L'art De Carrer a Penelles

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

L'art De Carrer a Penelles INS MÀRIUS TORRES Treball De Recerca Maria Blanch Santacana 2018 - 2019 2n Batxillerat Artístic “Diuen que els grafitis espanten a la gent i que són símbols de la decadència de la societat, però els grafitis són solament perillosos en la ment de tres tipus de persones: els polítics, els agents publicitaris i els grafiters.” Banksy 1 1. Introducció ..................................................................................................... 4 1.1. Continguts ................................................................................................. 4 1.2. Objectiu del treball .................................................................................... 4 1.3. Metodologia .............................................................................................. 5 2. Temes del treball de recerca........................................................................... 6 2.1. Street art ................................................................................................... 6 2.1.1. Concepte ........................................................................................ 6 2.1.2. Història del graffiti ......................................................................... 7 2.1.2.1. Abans del “Graffiti” .............................................................. 7 2.1.2.2. El Graffiti contemporani ...................................................... 8 2.1.3. Tècniques utilitzades .................................................................... 10 2.1.3.1. Tag (firma) .......................................................................... 10 2.1.3.2. Sticker Art (adhesius i pòsters) .......................................... 11 2.1.3.3. Stencil Art (plantilla) .......................................................... 12 2.1.3.4. Instal·lacions ...................................................................... 12 2.1.3.5. Mà alçada ........................................................................... 13 2.1.4. NOVES TENDÈNCIES CREATIVES: ................................................. 13 2.1.4.1. Videoprojeccions o vídeo mapping ................................... 13 2.1.4.2. Art de guerrilla ................................................................... 14 2.1.4.3. Adbusting (hackejar anuncis) ............................................ 14 2.1.4.4. Personatges i habitants dels murs ..................................... 15 2.1.5. Materials utilitzats en les diverses tècniques i estils de l’art de carrer ...............................................................................................16 2.2. Gargar Festival ......................................................................................... 18 2.2.1. Història i origen ............................................................................ 18 2.2.2. Què és el Gargar festival? ............................................................ 19 2.2.3. On es celebra? .............................................................................. 19 2.2.4. Quin és el propòsit ? .................................................................... 20 2.2.5. Què s’ha aconseguit? ................................................................... 20 2 2.2.6. Com i qui organitza el festival ...................................................... 25 2.2.6.1. Entrevista a Binomic (organitzadors del festival) .............. 25 2.2.7. Empreses col·laboradores ............................................................ 27 2.2.8. Edició 2018 ................................................................................... 28 2.2.8.1. Enquesta als visitants ......................................................... 28 2.2.8.2. Fitxes tècniques dels artistes i les seves obres .................. 30 2.3. Catàleg ..................................................................................................... 83 2.3.1. Què és un catàleg raonat? ........................................................... 83 2.3.2. Estructura d’un catàleg ................................................................ 83 2.3.3. Procés creatiu del catàleg dels murals de la Edició #3 del festival Gargar.. ..................................................................................................... 84 2.3.4. Finalitat del catàleg ........................................................................ 86 3. Conclusions .................................................................................................. 87 3.1. Finalitat Street art (Art de carrer) ........................................................... 87 3.2. Finalitat Gargar ........................................................................................ 87 3.3. Comparació Street Art i Gargar ............................................................... 88 3.4. Experiència personal ............................................................................... 88 3.5. Valoració personal ................................................................................... 90 3.6. Agraïments .............................................................................................. 92 4. Fonts d’informació ....................................................................................... 94 4.1. Bibliografia .............................................................................................. 94 4.2. Webgrafia ................................................................................................ 94 4.3. Material audiovisual ................................................................................ 94 4.4. Hemeroteca ............................................................................................. 95 5. Annexos ....................................................................................................... 96 5.1. Vídeo de les entrevistes .......................................................................... 96 5.2. Gargar Festival de murals i art rural Catàleg edició #3 ........................... 96 5.3. Tríptic de presentació del catàleg ........................................................... 97 3 Aquest treball de recerca s’endinsarà en el món del Street Art, d’on prové i tota l’evolució que ha anat fent durant el pas dels anys i tots els diferents estils que ha anat adquirint. En concret em centraré en el cas d’un petit poble de la província de Lleida, Penelles, que ha optat per la idea de recórrer a l’art dels murals i del graffiti com a eina per a reviure el poble i atreure els visitants més curiosos, creant així el festival d’art rural anomenat Gargar. Sabrem d’on va sorgir la idea i qui està darrere de tot aquest festival que ja se celebra des de fa tres anys. I els mateixos artistes participants ens explicaran el significat darrere de les seves obres i el missatge que volen transmetre juntament del seu recorregut en el món del Street Art. També sabrem de les conseqüències d’aquest festival i quins beneficis ha suposat per als habitants del poble i les seves instal·lacions. I com a recull general de tot aquest festival i part pràctica del meu treball, veurem què és un catàleg raonat, la seva estructura, i el procés creatiu del catàleg de la tercera edició del festival Gargar creat i dissenyat per mi mateixa. L’objectiu final d’aquest treball de recerca és poder crear el catàleg de la tercera edició del festival d’art rural Gargar, des del seu disseny i maquetació fins als continguts d’imatge i text. 4 A partir de la descoberta de Penelles i de l’art dels seus carrers, amb una sortida familiar, sorgeix la idea de fer la recerca sobre els murals del poble, què i qui hi ha al darrera i altres qüestions que en aquell moment vaig pensar que eren interessants. Per a poder arribar al resultat final d’aquest treball, he hagut d’endinsar-me en la història i l’evolució del graffiti i del Street Art, coneixent així tots els seus vessants, estils i tècniques diferents que engloba. He viscut l’experiència de la tercera edició del Gargar festival per així poder entrevistar als artistes participants i saber els seus punts de vista reflectits en les seves obres. He buscat l’inici de tot el conjunt del festival per així saber el seu propòsit i conèixer qui se n'ocupa de tota l’organització que suposa aquest, cada cop més reconegut com festival d’art rural. I per últim, vaig demanar l’ajuda de l’especialista en exposicions i difusió del Museu d’Art Jaume Morera, Oriol Bosch i Bausà, per així informar-me què és i de què consta un catàleg raonat i totes les eines informàtiques que necessitaré per a poder dur-lo a terme. 5 Qualsevol intervenció artística desenvolupada en un espai públic, és a dir al carrer, és Street Art. Tot i que aquest terme s’utilitza més per al nou graffiti o art urbà, que el diferencia per les aproximacions formals i tècniques més innovadores que van més enllà dels conceptes tradicionals del clàssic graffiti. Seria també fruit d'iniciatives d’autoritats destinades a aquest reconeixement de l’art, tenint en compte que el graffiti és considerat un acte vandàlic. La mateixa obra no és pensada per durar eternament, fet que proporciona a l’artista una gran llibertat i una falta de control que proporcionen directament l’impacte i la potència emocional de l’obra. La peça es crea al carrer i s’incorpora en el paisatge urbà. A causa de les presses, no poden ocultar les imperfeccions de les seves obres, i això fa que atragui més als espectadors, la connexió emocional és més profunda. Els seus objectius són de denúncia social o utilitzar els carrers com un mitjà per arribar
Recommended publications
  • El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell
    Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país.
    [Show full text]
  • Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El
    1 DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE POBLET RELACIONADA AMB EL SOLERÀS (1) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, JUSTÍCIA I TERRA La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI II) de Cossetània Edicions, juliol 2003 (2) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, POBLET, SENYOR FEUDAL La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI III) de Cossetània Edicions, gener 2007 (En ordre cronològic) (1) Pàg. 933 Calaix 36 Extracte- resum: El 1180 , Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó donaren a Bernat de Montpalau i a Berenguer de Lima tota la Vallcansada segons baixen les aigües per totes parts... Ho feren perquè es poblés, amb les terres, aigües, molins, boscos, llenyes, muntanyes, valls, plans, pastures i tot el que pertany a l’ús de l’home, amb la obligació de donar a Déu i a l’Església delme i primícia. El 1209 , el fill de Bernat de Montpalau ven a Domènec Traper i Pere Vidal, ardiaca de Tarassona, una parellada d’alou en l’indret dit Vallcansada, pel preu de 100 sous jaquesos. D’una part afrontava amb el Soleràs . El 1219 , Bernat ven a Pere Vidal la mateixa vall de Vallcansada, llindant amb el terme de Soleràs , ... Recull: Manel Marsan Segú. Octubre 2009 2 1224 Veure l’any 1744 (1) Pàgina 932 Calaix 36 Extracte- resum: El 1254 , en temps de l’abat Arnau de Prèixens, el monestir comprà a Pere Vidal, ardiaca de Ribagorça, en aquell moment propietari d’uns honors a Riudeset i en la vall dita Baladrosa (que comprenia cases, vinyes, molins, alous, erms i poblats), cert honor situat al terme de Castelldans, en la part anomenada Baladrosa, juntament amb una vall dita Vallcansada, a més d’uns altres honors a Juncosa i Valljuncosa, a Riudeset, i a la vall de Baladrosa, amb vinyes, molins, alous, erms i poblats.
    [Show full text]
  • Llibre Vilagrassa Ok.Indd
    Romànic tardà a les terres de Lleida Estudis sobre Vilagrassa Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013 ISBN 978-84-616-6031-5 Una pica baptismal del segle XIII, a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Penelles (la Noguera), possiblement vinculada als Templers Per Francesc AMORÓS i GONELL Centre d’Estudis Històrics Internacionals Universitat de Barcelona Pàgina anterior: Francesc Amorós durant la XLII Jornada de Treball, a Vilagrassa, 2011 (fot. Josep Sanahuja). Actes de la Jornada de Treball XLII Context geogràfi c del lloc de Penelles El terme de Penelles està adscrit a la comarca administrativa de la Noguera. Geogràfi cament es troba situat al límit oriental de la Plana d’Urgell entre el sud del riu Sió i el nord del riu Corb. El poble és equidistant en 15 km entre Balaguer i Tàrrega. El seu districte municipal, de formes molt irregulars, ocupa l’extrem est de la comarca de la Noguera i s’endinsa per entre les comarques de l’Urgell i el Pla d’Urgell. Gràcies a les lleis que van desamortitzar les propietats senyorials i eclesiàstiques promogudes per governs liberals, el petit terme rural, conegut des del segle XI com “castell de Les Penelles de Butsènic”, antiga dependència de la comanda templera-hospitalera de Barbens al segle XII, va eixamplar considerablement els seus límits territorials per transformar-se en l’actual municipi, que amb 25’5 km2 supera en extensió, no en habitants, bona part dels pobles circumveïns. Llavors durant la primera meitat del segle XIX se li van agregar formant un únic districte administratiu els antics termes rurals de la Torre de n’Heral (o Torreneral, que comprèn el Castell del Remei amb Torre del Bisbe, antigament de la canònica de Solsona, i la Torre dels Frares (possessió del monestir de Poblet), Ballestar o Bellestar, que fi ns llavors pertanyia a la baronia de Bellpuig (avui dia caserius de la Granja Sant Vicenç Ferrer, Almassor i la Toralla), els Falcons (abans de Poblet i que al segle XIX depenia de la Fuliola) i la Filella (llavors de Poblet i ara de Bellcaire).
    [Show full text]
  • Consorci Grup D'acció Local Noguera – Segrià Nord
    Rialb reservoir and biking (Lluís Vidal) Consorci Grup d’Acció Local Noguera – Segrià Nord Noguera: Àger, Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Area: 2 Linya, Balaguer, la Baronia de Rialb, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Cabanabona, 1.967,10 km Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Foradada, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Oliola, Os de Balaguer, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Térmens, Population: Tiurana, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de l’Aguda and Vilanova de Meià. 52.863 inhabitants Segrià: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Corbins, la Portella and Vilanova de la Barca. Population density: 26,87 inhab./km2 Number of municipalities: 36 municipalities Territory Contact details Consorci Grup d’Acció Local Noguera - Segrià Nord works in Noguera and in six municipalities of the North of Segrià region. This territorial area is divided into two very different parts in Office landscape terms: the North part, with Montsec range close to Pre-Pyrenees, and the plains in the South, occupied by cultivation land, horticulture and non-irrigated land, among which Noguera Regional Council fruits trees and cereals stand out. Pg. Àngel Guimerà, 28-30 The most important economic industries are the agrarian, in expansion thanks to the irri- 25600 Balaguer gated-land facilities; and the tourist, which has a lot of possibilities, especially those related Phone (+34) 973 44 89 33 to the natural and landscape heritage in Montsec and its sky, which has been certified as a “Starlight Reserve”. www.noguerasegrianord.cat [email protected] The territory also has the distinctive feature that it is bordering with the capital of the de- C facebook.com/ partment and its influential area; so it is very close to important communication ways, such as Consorci-GAL-Noguera-Segrià-Nord high-speed train railway station Lleida –Pirineus and Alguaire airport.
    [Show full text]
  • Penelles Celebra Un Festival Per Pintar Les Seves Parets Penelles Celebra
    ENTREVISTA Josep Casadevall: “Els drets humans no es poden donar mai per adquirits” MÚSICA Onada de cancel·lacions de festivals i concerts per culpa del coronavirus ECONOMIA La rebaixa del preu del petroli no arriba en la mateixa proporció als consumidors Divendres, 13 de març de 2020 ELEL POBLEPOBLE DELSDELS MURALSMURALS PenellesPenelles celebracelebra unun festivalfestival perper pintarpintar lesles sevesseves paretsparets SANTI IGLESIAS 2 EL9MAGAZINDivendres, 13 de març de 2020 ENTREVISTA JOSEP CASADEVALL “La tendència de l’Estat és el poder i el poder porta més poder i finalment el poder absolut” Text: Vicenç Bigas tants. Hi tenia a la meva sala el rus, amb 300 mili- Fill d’un rellotger, el jutge Fotografia: Albert Llimós ons, però també li he de dir que la meva excol·lega de Mònaco va presidir una sala també. I el de Josep Casadevall (Girona, Vostè considera que el poder dels estats a vegades Luxemburg també. Un cop estem allà... Pensi que pot representar un risc per als seus ciutadans. totes aquestes eleccions són internes entre els 47. 1946) viu des dels 11 anys El Conveni Europeu de Drets Humans i el Tri- Jo em vaig presentar a l’elecció de president, la bunal d’Estrasburg intenten protegir l’individu vaig perdre per dos vots i vaig quedar vicepresi- a Andorra, país que va contra la força del poder de l’Estat. Per tant, la res- dent. posta posada en sentit contrari seria sí. Quines són les funcions d’aquest tribunal? representar des de 1996 i Això també passa en països petits com Hauríem de començar per una altra punta, pel Andorra, d’on és vostè? Conveni Europeu de Drets Humans, 1950.
    [Show full text]
  • Inyola. Episodis De La Guerra Civil Espanyola (1936-39)
    URTX L INYOLA. EPISODIS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-39). VIVÈNCIES I TESTIMONIS PERSONALS Joan Civit Esmatges 319 LINYOLA. EPISODIS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-39). VIVÈNCIES I TESTIMONIS PERSONALS Joan Abstract Civit Esmatges Cronista de Linyola En este articulo se descriven diversos episodios de la guerra civil española ocurridos en la lo - calidad de Linyola (Lleida) a través de la vivencias personales del autor del texto i de otros tes - timonios orales recogidos por el mismo autor. This article describes various episodes of the Spanish civil war that happened in the village of Linyola (Lleida) through the personal experiences of the author and oral accounts from other pe - ople gathered by the author. Paraules clau Guerra civil, testimonis personals, 1936-1939, Linyola (Lleida). Introducció perquè a casa nostra ens portava aquell ro - tatiu un noi de la Llibreria Dalmases de Mo - “La guerra és la continuació de la política llerussa, amb bicicleta–. Un temps abans, amb altres medis, escrivia, ara fa més de també havia caigut assassinat lʼestudiant fa - 150 anys, el famós tratadista militar Von langista Matías Montero; després moria de Claussewits”. la mateixa manera el tinent de la Guàrdia dʼAssalt Castillo. Amic lector: Aviat els esdeveniments es precipitaren a ve - El present any 2006 es compleix el 70 aniver - locitat de vertigen i el “genet apocalíptic de la sari de lʼinici de la Guerra Civil Espanyola, la guerra” va iniciar el seu galop destructor per qual ensangnà tota la Península, tot postrant- muntanyes, valls, masos, viles i ciutats, sem - la en un caos de terror, dol, misèria i deses - brant al seu pas la destrucció i la mort.
    [Show full text]
  • ARTESA DE SEGRE I COMARCA Inauguren El Nou Casal De Gent Gran
    la FEBRER 2014 Núm.P 374 Preu 2,80alancac PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA Inauguren el nou Casal de Gent Gran L’escola celebra el dia de la Pau Homenatge a Espriu Artesa redueix el pressupost pel 2014 un 9,1 % Inauguren el nou Casal de Gent Gran Entre altres notícies, destaquem en porta- da la inauguració d’un nou Casal per a la gent gran, que ja han canviat vàries vega- la des de local. A les pàgines centrals, però, Palanca parlem del pressupost municipal d’Artesa de PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE, Segre per al 2014. VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER, FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR Fotos: M. Serret, Esc Els Planells i J. Espinal 4 L’AGENDA. METEOROLOGIA 26 CARTES A LA REDACCIÓ Vivències de la vella Artesa. Temps de Guerra 5 EDITORIAL TV3 és la nostra? 27 VIDA SOCIAL 7 NOTICIARI 29 UN RACÓ PER PENSAR I CRÉIXER Inauguració del Casal de Gent Gran On la neu canvia el paisatge Artesa passa sis dies sense senyal de TVC 30 DES DEL MIRADOR DEL MONTSEC 11 BALDOMAR Arnau Mir de Tost, guardià del Montsec MUNICIPIS 32 ESPORTS 12 LA NOGUERA Artesencs a Marrakech. Campionat de veterans de futbol 7. La Cursa de l’oli. Partits del CE Artesa 13 AMPA ESCOLA ELS PLANELLS Donem regna solta a la creativitat! 36 PARTIS POLÍTICS 15 EL CAP INFORMA 37 MEDICINA NATURAL Cal moderar el consum de sal Les sals de Schüssler, història d’un èxit 16 NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA 39 LA PÀGINA DE L’ESCOLA ELS PLANELLS Construïm la Pau 19 REFLEXIONEM La casa dels mil miralls 40 FA 25 ANYS 20 PARLEN LES ENTITATS 42 INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA Campanya de Nadal al comerç.
    [Show full text]
  • Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS
    Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAI NATURAL Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa NATURA/ESPAI NATURAL Aiguabarreig Segre - Noguera Ribagorçana NATURA/ESPAI NATURAL Plans de Sió NATURA/ESPAI NATURAL Bellmunt-Almenara NATURA/ESPAI NATURAL Serra del Montsec NATURA/ESPAI NATURAL Serra Llarga - Secans de la Noguera NATURA/ESPAI NATURAL Valls del Sió-Llobregós NATURA/ESPAI NATURAL Vessants de la Noguera Ribagorçana NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Mont-rebei NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Terradets NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya del Montsec Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Monteró i camí de la Ribera Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Cristòfol Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Serra de Montclús Àger NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Mont-roig Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Jordi Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Salvador Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Seccans de Montgai Montgai NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Mu Alòs de Balaguer NATURA/AIGUA Embassament de Camarasa NATURA/AIGUA Embassament de Sant Llorenç de Montgai NATURA/AIGUA Embassament de Santa Anna Ivars de Noguera NATURA/AIGUA Rius NATURA/AIGUA Embasssament de Rialb NATURA/AIGUA Riu Segre Camarasa NATURA / AIGUA Pantà de Camarasa, sector Palanca Àger, Vilanova de Meià NATURA / AIGUA Canyissar de la Noguera Ribagorçana Ivars de Noguera NATURA / AIGUA Bassa de la cassa del Manyet Menàrguens NATURA / AIGUA Bassa del
    [Show full text]
  • Llistat Ajuts Concedits
    Import NIF Lloc d'inversió Descripció del projecte DARP FEADER inversió B25478314 Térmens Millora empresa de caldereria amb compra de màquina de tall d'acer per làser 275.000,00 43.106,25 32.518,75 ***7637** Almenar Millores en negoci de catering. 24.650,64 3.161,44 2.384,95 ***5164** Ponts Creació empresa neteges indutrials de granges: compra maquinària 15.890,54 2.037,96 1.537,41 B25520073 Corbins Millores en restaurant: adequació de l'antic molí fariner per visitar i adequació de sala i entrada 44.599,52 6.355,43 4.794,45 ***2772** Vallfogona de Balaguer Millores en empresa de carns i embotits artesans:equip de refrigeració i equipaments 24.731,00 3.876,59 2.924,44 ***2855** Os de Balaguer Millores moli d'oli: compra grup electrògen 17.830,00 2.540,77 1.916,73 B25259755 Artesa de Segre Ampliació molí d'oli: nova sala d'envasat per a oli ecològic i maquinària 11.027,63 1.414,28 1.066,92 ***8410** Castelló de Farfanya Millores molí oli: Cuba per oliases, tolva i taula Inox 17.284,20 2.216,70 1.672,25 ***8447** Balaguer Ampliació de la cafeteria: obres i equipament 35.527,55 4.556,41 3.437,29 B25247313 Montgai Millora taller fabricació de maquinàri agrícola 196.000,00 27.930,00 21.070,00 P7500005I Àger Ampliació aparcament i accessos del Centre d'Observació de l'Univers del Parc Astronòmic Montsec 49.932,48 19.923,06 15.029,68 ***8872** Alfarràs Creació d' espai de coworking 43.021,57 5.517,51 4.162,34 ****2498* Avellanes i Santa Linya Creació nova perruqueria: adequació i equipament de local 71.525,98 10.192,45 7.689,05 B25808098 Vallfogona de Balaguer Creació d'oficines de serralleria 139.831,09 21.918,52 16.535,03 B25401233 Ponts Millora de restaurant: remodelació interior i zonz exterior 35.080,52 5.498,87 4.148,27 B59667535 Penelles Millora celler.
    [Show full text]
  • Els Siscar D'agramunt: Una Família D'erudits Al Parlament Espanyol Del
    URTX ELS SISCAR D’AGRAMUNT: UNA FAMÍLIA D’ERUDITS AL PARLAMENT ESPANYOL DEL SEGLE XIX Quintí Casals Bergés ELS SISCAR D’AGRAMUNT: UNA FAMÍLIA D1’ERUDITS AL PARLAMENT ESPANYOL DEL SEGLE XIX Abstract La familia Siscar de Agramunt fue la más conocida y con más influencia del norte del Urgell durante el siglo xix. En esta centuria, dos de sus miembros fueron elegidos parlamentarios españoles: Ramon de Siscar Calderón y su hijo, Ramon de Siscar Montoliu. Aun así, el web del Congreso de los Diputados y algunas biografías los han confundido cómo si fueran una misma persona y, más grave, los han cambiado el apellido, de forma que han llegado a ser conocidos, los dos, como Ramon de Siscar Agramunt. Con el presente artículo, desvanecemos todas las dudas generadas e identificamos las dos personas y sus trayectorias por separado, así como las relaciones sociales que desarrollaron. Además, aportamos información sobre su vida y sus contribuciones a la cultura de Agramunt. The Siscars of Agramunt were the most well-known and influential family from the north of Urgell during the nineteenth century. In this century, two of the family’s members were elected to the Spanish Parliament: Ramon de Siscar Calderón and his son, Ramon de Siscar Montoliu. Even so, the website of the Congress of Deputies and some biographies have mixed them up as if they were same person and, more seriously, have changed their surname, to the point where they have ended up being known, both of them, as Ramon de Siscar Agramunt. With the present article, we aim to clear up any doubts and identify the two individuals and their trajectories separately, as well as the social relationships they developed.
    [Show full text]
  • Guia Activitats Primavera 2019.Pdf
    FRANÇA / FRANCIA Toulouse N-125 Bausen Canejan Les Bossòst PI FRANÇA / FRANCIA R N-141 I Bagnères-de-Luchon Arres Val d'Aran N Vilamòs La Noguera Pallaresa EU/ Era Garo Es Bòrdes na Salardú PIRIN VIELHA Baquèira Valls d’Àneu Alós d’Isil Estany de Certascan Vielha e Mijaran Arties Alt Àneu Naut Aran Pallars Sobirà E Por Pica d’Estats t de la Bonaigua València O Túnel de Vielha d'Àneu Tavascan Esterri d'Àneu PARC NATURAL all de Cardós Lladorre Pantà de la V DE L'ALT PIRINEU Pantà de Baserca La Guingueta Torrassa a Esterri de Cardós PARC NACIONAL d’Àneu L a Caldes de Boí D'AIGÜESTORTES N gorçan Espot oguer Ribera a de Cardós Rib I ESTANY DE Àreu a a Pa PRIMAVERA / 2019 SANT MAURICI rera Boí l guer la A N D ORR A o re all Fer N V all de Boí sa Alins a V L Barruera r Tírvia o T e Taüll FRANÇA / FRAN CIA d a Llavorsí Toulouse guer Farrera o Capdella Andorra la Vella Vilaller N La Llessui CG-1 N-20 Llívia Alta Ribagorça Les Valls Meranges Guils de Rialp de Valira Cerdanya Benasc / Torre de EL PONT DE SUERT Cerdanya PUIGCERDÀ N-116 Benasque Capdella Enviny SORT a r i Alt Urgell l Perpinyà Pic Orri a Ger all Fosca V Bolvir V Montferrer a Lles de Cerdanya Baix Pallars L Soriguera i Castellbò Queixans Anserall Estamariu El Pont de Bar Prullans Isòvol Prats i Sarroca de Bellera Sansor Fontanals de La Pobleta LA SEU D'URGELL Cerdanya de Bellveí Prats Alp Bellver de N-152 Pantà d'Escales Gerri Alàs Arsèguel Martinet Cerdanya Das Senterada de la Sal Montferrer Artedó Montellà Riu de Urús Estany de i Martinet Cerdanya Montcortès Alàs i Cerc Ansovell
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]