Notícia D´Uns Pactes De Pau I Treva Del Lloc D´Oliola, a La Fi Del Segle XV

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Notícia D´Uns Pactes De Pau I Treva Del Lloc D´Oliola, a La Fi Del Segle XV ivs-fvgit-12 25/4/06 11:38 Página 387 Ivs Fvgit, 12, 2005, pp. 387-393 NOTÍCIA D’UNS PACTES DE PAU I TREVA DEL LLOC D’OLIOLA, A LA FI DEL SEGLE XV Manuel GABRIEL I FORN Professor d’Història. Llicenciat per la UNED EL MUNICIPI D’OLIOLA El municipi d’Oliola es troba situat al sud-est de la comarca de la Noguera i limita amb els termes municipals d’Artesa de Segre, Agramunt, Puigverd d’agramunt i Ossó de Sió, a migdia; amb els de Vilavova de l’aguda, Cabanabona i Torrefeta i Forejacs, a llevant; amb el de Ponts, a ponent i amb els de Tiurana i Ponts, a tramuntana. Té una extensió de 85,46 km2, amb una longitud màxima nor/sud de 18 km i una amplada màxima entorn dels 8 km. La via principal per arribar a la capçalera del municipi és per la carretera de Lleida a la Seu d’Urgell, a través d’un desviament que es troba a 3 km abans de la localitat de Ponts. El terme municipal aplega un conjunt divers de nuclis habitats i també de llocs despoblats, entre els que s’hi compten un gran nombre de masos disper- sos. A ponent hi ha situats els llocs del Gos o Castellnou del Gos, Gratallops i el mas de les Mollerigues, que fins al segle XIX havien format part de l’anome- nat Terme Forà de Ponts. En el decurs dels segles XII i XIII, el castell i terme d’Oliola esdevinguen una possessió feudal directa dels Pugverd, senyors de Ponts i magnats dels comtes d’Urgell; al segle XIV, esdevingueren la seu d’una de les procuracions comtals urgellenques. En l’aspecte eclesiàstic, formaven part de la diòcesi d’Urgell i depenien de l’oficialitat de Ponts. Demogràficament, sabem que a la darreria del segle XIV, Oliola i el seu terme tenien uns 12 focs o cases; durant els segles XVI i XVII, la població del lloc osci·lava entre els 200 i els 250 habi- tants. 387 ivs-fvgit-12 25/4/06 11:38 Página 388 MANUEL GABRIEL I FORN ELS CARDONA, SENYORS D’OLIOLA A mitjan segle XV (1445), com a conseqüència del matrimoni celebrat entr el comte Joan Ramon Folc III de Cardona i la comtessa Joana d’Urgell, filla del comte Jaume II El Dissortat, Oliola i el seu antic terme esdevingueren una pos- sessió feudal de la casa dels Cardona. Al cap d’un any va nèixer el seu pri- mogènit Joan Ramon Folc IV, primer duc de Cardona i hereu dels estats dels seus progenitors (1446-1513). Amb el temps, els grans beneficiaris de la guerra civil catalana del segle XV van ser, precisamente, els comtes de Cardona, els quals no solament engrandiren de forma notable llurs propietats senyorials, sinó que, a més, obtingueren del rei Ferran II d’Aragó la dignitat ducal, fins alesho- res reservada només als membres de la família reial. En aquella època, la tradició popular asseverava que el duc de Cardona posseïa tants castells com dies té l’any. Sigui com sigui, resulta que cap a finals del segle XVI els Cardona eren senyors de 239 llocs, encara que el recompte de les senyories per tal de mesurar la riquesa dels nobles només ens és útil per l’efecte psicològic que produeix, ja que, en si mateixa, la senyoria no esdevenia pas una unitat de riquesa, sinó una definició de drets. Efectivament, cap al final de l’Edat Mitjana, la potestat dels nobles sobre els seus vassalls es veié sensi- blement limitada per les disposicions de la Sentència Arbitral de Guadalupe (1485), tot i que això no va suporsar un obstacle perquè els feus territorials con- tinuéssin sent la seva principal font d’ingressos. Malgrat l’abolició dels tradi- cionals mals usos els senyors continuaren gaudint d’un conjunt de drets com el d’host i cavalcada, els passatges i la salvaguarda que, units a l’arrendament dels espais comunals d’un terme, podien reportar-los encara grans beneficis. Però, per damunt de tot, els delmes i els censos enfitèutics continuaren sent durant temps la columna vertebral de l’economia d’uns aristòcrates ancorats en les tradicions dels seus avantpassats. ELS PACTES DE PAU I TREVA DEL LLOC D’OLIOLA (1494-1496). ASPECTES HISTÒRICS I JURÍDICS La base documental de la present comunicació ha sigut l’estudi de tres minutes contingudes en un manual de protocols redactat per diferents notaris eclesiàstics adscrits a la parròquia d’Oliola i datat entre els anys 1494 i 1496. Actualment es conserva a l’Arxiu Municipal d’Oliola.1 Concretament, es tracta 1 Arxiu Municipal d’Oliola, Manual de protocols notarials dels anys 1493-1497. Manuscrit sense foliar. 388 ivs-fvgit-12 25/4/06 11:38 Página 389 NOTÍCIA D’UNS PACTES DE PAU I TREVA DEL LLOC D’OLIOLA, A LA FI DEL SEGLE XV de dos pactes de pau i treva i una acta de prestació d’homenatge, redactats per Antoni Lavall, vicari i notari d’Oliola i confirmats pel poder senyorial, repre- sentat pel del duc de Cardona i la seva cúria. L’esperit d’aquests documents és inspirat en la tradició consuetudinària dels Usatges de Catalunya, un sistema jurídic de caire públic —l’únic reconegut pels grans estats senyorials de l’època a la qual ens referim— que havia desplaçat paulatinament la justícia privada practicada en els antics feus del Principat. El primer dels pactes, datat el 19 defebrer de 1494, s’establ’i entre els ger- mans Pere i Joan Armengol, d’Oliola, conjuntament amb Joan Moil, habitant del lloc de Gualter, d’una banda, i els germans Joan, Pere i Antoni Feixes, de l’altra, davant l’autoritat de Pere Comdor, batlle senyorial d’Oliola, per mitjà d’una ferma o acte de legalització de l’acord, estimat en cent lliures barcelone- ses, amb un període de tinença (o d’obligació de mantenir el pacte), d’un any i deu dies, sense que cap de les parts pogués anul·lar-la o trencar-la sinó era en presència del duc Enric Ramon (Folc IV) de Cardona i de la seva cort, i això, dins la cambra del castell palau de Bellpuig d’Urgell. Si l’esmentat pacte de pau i treva s’hagués anul·lat abans que finalitzés el període de tinença, ambdues parts es comprometien a donar cinquanta lliures en penyora al duc de Cardona; l’altra la meitat revertiria a la part que no s’hagués desdit del pacte (doc. n.º 1). Al cap de dos anys, el 20 de gener de 1496, els germans Andreu i Bartomeu d’Oliola, donzells, conjuntament amb l’esmentat Pere Armengol, es comprometien, sota sagrament i homenatge de mans i de boca,2 prestat davant d’Antoni Gilabert, batlle d’Oliola, a no inferir en els afers del bàndol de Bartomeu Coll, amo del mas i quadra de les Mollerigues, al terme forà de Ponts, i gendre a l’ensems, de Ramon Comdor, habitant d’Oliola i germà del batlle anteriorment al·ludit. Al paràgraf final del document —on s’hi referen- cien les condicions del compromís— hi ha una relació de caps de bestiar (mules, someres, ovelles, cabres i porcs) i d’un conjunt de peces de vestir (draps) entre els que s’hi compten una gabardina, dos gipons, un gonell i unes calces que, pel que sembla, no podrien ésser empenyorades a l’esmentat Ramon Comdor, sogre de Bartomeu Coll (doc. n.º 2). El mes següent, el 15 de febrer de 1496, l’anteriorment esmentat Andreu d’Oliola, donzell, fermava un pacte de pau i treva per un any amb Bartomeu Coll i tots els seus valedors, davant del batlle Antoni Gilabert. Ambdues parts també es comprometien igualment a ratificar aquest pacte davant el duc Enric 2 Hom parla d’homenatge de boca i de mans quan el senyor prenia en les seves mans les mans del vasall (immixtia manuum), que restava agenollat. A continuació venia l’òscul de la pau i el jura- ment de fidelitat. Vegi’s, VALDEAVELLANO, Luís G. de, Curso de historia de las instituciones españolas, Alianza Universidad, texto, 53, Alianza Editorial, Madrid, 1982, p. 399. 389 ivs-fvgit-12 25/4/06 11:38 Página 390 MANUEL GABRIEL I FORN Ramon (Folc IV) de Cardona i la seva cort, dins la cambra del castell Palau de Bellpuig, imposant-se graciosament una pena de 50 lliures, en cas que alguna de las faccions gosés trencar el compromís establert (doc. n.º 3). L’ENTORN SOCIAL DELS PACTES MEDIEVALS DE FAMILIA Cap a la fi de l’edat mitjana reapareix a Europa una noció de família exten- sa, representada per la Casa. La Casa significa que l’individu és conscient que pertany a un grup de parents, de sang i espirituals, units per interessos comuns que ultrapassen els àmbits d’allò que és públic i d’allò que és privat, tots dos estretament units. Al llarg d’aquesta època, en absència d’un poder central fort, l’individu havia de sobreviure imprescindiblement, per tant, amb el suport de la seva parentela. Les disputes internes entre famílies més o menys ennoblides no eren pas sinònim de feblesa sinó que reactivaven els mecanismes de solidaritat entre la resta dels familiars i dels amics d’un mateix clan. La legislació feudal catalana i, concretament els Usatges de Barcelona, se’n feien ressó i delimitaven les condicions en què havien de dur-se a terme els litigis i els pactes de pau i tre- va, com els que van subscriure mutuament aquestes families d’Oliola i del mas de Les Mollerigues.
Recommended publications
  • Seguiment Adaptació Granges Revisió MTD.Xlsx
    Marca Expedient Establiment Titular Municipi Establiment Oficial RAM001 BONPORC, SL BONPORC, SL ABELLA DE LA CONCA 3580BT RAM002 GRANJA SORT DE L'AGUSTI RAMADERIA CUQUERLO, SL ABELLA DE LA CONCA 0010AC RAM003 GRANJA ASPRES GREGORI SALSE, SCP AGER 0030AB RAM004 GRANJA CAN RAMIRO ALEIX BURGUES NOVAU AGER 0030DX RAM005 MACIAROL, SCP MACIAROL, SCP AGER 0030CK RAM006 BONCOMPTE TREPAT, XAVIER BONCOMPTE TREPAT, XAVIER AGRAMUNT 0040AP RAM007 GRANJA ESTEVE I RIUS ESTEVE I RIUS SL AGRAMUNT 0040AQ RAM008 GRANJA FARRENY JOSEP FARRENY FARRENY AGRAMUNT 0040DK RAM009 Granja Gené RAMON MARIA GENE BOSCH AGRAMUNT 0040AB RAM010 GRANJA JOSCA GANADERA VICENT MAS, SL AGRAMUNT 0040BL RAM011 GRANJA MARRUGAT GRUPO PREMIER PIGS, SL AGRAMUNT 0040EF RAM012 GRANJA ORTIZ JORDI ORTIZ LLENA AGRAMUNT 0040CM RAM013 GRANJA SERMAFARM SERMAFARM, CB AGRAMUNT 0040AM RAM014 GRANJA SOLANS REGUE 58, S.C.P AGRAMUNT 0040LB RAM015 GRANJA VALLS VALLS MARQUILLES, RAMON AGRAMUNT 0040BR RAM016 PIENSOS ARB PIENSOS ARB, SA AGRAMUNT 0040AA RAM017 GRANJA SAPERA SAPERA MIQUEL, SL AGUILAR DE SEGARRA 0050AW RAM018 GRANJA LA PALLISSA SAT. RAMADERA MONTBRI 860 CAT AIGUAMURCIA 0080BX RAM019 GRANJA MAS AMAT CARMIL, SL AIGUAVIVA 0090AC RAM020 AGRÍCOLA RAMADERA SERENTILL, SL AGRÍCOLA RAMADERA SERENTILL, SL AITONA 0100AF RAM021 GRANJA ELENA LORENTE RAMADERA TERRAPLE, SL AITONA 0100AY RAM022 GRANJA JAUME SERENTILL CAMI EL TARANNA FAMILIAR, SL AITONA 0100BK RAM023 GRANJA MONTFRED AGRICOLA RAMADERA SERENTILL, SL AITONA 0100AP RAM024 GRANJA PALAU IBARS MIQUEL PALAU IBARS AITONA 0100CE RAM025 AGROMARIANET AGROMARIANET SL. ALAMUS (ELS) 0110BC RAM026 GRANJA BOSCH BOSCH LOPEZ, JOSEP M. ALAMUS (ELS) 0110AJ RAM027 GRANJA BOSCH BOSCH LOPEZ, JOSEP M. ALAMUS (ELS) 0110AI RAM028 CRISALMA CRISALMA, SCCL ALBESA 0160JX RAM029 GRANGES ARMENGOL ANTONI ARMENGOL CAPDEVILA ALBESA 0160AF RAM030 GRANGES ARMENGOL 2 ANTONI ARMENGOL CAPDEVILA ALBESA 0160AI RAM031 Granja ALBESA RAMADERA ALBESA RAMADERA, SL ALBESA 0160AB RAM032 AVICOLA FILELLA AVICOLA FILELLA, SLU.
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • Horaris Vàlids Desde 12/09/18
    Tel. 902.29.29.00 www.igualadina.com Restabliment horaris 01/07/2020. Es restableixen els horaris habituals excepte l'expedició de Tarragona - Igualada en ambdós sentits de Dissabtes i festius de Juliol i Agost a causa de la crisi sanitària fins nou avís. Horaris vàlids desde 12/09/18 Líneas: Tarragona - Lleida DS i Festius Reus - Montblanc Excepte Dissabtes i De l`1 juliol Tarragona - Igualada De Dilluns a Divendres Feiners Festius tot l Dissabtes Dv Sant , Diumenges al 31 d ´any tot l´any 25/12, del 1 / 06 al Reus - Andorra ´agost 01/01 15/09 (3) (7) (6) (3) (5) (3) (7) (3) (5) (3) (3) (3) (6) (3) (5) Reus (EE.AA) 06:00 07:00 14:10 07:00 Tarragona 06:00 07:35 10:15 11:30 12:30 15:50 18:00 07:30 07:30 07:35 15:50 Port Aventura 7:46 (2) 07:46 Salou Pl. Europa 07:48 07:48 Salou P. Jaume I 07:50 07:50 Els Garidells 12:45 07:50 Vallmoll 12:50 7:55 La Selva del Camp 06:10 14:20 Alcover 06:20 14:30 Valls 06:25 08:25 10:40 11:50 12:55 16:15 18:25 07:45 08:00 08:25 16:15 La Riba 06:30 14:40 Vilaverd 06:35 14:45 Fontscaldes 08:30 08:30 L´Illa (cruïlla) 08:38 08:38 Montblanc 06:40 06:45 08:45 10:55 12:10 13:10 14:55 18:40 18:40 08:10 08:25 08:45 La Guàrdia del Prat 18:42 08:50 Blancafort 08:30 09:00 Solivella 09:05 09:05 Emb.Belltall 09:07 09:07 Emb.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Renant, Oliola, La Noguera)
    Jordi Mazuque Lopez 9 9 Pàgs. 159-172 Universitat de Lleida ISSN: 1131-883-X www.rap.cat Línia de trinxeres als boscos del Clot (Renant, Oliola, la Noguera) Es presenta l’estudi d’una línia de trinxeres de la Guerra Civil Il se presente l’etude d’une ligne de tranchées de la Guerre Espanyola al terme d’Oliola, emmarcades a les tasques defensives Civil Espagnole dans le terme d’Oliola, encadrées dans les travaux de l’exèrcit de la República ordenades pel general V. Rojo a l’abril défensifs de l’armée de la République ordonnés par le général V. de 1938. Rojo en avril du 1938. Paraules clau: trinxeres, Guerra Civil Espanyola. Mots clé: tranchées, Guerre Civil Espagnole. Introducció fet que va ser afectat per les obres de construcció del canal Segarra-Garrigues. Va ser destruït durant Renant és un petit nucli de poblament situat dins el primer trimestre de l’any 2008. Les estructures el terme d’Oliola a l’extrem est de la Noguera. El que hi havia en el turó eren les més destacades i terme d’Oliola delimita amb les comarques veïnes significatives de tot el complex ja que estava com- de la Segarra i l’Urgell; Renant està situat a l’extrem post a grans trets per una trinxera perimetral, un sud. A uns 1,2 quilòmetres aproximadament seguint refugi antiaeri i una petita construcció rectangular el camí de Marcó a Renant, arribem als boscos del que es pot identificar com un pou de tirador; totes Clot, és un bosc perennifoli format per matolls, ar- aquestes estructures són explicades amb més detall bustos i arbres.
    [Show full text]
  • Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El
    1 DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE POBLET RELACIONADA AMB EL SOLERÀS (1) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, JUSTÍCIA I TERRA La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI II) de Cossetània Edicions, juliol 2003 (2) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, POBLET, SENYOR FEUDAL La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI III) de Cossetània Edicions, gener 2007 (En ordre cronològic) (1) Pàg. 933 Calaix 36 Extracte- resum: El 1180 , Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó donaren a Bernat de Montpalau i a Berenguer de Lima tota la Vallcansada segons baixen les aigües per totes parts... Ho feren perquè es poblés, amb les terres, aigües, molins, boscos, llenyes, muntanyes, valls, plans, pastures i tot el que pertany a l’ús de l’home, amb la obligació de donar a Déu i a l’Església delme i primícia. El 1209 , el fill de Bernat de Montpalau ven a Domènec Traper i Pere Vidal, ardiaca de Tarassona, una parellada d’alou en l’indret dit Vallcansada, pel preu de 100 sous jaquesos. D’una part afrontava amb el Soleràs . El 1219 , Bernat ven a Pere Vidal la mateixa vall de Vallcansada, llindant amb el terme de Soleràs , ... Recull: Manel Marsan Segú. Octubre 2009 2 1224 Veure l’any 1744 (1) Pàgina 932 Calaix 36 Extracte- resum: El 1254 , en temps de l’abat Arnau de Prèixens, el monestir comprà a Pere Vidal, ardiaca de Ribagorça, en aquell moment propietari d’uns honors a Riudeset i en la vall dita Baladrosa (que comprenia cases, vinyes, molins, alous, erms i poblats), cert honor situat al terme de Castelldans, en la part anomenada Baladrosa, juntament amb una vall dita Vallcansada, a més d’uns altres honors a Juncosa i Valljuncosa, a Riudeset, i a la vall de Baladrosa, amb vinyes, molins, alous, erms i poblats.
    [Show full text]
  • Consorci Grup D'acció Local Noguera – Segrià Nord
    Rialb reservoir and biking (Lluís Vidal) Consorci Grup d’Acció Local Noguera – Segrià Nord Noguera: Àger, Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Area: 2 Linya, Balaguer, la Baronia de Rialb, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Cabanabona, 1.967,10 km Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Foradada, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Oliola, Os de Balaguer, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Térmens, Population: Tiurana, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de l’Aguda and Vilanova de Meià. 52.863 inhabitants Segrià: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Corbins, la Portella and Vilanova de la Barca. Population density: 26,87 inhab./km2 Number of municipalities: 36 municipalities Territory Contact details Consorci Grup d’Acció Local Noguera - Segrià Nord works in Noguera and in six municipalities of the North of Segrià region. This territorial area is divided into two very different parts in Office landscape terms: the North part, with Montsec range close to Pre-Pyrenees, and the plains in the South, occupied by cultivation land, horticulture and non-irrigated land, among which Noguera Regional Council fruits trees and cereals stand out. Pg. Àngel Guimerà, 28-30 The most important economic industries are the agrarian, in expansion thanks to the irri- 25600 Balaguer gated-land facilities; and the tourist, which has a lot of possibilities, especially those related Phone (+34) 973 44 89 33 to the natural and landscape heritage in Montsec and its sky, which has been certified as a “Starlight Reserve”. www.noguerasegrianord.cat [email protected] The territory also has the distinctive feature that it is bordering with the capital of the de- C facebook.com/ partment and its influential area; so it is very close to important communication ways, such as Consorci-GAL-Noguera-Segrià-Nord high-speed train railway station Lleida –Pirineus and Alguaire airport.
    [Show full text]
  • Edicto De 20 De Febrero De 2009, Sobre Acuerdos De La Comisión Territorial De Urbanismo De Lleida Referentes a Diversos Municipios
    Edicto de 20 de febrero de 2009, sobre acuerdos de la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida referentes a diversos municipios. Organo Emisor: Departamento de Política Territorial y Obras Públicas Tipo de Norma: Edicto Fecha: 2009-02-20 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2009-03-09 12:00:00 Marginal: 88475 TEXTO COMPLETO : EDICTO de 20 de febrero de 2009, sobre acuerdos de la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida referentes a diversos municipios. La Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida, en la sesión de 11 de diciembre de 2008, adoptó los siguientes acuerdos: Aprobar, de conformidad con el procedimiento establecido en el artículo 48.1 del Decreto legislativo 1/2005, de 26 de julio, por el cual se aprueba el Texto refundido de la Ley de urbanismo, los expedientes de solicitud de construcciones e instalaciones en suelo no urbanizable que se detallan a continuación: Exp.: 2008/032782/L Alojamiento de temporeros en el polígono 2, parcela 59, en el término municipal de Aitona, promovida por J. Fonfreda, SCP. Exp.: 2008/033399/L Ampliación de una granja porcina en el polígono 3, parcela 249, en el término municipal de Alcarràs, promovida por Fernando Garcia Pelegrí. Exp.: 2008/034224/L Explotación porcina de engorde en el polígono 508, parcela 7, en el término municipal de Algerri, promovida por SAT Nº. 1445 CAT FICLOT. Exp.: 2008/034025/L Instalación de una planta solar fotovoltaica conectada en la red de 94,5 kWp, en el polígono 7, parcela 23, en el término municipal de Almacelles, promovida por Porcosca, SL.
    [Show full text]
  • Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS
    Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAI NATURAL Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa NATURA/ESPAI NATURAL Aiguabarreig Segre - Noguera Ribagorçana NATURA/ESPAI NATURAL Plans de Sió NATURA/ESPAI NATURAL Bellmunt-Almenara NATURA/ESPAI NATURAL Serra del Montsec NATURA/ESPAI NATURAL Serra Llarga - Secans de la Noguera NATURA/ESPAI NATURAL Valls del Sió-Llobregós NATURA/ESPAI NATURAL Vessants de la Noguera Ribagorçana NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Mont-rebei NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Terradets NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya del Montsec Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Monteró i camí de la Ribera Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Cristòfol Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Serra de Montclús Àger NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Mont-roig Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Jordi Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Salvador Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Seccans de Montgai Montgai NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Mu Alòs de Balaguer NATURA/AIGUA Embassament de Camarasa NATURA/AIGUA Embassament de Sant Llorenç de Montgai NATURA/AIGUA Embassament de Santa Anna Ivars de Noguera NATURA/AIGUA Rius NATURA/AIGUA Embasssament de Rialb NATURA/AIGUA Riu Segre Camarasa NATURA / AIGUA Pantà de Camarasa, sector Palanca Àger, Vilanova de Meià NATURA / AIGUA Canyissar de la Noguera Ribagorçana Ivars de Noguera NATURA / AIGUA Bassa de la cassa del Manyet Menàrguens NATURA / AIGUA Bassa del
    [Show full text]
  • [3Mnsz^U($Yj£Sijmmixp3
    - [3Mnsz^u($yj£sijMmixP3 lligues provincials BellllocLa Portella Montoliu 15 9 0 6 18 RESULTATS JORNADA 21 VilabarcaBellpuig B 524544 Velilla Cinca 16 7 0 9 14 MollerussaAmetllers - Castellserá CVallverd B 501533 RESULTATS JORNADA 21 Aitona 15 5 0 10 10 CamarasaTorrelamei 525499 Flor de LisCastellnou B 498459 SerósGolmés 549573 Albatárrec 15 3 0 12 6 Palau AnglesolaLinyola 499506 BellvísValIverdA 513544 CLASSIFICACIÓ j G E P PTS Sant Joan 14 0 0 14 0 Bellpuig ACastellserá B 466464 Bellpuig B MiralcampVilanova B 579558 18 15 0 3 30 ElsAlamúsTérmens 605440 Vilabarca 18 13 1 4 27 Benaventlvars B 538539 RESULTATS JORNADA 17 Arbeca SlAlcoletge 479516 Os de Balaguer 18 12 1 5 25 SolerásCastelInouA 550569 SucsAlguaire 488519 CLASSIFICACIÓ j G E P PTS La Portella 18 12 0 6 24 CLASSIFICACIÓ j G E p PTS Rosselló SAAlmacelles 634635 Ametllers 21 13 1 7 27 Vallverd B 17 12 0 5 24 Miralcamp 21 .14 0 7 28 VilasanaAlfarrás 689528 Térmens 20 13 0 7 26 Belllloc 17 7 0 10 14 Golmés 21 14 0 7 28 MitjanaAlmenar 612640 Torrelameu 20 11 0 9 22 EIPoalA 18 7 0 11 14 Benavent 21 13 0 8 26 AlpicatRosselló CB 495521 Arbeca SI 20 11 0 9 22 Castellserá C 18 4 0 14 8 CastelInouA 21 13 0 8 26 Mollerussa 19 10 0 9 20 Flor de Lis 17 3 0 14 6 CLASSIFICACIÓ J G E P PTS VallverdA 20 12 0 8 24 Palau Anglesola 20 9 1 10 19 Castellnou B 17 2 0 15 4 Rosselló CB 18 14 0 4 28 Albesa 20 11 0 9 22 Llnyola 21 9 0 12 18 SÍÓ G3UP b Vilasana 17 14 0 3 28 El Solerás 21 10 0 11 20 Bellpuig A 20 9 0 11 18 RESULATATS JORNADA17 Almenar 18 12 0 6 24 Ivars B 20 9 0 11 18 Camarasa 20 8 0 12 16 El Poal BBellpuig C 495472 Almacenes 16 12 0 4 24 Albagés 19 8 1 10 17 Castellserá B 19 8 0 11 16 TudelaL'Eral 356453 Rosselló SA 17 11 0 6 22 Vilanova B.
    [Show full text]
  • Llistat Ajuts Concedits
    Import NIF Lloc d'inversió Descripció del projecte DARP FEADER inversió B25478314 Térmens Millora empresa de caldereria amb compra de màquina de tall d'acer per làser 275.000,00 43.106,25 32.518,75 ***7637** Almenar Millores en negoci de catering. 24.650,64 3.161,44 2.384,95 ***5164** Ponts Creació empresa neteges indutrials de granges: compra maquinària 15.890,54 2.037,96 1.537,41 B25520073 Corbins Millores en restaurant: adequació de l'antic molí fariner per visitar i adequació de sala i entrada 44.599,52 6.355,43 4.794,45 ***2772** Vallfogona de Balaguer Millores en empresa de carns i embotits artesans:equip de refrigeració i equipaments 24.731,00 3.876,59 2.924,44 ***2855** Os de Balaguer Millores moli d'oli: compra grup electrògen 17.830,00 2.540,77 1.916,73 B25259755 Artesa de Segre Ampliació molí d'oli: nova sala d'envasat per a oli ecològic i maquinària 11.027,63 1.414,28 1.066,92 ***8410** Castelló de Farfanya Millores molí oli: Cuba per oliases, tolva i taula Inox 17.284,20 2.216,70 1.672,25 ***8447** Balaguer Ampliació de la cafeteria: obres i equipament 35.527,55 4.556,41 3.437,29 B25247313 Montgai Millora taller fabricació de maquinàri agrícola 196.000,00 27.930,00 21.070,00 P7500005I Àger Ampliació aparcament i accessos del Centre d'Observació de l'Univers del Parc Astronòmic Montsec 49.932,48 19.923,06 15.029,68 ***8872** Alfarràs Creació d' espai de coworking 43.021,57 5.517,51 4.162,34 ****2498* Avellanes i Santa Linya Creació nova perruqueria: adequació i equipament de local 71.525,98 10.192,45 7.689,05 B25808098 Vallfogona de Balaguer Creació d'oficines de serralleria 139.831,09 21.918,52 16.535,03 B25401233 Ponts Millora de restaurant: remodelació interior i zonz exterior 35.080,52 5.498,87 4.148,27 B59667535 Penelles Millora celler.
    [Show full text]
  • Els Siscar D'agramunt: Una Família D'erudits Al Parlament Espanyol Del
    URTX ELS SISCAR D’AGRAMUNT: UNA FAMÍLIA D’ERUDITS AL PARLAMENT ESPANYOL DEL SEGLE XIX Quintí Casals Bergés ELS SISCAR D’AGRAMUNT: UNA FAMÍLIA D1’ERUDITS AL PARLAMENT ESPANYOL DEL SEGLE XIX Abstract La familia Siscar de Agramunt fue la más conocida y con más influencia del norte del Urgell durante el siglo xix. En esta centuria, dos de sus miembros fueron elegidos parlamentarios españoles: Ramon de Siscar Calderón y su hijo, Ramon de Siscar Montoliu. Aun así, el web del Congreso de los Diputados y algunas biografías los han confundido cómo si fueran una misma persona y, más grave, los han cambiado el apellido, de forma que han llegado a ser conocidos, los dos, como Ramon de Siscar Agramunt. Con el presente artículo, desvanecemos todas las dudas generadas e identificamos las dos personas y sus trayectorias por separado, así como las relaciones sociales que desarrollaron. Además, aportamos información sobre su vida y sus contribuciones a la cultura de Agramunt. The Siscars of Agramunt were the most well-known and influential family from the north of Urgell during the nineteenth century. In this century, two of the family’s members were elected to the Spanish Parliament: Ramon de Siscar Calderón and his son, Ramon de Siscar Montoliu. Even so, the website of the Congress of Deputies and some biographies have mixed them up as if they were same person and, more seriously, have changed their surname, to the point where they have ended up being known, both of them, as Ramon de Siscar Agramunt. With the present article, we aim to clear up any doubts and identify the two individuals and their trajectories separately, as well as the social relationships they developed.
    [Show full text]