva, Floresta, Fulleda, Granadella, Juncosa, Juneda, Omellons, Pobla de Ciérvoles, Pobla de la Granadella, Puig Gros, Solerás, Tarrés, Torms, Torregrossa, Vilosell y Vinaixa, que pertenecen en la actualidad al Juzgado de Lérida. Art. 2. El Juzgado de las Borjas-Blancas no comenzará a funcionar hasta que en los presupuestos generales del Estado se consigne el crédito necesario para la dotación de personal y material del mismo. Art. 3. El nuevo Juzgado de Borjas-Blancas corresponderá en lo civil a la Audiencia Territorial de Barcelona, y en lo criminal a la provincia de Lérida. Art. 4. Por los Ministerios de Gracia y Justicia y de la Gobernación se dictarán las disposiciones necesarias para la ejecución del pre- sente decreto." D'aquesta visita es dóna la següent noticia: "Diu el senyor Alcalde que les relacions per l'oli són amb Borges, pel mercat de grans amb Mollerussa, per l'aviram, també a Borges, però no és tan important com Mollerussa. Amb tot els convindria més anar amb Lleida perquè en mitja hora de tren hi són. Si se'ls posés amb Tàrrega, no podrien tornar en un dia. La Floresta és el darrer poble del Pla d'Urgell, per més que no reguen del Canal; en canvi, Ametllons, veí ja és de Segarra". Les Borges Blanques26, Castelldans i L'Albagés27 (Informació oberta a les comarques lleidatanes pels senyors Pau Vila i Felip Solé durant els dies 14, 15 i 16 d'abril). Cal dir que a més de les visites hi ha un seguit de documentació que diverses institucions i per- sones adreçaren als membres de la Ponència per tal d'explicar la seva posició i defensar els seus interessos. Es força significativa la posició de l'Ajuntament de Les Borges Blanques que entenia que no podia considerar-se inclosa en les comarques "veïnes" de La Segarra, L'Urgell i Les Garrigues. Per aquesta raó defensava que fos la capital de la "Comarca de Borges" considerant que el producte més important que produïen, conegut internacionalment, eren els "Olis de Borges". Paradoxalment, el Partit Judicial de Les Borges Blanques ha desaparegut en l'actualitat. Després de la seva creació l'any 1882 va passar una sèrie de reformes i reestructuracions. A través d'una Llei de pressupostos l'any 1963 es va autoritzar al Govern a realitzar una reforma judicial. Aquesta reforma es va dur a terme l'any 1965 es va convertir en jutjat comarcal. Posteriorment, amb la reforma de 1974, va transformar-se en jutjat de districte. La Llei Orgànica 6/1985, d'l de juliol, del Poder Judicial, va ordenar que no es mantinguessin els Jutjats de Districte quan per l'escàs volum de treball resultés procedent la seva conversió en Jutjats de Pau. Aquesta previsió va ser finalment adoptada amb la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de demarcació i planta judicial, passant a dependre tot aquest territori del partit judicial de Lleida28. Malauradament aquesta situació encara perdura en l'actualitat, malgrat les reivindicacions que s'han plantejat per a la seva recuperació29. Fruït d'aquestes reivindicacions va ser la Proposició no de Llei, aprovada per unanimitat mitjançant la Resolució 203/VI del Parlament de Catalunya, sobre la reinstauració de l'antic partit judicial i del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de les Borges Blanques (Garrigues)30.
Trobem la següent anotació d'aquesta visita: "(Conversa amb la bibliotecària Maria Rossell de Sans i Josep Colomer, mestre). El mercat de la població no té radi; hi ha algú de Puigròs i Floresta. Té l'inconvenient d'haver-hi pocs comerços i el mercat és car. Es compra millor a Lleida que a Borges. La majoria de la gent es vesteix a Lleida, de manera que no hi ha més que un sastre. L'únic co- merç és l'oli, iniciat per la qualitat d'aquest deguda, probablement, a raons agrològiques que han donat el tipus d'oliva arbequina, petita, però molt rica en oli. Tots els pobles del voltant, Garrigues altes i Garrigues baixes, van a Lleida, com també els limítrofs de la Segarra per les facilitats del ferrocarril". Sobre aquestes dues poblacions els membres de la Ponència va deixar aquestes paraules: "En el primer lloc hem parlat amb l'Alcalde i el Secretari i alguna altra gent del poble; en el segon hem parlat amb l'Alcalde. Van a mercat a Lleida; tenen alguna facil- itat per anar a Borges per assumptes oficials, puix que hi ha un servei diari d'autos, el qual servei, que hi té la vida molt magre, deixaria d'existir si no fos la capitalitat del partit. La tendencia general és a anar a Lleida per a tots els altres aspectes socials. Amb Mollerussa no hi tenen res que veure i menys amb Tàrrega. El Secretari de Castelldans decididament estava per Lleida; l'Alcalde, pel menor cost del viatge, es decantava un xic per Les Borges. El d'Albagés s'inclinava resoltament per Lleida. Al posar-los el dilema de l'eventu- alitat de la supressió del partit judicial de Les Borges opten uns i altres pe Lleida". Vid. l'entrevista a Jaume Farré Solé de Bellaguarda, antic jutge del Jutjat de la instància i instrucció a les Borges Blanques a la revista quinzenal Som Garrigues 19, setmana del 10 al 23 de novembre de 2000, contraportada: "Vaig entrar quan es va inaugurar el jutjat el 24 d'octubre de 1945. I hi vaig estar fins al 1981, és a dir 36 anys." Vid. la revista quinzenal Som Garrigues 43, setmana del 12 al 25 d'octubre de 2001, p. 7: "Lliuraran un dossier sobre el jutjat al conseller de Justícia. L'alcalde de les Borges, M. A. Estradé, i el vice-president del Consell, J. M. Giné, s'entrevistaran amb el Conseller de Justícia, Delfí Guàrdia en els propers dies per tal de lliurar-li un dossier sobre la recuperació del jutjat de Primera Instància i Instrucció de les Borges, elaborat amb material de la comissió Pro-jutjat que treballa el tema". El Text finalment aprovat diu el següent: "El Parlament de Catalunya insta el Govern, en la mateixa línia adoptada en la proposta per a la modificació de la demarcació i de la planta judicial de Catalunya, aprovada pel Govern de la Generalitat el 27 de juny de 1995, a fer les gestions necessàries davant el Govern de l'Estat per a reinstaurar l'antic partit judicial, amb el consegüent Jutjat de Primera Instància i Instrucció, de les Borges Blanques (Garrigues)". Els tràmits que van dur a aquesta Proposició (Expedient: 250- 00476/06) poden consultar-se a la web del Parlament de Catalunya al Sistema d'Informació de l'Activitat Parlamentària (SIAP) en la següent adreça electrònica:
Sobre els resultats de l'enquesta podeu consultar: I. RUEDA MÁRQUEZ [et al]: L'Organització comarcal de Catalunya : la con- sulta municipal, Ed. Generalitat de Catalunya, Departament de Governació, Direcció General d'Administració Local, Barcelona, 1987, pp. 52-53.
32 Entre les funcions atribuïdes als Consells Comarcals hi han les de: a) Prestar assistència tècnica, jurídica i econòmica als munici- pis.; b) Cooperar econòmicament en la realització de les obres, els serveis o les activitats dels municipis; c) Garantir, subsidiàriament, la prestació dels serveis municipals obligatoris en els municipis que, per raó de llur població, no estan obligats a prestar-los; d) Cooperar amb els municipis en l'establiment de nous serveis necessaris per al desenvolupament del territori, e) Establir i coordinar, amb l'informe previ dels ajuntaments afectats, les infraestructures, els serveis i les actuacions d'àmbit supramunicipal. Si bé el Consell Comarcal de Les Garrigues ha estat un factor important de cohesió i vertebrado de la comarca, l'actual nivell competencial resulta clarament insuficient per atendre els problemes que tenen els seus habitants. En la majoria dels casos el Consell Comarcal es dedica a canalitzar les sol·licituds dels ciutadans als Serveis Territorials de la Generalitat a Lleida que és on realment exis- teix la capacitat de decisió. Així, paradoxalment, l'Administració autonòmica ha preferit crear la seva pròpia Administració perifèrica en base a una estructura basada en les províncies en lloc de descentralitzar les seves competències en els consells comarcals. A més del Consell Comarcal, trobem també d'altres entitats públiques de caràcter local que tenen un abast comarcal. Així cal parlar de la Mancomunitat d'Aigües de Les Garrigues per a l'Abastament d'Aigua Potable que té la seva seu a La Granadella que com hem vist era considerada tradicionalment la capital històrica de Les Garrigues. En canvi, no va integrar-se curiosament el municipi de Les Borges Blanques que no va trametre l'acord d'aprovació dels Estatuts ni el de l'exposició pública. Les man- comunitats de municipis a diferència de les comarques tenen caràcter voluntari i es constitueixen per a la gestió de serveis municipals, com és en aquest cas l'abastament d'aigua potable. Això explica que es van integrar en aquesta mancomunitat no solament els municipis que formen part de la comarca administrativa, sinó d'altres que integraven l'antiga comarca natural. Així la Mancomunitat estava for- mada inicialment pels ajuntaments de Alcanó, Aspa, Bellaguarda, Bovera, Cervià de Les Garrigues, Fulleda, Granyena de Les Garrigues, Juncosa, Llardecans, Maials, Sarroca de Lleida, Tarrés, Torrebesses, Vinaixa, L'Albagés, L'Albi, L'Espluga Calba, La Floresta, La Granadella, La Pobla de Cérvoles, El Cogul, El Soleràs, El Vilosell, Els Omellons i Els Torms^. Mitjançant aquesta Mancomunitat es va dur a terme tot el procés de portar l'aigua, que és el bé escàs d'aquesta Comarca, a aquests municipis. L'altre entitat local és el Consorci Garrigues per al Desenvolupament del Territori que és format tant per entitats públiques locals com per entitats privades. Entre les primeres trobem els ajuntaments de Alcanó, Alfés, Almatret, Arbeca, Aspa, Belianes, Bellaguarda, Bovera, Castelldans, Cervià de Les Garrigues, Fulleda, Granyena de Les Garrigues, Juncosa, Juneda, Llardecans, Maials, Puiggròs, Sunyer, Tarrés, Vinaixa, L'Albagés, L'Albi, L'Espluga Calba, La Floresta, La Granadella, La Pobla de Cérvoles, Les Borges Blanques, El Cogul, El Vilosell i Els Torms. També formen part com entitats públiques locals el Consell Comarcal de Les Garrigues, la Diputació de Lleida i la Mancomunitat d'Aigües de Les Garrigues per a l'Abastament d'Aigua Potable. També està integrat per diverses enti- tats privades representatives de la comarca34.
33 La Mancomunitat ha experimentat diverses modificacions en la seva composició inicial. Així vegeu l'Anunci relatiu a la baixa vo- luntària dels municipis de Castelldans, Alfés, Almatret i Alcanó de la Mancomunitat intermunicipal voluntària de la comarca de les Garrigues (DOGC 2075, 14 de juliol de 1995), com també l'Anunci relatiu a la baixa voluntària del municipi de Sunyer de la Mancomunitat intermunicipal voluntària de la comarca de les Garrigues (DOGC 2391, de 14 de maig de 1997). En aquest darrer s'assenyala que: "Es fa públic que la Junta General de la Mancomunitat intermunicipal voluntària de la comarca de les Garrigues va acordar donar de baixa d'aquesta el municipi de Sunyer. La Mancomunitat esmentada quedarà integrada pels municipis de l'Albagés, l'Albi, Aspa, Bellaguarda, Bovera, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l'Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Granadella, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Llardecans, Maials, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, Sarroca de Lleida, el Soleràs, Tarrés, els Torms, Torrebesses, el Vilosell i Vinaixa. Barcelona, 12 de març de 1997 ". 34 Aquestes entitats són les següents: Agroindustrial Catalana, SCCL de la Granadella; Agrupació Oleària Lleidatana, SCCL; Agrària de Fulleda, SCCL; Associació Amics del Castell de la Floresta; Associació d'Amics del Castell de l'Espluga Calba; Ateneu Popular Garriguenc; Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Lleida; Camp de Cervià de les Garrigues, SCCL; Consell Regulador DO Les Garrigues; Cooperativa Agrària Espluguenca, SCCL; Cooperativa Agrària dels Omellons, SCCL; Cooperativa Agrícola Sant Isidre, SCCL de Juncosa; Cooperativa del Camp Els Torms, SCCL; Cooperativa del Camp Sant Isidre Llaurador, SCCL de la Pobla de Cérvoles; Cooperativa del Camp de Bellaguarda, SCCL; Cooperativa del Camp de Bovera; Cooperativa del Camp de Castelldans; Cooperativa del Camp de Granyena de les Garrigues, SCCL; Cooperativa del Camp de l'Albi, SCCL; Cooperativa del Camp de la Floresta; Cooperativa del Camp, SCCL de Vinaixa; Cooperatives Agràries de Catalunya; Escola de Capacitació Agrària de les Borges Blanques; Federació d'Hostaleria de Lleida; Fundació Arborètum de les Garrigues; Fundació Privada Parc Temàtic de l'Oli de les Borges Blanques; Fundació del Museu de l'Oli i el Món Rural de Castelldans; JARC-ASAJA, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya; La Banqueta, Associació de Defensa del Patrimoni Natural; Pla d'Urgell, SCCL; SCCL del Camp l'Arbequina; Sant Isidre de les Borges Blanques, SCCL; Societat Cooperativa la Fraternal de l'Albagés, SCCL; Universitat de Lleida; Unió de Pagesos de Catalunya Cal esmentar també al Consorci Garrigues Activa que fou creat a principis del 2001 per un grup de cinc ajuntaments (Arbeca, Castelldans, Juneda, Vinaixa i Les Borges Blanques), així com per la delegació de les Garrigues de la Cambra de Comerç i Industria de Lleida35. Aquest Consorci té per finalitat la de fomentar l'economia comarcal oferint a l'empresari les màximes facilitats i un tracte personalitzat. Una altra entitat és el Patronat Fira de Les Garrigues que depèn de l'Ajuntament de Les Borges Blanques. Aquest Patronat organitza actualment la Fira de Les Garrigues que ve celebrant-se des de l'any 1963. L'any 1997 també es va iniciar, juntament amb la Fira de les Garrigues, la primera edi- ció de la Fira de l'oli de qualitat verge extra. Segons xifres donades pels organitzadors en l'actuali- tat amb la 40a Fira de les Garrigues i 6a Fira de l'oli de qualitat verge extra, s'ha arribat a un volum de 152 expositors i 60.000 visitants per edició36.
L'ASSOCIACIONSEME I EL FET CULTURAL COM A FACTOR DE COHESIÓ DE LA COMARCA El fet cultural és un dels àmbits on es posa més de manifest la necessitat d'una col·laboració entre les Administracions i la societat civil per tal de revitalitzar la comarca. Cal dir que si bé el Consell Comarcal de les Garrigues no té atribuïdes amb caràcter general competències en matèria de cultura, si que trobem algunes normes on es preveu aquesta competència. Així, d'acord amb l'art. 29 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents, la direcció, l'impuls i la coordinació de la Xarxa d'Arxius Comarcals són competència del Departament de Cultura; mentre que la gestió correspon al Consell Comarcal si bé aquest pot compartir-la amb la de l'Ajuntament de la capital de comarca, amb la qual cosa esdevé Arxiu comarcal i municipal. En el moment d'escriure aquestes línies, l'Arxiu Comarcal és un dels grans temes pendents que tenen les Administracions competents. Malgrat que la legislació vigent preveu la creació d'un Arxiu en cadascuna de les capitals de comar- ca, Les Garrigues és una de les dues comarques que encara no tenen constituït l'Arxiu. Darrerament sembla que s'ha donat un fort impuls estant a l'espera de trobar una ubicació definitiva. L'existència d'aquestes mancances en l'àmbit cultural no és obstacle perque trobem una sèrie de fets que poden suposar un factor de major cohesió i de vertebrado comarcal. Es tracten d'iniciatives sorgides principalment de la societat civil però que solen comptar amb el recolzament dels ens públics de la comarca. Com succeeix moltes vegades és la pròpia societat amb la seva empenta i ini- ciativa la que va davant dels poders públics. En aquest sentit, cal destacar especialment les Trobades d'Estudiosos de Les Garrigues37 que també té caràcter bianual i s'ha organitzat en quatre ocasions en els següents municipis: Les Borges Blanques, Tarrés, Cervià de Les Garrigues i El Vilosell. Fruit d'aquestes Trobades ha estat la constitució del Centre d'Estudis de Les Garrigues, associació que agrupa en gran part a les persones que han participat en aques- tes Trobades. Segons els seus estatuts vetlla per a la recuperació del patrimoni cultural de la comarca. Entre les associacions d'àmbit comarcal cal destacar també l'Ateneu Popular Garriguenc que neix l'any 1993 per iniciativa d'un petit col·lectiu de persones procedents de Castelldans, Juneda, l'Espluga Calba i les Borges Blanques. Té la seva seu a Les Borges Blanques i que té com a finali- tat principal la de "fer arribar la cultura a tots els pobles de les Garrigues, especialment als més petits, denunciar les mancances de la comarca i treballar per corregir-Ies i crear un lloc i una dinàmica de trobada entre ells i les garriguenques".
Un altre fet a destacar és l'aparició de la premsa comarcal. En aquest sentit és força significatiu que la revista Som Garrigues, que va aparèixer el 3 de març de 2000 i que és qualifica de "publi-
Vid. l'Anunci de 3 de maig de 2001 del Consorci Garrigues Activa, sobre creació d'un consorci (DOGC 3401, d'l de juny de 2001). Vid. les següents adreces electròniques:
ALTERNATIVES POSSIBLES A L'ACTUAL ORGANITZACIÓ TERRITORIAL L'any 2000 el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat es van posar d'acord per a nomenar una Comissió d'experts per a l'elaboració de l'Informe sobre la revisió del model d'orga- nització territorial de Catalunya. Aquest Informe, que fou conegut com l'«Informe Roca»38, tingué la virtut de posar sobre la taula moltes qüestions que les lleis d'organització territorial de 1987 han estat incapaces de resoldre fins a la data i de fer propostes imaginatives per obrir noves alternatives i vies de debat. Cal dir, però, que certs plantejaments van facilitar una oposició a aquest informe que, centrada en alguns dels aspectes, com eren fonamentalment el tema de la fusió dels petits munici- pis, va enfosquir o marginar moltes de les altres de les interessants propostes que es formulaven. És de tota justícia, abans de procedir a qualsevol crítica que legítimament pugui efectuar-se, conèixer en profunditat i en tot el seu abast quines eren les diferents propostes que es realitzaren per tal de poder debatre-les des d'una perspectiva serena i constructiva. Amb caràcter general, l'Informe preveia la regionalització de Catalunya, fent coincidir l'àmbit de les vegueries amb el de les províncies. Així, el Principat estaria organitzat en sis vegueries que serien la de Barcelona, la del Camp de Tarragona, la de la Catalunya Central, la de Girona, la de Ponent i la de les Terres de l'Ebre. Pel que fa específicament a l'àmbit que ens interessa en aquest treball, la Vegueria de Ponent estaria formada per les següents comarques: Alta Ribagorça, Alt Urgell, Garrigues, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla d'Urgell, Segarra, Segre Mitjà, Segrià, Urgell i Vall d'Aran. És a dir, que coincidiria pràcticament amb l'actual província de Lleida. Fins i tot es plantejava el fet que la Cerdanya pogués incorporar-se a la Vegueria de Ponent. Per a aquestes "vegueries-províncies" es preveia que fossin no solament un ens local, sinó també l'Administració perifèrica de la Generalitat per tal d'aconseguir una major simplificació de les estructures administratives i reforçar el poder local. Pel que fa específicament a les Comarques de Les Garrigues, l'anomenat "Informe Roca" feia tres tipus diferenciats de propostes: una relativa a les rectificacions dels límits comarcals 39, l'altra a les
El text d'aquest Informe pot consultar-se, entre d'altres, en les següents adreces electrónica en el moment d'elaboració d'aquest treball:
4® "Agregacions: Per no arribar a 250 h., es proposa la unió dels següents municipis a les poblacions assenyalades: a) La Floresta, a les Borges Blanques, que és la localitat immediata més important i centre de tots els serveis (zona escolar de primària i de secundària, Àrea Básica de Salut, etc.). b) Fulleda a l'Espluga Calba, que és el poble més immediat en direcció a les Borges i lloc de pas obligat per anar-hi, amb el nom de l'Espluga Calba i Fulleda. c) La Pobla de Cérvoles, al Vilosell, que és el poble més immediat i lloc de pas obligat per anar cap a les Borges i Lleida, amb el nom de el Vilosell i la Pobla de Cérvoles. d) El Cogul, a Aspa, que és el poble més immediat i lloc de pas obligat per anar a Lleida, amb el nom d'Aspa i el Cogul. e) Granyena de les Garrigues i els Torms, al Soleràs, poble més proper i punt de reunió per a tots dos, amb el nom de el Soleràs, Granyena i els Torms." 41 Supressió d'enclavaments: a) L'enclavament format per Mas Roig i Concabella (les Borges Blanques) només és accesible des de les Borges passant per Juneda on es proposa que sigui incorporat; b) El petit enclavament dels Inferns (Juneda) a Puiggròs només és accesible des de Juneda passant per Puiggròs, a on es proposa que sigui incorporat". 42 Vid. la revista quinzenal Som Garrigues 25, setmana del 2 al 15 de febrer de 2001, portada i p. 3: "L'informe Roca proposa recu- perar els límits de les Garrigues històriques". En aquesta notícia s'assenyala que: "En aquest sentit, l'alcalde de Maials, Francesc Vilasetrú, va asegurar que no veuria malament aquesta annexió "si això suposa guanyar en subvencions". Pel batlle de Llardecans, Joan Maria Mateu, aquesta solució plantejaria molts problemes, sobretot pel que fa a les comunicacions per carretera amb les Borges Blanques. Aquests alcaldes del Segrià esperen celebrar una reunió durant els propers dies per parlar d'aquesta proposta". Vid. Som Garrigues 26, setmana del 16 de febrer a l'I de març de 2001, portada i p. 5: "Pel que fa a una altra de les propostes de l'informe Roca, l'agregació de set pobles del Segrià a les Garrigues (concretament Maials, Llardecans, Almatret, Sarroca, Torrebesses, Aspa i Sunyer), els alcaldes d'aquests municipis esperen reunir-se aviat per posar les seves opinions en comú". Vid. Som Garrigues 28, set- mana del 16 al 29 de març de 2001, p. 7: "El coautor del polèmic Informe Roca afirma que la proposta no s'aplicarà". En aquesta notícia s'assenyala que: "L'alcalde de Maials, Francesc Vilasetrú - qui també va participar a la taula rodona - va anomenar també la necessitat de realitzar una consulta popular als seus veïns i als dels municipis del Segrià que haurien de formar part de les Garrigues segons l'informe Roca." 43 Vid. l'opinió de I. REVÉS: "Massa de secà per ser al Segrià" a Som Garrigues 82, setmana del 9 al 22 de maig de 2003, p. 2: "En tot cas, si es volgués fer aquest canvi, primer s'hauria de canviar el concepte de comarca. S'hauria de retornar part del protagonisme perdut a la capital històrica de les Garrigues: la Granadella. Perquè resultaria si més no xocant que la gent d'Almatret hagués d'anar a les Borges a fer segons quins tràmits. Ja queda prou lluny Lleida com per haver-hi d'invertir més temps, més diners i més malde- caps en un viatge a través de la salvatge garriga". ament contrària44 que va ser encapçalada a les Garrigues, fonamentalment, pel municipi que menys habitants tenia a la comarca: Tarrés (105 a l'any 2001). Per tal d'evitar la fusió del municipi de Tarrés amb la veïna població tarragonina de Vimbodí, moltes persones que hi tenien la segona residència i que habitualment passaven les vacances d'estiu en el municipi de Tarrés van manifestar la seva inten- ció d'empadronar-se a fi de poder doblar el nombre d'habitants inscrits en el Padró municipal i super- ar el llistó dels dos-cents cinquanta habitants que era el nombre mínim que es preveia a l'Informe.45. El tema fou fins i tot objecte d'una taula rodona que es realitzà a Les Borges Blanques, orga- nitzada per l'Ateneu Popular Garriguenc, on va assistir un dels autors de l'Informe (el geògraf J. BURGUEÑO), així com també van ser-hi presents alguns alcaldes (Tarrés, Les Borges Blanques, Maials i Els Torms) i el President del Consell Comarcal (que era a més l'alcalde d'un dels municipis afectats: La Pobla de Cérvoles). Aquests alcaldes es van pronunciar en sentit contrari a la fusió dels municipis petits, si bé algun d'ells va assenyalar que l'Informe tenia altres aspectes positius, posant l'èmfasi en la necessitat de consultar prèviament als municipis afectats46. En el tema dels petits municipis ens trobem, al meu entendre, amb la necessitat de compatibilitzar la identitat d'aquestes poblacions amb l'evitar una excessiva fragmentació del territori, així com dels seus serveis i recursos. L'experiència històrica basada en una imposició, com ens recorda molt encer- tadament F. MARTÍN I VILASECA, probablement doni lloc a experiències negatives com la que succeí amb la unió municipal que es va produir al segle XIX entre les poblacions de La Floresta i Els Omellons47. Ara bé, hem de ser conscients que la força i cohesió de les terres de Les Garrigues passa necessàriament per la unió en la defensa dels interessos comuns i, específicament, en acon- seguir unes millors infrastructures i uns serveis de qualitat. L'experiència històrica també ens dóna un exemple força important: el problema més greu que secularment han patit aquestes terres, l'aigua, ha entrat en vies de solució quan els municipis han decidit voluntàriament associar-se a través de la fórmula d'una mancomunitat48.
44 Vid. la revista quinzenal Som Garrigues 25, setmana del 2 al 15 de febrer de 2001, portada i p. 3: "L'informe Roca proposa recu- perar els límits de les Garrigues històriques". "Tant el Consell Comarcal com els ajuntaments de la comarca afectats per aquesta pro- posta ja han expressat la seva oposició més ferma a perdre la identitat del poble" 45 Vid. la revista quinzenal Som Garrigues 26, setmana del 16 de febrer a l'I de març de 2001, portada i p. 5: "Tarrés preveu doblar la població a l'estiu arran de l'Informe Roca. L'amenaça de desaparició ha provocat un allau de trucades per tramitar empadronaments". En aquesta notícia es diu que: "Després de fer-se públic el controvertit informe, fa poques setmanes, l'alcalde de la població, Jesús Domènech, va rebre una gran quantitat de trucades de fills del municipi que viuen fora vila i de gent que té una segona residència a la localitat assegurant que "farien el que fos per tal que Tarrés no desaparegués i que, per tant, s'empadronarien al poble [...] Segons la proposta Roca, Tarrés passaria a formar part de la Conca de Barberà. En aquest sentit, l'alcalde va explicar que, per bé que la població hagi tingut molts vincles amb aquesta comarca, no és aquest el desig de l'Ajuntament ni, segurament, de la majoria de veïns". 46 Vid. la revista quinzenal Som Garrigues 28, setmana del 16 al 29 de març de 2001, p. 7: "El coautor del polèmic Informe Roca afirma que la proposta no s'aplicarà". "El geògraf i coautor de l'anomenat Informe Roca, Jesús Burguefio, va assegurar a les Borges Blanques que el polèmic document no s'aplicarà, sobretot pel que fa a l'apartat referent a la supressió dels municipis amb menys de 250 habitants - que afectaria a set municipis de les Garrigues. Burgueño va fer aquestes manifestacions al final d'una taula rodona que va organitzar l'Ateneu Popular Garriguenc a la delegació de les Garrigues de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida el dia 9 de març durant la qual va quedar clara la posició contrària a la desaparició dels petits municipis per part dels alcaldes de la comarca. Així, tant el de Tarrés, Jesús Domènech, com el de les Borges, Miquel Ángel Estradé, com el de la Pobla de Cérvoles i president del Consell Comarcal de les Garrigues, Francesc Piñol, van manifestar-se en contra d'aquesta proposta per bé que Burgueño va explicar que aquesta possibilitat ja la contempla actualment la legislació catalana i que no fa massa anys va ser defensada per formacions polí- tiques. L'Alcalde de Tarrés va criticar la proposta per "identificar un poble amb un número quan és molt més que això" i va afegir que "si els pobles tenim mancances, també en tenen les grans ciutats, encara que potser d'un altre tipus". Pinol, per la seva banda, va titllar de "discriminació i falta de respecte" la proposta de supressió dels petits municipis i va assenyalar que "el que cal fer és dotar de més serveis als ajuntaments perquè puguin tirar en endavant". A més, va afegir que actualment els consells comarcals proporcio- nen cada dia nous serveis als municipis que fan que tinguin major qualitat de vida. Per la seva part, Estradé - qui va valorar positi- vament altres aspectes de l'Informe Roca - va subratllar que l'agregació d'uns municipis a uns altres hauria anar precedida pel prin- cipi d'autodeterminació, ja que "els seus habitants han de poder tenir la possibilitat de pronunciar-se". L'alcalde dels Torms, Joan Rius, va intervenir al debat posterior a la taula rodona per anunciar que l'informe alternatiu que està elaborant la comissió de l'ACM podrà mostrar aviar un primer esborrany al Parlament". 47 Vid. F. MARTÍN I VILASECA: "Els greus problemes de la Unió Municipal de la Floresta i els Omellons" a AA.VV.: III Trobada d'Estudiosos de la Comarca de les Garrigues, Ed. Ajuntament de Cervià de les Garrigues, Mollerussa, 2003, pp. 247-268. Una possible alternativa en relació als petits municipis segons l'Informe és la fusió de municipis i l'articulació dels diferents nuclis de població com entitats municipals descentralitzades per a la seva administració descentralitzada. Cal dir que, d'acord amb les dades que ens ofereix el MUNI- CAT. Sistema d'Informació dels Ens Locals de Catalunya49 que gestiona el Departament de Governació i de Relacions Institucionals, en l'actualitat a la Comarca de Les Garrigues no trobem cap entitat municipal descentralitzada. Per a posar un exemple, molt proper geogràficament, podem destacar el cas de les entitats municipals descentralitzades de Sucs (616 habitants a l'any 2001) i Raimat que depenen del municipi de Lleida (400 habitants a l'any 2001), les quals tenen una població força superior a alguns municipis garriguencs. Des d'una perspectiva general d'ordenació del territori resulta força paradoxal que poblacions de la costa amb un gran nombre d'habitants i amb grans recursos com Coma-ruga o Sant Salvador siguin considerats "barris marítims" del Vendrell, mentre que petites poblacions de l'interior constitueixen municipis independents. La legislació vigent (Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril) preveu el foment de fusions o agregacions municipals (art. 20) a través de diverses mesures com són ajuts econòmics i tècnics, previsions especials en els cri- teris de distribució del Fons de cooperació local de Catalunya, criteris prioritaris o especials en l'assignació de subvencions finalistes i previsions especials per a la realització d'inversions a càrrec de l'Administració de la Generalitat. Per tant, per tal que aquesta fusions voluntàries puguin fun- cionar adequadament resulta necessari realitzar una major inversió en infrastructures i recursos com són unes xarxes de comunicacions adequades entre els municipis. Facilitar la realització de tràmits administratius a través d'internet, establint punts on els veïns puguin connectar-se des dels diversos nuclis de població.
També es preveu el foment de les mancomunitats de municipis a través de mesures semblants (art. 21). La fórmula de la mancomunitat està pensada per a establir, gestionar o executar en comú obres i serveis determinats de llur competència. En concret, es poden constituir mancomunitats, entre altres, en matèria urbanística, d'aigües, de sanejament, de transport i de gestió de residus. Tenen, no obstant, com a límit el que no pot comprendre totes les competències assignades als municipis que les integren. La mancomunitat té l'avantatge que no desapareix el municipi, si bé pot tenir l'incon- venient de crear una nova estructura administrativa superposada a les actuals existents.
D'aquesta manera cal destacar una fórmula interessant en aquest procés és el que l'Informe ano- mena els "agrupaments". A diferència de les mancomunitats l'agrupament no té una organització política pròpia sinó estrictament funcional. Així, una funció bàsica de l'agrupament podria ser el tenir una secretaria i una intervenció compartides entre els municipis. Aquesta fórmula podria arribar a ser o no un pas previ a la incentivació voluntària a una eventual fusió entre els municipis afectats. Sigui quina sigui l'opció que es consideri més preferible es tracta, per tant, d'articular fórmules mitjançant les quals s'assoleixi una major optimització dels recursos i serveis de varis nuclis de població, alhora que permetin conservar els senyals identitats que històricament els han configurat com a tais.
^^ Així s'ha assenyalat que "la Mancomunitat d'Aigües de les Garrigues és un model de referència". Vid. l'entrevista realitzada al President d'aquesta Mancomunitat al Som Garrigues 54, setmana del 15 al 28 de març de 2002, contraportada: "El Ramon està molt satisfet de la tasca feta per l'organisme, creat a finals dels anys 80 per un grup d'ajuntaments de diferent color polític amb un objec- tiu comú: posar fi als problemes d'aigua que patien la majoria dels municipis, que havien de subministrar-se (diversos mesos a l'any, sobre tot a l'estiu) a través de camions cisterna. Ara la situació és completament diferent, i l'aigua arriba amb garanties des d'Utxesa a tots els municipis adherits". Aquesta base de dades pot consultar-se a la següent adreça electrònica; http://www.municat.net CONCLUSIONS: 1.- L'estructura actual de la comarca de Les Garrigues és el resultat d'una reforma dels partits judicials espanyols L'enunciat una mica provocatiu, amb el que encapçalem aquestes conclusions, vol posar de relleu la necessitat de situar en els seus estrictes termes els mites que conformen el nostre imaginari col·lec- tiu, com és per exemple la tradicional consideració de les comarques com a un fet mil·lenari. És cert que els nostres avantpassats van designar a àmplies zones del nostre territori amb noms que avui identifiquem amb les nostres comarques. L'exemple de la Segarra i l'Urgell, que tanta relació tenen amb Les Garrigues, és força paradigmàtic, si bé es referien a zones bastant imprecises que no es corresponen necessàriament amb les comarques actuals. Cal dir, però, que no ha estat fins a dates molt recents quan la Comarca ha esdevingut una instància política i administrativa. És més, cal advertir que quan es fixen els actuals límits de les comarques, i en concret el de Les Garrigues, els factors que resulten decisius i determinants no són tant la consciència d'haver estat part d'una comarca natural, sinó essencialment criteris racionals de caràcter social, econòmic, d'in- frastructures i d'equilibri del territori50. Aquests factors són els mateixos amb els que s'havien con- format gairebé un segle abans l'estructura dels partits judicials espanyols, i entre ells el de Les Borges Blanques. La configuració de la comarca durant la Generalitat Republicana no suposa tant la recuperació d'una estructura secular o mil·lenària que ens hauria estat privada amb la Guerra de Successió, sinó precisament la instauració d'un model racional d'ordenació del territori molt més adequat per a cohesionar el territori. Aquest model aprofitaria part dels referents geogràfics que venien a formar part de la consciència col·lectiva des del segle XVII, però també tindria molt present l'estructura dels partits judicials que van servir per a donar forma a les comarques. La Guerra civil espanyola va suposar un cert trencament amb la tradició de les anomenades comarques naturals que va ser substituït pel model de comarques administratives instaurat per la Generalitat republicana. Això explica el fet que municipis que es consideraven que pertanyien a una determinada comarca natural hagin assumit plenament en l'actualitat l'atribució a la comarca administrativa que se'ls assignà amb la Ponència presidida l'any 1931 pel geògraf Pau i Vila. Si bé les comarques solament han funcionat com a ens locals durant un breu període de temps i malgrat tenir un marc competencial clarament insuficientment, podem dir que han contribuït a crear una certa consciència sobre el fet comarcal. Cal dir, però, que encara queda molt de camí per a poder avançar. En aquest sentit, la plena consolidació del fet comarcal passa necessàriament per una major atribució de competències per part d'altres administracions, i en especial l'autonòmica. També una altra via per a atendre la qüestió dels petits municipis seria la comarcalització d'algunes de les seves competències i d'aquesta manera poder optimitzar millor els recursos i les infrastructures disponibles.
Vid. Generalitat de Catalunya: Divisió Territorial. Estudis i Projectes. Nomenclàtor de municipis. Text, Barcelona, 1933, pp. 208 i 209: "Les Garrigues. El repartiment en vegueries, que permet d'atendre millor la realitat de les comarques, facilita que en aquestes terres de la gran rodalia de Lleida pugui fer-se una distinció entre les terres del pla i les terres trencades de les Garrigues. Amb tot els lligams econòmics i socials, ja assenyalats en parlar del Segrià en el "Projecte de Demarcacions", impedeix que una divisió adminis- trativa en comarques pugui encaixar amb el concepte popular en aquesta part del territori lleidatà, si hom vol atendre els fets actuals i l'harmonia d'una divisió de govern. Amb aquesta visió de conjunt, la Ponència ha hagut d'establir amb el nom de les Garrigues una circumscripció comarcal, en canvi per ponent en deixa una altra porció a la comarca veïna, perquè comprèn poblacions més lligades encara a la capitalitat de Lleida; en canvi, hi afegeix vers la terra plana del nord una porció regada pel canal d'Urgell. Dit això, ja es comprèn que la comarca de les Garrigues proposada s'agermana amb els límits del partit judicial de les Borges Blanques. Hi ha la diferència, però, que s'hi ajunta Granyena de les Garrigues, el nom de la qual, tant com el seu caràcter, fa que no sigui possible deixar- la fóra". iv TROBADA D'ESTUDIOSOS DE LA COMARCA DE LES GARRIGUES WMMMMMMAMMMMMMMMMMMMMMMMM
2.- La necessitat de repensar l'àmbit comarcal dins el debat de l'organització territorial de Catalunya per a aconseguir una major cohesió entre les poblacions de Les Garrigues El futur de la comarca planteja la necessitat d'un debat seré i participatiu sobre quin han de ser els seus límits o els seus àmbits. No es tracta de qüestionar l'actual comarca, sinó de trobar una organització que sigui el més adient i més eficient als interessos dels municipis que l'integren o la poden integrar. Tot això, evidentment, respectant els llaços històrics i tradicionals que s'han anat for- jant al llarg dels anys, així com la identitat pròpia de les poblacions que la conformen. D'una banda hi ha el tema dels municipis que, si bé actualment pertanyen a la comarca del Segrià, s'havien considerat que tradicionalment formaven part de la comarca natural de Les Garrigues. La seva especificitat tal vegada pot tenir un millor ressò en la comarca de Les Garrigues que potser en una comarca on la seva capital és una ciutat important com és Lleida. Es força significatiu la parti- cipació d'alguns d'aquests municipis en la Mancomunitat d'Aigües de Les Garrigues per a l'Abastament d'Aigua Potable i en el Consorci Garrigues per al Desenvolupament del Territori. Aquest pot ser un primer pas previ a una eventual i futura integració en el territori la qual si bé ha de fer-se per Llei del Parlament caldria que comptés amb la voluntat d'aquestes poblacions. Cal dir, no obstant, la gran atracció que té Lleida sobre aquestes poblacions i, per contra, l'escassa relació que tenen per a Les Borges Blanques. Pel que fa al tema de la capitalitat, si bé Les Borges Blanques van defensar en el passat la creació d'una comarca pròpia i el seu tarannà urgellenc, en l'actualitat sembla que la ciutat ha assumit la seva condició de lideratge respecte a la comarca de Les Garrigues. No obstant això, aquesta capita- litat no hauria de ser obstacle a trobar una major cohesió entre la diversitat que presenta la comarca que s'articula, fonamentalment, en dues zones diferenciades que hom anomena subcomarques: Les Garrigues Altes i Les Garrigues Baixes. En aquest sentit, seria convenient donar un contingut admi- nistratiu a les subcomarques per tal que no fossin simplement una mera denominació geogràfica. D'aquesta manera, al costat de Les Borges es podrien articular altres poblacions com a eixos o ele- ments de cohesió de la comarca. En particular, podria aprofitar-se la "capitalitat històrica" de La Granadella per tal de descentralitzar en aquesta població alguns dels serveis comarcals. Aquesta descentralització també podria ser un factor que podria permetre una integració dels municipis del Segrià administratiu que es consideraven tradicionalment de Les Garrigues. D'altra banda, trobem el municipi de Juneda que, en determinades ocasions, ha manifestat la seva vinculació a la comarca del Pla d'Urgell. La seva proximitat a la capital, Les Borges Blanques, que recordem també es considerava de l'Urgell, tal vegada aconsellaria que continués pertanyent a Les Garrigues. També, cal tenir present que el canvi de circumscripció comarcal podria representar una pèrdua del pes que com a municipi té actualment, raó que deuria influir en la seva posició en la enquesta. En qualsevol cas, si es volgués realitzar aquest canvi seria convenient la formulació d'una consulta popular on els veïns es pronunciessin al respecte. Finalment, cal considerar també la situació del municipi de Tarrés i la seva eventual vinculació amb la comarca de la Conca de Barberà. Sembla que hi ha una sèrie de factors tant de proximitat com econòmics que abonarien aquest canvi. Amb tot, cal tenir present que el municipi de Tarrés, que és un dels que té menys habitants de la comarca, no vol perdre la seva identitat amb una eventual integració amb el municipi de Vimbodí. Per a efectuar aquest canvi, en quan implica també una alteració dels actuals límits provincials, seria necessari no solament una Llei del Parlament de Catalunya, sinó també una Llei Orgànica emanada de les Corts Generals espanyoles. En qualsevol cas, si es mantingués l'actual demarcació comarcal, això no esdevindria cap obstacle a articular fór- mules de col·laboració entre Tarrés amb els municipis i entitats de la Conca de Barberà. En aquest sentit una fórmula vàlida podria ser la mancomunitat, atès que no és indispensable que pertanyin a la mateixa província sempre que siguin municipis de la mateixa Comunitat Autònoma51.
51 Vid. la Sentència del Tribunal Suprem de 2 de novembre de 1995 (Referència Aranzadi 8445) on a través d'un cas concret es pro- nuncia sobre l'àmbit territorial de les mancomunitats de municipis. APÈNDIXS
1.- Enquesta sobre les comarques naturals realitzada per la Mancomunitat de Catalunya (1917)52
Municipi de Borges Blanques Estació de ferro-carril més propera i kilòmetres de distància Borges Blanques Comarca natural dita de Urgell Quina producció agrícola té més importància? la del vi, ametlles y algunas fruitas Existeixen altres conreus? Quins són? alfals Hi ha regadiu? Quant? 3000 jornals de àrees Quines plantes s'hi fan? De tot lo dit abans Hi ha boscos? No més hi ha garrigas Quines plantes de bosc dominen? Existeix cria de bestiar? Quina és la més important? I després? Existeix cria d'aviram? De quina mena? No Existeixen indústries agrícoles? Quines són les més importants? La fabricació de l'oli per la que hi ha més de 90 a 100 premses hidràuliques L'Alcalde,
Borges Blanques, 10 de febrer de 1917
Municipi de Albi (Lleyda) Estació de ferro-carril més propera i kilòmetres de distància Vinaixa (3) Comarca natural dita de Garrigas Quina producció agrícola té més importància? Olives, Blat y Vi Existeixen altres conreus? Quins són? Ametlles Hi ha regadiu? Quant? Una part insignificant Quines plantes s'hi fan? Trumfes y verdures Hi ha boscos? Alguna petita part Quines plantes de bosc dominen? Boscoll Existeix cria de bestiar? Quina és la més important? La de tocinos I després? Bens y cabres Existeix cria d'aviram? De quina mena? Gallines y conills Existeixen indústries agrícoles? Quines són les més importants? Molí de fariñas y molins d'oli Firma il·legible Albi, 15 de febrer de 1917 Municipi de Cervià (prov. Lérida) Estació de ferro-carril més propera i kilòmetres de distància Vinaixa y dista diez kilómetros Comarca natural dita de Las Garrigas Quina producció agrícola té més importància? Cosecha de aceite. Se recogen almendra, vino y cereales (pero poco) Existeixen altres conreus? Quins són? - Hi ha regadiu? Quant? Unas pocas parcelas regadío eventual Quines plantes s'hi fan? - Hi ha boscos? Hay algo de bosque pero poco Quines plantes de bosc dominen? Pinos de leña y matorral Existeix cria de bestiar? Quina és la més important? No I després? - Existeix cria d'aviram? De quina mena? Solo se crian algunas gallinas para el consumo de la
52 Vid. Arxiu de la Diputació de Barcelona, Fons Mancomunitat de Catalunya, Lligall 2789. población Existeixen indústries agrícoles? Quines són les més importants? Existen tres molinos con piedra movidos por agua pero apenas funcionan por falta de dicho líquido la mayor parte del año. Después hay otro molino movido por fuerza eléctrica. Además existen cuatro prensas hidráulicas para la elaboración de aceite. José Rubió Martí Cervià, 10 de febrero de 1917
Municipi de La Floresta Estació de ferro-carril més propera i kilómetres de distància Floresta, a 500 metres Comarca natural dita de Segarra Quina producció agrícola té més importància? La del vi, blat, ametlla Existeixen altres conreus? Quins són? No Hi ha regadiu? Quant? No Quines plantes s'hi fan? - Hi ha boscos? No Quines plantes de bosc dominen? - Existeix cria de bestiar? Quina és la més important? No I després? - Existeix cria d'aviram? De quina mena? Gallinas y coloms Existeixen lindústries agrícoles? Quines són les més importants? Quatre fábricas d'oli. Hi ha ademés un Sindicat Agricol, anomenat de Sant Isidre del poble de La Floresta, creat lo Desembre de l'any passat. Jaume Vidal, Rector La Floresta, 9 de febrer de 1917
Municipi de Juneda Estació de ferro-carril més propera i kilómetres de distància la mateixa Comarca natural dita de Pla d'Urgell Quina producció agrícola té més importància? La d'oliva. La del vi Existeixen altres conreus? Quins són? Anfals, cereals, verema, pañis, favons y fruites. Hi ha regadiu? Quant? Set dècimes parts del terme es regan del Canal d'Urgell Quines plantes s'hi fan? Olivers, ceps y fruiters Hi ha boscos? No Quines plantes de bosc dominen? Existeix cria de bestiar? Quina és la més important? No. Gallines, conills domestichs. I després? Existeix cria d'aviram? De quina mena? L'aviram és la comú del país Existeixen indústries agrícoles? Quines són les més importants? La d'extracció d'oli d'oliva per mitjà de prempses hidràuliques de quines n'hi ha unes 40 y d'extracció d'oli pel sulfuro en dos fàbriques Ramon Carrera, Rector Juneda, 9 de febrer de 1917
Municipi de Juneda Estació de ferro-carril més propera i kilómetres de distància a les fores de la població [...] Comarca natural dita de Urgell Quina producció agrícola té més importància? Oli, blat i ordi Existeixen altres conreus? Quins són? [...] nous, patates Hi ha regadiu? Quant? 4500 jornals Quines plantes s'hi fan? Aulivés, viña [...] Hi ha boscos? no Quines plantes de bosc dominen? no Existeix cria de bestiar? Quina és la més important? I després? Existeix cria d'aviram? De quina mena? Cada casa té lo seu número pel consum Existeixen indústries agrícoles? Quines són les més importants? Fabricació d'oli d'oliva Firma il·legible Juneda, 9 de febrer de 1917
Municipi de Tarrés, provincia Lleida Estació de ferro-carril més propera i kilòmetres de distància Vimbodí 3 Km. Vinaixa 4 Km. Comarca natural dita de Segarra Quina producció agrícola té més importància? La de vins, cereals Existeixen altres conreus? Quins són? Trumfas, llegums Hi ha regadiu? Quant? No Quines plantes s'hi fan? Ceps y olivers Hi ha boscos? Si Quines plantes de bosc dominen? Los pins Existeix cria de bestiar? Quina és la més important? Ovelles y cabras I després? Tocinos Existeix cria d'aviram? De quina mena? Gallinas Existeixen indústries agrícoles? Quines són les més importants? No L'Alcalde José Palau Tarrés, 12 de febrer de 1917
Municipi de Torms Estació de ferro-carril més propera i kilòmetres de distància 24 Km fins a Borges Comarca natural dita de Garrigues Quina producció agrícola té més importància? L'oli, ametlles Existeixen altres conreus? Quins són? Pocs cereals Hi ha regadiu? Quant? gens Quines plantes s'hi fan? Hi ha boscos? pocs Quines plantes de bosc dominen? Pironer, coscoll, etc. Existeix cria de bestiar? Quina és la més important? No I després? Existeix cria d'aviram? De quina mena? Gallines Existeixen agrícoles? Quines són les més importants? No Joan Benet
Torms, 20 de novembre de 1917
Municipi de Torms Estació de ferro-carril més propera i kilòmetres de distància Borges Blanques 22 kilòmetres Comarca natural dita de Garrigas Quina producció agrícola té més importància? Aulives, Cereals y Ametlles Existeixen altres conreus? Quins són? Ordi Hi ha regadiu? Quant? Artificial los orts Quines plantes s'hi fan? Les naturals d'agricultura Hi ha boscos? alguns Quines plantes de bosc dominen? Pins i mata Existeix cria de bestiar? Quina és la més important? Llanà y cabriu, escàs I després? Existeix cria d'aviram? De quina mena? Gallines y conills IV TROBADA D'ESTUDIOSOS DE LA COMARCA DE LES GARRIGUES •••••••••••••••••••••BMMM»
Existeixen indústries agrícoles? Quines són les més importants? oli
Municipi de Vilosell Estació de ferro-carril més propera i kilòmetres de distància Vinaixa a 5 km (N.) Comarca natural dita de Punt divisori de Garrigues, Segarra i Urgell; crec no obstant que amb tot pot anomenar-se Garrigues Quina producció agrícola té més importància? Se cull molt oli y vi, forsa ametlles. Se fan bones collites de blat i civada, amb llegums i verdures per al consum de els cases i famílies Existeixen altres conreus? Quins són? De blat, de llegums i hortalises Hi ha regadiu? Quant? Relativament poc Quines plantes s'hi fan? Totes les més pròpies, exceptuant lo garrofer, taronger i llimoner Hi ha boscos? Forsa Quines plantes de bosc dominen? Els pins Existeix cria de bestiar? Quina és la més important? Moltons i viràm I després? Tosinos Existeix cria d'aviram? De quina mena? Gallines i pollastres del país Existeixen indústries agrícoles? Quines són les més importants? Fabricació d'oli i avisats Josep M. Sanahuja, Pbre. Vilosell, 10 de febrer de 1917
Municipi de Vinaixa Estació de ferro-carril més propera i kilòmetres de distància 400 metres Comarca natural dita de Segarra Quina producció agrícola té més importància? Oliver, la viña Existeixen altres conreus? Quins són? Cereals Hi ha regadiu? Quant? No Quines plantes s'hi fan? - Hi ha boscos? Molts pochs Quines plantes de bosc dominen? Lo pi Existeix cria de bestiar? Quina és la més important? - I després? - Existeix cria d'aviram? De quina mena? De gallines, consum de casa Existeixen indústries agrícoles? Quines són les més importants? La fabricació d'oli Joan Saltó
Vinaixa, 9 de febrer de 1917
Municipi de Vinaixa Estació de ferro-carril més propera i kilòmetres de distància Estació Comarca natural dita de Segarra o Urgell Quina producció agrícola té més importància? La producció de l'oli Existeixen altres conreus? Quins són? Vi, blat, sègol, ordi i civada Hi ha regadiu? Quant? No solament per les verdures i alguns llegums de consum domèstic Quines plantes s'hi fan? Verdures i llegums Hi ha boscos? Si Quines plantes de bosc dominen? Pi, rebolls, boix i oms Existeix cria de bestiar? Quina és la més important? No I després? - Existeix cria d'aviram? De quina mena? Si, gallines, conills i coloms Existeixen indústries agrícoles? Quines són les més importants? Si, existeixen set fàbriques d'oli, amb sis premses hidràuliques i set de barra Josep Domingo Alcalde Vinaixa, 10 de febrer de 1917
2.- Resum de l'enquesta cursada a tots els Ajuntaments de Catalunya per tal de fixar les comarques segons el concepte popular i establir els mercats segons la convergència de relacions comercials comarcals (1931)
PARTIT JUDICIAL DE LES BORGES MUNICIPI COMARCA MERCAT ALTRES MERCATS
Borges Blanques Borges El propi -
Albagés Garrigues Lleida -
Albi Garrigues Lleida - Arbeca Urgell-Segarra Mollerussa Borges Belianes1 Segarra Tàrrega Mollerussa Bovera Garrigues Lleida Reus Castelldans Urgell i Garrigues Lleida Borges
Cervià Garrigues Cap -
Cogul Garrigues Cap - Espluga Calva Baix Segarra Lleida Tàrrega Floresta Urgell Borges Mollerussa Fulleda Segarra Espluga de Montblanc Francolí Granadella2 Garrigues Lleida Reus Juncosa Garrigues Lleida Reus Juneda Baix Urgell Lleida Mollerussa Omellons Segarra Borges Mollerussa Pobla de Cérvoles Garrigues Montblanc Lleida Pobla de la Garrigues Lleida Reus Granadella Puig-gròs Baix Urgell Mollerussa Borges Soleràs Garrigues Mollerussa Borges
Tarrés - - - Torms Garrigues Lleida Reus
Torregrossa Baix Urgell Mollerussa - Vilosell Segarra Montblanc Lleida Vinaixa Segarra Reus Lleida
1 L'anotació a l'enquesta diu: "Encara que pertanyi a la Segarra per considerar-se secà, per la seva situació plana podria formar part de la comarca d'Urgell sinó ens faltés l'element aigua." 2 L'anotació a l'enquesta diu: "Que la capitalitat de Les Garrigues, ha de recaure a Granadella, per ésser la qui hi té més dret". PARTIT JUDICIAL DE LLEIDA MUNICIPI COMARCA MERCAT ALTRES MERCATS 1 Lleida Pla de Lleida El propi - Alamús Urgell Lleida Mollerussa
Albatàrrec Lleida Lleida -
Alcanó Garrigues Lleida - Alcarràs Lleida Lleida -
Alcoletge Urgell Lleida - Alfés Garrigues de Lleida Lleida -
Almacelles Lleida Lleida -
Almatret Garrigues A cap -
Artesa de Lleida Urgell Lleida - Aspa Garrigues Lleida Borges Blanques Aitona Lleida Lleida Fraga Bell-lloc2 Baix Urgell Mollerussa Lleida
Benavent Segrià Lleida - Castellnou de Seana3 Urgell Bellpuig Tàrrega Corbins Segrià Lleida Balaguer Fondarella Urgell Mollerussa Lleida Golmés Urgell Mollerussa Tàrrega Granja d'Escarp Ribera de Segre Lleida Reus Granyena de les Garrigues Lleida Mollerussa Garrigues
Llardecans Garrigues Lleida - Massalcoreig Segrià Lleida Verdú
Maials Garrigues Lleida - Miralcamp Urgell Mollerussa Tàrrega Mollerussa4 Urgell El propi Lleida
Montoliu Lleida Lleida - Palau d'Anglesola Urgell Mollerussa Balaguer Puigvert Urgell Mollerussa Balaguer Rosselló Segrià Lleida Balaguer
Sarroca Garrigues Lleida -
Seròs Lleida Lleida - Sidamunt Urgell Mollerussa Lleida
Soses Lleida Lleida -
Sudanell Lleida Lleida - Sunyer Garrigues Lleida - Torrebesses Garrigues Lleida Reus
Torrefarrera Pla de Lleida, Ribera Lleida - de Segre o Segrià
Torres de Segre Lleida Lleida - Torresserona Segrià Lleida - Vilanova d'Alpicat Segrià Lleida - Vilanova de la Barca Urgell Lleida Balaguer
1 L'anotació a l'enquesta diu: "No s'ha d'oblidar la posició transcendantal de Lleida, perquè sigui harmònic el desvetllament pairal, a més, estudiar la possibilitat d'una comarca que enllaci les riberes del Cinca i del Segre fins a Balaguer". 2 L'anotació a l'enquesta diu: "Políticament ens convé defugir de la capital, i per la part administrativa ens convindria anar amb ella". 3 L'anotació a l'enquesta diu: "Creiem que aquest poble deuria ésser agregat a la comarca o demarcació de Bellpuig". 4 L'anotació a l'enquesta diu: "Aquesta Alcaldia creu que hauria d'existir la comarca d'Urgell, la capitalitat de la qual hauria d'ésser Mollerussa, que és el seu centre".