Al·Legacions Sol·Licitud Investigació Hidrocarburs Eeac
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
AL DEPARTAMENT D’EMPRESA I OCUPACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial C/ Pamplona, 113 Barcelona 08018 Ref: Al·legacions als permisos d'investigació d'hidrocarburs anomenats Darwin i Leonardo La Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya, EXPOSEM: 1. Que el DOGC núm. 6221, de 27 de setembre de 2012, es publica l'anunci del Departament d'Empresa i Ocupació corresponent a la sol·licitud de l'empresa Montero Energy Corporation, SL de dos permisos d'investigació d'hidrocarburs corresponents als següents projectes: Nóm: Darwin. Extensió: 89.683 ha. TTMM: Agramunt, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Balaguer, Bellcaire d'Urgell, Bellmunt d'Urgell, Biosca, Cabanabona, Calonge de Segarra, Camarasa, Castellfollit de Riubregós, Castellserà, Cubells, Els Plans de Sió, Foradada, Guissona, Ivorra, La Molsosa, La Sentiu de Sió, Llobera, Massoteres, Montgai, Oliola, Ossó de Sió, Penelles, Pinós, Pinell de Solsonès, Ponts, Preixens, Puigverd d'Agramunt, Sanaüja, Sant Guim de la Plana, Sant Ramón, Tornabous, Torà, Torrefeta i Florejacs i Vilanova de l'Aguda. Nóm: Leonardo. Extensió: 76.641 ha. TTMM: Avinyó, Borredà, Calldetenes, Folgueroles, Gaià, Gurb, La Quar, La Vall d'en Vas, Les Masies de Roda, Les Masies de Voltregà, Lluçà, Manlleu, Muntanyola, Olost, Olvan, Orís, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Puig-reig, Sant Feliu Sasserra, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí d'Albars, Sant Pere de Torelló, Sant Sadurní d'Osormort, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Corcó, Santa Maria de Merlès, Sobremunt, Sora, Tavèrnoles, Tavertet, Torelló, Vic i Vilanova de Sau. 2. Que a efectes de l'art. 17 de la Llei 34/1998, de 7 d'octubre, del sector d'hidrocarburs, s'estableix el termini de dos mesos a partir de l'endemà de la publicació del corresponent anunci per tal que les persones que es considerin perjudicades en el seu dret pugui formular oposicions. 3. Que aquesta organització es considera greument perjudicada en el seu dret i expressa la seva més rotunda oposició a tots dos projectes, motius que raonarem en major detall en aquest escrit, per això presentem les següents 1 AL·LEGACIONS: PRIMERA. LA NORMATIVA SOBRE L’EXTRACCIÓ D’HIDROCARBURS I LA FRACTURA HIDRÀULICA HORITZONTAL. Atès que les sol·licituds per als dos permisos d'investigació d'hidrocarburs, en cas que aquestes prosperin i que les investigacions aportin resultats positius per als titulars, el resultat previsible no en serà d'altre que l'explotació de nous jaciments d'hidrocarburs. Tal i com recull la Llei 34/1998, de 7 d'octubre, del Sector dels hidrocarburs, en el seu Art. 9.2 enuncia que "el permís d'investigació faculta al seu titular per a investigar en exclusiva, a la superfície atorgada, la existència d'hidrocarburs" , i afegeix unes línies endavant que "l'atorgament d'un permís d'investigació confereix al titular el dret en exclusiva a obtenir concessions d'explotació sobre la mateixa àrea" . Malgrat que l'anterior dit es pugui entendre com un clara evidència, val a dir que l'explotació d'hidrocarburs és una activitat de risc intrínsec i que comporta un important impacte ambiental, més en el cas que ens ocupa, en el qual entenem que l'extracció dels hidrocarburs es farà per mitja de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, donat que el titular, Montero Energy Corporation -filial de l'empresa canadenca R2 Energy i associada a la multinacional Halliburton- disposa de més que experiència prèvia en aquesta pràctica insostenible. Però que és la fractura hidràulica horitzontal? En l’informe que ha realitzat aquesta organització “Efectos de la fractura hidràulica sobre el agua en España” , es diu que “dita tècnica consisteix bàsicament en la realització d’una perforació en el sol de mil o més metres de profunditat fins assolir el substrat que, potencialment, conté gas metà en els seus porus (principalment pissarres bituminoses). Un cop assolida aquesta profunditat, es procedeix a realitzar perforacions més o menys horitzontals per a així fracturar el substrat mitjançant l’ús d’explosius i la injecció a grans pressions d’un flux de fractura compost per aigua, arena i productes químics. Amb això s’aconsegueix l’extracció del gas metà, que a l’alliberar la pressió flueix fins assolir la superfície” . Com demostrarem en aquest escrit es tracta d’una tècnica absolutament impactant contra el medi ambient i la salut humana. SEGONA. VULNERACIÓ AL DRET A LA INFORMACIÓ I PARTICIPACIÓ EN MATÈRIA PÚBLICA. És per això que hem dit en el punt anterior que en el seu procés de tramitació administrativa de l'activitat és d'aplicació el Conveni sobre l'accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions i l'accés a la justícia en matèria de medi ambient , de 25 de juny de 2008 , conegut com a Conveni d'Aarhus (Dinamarca) , signat per l'Estat espanyol a 25 de juny de 1998 i ratificat pel propi Estat a 29 de desembre de 2004, per la qual cosa i de conformitat amb l'art. 96 de la Constitució espanyola forma part del ordenament jurídic intern i així com les seves disposicions aplicables. Doncs bé, d'acord amb l'apartat quatre de l'article 6 º, per a la tramitació administrativa del present expedient, l'administració pública ha d'adoptar les pertinents "mesures perquè la participació del públic comenci a l'inici del procediment, és a dir, quan totes les opcions i solucions siguin encara possibles i quan el públic pugui exercir una influència real " . Donat que el corresponent informe que hauria d'acompanyar a la sol·licitud d'investigació no ha transcendit a l'exposició pública fa que ens trobem en el secretisme més absolut -el dret legal a la confidencialitat de cara als titulars encara empara aquests processos- i per tant al davant d'un PROCÉS IL·LEGÍTIM, acte que vulnera el dret de la ciutadania a la informació i la participació en assumptes públics i en matèria de medi ambient i que, d'entrada, vicia de nul·litat el procediment. 2 Fins i tot, això podria significar que s'hagués adoptat, novament d'entrada, una opció predeterminada que a la fi en seria l'explotació dels jaciments d'hidrocarburs, cas que els resultats fossin positius, i per tant i en cap cas ens trobem en situació de defensar que "totes les opcions i solucions són encara possibles" ni tan sols en el fet que "el públic pugui exercir una influència real" , tal i com emana del Conveni d'Aarhus. TERCERA. MANCA D'AVALUACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL. En referència, novament, a la normativa vigent, malgrat que aquesta organització entén que, des de la perspectiva de tramitació ambiental, tot i que el projecte d'investigació que ens ocupa es situa fora del que estableixen els annexos del text refós de la Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental de projectes aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2008, d'11 de gener, creiem que el projecte que si s'hauria de sotmetre a Avaluació d'Impacte Ambiental (AIA en endavant), donats els riscos potencials i els greus impactes ambientals inherents a aquest tipus d'activitat, tant locals com globals. La millor manera d'assegurar un procediment rigorós i transparent és sotmetre'l al procediment d'avaluació d'impacte ambiental. Tal com estableix la Llei d'avaluació d'impacte ambiental de projectes en l'exposició de motius "L'avaluació d'impacte ambiental constitueix l'instrument més adequat per a la preservació dels recursos naturals i la defensa del medi ambient" , introduint la perspectiva mediambiental en la presa de decisions sobre projectes amb incidència important sobre el medi ambient, com és el cas. La necessitat d'una AIA es fa encara més necessària en el cas dels permisos sol·licitats en aquest últim temps, davant l'aparició de noves tecnologies, de perforació horitzontal o de fractura hidràulica, que obren una esperança als inversors per a fer rendibles projectes que anteriorment no ho eren pas, amén de l’escalada en el preu dels combustibles fòssils i urànids, així com de l’entrada al pic del petroli convencional que la l’Agència Internacional de l’Energia datava per a l’any 2006. D’aquesta manera, mentre no es garanteixi el contrari entenem que ens trobem, sens dubte, davant d'un projecte de recerca d'hidrocarburs que posteriorment seran extrets mitjançant la tècnica de fractura hidràulica horitzontal, doncs es tractaria d'hidrocarburs no convencionals, especialment gas d'esquist. Tanmateix aquesta necessitat d'una AIA es deguda al fet que es tracta d'una tècnica nova i amb escassa implantació a Europa, especialment a l'Estat espanyol, tècnica que la seva posada en pràctica a altres llocs del món com els EUA o Austràlia sembla ser la causa d'importants danys al medi ambient, tal i com es recull en diferents estudis, així com de nombroses protestes ciutadanes. Davant d'aquest context, cal que l'AIA es realitzi de la forma més detallada possible, ja que no podem remetre'ns a una normativa ni a una experiència prèvia que determini els riscos per al medi ambient i la salut humana, ni a les mesures correctores més oportunes. En definitiva, les evidències provinents de l'experiència dels EUA o Austràlia suggereixen que l'extracció de gas d'esquist i altres gasos no convencionals comporta un risc significatiu d'impactes ambientals, entre ells la contaminació de l'aigua subterrània i superficial. Llavors fins que la base d'aquestes evidències es desenvolupi el més ampli possible, una aproximació preventiva al seu desenvolupament és l'única acció responsable, per la qual cosa i com a primer pas s'ha d'adoptar una moratòria cautelar.