ivs-fvgit-12 25/4/06 11:38 Página 387

Ivs Fvgit, 12, 2005, pp. 387-393

NOTÍCIA D’UNS PACTES DE PAU I TREVA DEL LLOC D’, A LA FI DEL SEGLE XV

Manuel GABRIEL I FORN Professor d’Història. Llicenciat per la UNED

EL MUNICIPI D’OLIOLA

El municipi d’Oliola es troba situat al sud-est de la comarca de la i limita amb els termes municipals d’, , Puigverd d’agramunt i Ossó de Sió, a migdia; amb els de Vilavova de l’aguda, i Torrefeta i Forejacs, a llevant; amb el de Ponts, a ponent i amb els de i Ponts, a tramuntana. Té una extensió de 85,46 km2, amb una longitud màxima nor/sud de 18 km i una amplada màxima entorn dels 8 km. La via principal per arribar a la capçalera del municipi és per la carretera de a la Seu d’Urgell, a través d’un desviament que es troba a 3 km abans de la localitat de Ponts. El terme municipal aplega un conjunt divers de nuclis habitats i també de llocs despoblats, entre els que s’hi compten un gran nombre de masos disper- sos. A ponent hi ha situats els llocs del Gos o Castellnou del Gos, Gratallops i el mas de les Mollerigues, que fins al segle XIX havien format part de l’anome- nat Terme Forà de Ponts. En el decurs dels segles XII i XIII, el castell i terme d’Oliola esdevinguen una possessió feudal directa dels Pugverd, senyors de Ponts i magnats dels comtes d’Urgell; al segle XIV, esdevingueren la seu d’una de les procuracions comtals urgellenques. En l’aspecte eclesiàstic, formaven part de la diòcesi d’Urgell i depenien de l’oficialitat de Ponts. Demogràficament, sabem que a la darreria del segle XIV, Oliola i el seu terme tenien uns 12 focs o cases; durant els segles XVI i XVII, la població del lloc osci·lava entre els 200 i els 250 habi- tants.

387 ivs-fvgit-12 25/4/06 11:38 Página 388

MANUEL GABRIEL I FORN

ELS CARDONA, SENYORS D’OLIOLA

A mitjan segle XV (1445), com a conseqüència del matrimoni celebrat entr el comte Joan Ramon Folc III de Cardona i la comtessa Joana d’Urgell, filla del comte Jaume II El Dissortat, Oliola i el seu antic terme esdevingueren una pos- sessió feudal de la casa dels Cardona. Al cap d’un any va nèixer el seu pri- mogènit Joan Ramon Folc IV, primer duc de Cardona i hereu dels estats dels seus progenitors (1446-1513). Amb el temps, els grans beneficiaris de la guerra civil catalana del segle XV van ser, precisamente, els comtes de Cardona, els quals no solament engrandiren de forma notable llurs propietats senyorials, sinó que, a més, obtingueren del rei Ferran II d’Aragó la dignitat ducal, fins alesho- res reservada només als membres de la família reial. En aquella època, la tradició popular asseverava que el duc de Cardona posseïa tants castells com dies té l’any. Sigui com sigui, resulta que cap a finals del segle XVI els Cardona eren senyors de 239 llocs, encara que el recompte de les senyories per tal de mesurar la riquesa dels nobles només ens és útil per l’efecte psicològic que produeix, ja que, en si mateixa, la senyoria no esdevenia pas una unitat de riquesa, sinó una definició de drets. Efectivament, cap al final de l’Edat Mitjana, la potestat dels nobles sobre els seus vassalls es veié sensi- blement limitada per les disposicions de la Sentència Arbitral de Guadalupe (1485), tot i que això no va suporsar un obstacle perquè els feus territorials con- tinuéssin sent la seva principal font d’ingressos. Malgrat l’abolició dels tradi- cionals mals usos els senyors continuaren gaudint d’un conjunt de drets com el d’host i cavalcada, els passatges i la salvaguarda que, units a l’arrendament dels espais comunals d’un terme, podien reportar-los encara grans beneficis. Però, per damunt de tot, els delmes i els censos enfitèutics continuaren sent durant temps la columna vertebral de l’economia d’uns aristòcrates ancorats en les tradicions dels seus avantpassats.

ELS PACTES DE PAU I TREVA DEL LLOC D’OLIOLA (1494-1496). ASPECTES HISTñRICS I JURêDICS

La base documental de la present comunicació ha sigut l’estudi de tres minutes contingudes en un manual de protocols redactat per diferents notaris eclesiàstics adscrits a la parròquia d’Oliola i datat entre els anys 1494 i 1496. Actualment es conserva a l’Arxiu Municipal d’Oliola.1 Concretament, es tracta

1 Arxiu Municipal d’Oliola, Manual de protocols notarials dels anys 1493-1497. Manuscrit sense foliar.

388 ivs-fvgit-12 25/4/06 11:38 Página 389

NOTÍCIA D’UNS PACTES DE PAU I TREVA DEL LLOC D’OLIOLA, A LA FI DEL SEGLE XV

de dos pactes de pau i treva i una acta de prestació d’homenatge, redactats per Antoni Lavall, vicari i notari d’Oliola i confirmats pel poder senyorial, repre- sentat pel del duc de Cardona i la seva cúria. L’esperit d’aquests documents és inspirat en la tradició consuetudinària dels Usatges de Catalunya, un sistema jurídic de caire públic —l’únic reconegut pels grans estats senyorials de l’època a la qual ens referim— que havia desplaçat paulatinament la justícia privada practicada en els antics feus del Principat. El primer dels pactes, datat el 19 defebrer de 1494, s’establ’i entre els ger- mans Pere i Joan Armengol, d’Oliola, conjuntament amb Joan Moil, habitant del lloc de Gualter, d’una banda, i els germans Joan, Pere i Antoni Feixes, de l’altra, davant l’autoritat de Pere Comdor, batlle senyorial d’Oliola, per mitjà d’una ferma o acte de legalització de l’acord, estimat en cent lliures barcelone- ses, amb un període de tinença (o d’obligació de mantenir el pacte), d’un any i deu dies, sense que cap de les parts pogués anul·lar-la o trencar-la sinó era en presència del duc Enric Ramon (Folc IV) de Cardona i de la seva cort, i això, dins la cambra del castell palau de d’Urgell. Si l’esmentat pacte de pau i treva s’hagués anul·lat abans que finalitzés el període de tinença, ambdues parts es comprometien a donar cinquanta lliures en penyora al duc de Cardona; l’altra la meitat revertiria a la part que no s’hagués desdit del pacte (doc. n.º 1). Al cap de dos anys, el 20 de gener de 1496, els germans Andreu i Bartomeu d’Oliola, donzells, conjuntament amb l’esmentat Pere Armengol, es comprometien, sota sagrament i homenatge de mans i de boca,2 prestat davant d’Antoni Gilabert, batlle d’Oliola, a no inferir en els afers del bàndol de Bartomeu Coll, amo del mas i quadra de les Mollerigues, al terme forà de Ponts, i gendre a l’ensems, de Ramon Comdor, habitant d’Oliola i germà del batlle anteriorment al·ludit. Al paràgraf final del document —on s’hi referen- cien les condicions del compromís— hi ha una relació de caps de bestiar (mules, someres, ovelles, cabres i porcs) i d’un conjunt de peces de vestir (draps) entre els que s’hi compten una gabardina, dos gipons, un gonell i unes calces que, pel que sembla, no podrien ésser empenyorades a l’esmentat Ramon Comdor, sogre de Bartomeu Coll (doc. n.º 2). El mes següent, el 15 de febrer de 1496, l’anteriorment esmentat Andreu d’Oliola, donzell, fermava un pacte de pau i treva per un any amb Bartomeu Coll i tots els seus valedors, davant del batlle Antoni Gilabert. Ambdues parts també es comprometien igualment a ratificar aquest pacte davant el duc Enric

2 Hom parla d’homenatge de boca i de mans quan el senyor prenia en les seves mans les mans del vasall (immixtia manuum), que restava agenollat. A continuació venia l’òscul de la pau i el jura- ment de fidelitat. Vegi’s, VALDEAVELLANO, Luís G. de, Curso de historia de las instituciones españolas, Alianza Universidad, texto, 53, Alianza Editorial, Madrid, 1982, p. 399.

389 ivs-fvgit-12 25/4/06 11:38 Página 390

MANUEL GABRIEL I FORN

Ramon (Folc IV) de Cardona i la seva cort, dins la cambra del castell Palau de Bellpuig, imposant-se graciosament una pena de 50 lliures, en cas que alguna de las faccions gosés trencar el compromís establert (doc. n.º 3).

L’ENTORN SOCIAL DELS PACTES MEDIEVALS DE FAMILIA

Cap a la fi de l’edat mitjana reapareix a Europa una noció de família exten- sa, representada per la Casa. La Casa significa que l’individu és conscient que pertany a un grup de parents, de sang i espirituals, units per interessos comuns que ultrapassen els àmbits d’allò que és públic i d’allò que és privat, tots dos estretament units. Al llarg d’aquesta època, en absència d’un poder central fort, l’individu havia de sobreviure imprescindiblement, per tant, amb el suport de la seva parentela. Les disputes internes entre famílies més o menys ennoblides no eren pas sinònim de feblesa sinó que reactivaven els mecanismes de solidaritat entre la resta dels familiars i dels amics d’un mateix clan. La legislació feudal catalana i, concretament els Usatges de Barcelona, se’n feien ressó i delimitaven les condicions en què havien de dur-se a terme els litigis i els pactes de pau i tre- va, com els que van subscriure mutuament aquestes families d’Oliola i del mas de Les Mollerigues. Tot aquest procés, però, necessitava l’autorizació del prín- cep —en aquest cas el duc de Cardona— que administrava justícia amb l’asses- sorament d’una assemblea judicial, si bé era fregüent que el noble delegués la seva funció judicial en els oficials de la pròpia cúria o en els batlles senyorials. A l’ensems, qualsevol pacte que es convingués a Catalunya durant l’edat mitjana es feia mitjançancat la prestació de l’homenatge i el jurament de fidelitat. L’homentge era una cerimònia externa i ostensible per la qual es donava solem- nitat i força a l’establiment de tot tipus de pactes feudals, com la fermança d’aliances, paus i treves; al mateix temps, aquest cerimonial desbordava el marc de relaciones entre membres de la noblesa i involucrava els mateixos pagesos benestants, que es prestaven a aquests actes de submissió davant els seus senyors més directes en ocasió de capbrevacions, establiments, etc.

CONCLUSIÓ

La presència de l’influx eclesiàstic en la pacificació d’una societat rural que tenia com a deure personal la vindicació directa dels afronts que hom creia que havia rebut de faccions familiars antagòniques, es posa de manifest en l’aplicació d’alguns usatges que recullen disposicions de pau i treva garantides, encara, pels poders jurisdiccionals de la fi del segle XV. En aquest senti, la casa ducal de Cardona, possessora temporal del lloc i terme d’Oliola, s’atribuïa ple-

390 ivs-fvgit-12 25/4/06 11:38 Página 391

NOTÍCIA D’UNS PACTES DE PAU I TREVA DEL LLOC D’OLIOLA, A LA FI DEL SEGLE XV

nament aquests poders per tal de resoldre els conflictes familars dels seus súb- dits, a través d’unes formes processals bastant arcàiques i rudimentàries. Aquesta pràctica es perpetuava pel fet que, massa sovint, la conflictivitat entre famílies benestants formava part del dia a dia: entre les classes propietàries de la ruralia era habitual viure pendent de rendes, patrimonis i dots matrimonials que es pretenien com a propis, però que eren sotmesos a discussió de manera periòdica. La redacció d’aquests pactes per part de notaris eclesiàstics, com el vicari d’Oliola Antoni Lavall, estava basada en compilacions de textos consue- tudinaris antics, com per exemple els Comentaria super usaticis Barchinone, del canonge i jurista Jaume Marquilles (1448), una versió actualitzada dels Usatges de Barcelona que pretenia satisfer les noves exigències socials deriva- des de l’evolució de la societar catalana del segle XV i de la cultura jurídica del Ius commune.

APéNDIX DOCUMENTAL

Document n.¼ 1

En la vila d’Oliola, any 1494 i a 19 del mes febrer. Sapigui tothom i cadascun que jo, Pere Armengol del lloc d’Oliola i Joan Armengol del lloc de Guater, el meu germà i Joan Moil de Gualter. Nosaltres per nosaltres i per tots els parents i amics i valedors, fermen pau i treva amb Joan Feixes, Pere Feixes i Antoni Feixes, tots germans i a tots els (seus) parents i amats i valedors, i ferma dita bona pau i treva en poder de l’honrat Pere Comdor, batlle del lloc i terme d’Oliola, a cent lliures i un any i deu dies de tinàncies. I aquesta pau i treva formem amb sagrament i homenatge prestat de mans i de boca, i si fos cas que aquesta pau i treva si havia atornar (anul·lar o trencar), que no s’hi pugui tornar (anul·lar) sinó dintre del castell de Bellpuig, en la cambra del molt noble senyor don Ramon (Eric Ramon)de Cardona, en sa presència, i del noble mossèn Llordat, senyor de Montmagastre i del magnífic Ramon de Maldà i del magnífic mossèn Lluís de Montros, amb tota aquesta virtut i justícia perquè ni pugui haver pau i treva ni valer. I de dita pau i treva, es posen graciosament pena de cent lliures, la meitat guanyades (donades en penyora) al molt noble senyor don Ramon de Cadona i a l’altra part obeïnt (amb la que s’ha desdit el pacte). Et si nestere sit fiat largo modo est actum in termino Oliole per me Anthonius de Valle (Antoni Lavall), vicarius et notarius Oliole, anno et die supra. Testi huius rei sunt Ramon Comdor, d’Oliola i Joan Vilaseca, de i ara habitant d’Oliola.

391 ivs-fvgit-12 25/4/06 11:38 Página 392

MANUEL GABRIEL I FORN

Document n.¼ 2

A XX del mes de gener, any noranta sis (20-I-1496) En presència de mi Antoni Lavall, vicari i notari d’Oliola i de Geroni París del terme de Montmagastre, lo honrat Antoni Gilabert, batlle de la vila i terme d’Oliola, pren amb sagrament i homenatge prestat de mans i de boca Andreu d’Oliola i Bartomeu d’Oliola, son germà i Pere Armengol, tots d’Oliola, que dintre la senyoria d’Oliola, no fasin, ni dominasen, ni damnasen facin nengun (cap) amic de Bartomeu Coll, gendre de Ramon Comdor, an i sabran (i han de saber) que ningú (si algú) los volgués enutjar los avisassen. I hoc est actum per medictum in loco Oliole. Any i dia subsdit en dita presència i de Pere Comdor, que són dues mules de pèl negre i una somera i una somereta i tot lo bestiar menut com són ovelles i cabres i porcs. I una gabardina, dos gipons, un gonell i unes calces de son gendre, los dits draps. (que) el batlle faci manament que no donin res a son gendre i tots està ben guardat. Est actum in dicto loco per mi discret. Hic lo honrat Antoni Gilabert, batlle de la vila i terme d’Oliola, comanda dits béns del present inventari.

Document n.¼ 3

En la vila d’Oliola, a 15 de febrer de 1496. Andreu d’Oliola, de la vila d’Oliola, ferma en poder de l’honrat Antoni Gilabert, menor, batlle de la vila i terme d’Oliola, ferma i dóna per a ell i per a tots els seus amics i valedors (o de l’altre bàndol), i aquesta pau i treva es tornarà a prometre dintre del castell de Bellpuig (d’Urgell), en la cambra del noble senyor don Ramon (Folc IV) de Cardona, davant la seva noblesa i davant lo molt magnífic Ramon de Maldà, procurador del dit noble senyor i davant lo molt magnífic mossèn Espilles i davant lo noble mossèn Llordat, senyor de Montmagastre, i tot això han promés i jurat amb sagrament d’homenatge prestat de mans i de boca, lo dit Andreu d’Oliola i lo Bartomeu d’Oliola i lo Bartomeu Coll, gendre de Ramon Comdor, de guardar i d’obser- var l’un a l’altre dita pau i treva, i graciosament se posin pena al desobedient de 50 lliures, guanyades (pagades) al senyor i molt noble Ramon (Folc IV) de Cardona. El dia i l’any subsdits, lo dit Bartomeu Coll, gendre del senyor en Ramon Comdor d’Oliola per a ell i per a tots els seus amics i valedors, ferma i dóna pau i treva al dit Andreu d’Oliola i a tots els seus amics i valedors, en tota for-

392 ivs-fvgit-12 25/4/06 11:38 Página 393

NOTÍCIA D’UNS PACTES DE PAU I TREVA DEL LLOC D’OLIOLA, A LA FI DEL SEGLE XV

ma i manera de subsdita, amb totes dites penes. / Et fiat largo modo si sit neste- se hoc totum est artum per me Anthonius de Valle (Antoni Lavall), vicarius et notarius Oliole, anno et die supra.3 En són testimonis Joan Feixes i Andreu Balasc, ambdos d’Oliola.

3 L’esperit d’aquests pactes sembla inspirar-se en les addicions extretes de la junta de Pau i Treva de l’any 1064, en especial les que fan referència als Usatges números 97, 98 i 99: Usatge XCVII: Item statuerunt prelibati principes ut potestates confirment omni tempore, et teneat pacen et teugam Domini, et faciant eam confirmari et tenere aba illorum…, magnatibus, nece non et ab omnibus hominibus in eorum patria degentibus. Et si aliquis in aliquo pacen et treugam Domini Fregerit, redirigat ad judicium episcoporum sourum. Usatge XCVIII: Omnia malefacta que sint per treugam Domini facta, omni tempore sint in duplo emendata, exceptis ad illos qui sunt a pace et treuga Domini ejecti. Usatge XCIX: Treuga data, tam inter amicos quam inter inimicos, sine engan sit observata et custodita. Si vero, quod obsit, in aliquo fracta fuerit, in simplum* sit redirecta. * En alguns còdex s’hi llegeix in duplum. BROCA, Guillem M.ª de, Historia del Derecho de Cataluña, especialmente del Civil, etc. Col. Textos jurídics catalans. Escriptors, 1 / 1, , Departament de Justícia, Bercelona, 1985, pp. 159-160.

393