Mapa Noguera-Pallars SR.Pdf

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Mapa Noguera-Pallars SR.Pdf Mapa Noguera-Pallars.pdf 1 21/03/2016 8:53:40 A Sort A la Val d’Aran N-340 1 Tremp Pont de Montanyana CATALUNYA C-13 Isona Gavet de P i Castell de Mur la Conca 7 2 6 Guardia de 3 Noguera Sant Esteve de la Sarga LV-9124 Congost de 5 C-1412 Alsamora Mont-Rebei Alzina 4 Llimiana MONTSEC L-912 Embassament 9 de Terradets Carretera P Riu Rialb A Andorra Serra de Comiols Camí asfaltat Corçà MONTSEC D’ARES 10 8 Camí sense asfaltar C-13 C-14 Senders Embassament Ametlla MONTSEC DE RÚBIES Folquer de Canelles Àger Tren Lleida-La Pobla Agulló Vilanova Límit comarcal Serra de Millà de Meià La Baronia 7 Riu Noguera 20 de Rialb La Règola 11 Santa Maria 6 de Meià 5 4 Fontllonga L-512 ITINERARIS TURÍSTICS C C-1412 Tiurana Mas Marcó Pallaresa Fontdepou LA PORTA DEL MONTSEC M LP-9132 4 Serra de Sant Mamet MONTSEC SUD Y Gualter Embassament C-12 12 CM de Rialb MONTSEC NORD Vilamajor i 3 Alberola Santa Linya Embassament C-13 Riu Segre MY SEGRE - RIALB de Camarasa Alòs de Tartareu 18 Vilanova de CY Balaguer Baldomar 5 Ponts 1 l’Aguda CMY 17 LA PORTA DEL MONTSEC MONTSEC SUD Serra d’Os Congost de Mu 2 1 K Recorregut per Balaguer Castell i museu de les campanes Embassament Les Avellanes 3 Serra de Mont-Roig al (Vegeu el dors) 1 Artesa de Segre 11 d’Os de Balaguer de Santa Anna Montsonís 16 Vilanova A la Val 13 Seró C-1412 Monestir de Santa Maria de d’Aran de la Sal C-14 12 Celler Costers del Sió 2 N-340 16 1 2 Bellpuig de les Avellanes Sant Llorenç Camarasa Foradada 19 Oliola 13 Espais de Memòria de Catalunya Os de Balaguer de Montgai 3 Salines de Vilanova de la Sal L-313 14 Celler Castell del Remei Embassament A Calaf 14 Cubells A-2 4 Presa i embassament de Canelles de St. Llorenç C-14 15 Vil·la romana del Romeral LV-9046 de Montgai Cabanabona 5 Centre de dinamització de Tartareu Ivars 16 Embassament de Santa Anna de Noguera C-26 15 Alfarràs LV-9047 13 6 Port d’Àger / via romana SEGRE - RIALB Castelló 7 Àger de Farfanya Algerri Gerb 1 Parc del Segre 8 Centre d’Observació de l’Univers (COU) Riu Noguera Ribagorçana C-12 2 Col·legiata de Sant Pere de Ponts C-26 12 Montgai 9 Embassament de Canelles i A Congost de Mont-rebei (accés sud) Lleida A Guissona 3 Monestir de Santa Maria de Gualter A-2 La Sentiu de Sió LV-3025 Cervera 4 Embassament de Rialb 10 Congost de Terradets i A-2 BALAGUER 13 Preixens 5 Tiurana 11 Baronia de Sant Oïsme 1 al 11 C-53 Bellmunt 12 Embassament de Camarasa Bellcaire A MONTSEC NORD C-13 d’Urgell C-14 Barcelona 13 Espai Orígens 15 C-12 Penelles A-2 1 Epicentre- centre de visitants Albesa Vallfogona 14 Embassament de Sant Llorenç A 2 Castell i col·legiata de Mur de Balaguer 15 Església de Santa Maria del Castell Riu Segre Barcelona A 3 Congost de Mont-Rebei (accés nord) Lleida Tarragona 16 Castell de Montsonís A-2 A-2 Menàrguens 14 4 Embassament de Terradets C-53 17 Alòs de Balaguer i Congost de Mu Casa Bonifaci / Museu de Llimiana Térmens A 5 18 Celler Vall de Baldomà LP-3322 i Celler Garcia Muret Torrelameu Barcelona Tarragona 19 Seró Espai transmisor 6 Museu d’Isona i Conca Dellà València A A-2 20 Vilanova de Meià Lleida A Mollerussa 7 Castell de Llordà A-2 A A-2 Lleida www.montsec.cat A-2.
Recommended publications
  • A Corbins a Vint-I-Vuit De Juliol De Dos Mil Setze I Sent Les 21,00 Hores I Sota La Presidència Del Sr
    A Corbins a vint-i-vuit de juliol de dos mil setze i sent les 21,00 hores i sota la Presidència del Sr. Alcalde Jaume Camarasa Lesan assistit per l'infrascrit Secretari, Josep Lluís Prat Pascual, van concórrer prèvia citació en forma, els Regidors següents: Jordi Verdú Paijà, Anna Paüls Solans, Carolina Martí Fajardo, Rosa Solans Guillamet, David Lesan Esqué i Enric Camats Jove, amb objecte de celebrar sessió ordinària de 1ª convocatòria. Van excusar la seva presencia els regidors/ores: Jordi Camats Bernaus i Ramón Gasull Riera 1.-LECTURA I APROVACIÓ ACTES SESSIONS ANTERIORS.- Preguntats els Srs. Regidors si tenien alguna objecció a les actes que se’ls ha passat junt amb la convocatòria d’aquest Ple. Manifesten : Que no, quedant aprovades les actes per unanimitat 2.-PROPOSTA D’APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL COMPTE GENERAL DE LA CORPORACIÓ DE L’ANY 2015. ANTECEDENTS Finalitzat l’exercici pressupostari de 2015, cal elaborar el compte general de l’entitat local, dels organismes autònoms i de les societats mercantils de capital íntegrament local. El compte ha de posar de manifest la gestió realitzada en els aspectes econòmic, financer, patrimonial i pressupostari, i ha de contenir el conjunt de documentació bàsica, complementària i annexos. Ha de ser elaborat per la Intervenció, i la Presidència l’ha de retre abans del dia 15 de maig de l’actual exercici. Els estats i comptes anuals de l’exercici pressupostari 2015 s’han sotmès a l’informe de la Comissió Especial de Comptes, la qual n’ha emès un dictamen aprovador en data 30-5-2016 Exposat el compte general al públic en el Butlletí Oficial de la Província núm.
    [Show full text]
  • Quatre Escoles Rurals Més Incorporaran Al Setembre
    SEGRE 10 Dijous, 24 de maig del 2018 L’històric hostal Ca la Maria de Sant Puigverd troba onze sitges de l’edat COMARQUES Guim reobrirà com a ‘escape room’ mitjana a la zona del pou de gel www.segre.com/comarques p. 11 p. 14 ENSENYAMENT ESCOLES RURALS Quatre escoles rurals més incorporaran al setembre guarderies i ja seran trenta a Lleida La contractació del personal de les escoles bressol quedarà per primera vegada en mans d’Ensenyament i podria reduir-se || Els alcaldes ho veuen necessari per assegurar la continuïtat dels centres ESMERALDA FARNELL H.C. ❘ LLEIDA ❘ Quatre escoles rurals Col·legis de Lleida incorporaran el curs pendents del que ve les guarderies munici- pals a les seues instal·lacions nombre de nens a petició dels ajuntaments, de manera que ja seran trenta els n Nombroses escoles ru- centres educatius lleidatans que rals estan pendents cada han pres aquesta mesura en els any del nombre d’alum- últims anys per garantir la con- nes apuntats en el termini tinuïtat i el funcionament òptim de preinscripció per cer- dels centres escolars més mo- tificar la continuïtat del destos. Són les escoles de Bella- centre ja que Ensenya- guarda, Torrelameu, Camarasa ment no considera viable i Llavorsí, segons va confirmar mantenir un col·legi amb ahir el delegat d’Ensenyament, menys de cinc alumnes. Miquel Àngel Cullerés. El curs vinent tot apunta Aquesta iniciativa s’emmarca que l’escola de la Pobla de en un pla pilot de millora de les Cérvoles serà l’única for- escoles rurals que va començar çada a tancar després de el curs 2015-2016.
    [Show full text]
  • Amb Un Bon Últim Quart (3) I Barta (9)
    hn=z DrssABrE,20 D'AB*,, orlloolE t5 Els grocs i negres s'emporten el matx Mo¡lerussa 50 Mollerussa. llllerdauto Nissan Rojas (13), París (1), Falguera (8), París (ó), Pardinyes no va tenir excessius (10), (0), Mollet (3), s¡lvestre Aumedes problemes per endur-se la vic- Feixa (7) i Román (2). tÒria de Mollerussa (50-81). Els El Torrefa ruera sentencia .Rardinyes Netre 81 Srocs r neSres no van comen- Ortega (11), González (ó), Balsells (2), çar concentrats, i això va per- Mauri(7),Ar¡ño (3), Solsona (0), Grau(12), que Ribes ('r7), Romero (11);Oró (O), Dom¡n8o metre el Mollerussa arri- amb un bon últim quart (3) i Barta (9). bés amb opcions al descans. A JUNIOR TERRITORIAT la represa, perÒ, els de Lleida L'AVANTATGE VA SER INSATVABTE PER AT CEP Àrbitre: Garcia. van trobai el seu lloc sobre la Parciàls: 1 1 -1 6/ 15-1 6/ 13-26/'l 1 -23. pista i amb dos bons parcials partit. Vallfogona. victÒria del Torre . van sentenciar el farrera davant del CEP Vallfo- gona (3ó-ó3) en un partit més igualat que el que reflexa el marcador final. TERCERA CATATANA 3 TERCERA CATALANA 4 Des de I'inicitots dos equips Jornada de descans van demostrar una bona inten- Jornada de descans sitat tot i que van ser els visi- GLASSTFICACIO ctnsstnclcló tants els que van portar el rit- Equ¡p E EG EP PF PC Pts Equ¡p E, EG EP PF PC PtS primer perí- me i van acabar el Solsona 23 22 1',t5941212 45 Balaguer 22 19 315901354 41 ode al davant en el marcador Òdena 17 616861437 40 (11,=1ó).
    [Show full text]
  • Elecciones Al Parlamento De Cataluña 2021 Municipios Por Junta Electoral De Zona
    ELECCIONES AL PARLAMENTO DE CATALUÑA 2021 MUNICIPIOS POR JUNTA ELECTORAL DE ZONA Nombre del municipio Junta de zona Abella de la Conca JEZ de Tremp Abrera JEZ de Sant Feliu de Llobregat Àger JEZ de Balaguer Agramunt JEZ de Balaguer Aguilar de Segarra JEZ de Manresa Agullana JEZ de Figueres Aiguafreda JEZ de Granollers Aiguamúrcia JEZ del Vendrell Aiguaviva JEZ de Girona Aitona JEZ de Lleida Alamús, els JEZ de Lleida Alàs i Cerc JEZ de la Seu d'Urgell Albagés, l' JEZ de Lleida Albanyà JEZ de Figueres Albatàrrec JEZ de Lleida Albesa JEZ de Balaguer Albi, l' JEZ de Lleida Albinyana JEZ del Vendrell Albiol, l' JEZ de Valls Albons JEZ de Girona Alcanar JEZ de Tortosa Alcanó JEZ de Lleida Alcarràs JEZ de Lleida Alcoletge JEZ de Lleida Alcover JEZ de Valls Aldea, l' JEZ de Tortosa Aldover JEZ de Tortosa Aleixar, l' JEZ de Reus Alella JEZ de Mataró Alfara de Carles JEZ de Tortosa Alfarràs JEZ de Balaguer Alfés JEZ de Lleida Alforja JEZ de Reus Algerri JEZ de Balaguer Alguaire JEZ de Balaguer Alins JEZ de Tremp Alió JEZ de Valls Almacelles JEZ de Lleida Almatret JEZ de Lleida Almenar JEZ de Balaguer Almoster JEZ de Reus Alòs de Balaguer JEZ de Balaguer Alp JEZ de Puigcerdà Alpens JEZ de Berga Alpicat JEZ de Lleida Alt Àneu JEZ de Tremp Altafulla JEZ del Vendrell Amer JEZ de Girona Ametlla de Mar, l' JEZ de Tortosa Ametlla del Vallès, l' JEZ de Granollers Ampolla, l' JEZ de Tortosa Amposta JEZ de Tortosa Anglès JEZ de Santa Coloma de Farners Anglesola JEZ de Cervera Arbeca JEZ de Lleida Arboç, l' JEZ del Vendrell Arbolí JEZ de Reus Arbúcies JEZ
    [Show full text]
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • Preliminary Part
    Chapter 7: Harrowing effect on Papaver rhoeas ____________________________________________________________________________________ Soil was quite moist at both the sowing date and at pre-emergence harrowing. Soon after the pre-emergence harrowing the soil dried out and it was quite cold so that P. rhoeas germination was probably not enhanced by this soil disturbance. Additionally, independently from the harrowing, P. rhoeas could have hardly started to germinate due to the same reasons, so that pre-emergence harrowing did probably kill few P. rhoeas seedlings starting to germinate. 250 a 200 ab a a ab ab a a 150 a ab -2 a a a a a b a Plants m a 100 ab a a b a 50 bc a a bc c b c a c a a 0 11/12 11/01 13/02 08/03 30/03 Date Figure 7.17. a. Papaver rhoeas plant number evolution in time in the field trial conducted in Baldomar in 2000-01. The arrows indicate the harrowing moments. ? Untreated, - herbicide, * pre-emergence, ? post-emergence at 2 km h-1, ? post-emergence at 4 km h-1, ¦ post-emergence at 6 km h-1, ? post-emergence at 8 km h-1. Different letters correspond to statistically significant differences at P<0.015. 205 Chapter 7: Harrowing effect on Papaver rhoeas ____________________________________________________________________________________ The post-emergence harrowing was conducted in a correct moment taking into account that no new P. rhoeas germination was observed since the harrowing date. Initial plant density immediately before the post-emergence harrowing was moderate ranging between 100 and 180 plants m-2 (Figures 7.17.
    [Show full text]
  • SSD20171022 320.Pdf
    A.E. Talaia SSD20171022_320 SECCIÓ DE SENDERS AE TALAIA PER LES TERRES DE PONENT Etapa 6: LLEIDA – SANT RUF – LLÍVIA CORBINS – TORRELAMEU 22 d’octubre de 2017 HORARI PREVIST Sortida de la Plaça de l’Estació de Vilanova i la Geltrú. 7 h Àrea de Servei de Lleida . Esmorzar. 8 h 30 min Sortida cap a Lleida. 9 h Lleida . Inici de l’etapa. 9 h 20 min Llívia . Reagrupament. 10 h 25 min 10 h 35 min Alzines . Reagrupament. 11 h 35 min 11 h 45 min Corbins . Reagrupament. 12 h 30 min 12 h 40 min Torrelameu. Final de l’etapa. 13 h 10 min Sortida cap a Lleida. 13 h 20 min Lleida . Dinar 13 h 45 min Sortida cap a Vilanova. 16 h 30 min Vilanova i la Geltrú . 18 h Notes .- ** Esmorzarem a l’Àrea de Servei de Lleida. En acabar, l’autocar ens portarà a Lleida on dinarem(cadascú pel seu compte). ** Tingueu en compte que l’organització sempre pot modificar aquesta previsió d’horari en funció de com es vagi desenvolupant l’etapa (Condicions meteorològiques, retards o avançaments imprevistos, etc). ** Si us plau, sigueu puntuals, respecteu els reagrupaments i mantingueu sempre contacte visual amb els que us se- gueixen; si cal espereu-vos. Intenteu seguir els horaris previstos, és a dir, no correu ni aneu massa lents! (Penseu que aneu en grup). ** Atenció : Per a qualsevol comunicació amb la Secció el dissabte abans de l’excursió o el mateix diumenge (mitja ho- ra abans de la sortida) utilitzeu només el telèfon 692620181 (Isidre Poch).
    [Show full text]
  • Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg
    Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg. Sanit. Lleida ALT PIRINEU I ARÁN LA LITERA BAJO CINCA LLEIDA Población dependiente CENTRE COMARCA HABITANTS LLEIDA Segrià 190.912 TÀRREGA Urgell 35.163 BALAGUER Noguera 35.080 MOLLERUSSA Pla d’Urgell 32.727 BORGES BLANQUES Garrigues 19.596 CERVERA/GUISSONA Segarra 19.114 TOTAL 332.592 ARAGÓN (LA LITERA y BAJO CINCA) 42.213 La RHB en la R. S. Lleida Historia • Hosp. Univ. Arnau de Vilanova: – 3 Médicos Rehabilitadores – 6 Fisioterapeutas – 1 Terapeuta Ocupacional • Hosp. Santa María: – 6 Fisioterapeutas • Fisiogestión: – FST Domiciliaria • Centros Privados Concertados Proyecto R. S. Lleida • En el año 2006 sale a concurso • Adjudicado a GSS • Incluye: – Rhb. Ambulatoria – Rhb. Domiciliaria – Rhb. Gran Discapacitados – Logopedia • Circuito: Médico Rhb Terapeuta Datos 2009 Realizado SCS Ambulatoria 8.237 8.005 Domiciliaria 1.653 1.490 Gran Discapacitado 168 100 Logopedia 781 641 Datos 2009 • 1ª Visitas: 10.208 • 58.88% Lleida • 41.12% Periferia • 2ª Visitas: 8.694 • 66.5% Lleida • 33.5% Periferia • Ratio (2ª/1ª) : 0.85 Datos 2009 • Media Sesiones Ambulatoria: • 17.4 Vs 22.55 • Media Sesiones Domiciliaria: • 18.66 Vs 21.64 • Media Sesiones Logopedia: • 14.59 Vs 47.17 Procesos Grupales: 987 » 417 Cervical » 485 Lumbar » 86 Escoliosis Relación con Primaria • 45 % total pacientes • Charlas en CAP’s – Funcionamiento del Servicio – Ejercicio Físico en Embarazadas – Linfedema y Cáncer de Mama – Rhb Respiratoria • Jornadas – I Jornada de Actualización en patología del Aparato Locomotor (5 y 6 Febrero) – I Jornada sobre Fibromialgia (5 Marzo) – Curso de Trastornos Musculo-Esqueléticos, Ergonomía Postural y Contención Mecánica (Enero a Marzo) – I Jornadas de Rehabilitación (Noviembre 2010) • SAP La RHB por Comarcas Segriá Segriá • Población : 190.912 habitantes • Capital : Lleida • RRHH : » 5 Facultativos » 20.5 Fisioterapeutas » 3 Terapeutas Ocupacionales » 2.5 Logopedas » 6 Auxiliar administrativa/clínica • Actividad : 4.750 procesos Segriá Segriá • Hosp.
    [Show full text]
  • Acta De La Sessió Ordinària Celebrada Pel Ple De L’Ajuntament Amb Data 16 De Setembre De 2010
    ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PEL PLE DE L’AJUNTAMENT AMB DATA 16 DE SETEMBRE DE 2010. NÚM.: 8/2010 A S S I S T E N T S Alcaldessa – Presidenta: TUIXENT, 16 de setembre de 2010 Maria Carme Valls Piera Sent les 17:30 hores del dia assenyalat i sota la Presidència de la Sra. Alcaldessa, assistida per la infrascrita Secretària, van concórrer prèvia citació en forma, els Regidors que al marge s’expressen, i que constitueixen el quòrum suficient, amb l’objecte de celebrar la sessió ordinària, en primera convocatòria, a què fa referència els articles 77 b) i 78.2, del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals. Regidors: Horaci Botella Soret Alfons Escribano Paz Joan Caserras Canals Jaume Ferrer Baraut Secretària: Mª Teresa Solsona Vila Regidors que han excusat la seva assistència: Cap ORDRE DEL DIA 1.- APROVACIÓ DE L’ ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR. TRÀMIT I ESTAT D’EXPEDIENTS 2.-DESISTIR, SI S’ESCAU, DE LA TRAMITACIÓ DE DEU MODIFICACIONS PUNTUALS DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT EN EL NUCLI DE JOSA DE CADÍ DEL MUNICIPI DE JOSA I TUIXÉN (EXP. AJUNTAMENT NÚM. NNSS 1-2009, EXP. URBANISME NÚM. 2009/038660/L ). 3.- APROVAR L’INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA REFERENT A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DEL MUNICIPI DE JOSA I TUIXÉN (EXP. AJUNTAMENT NÚM. NNSS 2-2009, EXP. URBANISME NÚM. 2010/039545/L). 4.- ADAPTACIÓ DEL PRESSUPOST DE LICITACIÓ AL NOU TIPUS D’IVA DE L’OBRA " ARBORÈTUM ALS PLANELLS DEL SASTRÓ”. 5.- ADJUDICACIÓ D’UN CONTRACTE MENOR PER A LA OBRA TITULADA " ARBORÈTUM ALS PLANELLS DEL SASTRÓ”.
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell
    Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país.
    [Show full text]
  • Imagen 1. Fotografía Del Pantano Y Presa De Camarasa Desde La C-13
    IMAGEN 1. FOTOGRAFÍA DEL PANTANO Y PRESA DE CAMARASA DESDE LA C-13. AGOSTO 2017. IMAGEN 2. FOTOGRAFÍA DE LA CORONACIÓN DE LA PRESA DE CAMARASA, PARAMENTO AGUAS ABAJO. AGOSTO 2017. 957 IMAGEN 3. FOTOGRAFÍA DEL ALIVIADERO DE LA PRESA DE CAMARASA. AGOSTO 2017. IMAGEN 4. FOTOGRAFÍA DEL EMBALSE DE CAMARASA. AGOSTO 2017. 958 IMAGEN 5. FOTOGRAFÍA DE LA CENTRAL HIDROELÉCTRICA Y DEL ALIVIADERO LATERAL DE CAMARASA. AGOSTO 2017. IMAGEN 6. FOTOGRAFÍA DE LA TUBERÍA DE DESVÍO DE AGUA A LA CENTRAL DE CAMARASA. AGOSTO 2017. 959 IMAGEN 7. FOTOGRAFÍA DEL INGENIERO PATTERSON DE LA PRESA Y CENTRAL HIDROELÉCTRICA DE CAMARASA EN 1921. FONDO HISTÓRICO ENDESA. IMAGEN 8. SIMILAR VISTA DESDE OTRO ÁNGULO EN UNA POSTAL. 960 IMAGEN 9. POSTAL CON LA PRESA DE CAMARASA. 961 IMAGEN 10-15. DIFERENTES FOTOGRAFÍAS HISTÓRICAS DEL PROCESO CONSTRUCTIVO DE LA PRESA DE CAMARASA Y CENTRAL. 962 IMAGEN 16. PLANTA DE LA PRESA DE CAMARASA. FUENTE: INVENTARIO DE PRESAS Y EMBALSES, SNCZI. IMAGEN 16 Y 17. SECCIÓN TRANSVERSAL DE LA PRESA DE CAMARASA. SNCZI. DERECHA: MISMA SECCÍON CON LA ZONIFICACIÓN DE HORMIGÓN EMPLEADO (DÍAZ Y BUENO 2001). 963 IMAGEN 18. PLANO DEL SISTEMA HIDROELÉCTICO DE CAMARASA (DÍEZ Y BUENO 2001). 964 IMAGEN 18. ARTÍCULO EN LA REVISTA “LA ENERGÍA ELÉCTRICA DE 1925” SOBRE LA PRESA DE CAMARASA. 965 CAPEL HORACIO Y URTEAGA LUIS, 1994. “EL TRIUNFO DE LA HIDROELECTRICIDAD Y LA EXPANSION DE LA CANADIENSE” EN: LAS TRES CHIMENEAS. FECSA, PP 13-81. DÍEZ JOAQUÍN Y BUENO FRANCISCO 2001, INGENIERÍA DE PRESAS. PRESAS DE FÁBRICA. TOMO I. SERVICIO DE PUBLICACIONES DE LA UNIVERSIDAD DE CANTABRIA.
    [Show full text]