CULTURA HISTÒRIA

El castell i terme de les Puelles (1)

❚ Ramon Bernaus i Santacreu

Introducció

En revisar i classificar els llibres i documents de l’arxiu particular del malaguanyat historiador agramuntí Lluís Pons i Serra, que fou donat a l’Ajunta- ment, vàrem trobar, entre molts d’altres i sense cap ressenya ni catalogació, un document que ara volem comentar i que fa referència al castell i terme de les Puelles i Espolla. És un manuscrit de setze pàgines redactat per Jaume Gomà, advocat de Tàrrega, el 21 de novembre de 1904, que presentà davant el jutge de primera instància de , Antoni Florensa i Artigues, també veí de Tàrrega, el qual

JOSEP BERTRAN havia comprat el terme i castell de les Església i castell de les Puelles actualment. Puelles el 18 d’octubre de 1885. De la seva lectura es desprèn que els veïns i terratinents de les Puelles volen arrendaments i antigues càrregues Descripció i interpretació del que el terme passi a l’estat (la corona) i senyorials i que no fessin arribar als document de Jaume Gomà es neguen a pagar al senyor Florensa els jutjats les seves peticions fins a principis arrendaments i altres impostos que del segle XX, tot just ara fa cent anys. - Nomenament de procurador i provenen dels contractes d’emfiteusi que El més destacat, i que dóna un valor plantejament del procés judicial. els antics senyors jurisdiccionals del castell afegit a aquest document, és que el havien fet amb els seus avantpassats quan senyor Jaume Gomà fa una veritable Comença el text amb el nomenament encara eren vassalls, des del segle XVI, i recerca històrica molt documentada so- per part d’Antoni Florensa i Artigues, que fins al segle XIX havien anat bre els senyors i l’origen dels drets senyor del castell i terme de les Puelles i reconeixent periòdicament en diversos senyorials que van des de principis del Espolla, de Jaume Gomà com a procura- capbreus. Consideraven que les segle XIV fins a finals del segle XIX, i que dor i representant seu davant la causa jurisdiccions senyorials i tots els privilegis ha de servir per demostrar davant el jutge judicial interposada pels habitants de les i impostos provinents dels contractes l’origen, l’evolució i la vigència dels drets Puelles, municipi de la Donzell. Aquests d’emfiteusi havien quedat sense efecte que el senyor Antoni Florensa té encara volen que el seu terme passi a la corona d’ençà el decret de 1811 de les Corts de sobre les terres, les cases i els mateixos (l’estat) i deixi de dependre d’Antoni Cadis i de la llei de 1823, quan es van veïns de les Puelles. Com a annex al Florensa com a hereu dels antics senyors abolir les jurisdiccions senyorials i les res- mateix escrit i per corroborar la seva tesi, jurisdiccionals i es neguen a pagar-li els tes del feudalisme vigents encara de presenta també un nou document arrendaments i altres impostos i l’Antic Règim i entraven en vigor les manuscrit de catorze pàgines, datat el càrregues provinents dels antics drets noves idees liberals impulsades per la 1314, en què el rei Jaume II fa donació senyorials. Revolució Francesa. del comtat d’Urgell i, per tant, del castell Per la seva part Jaume Gomà vol de- Crida una mica l’atenció que la gent de i terme de les Puelles, al seu fill, l’infant mostrar que el terme de Puelles i Espolla les Puelles (Puelles i Espolla tal com Alfons. Donat el seu gran interès històric, és propietat particular del seu repre- s’anomena al document), no s’haguessin aquest document el transcriurem íntegre sentat, Antoni Florensa, i que les perso- negat amb anterioritat a pagar aquests al final del treball. nes que ara habiten les cases i treballen

34 sió OCTUBRE de 2004 CULTURA HISTÒRIA

les terres han de pagar-li com a particu- - Proves que aporta Jaume Florensa per abans havia estat comte d’Urgell, va fer lar els arrendaments corresponents i defensar els seus drets. donació al seu segon fill, Jaume (l’hereu altres impostos. A més, en aquest llarg era el futur Pere III el Cerimoniós), de informe vindrà a demostrar que aquestes Aquest apartat del procés judicial és el tot el comtat d’Urgell, del vescomtat terres, quan van desaparèixer les que per nosaltres té un més gran interès d’Àger i de les ciutats, viles i castells ja jurisdiccions senyorials, van quedar com històric. Ens endinsarem en el món del esmentats, fent constar expressament el a propietat privada del senyor que en feudalisme de l’Antic Règim amb els domini del lloc denominat les Puelles amb aquell moment les posseïa i així les ha senyors jurisdiccionals i els seus drets. tots el seus drets i jurisdiccions. comprat ell. Per tant, vol que els – En primer lloc s’indica que el rei – En tercer lloc s’indica que el rei habitants (emfiteutes) que viuen al poble Jaume II a 4 dels idus de novembre del Alfons, en fer donació del comtat d’Urgell i treballen les seves terres li paguin els 1314 va fer donació al seu fill Alfons del al seu fill Jaume, fa constar expressament censos, lluïsme, foriscapis i les altres comtat d’Urgell, del vescomtat d’Àger, de que la ciutat de Balaguer i les viles i prestacions territorials i drets dominicals la ciutat de Balaguer i dels castells i viles castells d’, , Menàrguens que no van ser suprimits per llei quan es d’Albesa, Menàrguens, , Agra- i Linyola, les posseiria en feu en nom del van abolir les jurisdiccions senyorials. munt, i molts altres pobles que s’espe- rei, mentre que la resta de viles, llocs i També reclama el pagament de l’onzena cifiquen en el document original, amb els castells del comtat, les tindria en franc de tots les fruits que es recullin al terme drets en els castells i viles d’Artés, Puig- alou. Aquesta condició l’havien ja acordat i en altres termes que cultivin els veïns verd, Oliola i el domini del lloc denominat el rei Jaume II amb l’últim comte d’Urgell, de Puelles, llevat de Ramon Vila (fill i Puelles1. Ermengol X, quan aquest va morir sense hereu de Josep Vila) i Ramon Pla (fill i – En segon terme s’indica que a les hereus directes i deixà el comtat a la co- hereu de Francesc Pla) que en els seus calendes del mes de juny de 1328, quan rona2. contractes d’emfiteusi quedaven exempts l’infant Alfons ja era rei d’Aragó i comte – En el quart apartat es comença a do- d’aquest últim pagament. de Barcelona (Alfons III el Benigne), i que nar notícia dels senyors que posseïen el lloc i castell de les Puelles com a feudataris del comte d’Urgell i després, en des- aparèixer el comtat, en nom de la corona. El 25 de febrer de 1376 Pere Terrer de Berga (*3)3 va vendre a Bernat Guillem de (*4) el lloc i castell de Puelles amb els seus territoris, fortaleses i dominis, censos, delmes, quísties, aigües, muntanyes, herbes i altres drets i servituds. En aquesta escriptura fan constar que una meitat de la senyoria la tenia en feu pel comte Jaume d’Urgell, mentre que l’altra meitat del domini la tenia Pere Terrer en franc alou (propietat privada), reco- neguda pel propi comte. És important aquest detall, ja que en aquesta meitat de domini privat basa Antoni Florensa la defensa de la possessió directa i privada

JOAN PUIG del terme a començament del segle XX. Carrer de les Puelles, l'any 1991. (Continuarà)

1 Aquesta informació està extreta del document annex que transcriurem al final. 2 Ermengol X d’Urgell va ser l’últim comte d’Urgell i vescomte d’Àger, després de més de quatre-cents anys d’independència respecte al casal de Barcelona. Era de la dinastia dels Cabrera, descendent d’Arnau Mir de Tost. Va ser un dels nobles més importants de les corts de Jaume I, Pere II el Gran, Alfons II i Jaume II. Va morir el 1314 sense descendència i, segons les seves disposicions testamentàries, tota l’herència del comtat d’Urgell passava al rei Jaume II a canvi d’una quantitat de diners estipulada i el casament del seu fill, l’infant Alfons, amb la neboda i hereva d’Ermengol, Teresa d’Entença. D’Aquesta manera el comtat d’Urgell revertia al casal de Barcelona. 3 Els nombres amb l’asterisc són, per ordre cronològic, els senyors de Puelles, del seu castell i terme. Els impostos senyorials: censos, delmes, quísties,... s’explicaran més endavant.

OCTUBRE de 2004 sió 35 CULTURA DE LLIBRES

Espiritualitat i misticisme

❚ per Jaume Cots

Antonio María Ramírez Meditaciones ante el retablo de Torreciudad Col·lecció: Astrolabio, Espiritualidad Edita: Ediciones Universidad de Navarra, S.A. (EUNSA), 2004 237 pàgines. Preu: 15 euros

al ser sincer. He de per la Universitat Lateranense confessar que segu- de Roma. L'any 1959 és C rament no hauria ordenat sacerdot, i celebrà la llegit mai aquest llibre de no primera missa a l'església ser-ne l'autor un amic (amic parroquial d'Agramunt. Com dels de tota la vida). La te- a sacerdot i membre de l'Opus màtica que s'hi exposa no és Dei va exercir la seva activitat el meu fort, donat que les pastoral en diferents ciutats meves conviccions religioses andaluses. Des de fa deu anys no són molt fermes, i menys treballa a Torreciudad com a comparant-les amb la inten- professor de Teologia, on sitat que viuen la fe els imparteix cursos de recés es- components d'un orde religiós piritual. com l'Opus Dei. És de suposar que la seva llarga estada en aquest san- Aquest volum tuari i la contemplació diària està escrit amb del monumental retaule que el prosa molt rica, presideix, han estat uns dels motivadors d'aquesta publi- plena de cació, que transmet espiri- matisos... tualitat a doll. Les seves L'he llegida amb molt de reflexions, fruit respecte –no precisament d'una bona dosi motivat per qui era l'autor– amb prosa molt rica, plena de Maria i, com no, amb especial de misticisme, atès que el seu contingut matisos. A l'ensems que expli- devoció a San Josemaría, el porten a la mereix aquest tractament. ca cada una de les diferents fundador de l'Obra. bonhomia. Parlar-ne amb profunditat no parts del retaule, està donant Sens dubte vivim una època està al meu abast, no sóc qui una lliçó magistral de cate- molt materialista, enlluernats L'Anton va néixer a Agra- ni tinc prou coneixements per quesi per a adults. Les seves per falsos valors que porten a munt l'any 1934 (fill del fer-ho. Per altra part la meva reflexions, fruit d'una bona distorsionar la nostra pau in- metge Ramírez), on va passar visió crítica de la religió, amb dosi de misticisme, porten a terior. Tal vegada caldria la infantesa i la primera dubtes i un cert grau d'ag- la bonhomia. plantejar-se novament buscar joventut, fins que va marxar a nosticisme, no són suficients És un llibre sincer, colpidor ideals més enriquidors. Barcelona a estudiar: es motius, ni em donen cap dret en certs aspectes, no enganya Aquesta obra porta a pensar- llicencià en Medicina per la a pontificar sobre un dogma ningú, proclama obertament hi. Pot servir per intentar-ho, Universitat de Barcelona, i determinat. la fe en Déu, amb una parti- encara que no s'arribi al per- després es doctorà en Teologia Aquest volum està escrit cular predilecció per la Verge feccionisme que demana. ■

OCTUBRE de 2004 sió 37