DOCSLIB.ORG

SSD20171022 320.Pdf

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

A.E. Talaia SSD20171022_320 SECCIÓ DE SENDERS AE TALAIA PER LES TERRES DE PONENT Etapa 6: LLEIDA – SANT RUF – LLÍVIA CORBINS – TORRELAMEU 22 d’octubre de 2017 HORARI PREVIST Sortida de la Plaça de l’Estació de Vilanova i la Geltrú. 7 h Àrea de Servei de Lleida . Esmorzar. 8 h 30 min Sortida cap a Lleida. 9 h Lleida . Inici de l’etapa. 9 h 20 min Llívia . Reagrupament. 10 h 25 min 10 h 35 min Alzines . Reagrupament. 11 h 35 min 11 h 45 min Corbins . Reagrupament. 12 h 30 min 12 h 40 min Torrelameu. Final de l’etapa. 13 h 10 min Sortida cap a Lleida. 13 h 20 min Lleida . Dinar 13 h 45 min Sortida cap a Vilanova. 16 h 30 min Vilanova i la Geltrú . 18 h Notes .- ** Esmorzarem a l’Àrea de Servei de Lleida. En acabar, l’autocar ens portarà a Lleida on dinarem(cadascú pel seu compte). ** Tingueu en compte que l’organització sempre pot modificar aquesta previsió d’horari en funció de com es vagi desenvolupant l’etapa (Condicions meteorològiques, retards o avançaments imprevistos, etc). ** Si us plau, sigueu puntuals, respecteu els reagrupaments i mantingueu sempre contacte visual amb els que us se- gueixen; si cal espereu-vos. Intenteu seguir els horaris previstos, és a dir, no correu ni aneu massa lents! (Penseu que aneu en grup). ** Atenció : Per a qualsevol comunicació amb la Secció el dissabte abans de l’excursió o el mateix diumenge (mitja ho- ra abans de la sortida) utilitzeu només el telèfon 692620181 (Isidre Poch). ** El vocal coordinador d’aquesta sortida és l’Isidre Poch (692620181). En tot moment cal respectar les seves indicaci- ons. Per les Terres de Ponent (06) Lleida – Torrelameu (22-10-2017) SECCIÓ DE SENDERS AE TALAIA PER LES TERRES DE PONENT Etapa 6: LLEIDA – SANT RUF – LLÍVIA CORBINS – TORRELAMEU 22 d’octubre de 2017 DESCRIPCIÓ DE L’ETAPA Tothom sap que el Segrià, als voltants de Lleida, és pla; i si algú en dubtava ho comprovarà abasta- ment en fer aquesta etapa. El recorregut no és dels millors que hem fet però, com totes les coses, té els seus punts interessants. D’entrada farem una passejada per una part del centre històric de Lleida tot passant per llocs tan emblemàtics com la Paeria i la plaça de Sant Joan. En sortir del nucli urbà de la capital tindrem oca- sió de veure les restes de l’església canonical de Sant Ruf i una bonica creu de terme. Més endavant passarem pel llogarret de Llívia i tot seguit travessarem l’autovia A-2; pel costat de la sèquia de Corbins arribarem al poble que porta aquest nom. El poble de Corbins està situat dalt d’un petit turó, a la riba de la Noguera Ribagorçana i vora de la confluència d’aquest riu amb el Segre. Una vegada creuada la Noguera Ribagorçana, en un no res, arribarem a Torrelameu on finalitzarem l’etapa. ************************* Horari Distància (km) Parcial Total 0:00 0:00 0,000 Comencem l’etapa d’avui a Lleida, al marge dret del riu Segre, a la sortida de la passarel·la del Li- ceu Escolar (146 m). Des d’aquest punt hem d’anar cap al centre històric de la ciutat travessant les avingudes de Madrid i de Blondel i pujant pel carrer de Cavallers. En arribar al carrer Major l’hem de seguir cap a la dreta; al xamfrà podem veure-hi la capella de Sant Jaume. 0:04 0:04 0,255 A la dreta deixem la plaça de Sant Francesc i poc després arribem a la plaça de la Paeria (150 m) on hi ha l’Ajuntament. Seguim endavant pel carrer Major. 1 Per les Terres de Ponent (06) Lleida – Torrelameu (22-10-2017) Just abans d’entrar a la plaça de Sant Joan, a la dreta, a l’Arc del Pont, podrem veure la silueta del conjunt escultòric d’Indíbil i Mandoni. Travessem la plaça de Sant Joan i continuem pel carrer del mateix nom. Més endavant, el carrer passa a ser el carrer del Carme; baixem lleugerament. 0:07 0:11 0,735 El carrer bifurca (153 m); el carrer del Carme segueix cap a la dreta, nosaltres hem de seguir per la branca de l’esquerra que és el carrer de Magdalena. El carrer continua amb el nom de Pi i Margall; passem pel costat de l’auditori Enric Granados. 0:05 0:16 1,060 Arribem a la plaça Mossèn Cinto Verdaguer (156 m) on hi ha un monument amb els noms de dife- rents cims de la zona de Lleida. A partir d’ací hem d’anar cap a la dreta i continuar pel carrer de Sant Ruf. Travessem el carrer Príncep de Viana i poc després l’avinguda Prat de la Riba (156 m). Continuem pel carrer Sant Ruf; a la dreta queda la plaça Màrius Carretero. 0:06 0:22 1,480 Arribem en una rotonda (162 m); hem d’anar cap a la dreta per l’avinguda Alcalde Recasens. Tra- vessem la coberta enjardinada de les vies del ferrocarril; més endavant, a la dreta, podem veure-hi unes pistes esportives. 0:06 0:28 1,945 Arribem en una gran rotonda amb un espectacular rellotge de sol al seu centre (157 m). Hem de vo- rejar-la,travessar el carrer del Corregidor Escofet i seguir cap a l’esquerra per la mateixa avinguda que seguíem, la de l’Alcalde Recasens. Més endavant, a l’esquerra, queden unes altres pistes espor- tives. 0:04 0:32 2,195 Deixem un trencall que puja cap a l’esquerra i seguim endavant mantenint la direcció (163 m). El carrer passa a ser la carretera LP-9221; a l’esquerra podem veure el punt quilòmètric 0. 2 Per les Terres de Ponent (06) Lleida – Torrelameu (22-10-2017) A la dreta deixem les últimes cases del barri de Pardinyes; davant, enlairada a l’esquerra, podem veure-hi la torre de la Judit. De moment podem anar per la vorera que tenim a la dreta però quan s’acabi haurem de passar a la banda esquerra de la carretera . A la dreta de la carretera podem veure-hi diverses edificacions; són les torres del Piferrer, del Paga- no, del Vidal, ... 0:11 0:43 3,030 Travessem la petita sèquia de les Planes senyalitzada per la filada del canyissars (162 m). A la dreta queden les edificacions del Molí Vell i de la torre Castells. 0:02 0:45 3,205 Passem el punt quilomètric 1 (162 m). Poc després, a la dreta, una mica allunyades de la carretera, podem veure-hi les restes de l’església canonical de Sant Ruf. 0:02 0:47 3,385 Passem per davant d’una creu de terme; just després deixem un trencall a la dreta i uns metres més endavant hem de sortir de la carretera per tal de seguir per un camí asfaltat cap a la dreta. Una mica més endavant, quan el camí asfaltat gira cap a la dreta, nosaltres l’hem de deixar i seguir endavant per un camí amb sòl de terra. A la dreta queden les torres dels Tocinaires i del Miró. 0:07 0:54 3,855 A la dreta del camí hi ha una petita bassa d’aigua (166 m). Anem deixant camins laterals que són les entrades a les torres que hi ha en aquesta plana; davant ja podem veure-hi el petit nucli de cases de Llívia. 0:09 1:03 4,625 Reagrupament Arribem a la “plaça” Almudefar del petit nucli de Llívia (173 m). Hem de travessar-la i seguir pel carrer d’Antoni Vilaplana mantenint la direcció que portàvem; a l’esquerra queden el camp de fut- bol i la plaça del Parc de l’Aventura; a la dreta hi ha una filada de cases. 3 Per les Terres de Ponent (06) Lleida – Torrelameu (22-10-2017) 0:03 1:06 4,830 Desemboquem al carrer Gran (174 m); l’hem de seguir cap a la dreta. Deixem un trencall a la dreta i continuem endavant per un camí asfaltat; sortim del nucli urbà. 0:03 1:09 5,050 A l’esquerra queda la torre Amat (del Biosca segons el plànol) (172 m). 0:06 1:15 5,460 Deixem un complex de naus agropecuàries a l’esquerra i arribem en una bifurcació (170 m); hem de deixar la branca que segueix en la direcció que portàvem i anar cap a la dreta; a l’enforcall hi ha unes edificacions. El sòl segueix asfaltat. 0:05 1:20 5,830 Girem cap a l’esquerra i deixem l’accés a una torre a la dreta; uns metres més endavant en deixem un altre a l’esquerra (175 m). 0:03 1:23 6,020 Passem per davant del mas Rafelet (177 m). Poc després deixem un trencall i una edificació a la dreta. 0:03 1:26 6,240 Arribem a l’autovia A-2; travessem el camí que la voreja i passem pel pont que la creua (173 m). Un cop a l’altra banda deixem un trencall a la dreta i un altre a l’esquerra i seguim endavant pel ca- mí asfaltat. El camí fa un ampli gir cap a la dreta vorejant el complex d’unes antigues les naus. 0:06 1:32 6,640 A la dreta deixem un accés al complex de les naus i a la dreta un camí que baixa vers el reguer de Picabaix (171 m). 4 Per les Terres de Ponent (06) Lleida – Torrelameu (22-10-2017) 0:04 1:36 6,895 Després de deixar un trencall que baixa vers el reguer arribem a la carretera C-12 que va de Lleida cap a Balaguer; l’hem de seguir cap a l’esquerra (168 m).
Recommended publications
  • A Corbins a Vint-I-Vuit De Juliol De Dos Mil Setze I Sent Les 21,00 Hores I Sota La Presidència Del Sr

    A Corbins a Vint-I-Vuit De Juliol De Dos Mil Setze I Sent Les 21,00 Hores I Sota La Presidència Del Sr

    A Corbins a vint-i-vuit de juliol de dos mil setze i sent les 21,00 hores i sota la Presidència del Sr. Alcalde Jaume Camarasa Lesan assistit per l'infrascrit Secretari, Josep Lluís Prat Pascual, van concórrer prèvia citació en forma, els Regidors següents: Jordi Verdú Paijà, Anna Paüls Solans, Carolina Martí Fajardo, Rosa Solans Guillamet, David Lesan Esqué i Enric Camats Jove, amb objecte de celebrar sessió ordinària de 1ª convocatòria. Van excusar la seva presencia els regidors/ores: Jordi Camats Bernaus i Ramón Gasull Riera 1.-LECTURA I APROVACIÓ ACTES SESSIONS ANTERIORS.- Preguntats els Srs. Regidors si tenien alguna objecció a les actes que se’ls ha passat junt amb la convocatòria d’aquest Ple. Manifesten : Que no, quedant aprovades les actes per unanimitat 2.-PROPOSTA D’APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL COMPTE GENERAL DE LA CORPORACIÓ DE L’ANY 2015. ANTECEDENTS Finalitzat l’exercici pressupostari de 2015, cal elaborar el compte general de l’entitat local, dels organismes autònoms i de les societats mercantils de capital íntegrament local. El compte ha de posar de manifest la gestió realitzada en els aspectes econòmic, financer, patrimonial i pressupostari, i ha de contenir el conjunt de documentació bàsica, complementària i annexos. Ha de ser elaborat per la Intervenció, i la Presidència l’ha de retre abans del dia 15 de maig de l’actual exercici. Els estats i comptes anuals de l’exercici pressupostari 2015 s’han sotmès a l’informe de la Comissió Especial de Comptes, la qual n’ha emès un dictamen aprovador en data 30-5-2016 Exposat el compte general al públic en el Butlletí Oficial de la Província núm.
  • Quatre Escoles Rurals Més Incorporaran Al Setembre

    Quatre Escoles Rurals Més Incorporaran Al Setembre

    SEGRE 10 Dijous, 24 de maig del 2018 L’històric hostal Ca la Maria de Sant Puigverd troba onze sitges de l’edat COMARQUES Guim reobrirà com a ‘escape room’ mitjana a la zona del pou de gel www.segre.com/comarques p. 11 p. 14 ENSENYAMENT ESCOLES RURALS Quatre escoles rurals més incorporaran al setembre guarderies i ja seran trenta a Lleida La contractació del personal de les escoles bressol quedarà per primera vegada en mans d’Ensenyament i podria reduir-se || Els alcaldes ho veuen necessari per assegurar la continuïtat dels centres ESMERALDA FARNELL H.C. ❘ LLEIDA ❘ Quatre escoles rurals Col·legis de Lleida incorporaran el curs pendents del que ve les guarderies munici- pals a les seues instal·lacions nombre de nens a petició dels ajuntaments, de manera que ja seran trenta els n Nombroses escoles ru- centres educatius lleidatans que rals estan pendents cada han pres aquesta mesura en els any del nombre d’alum- últims anys per garantir la con- nes apuntats en el termini tinuïtat i el funcionament òptim de preinscripció per cer- dels centres escolars més mo- tificar la continuïtat del destos. Són les escoles de Bella- centre ja que Ensenya- guarda, Torrelameu, Camarasa ment no considera viable i Llavorsí, segons va confirmar mantenir un col·legi amb ahir el delegat d’Ensenyament, menys de cinc alumnes. Miquel Àngel Cullerés. El curs vinent tot apunta Aquesta iniciativa s’emmarca que l’escola de la Pobla de en un pla pilot de millora de les Cérvoles serà l’única for- escoles rurals que va començar çada a tancar després de el curs 2015-2016.
  • Preliminary Part

    Preliminary Part

    Chapter 7: Harrowing effect on Papaver rhoeas ____________________________________________________________________________________ Soil was quite moist at both the sowing date and at pre-emergence harrowing. Soon after the pre-emergence harrowing the soil dried out and it was quite cold so that P. rhoeas germination was probably not enhanced by this soil disturbance. Additionally, independently from the harrowing, P. rhoeas could have hardly started to germinate due to the same reasons, so that pre-emergence harrowing did probably kill few P. rhoeas seedlings starting to germinate. 250 a 200 ab a a ab ab a a 150 a ab -2 a a a a a b a Plants m a 100 ab a a b a 50 bc a a bc c b c a c a a 0 11/12 11/01 13/02 08/03 30/03 Date Figure 7.17. a. Papaver rhoeas plant number evolution in time in the field trial conducted in Baldomar in 2000-01. The arrows indicate the harrowing moments. ? Untreated, - herbicide, * pre-emergence, ? post-emergence at 2 km h-1, ? post-emergence at 4 km h-1, ¦ post-emergence at 6 km h-1, ? post-emergence at 8 km h-1. Different letters correspond to statistically significant differences at P<0.015. 205 Chapter 7: Harrowing effect on Papaver rhoeas ____________________________________________________________________________________ The post-emergence harrowing was conducted in a correct moment taking into account that no new P. rhoeas germination was observed since the harrowing date. Initial plant density immediately before the post-emergence harrowing was moderate ranging between 100 and 180 plants m-2 (Figures 7.17.
  • I ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES a LA LLEIDA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE

    I ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES a LA LLEIDA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE

    i ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES A LA LLEIDA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE Isidre Puig i Sanchis RTX - 233 Di ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES A LA LLEIDA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE Isidre La Lleida del segle XViii es caracteritza per Ramon Balaguer de Valls, Francisco Puig i Sanchis una ingent activitat constructiva, amb edificis Santamaria de Cardona, Maria Becardf i Quer civils i religiosos, i una important renovaci6 de Jorba (Solsona), Josep Silue de Museu de Lleida: urbanfstica. En aquest moment s'edificaren Mequinença, Francisco Gras de Prades diocesa i comarcal bona part dels temples parroquials i rectories (Bisbat Vic), Josep Codolosa i Gortovella de del Bisbat de Lleida, aixf com la nova Catedral San Hipblit (Bisbat de Vic), Francesc Orobitg i que substituf litUrgicament I'antiga Seu Vella, Quintana de Cervera, Magf Borras de que a mitjan segle es convertf en caserna mi­ Cervera, Francesc Puig i Francesc Olomo de litar. L.:Ajuntament planifica i va dur a terme Pons, Miquel Trenchs de Valls, Ramon Salat grans projectes d'organitzaci6 i remodelaci6 de Santa Coloma de Queralt, Jaume Aima urbana que milloraren considerablement el d'lgualada, Francesc Burria de Bujaraloz, els seu entramat. La ciutat s'amplia, es va Tarrag6 de Vilanova de Meia, els Biscarri de engrandir, i va sortir ja clarament del seu Tarrega ... Entre tots van haver quatre 0 cinc recinte emmurallat. mestres que van assolir una certa rellevancia dins del sector constructiu de la Lleida del Aquest nou panorama constructiu va atraure segle XVIIi, tant pels seus coneixements com gran nombre de mestres de cases i arqui­ pel volum d'obres que van dur a terme i aque­ tectes d'arreu del Principat.
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La

    La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La

    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
  • L'aeroport D'alguaire Registra 3.274 Passatgers En La Temporada D'estiu

    L'aeroport D'alguaire Registra 3.274 Passatgers En La Temporada D'estiu

    10 DILLUNS, 4 DE SETEMBRE DEL 2017 Pirineus Turisme Exposició Mostra de 70 L’aeroport d’Alguaire registra 3.274 instantànies sobre passatgers en la temporada d’estiu piragüisme Aquesta infraestructura lleidatana ha rebut enguany 80 persones més que l’any passat Redacció La seU D’UrgeLL AGÈNCIES Agències desembre amb els vols de Neil- Un recull de 70 fotografies LLEIDA son als aeroports de Gatwitck, sobre piragüisme es pot vi- L’aeroport de Lleida-Alguaire Standsted, Manchester i East sitar al centre cívic El Pas- va acomiadar ahir la temporada Midlands. Més endavant s’hi seig de la Seu d’Urgell des d’estiu amb 3.274 passatgers afegiran les connexions amb d’avui fins al 24 de setembre que han viatjat a Palma, Maó i Tel-Aviv i el 4 de febrer les de vinent. Es tracta d’una mos- Eivissa amb Air Nostrum. Són Suècia. Serra ha detallat que tra d’instantànies captades uns 80 més que l’any passat, hi haurà cinc destinacions al per membres de l’Agrupació quan la xifra va ser de 3.195, país escandinau: Göteborg, Fotogràfica de Montcada i segons dades actualitzades pel Stocolm, Malmö, Jönköping i Reixac (Afotmir), a qui els director de l’aeroport, Antoni Växjö. apassiona “retenir la belle- Serra. Els vols a les illes Balears sa, la plàstica i les expressi- s’han operat cada divendres i FESTA DEL CEL ons impactants de la pràcti- diumenge del 21 de juliol al 3 D’altra banda, Antoni Serra va ca d’aquest esport”, que des de setembre. La destinació de explicar que està esperant si l’Afotmir es cataloga com Palma és la que ha tingut més finalment arriben els permisos una disciplina esportiva viatgers, seguida de Menorca i perquè l’aeroport de Lleida- “espectacular” i relacionada Eivissa.
  • El Pandero De Les Mosses a Ponent

    El Pandero De Les Mosses a Ponent

    pàg. 129 Musicologia El pandero de les mosses a Ponent shikar. núm. 02 | 2015 p. 129-137 Ester G. Llop RESUM ABSTRACT Etnomusicòloga Les captes amb el pandero, vinculades a la confraria The timbrel catches, which are related to the de la Mare de Déu del Roser, havien estat ben confraternity of Our Lady of the Rosary, had been presents en les celebracions de moltes poblacions in the celebrations of many villages of western de Ponent fins al primer terç del segle XX. La Catalonia until the first third of the twentieth manca de continuïtat dels estudis dels primers century. The abandonment of this activity, as well etnògrafs i l’abandonament de l’activitat n’han as the lack of continuity in the earliest ethnographic «Aquí vénen condicionat i limitat la imatge actual. En aquest studies, has conditioned and limited the present les donzelles, cavallers, article ens proposem revisar la bibliografia de les knowledge on the timbrel songs. We review here per a cantar» primeres recerques sobre alguns aspectes de les the early studies on timbrel songs during the late cançons de pandero, a finals del segle XIX i primer nineteenth century and the first quarter of the quart del segle XX —principalment de la mà de twentieth century —mainly from Valeri Serra i Valeri Serra i Boldú—, el treball de camp d’Enric Boldú—, the Enric Farreny fieldwork of the early Farreny a principis dels anys 70 i les investigacions 70s and the current investigations in the Pla de actuals al pla de Lleida. Així mateix, revisem els Lleida.
  • Consorci Grup D'acció Local Noguera – Segrià Nord

    Consorci Grup D'acció Local Noguera – Segrià Nord

    Rialb reservoir and biking (Lluís Vidal) Consorci Grup d’Acció Local Noguera – Segrià Nord Noguera: Àger, Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Area: 2 Linya, Balaguer, la Baronia de Rialb, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Cabanabona, 1.967,10 km Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Foradada, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Oliola, Os de Balaguer, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Térmens, Population: Tiurana, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de l’Aguda and Vilanova de Meià. 52.863 inhabitants Segrià: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Corbins, la Portella and Vilanova de la Barca. Population density: 26,87 inhab./km2 Number of municipalities: 36 municipalities Territory Contact details Consorci Grup d’Acció Local Noguera - Segrià Nord works in Noguera and in six municipalities of the North of Segrià region. This territorial area is divided into two very different parts in Office landscape terms: the North part, with Montsec range close to Pre-Pyrenees, and the plains in the South, occupied by cultivation land, horticulture and non-irrigated land, among which Noguera Regional Council fruits trees and cereals stand out. Pg. Àngel Guimerà, 28-30 The most important economic industries are the agrarian, in expansion thanks to the irri- 25600 Balaguer gated-land facilities; and the tourist, which has a lot of possibilities, especially those related Phone (+34) 973 44 89 33 to the natural and landscape heritage in Montsec and its sky, which has been certified as a “Starlight Reserve”. www.noguerasegrianord.cat [email protected] The territory also has the distinctive feature that it is bordering with the capital of the de- C facebook.com/ partment and its influential area; so it is very close to important communication ways, such as Consorci-GAL-Noguera-Segrià-Nord high-speed train railway station Lleida –Pirineus and Alguaire airport.
  • Edicte Programació Definitiva PAS 2015

    Edicte Programació Definitiva PAS 2015

    PROGRAMA D’ARRENDAMENTS I SUBMINISTRAMENTS PROGRAMACIÓ DEFINTIVA ANUALITAT 2015: COMARCA MUNICIPI ENTITAT ATRIBUCIÓ 2015 Alt Urgell Alàs i Cerc Ajuntament d'Alàs i Cerc 7.421,88 € Alt Urgell Arsèguel Ajuntament d'Arsèguel 4.906,95 € Alt Urgell Bassella Ajuntament de Bassella 8.172,81 € Alt Urgell Cabó Ajuntament de Cabó 5.760,63 € Alt Urgell Cava Ajuntament de Cava 5.469,74 € Alt Urgell Coll de Nargó Ajuntament de Coll de Nargó 7.945,09 € Alt Urgell Estamariu Ajuntament d'Estamariu 4.614,61 € Alt Urgell Fígols i Alinyà Ajuntament de Fígols i Alinyà 6.876,45 € Alt Urgell Josa i Tuixén Ajuntament de Josa i Tuixén 5.340,43 € Alt Urgell Josa i Tuixén E.M.D. de Josa de Cadí 1.500,00 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò Ajuntament de Montferrer i Castellbò 15.502,85 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò E.M.D. de Vila i Vall de Castellbò 1.650,00 € Alt Urgell Oliana Ajuntament d'Oliana 7.256,32 € Alt Urgell Organyà Ajuntament d'Organyà 5.347,23 € Alt Urgell Peramola Ajuntament de Peramola 6.655,97 € Alt Urgell Pont de Bar Ajuntament del Pont de Bar 7.528,32 € Alt Urgell Ribera d'Urgellet Ajuntament de Ribera d'Urgellet 10.275,32 € Alt Urgell Seu d'Urgell Ajuntament de la Seu d'Urgell 19.599,26 € Alt Urgell Valls d'Aguilar Ajuntament de les Valls d'Aguilar 9.746,74 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de la Guàrdia d'Ares 1.500,00 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D.
  • Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS

    Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS

    Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAI NATURAL Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa NATURA/ESPAI NATURAL Aiguabarreig Segre - Noguera Ribagorçana NATURA/ESPAI NATURAL Plans de Sió NATURA/ESPAI NATURAL Bellmunt-Almenara NATURA/ESPAI NATURAL Serra del Montsec NATURA/ESPAI NATURAL Serra Llarga - Secans de la Noguera NATURA/ESPAI NATURAL Valls del Sió-Llobregós NATURA/ESPAI NATURAL Vessants de la Noguera Ribagorçana NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Mont-rebei NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Terradets NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya del Montsec Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Monteró i camí de la Ribera Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Cristòfol Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Serra de Montclús Àger NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Mont-roig Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Jordi Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Salvador Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Seccans de Montgai Montgai NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Mu Alòs de Balaguer NATURA/AIGUA Embassament de Camarasa NATURA/AIGUA Embassament de Sant Llorenç de Montgai NATURA/AIGUA Embassament de Santa Anna Ivars de Noguera NATURA/AIGUA Rius NATURA/AIGUA Embasssament de Rialb NATURA/AIGUA Riu Segre Camarasa NATURA / AIGUA Pantà de Camarasa, sector Palanca Àger, Vilanova de Meià NATURA / AIGUA Canyissar de la Noguera Ribagorçana Ivars de Noguera NATURA / AIGUA Bassa de la cassa del Manyet Menàrguens NATURA / AIGUA Bassa del
  • Proyecto De Abastecimiento De Agua a Lleida Y Núcleos

    Proyecto De Abastecimiento De Agua a Lleida Y Núcleos

    SECRETARIA GENERAL PARA EL TERRITORIO Y LA BIODIVERSIDAD INFORME DE VIABILIDAD DEL “PROYECTO DE ABASTECIMIENTO DE AGUA A LLEIDA Y NÚCLEOS URBANOS DE LA ZONA REGABLE DEL CANAL DE PIÑANA” A LOS EFECTOS PREVISTOS EN EL ARTÍCULO 46.5 DE LA LEY DE AGUAS (según lo contemplado en la Ley 11/2005, de 22 de Junio, por la que se modifica la Ley 10/2001, de 5 de julio, del Plan Hidrológico Nacional) Pza. San Juan de La Cruz, s/n 28071 Madrid TEL.: 91 597.60 12 FAX.: 91 597.59 87 SECRETARIA GENERAL PARA EL TERRITORIO MINISTERIO Y LA BIODIVERSIDAD DE MEDIO AMBIENTE DATOS BÁSICOS Título de la actuación: Proyecto de abastecimiento de agua a Lleida y núcleos urbanos de la zona regable del Canal de Piñana En caso de ser un grupo de proyectos, título de los proyectos individuales que lo forman: Proyecto de abastecimiento de agua a Lleida y núcleos urbanos de la zona regable del Canal de Piñana – 1ª Fase Proyecto de abastecimiento de agua a Lleida y núcleos urbanos de la zona regable del Canal de Piñana – 2ª Fase Nombre y apellidos Dirección e-mail Teléfono Fax persona de contacto José Luis Sánchez Barrajón Aguas de la Cuenca del Ebro, S.A. [email protected] 976-306659 976-306660 Parque de los Incrédulos, 2. 976-306650 50009 ZARAGOZA El envío debe realizarse, tanto por correo ordinario como electrónico, a: - En papel (copia firmada) a Gabinete Secretaría General para el Territorio y la Biodiversidad Despacho A-305 Ministerio de Medio Ambiente Pza. de San Juan de la Cruz s/n 28071 MADRID - En formato electrónico (fichero .doc) a: [email protected] Pza.
  • Elsabadellno Velaportería

    Elsabadellno Velaportería

    Miércoles 25 de abril de 2001 Mundo Deportivo 40 FUTBOL CATALUNYA FICHAJES Carrillo se queda PRÓRROGA solo en el Júpiter Tercera Regional S.Coloma–Vimbodí 3–1 Segur–L'Espluga 2–1 BARCELONA– Toni Carrillo será el nuevo Comarcas de Lleida Banyeres–Domenys 2–2 técnico del Júpiter tras la negativa de Grupo 21 Bellvei–Oliva 2–0 Barca–Albi 2–0 Pedro Martín de hacer tandem con C: Banyeres, 64; Domenys, 53; Bellvei y Artesa Lleida–Almenar 1–3 Carrillo. Mientras, Miki Carrillo, será el Creixell, 48; Segur, 44; L'Arboç, 43; técnico del filial. Varios jugadores de Alfés–Vielha 2–2 Sarralenc, 42; Cunit, 38; Masllorenç, 33; peso del equipo grisgrana intentaron Alguerri–Alcarràs 1–3 Oliva,33; S.Coloma, 31; Vimbodí, 26; sin suerte que la directiva mantuviera Alcoletge–Juncosa 0–5 Espluga, 22; Bisbalenca, 16; La Nou, 3. a Oliver hasta el final de temporada. Puigvertenc–Montoliu 1–4 Comarcas de Girona Por otro lado, el meta Sergio, que Magraners–Corbins 2–0 Grupo 28 C: Almenar, 80; Montoliu, 59; Alfés, 53; Osor–Empuriabrava 2-3 llega del Ca l'Oliva, cerró su pase hasta Arguelaguer–S.Esteve 3-1 final de temporada por la Montañesa Artesa, 49; Magraners y Maials, 45; Alcarràs, 44; Puig., 40; Albi, 39; Junco. S.Miquel–La Canya 1-1 de Regional Preferente ܘ 38; Vielha, 37; Alguerri, 36; Barca, 29; S.Pere–Marca Ham 0-2 Corbins 15; Alcoletge 10; Ivars, 9. Castellfollit–Serinyà 2-0 Grupo 22 Sta.Pau–Joanetes 1-0 Organyà–Coll de Nargó 2–0 SANCIONES/F.FEMENINO PB Ripoll–Maià 4-4 Rialp–Peramola 4–2 El Sabadell, inoperante El equipo arlequinado le faltó gol ante el Zaragoza B FOTO: MD C: Arguelaguer y Sta.Pau, 56; Marca El Comité castiga Castellnou– Palau Angl 1–0 Ham, 49; Maià, 48; Empuriabrava, 47; COPA RFEF El Zaragoza B venció por la mínima (0-1) Pontsicana–Bellvís 3–0 S.Privat, 41; Joanetes, 40; S,MIquel, 37; al Ulldecona Torà–Belianes 4–3 S.Pere y S.Esteev, 31; Osor, 24; Ripoll, Barbens–Sort 0–0 La Canya y Serinyà, 22; Castellfollit, 5.