I ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES a LA LLEIDA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
i ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES A LA LLEIDA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE Isidre Puig i Sanchis RTX - 233 Di ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES A LA LLEIDA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE Isidre La Lleida del segle XViii es caracteritza per Ramon Balaguer de Valls, Francisco Puig i Sanchis una ingent activitat constructiva, amb edificis Santamaria de Cardona, Maria Becardf i Quer civils i religiosos, i una important renovaci6 de Jorba (Solsona), Josep Silue de Museu de Lleida: urbanfstica. En aquest moment s'edificaren Mequinença, Francisco Gras de Prades diocesa i comarcal bona part dels temples parroquials i rectories (Bisbat Vic), Josep Codolosa i Gortovella de del Bisbat de Lleida, aixf com la nova Catedral San Hipblit (Bisbat de Vic), Francesc Orobitg i que substituf litUrgicament I'antiga Seu Vella, Quintana de Cervera, Magf Borras de que a mitjan segle es convertf en caserna mi Cervera, Francesc Puig i Francesc Olomo de litar. L.:Ajuntament planifica i va dur a terme Pons, Miquel Trenchs de Valls, Ramon Salat grans projectes d'organitzaci6 i remodelaci6 de Santa Coloma de Queralt, Jaume Aima urbana que milloraren considerablement el d'lgualada, Francesc Burria de Bujaraloz, els seu entramat. La ciutat s'amplia, es va Tarrag6 de Vilanova de Meia, els Biscarri de engrandir, i va sortir ja clarament del seu Tarrega ... Entre tots van haver quatre 0 cinc recinte emmurallat. mestres que van assolir una certa rellevancia dins del sector constructiu de la Lleida del Aquest nou panorama constructiu va atraure segle XVIIi, tant pels seus coneixements com gran nombre de mestres de cases i arqui pel volum d'obres que van dur a terme i aque tectes d'arreu del Principat. No podem enu Iles que van projectar. Hem de dir que, sobre merar-Ios tots, perque segur que tampoc no tot, aquest darrer aspecte el podem destacar els coneixem a tots. Citar-ne, per exemple d'un de Is membres de la famflia de Is Batiste (Fig.1) Genealogia Domingo Angles de Solsona, Gabriel Forcada que, arribats a Lleida, es van instal·lar cridats dels Batiste de la vila de Garriga (Barcelona), Anton i per la seva important i necessaria activitat MARIA BATISTE Doc.1727 - Mestre de cases Batiste SoJer Maria Raymuuda sabater Mallada Romero 1" muller - Capitls matr;. en 1735 MIQUEL Teresa Roda Romero FranCİsco 3°muller BATISTE PORTA Ossİo Capftols nuıtri. en 1764 Doc.1716 - testa 1764 Puigfel Ignasia Soler 2° mııller . Doc. Dijıınla en 1764 Mestre de cases Paula Miquel MIQUEL Tomas Melet Paula Ossİo BATISTE M decases Soler MIQUEL capftols nuıtri. 1764 Nascut 1744 - c.1820 Miquel Melet M decases URTX -234 constructiva, ens referim a Miquel Batiste i de la vi la de 'Targa", Tarrega: En alguns do Miquel. cuments no signava perque no sabia escriure, cosa que ens d6na a entendre que no fou pro Es la nostra intenci6 aportar algunes noves jectista de les obres que podia executar. dades biografiques d'aquesta famflia, els Segurament, la seva experiencia li permetria Batiste. Evidentment, no podem ressenyar interpretar els planols per a executar I'obra, totes les localitzades perque s6n nombroses perb poc mes. en algun dels integrants de la nissaga, perb sf que donarem les necessaries per a configurar EI 23 de gener de 1735 signa capftols matri una idea prou aproximada de la personalitat monials amb Teresa Roda i Romero, era fill, de Is citats mestres, tant en el seu entorn com hem dit, de Maria Batiste i de Francisca social com en el professionaL. Aixf mateix, Porta. Teresa era filla de Josep Roda, difunt, i inCıoem dades documentals sobre la cons de Raimunda Romer05 i sembla que va morir trucci6 de Is edificis, en aquest cas esglesies, aviat i sense fills, ja que el 1744 naixia un fill en les quals van participar 0 van ser els de Miquel Batiste i de Paula Miquel -segura autors, perb no es la nostra intenci6 configu ment la seva segona dona-, a qui posaren de rar una histbria de les parrbquies en qüesti6. nom Miquel Josep Anton. A mes de Miquel S6n notfcies i documents que ens ajudaran van tenir dues filles: Francisca, que es va en prbxims treballs a configurar la genesi i la casar amb el mestre de cases Maria Biscarri i personalitat de I'arquitectura desenvolupada Cabanyeres, que va entregar testament en alllarg del segle XVIIi en les nostres terres de 1814; i Teresa, casada amb Tomas Melet, Lleida i els seus artffexs. Serveix d'exemple tambe mestre de cases, que va testar el 20 els temples d'Alcan6, Alcoletge, Llardecans, d'agost de 1820. Vallfogona de Balaguer, Benavent i Vilanova del Segria, i la famflia dels Batiste (fig.1). Durant un temps Miquel va viure a la vila de Soses, ja documentat en 1743,6 ja que Paula Els Batiste Miquel era de la vila de Soses. No obstant, aixb es possible que de seguida es EI primer membre d'aquesta nissaga del qual traslladessin a Lleida on estava el major tenim constancia documental es MARıA volum d'encarrecs i contractes per a la cons BATISTE. Una de les primeres notfcies data trucci6. De fet, quan va naixer el seu primer del 25 d'agost de 1727, quan va comprar una fill, Miquel Batiste i Miquel, en 1744, eren par casa a la parrbquia de Sant Llorenç a Josep roquians de I'esglesia de Sant Llorenç de Gassol i Corria, tambe mestre de cases, al Lleida. En 1749 encara va vendre una terra carrer que baixava de la Universitat als que tenia a Soses a Josep Mesalles, per 375 1 Quatre Cantons, per un total de 100 lliures. lIiures/ i altra al pages Josep Ricart, de Soses, per 50 lIiures. 8 En 1735 Maria tenia uns 45 anys, per tant hauria nascut cap al 1690. En aquest mateix Pel que fa a les propietats que li hem docu any, el dia 3 de desembre, juntament amb mentat sabem que el 7 de juny de 1750 Anastasi Roure, fuster, van fer una atestaci6 Miquel Batiste compra a Antoni Riquer, on reconeixien que havien treballat en la casa argenter de Lleida, una terra amb oliveres i del reverend Josep Malegat, canonge, al car vinyes a la partida de Balafia, amb 8 porques rer situat entre el carrer de les Caldereries i el per 900 lliures. 9 En un Capbreu de 1'11 de carrer que passa a la porteria de Is Dominics. gener de 1751 Miquel declara que "te, y pos EI dia abans, Maria Batiste va presentar una seheix en 10 terme, y horta de Lleyda partida altra atestaci6 amb Josep Meroles, fuster, de Sant Ruf, 0, Plana del Sr. Bisbe una pesa certificant que havien fet algunes obres a la de terra detinguda de tres jornals poch mes 0 casa del canonge Raimund Pastoret, al carrer menos, [ ... l en directa senoria per la mensa 2 de Is Cavallers. episcopal de Lleyda, a cens emphiteutich de vuyt sous pagadors 10 dia de sant Miquel".10 EI mateix any, entre finals del mes d'agost i principis de setembre, executa la planta de Respecte a la seva trajectbria professional cal I'esglesia 0 capella de Sant Caieta d'Aitona, citar la seva participaci6 en la construcci6 de 3 per la qual va rebre 6 lIiures. Finalment, I'obra I'esglesia d'Aspa entre 1749 i 1750, contrac fou adjudicada al mestre Agustf Biscarri. tada per Magf Borras. 11 Tambe en I'obra de Practicament no tenim mes dades sobre I'esglesia de la vi la de Rossel16, adjudicada a aquest mestre que va arribar a Lleida en Josep Burria, als seus fills Remigi i Francesc plena recuperaci6 econbmica, despres de la i al fuster Pau Cassanyes, que signaren capi guerra de Successi6. tulaci6 el 6 de febrer de 1756. 12 EI temple de Rossell6 es trobava "amenasando ruina", com EI seu fill, MIQUEL BATISTE I PORTA, tambe diu en la seva relaci6 el mestre Agustf Biscarri fou mestre de cases. Sembla que era natural el 3 de gener de 1748,13 realitzada a instancia URTX -235 del rector Maria Mateu i seguint les indica de la Catedral de Lleida, i per una provissi6 cions donades pel bisbe de Lleida al darrer del 2 de gener de 1765, va citar Miquel decret de visita on "disposa, y ordena, que se Batiste i Porta com a testimoni. Miquel va construis nova Iglesia Parroquial en dit Poble, respondre a un seguit de preguntes sobre la o se recompongues la actual respecte de ame forma i mitjans habituals de sufragar els cos nasar rui na, y estar indecent per a celebrarse tos de construcci6 de les noves esglesies del en ella los Oivinos Officis". Al mes següent, el Bisbat. En aquest context, va afirmar que 18 de febrer, la vila s'imposava un "dret de havia estat empresari i havia cobrat I'import quinse [ ... l durador, y pagador 10 dit Oret de de la construcci6 de les esglesies d'Alcan6, quinse tantsolament per 10 espay, y termini que Aspa, Soses i Alcoletge. 22 sera menester per a que son producto baste per a fer dita Iglesia Parroquial".14 Aixf doncs, Certament, sembla que Miquel Batiste va par el 25 d'abril de 1757 es col·locava la primera ticipar 0 va concloure l'edificaci6 de I'esglesia pedra de I'esglesia parroquial,15 i el 21 de maig de Soses. No obstant aixö, I'obra fou contrac revisaven algunes capitulacions i en modifi tada pel mestre Anton Bicardf el dia 20 de caven d'altres, eliminant, per exemple, una de juny de 1760,23 tenia dos anys per a cons les sagristies i I'arc que uniria I'esglesia amb truir-Ia, 0 millor dit, modificar i ampliar la vella.