i ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES A LA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE

Isidre Puig i Sanchis

RTX - 233 Di ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES A LA LLEIDA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE

Isidre La Lleida del segle XViii es caracteritza per Ramon de Valls, Francisco Puig i Sanchis una ingent activitat constructiva, amb edificis Santamaria de Cardona, Maria Becardf i Quer civils i religiosos, i una important renovaci6 de Jorba (Solsona), Josep Silue de Museu de Lleida: urbanfstica. En aquest moment s'edificaren Mequinença, Francisco Gras de Prades diocesa i comarcal bona part dels temples parroquials i rectories (Bisbat Vic), Josep Codolosa i Gortovella de del Bisbat de Lleida, aixf com la nova Catedral San Hipblit (Bisbat de Vic), Francesc Orobitg i que substituf litUrgicament I'antiga Seu Vella, Quintana de , Magf Borras de que a mitjan segle es convertf en caserna mi­ Cervera, Francesc Puig i Francesc Olomo de litar. L.:Ajuntament planifica i va dur a terme Pons, Miquel Trenchs de Valls, Ramon Salat grans projectes d'organitzaci6 i remodelaci6 de Santa Coloma de Queralt, Jaume Aima urbana que milloraren considerablement el d'lgualada, Francesc Burria de Bujaraloz, els seu entramat. La ciutat s'amplia, es va Tarrag6 de Vilanova de Meia, els Biscarri de engrandir, i va sortir ja clarament del seu Tarrega ... Entre tots van haver quatre 0 cinc recinte emmurallat. mestres que van assolir una certa rellevancia dins del sector constructiu de la Lleida del Aquest nou panorama constructiu va atraure segle XVIIi, tant pels seus coneixements com gran nombre de mestres de cases i arqui­ pel volum d'obres que van dur a terme i aque­ tectes d'arreu del Principat. No podem enu­ Iles que van projectar. Hem de dir que, sobre­ merar-Ios tots, perque segur que tampoc no tot, aquest darrer aspecte el podem destacar els coneixem a tots. Citar-ne, per exemple d'un de Is membres de la famflia de Is Batiste (Fig.1) Genealogia Domingo Angles de Solsona, Gabriel Forcada que, arribats a Lleida, es van instal·lar cridats dels Batiste de la vila de Garriga (Barcelona), Anton i per la seva important i necessaria activitat

MARIA BATISTE Doc.1727 - Mestre de cases

Batiste SoJer Maria Raymuuda sabater Mallada Romero

1" muller - Capitls matr;. en 1735 MIQUEL Teresa Roda Romero FranCİsco 3°muller BATISTE PORTA Ossİo Capftols nuıtri. en 1764 Doc.1716 - testa 1764 Puigfel Ignasia Soler 2° mııller . Doc. Dijıınla en 1764 Mestre de cases Paula Miquel

MIQUEL Tomas Melet Paula Ossİo BATISTE M decases Soler MIQUEL capftols nuıtri. 1764 Nascut 1744 - c.1820 Miquel Melet M decases

URTX -234 constructiva, ens referim a Miquel Batiste i de la vi la de 'Targa", Tarrega: En alguns do­ Miquel. cuments no signava perque no sabia escriure, cosa que ens d6na a entendre que no fou pro­ Es la nostra intenci6 aportar algunes noves jectista de les obres que podia executar. dades biografiques d'aquesta famflia, els Segurament, la seva experiencia li permetria Batiste. Evidentment, no podem ressenyar interpretar els planols per a executar I'obra, totes les localitzades perque s6n nombroses perb poc mes. en algun dels integrants de la nissaga, perb sf que donarem les necessaries per a configurar EI 23 de gener de 1735 signa capftols matri­ una idea prou aproximada de la personalitat monials amb Teresa Roda i Romero, era fill, de Is citats mestres, tant en el seu entorn com hem dit, de Maria Batiste i de Francisca social com en el professionaL. Aixf mateix, Porta. Teresa era filla de Josep Roda, difunt, i inCıoem dades documentals sobre la cons­ de Raimunda Romer05 i sembla que va morir trucci6 de Is edificis, en aquest cas esglesies, aviat i sense fills, ja que el 1744 naixia un fill en les quals van participar 0 van ser els de Miquel Batiste i de Paula Miquel -segura­ autors, perb no es la nostra intenci6 configu­ ment la seva segona dona-, a qui posaren de rar una histbria de les parrbquies en qüesti6. nom Miquel Josep Anton. A mes de Miquel S6n notfcies i documents que ens ajudaran van tenir dues filles: Francisca, que es va en prbxims treballs a configurar la genesi i la casar amb el mestre de cases Maria Biscarri i personalitat de I'arquitectura desenvolupada Cabanyeres, que va entregar testament en alllarg del segle XVIIi en les nostres terres de 1814; i Teresa, casada amb Tomas Melet, Lleida i els seus artffexs. Serveix d'exemple tambe mestre de cases, que va testar el 20 els temples d'Alcan6, , , d'agost de 1820. , Benavent i Vilanova del Segria, i la famflia dels Batiste (fig.1). Durant un temps Miquel va viure a la vila de , ja documentat en 1743,6 ja que Paula Els Batiste Miquel era de la vila de Soses. No obstant, aixb es possible que de seguida es EI primer membre d'aquesta nissaga del qual traslladessin a Lleida on estava el major tenim constancia documental es MARıA volum d'encarrecs i contractes per a la cons­ BATISTE. Una de les primeres notfcies data trucci6. De fet, quan va naixer el seu primer del 25 d'agost de 1727, quan va comprar una fill, Miquel Batiste i Miquel, en 1744, eren par­ casa a la parrbquia de Sant Llorenç a Josep roquians de I'esglesia de Sant Llorenç de Gassol i Corria, tambe mestre de cases, al Lleida. En 1749 encara va vendre una terra carrer que baixava de la Universitat als que tenia a Soses a Josep Mesalles, per 375 1 Quatre Cantons, per un total de 100 lliures. lIiures/ i altra al pages Josep Ricart, de Soses, per 50 lIiures. 8 En 1735 Maria tenia uns 45 anys, per tant hauria nascut cap al 1690. En aquest mateix Pel que fa a les propietats que li hem docu­ any, el dia 3 de desembre, juntament amb mentat sabem que el 7 de juny de 1750 Anastasi Roure, fuster, van fer una atestaci6 Miquel Batiste compra a Antoni Riquer, on reconeixien que havien treballat en la casa argenter de Lleida, una terra amb oliveres i del reverend Josep Malegat, canonge, al car­ vinyes a la partida de Balafia, amb 8 porques rer situat entre el carrer de les Caldereries i el per 900 lliures. 9 En un Capbreu de 1'11 de carrer que passa a la porteria de Is Dominics. gener de 1751 Miquel declara que "te, y pos­ EI dia abans, Maria Batiste va presentar una seheix en 10 terme, y horta de Lleyda partida altra atestaci6 amb Josep Meroles, fuster, de Sant Ruf, 0, Plana del Sr. Bisbe una pesa certificant que havien fet algunes obres a la de terra detinguda de tres jornals poch mes 0 casa del canonge Raimund Pastoret, al carrer menos, [ ... l en directa senoria per la mensa 2 de Is Cavallers. episcopal de Lleyda, a cens emphiteutich de vuyt sous pagadors 10 dia de sant Miquel".10 EI mateix any, entre finals del mes d'agost i principis de setembre, executa la planta de Respecte a la seva trajectbria professional cal I'esglesia 0 capella de Sant Caieta d', citar la seva participaci6 en la construcci6 de 3 per la qual va rebre 6 lIiures. Finalment, I'obra I'esglesia d'Aspa entre 1749 i 1750, contrac­ fou adjudicada al mestre Agustf Biscarri. tada per Magf Borras. 11 Tambe en I'obra de Practicament no tenim mes dades sobre I'esglesia de la vi la de Rossel16, adjudicada a aquest mestre que va arribar a Lleida en Josep Burria, als seus fills Remigi i Francesc plena recuperaci6 econbmica, despres de la i al fuster Pau Cassanyes, que signaren capi­ guerra de Successi6. tulaci6 el 6 de febrer de 1756. 12 EI temple de Rossell6 es trobava "amenasando ruina", com EI seu fill, MIQUEL BATISTE I PORTA, tambe diu en la seva relaci6 el mestre Agustf Biscarri fou mestre de cases. Sembla que era natural el 3 de gener de 1748,13 realitzada a instancia

URTX -235 del rector Maria Mateu i seguint les indica­ de la Catedral de Lleida, i per una provissi6 cions donades pel bisbe de Lleida al darrer del 2 de gener de 1765, va citar Miquel decret de visita on "disposa, y ordena, que se Batiste i Porta com a testimoni. Miquel va construis nova Iglesia Parroquial en dit Poble, respondre a un seguit de preguntes sobre la o se recompongues la actual respecte de ame­ forma i mitjans habituals de sufragar els cos­ nasar rui na, y estar indecent per a celebrarse tos de construcci6 de les noves esglesies del en ella los Oivinos Officis". Al mes següent, el Bisbat. En aquest context, va afirmar que 18 de febrer, la vila s'imposava un "dret de havia estat empresari i havia cobrat I'import quinse [ ... l durador, y pagador 10 dit Oret de de la construcci6 de les esglesies d'Alcan6, quinse tantsolament per 10 espay, y termini que Aspa, Soses i Alcoletge. 22 sera menester per a que son producto baste per a fer dita Iglesia Parroquial".14 Aixf doncs, Certament, sembla que Miquel Batiste va par­ el 25 d'abril de 1757 es col·locava la primera ticipar 0 va concloure l'edificaci6 de I'esglesia pedra de I'esglesia parroquial,15 i el 21 de maig de Soses. No obstant aixö, I'obra fou contrac­ revisaven algunes capitulacions i en modifi­ tada pel mestre Anton Bicardf el dia 20 de caven d'altres, eliminant, per exemple, una de juny de 1760,23 tenia dos anys per a cons­ les sagristies i I'arc que uniria I'esglesia amb truir-Ia, 0 millor dit, modificar i ampliar la vella. l'abadia. 16 Perö, poc temps despres, el 25 Aixf, 1'1 de novembre de 1761 cobrava un total d'agost del mateix any, Josep Burria va haver de 500 lliures per la tercera paga de l'obra,24 de subcontractar el revestiment del temple al perö el 12 d'agost de 1762 Ant6n Bicardf mestre Miquel Batiste i Porta, segurament per renuncia a continuar el temple de Soses: la quantitat d'obres que duia a terme, per un "com se haijan finits ya los dits dos anys, y la total de 3.400 lIiures (doc.1). Segons aquesta dita Iglesia sols estiga a estat de cubrirse fal­ quantitat i tenint en compte el total del cost tantli la teulada, portalada, y totes les obres capitulat per Burria, 4.400 lliures, Miquel hauria interiors de la mateixa Iglesia, y acabar 10 constru'it practicament tres quartes parts del campana. Y 10 dit Anton Bicardf tinga ya temple. EI 30 de desembre els administradors rebudes mil, y set centes lIiures; Y per causa de I'obra realitzaren certes gestions per a de haverse finit 10 temps, y no ser concluida adquirir uns terrenys necessaris per a la cons­ dita obra, y conciderarse algun poch atrasada trucci6 de l'esglesia. 17 EI rector i l'Ajuntament (per heverseli atrasades les pagues) al van demanar al capftol de la Catedral "Iimosna respecte del que dit Bicardf te rebut, se haijan [... l per ajuda del cost de cubrir la Iglesia nova originat entre dites parts algunes discensions, estan fabricant en dit poble", el qual entrega y quimeres, per qual motiu se han convingut nomes 15 lIiures. 18 10 separarse dites parts de la contracta per ells firmada, cedint, y renunciant 10 dit Bicardf L.:edifici quedava enllestit el 1760, despres la obra a favor de dit Comu".25 Arribat aquest que el 2 d'abril f6ra visurat pels mestres punt, i recordant que Miquel Batiste havia vis­ Gabriel Forcada i Antoni Balaguer, que obser­ cut a Soses d'on era Paula, la seva segona varen algunes deficiencies,19 subsanades en dona, es molt probable que la vila el contrac­ una segona visura del 19 d'agost, que se tes per a acabar el temple. signa notarialment el 23 d'agost i on es diu: "Miguel Batiste maestro albanil de Lerida, que A mes d'aquestes obres, i altres mes impor­ la ha construhido [ ... l" (doc. 2). Tal vegada, tants que comentarem mes endavant, tambe atesa la documentaci6 existent, seria mes realitzaven obres menors, sobretot en cases lIögic adjudicar la major part de la construcci6 particulars. EI 3 d'agost de 1750 realitza una de la parroquial de Rossell6 a Miquel Batiste paret mitjanera entre les cases de On. que als Burria:o Francesc Tomas, canonge, i la de Francesc Fortuny, del carrer Major. Va cobrar per les A punt de concloure I'obra de Rossell6, mans seves de mestre i pel jornal d'un Miquel Batiste es va comprometre, el 14 de "mancebo", tal vegada el seu fill Miquel gener de 1760, amb la "Real junta del Peasgo Batiste que comptaria amb 16 anys.26 Tamb9 del Puente de la dicha ciudad de Lerida" per va concloure la casa de Pere Vidal i la seva a executar les obres de la segona pila del dona Mariagna Batiste, de la parröquia de pont. Per aquest motiu el 15 de març de 1760 Sant Andreu, del carrer del Portalet de Sant Miquel es va associar, per a dur a terme les Andreu, "fins a ser al igual de la casa de obres, amb els mestres Agustf i Maria Anton Bicardi [ ... l fent les parets de tapia ab Biscarri, germans. 21 Una relaci6 que es con­ crosta de argamassa a la part de fora, i bi­ solidara familiarment amb el casament de goteres dins, fent los solaments de pedra y Francisca, filla de Miquel Batiste i Porta, amb argamasa", tot aixö abans del mes de maig Maria Biscarri i Cabanyeres. de 1753. 27 En 1765 declara haver treballat amb Magf Borras en la fabrica de I'assut 0 Posteriorment, en un altre document, el presa del Riu al pas per Vilanova de Procurador de Lleida, a instancia del capftol la Barca. 28

URTX ə236 EI 5 de febrer de 1760, Miquel Batiste va ven­ Barcelona i Josep Vives, fadri mestre d'Alfes, dre, per expedici6 de Is seus negocis, a Maria el treball de picar "al fi sixanta mil pams de Biscarri i Cabanyeres i Francisca Batiste, el pedra, per a la fabrica de la nova Iglesia seu gendre i filla, una casa situada a la par­ Cathedral" de Lleida. EI 9 de desembre del rbquia de Sant Llorenç, al carrer nomenat mateix any, subarrendaven amb els mateixos dels Quatre cantons, per 525 lliures, de les pactes i condicions, "aquell a favor de Joseph quals 100 liures es descontarien a compte de Perd6, Joan Ponsa, Francisco Camprubi, la dot de la seva filla. 29 Joan Pedr6, Pau Beleta, Climent Bastons y Joan Sitjas, tots fadrins mestres de cases y EI 26 de juny de 1761, Mariano Batiste i Porta pedrapiquers de la present ciutat". EI preu per trobar-se "molt adelantat en edat, y sens estipulat era "deu diners 10 palm superficial".37 forçes per a poder treballar" entrega els bens per a regir-Ios al seu fill Miquel Batiste, obli­ Al lIarg de I'any 1766 Miquel Batiste va treba­ gant-se a donar-li aliments, metge, medicines, lIar amb el seu cunyat Maria Biscarri i el seu vestits, etc. A mes li va prometre donar-li al germa Agusti en algunes obres municipals aixi dia per a mantenir-se "dos sous ab diners, y com en les obres afegides al nou Almodi: el un porro y mitg de vi cada dia", i cada mes "un pou, I'aqüeducte interior, el pes de la farina, pixell y mitg de oli, mitja quartera de blat, y tambe van rebaixar el carrer de dalt.'8 Amb ells dos onces de tabaco", i a I'any "tres cortans treballava Tomas Melet,'9 I'altre cunyat de de mongetes". Li ofereix tambe una assisten­ Miquel Batiste, casat amb Teresa. ta per a "ferli y compondrerli 10 menjar".30 EI 10 de novembre de 1769 el prior del con­ Tot i aixb, en 1764 es casa altra vegada amb vent de Is Pares Dominics de Lleida, fr. Ignasia Soler, la seva tercera dona, que en Gregori Puig, contracta Miquel Batiste i primeres nupcies s'havia casat amb Francesc Miquel per construir el nou claustre del ceno­ Ossio Puigfel. EI mateix any el seu fill Miquel bi, actual edifici del Roser, on el seu pare tambe es casava amb la filla d'lgnasia, Paula actua com a fiador:o Ossio Soler. EI 15 de gener de 1770 Miquel Batiste compra EI 13 de novembre de 1772 Miquel Batiste i el a Pere Vidal Batiste, mestre de cases de Lleida seu gendre Maria Biscarri, visuraren I'es­ que vivia a la vila de Monts6, el primer pis glesia parroquial de ,3' constru"ida pel d'una casa situada en el carrer que anava des mestre Francesc Puig, de Ponts, que la con­ del Portalet de Sant Andreu a la Universitat i el tracta el 8 d'octubre de 1765.32 27 de gener compra el soterrani al germa de Pere Vidal, Josep, pages de Monts6:' EI 18 de maig de 1767, Francesc Puig va acceptar realitzar algunes millores en aquest En nombroses ocasions el menor dels Batiste temple, entre les quals destaquem la "porta­ va treballar per a la Paeria de Lleida i va lada que ya esta comensada y deura con­ col·laborar amb Josep Tarrag6, un altre cluhirla ab 10 perfil que tenen dits commis­ mestre reconegut a Lleida que realitza el pro­ sionats firmat per Mariano Biscarri mestre de jecte de la controvertida font de les Sirenes cases de Lleyda".33 de la plaça de Sant Joan:2

Miquel Batiste i Porta va morir segurament al EI 16 de desembre de 1782 Miquel Batiste i mes de març 0 abril de 1784, a la parrbquia Josep Puy van rebre 27 lIiures de de Sant Llorenç de Lleida, i va testar davant el l'Ajuntament pels seus jornals "de haver notari Antoni Temple. 34 medido los patios del recinto de la ciudad y sus inmediaciones para saber 10 que se nece­ EI següent membre de la famflia i el mes sitarian para la construcci6n de 2.000 important fou I'esmentat MIQUEL BATISTE I casas".43 EI 25 de gener de 1785 els experts MIQUEL. Va naixer el 23 d'octubre de 1744 i de la ciutat, Carles Angles i Miquel Batiste, fou batejat el dia 24, a I'esglesia de Sant Joan formaren capitulaci6 per realitzar unes obres de la plaça de Lleida. 35 a les cases capitulars que finalment van ser executades per Francesc Larrosa per 150 lIiu­ EI dia 16 de desembre de 1764 va fer testa­ res:4 Altres noticies les trobem, per exemple, ment i va signar capitols matrimonials amb el 10 de gener de 1795, quan Miquel Batiste Paula Ossio Soler,36 filla de Francesc Ossio, va rebre de l'Ajuntament 82 lIiures, 7 sous i 5 difunt, i d'lgnasia Soler, que com hem dit diners per diverses obres fetes al mes6 de anteriorment es va casar amb el seu pare Sant Lluis i materials empleats:5 EI 10 de Miquel Batiste i Porta. Nomes uns mesos març va cobrar tambe altres 18 lIiures, 12 i 4 abans, el 31 de maig de 1764, amb 20 anys, pels trebaııs i materials empleats en la recom­ ja havia contractat juntament amb Joan posici6 del moli de Cervia,46 i el 4 d'abril Beleta, fadri mestre de cases natural de Miquel Batiste i Miquel rebia 13 lIiures i 3 sous

URTX -237 per la "recomposici6n de las cloacas de la que aquest əs de 1792, cosa que ens d6na a calle Maior y calle de la Pelota".47 entendre que a Lleida ja existien certs estu­ dis d'arquitectura no oficials:9 1.:11 de juliol de En altres ocasions Miquel Batiste va actuar 1793, tots dos, Miquel i Josep, "en sus nom­ com a visurador municipal. Les necessitats de bres propios, y en el de sociedad, y com­ visuradors professionals, que resolguessin paiifa, que entre sf tienen", van nomenar els problemes sortits per les diferents obres procuradors a Bautista Comes, causfdic de mucicipals d'infraestructura dutes a terme Lleida i Manel Fuster Orriol, notari reial i durant el segle XViII, fou constant. Citem, per causfdic de Barcelona.50 exemple, el conflicte originat per les aigües brutes que segons els experts ordinaris de la EI 21 de juny de 1805, Miquel Batiste i Batiste Paeria, que eren Francesc Burria i Josep Bicardf, els dos mestres de cases, visuraren Tarrag6, devien baixar pel carrer Nolius. I'esglesia del Palau d' a petici6 del Davant la protesta de Pere Bernis, el mateix seu Ajuntament. EI temple I'estava construint Ajuntament va nomenar com a experts extra­ Francesc Albareda, mestre de cases d'Os de ordinaris Miquel Batiste i Miquel i Joan Balaguer, que finalment va renunciar a con­ 51 Casanoves, que juntament amb els ja citats tinuar aquesta obra pels defectes detectats. buscaren una possible soluci6 al problema:s Məs endavant veurem les obres que conjun­ EI 24 de maig de 1806 Miquel, "per expedici6 tament executaren Miquel i Josep Tarrag6 en de sos negosis", ven a Rosa Tolosa Prenafeta el pont de Lleida en 1792. una peça de terra en la partida de Montagut, per 400 lIiures. 52 EI 17 de desembre de 1792 Miquel Batiste va respondre, per petici6 de l'Ajuntament de EI12 de desembre de 1810 va fer novament Lleida, al memorial presentat per Josep testament. Va nomenar marmessors Joan Tarrag6, mestre de cases, "sobre la obra que Pedrös, comerciant, el seu gendre, i Josep se intenta construir en el Dep6sito de agua de Benet. Volia ser enterrat en una sepultura de las fuentes de dicha ciudad", contestant que I'esgləsia de Sant Llorenç. En aquest moment "es cierto sera util para azer la limpia del la seva dona era Clara Lloses. Va instituir com Dep6sito con mas facilidad quitar el grifo de a hereu universal el seu fill Maria Batiste i bronce que allf existe respeto de ser de poca Ossio. Aquest hauria d'entregar als seus dos capacidad para pasar por el hueco que este germans, Ramon i Miquel, en aquell moment tiene las aguas sucias que en tal ocasi6n an absents de la ciutat, "ignorant son paradero", de salir por este y en lugar del dicho grifo la quantitat de 200 lIiures en terra 0 en diners. poner una pala como 10 propone el dicho A mes, a Ramon el va deixar la "caseta del Tarrag6", continuant amb una proposta del mitg de les tres que tinch en 10 carrer del cost aproximat i la manera de executar I'obra. Portalet de Sant Andreu". A Miquel la caseta Perö el que resulta interessant əs com signa: "del costat del forn de Ganada". A la seva filla, 53 "Miquel Batiste, y Miquel, profesor de casada amb Joan Pedrös, li deixa 5 lIiures. (Fig.2) Signatura Arquitectura" (fig.2), tftol amb el qual tambə de Miquel Batiste apareix al 1785, en un document relacionat No obstant aixö, segons el testament de la i Miquel on ta amb la construcci6 de I'esgləsia de Vilanova seva germana Teresa, que com hem esmen­ constar que es del Segria. Aixf doncs, creiem que podem tat era del 20 d'agost de 1820,54 el seu germa professor donar per confirmada la petici6 que en el seu Miquel Batiste i Miquel encara era viu, ja que d'arquitectura nomena marmessors el seu fill, Miquel Melet, (Arxiu Municipal de moment va exposar Isidre Roig per a la mestre de cases, el seu germa, Miquel Lieida). instauraci6 d'una escola d'arquitectura, tot i 1 . C,-fl. .' :"' '; .~. . .. .' rJƏA.l~f!. ~1:f!!f'7~'l!JP< C '. IJ'I ' A ıj .<./ / J v~ -:;.. . .", /t It/?, ~ .. ~ , .. ~~.. ' ...... ' ~.~/f~qaı,/~t:h:~~...... '· .... . v~ ", '1, " "17 . . ','...... ·· ...... t J

URTX -238 Batiste, "arquitecto", i el seu nebot, Maria la ciutat va donar a Miquel Batiste 159 lIiures, Biscarri i Batiste, fill de la seva germana 14 sous i 6 diners per a "formar los planos y Francisca i de Maria Biscarri i Cabanyeres, perfiles de la nueva Alondiga, planos de la que era tambe mestre de cases. nueva poblaci6n y demas relativo al asunto, cuio trabajo de levantar dichos planos manda La formaci6 de Miquel Batiste, hem de dir, pagar su Exil el Sr. Conde del Asalto".60 ens es desconeguda, pero sens dubte creiem que fou un home preocupat per aprendre, un Altres obres van arribar a les juntes de la Real mestre que segurament buscava en els ma­ Academia de San Fernando de Madrid, ja que nuals solucions teoriques per a les seves des de la seva creaci6 era obligatori que tots obres. Tal vegada va rebre algunes classes el projectes i obres fossin revisats per aques­ d'algun arquitecte 0 mestre important, ho ta entitat. Totes les plantes de Miquel Batiste desconeixem. Tot i que en aquest sentit es van ser desaprovades per l' Academia, com interessant, com ja hem esmentat, que en els de la majoria dels mestres que no tenien ocasions signava com a professor d'arquitec­ el trtol d'academic. De fet, per exemple, es tura, el que ens d6na a entendre que posse'ia presentaren vuit dissenys de Miquel Batiste uns certs estudis teorics. Anar mes enlla es, Miquel a l'Academia de Madrid, en la junta per ara, endinsar-nos en el camp de les con­ celebrada 1'11 d'octubre de 1787, per a la jectures a falta de mes dades sobre aquest construcci6 de cases capitulars, pres6, tema tan suggestiu de I'ensenyament de I'ar­ almodi i escola de noies de la ciutat de quitectura a finals del segle XViii. Balaguer, per un cost total de 24.975 lIiures catalanes, i respongueren "que los dibujos Gracies als seus coneixements Miquel va eran reprobables tanto por su mala forma y desenvolupar una interessant tas ca de pro­ desarreglo, quanto por la extravagancia de jectista 0 tracista d'obres civils i religioses. Cal senalarse en ellos con notas por escrito: tal citar, per exemple, que el 1783 Miquel Batiste grueso ha de ser mayor, tal puerta ha de ser executa la planta de I'esglesia de Vilanova de como la otra, tales ventanas han de caer a la Barca. En concret, conservem un rebut plomo etc, todo 10 qual es contra la exactitud autograf d'aquest mestre, datat el 3 de febrer con que desde luego deben fixarse en los dibu­ de 1783, en el qual reconeix haver rebut 18 lliu­ jos las medidas y proporciones de la obra", res de les 30 que val els "dos planos, un per­ designant finalment I'academic Ignacio de fil y taba" de I'esglesia de Vilanova que s'es­ Tomas per a la realitzaci6 de nous planols. 61 tava construint. 55 Novament, en la junta del 3 de juliol de I'any següent, es presentaren la taba i planol de la EI 5 de febrer de 1781 va rebre de reedificaci6 de I'esglesia d'Altet, del Bisbat l'Ajuntament de Lleida 56 lliures pels planols d'Urgell (poblaci6 propera a Tarrega), per un que havia fet de la Catedral de Lleida, segu­ cost de 3.000 lliures barceloneses amb I'apro­ rament copia dels originals. 56 EI12 de juliol de fitament de la pedra de I'esglesia vella, execu­ 1784 foren 240 lIiures pels treballs "que el tats tambe per "Miquel Batiste Miquel, arqui­ citado maestro ha empleado para formar el tecto de la ciudad de Lerida". La Junta "no plan de nueva poblaci6n".57 Els planols van pudo aprobar el dibujo por su disformidad y ser taxats per Francesc Burria, mestre d'o­ mala traza", i proposaren I'arquitecte academic bres de Lleida, i Lorenzo Perez de Castro, Sim6n Ferrer, resident a Barcelona, la rea­ "aparejador de las obras de la Nueba Iglesia Iitzaci6 de nous dibuixoS.62 Catedral", els quals mostraven "el castillo y murallas, y parte de la Ciudad contigua a ellas Sembla que era una constant, molt proba­ y agregado a esta, el nuebo proyecto para blement perque I'Academia s'excedia en el probecharse en los sitios Ytiales asi dentro seu control endogamic, rebutjant aquells como fuera de las murallas [ ... l esta demarca­ projectes que simplement no havien estat do sobre el terreno la mayor parte con executats per membres de I'academia de piquetes y en donde yntesta con las murallas Madrid 0 la de Vaıencia. No obstant aixo, con linea de blanco todo con arreglo a opera­ aquesta certa ineficacia 0 "incompetencia" ciones geometricas, siendo copia de este el de Miquel a I'hora de dissenyar obres impor­ que tiene presentado a la Real Audiencia de tants contrasta amb la privilegiada reputaci6 Barcelona" .58 L:any següent, el 16 de novem­ que tenia davant la Paeria de Lleida, arribant bre de 1785, Miquel Batiste per 49 lIiures i 9 a ser el dibuixant que mes contractava a sous va executar "un mapa y demas condu­ finals del segle XVII1. 63 cente a la cloaca maestra que ha de correr desde la fuente hasta el portal lIamado de Com a exemple mes interessant cal esmentar Valls" i el mateix dia van entregar-li 6 lliures I'acord entre Miquel Batiste i la Paeria de pels treballs necessaris per a don ar "Ias Lleida per a la "construcci6 del nou Arch, y reglas sobre los sumideros de los molinos de reparos, que se estan construhint, y deuhen azeite del termino".59 La Junta de Propios de ferse en 10 Pont major de esta ciutat", despres

URTX -239 (Fig.3l Arc del Pont L'esgh~sia parroquial de Sant Pere vell de Lleida, c. 1792 d'Alcan6 (foto: I.Puig) . EI 13 de maig de 1752 els ve"lns de la vi la d'Alcan6 s'imposaren sobre els seus fruits de gra, un dret vinte, durant deu anys per a la construcci6 de la nova esglesia de la vila . EI vinte fou arrendat a Francesc Odena, Andreu Puig, Gregori Jover i Joan Rius, tots de la vi la de Montblanc.66

EI mateix dia van ser nomenats admi­ nistradors de la construcci6 del nou temple Esteve Mallada, Francesc Mallada i Joan Vidal , pagesos d'Alcan6.67 Poc temps despres, el 2 de juliol de 1752, aquests administradors signen el contracte de I'edifi­ caci6 de la nova esglesia d'Alcan6 amb els mestres Agustf Biscarri i Cabanyeres, Miquel Batiste i Porta i Josep Miquel (doc. 3) .66 Les condicions de la taba redactada s6n molt semblants a les establertes en altres temples parroquials. En tot cas podem remarcar que s'estableix que devien desfer que I'obra sortis a publica subhasta el dia 7 la vella i al seu 1I0c fabricar la nova esglesia, d'agost de 1791 . Sens dubte, estem parlant que les teules de la coberta de la torre de l'Arc del Pont (fig .3) que es troba davant devien ser envernissades de color verd amb del Pont vell de Lleida, amb pilastres i front6 "sa gerra de la ciutat de Cervera". En les triangular. Una obra que fou aprovada, petxines de la mitja taronja deuria col ·locar segons el planol i perfil presentats, pel quatre sants "ben vistos seran a la vi la", mateix Consistori , ja sensible a les noves mentre que al presbiteri es fabricaria "una propostes -0 no tan noves- academicistes. concha 0 pechina de rajola y guix". La nau No sabem amb total seguretat qui va projec­ central estaria coberta per una volta de tar I'obra, perb creiem que es molt possible can6 de mig punt amb lI unetes, i a cada que f6ra Miquel Batiste. Miquel i Josep Iluneta una finestra "per a pendrer claror". Al Tarrag6, tambe mestre de cases , formaren cor hi col·locarien una balustrada tornejada; societat per a aquesta obra i aquelles que ja a la part de I'evangeli , a la pilastra del tenien particularment contractades, el dia 26 creuer, un pulpit 0 trona, tambe les fonts del de maig de 1792 64 De vegades la forma d'a­ baptis me i la pila d'aigua bene·ida. La porta­ conseguir prestecs i finançament per a da estaria ornada amb tots els elements aquestes obres provocava certs riscos patri­ d'arquitectura seguint I'orde composta. EI monials de Is assentistes. Aix f, 1'1 d'abril de Comu va cedir tot el material de desfeta de 1794 Miquel Batiste i Miquel va demanar al I'esglesia vella al constructor, a excepci6 de capftol de la Catedral que li concedfs "dos les portes, les Iloses de les sepultures i les mil lIiures per via de prestamo 0 per aquella teules. EI preu total de la fabrica del temple via , 0 genero de contracte que sie de son va ser de 4.200 lliures i el temps per a dur­ major agrado, per acabar les obres de pro­ la a terme cinc anys. longaci6, y reparos del Pont; pues ofereix consignar 10 credit de sinch mil lIiures que te A finals del mes de juliol, el dia 24, els admi­ contra Fidel Vives, qual plaso vensera dins nistradors nomenats per a la construcci6 de dos anys, y a mes obligar tots sos bens", I'esglesia d'Alcan6 cediren el dret de vinte, deliberant finalment que aquesta sol·licitud imposat sobre les seves collites per a tal fina­ no tenia lIoc.6s litat, als mestres encarregats de la seva edifi­ caci6, acte que es va realitzar davant del A continuaci6 aportem noves dades docu­ notari de Lleida Jacint Julia.69 mentals sobre algunes obres executades pels Batiste, com I'esglesia parroquial EI 4 d'agost de 1757 Miquel Batiste va con­ d'Alcan6 , la d'Alcoletge, Vallfogona de tractar Francesc Barbera, mestre de cases Balaguer, la seva participaci6 en els pro­ d'Alfes/o per a construir 350 canes de mur del jectes de les parroquials de Benavent i temple d'Alcan6, per un total de 245 lIiures, Vilanova del Segria, aixf com un intent de entregant-ne 100 a començament del treball , guanyar la subhasta de I'obra de I'esglesia 72 lliures i 10 sous a la meitat i la mateixa de Llardecans. quantiat al final (doc. 4).

URTX - 240 Fins el 1936 es conservava a I'arxiu parro­ quial d'Alcan6 un "C6dice de la subasta, colo­ caci6n de la 1~ piedra, construcci6n por el precio de 4.200 libras moneda Barcelonesa, arbitrio de todos los frutos, el 20 por % de ellos, por dos anos, en todas las casas del pueblo, que eran 27, e inauguraci6n del Templo parroquial , en 3 de febrero y dotaci6n del actual Relog de la Torre por 160 libras catalanas", i al marge d'aquesta relaci6 les dates 1752-1758/' per tant, hem de suposar que la consagraci6 del temple fou el 3 de febrer de 1758. No obstant aixa , les obres no estaven del tot acabades, ja que el 25 d'oc­ tubre de 1761 van cedir les herbes del Comu durant quatre anys "per poder acabar y con­ cluir la nova iglesia, que actualment se esta fent , y 10 campanar de ella , y per adornos, y diu que I ' esgləsia era "nueba, i poco hai que (Fig.4) Vista alages".72 Encara el 15 d'abril de 1774 els reparar, el comun del Lugar la hizo a sus de I ' esgh~sia d'Alcan6 regidors d'Alcan6 van demanar al capftol de expensas, i el mismo cuida de los reparos: (foto: I.Puig) . la Catedral "alguna limosna per 10 cost de unicamente tiene la sacristfa nuebe reale s de altar maior, y altres dos a dos capelles y de renta, las que administra el sacristan mayor, i una campana desitjan fer", i el 10 de juny sirben para pagar las coladas de la ropa de la acordaren entregar 150 lIiures per a la cam­ Iglesia, i si algo sobra se gasta para compo­ pana que sembla fou ajustada per 900 lIiu­ ner la misma", i məs endavant se cita el nom­ res , quantitat que el capftol considerava bre dels altars, sis en total : "S. Pedro Ap6stol "excesiva, i desproporcionada en sa magni­ titular de la misma, S. Blas Obispo, S. Josef, tut, no sols respecte a la iglesia de Alcano, si S. Antoni Abad , Sto. Christo, i Virgen del tambə per 10 que mira a son poble, bastant­ Rosario no tienen dotaci6n alguna, i todos ment limitat". 73 estan con ara decente". 74

En ocasi6 de la futura visita pastoral del bisbe EI temple d'Alcan6 əs un edifici de planta rec­ de Lleida de I'any 1816, s'envia a totes les tangular i sobresurt a la capçalera I'absis parraquies un qüestionari que els rectors poligonal (figs.4-7) . Linterior esta configurat havien de respondre sobre I'estat material i per una nau central de tres trams amb espiritual d'aquestes. Pel que fa a Alcan6 es capelles laterals comunicades entre si , un

(Fig.5) Vista de la façana de I'esglesia d'Alcan6 (foto: I.Puig).

(Fig.6) Vista del presbiteri i cupula de I'esglesia d'Alcan6 (foto: I.Puig).

URTX -24 1 de la reparaciô era elevat i no se solucionaria "la incomoditat de dit poble aixi per la distan­ cia y mala situaciô en que esta dita iglesia del mateix Poble, com per ser tan reduida que no presta capacitat a tots los feligresos [ .. .l acorda construhir nova iglesia parroquial ab poch mes gasto del que importarian los reparos de la antigua" (doc. 5). EI 17 de gener el bisbe de Lleida dona el vistiplau perque el Comu de la vila demanes el permis per a la construcciô de I'esglesia i uns mesos despres, el 13 de maig de 1763, els regidors van de ma­ nar al capitol de la Catedral "alguna ajuda de costas per la obra de la nova Iglesia que 10 11 ·lm. Sr. Bisbe ha manat fer en dit Poble".75

Respecte a la forma de sufragar el cost de la (Fig.7) Vista de la nau transsepte i el presbiteri amb dues petites fabrica, la diferencia entre la reparaciô de la de I'espistola, cor sagristies a cada costat (una d'elles actual­ vella i una nova eren , segons el perits, de i voltes de I'esglesia ment te funcions de capella) . La nau principal 4.000 lIiures. O'una forma 0 altra el poble va d'Alcan6 de I'esglesia esta coberta amb volta de canô (foto: I.Puig). haver de demanar al "Real Supremo Consejo amb Ilunetes, mentre que les voltes de les de Castilla" conformitat per a imposar-se un capelles i els braços del creuer sôn d'aresta. dret de vinte sobre els fruits de la vila. EI 9 de La cu pula sobre petxines esta il ·luminada per desembre de 1762 el Consell va concedir vuit finestres inserides dins de Is seus respec­ "Iicencia y facultad a el lugar de Alcoletge tius lIunets. Tot el temple esta vorejat per una para que pueda exigir un veinteno de los fru­ triple cornisa sobre capitells. EI campanar es tos que se cojan en su termino para el fin que de base quadrada i cos superior vuitavat i la se expresa", la construcciô del nou temple façana presenta un coronament 0 cimaci (decret insertat al doc. 5) . Aquest decret s'en­ corb, com als temples de Serôs 0 Aspa, per via a I'intendent del Principat que en data de exemple, constru'its uns anys abans. l' 11 de gener de 1763 mana que el memorial enviat pels regidors s'envies al subdelegat de L'esglesia parroquial de Sant Miquel Lleida. EI 7 de febrer el subdelegat sol ·licita al Arcangel d'Alcoletge Comu d'Alcoletge la taba per a les obres del nou temple. Taba que fou aprovada, posada a Aprofitant I'empenta economica del segle publica subhasta i rematada a Anton Grau , XVIii la vi la d'Alcoletge tambe es va sumar al sabater de Lleida. La cessiô atorgada del proces de renovaciô dels temples parroquials vinte van se r 21 anys i 4 per a construir el de la comarca. EI cinc de maig de 1763 el temple parroquial. Governador de la Ciutat de Lleida, el Barô de , va atorgar permis per a reunir-se el Entre les condicions establertes I'esglesia Comu de la vila d'Alcoletge i endegar el havia d'estar "claustrejada ab crucero, cape­ proces constructiu del nou temple parroquial. lIas, sagristia, presbiteri y campanar dins 10 dit Aixi, Miquel Cortasa, batlle, Anton Guasch i poble al entrar 10 Portal dit de Lleyda". Tindria Manel Borras, regidors, i Francesc Montserrat, una Ilargaria d'uns 24 metres i 16 d'ample. Els sindic procurador d'Alcoletge, van ser nome­ fonaments uns 1' 15 metres de profunditat nats per a aquest afer. mentre que els fonaments de les columnes haurien de tenir 1'75 metres en quadro. A tot De fet, uns mesos abans el bisbe de Lleida, el temple es col ·locaria un socol de pedra O. Manuel Macias Pedrejôn , en una de les d'un metre d'alçada. Les bases de les seves visites pastorals va demanar a uns pe­ columnes serien d'orde dorica i la portada rits reconeixer el temple d'Alcoletge com a mostraria "tots los adornos de arquitectura i conseqüencia de I'''estat deplorable ab que se escultura" exposats al perfil corresponent. La troba actualment la material fabrica de la resta de Is murs serien de mamposteria a Iglesia". Sembla que no estava en condicions excepciô de les cantonades que es ni era segura, de manera que ordena la seva reforçarien amb pedra. Lalçada del temple reparaciô al lIarg de Is tres mesos següents. fins al rafec seria poc mes d'11 metres. La LAjuntament va haver d'encarregar la visura volta de la nau central , presbiteri, creuer, del temple als mestres Gabriel Forcada i sagristies i capelles es farien de mitja aresta, Anton Balaguer, relaciô que feren el dia 13 de mentre que la volta dels claustres, d'aresta. A gener de 1763 declarant I'esglesia practica­ sota del primer tram del temple se situaria el ment en ru'ina si no es prenien mesures. EI cor, sobre un arc de "bolta de cordell". Pel que Comu , amb bon criteri i observant que el cost fa al campanar, tindria una alçada d'uns 26

URTX - 242 metres, amb quatre finestres per a les cam­ formalitza davant notari aquesta visura i al dia panes i una escala a la castellana per a pujar. següent, el dia 8, a I'estudi del notari de Lleida TambƏ es comprometia el fabricant a pagar Ignasi Soldevila es presentaren Miquel 25 lIiures al corredor (Josep Garcia) per Cortasa i Manel Borras, regidors d'Alcoletge, i "encantar y rematar" la fabrica i al notari Baltasar Plana, sfndic procurador, per a rebre Ignasi Soldevila 30 lliures per a la formaci6 de de mans d'Antoni Grau "la lIabe de la puerta la taba i el remat 0 contracte. La primera es principal de la citada iglesia en presencia del redacta el 6 de març de 1763 i finalment el 5 escribano y testigos" (doc. 8). L.:esgıesia es de maig es remata al citat Antoni Grau que va donava per acabada pel que fa a la fabrica. acceptar "la sobredita cessi6 de la percepci6 de dit Dret de vinte" i es va comprometre a A continuaci6, el dia 9 de novembre de 1766, "fabricar eo fer fabricar las ditas Iglesia y Miquel Batiste, pare i fill, reconeixen davant Abadia dins 10 dit termini de quatre anys" i es notari haver rebut d'Antoni Grau 1.800 lIiures deuria buscar "sitio oportuno, y c6modo para per concloure una part del temple a la qual que los feligreses puedan frequentarla". Entre s'havien compromes el 16 de desembre de els fiadors consta Maria Refier, pages de 1764. Fins aleshores havien rebut 1.670 i ara , i el mestre de cases Miquel Batiste rebien les 130 lIiures que feien el total esmen­ i Porta. Les obres sembla que començaren tat. 76 Finalment, el 10 de desembre de 1766, immediatament i a carrec dels tres. novament davant del notari Soldevila, Miquel Batiste reconeix haver rebut d'Antoni Grau, A finals de 1764, el 17 de desembre, gairebe assentista principal de la fabrica de la nova un any i mig despres, hi havia gran part del esglesia d'Alcoletge, un total de 8.400 lliures, temple constru'it, perö van sorgir algunes dis­ en diferents apoques, unes a favor de Grau i putes entre els tres assentistes, ja que alguns altres a favor de Maria Rene, I'altre de Is pensaven que la part edificada fins al moment assentistes de l'obra. 77 podia haver costat menys. Aquesta porci6 d'o­ bra havia estat fabricada per Miquel Batiste i A finals d'any el Comu d'Alcoletge va comprar Porta i el seu fill Miquel Batiste i Miquel, als una campana de coure de 13 0 14 quintals de documents major i menor. Aixf que aquests pes al mestre campaner Adjutori Mestres, de mestres es van comprometre davant Antoni Calaf, Bisbat de Vic, pel preu total de 820 lliu­ Grau "acabar y rematar a ses costes per tot 10 res, "de major sonido y grandaria, que la que mes de septembre prop vinent la fabrica de la tenen las que son al campanar de la Iglesia dita nova Iglesia parroquial y abadia", i a mes antigua, a fi de que ab major comoditat los s'obligaven a posar a les "conches de la mitja Parroquians y vehins de aquella, des de ses taronja de dita iglesia los quatre Evangelistes respectives cases y hasiendes oigan tocar als de mig cos, de guix bo ab sos adornos de Divinos officis celebradors en dita nova talla". Per la seva part Anton Grau es compro­ Iglesia y poder acistir a ells, y en especial a la met don ar als Batiste 1.800 lliures barcelone­ misa del dia de precepte". EI 10 de febrer de ses en quatre pagues iguals. Tot i aquest com­ 1767 el mestre Adjutori signa una apoca al promfs, els Batiste no deixen la quarta part del referit Comu de 400 lIiures a compte de la vinte que els corresponia. Cal destacar que campana, aquelles que les havia rebut el dia com a testimoni d'aquest acte apareix Agustf de Tots Sants de 1766 (doc. 9). EI mateix dia la Biscarri, mestre de cases (doc. 6). vila es va comprometre a pagar les restants 420 lIiures en tres pagues iguals, la primera el Com era de preveure I'obra s'allarga un temps dia de Tots Sant de 1767, la segona i darrera el mes. No obstant aixö, el 24 d'octubre de 1766 primer de novembre de 1768 i 1769 (doc. 10). Josep Burria, Josep Codolosa, Gabriel Senis i Josep Berdala, els dos ultims de Balaguer, Encara que I'esglesia ja havia estat entrega­ van visurar I'esglesia d'Alcoletge i sembla que da i conclosa sembla que al lIarg del mes de hi van veure algunes imperfeccions que març de 1767 el mestre de cases de immediatament van subsanar els referits cons­ Barbastre (Osca), Joan Nadal, va visurar el tructors. Doncs, el 4 de novembre altra vega­ temple d'Alcoletge "como a experto por el da els dos primers mestres, per part del muy illustre Sr. On. Francisco Crespo Ortiz Governador i Corregidor de Lleida, i altres Governador, y subdelegado de esta ciudad dos, Anton Balaguer i Anton Becardf, per part nombrado para el visorio". Aixf, el dia 24 de de I'Ajuntament d'Alcoletge, van acordar que març va rebre d'Anton Grau 21 lliures "por la el temple quedava conclös "con la solides y mitad de las dietas de dicho visorio a raz6n de firmessa que se refiere, y el Arte de buen dos pessos diarios, comprehendiendo su albafiil ensefia" (doc. 7), constatant que els venida, buelta, y detenci6n hasta el dfa pre­ Batiste I'havien fet mes lIarg i ample del que sente".78 Dos dies despres, el 26 de març, ressenyava la contracta i, fins i tot, la portada Joan Nadal va signar una altra apoca per 26 tenia mes arquitectura 0 millores d'aquelles lIiures i 12 sous, "veinte, y una libras por que estaven obligats. EI dia 7 de novembre es semejantes devian satisfacerle los dichos

URTX -243 Llubes, y Ricart por la mitad de las dictas de hechos que comprendfa el recurso" informes dichos visorio, y calculo a raz6n de dos pes­ al Consell. Tot sembla indicar que el poble sos diarios comprehendiendo su venido, continua pagant el vinte acordat per a I'obra buelta, y detenci6n hasta el dia veinte, y tres de I'esglesia, ja que 1'11 de març de 1771 de los corrientes inclusive, y las restantes Miquel Batiste, pare i fill , van "rearrendar" els sinco libras doze sueldos, son por los demas 13 anys que encara restaven del vinte de la dias de retenci6n, que hasta el presente ha fabrica del temple d'Alcoletge, en concret la hecho el dicho experto en esta ciudad , por no quarta part que els pertanyien, a Maria Rene, haverle satisfechos dichos Llubes, y Ricart las altre de Is arrendataris, per un total de 1.560 dictas a ellos correspondientes pagar".79 lIiures, de les quals 400 les van rebre al comp­ tat i les altres 1.180 lIiures les cobrarien əl 15 EI vinte que s'imposaren els ve'ins I'any 1763 de juny de 1771 . No obstant aixö, creiem que durant 21 anys per a sufragar el cost del tem­ es va endarrerir aquest pagament, ja que el 19 ple va portar problemes aquest matəix any de de setembre els Batiste signen un apoca de 1767. De fet, el sfndic procurador d'Alcoletge, 320 lIiures rebudes de mans de Maria Rene "a Francesc Font, al marge del baile i regidors, compliment de aquellas mil trescentas vint lIiu­ va presentar un recurs al Consell de Castella ras preu del rearrendament que los mateixos li per I'excessiu preu del vinte al qual estaven feren , y firmaren de la quarta part del dret del obligats. Del 24 de juny es conserven declara­ vinte". Com es pot comprovar no coincideix la cions de Francesc Cortasa, batl le en aquest quantitat consignada en els dos documents, any, i de Pere Palau i Joan Gener, regidors, desconeixem la ra6, perö en qualsevol cas els al ·legant que "jamas han creido fuesse exces­ ve'ins d'Alcoletge continuaven pagant aquest sivo el importe por raz6n del producto, [ ... l impost per a l'edificaci6 del seu temple parro­ antes bien moderado". En el mateix sentit quial i els Batiste s'oblidaven de recaptar cada tambe fan relaci6 extrajudicial a instancia any aquest drel. 81 d'Antoni Grau els pagesos Manel Borras, Antoni Guasch i Miquel Cortasa, regidors i EI 16 d'octubre de 1773 Santiago G6mez batlle de I'any 1763 quan es va signar I'es­ Delgado, en virtut del poder atorgat pel batlle, mentat vinte.80 regidors i sfndic d'Alcoletge presenta al Consell de Castella un altre document on EI Consell de Castella va respondre al informava que la vila continuava pagant el Corregidor de Lleida el 26 de juny, sobre "la vinte per a les obres del temple parroquial i suspensi6n de la exacci6n de un veinteno que aquest encara "esta indecente sin para la fabrica de dicha Iglesia", demanant adornos, ropas sagradas, altares para el de­ que en el termini de 15 dies interroguessin vi do culto en los oficios y funciones de ella a "instructivamente al referido Grau , y tomando que no pueden concurrir los vezinos por estar las correspondientes noticias sobre los aun sobrecargados con la imposici6n de dicho veinteno". Per aquesta ra6 sol ·licitava que "contribuyan para estos el Cavildo de Lerida y Cura Parrocho con la parte de diez­ mos que han percibido, y perciben del referi­ do lugar" , ja que no col·laboraren en el vinte de la fabrica de I ' esgıesia. Aixf, des de Madrid, el 22 de novembre de 1773, es respongue que enviessin a traves de D. Pedro Nolasco de Arrieta, secretari de Camara i Govern del Regne d'Arag6, un informe amb les dades demanades en la Reial Provisi6 del 26 de juny de 1767, afegint aquelles sobre els ornaments que necessitava el temple. Seguidament el secretari demana I'informe al Corregidor de Lleida On . Bruno de Moyua, que va notificar el 3 de març de 1774 al capf­ tol que encarregues a uns perits una taxaci6 dels ornaments esmentats, concretament a Josep Freixes, mercader, Agustf Francisco, argenter, i Francesc Escarpenter, escultor, i que els seus peritatges s'enviessin al Consell de Castella.82

(Fig.8) Vista de la No sabem la resoluci6 d'aquesta provisi6, façana de I'esgh~sia d'Alcoletge perö en les notfcies donades pel rector (foto: I.Puig). d' Alcoletge previes a la visita pastoral de

URTX - 244 1816 es diu que "la Iglesia es nueba, pero necesita varios reparos en la fabrica materi­ al , y ornamentos". 83 EI 13 de gener de 1830 el rector i Ajuntament d'Alcoletge enviaren una carta al capftol Catedral de Lleida soli­ citant "medio alguno para la construcci6n de los ornamentos mas necesarios" i que el capftol "como perceptor de los diezmos del termino de este pueblo se digne a conceder favor a dicha sacristia la limosna 0 cantidad bien vista". EI 19 de gener el capftol va remetre la solicitud als "S.S. Paborderos para que determinen 10 que les parezca" i aquests el 10 de març de 1830 constaten que havien entregat d'almoina "una alba, una casulla, y algunos purificadores, que es 10 que necesitaban por ahora".84 Per tant, hem de suposar que ja a finals del segle XVIIi el temple esta provist de Is seus ~esglesia d'Alcoletge, tot i que externament retaules corresponents. es un edifici de planta rectangular, com el d'Alcan6, presenta un esquema de creu lIati­ na amb capelles laterals de menys alçada, Els esforços dels ve'ı'ns d'Alcoletge per a ornar I'interior del temple amb retaules i els comunicades entre si. Gairebe es el pas previ objectes liturgics adients, no van evitar al als models de temples d'espai unic amb naus 1936 la seva total destrucci6. EI missioner de d'igual alçada, que amb la construcci6 de la la Congregaci6 de la Missi6 de Sant Vicenç Catedral nova de Lleida es va difondre per de Paül, Jose Satorres Baldrich, fou el cu ra aquestes terres, com els de Serös, Aitona, d'Alcoletge al 1945, quan es van iniciar les Alcarras, Llardecans, Sudanell, Maials, gestions per a reconstruir el temple parro­ , per citar-ne algunes (figs.8-11 ). 86 quial. ~informe redactat el 10 de febrer de 1945 es ben aclaridor de com es trobava I'es­ L'esgh~sia de Vallfogona de Balaguer glesia despres de la guerra. Jose Satorres diu que "durante los primeros desmanes de la En el cas de Vallfogona de Balaguer les obres revoluci6n marxista, esta Iglesia Parroquial del nou temple van ser adjudicades al mestre fue asaltada y totalmente saqueada hasta Pau Tico, que per la seva falta de perfcia cons­ hacer desaparecer todo vestigio de objetos tructiva deixa I'e mpresa , que posteriorment que hubieran pertenecido a ell a, siendo fou contractada amb Miquel Batiste i Miquel i destruidos los altares y arrancados los Maria Biscarri. soportes que los sujetaban a las paredes, despues dicha parroquial fue dedicada a EI terme de Vallfogona depenia directament almacen de alfalfa con 10 que sufri6 durante del capftol Catedral de Lleida i amb la volun­ tat de repoblar el terme va iniciar el proces bastante tiempo al transito rodado de carru­ (Fig.1 0) Vista ajes hechando a perder gran parte del pavi­ constructiu d'un nou temple parroquial per a del presbiteri mento y muy en particular el lugar del pres­ albergar a tots els nous fidels. De fet, I'any de I'esglesia biterio el cual qued6 rebajado hasta el nivel 1764, en la sessi6 capitular del capftol de d'Alcolet e (foto: I.Puig) . del pavimento mayor de la Ig lesia, ademas Lleida del 17 de febrer, el canonge Francesc fue levantada la escalinata que daba acceso al interior del Templo porq ue se oponfa a dicho transito, tambien hicieron desaparecer el hermoso cancel de la Iglesia. Mas tarde siendo el pueblo frente de guerra, fue con­ vertido el templo en almacen de materiales de guerra y su torre en observatorio en don de los rojos colocaron un caf\6n y ' dos ametralladoras para poder hostilizar a nues­ tro bravo y pundoroso Ejercito Nacional cuando transitaba por la carretera de Lerida a Balaguer, por la qual fue bombardeado el pueblo y cayeron cuatro obuses en el edificio de la expresada Iglesia, quedando las pare­ des resentidas y el tejado muy deshecho, que necesitan repararse a la mayor brevedad ".85

URTX -245 (Fig.11) Planta Pau Tico va deixar I'obra i mentre es va bus­ de I'esglesia car una capella provisional. Per aquest fet el d' Alcoletge. 23 de setembre d'aquest any el bisbe d'Urgell A partir de I'article va donar llicencia al bisbe de Lleida per a des­ de Rubi6 Gonzalez tinar "subjecte per a la inspecci6 y benedicci6 Markalain, lIerda, XLVIII,1990 de la capella de Vallfogona", el qual nomena el 24 d'octubre per a tal efecte I'administrador de la Pia Almoina, el canonge Francesc Martf. 90 La capella fou bene'fda el dia 4 de novembre, aquella que havia de servir "per a ferse en ella les funcions de la Iglesia, en 10 interim que estiga construida" la nova. 91

Passaren uns quants anys abans que conti­ nuessin les obres de I'esglesia, concretament el 20 d'abril de 1773 el canonge Agustf Montull informa al Capftol que tenia "ajustada la fabrica de la Iglesia de Vallfogona en dos mil sis centes sinquanta lliures barselone­ ses".92 No obstant aixo, 1'11 de maig del mateix any el canonge Montull signava con­ tracte amb els mestres Maria Biscarri i Cabanyeres i Miquel Batiste i Miquel, la con­ tinuaci6 de les obres del temple de Vallfogona, i ates que no servia el constru'it per pau Tico es va decidir "formar nuevo plan y perfil" (doc.13).

Girbes, ardiaca de Ribagorça, va comunicar A partir d'aquest moment les obres van tenir que s'havia "passat a fer 10 repartiment de les una continu'itat i el 5 d'abril de 1774 els terres del terme de Vallfogona, entre 105 que mestres Biscarri i Batiste demanaren al han de poblarlo, y a practicar la designa dels canonge Agustf Montull que anticipes la se­ gona paga de I'esglesia "a fi de comprar fusta, 50105 per les cases".87 y fer prevenci6 de altres materials". Aquest Com ja hem dit, Pau Tico, mestre de cases informa al capftol de la Catedral, que accepta 93 d'Alcoletge, va contractar el 27 de gener de la sol·licitud. 1765 la construcci6 de la nova esglesia de Una forma de costejar I'import de les obres Vallfogona (doc.11). del temple fou, segons proposta presentada EI 9 de març de 1765 el capftol presenta una al capftol de la Catedral pel Canonge Montull carta del bisbe d'Urgell, D. Francesc amb conformitat dels ve'fns de vallfogona, que Fernandez de Xativa, donant facultat al bisbe I'esmentat capftol cedeixi "10 import annual de Lleida "per destinar subjecte per a posar la dels censos de dos diners per jornal, que tenen carregats y ascendeix a cosa de vint y primera pedra, y beneir 10 terreno de la Iglesia de Vallfogona", acordant que Francesc Girbes, vuit lIiures cada any", a mes de "senalantlos ardiaca de Ribagorça, col·loques la primera alguna porci6 de terra per a conrrearla, y pedra "gastant perso de la Administraci6 de la aplicar son producto en jocalies, y demes convinga per dita iglesia".94 Finalment, el 21 Almoina 10 que convinga".88 de març de 1775, el canonge Bonaventura EI mestre Josep Burria 1'11 de maig de 1765 Guiu, almoiner, va convenir amb els ve'ins de va visurar I'esglesia i va detectar molts Vallfogona fer la concessi6 "obligantse 105 defectes als fonaments, circumstancia que va vehins per ells, y sos succesors, y en nom del obligar Pau Tico a deixar I'obra (doc.12). EI 6 Comu per a son cas a sa manuntenci6", i per de juny el canonge Girbes va informar al capf­ tal efecte van haver de signar una escritura tol que s'havia embargat "en virtut de provisi6 amb el conveni "acerca de donar modo a la manutenci6 de la Iglesia".95 De tota manera el de Batlle de Vallfogona 105 efectes de la fabri­ ca de la Iglesia de est poble, que tenie a s6n conveni no es va dur a terme fins al 14 de carrech Pau Tico mestre de cases de novembre de 1775, pel qual el capftol cedia "tots 105 censos de diner en especie, que deu Alcoletge, per no haver cumplert 10 promes, se ha cessat en la obra", deliberant que Pau cobrar 10 mateix IlIustre capftol [ ... l que son Tico dones "fiansa de concluir la obra de la dos dines per cada jornal", que importava un total a I'any de 30 lIiures "a mes les infras­ iglesia, y Abadia de dit poble, 0 be ab altre com ii aparega convenient".89 Definitivament crites pesses de terras" per a cultivar els habi-

URTX -246 tants de Vallfogona i d'aquesta manera con­ tot esta treballat segons art, y ab la perfecci6 servar en bon estat del temple "y provehirse que preve la contracta", lIevat algunes petites de altars, robes, halages, jocalies, y demes observacions (doc. 14). A continuaci6, davant que necesite per esa manutenci6, adorno y de I'esmentat notari Maria Biscarri reconeixia decencia". Les terres cedides estaven una en que havia rebut el total de les 2.650 lIiures per "10 sedı " del terme de Vallfogona "a la partida I'esglesia de Vallfogona (doc.15). del Regne detinguda de trenta sis jornals" i I'altra a la partida del Timonal de sis jornals. No sabem quan es bastf el campanar a gust Per tant el Comu i Universitat de Vallfogona es de Is ve'ins de Vallfogona, perö el 27 de gener comprometien davant el capftol a "provehir, de 1778 el Comu de la vila demana al capftol conservar y mantenir perpetuament en tot "Iimosna per ajuda del cost de dos campanes cas, tms , lIoch y evento la expresada Iglesia que idean fer fabricar per a la Iglesia de son no sols en la fabrica material si que tambe de Poble, que en 10 dia esta sens ninguna", cera, oli per la Ilantia del Sagrament, orna­ aquest determina entregar 30 lIiures. 'O' ments, campanas, jocalias, y altres adornos, obres y demes coses necesaries". 96 ~actual esglesia de Vallfogona de Balaguer es producte d'una reforma dels anys vuitanta Les obres seguien el seu curs, perö el 26 de del segle XX . Per les restes conservades de maig de 1775 el canonge Agustf Montull noti­ la fabrica vuitcentista aquesta devia ser ficava al capftol que els mestres de I'esglesia d'unes dimensions relativament redu'ides si la demanaven diners ja que "si no los bestrau comparem amb les d'Alcan6, Al coletge 0 V.S. haura de cessar la obra". 97 Van intentar qualsevol altra de la mateixa epoca. Tinguem avançar diners, i sembla que fou aixf, ja que el en compte que a la contracta el preu de I'obra 3 de novembre de 1775 Agustf Montull feia era de nomes 2.600 lIiures, mentre que la saber al capftol "que la Iglesia de Vallfogona se d'Alcoletge eren 4.400 i la de Llardecans troba ja concluida a excepci6 del campana que 14.075. Es evident la diferencia pecuniaria los vehins se han encarregat acabar per voler- que d6na com a resultat un temple petit. 10 de aıtra manera que la previnguda en la planta, y es precfs se fasa visurar per experts". EI temple era nomes d'una unica nau central EI mateix dia el canonge Malegat exposava dividida en tres trams, amb dues capelles la­ que en el convent de l'Ensenyança "se trobe un terals i cor als peus, i presbiteri a la capçalera, retaulo de la Iglesia Cathedral que se podria sense transepte ni cupula. La volta de la nau recobrar, y don ar als de Vallfogona per la era de can6 amb lIunetes i la de les capelles Iglesia", i va acordar el capftol que el ci tat d'aresta. La rectoria, situada al costat del tem­ canonge se "cuide de recobrar dit retaulo y se ple, encara mante a la lIinda de la porta d'ac­ entregue als de Vallfogona per la Iglesia". 98 ces la data de 1765 i la primera capella de la part de I'evangeli fou reformada I'any 1779 EI 17 de novembre de 1775 el canonge Agustf Montull comunica al capftol que havia eslat a Vallfogona i que el mestre Francesc Orobilg havia visurat el temple fent unes observa­ cions a I'obra que Maria Biscarri devia reparar, en concret "Ios defectes hi ha en 10 enrejolat, y altres de poca monta que se han trobat". 99 ~any següent, el dia 12 de març, el mateix Montull comunica al capftol que s'hau­ ria de pagar a Maria Biscarri 250 lIiures "a compliment de preu fet de la Iglesia de Vallfogona", perö que aquest demanava si el capftol "Ii vol concedir terres en aquell terme les pendra en compensaci6 oferint satisfer sinch lIiures per cada jornal", disposant "que se li concedesca terra de la sobrant en com­ pensaci6 de dites doscentes sinquanta lIiures satisfent a dita reh6 de sinch Iliures per jor­ nal", es a dir, un total de 50 jornals.lOO

Finalment, el 12 de maig de 1776 Francesc Orobitg, visor per part del capftol , i Josep Codolosa per part de Is assentistes, van reconeixer davant del notari Antoni Pocorull que el dia 5 del mateix mes visuraren el tem­ ple de Vallfogona i I'aprovaren , confirmant "que

URTX - 247 (Fig.13) Portada roquial en el susodicho lugar de Llardecans de I'esgh~sia por ser esta muy pequefia y maltratada que de Valfogona no es facil recomponerla". ,03 Fins al dia 14 la de Balaguer (foto: I.Puig). resta de ve'ins de la vila van atorgar tambe els poders a Jaume Pardell. Aquest mateix dia el Sindic Jaume Pardell atorga els poders a Francesc Marin, procurador "de los Reales Consejos", i a Santiago G6mez, residents a Madrid, per a aconseguir el permis reial del citat dret. ' 04

EI 2 d'agost mn. Pere Cebria, rector de Llardecans, envia una instancia al bisbe de Lleida exposant que I'esglesia parroquial "es tan pequefia, que en los dias de fiesta mucha parte del Pueblo queda en la calle al tiempo de la missa por no coger en el templo", a mes "Ios altares siempre Ilenos de polvo, ya por causa del salobre, ya por los vientos, que siendo muy frequentes en el pahis 10 intro­ ducen por la puerta". Continua dient que la Capella de Nostra Senyora de Loreto "extra muros de este lugar es nueva, y mayor que la parroquia", i sol ·licita que es trasllade el culto a la citada capella, portant-se tambe alguns segons una altra inscripci6 localitzada a la altars de la parroquia i fent el major de la clau de volta (figs.12-13). capella mes alt, ample i lIarg.lOs L11 del mateix mes el Vicari General del bisbat, mn . Al lIarg dels anys vuitanta del segle XX fou Agusti Montull dona l'autoritzaci6 correspo­ engrandit el temple; fou eliminat el presbiteri i nent. Anteriorment, tal vegada al mes de ju­ es va continuar la nau amb una nova cons­ liol , l'Ajuntament tambe havia enviat una carta trucci6. La nau antiga fou dividida en dos al bisbe exposant I'estat de I'esglesia i que el pisos i reformat tambe el campanar. '02 rector havia demanat permis al rei per a cons­ truir un nou temple, al temps que sol ·licitaven L'esglesia parroquial de L' Assumpci6 de la permis per a traslladar el cu lte a la capella de Mare de Deu de Llardecans Loreto i instal·lar quatre altars, el del Sant Crist, el de la Verge del Roser, el de Sant La construcci6 de la parroquial de Llardecans Antoni i el de Sant Isidre.'06 es diferent. En aquesta ocasi6 Miquel Batiste va intentar guanyar la subhasta de les obres Seguidament, el 26 d'agost de 1765 a instan­ sense fortuna, pero uns documents sobre cies del regidor en cap de la vila, Ramon aquest proces ens ha permes fer-nos una Cornad6, els mestres de cases de Lleida idea de la complexitat i importancia d'uns Josep Burria i Jaume Ayma van quantificar, actes com s6n la publicaci6 de la tabba i la segons els planols del nou temple, el cost posterior adjudicaci6 publica. aproximat de I'obra, que calcularen en 14.679 Iliures i 10 sous (doc. 16). EI 2 i el 30 de juliol de 1765 els ve"ins de Llardecans exposaren al Bisbe de Lleida la EI 17 de novembre de 1765, els Regidors de incomoditat del temple vell i les seves Llardecans i el Sindic en nom de tots el ve"ins redu'ides dimensions. Al temps el dia 12 de demanaren al rei oficialment el dret d'im­ juliol Josep Masip, batlle de Llardecans, els posar-se I'impost necessari per a sufragar el regidors Ramon Cornad6 i Josep Miarnau cost del nou temple parroquial , "porque es van atorgar poders a Jaume Pardell, Sindic muy pequefia y de muy corta capacidad Procurador de Llardecans, per a demanar respecto a sus vezinos, y se halla tan mal­ "ante S. RI. Magestad y sus Reales Consejos tratada y peligrosa que no se puede cele­ y en donde convenga, y alli solicite la facultad brarse ella sin notable indescencia, yevidente Real para la imposici6n de un derecho de peligro, y que su recomposici6n vendria a ser quinseno sobre todos los granos que se casi tan costosa como si se hiziera nueva"'07 cogeran en el termino del mismo lugar y un derecho de veinte quatreno sobre los granos Segurament, a final d'aquest mes de novem­ que los vezinos y habitantes de dicho lugar bre es va dur a terme la subhasta publica de cogeran en el termino rural de Adar [ ... l a fin les obres del nou temple parroquiaı , davant el de poder hazer y construir nueva iglesia par- notari Antoni Temple.' 08 De fet , Miquel Batiste

URTX - 248 i Porta (el seu fill, Miquel Batiste i Miquel que no əs altre que Josep Reyt, mestre que el noməs tenia 21 any) va participar a la sub­ 4 de juliol de 1767 suplica a la Reial hasta, fins i tot la va guanyar amb les 12.690 Audiencia de Barcelona sobre l'edificaci6 de lliures oferides. Perö el 30 de desembre del la nova esgləsia de Maials. Aixf, exposa que mateix any el nunci Ignasi Pons, que atorga la era "habitante en el lugar de Llardecans subhasta a Miquel Batiste, va declarar davant Corregimiento de Lərida por raz6n de estar del notari Jacint Gig6 que realment no va fabricando la Iglesia Parroquial de dicho veure si la candela estava encesa 0 no quan lugar; en cuyo tiempo el bayle, regidores, cura Miquel va oferir la seva manda (doc. 17). Hem y demas habitantes de la villa de Mayals lugar de suposar que algu va reclamar l'adjudicaci6 vezino, al de Llardecans han determinado final de I'obra i com veurem məs endavant hazer otra Iglesia Parroquial en su lugar. Y I'esgləsia finalment no fou edificada per haviendo hecho estos el dissenyo y tabba Miquel Batiste. para ponerla al publico subhasto y hazer fixar carteles en diferentes villas de el Principado Alllarg del mes de febrer de 1766 s'enderroca de Cathalunya, que se libraria, a favor del que el vell temple. EI culte provisionalment es por menos la hiziese y haviendo puesto en trasllada a la nova capella de la Mare de Dəu execucu6n, la ultima dita qued6 a favor del de Loreto de la mateixa vila. Concretament el suplicante como əs publico y notorio en dicho dia 3 de febrer el rector de Llardecans, Pere lugar de Mayals. Y como los vezinos de este Cebria, i els beneficiats, portaren el Santfssim lugar no estan unidos pues unos quieren una en process6 a aquesta capella. 109 cosa, y otros otra, la mayor parte de ellos apasionados, a, otro maestro que ni menos A començaments del mes de març puso dita en la obra han encargado el hazer­ l'Ajuntament de Llardecans envia una instan­ la por la misma cantidad que el suplicante di6 cia al bisbe de Lleida exposant que "por 10 la dita que es diez, y ocho mil y quinientas perteneciente a la fabrica de la nueva Iglesia libras cathalanas".'14 No sabem com es va que se debe formar en cumplimiento de 10 solucionar la construcci6 del temple de decretado para V.S.1. Assf Senor, desintiendo Maials, perö un altre document de 1776 ens de toda pretensi6n, y esperando mas en la aporta məs dades sobre el de Llardecans. Piedad y generosidad de V.S.I., a vista de los crecidos gastos para la fabrica de dicha EI 8 de gener de 1773 el mestre de cases de Iglesia, y casa para el Rector. Y para que el l'Albi (Tarragona), Ramon Salat, reconeix que impresario, y albaniles, que ya tienen apronta­ "ab acte rebut en poder del notari de la vila de dos los materiales, puedan desde luego tra­ ,115 dia, mes y any en aquell notats, me­ bajar en dicha obra, el Ayuntamiento, puesto diant la contracta en 10 mateix acte insertada a los pies de V.S.1. Suplica se digne conceder de la que los contrahents se troban plena­ a su cura, 0 a quien fuere del mayor agrado ment enterats, 10 Comu, y comicionats de la de V.S.1. el poder bendeeir la primera piedra". fabrica de la nova esgləsia del poble de EI bisbe va respondre 1'11 de març que "te­ Llardecans corregiment de esta ciutat, niamos determinado passar a bendecir y donaren y concediren al publich subhast la poner por Nos mismos la primera piedra para construcci6, 0, fabrica de dita nova esgləsia y la fabrica de la Iglesia de Llardecans, no per­ abadia per habitaci6 de son Rector, a dit mitiendo nuestras ocupaciones. Attenta la Ramon Salat, mediant catorce mil setanta suplica del Ayuntamiento concedemos facul­ sich lliures barceloneses, be que deuria tad para dicha bendici6n al Rector de dicha cumplir en dita contracta y assiento, cobrado­ Iglesia la que hara en un dia festivo"."0 ras de aquells per mesadas" (doc.18). En Finalment, el 16 de març, diumenge de aquest fragment queda pales que la subhasta Passi6, es va col·locar solemnement la de I'esgləsia de Llardecans fou atorgada a primera pedra de la nova esgləsia de Ramon Salat"6 i no a Josep Reyt. No obstant Llardecans." 1 aixö, əs prou habitual que algun altre mestre subcontractəs part de I'obra gairebe sempre Les obres van durar fins al 1776. Com hem dit pel retard que aquestes acumulaven incom­ abans, no conservem el contracte de la cons­ plint els termes establerts. Sembla que aquest trucci6 d'aquest temple, perö hi ha algunes podia ser el motiu que Josep Reyt treballəs referemcies de certs pagaments a un tal en Llardecans, ja que el document esmentat "mestre Reyt". Concretament al 1770 ii de Ramon Salat əs el traspas de la construc­ paguen 7 lliures i 10 sous per fer les escales ei6 d'aquest temple als mestres Cradenci de la trona de la capella de Loreto112 i a I'any Rosanes, Francesc Rubi6 117 i Climent Bastons, següent hi ha un rebut "de mestre Reyt per 10 per un total de 310 lliures, 4 sous i 6 diners, ja arrendament de la Sort i any 1771" de 6 lIiu­ que "dit Salat per altres indispensables ocupa­ res." 3 Tambə sabem que entre 1766 i 1767 es eions de altra part no ii sia facil cumplir en dita compraren mil teules per a arreglar la capella, contracta". L.:esglƏsia estava "en part a punt de obra que sembla que realitza el mestre Reyt, cubrir" i els oferia 4.900 Iliures."8

URTX -249 (Fig.14) Vista de la "lIlustre On . Juan de Bassecourt, y de Brias façana i campanar Conde de Santa Clara, Bar6n de Mayals, y de I ' esgh~ sia seFior de nuestro lugar de Llardecans, ca­ de lIardeca ns (fot o: I.Puig). vallero del habito de Santiago, coronel de Infanteria y Capitan de Reales Guardias Valonas", el qual "tomaria a su cuenta una de dichas capillas, y compondrfa aquella a su gusto si nosotros se la cedfamos. Y por quan­ to por parte de dicho Sr. Conde se hay6 con­ tribuhido en su fabrica, nos paresca debido el hacer y elegir Patr6n de una de dichas ca­ pilla, porque en ellas eleve su altar, y haga los demas ornamentos a su gusto", i amb la deguda autoritat del Bisbe de Lleida van cedir "la capilla primera de la parte del ~van­ gelio baxando del Presbiterio", permetent tambe "si bien les parece su sepulcro para sf y los suyos fixando en ella, y en donde mejor les paresca el escudo de sus armas".'20

L.:esg ı esia de Llardecans es, sens dubte, un dels temples vuitcentistes mes eixerits de les nostres terres, amb una esplendida façana i un important treball escultöric a la portada (fig .14).

Les esgh~ sies de Benavent i Vilanova del EI 4 d'agost de 1776 Mn . Pere Cebria escri­ Segria via una carta al bisbe de Lleida, J. A. Sanchez Ferragudo, que començava dient: "SeFior se Els temples de Benavent i Vilanova van tenir ha concluido la fabrica de la Iglesia Parroquial un proces constructiu en certa manera de este lugar, y para poderse en ella celebrar paral ·lel , lIarg i amb un resultat ben diferent. los Oivinos Oficios, suplico a V.S.I. quiera con­ Benavent constru f un nou temple i Vilanova cederme las facultades necessarias para la nomes va reformar la seva fabrica romanica. benedicci6n de esta nueva Iglesia, como tam­ bien para bendecir las imagenes del Retablo, EI darrer terç del segle XV ii i les viles de que se esta fabricando para el altar maior". Benavent i de Vilanova del Segria van iniciar Continua exposant que una malaltia "imperti­ els processos per a l'edificaci6 dels seus nente" el mantenia alllit i que de-manava si el nous temples parroquials. Els tramits van ser carmelita descalç, f. Pere de la Purificaci6, realment lIargs amb veritables estrategies podia substituir-Io en les funcions parroquials, polftiques. No es el moment d'analitzar i pre­ perque desitjava provar les aigües minerals sentar tots i cadascun de Is passos donats, ja de l'Espluga de Francolf i estar un temps que la documentaci6 conservada tambe es absent de Llardecans. En data del 5 d'agost el abundant i necessitaria un estudi particular. bisbe de Lleida va respondre que li donava No obstant aixö, donarem algunes dades que "facultad para bendecir la Iglesia nueva de considerem oportunes per a entendre i ese lugar, y los santos destinados para el incloure l'aportaci6 de Miquel Batiste i Miquel retablo", tambe atorgava el seu consentiment en aquest proces. "para a tomar las aguas de la Espluga", i que EI 17 de gener de 1768 els regidors de mentre busca un clerge secular podria el carmelita descalç servir ala parröquia." 9 Aixf, Benavent enviaren una carta al Cap fto l de­ manant ajuda per a construir una nova com be apuntava Francesc Martf, es possible que el temple no f6ra bene'it per mn . Pere esglesia per la indecencia en que es trobava la vella. '2' La situaci6 econömica del poble no Cebria, ates que va morir el 13 de setembre i era precisament la mes desitjable i adequada tal vegada a l'Espluga de Francoli , ja que no per a afrontar la construcci6 d'un nou temple. consta al lIibre d'öbits el seu funeral. Per tant, podem suposar que a finals de setembre va Tot seguit, el 19 de juny de 1769 el Comu de Benavent envia una petici6 al Real Consejo quedar bene'ida I'esglesia, 0 almenys abans de Castilla declarant que "se vefa precisado a del 4 de novembre. En aquesta data ja era rector de Llardecans el reverent Pere Joan fabricar nueva Iglesia dentro de el mismo lugar, la que tendrfa de coste ocho mil y Vidal y de Venosa, el qual juntament amb doscientas libras Barcelonesas, al poco mas Ramon Llop, batlle, Francesc PiFiol i Francesc o menos, segun declaraciones juradas de Florença, regidors, i Carles Pardell , sfndic Antonio Rosell y Remigio Burria, maestros procurador, van cedir una de les capelles al

URTX -250 albafiiles de esta ciudad, y que debfa consti­ decreta, el 14 d'agost de 1775, que ell, tuirse de la misma fabrica, planta y capacidad "aunque es decimador universal del lugar, y que la que nuevamente se habfa hecho en el termino que cita el suplicante no debe con­ lugar de Alcoletge", i que per a dur a terme la tribuir a los reparos de aquella iglesia, porque construcci6 de I'esglesia i pagar el seu cost estos, y los demas concernientes a ella desde no havien trobat "otro medio mas suabe, y tiempo immemorial los han sufrido los veci­ menos gravoso, que el de imponerse, como nos y parroquianos, y jamas el decimador, y de echo se habfan impuesto todos los vecinos en virtud de esta observancia el Real, y un Derecho de quareinteno de todos los fru­ Supremo Consejo de Castilla con auto de tos que cogieren en el termino del lugar de treze de octubre del afio mil setecientos Benavent, y de Alandi, que pagaban diezmo y setenta y quatro, mand6 suspender todas las primicia anualmente desde el dfa en que se providencias dadas por el mismo Consejo re­ les hiciese saber la aprobaci6n, y concesi6n lativas a estas, y otras contribuciones". 125 de facultad para ello de el nuestro consejo subsistiendo hasta sacar 10 necesario para la EI 23 de gener de 1785 els regidors de perfecta y entera construcci6n de la fabrica Vilanova del Segria demanaren als mestres de la Iglesia cuyo quarenteino (que havfa de Miquel Batiste i Miquel "albafiil y profesor de cesar concluyda que fuesse), ascenderfa en Arquitectura" i a Miquel Gras reconeixer el tem­ cada un afio a doscientas, y treinta libras ple, els quals declararen sota jurament que "se Barcelonesas", segons ja s'havien compro­ halla por su vejez amenazando ruina, y en peli­ mes davant el notari Francesc Lamarca el 10 gro eminente de caherse totalmente".126 d'abril de 1769. Pero, el 3 d'agost el Consell va ordenar al Corregidor de Lleida que formes La situaci6 administrativa, els problemes un plan del nou temple i declaracions jurades economics i els interessos del capftol de no d'altres dos mestres sobre el seu cost. EI participar en el cost de Is temples afavoriren Governador "Militar y Polftico de la Plaza y I'endarreriment de les obres. EI 25 de gener Castillos" de Lleida, D. Diego Orburgh de 1785 en atenci6 del memorial que "Mariscal de Campo de los reales Exercitos l' Ajuntament de Benavent havia enviat de­ de su Magestad", nombra el 27 de d'octubre manant "se servesca contribuir ab alguna can­ de 1769, a traves del notari Francesc titat a la nova fabrica de la iglesia parroquial de Lamarca, als mestres Agustf Biscarri i Josep aquell poble, 0 ya per rah6 de la quarta decima COdolosa, perits per a visurar el temple de com a perceptor de sos delmes 0 per via de Benavent. EI 21 de novembre realitzaren el limosna, en atenci6 que la actual es incomoda reconeixement del temple i el31 de desembre y distant, y de altra part ab decret de visita los es remata la seva construcci6 al mestre Pere mana su IIlsma. blanquejarla, qual cost sera de Celles pel preu de 4.800 IIiures. 122 unes siscentes IIiures", el capftol acorda con­ tribuir amb la "quadragesima part dels demes No fou fins al primer de juny de 1773 quan el que percebeix alli per via de equitat".127 canonge Sanroma anuncia al capftol que "els particulars de Benavent volen arrendar per EI 18 de març de 1787 el Governador de quinse anys 10 quart de la decima, y 10 dret de Lleida nomena el mestre Miquel Batiste i quarante que se han imposat per la fabrica de Miquel per executar les plantes de les la nova iglesia". Sembla que el capftol no con­ esglesies de Vilanova i Benavent del Segria. siderava necessaria l'edificaci6 d'una nova EI temple de Benavent fou presupostat per esglesia, per aquesta ra6 els canonges Montull, 6.200 lliures i el de Vilanova per 5.200. San roma, Mari i Codern proposaren enviar un recurs al rei "fent present que no hi ha necesitat Les diligencies continuaven i el 22 de maig de en aquell poble de nova iglesia", per a d'aques­ 1787 el Governador de Lleida va escriure al ta manera "salvar 10 dret de V.S.".123 capftol, segons provisi6 del Real Con se ii de Castella del 20 d'abril, comunicant-li que Tot i aixo, el mes de novembre de 1774 el devia nomenar "un arquitecto, que no sia Pere canonge Montull comunica al capitol que s'hau­ Celles, per a que ab asistencia de Miquel rien de pendre mesures "sobre 10 desman exe­ Batiste, que 10 fou anteriorment, y forma los cutat per los de Benavent de desfer part de la disefios, y taxacions, que se fasen este, y Iglesia de aquell poble", i que els comissionats aquells, tenint un y altre presents, com tambe deurien comunicar-Ii al Bisbe aquest assumpte les advertencies, y prevencios de no confor­ "per a pendrer determinaci6".124 marse los dos perits per 10 fet per dit Batiste, segons se trobe ab les notes, 0 addicions, se Mentrestant, el rector de Vilanova del Segria forme un nou per 10 que V.S. nomene, y con­ envia un memorial al capftol juntament amb el secutivament en un, y altre modo practiques decret de visita del Bisbe en el qual demana­ ante si ses declaracions jurades per a veurer va "se acude als decimadors per la composi­ si estan conformes, 0 discordes, per a que en ci6 de la Iglesia de aquell poble". EI capitol est ultim cas, puga nomenar un tercer". Aixf, el

URTX -251 Isidre Roge, nomenat pel capftol, i Miquel Batiste, per l'Ajuntament, visuraren de nou els temples parroquials i les plantes i taxacions realitzades en un primer moment per Miquel. EI 28 de juny de 1789 formaren les noves condicions, afegint que I'esglesia de Benavent es podria reparar per 4.203 lIiures, mentre que la de Vilanova, que s'hauria de construir en un nou lIoc, el seu cost seria , com ja havia dit Miquel Batiste, de 5.200 Iliu­ res . Tot aixö ens döna a entendre que les obres de I'esglesia de Benavent es van aturar i segurament, desconeixem el perque, es van haver de plantejar uns altres planols que exe­ cuta Miquel Batiste. Dissenys que devien ser supervisats per la Real Academia de San Fernando de Madrid.

EI 2 de novembre de 1791 arriba a l'Academia de la capitall'expedient de reedifi­ caciö dels temples de Benavent i Vilanova, amb els planols corresponents per a ser aprovats pels academics.'30 En la junta de l'Academia de Madrid del dia 24 de febrer de 1792, es desaprovaren "Ios diseiios de Miguel por su mala forma y ningun gusto", reco­ manant que s'encarreguessin a un nou arqui­ tecte'3'. EI dia 28 de febrer l'Academia notifica aquesta decisiö al Govern de la Corona d' Aragö, que amb carta del 17 de març de 1792 retorna I'expedient novament a l'Academia perque designes un arquitecte "de su satisfacciön quien pueda encargarse la formaciön de los planos, condiciones y calcu­ los de las obras", seguint les seves direc­ trius.'32 La Real Academia, en sessiö del 4 d'abril de 1792, acorda buscar un arquitecte de Madrid per a realitzar els corresponents planols.' 33 Seguidament el notari del Govern capftol va nomenar Isidre Roge , "arquitecto de de la Corona d'Aragö envia una carta el 8 de esta ciutat ab les facultats necessaries".' 28 maig de 1792 demanant al Bisbe de Lleida Possiblement Isidre i Miquel Batiste realitzaren que nomenes un arquitecte de la Real el dia 24 de juny de 1787 un informe de I'estat Academia de San Fernando perque anes a de conservaciö de les esglesies de Benavent i Benavent i Vilanova i reconegues I'estat dels Vilanova, aixf com un pla d'actuaciö per a la temples i si era necessari 0 no la construcciö seva reparaciö. Interessant relat que ens de nous. '34 L1 de setembre de 1792 el Govern descriu el temple vell 0 roman ic de Benavent, de la Corona d'Aragö envia a la Real que actualment no es conserva (doc. 19). Academia uns nous planols de Vil anova i Benavent'35 -sembla que aquests executats En la sessiö del capftol del17 d'agost de 1787, per Lorenzo Perez de Castro-, '36 perö en la com que s'havia d'enviar un informe per a I'ex­ sessiö del 13 de setembre de 1792 pedient de construcciö de les esglesies de l'Acad emia no els va acceptar, ja que Benavent i Vilanova, i en atenciö que I'alcalde i Lorenzo Castro no tenia els tftols de Governador de Lleida havia fet constar en el "Arquitecto y Academico de la Real de San seu que els ve 'ıns de Benavent pagaven "be i Fernando".'37 lIealment 10 delme de sos fruits a V.S. que es contra la veritat, per ser cert, que 10 paguen Altra vegada el Govern de la Corona d' Aragö malisimamenf', proposaren els canonges reba­ envia, per quarta vegada, uns planols dels tre aquesta instrucciö i plantejar que el capftol esmentats temples,' 38 i en junta celebrada el estaria disposat "fer los reparos que convingan 26 de febrer de 1793 la Real Academia en ditas iglesias, sempre que 10 Consell provi­ nomena I'arquitecte Manuel Rodrfguez dencie 10 necesari per a que un y altre poble encarregat d'executar els planols de satisfacien a V.S. be y lIealment los delmes".'29 Benavent i Vilanova del Segria.'39

URT X e252 Finalment, almenys pel que fa a I'esglesia de Vilanova, el poble es va decidir per reparar-Ia i ampliar-Ia, sembla, que amb dues capelles la­ terals. De fet, el 26 de maig de 1793 davant el notari d', Magf Güeıı , el Comu de Vilanova contractava amb el mestre Pere Celles les obres "per compondrer la Iglesia del relatat Poble que estaba tant decaiguda". EI 29 de setembre de 1793 Pere Celles signava una apoca de 900 lIiures al Comu de Vilanova per dos terminis ja vençuts.'40 EI 13 d'octubre de 1794 signava un altra apoca per 300 lIiures.'4'

Mentrestant, el rector i l'Ajuntament de Vilanova del Segria van demanar al capftol de Lleida "alguna limosna per a aumentar la capacitat de sa Iglesia Parroquial", i van acor­ dar en sessi6 del 24 de maig de 1793 entre­ lIicencia al rector del poble "para que pueda (Fig.16) Vista del mur gar 200 Iliures de l'administraci6 de les pabor­ bendecirla, y tambien el nuevo tabernaculo, nord de I'esglesia dies en tres terminis.'42 Aquesta ajuda sembla en que se ha de reservar el Ssmo. de Vilanova del Segria amb les que no es va satisfer immediatament, ja que Sacramento, con tal que a 10 menos este capelles afegides el 4 de novembre de 1796 el capftol va de­ dorado por dentro, imagenes y ornamentos al 1793 manar un informe de Is paborders ja que el que se hayan hecho, para el servicio y ornato (foto: I.Puig). rector i l'Ajuntament de Vilanova del Segria de este templo", a mes especifica que el havien sol·licitat les 200 Iliures promeses "per temple s'havia construH "con varias a satisfer a Pere Celles igual cantitat que los limosnas, que se han recogido de Nos alcanse de la obra de sa iglesia parroquial" . 143 Cabildo de nuestra Sta. Iglesia y Monasterio Encara el 20 de febrer de 1797 el capftol de Scala Dei y vecinos del mismo pueblo i deliberava entregar altres 50 lIiures per a les designa l'advocaci6 de cada capella. La obres del temple de Vilanova, segons informe primera "del lado del Evangelio debe ocu­ dels canonges comissionats que anunciaren parla el altar del Ssmo. Christo, la segunda que "Ios de Vilanova del Segria estan debent el de la Transfiguraci6n y la primera del de la encara com unes dos centes Iliures de la obra Epfstola el de la Virgen del Rosario y la y fabrica de sa iglesia parroquial".'44 segunda el de San Juan".'45

Tot i aixö, el temple de Vilanova estava a punt Actualment I'esglesia de Vilanova del Segria d'acabar-se a finals de 1793, ja que el bisbe mante la seva primigenia fabrica romanica, tot de Lleida, Jer6nimo M. de Torres va donar i que, com hem exposat, a finals del segle

de I'esglesia de Vilanova del Segrii:ı amb indicaci6 de les diferents arts afegides als segles XViii i XX .

URTX. 253 XViii es van afegir segurament les capelles (setembre 2000) dels arquitectes Orland laterals (figs.15-17), ja que en la descripci6 de Martf Rovira i Francesc Coit Bonet, mentre Miquel Batiste nomes apareixen descrites dos era rector Mn. Josep Traguany. capelles laterals d'uns 6 pams de profunditat que encara avui podem veure, perö no Pel que fa al temple de Benavent finalment esmenta les dues mes properes al presbiteri. es va construir totalment nou (fig.18), fabrica A mes, des de I'entrada del temple fins a les que intenta obviar les pautes marcades per capelles que podrfem dir que formen el l'Academia de Madrid. Mentre que els interi­ transsepte de I'esglesia, els murs encara con­ ors no eren estilfsticament molt diferents als serven un reboc interior amb una cornisa proposats per I'academia, si el disseny d'al­ afegida que marca I'inici de la volta, tot segu­ gunes portades i façanes, com queda reflec­ rament del mateix moment, 1793. tit, per exemple, a I'esglesia de on destaca aquest cert gust de I'academi­ ~interior d'aquest temple de Vilanova fou cisme neoclassic que a Benavent no es rehabilitat I'any 2001, segons projecte defineix amb tanta claredat.

Annex documental ciones, que descritas constaran en el dicho 1 auto de obligaci6n con 10 entendido de que dicho Miguel Batiste les indemnisse de un 1757, agost, 25 - Lleida tOdo, en quanto a ellos dichos respectiva­ EI mestre Josep Burria i el fuster Pau mente otorgantes les toca hazer en virtud del Cassanyes, contractites del temple parroquial auto se ha dicho en y sobre la fabrica de de Rossell6, subcontracte el revestiment de dicha Iglesia, a 10 que presente dicho Miguel /'esglesia a Miquel Batiste i Porta. Batiste, dixo, que enterado del auto que arri­ AHPL, notari Bonaventura Berga [sign.328], ba queda expressado, y enseguida del rebas­ foI.53r-v. timiento susodicho; De su buen grado venia como vino, en tomar aquel a su cargo, complir Sia a todos manifiesto como en la Ciudad de las obligaciones en el puestas e indemnissar Lerida Principado de Cattalufia, a los veinte y a los referidos Burria y Cassafies, y a los sinco dias del mes de agosto de mil setecien­ suyos de un todo en raz6n de dicha tos sinquenta y siete afios: Joseph Burria obligaci6n bajo obligaci6n de todos sus maestro albafiil y Pau Casafies maestro bienes muebles, y citio, habidos, y por haver; carpintero ambos vezinos de dicha ciudad: Y 10 juraron esto es dichos Burria y Cassafies, De su buen grado y espontaneamente: dixe­ hazerle tener, valer dicho rebestimiento, y el ron que rebestian la Iglesia hazedera, en el enunciado Batiste complir aquel a Dios N. lugar de Rossell6 corregimiento de dicha ciu­ Sefior en poder de mi el infraescrito escrivano dad presentes sf en la conformidad que ellos como a publica persona recipiente y estipu­ dichos otorgantes, debian construhir la fabri­ lante; Que hecho fue en dicha ciudad de ca de aquella en fuerza del acto de Lerida dichos dia, mes, y afio, Joseph Genis obligaci6n, a favor de los Regidores y labrador y Joaquin Berga escrivintes ambos Particulares del enunciado lugar de Rossell6 de Lerida a esto lIamados siendo por testigos. por dichos Burria, y Casafies firmado recibido por ante el Ot. Ignacio Soldevila Real 2 escrivano, y otro de los del Collegio de numero de Lerida, dia, mes, y afio en aquel 1760, agost, 23 - Lleida descritos, como y a causa del antedicho Els mestres de cases Gabriel Forcada i rebestimiento prometieron darle y pagarle al Antoni Balaguer, elegits pels regidors de la enunciado Miguel Batiste los referidos Burria vila de Rossell6 visuradors del temple parro­ y Cassafies, la suma de tres mil quatrocientas quial, van visurar les obres de I'esglesia par­ libras barcelonesas pagaderas, si y en los roquial realitzades per Miquel Batiste. plazos que igualmente en el calendado auto AHPL, notari Ignasi Soldevila [sign.1061], de obligaci6 se explican y pagarles debian a foI.153r-v. los susodichos otorgantes de y a causa de 10 que se ha dicho, los citados Regidores y par­ Sepan quantos la presente escritura de ticulares de Rossell6; Y amas, dixero, que el relaci6n, 0 attestaci6n extrajudicial vieren, y susodicho rebastimiento hacian los mismos leyeren como en la ciudad de Lerida otorgantes, a favor del predicho Miguel Principado de Cattalunya, y que contamos a Batiste, del mejor modo de derecho, y con los los veinte y tres dias de el mes de agosto afio mismos pactos, obligaciones, y conven- contado del Nacimiento de N. Sr. Jesuchristo

URTX e254 de mil setecientos sesenta, y uno ante mi AHPL, notari Miquel Roig, " ... manuale instru­ Ignasio Soldevila escrivano publico real colle­ mentorum ...", any 1752 [sign.969], fol. 97r-101r giado de numero de los de Lerida, y de los testigos que abaxo se nombraran, parecieron, Die secunda mensis julii anno a Nattivitate y feron personalmente constituhidos Gabriel Domini Millessimo Septingentessimo quin­ Forcada de edad que dixo ser de sinquenta y quagessimo secundo Ilerda. In Dei Nomine dos afios cumplidos, y Antonio Balaguer de Amen. Sobre la fabrica y construcci6 de la edad que tambien dijo ser de quarenta y seis nova Iglesia Parroquial ques deu fer en 10 afios poco mas, 0 menos, ambos maestros Poble de Alcan6 Bisbat de Lleyda per y entre albafiiles, y expertos para el infraescrito efec­ Juan Vidal, Esteve Mallada, y Francisco to elegidos, y nombrados, por los Regidores Mallada tots pagesos del mateix poble de actuales, y comissionados de la fabrica de la Alcan6 commissaris, procuradors, y admi­ obra de la nueva Iglesia parroquial del lugar nistradors nomenats per la fabrica de dita de Rosell6, las quales mediante juramento nova Iglesia per tots los vehins y habitants de que prestaron, y el otro de ellos a se las dit poble de alacan6 al acte rebut en poder del prest6 a Dios N. Sr., y a sus santos quatro notari infrascrit als 13 dies del mes de maig Evangelios sobre una sefial de cruz en mano, proxim pas sat de una; y Agostf Biscarri, y poder de mi dicho Soldevila escrivano a Miquel Battista y Joseph Miquel los tres instancia petici6n, y requerimiento de las cita­ mestres de cases de Lleyda son estats, dos Regidores, y comissionados; De su buen pactats, y acordats los capftols y pactes grado, y espontanea coluntad hizieron la seguents: relaci6n, 0 atestaci6n extrajudicial siguiente: 1. Primo sapien los impressaris, que correra a Esto es: Que de orden de los expressados ses costes 10 desfer la iglesia que vuy se Regidores y Comissionados ellos atestantes trobe per a fabricar allf al mateix puesto; la se confirieron el dia diez y nueve de las corri­ que se ha de fer nova. entes en el lugar sussodicho de Rosell6, a fin 2. Ittem sapien los impressaris, que sera a de ver, mirar, y reconocer si la fabrica de ses costes 10 obrir los fossos, 0 fonaments de dicha Iglesia esta construhida segun arte de dita fabrica, y que hagen de ser tan fondos; buen albafiil, y si Miguel Batiste maestro fins arribar a la roca; los fonaments de les albafiil de Lerida, que la ha construhido, ha parets fins al igual del paviment hagen de cumplido con los pactos, y demas contenido tenir sinch pams de ample, los peus de les en la contrata de dicha obra, y segun el plano columnes, hagen de tenir en quadro set pams y perfil de aquella, y vista y atentamente y hagen de ser tan fondos fins a trobar la roca reconocida dicha obra, 0 fabrica por dichos les pilastres arrimades al modo que ii corres­ expertos segun Dios, y sus conciencias, pon, los que de la torre hage de ser macis fins teniendo presente la capitulaci6n, 0 contrata, al paviment de la Iglesia. plano, y perfil sussodicho son de parezer que 3. Ittem sapien los impressaris que sera de sa el dicho Miguel Battiste fabricante de dicha obligaci6 de pujar tres pams los fossos, mes obra ha cumplido con toda exactitut, en la amunt que nos trobe 10 terreno ara, amplaria contrata de dicha obra, sin que comprehen­ sinch pams mes alt que no es la plassa tres dan haya faltado en cosa alguna de ella, todo pams, aixf mateix los peus de les columnes, 10 que afirman ser assf verdad no solo por la 10 peu de la torre, tot a un nivell. practica y pericia tienen en semejantes 4. Ittem sapien los impressaris que deura fa­ cosas, y las reglas les ensefia su arte de bricar la obra segons la trassa li donara 10 comu. albafiil, sino que tambien en fuerza del jura­ 5. Ittem sapien los impressaris, que deura fer mento tienen arriba presentado. De todas las un socul de la alsada de tres pams de pedra quales cosas Marfn Bota labrador del citado picada forta de Cala fins a la disminuci6 de la lugar de Rosell6 otro de los comissionados de paret conforme demostre la trassa. dicha fabrica, requiri6 a mi dicho Soldevila 6. Ittem sapien los impressaris que del sbcul escrivano lIevara auto publico fee faciente que en amunt hage de fer les parets de quatre fecho fue en la dicha ciudad de Lerida dia, pams de ample, ben entes le parets del fron­ mes, y afio arriba dichas siendo a todo ello tispissi, les parets del costats del Presbiteri, presentes por testigos Ignasio Turull escri­ les del crusero fins al igual de la teulada viente y Pau Marro pages de de pre­ hagen de ser de la mateixa amplaria, y que sente trobat en Lleyda. hagen de ser totes, excepto 10 frontispisi, de manposteria de pedra Caıa. 3 7. Ittem sapien los impressaris, que hage de fer los sbculs, y les vases de pedra picada 1752, juliol, 2 - Lleida atallantar, y que tinguen obligaci6 de tallar la Els mestres de cases Agustf Biscarri pedra que sie neta de sal, mes hage de pujar Cabanyeres, Miquel Batiste Porta i Josep les pilastres de pedra de filada de la especie Miquel contracten l'edificaci6 de I'esg/(Jsia de cala, y que cada dos facien filada, mes les parroquial d'Alcano. parets de la nau major hagen de tenir tres

URTX -255 pams ab los estribos a La mateixa mida. Məs 13. Ittem sapien los impressaris que deuran deura fabricar totes les cantonades del tabica la b6veda del lIantern6 de dos gruixos crusero, del Presbiteri, y dels estribos hagen de rajola, y guix conforme əs costum y practi­ de ser de pedra picada, a punta de martell. ca de bon official. məs que hage de seguir en Məs que hagen de fer a cada estribo una tot conforme ensenye la planta 10 dit lIanterno. canal de pedra picada y per tot 10 ruedo de les 14. Ittem sapien los impressaris que deuran parets mestres per a recullir les aygues de les fer la volta de la mitja taronja de un pam de teulades, y que tinguen eixida conforme esta­ gruix, aso əs de rajola y guix, mes que hage va a la trassa en sa cartela. de fer totes les fayxes, y cornisses ab ses 8. Ittem sapien los impressaris que deuran fer trabes conforme estan a la trassa, y que tot les parets de la torre de la amplaria de sis hage de ser guix, y rajola, mes sera de sa pams fins a la primera disminuci6 y de aıır en obligaci6 a cada angul 0 cada carcanyol de la amunt conforme esta en la trassa. mitja taronja de relleu, 0 de pinsell posari los 9. Ittem sapien los impressaris que tindran quatre sants ben vistos seran a la vi la. obligaci6 de fer los frontes de la Iglesia y la 15. Ittem sapien los impressaris que en 10 torre, y la portalada de pedra picada, y totes Presbiteri deuran fabricar una concha, 0 les carmines, y merlets del frontispici, y can­ pechina de rajola, y guix conforme esta en la tonades que ensenye dit frontis de pedra pi­ planta, məs deura fer tots los archs de la mitja cada boixardadas y atallantas alla ahont li taronja de la nau major, del cor, de les correspon, məs hage de fabricar tres grades capelles, de guix y rajola, y hagen de tenir davant la portalada de la mateixa amplaria, y tres pams de ample, y tres y mitg de gruix, alsada conforme esta en la trassa per a entrar məs deura fer totes les boltes de la nau major, dins la Iglesia, məs sera de sa obligaci6 de fer y del Presbiteri, crusero, y capelles segresties 10 finestral per a donar lIum al cor conforme de dos rajoles de gruix. esta en la trassa. 16. Ittem sapien dits impressaris que deuran 10. Ittem sapien los impressaris que deura fer un finestral a cada lIuneta per a pendrer pujar la torre, assb əs de la teulada de la clar6 conforme ensenye la trassa, y estes de Iglesia en amunt a vuit pams conforme esta la part de fora han de estar de pedra picada. en la trassa, y que hagen de ser les parets per məs los impressaris deuran fer totes les cor­ la part de defora de pedra picada, y les cor­ nisses ço əs de la part interior de la obra ban­ nisses que ensenye dita torre totes de pedra quillos, alquitraves, capitells, impostes, agen picada. Məs sera de sa obligaci6 de fer la teu­ de ser de guix blanch y del mill6 ques trobe. lada de dita torre ab sa encavallada conforme 17. Ittem sapien los impressaris que sera de ensenye la trassa, y cuberta dita torre de sa obligaci6 posar totes les boltes parets, y teula envernissada verda ab sa gerra finestrals de la part interior terraguoxades, y envernisada verda de la ciutat de Cervera, ben dretes a 10 de la part interior de guix məs tindra obligaci6 de possari 10 penel, 0 blanc, conforme əs us y practica de bon offi­ veleta ab sa creu, y banderilla y lIanta. cial. Məs tindra obligaci6 10 guix aura de me­ 11. Ittem sapien los impressaris que sera de nester per a blanquejaja tingue de baixarlo, a sa obligaci6 de fer les cornisses que estan buscar de Ay tona si non trobe de məs porp. arrimades a les teulades de obra cuyta. Məs 18. Ittem sapien los impressaris que tindran que hage de pujar les parets de la mateixa obligaci6 de fer un portal a cada segrestia de alsada que esta en la trassa; mes que hage pedra picada a tallantar ab una golera que de fer les teulades de la nau crusero teulades rode dit portal, y dits portals hagen de ser de la de mitja taronja, y capelles de fusta de la mateixa amplaria, y alsada que ensenye la montanya. Mes tindra obligaci6 de cobrir les trassa; Məs tindran obligaci6 de fer un finestral teulades de lIates de amplaria tres quarts, y de a cada segristia de la mateixa amplaria y alsa­ guix un quart, məs que hage de posar de vuit, da que esta en la trassa, y en dits finestrals tin­ en vuit pams un descans, 0 un pont de fusta dran obligaci6 de posari una reixa de ferro que entrara en dita obra tan lIattes com pons hage sie capas per ad dits finestrals. Məs tindran de de ser tota de fusta quadrada, məs tindra dejar puesto per a posar un armari a cada se­ obligaci6 de cobrir totes les teulades a teula ple gristia, en puesto məs acomodas. Məs que ço əs de argamassa conforme əs us y practica degue deixar puesto, a la una segristia una de bon official. Məs que hage de fer la mitja gerra per a rentar les mans, y tambe deura fer taronja, y lIantern6 ab la mateixa encavallado una pileta y una canal que estigue en aquella que ensenye la trassa, məs que hage de dessencia que en dit puesto se ha menester, y posari teula envernissada com a la torre ab dita canal deura traurer la aygua fora. son gerro, y son pinell corresponent a la torre. 19. Ittem spien dits impressaris que dura fer 12. Ittem sapien los impressaris que deuran en 10 Presbiteri la mesa del Altar Major con­ posari tots los claus, ferros se auran de me­ formə esta ən la trassa y esta deura ser de nester per a clavar totes les encavallades, les guix, y rajola; Məs en dit deura posari tres teulades, pinells, y en fi tot 10 ferro que se grades de pedra picada al puesto estan aura menester per dita obra. asseiialades ən dita trassa.

URTX -256 20. Ittem sapien los impressaris, que deuran amplaria, gruxos de paret, y gruixos de pilas­ fer 10 ccor a la mateixa alsada que senyale la tres, lIargaria, y en orde al envelliment de la trassa, mes sera de sa obligaci6 de feri la Arquitectura, la portalada y 10 demes de balustrada de fusta bona, y tornejada. Mes dinares cornisses, capitells, y vasses aura de deura fer 10 portal per a entra a dit cor, y hage seguir la orde composta. de ser de pedra picada a la correspondencia 26. Ittem sapien dits impressaris que tindran de la capella del altre costat deura feri un por­ obligaci6 per a fer dita obra de posar tots los tal de la mateixa amplaria, y alsada per a materials a ses costes sens tenir 10 comu entrar damunt la capella de davall 10 cor, mes obligaci6 de donar ninguna cossa, sols a son deura fer 10 paviment de dit cor de rajola en temps les pagues se consertaran. carrer6, sens posari ningun genero de fusta. 27. Ittem sapien dits impressaris que 10 comu 21. Ittem dapien los impressaris que deuran li cedeix tota la desferra de que vuy se troba fer la torre la escala fins dalt al pis per a tocar en la Iglesia Vella, y dit manobra sen puguen les campanes, y dit pis deura feri una bolta de servir dits impressaris per a complir los sola­ rajola de un pam de gruix de manera que al ments de la Iglesia nova tot alıb que se ama­ mitg tingue mes de alsada per a que corro la gara davall de terra, tota aquella pedra que aygua a fora donantli eixida, y dit pis deura vuy se veu que no esta passada de sal 0 salo­ estar en paviment de rajola, y argamassa, a bre puguen dits impressaris gastarla alla hont us y practica de bon official, mes en dita torre an menester, y en cas que dita pedra se a sos puestos deura deixari unes espilleres aprofite per a damunt de terra deura renovar­ per a pendrer clar6. les, y altrament no se li permetra de que ni 22. Ittem sapien los impressaris que sera de posien dinguna, y en cas que dits impressaris sa obligaci6 de fabricar un pulpit, 0 trona en volguessen provarlo posar alguna pedra de son tornaveu ab sa escala ia disposici6 del les que estan gastades, tinga lIibertat 10 comu official, y que haje de ser ca pas a la part del de ferlesne traurer a costes y despeses de Evangeli, y a la pilastra del crusero. mes tin­ dits impressaris, mes 10 comu cedeix a dits dran obligaci6 de fer les fonts de Sant impressaris que pugue traurer qualquiera Baptisme de pedra picada, y posarles hont li mineral, en qualquiera part del terme, y se seFıalara 10 seFıor Recto, y 10 official les fara a obliga 10 comu a darli camf per a dita obra. sa disposici6, y que sien capasses. Mes tindra Sapien los impressaris que desde terra fins a obligaci6 de fer la pila de aygua beneita, y la alsada de catorse pams, degue gastar la posarles al puesto que li sera seFıalat, y deu aigua de la bassa comuna, y en 10 demes de ser de pedra cala picada y bruFıida ab 10 modo la obra puga gastar dels pous. Sapien los y forma deu estar dita officina. impressaris que preu per preu dehuen ser 23. Ittem sapien los impressaris que sera de preferits los jornalers, 0 brasses del poble, y sa obligaci6 10 empavimentar tot 10 que diu 10 havent en 10 poble qui vulle treballar a igual presbiteri, les dos segresties, crusero, nau preu sia prime que 10 foraster. Mes sapien los major, y capelles de quadrons de dos pams impressaris que la cals sols la puga fer 0 fer en quadro un quart de gruix. Mes tindra fe, en la parnola li assenyalara 10 comu. obligaci6 tot 10 que mira de la porta fins al 28. Ittem sapien los impressaris que sera de Altar Major, da cap a cap de Iglesia un pas­ sa obligaci6 de pagar 10 acte, y la Planta de la sadis, 0 caminal de lIoses que fassen vuit Iglesia, y gastos de correduria. Məs se pams de ample, mes als brassos del crusero reserve 10 Comu les portes de la Iglesia Vella, que facie dit caminal una creu que arribe de y tambe les de la segrestia. mes se reserve 10 una part de Iglesia al altre. Comu les lIoses de les sepultures, y les 24. Ittem sapien dits Impressaris que sera de teules, y les lIoses per a enllosar la Iglesia alla sa obligaci6 de posar a tots los finestrals del hont ara se diu Missa, y 10 modo de la paga, lIantern6, de les voltes de la Iglesia, la a saber əs los quatre primers anys siscentes claraboya que done al indret del cor, finestrals lliures cada any, en dos pagues iguals y les de segresties pedres blanques clares que no restants ab tres anys ab ses pagues iguals. hi hage dinguna tassa de negre, ni altra Məs sapien los impressaris que sera de sa especie, y estes hagen de ser de escatr6. obligaci6 de donar la Iglesia feta en sinch Mes sera de sa obligaci6 de fer les portes de anys mes que 10 Comu puga fer visurar la les segresties. Mes sera de fer un armari per obra fins a tres vegades a expenses comunes a cada segrestia ab les falleves, panys, fron­ que seran les dos en 10 intermedi de la obra, tisses, y dits armaris, auran de estar de la y la tercera al ultim y acabada tota la obra, y alsada de deu pams, y sinch y mitg de ample si 10 Comu voldra fer la visura mes podra ab ses repartiments per a posar plata, y altres sempre que voldra pero se pagara 10 gasto a coses, y en dits armaris, portes de segristies, costes de qui caura. y porta principal dega posar tots los farra­ Vuy dia vint y nou de juny del any mil setcents ments necessaris. sinquanta y dos ses lliuradqa la Iglesia al pu­ 25. ittem sapien los impressaris que deuran blich subast a Agostf Biscarri, a Miquel bat­ governarse conforme esta la trassa, alsada, tista, y a Joseph Miquel habitants en la ciutat

URTX -257 de Lleida per 10 preu de quatre mil dos centes parat ab sa soga, la escala de fusta ques lIiures pagadores ab dos centes lIiures de troba en dita obra, y totas las sogas que sien xaus del que fas fee, y verdadera relaci6 en fe necessarias per a dita obra: los quals materi­ y testimoni una t creu = Et Ideo nos dicta als deixat, y forçan deixadors, degan tornarse parte laudantes [ ... ] al dit Batista com se trobaran, finida dita obra. 4 Item se obliga 10 dit Miquel en donar y pagar al dit Francisco doscentes quaranta sinch lliuras 1754, agost, 4 - Lleida barcelonesas por 10 preu de dit preu fet a rah6 Miquel Batiste Porta subcontracta al mestre de catorse sous barcelonesos per cana, d'Alfes Francesc Barbera, part de les obres pagadoras a saber cent lIiuras barcelonesas 10 de I'esglesia d'Alcan6. dia que comensara las obras, y las restants ab AHPL, notari Bonaventura Berga, manual dos pagas iguals, a saber la meytat, a mitja 1754 [sign.325], fol. 51v-52v obra, y la altra meytat acabada la obra. Item se obliga, a picar tres dotsenas de cantons, y Die quarta mensis august[ anno anativitate trassos cantons, a sas costas. domini millessimo septingentessimo quin­ Et ideo nos dicta partes laudantes, et quagessimo quarto lIerda. approbantes predita capitula [ ... ] Sobre 10 preu fet de obras convingut y con­ cordat per, y entre Miquel Batista, mestre de 5 casas de La present ciutat de Lleyda de una, y Francisco Barbera mestre de casas del poble 1763, maig, 5 - Lleida de Alfes en Lleyda trobat de part altra, fahe­ Les obres de La nova esglesia parroquial doras ditas obras en la Iglesia de Alcan6 d'Alcoletge queden subhastades a favor del Bisbat de Lleyda, se han convingut firmat, y saba ter Antoni Grau, que va acceptar la ces­ jurat los pactes seguents: si6 de la percepci6 de Dret de vinte que Primerament əs convingut, y pactat entre s'havia imposat el poble per la fabrica del ditas parts que 10 referit Francisco Barbera temple i casa rectoral. Les obres devien estar dega obligarse, com ab tenor del present enllestides. capftol se obliga a fer, y construhir trescientas AHPL, Ignasi Soldevila, manual 1763 cinquanta canas de paret en quadro en dita [sign.1065], fo1.147v-157v Iglesia de Alcan6 per compte, y en nom del referit Miquel Batista de amplaria, a saber Dia sinch del mes de maig any de la Nativitat paret de ser palms, y part de tres palms, y de del Senyor de mil setcents sixanta tres en la alsada de seranta palms, y tot conforme a la ciutat de Lleida. obra comensadas, y segons 10 plano, y perfil In Dei nomine Amen. Anton Guasch, y de aquella. Ittem se obliga, a comensar dita Manuel Borras Regidors del poble de obra 10 dia vint del corrent mes, y luego de Alcoletge Bisbat y corregiment de esta Ciutat, comensada, posar en ella dos paletas conti­ convocats ab acistencia de Miquel Cortasa nuas, a no əsser que vingues 10 cas que 10 un, Batlle, y de Francesc Monserrat Sindich y 10 altre, a tots dos que governaran ditas procurador de dit poble en los estudis de la paletas cayguesen malalts per 10 espay de casa del notari infraescrit ab permis del se­ sis, 0 vuyt, 0 deu dias, en 10 qual termini puga nyor governador de la mateixa ciutat ab suspendrerse dita obra, y no per məs temps, Decret al peu de un memorial per part de dits y finida la dita obra promet entregarla visura­ Regidors al referit Senyor Governador pre­ da a disposici6 de Is visors nomenadors per sentat del thenor seguent = Muy IIlustre los Regidors del dit Poble de Alcan6. Senyor Bayle, y Regidors del lugar de Item, əs estat pactat, y contingut, entre ditas Alcoletge con la mas devida veneraci6n a V. parts que 10 dit Miquel Batista, per quant 10 S. exponen: Que para otorgar el auto de la mencionat Barbera en 10 antecedent capftol Fabrica de la nueva Iglesia hazedera en dicho se ha obligat a fer y construir la expressada lugar les es preciso tener junta en esta ciu­ paret ab 10 modo en dit capftol especificat dad; Por 10 que suplican a V. S. se digne con­ dega obligarse 10 dit Batista, com ab tenor del cederles el permiso para tener dicha junta, present capftol de son grat, y certa sciencia que 10 recibiran a especial favor de V. S. = se obliga. Primo a posar a sas costas a peu Lərida sinco de mayo de mil setecientos de obra tota la pedra, argamasa, y demes sesenta y tres = concedo el permiso para el materials necessaris per a dita obra, eo cons­ fin que 10 piden = EI Baron de Mayals = tenint trucci6 de paret, a məs de la ques trobe Ayuntamiento, y 10 comu y universitat de dit actualment alrededor de dita Iglesia. item se Poble representant, unanimes y conformes, y obliga en deixarli las pasteras, bayarts, mo­ ningun de ells discrepant, en nom de dita uni­ lIos, y deməs fusta, que trobe en dita obra, versitat, singulars personas, y terratinents del com y tambə dotse taulons, y dotse travesses, mateix poble: Attenent, y considerant, que en a mes dels que vuy se troben en la obra, y vista del estat deplorable ab que se troba aixf mateix una curriola, un ternat, un torn actualment la material Fabrica de la Iglesia

URTX -258 Parroquial de dit Poble, 10 IlIustrfssim y por la gracia de Dios Rey de Castilla, de Reverendfssim Senyor On. Manuel Macias Le6n, de Arag6n, de las dos Cicilias, de Pedrejon dignfssim Bisbe de Lleida en so acte Jerusalen, de Navarra, de Granada, de de visita mana se fes regoneixer per perits la Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, dita Iglesia, y no trobantse esta segura se de Sevilla, de Cerdena, de C6rdova, de reparas dins 10 espay de tres mesos en qual C6rsega, de Murcia, de Jaen, de Vizcaya y de cumpliment de orde de dit Ajuntament se feu Molina. A vos el nuestro intendente general visurar y regoneixer per Gabriel Forcada y del exercito y Principado de Catalunya salud, Anton Balaguer mestre de cases de la pre­ y gracia ya sabeys que por quinze vezinos del sent ciutat, perits per dit fi elegits, y attesa la lugar de Alcoletge del obispado, y cor­ relaci6 que estos feren en tretse de gener regimiento de Lerida se nos present6; que prop passat de trobarse dita Iglesia amena­ attendiendo el Reverendo Obispo de essa sant ruina tan pr6xima que seria molt factible Di6cessis al deporable estado en que se caigues si ab promptitut no se acudia ab hallava la Fabrica material de la Iglesia de grans reparos; Y considerant dit Ajuntament dicho lugar, mand6 por su auto de visita en el que ab los crescuts gastos se seguirian de ana pr6ximo passado que se reconociesse dits reparos no se superabe la incomoditat de dentro de tres messes, en cuyo cumplimiento dit poble aixf per la distancia y mala situaci6 pasaron a reconozerla de orden del Bayle, y en que esta dita Iglesia del mateix Poble, com regidors de dicho lugar Gabriel Forcada, y per ser tant reduida que no presta capacitat a Antonio Balaguer maestros albaniles de la tots los feligresos al acistir al S. sacrifici de la Ciudad de Lerida, quienes declararon en missa, divinos oficis, y rebrer los Sants treze de enero de este ano, hallarse la fabrica Sagraments, acorda construhir Nova Iglesia material de la citada Iglesia amenazando Parroquial ab poch mes gasto del que impor­ rui na, y tan pr6xima a caerse que serfa muy tarian los reparos de la antigua; tot 10 que re­ factible, sino se acudia con prontitud y presenta dit Ajuntament al expressat grandes reparoS, segCın constava del testimo­ IlIustrfssim Senyor Bisbe, que en vista de la nio que present6; Y considerando el justa representaci6n, que aproba, ma na en Ayuntamiento de dicho lugar que con los cos­ setse de dit mes de Gener acudissen dits tosfsimos gastos que se ofrecerian en sus Regidors, 0 Ajuntament, ahont corresponia a reparos, no se ocurria a la incomodidad que proposar los medis corresponents per a sufrfa el pueblo, assf por la distancia dellugar, obtenir llicencia per a fabricar dita Iglesia; Y como por ser tan reducido el templo que no respecte que 10 dit Poble se trobava sens cau­ cogian todos los feligresses quando se junta­ dals per a cotejar dita obra, y que son import van a dir el Santo Sacrificio de la missa y los segons 10 Plan y perfil que manaren formar divinos oficios, y a recibir los Sacramentos, seria a poca diferencia segons significaren acord6 contruir una Iglesia Parroquial con experts de quatre mil lliures tot 10 que pro­ poco mas de 10 que havian de importar los posat per dits Regidors als vehints del mateix reparos de la antigua, todo 10 qual havia re­ poble havian quasi tots convingut en presentado al Obispo en el Menorial que le imposarse sObresous, terras y fruits de espi­ present6, quien havia dicho en su Decreto a ga se cullen en 10 terme de dit Poble un Dret diez y se is del mismo mes de enero, les cons­ de vinte, incluint en son pago aixis als vehints tava quanto a los medios propuestos para de aquell, com als forasters, y terratinents en executarlo mand6 que se acudiesse a donde dit terme; Ya fi de que puguessen importarse correspondia, y tocava, como resultava entre y exigir dit Dret sens incorrer en pena alguna, otras cosas de dicho Memorial, y Decreto que dirigintse a una Fabrica tan precisa y del originalmente present6; Y respeto de que el agrado de Deu, y utilitat del pCıblich acudisen mencionado lugar de Alcoletge se hallava sin dits Regidors eo dit Ajuntament a S. caudal alguno con que poder costearla expre­ Magestat, es al Real Supremo Con se ii de sada obra cuyo plan, elevaci6n y perspectiva Castilla exposant tot 10 prenarrat, a fi de que aparecia en los dos disenos, que tambien se dignes concedir son real permfs, y lIicencia present6, y sus gastos serfan de quatro mil a I dit Ajuntament per a que per 10 temps ne­ libras con poca diferencia, havian convenido cessari per 10 pago de dita obra puguessen asf todos los vezinos en imponer sobre las exegir de tots fruits de espiga se cullen, y cu­ tierras, y frutos de espiga, como trigo, cevada, lIiran en 10 dit Terme, 10 expressat Dret de canamo, y otros semejantes que se cogian en vinte de tots los terratinents aixis vehints del el termino de dicho lugar un veinteno de todos dit Poble, com forasters sens excepci6 de per­ ellos incluiendosse assi vezinos, como foras­ sona alguna; Qual suplica atesa se digna con­ teros hazendados en ella, y a fin de que cedir dit permfs en nou de desembre del prop pudiera exigirse sin incurrir en pena, quando passat any mil setcents sixanta dos donantse se dirigia a una fabrica tan precisa, y del agra­ del producto de dit vinte 10 degut compte, y do de Dios como Cıtil al PCıblico. Nos suplic6 rah6, con mes per extens es de veurer de dit fuesse mas servido conceder nuestro real Decret que es 10 thenor seguent = On. Carlos permisso, licencia, y facultad al Ayuntamiento

URTX -259 que es y fuere de dicho lugar de Alcoletge Memorial que li presentaren per a que dones para que por el tiempo necessario hasta com­ son degut cumpliment qui en on se de gener pletar las citadas quatro millibras pudiera exi­ prop passat fou servit decretar aquell dient se gir de todos los frutos de espiga, como trigo, remeteis dita instancia al IlIustre subdelegat cevada, canamo, y otras semejantes que se de la present Ciutat a efecte de que se practi­ cogian en su termino; un veinteno de quantas cas 10 en dit real Oecret contingut com es de tierras havia en el pertenecientes, assf a vezi­ veurer de dit Memorial, y Oecret que son del nos, como a forasteros hazendados, sin thenor seguent = Muy IlIustre Senyor = Los excepci6 de persona alguna, expidiendo a Regidors dellugar de Alcoletge corregimiento este fin de despacho correspondiente; Y visto de Lerida con la devida atenci6n exponen a V. por los del nuestro consejo con el informe que S. que su Magestad se ha dignado conceder­ con esta raz6n nos hizisteis en dos de les su real permiso para exigir de los particu­ octubre de este ano, y 10 expuesto en su lares vezinos de dicho lugar, un veinteno de inteligencia por el nuestro Fiscal por resolu­ todos los frutos, como trigo, cevada, canamo, ci6n de nuestra real persona a consulta de y otros semejantes que se cogen en las tier­ siete de noviembre proximo publicada en seis ras de su termino, a fin de aplicar su produc­ de este mes se acord6 axpedir esta nuestra to para la construcci6n de una nueva Iglesia carta por la qual concedemos licencia, y per­ Parroquial, como parece del original real miso al referido lugar de Alcoletge para que despacho que adjunto se presenta a V. S.; Y sin incurrir en pena alguna pueda exigir, y como en el se previene que por medio del exija un veinte no de todos los frutos de espi­ subdelegado de V. S. en la Ciudad de Lerida ga, como trigo, cevada, canamo, y otras se intervenga sin costa alguna en el remate, y semejantes, que se cogieren en tierras de su condiciones de dicha obra, y que esta se exe­ termino por vezinos de el, 0 forasteros por el cute con la menor costa, acuden los supli­ tiempo que se necessario para la construcci6 cantes a V. S. = Suplicando que en conformi­ de una nueva Iglesia parroquial en el sitio dad del citado real despacho se sirva V. S. oportuno, y commodo para que los feligreses disponer se le de el debido, y correspondiente puedan frequentarla en todos tiempos, lIevan­ cumplimiento mandando se debuelva original do la devida quenta, y raz6n de el producto de a los Sups dicho real despacho para que con este arvitrio para darla con arreglo a la ultima arreglo a el se pueda poner en practica la real instrucci6n con prevenci6n que os haze­ exacci6n del citado veinteno, y 10 demas que mos de que por medio de vuestro subdelega­ en el se sirve S. M. Mandar que se recibira a do en la Ciudad de Lerida sin costa alguna el particular merced de V. S. = Barcelona treinta citado lugar intervenga en el remate y condi­ de deziembre de mil setecientos sesenta y ciones de esta obra la que procureis se exe­ dos = Passe al contador principal para que cute con la menor costa possible, y con la diga 10 que se le ofresca = contamina = Por el seguridad, y solidez correspondiente a su real despacho del consejo de nueve deziem­ permanencia, y fenecida que sea la referida bre de mil setecientos sesenta y dos que pre­ obra queremos no se use mas de este arbitrio sentan los Regidores Suplicantes dellugar de sin obtener nueva licencia pena de caer, e Alcoletge, se les concede licencia para exigir incurrir en las que caen e incurren las comu­ un veinteno de todos los frutos de espiga, nidades, concejas y personas que 10 hazen como trigo, cevada, canamo y otros seme­ sin tenerla de Nos para ello que assf es nues­ jantes que se cogiesen en tierras de su termi­ tra voluntad. Oada en Madrid a nueve de no por vezinos de el, 0 forasteros, por el tiem­ deziembre de mil setecientos sesenta y dos = po que sea necessario para la construcci6n el obispo de Cartagena = On. Pedro Ric y de una nueva Iglesia arroquial en sitio opor­ Exea = On. Thomas Maldonado, On. Joseph tuno, y c6modo para que los feligreses del Campo = On. Joseph de Aparici = Yo On. puedan frequentarla, lIevando la devida quen­ Juan de Punuelas senor de camara del Rey ta y raz6n del producto este a arvitrio para nuestro Senor la hize escribir por su modo darla con arreglo a la real Instrucci6n con acuerdo de las de su consejo = Rexda = previniendose a V. S. que por medio de su On. Nicolas Berdugo = dras. Veinte y seis subdelegado de Lerida sin coste alguno al realies y medio de plata nueva = Theniente de citado lugar. Se intervenga en el remate, y Chamara mor = On. Nicolaus Berdugo = condiciones de la obra ejecutandose esta con Senor Penuelas = dras. Quarenta y dos reales el menor coste y con la seguridad y solidez de plata nueva = O. A. Concede licencia y fa­ correspondiente; Y que fenecida que sea no cultad a ellugar de Alcoletge para que pueda se use mas del derecho del veinteno, que exegir un veinteno de los frutos que se cojan para ello se concede: En cuya inteligencia me en su termino para el fin que expressa = pareze que V.S. mande remitir a dicho ca­ Gvierno 1~ = Correxda Lugar real sel [+]10 = vallero subdelegado de Lerida el mencionado Attenent tambƏ que obtingut per dits Regidors despacho a fin de que de las disposiciones dit real Oecret foren aquest present al lIIustre devidas para su cumplimiento: Barcelona Senyor intendent del present Principat ab ocho de enero de mil setecientos sesenta y

URTX -260 tres = L6pez = Barcelona onze de enero de presents, y venidors tant en nom seu propri y mil setecientos sesenta y tres. Remitesse particular de qualsevol de ells a soles, com en esta instancia con el despacho que cita al nom de la mateixa universitat, y sos particu­ cavallero subdelegado de Lerida para los lars y terratients del terme del mateix Poble fines que explica el precedente Informe = actuals, y esdevenidors, y de qualsevol de Salgado = En virtud del qual Decret acudires aquells a solas, inseguint tot 10 sobre referit dits Regidors, ab altre Memorial al predit per 10 espay y termini de vinty un anys comp­ IIlustre Senyor Subdelegat suplicantli se dig­ tadors des del dia present en avant imposant nas concurrir ab los oficis que correspon a un Dret de vinte ço es dinou franques per 10 efecte de comensar dita obra, a qual suplica duenyo, y la vintena per 10 duefio del vinte, en fou servit decretaren set de febrer prop passat y sobre tots los fruits y grans de espiga, com presentassen los Regidors la tabba tenian for­ son blat, ordi, segal, mill, canem, hi civada, y mada en rah6 de la Fabrica de dita Iglesia per altres semblants de espiga, que Deu N. a sa vista practicar 10 convenient ab arreglo al Senyor donava, y se culliran en tot 10 terme de dalt dit real Decret, com es de veurer del dit Poble de Alcoletge, exeptats IIegumes a mateix Memorial y Decret que son com se saber es mongetes, faves, favons, olives, vi, segueix = Muy IIlustre Senyor = Los Regidors guixes, IIavor de canem, cigrons y altres de dellugar de Alcoletge con el mas obsequioso tavella, de Is quals no se deura pagar, ni exigir repeto a V. S. exponen: Que haviendo dit vinte, comensant a pagar aquest en la cu­ obtenido real despacho de nueve de deziem­ IIita del present, y corrent any, y aixf consecu­ bre de mil setecientos sesenta y dos en que tivament en tots los demes fins yatan si an les concede facultad de Fabricar nueva finits los dits vint y un anys; Lo qual Dret de Iglesia Parroquial para dicho lugar imponien­ vinte sobreimposat, es vintena part de fruits dose a este fin un derecho de vinteno de los de espiga en paga y satisfacci6 del import de de los fruters que se cogieren en tierras de si la Fabrica de la Iglesia Parroquial de dit temino por vezinos de el, 0 forasteros por el Poble, y Abadia que deura fabricar, co per tiempo que se anecessario para la dicha fabricar Anton Grau mestre sabater de Lleyda cons-trucci6n; cuyo real despacho passaron a cedeixen, asignen y consignen al predit Anton el sefior intendente general de este Prado Grau present com a menor, y mes beneficios acompafiado del Memorial en que pusso el Postor en 10 encant publich y ultim en dita, Decreto en onze de enero antecedente en mediant la tabba, y corredor infraescrits, y als esta forma: remitesse esta instancia con el seus per 10 dit temps de vint y un anys. Les despacho que cita al cavallero subdelegado quals imposici6 y cessi6, e consigna fan en de Lerida para los fines que explica el prece­ los expressats noms del millor modo que dir y dente informe; Y deseando los suplicantes entendrer se pot ab los pactes contenguts en empezar la obra en la brevedad mas possible la tabba del thenor seguent = Tothom qui hizieron formar un plan para la misma Iglesia vulga entendrer en la construcci6 de la Nova Parroquial, que junto con los demas papeles Iglesia Parroquial, y Abadia que se deu fer, y que se mencionan se presentan a V. S. = En fabricar en 10 Poble de Alcoletge en 10 paratge estas atencione suplican se digne intervenir, que baix se expressara, y per 10 termini de o concurrir con los oficios que corresponde a quatre anys comptadors del dfa se IIiurara 10 efecto de empezar, y adelantar la obra segun asiento en avant, qual faran, y firmaran los las circunstancias que corresponden, y sean Regidors y Universitat de dit Poble ab los del agrado de V. S. para el logro de tan ho­ pactes infraescrits, y seguents. nesto fin que 10 reciviran a muy particular gra­ 1.Primo sapie 10 asentiste, que deura fabricar cia = Lerida siete de febrero de mil setecien­ la dita Iglesia claustrejada ab crusero, cape­ tos setenta y tres = Presenten los Regidores IIas, sagristia, presbiteri, y campanar dins 10 suplicantes la tabba que tengan fromada en dit Poble al entrar 10 Portal dit de Lleyda en 10 raz6n de la fabrica de su nueva Iglesia para sitjar qual deura tenir cent vint y sinch palms en su visita practicar la conveniente con de IIarch, y vitanta dos de ample, 0 aquella arreglo al real Despacho, y Decreto que citan mayor extensi6 que demostra 10 plano, y pe­ = EI Baron de Mayals = En virtud de qual rill que se li ensenyara tenint obligaci6 dit Decret se presenta el predit IIlustre Senyor asentiste de recumplir a sas costas las sitjas subdelegat la capitulaci6 que en 10 predit que sien en 10 indret de las parets, 0 de Is Decret se expressa, y mediant sa aprobaci6 sbcols de las pilastras masisant aquellas be se posa al publich subast haventse rematat al de cal, y canto, y a mes deura fabricar una mes beneficias Portor en presencia del casa, 0 Abadfa per la abitaci6 del Senyor Magnffichs en Ds. Dr. Ram6n Lanes const Rector de dit Poble en 10 paratge se ii ordinari del predit Senyor subdelegat totes les assenyalara, del modo y forma demostra 10 quals coses ateses los predits Regidors aixis plano, y perfil que se li ensenyara essent y conforme dalt queda dit convocats, y con­ tambe de sa obligaci6 10 posar tota la pedra, gregats De son grat y certa ciencia per ells, argamasa, ges, fusta, ferros, portas, finestras, eo per dita universitat y singulars de dit Poble panys, claus, rajola, teula, y dem· es necessari

URTX ə261 per la deguda construcci6 de ditas Iglesia, y mantindran la mitja taronja, quatre palms de Abadia qual deura ser, ço en la Abadia fins al rosca, los altres empero archs aixis de la Nau, primer piso de tota pedra, y de aıır en amunt de com los que han de estar arrimats a les tapia ab crosta de argamassa. parets de las capellas han de ser tabicats de 2. Ittem sera de la obligaci6 del acentiste 10 tres farfas, y fets que tindran los archs dels obrir los fonaments de dita Iglesia, donantlos claustros, deuran pujar sobre ells los correpo­ sinch palms y mitg de ample, y quatre los de nents estribos fins a arribar als tersos dels la Abadia y de fondo fins a arribar a la Roca, archs de la Nau major units ab les parets de o tapas solido, quals fonaments deura cumplir la mateixa Nau major en los cortats de las de pedra, y argamassa bona ben massisats, y quals parets deuran deixar tres finestres en los fonaments de las columnas de la dita cada costat, com demostra 10 dit perfil. Iglesia deuran tenir nou palms en quadro ab 7. Ittem luego que los fabricants tingan fets la profunditat queda dalt dita de las parets. los archs, estribos, y rafechs predits deuran 3. Ittem sapie 10 acentiste que concluits tots cubrir de dita Iglesia, posant tres escisores, los dits fonaments, deura tornar a plantejar com demostra 10 perfil, y los trebeses de dita Iglesia, donant a totas las parets, y sinch en sinch palms, y sobre estos las Ilatas columnas los gruixas que demostra 10 Plano, de un quart de doble, y mitg palm de ample, y anivellats dits fonaments ab 10 paviment clavadas ab bona clavass6 de ferro y sobre deura assentar una filada de socols de pedra las Ilatas se ha de assentar la teula en sech, atallantada, de quatre palms de alsada tant menos sobre la bolada de Is rafechs que se en las pilastras arimadas en las parets interi­ haura de asentar ab argamassa, y las care­ ors com en las columnas sueltas, havent de nas deuran ferlas de teula mestra asentada ser 10 socol de cada columna de dues pes­ tambe ab argamassa y que todas las teulas ses, per a que despues crusen las juntas ab tant de las canals, com de las cubertas degan les bases, havent de tenir cada pessa dels solapar unas sobre altras mitg palm. socols sis palms, y mitg de Ilarg y tres palms, 8. Ittem cuberta que siga la Nau, crusero, y y un quatre se ample ben ajustades les presbiteri de dita Iglesia, deuran los dits fabri­ juntes, y aniveııats dits socols deura sobre ells cants fer quatre pechines en los angulos que en totas las columnas asentar las basas de causen los quatre archs torals, y sobre las orde dorica de pedra ben ataliantada, y pechinas, y archs degan per una cornisa cir­ espironejada. cular que forme 10 anell de la mitja toronja y 4. Ittem sera de la obligaci6 de dits fabricants sobre dita cornisa 10 banquillo degan pujar de 10 fer, y fabricar la Portalada per a entrar a dita piso, y argamassa la mitja taronja, formant un Iglesia de pedra del esto ben atallantada, y ochavado y en cada costat de dit ochavat espironejada ab tots los adornos de arquitec­ degan fer una finestra cuberta ab archs de tura, y escultura que demostra 10 perfil de dita piso, y argamassa, y del modo demostra 10 Portalada tenint esta onse palms y mitg de plano, y perfil sobredits cubrint las parets de ample y vint de alsada tot de lIum. dita mitja taronja un rafech de piso, y arga­ 5. Itte, deuran dits fabricants fer, y alsar totas massa, y sobre aquest en 10 maccis de la las parets de dita obra de pedra, y argamas­ paret deuran formar un telar de fusta per a sa ben treballada donant a totas 10 gruix que subjectar las parets y per asentar los bolons demostra la Planta, quals deuran ser de man­ de la cuberta e la mitja taronja 10 que deuran posteria, menos las cantonadas que deuran cubrir com demostra 10 perfil posanthi per ser de pedra treballada a punta de escoda, remate una engerra com se acostuma, ab son quals parets del cos de la nau major, brassos penell y creu. de crusero, y presbiteri deuran tenir de alsa­ 9. Ittem sera de la obligaci6 de dits fabricants da, contant del paviment de la Iglesia en cuberta que sigue tota la obra de dita Iglesia amunt, sinquanta vuit palms uiinclos 10 rafech de fer la bobeda de la mitja taronja com que deura ser de obra cuita de piso asentat demostra 10 perfil, deixanthi en tota la circun­ ab argamassa, y deura tenir dos palms de alt, ferencia vuit finestres, y vuit lunetos ab ses y un, y mitg de bolada, las parets empero de divisions de pilastrejat, com demostra 10 per­ las capellas, y sacristias deuran tenir de alsa­ fil, terraguixant, y lIanquejant la dita bobeda, y da vint y sinch palms inclus tambe 10 rafech fent una faixas blavas que baixen per las que ha de cubrir ditas parets que deura tambe arestas de las pilastras, y lunetos, y blanque­ esser de piso, y argamassa. jada que siga de ges blanch, degan fer un 6. Ittem sera de la obligaci6 dels fabricants de banquillo per tota la circunferencia de dita fer las columnas, y pilastras de pedra debas­ mitja taronja, que resalte per tot 10 pilastrejat tada de dos pedres cada filada crusant las de aquella, y concluit 10 banquillo degan fer juntas de totas las filadas, quals columnas, y una cornisa ab son friso, y alquitrabe per la pilastras deuran pujar aixis fins al arrenca­ mateixa circunferencia ben resaltat per totas ment dels archs aixis de las capellas, com de las pilastras, com ab 10 perfil se demostra, y la Nau, los quals archs deuran tenir tres que tant en las finestras de la mateixa mitja palms de'rosca, y los torales que son los que taronja, com en las del cos de la Iglesia digan

URTX -262 posarhi claraboyas de alabastro per a donar que est deura tenir un diametro, y mitg de alt, IIum a la Iglesia, menos en la del cor que que ab tot deura tenir 10 dit campanar cent deura ser finestra. trenta, y sinch palms de alsada ab sa guerra, 10. Ittem despres de concluida la mitja toron­ penell, y creu, en 10 qual campanar deuran fer ja, sera de la obligaci6 de Is fabricants 10 fer quatre finestrals, ço es un a cada costat per las bobedas de las capellas, presbiteri, bra­ posar las campanas y fer per dins del campa­ sos del crusero, Nau de la Iglesia y sagristias, nar una escala de pedra a la castellana fins al havent de ser aquestos, es a saber las del cas cor, y de allf en amunt de ges, formant sos de la Iglesia de mitja aresta, y las dels claus­ replans per los racons que deuran pujar fins al tros de aresta, y las demes ab dos farfas; piso de las campanas, haventse de pujar per la havent de baixar per totas las arestas dels mateixa escala al cor qual campanar dega archs, y lunetos aixf en la Nau major, com en esser fins al pabiment de las campanas de los claustros unas faixas blavas, essent pedra, y del cos de las campanas en amunt de tambe de sa obligaci6 10 terraguixar, y blan­ obra cuita fenthi per 10 exterior de la torre tots quejar de ges blanch no sols las ditas bobe­ los adornos de arquitectura que demostra 10 das, si que tambe totas las pilastras; y parets plano y perfil sens faltar en cosa alguna. de la dita Iglesia, y sacristias, y concluit que 14. Ittem tindran obligaci6 dits fabricants de tindran 10 blanquejar las bobedas, y parets fer a ses costes las portas emplafonadas ab fins al arrencament dels archs, deuran fer un sos marchs per las sacristias, la porta per a banquillo per tota la circunferencia de la pujar al cor y la porta principal de la Iglesia Iglesia ben resaltat per totas las pilastras com ben reforsada ab dos portelles, y aforrada per demostra 10 perfil, y concluit aquest deuran fer la part de aforra ab fulla de Flandes, y posar una cornisa ab son friso, y alquitrabe tambe a totas las golfos, panys, claus y demes ferros per tota la circunferencia de la Iglesia ben necessaris ben forts, y bons, y aixf mateix 10 resaltada per las pilastras tallant en sos fer un pulpit, 0 trona com demostra 10 perfil. entrepanyos los tarjons de talla com se 15. Ittem sera de la obligaci6 dels fabricants 10 demostra en 10 perfil, concluida la cornisa haver de posar tota la fusta, materials y ferra­ deuran correr de ges las impostas per totas menta necessaris per la construcci6 de la las circumferencias dels archs de las embo­ Abadia, fent portas, finestras, y demes caduras de las capellas. segons 10 plano y perfil. 11. Ittem sera tambe la obligaci6 de dits fabri­ 16. Ittem sapie 10 fabricant, que tota la pedra cants 10 fer sobre la porta de dita Iglesia una necessitara per la fabrica tant de dita Iglesia, bobeda rebaixada per bolta de cordell tabica­ a excepci6 de sa portalada, com de dita da de dos farfas de mitja aresta ab sos lune­ Abadia la podra tallar en qualquier paratge tos terraguixada y blanquejada de ges blanch, del terme que siga bona, y aixf mateix sapie com tots los demes de la Iglesia; per 10 piso que podra usar de la teuleria librement per del cor, y sobre 10 arch de aquest deuran los courer la obra necessaria per dita fabrica, fabricants posarhi, y fer a ses costes una ba­ com y tambƏ podra fer IIena, y cals en terres laustrada tornejada de fusta ab sa solera, y comunals del seca del terme de dit poble per passama del mateix. dita obra tantsolament. 12. Ittem sera tambe a carrech de Is fabricants 17. Ittem sera de la obligaci6 de Is expressats 10 fer las mesas tant del Altar major, com de fabricants 10 haver de donar la obra vista, y les capellas, de pedra, una pila, 0 pica per la reconeguda a satisfacci6 de Is perits mestres aigua beneita, y a nes una pila per las fonts de cases y fusters, y no menos pugan los Baptismals, las que deuran tambe colocar en Regidors 0 comissionats de dit poble en qual­ la primera capella entrant a la Iglesia a una sevol estat se troba la dita obra, fer visurar esquerra devall 10 cor, y enrajolar de disons aquella, y encontrante alguna cosa que no quadrats ben ajustats tot 10 pabiment de la estiga segons art, y ab seguritat, degan dits Iglesia, y presbiteri, y fer en aquest una grada fabricants compondrerho a ses costes, y de pedra picada. pagar la visura, yen 10 cas de no encontrarse 13. Ittem sera la obligaci6 dela fabricants 10 per los visors 0 perits defecte algun en dita fer al costat del frontis de dita Iglesia un cam­ obra no deuran pagar dita visura, si que deura panar, obrir per ço los fonaments per tot 10 pagarla aquell que la aura instada; y a mes quadro fins a arribar en 10 solido, y ferm, fent volen que 10 dit fabricant dega pagar 10 plano, dits fonaments de pedra, y argamasa bona, y perfil de dita obra tant de la Iglesia com de donantli per tota la circumferencia, y damunt la Abadia, quals han co stej at dits Regidors. dels arrans de terra un palm de rabassa, 0 18. Ittem 10 fabricant que per a satisferli 10 rodapeu per la major seguritat de la obra, import de dita fabrica se li cedira per 10 menos donantli la mateix diametro, y gruixos de anys que se lliurara, 10 dret de vinte, 0 vinte­ parets que demostra la planta, formant per la na part de tots fruits de espiga, com son blat, part exterior sas pilastras ab la elevaci6, y ordi, segaı, civada, mill, canem, y altres de proporci6 que demane 10 art, que son quatre esta especie, que los vehints habitants, ter­ archs de torre per 10 exterior sens 10 chipitell, ratinents, y con resants culliran en la horta, y

URTX -263 terme de dit poble sens excepci6 de persona restituci6, y esmena de tots danys, y gastos; alguna, comensant en la cullita proxim vinent. Per tot 10 que atendrer, y cumpkirne obligan 19. Ittem sapie 10 fabricant que per la percep­ tots 105 bens y drets de ells, dita universitat, ei6 de dit vinte, que deura esser en garba, y sos particulars y terratinents actuals i esde­ 10 canem afeixegat, destinaran 105 Regidors venidors, y de qualsevol de ells a soles una persona, per a que junt ab 10 collector mobles, e immobles, haguts y per haver. que tindran vaigen a collectar 10 mateix vinte. Renunciant al benefici de noves constitucions 20. Ittem sapie 10 fabricant que per la seguri­ divididores, y cedidores accions, a la carta del tat de dita obra deura donar bonas, y sufi­ emperador Adria, y consuetut de Barcelona eients fiansas a coneguda de dits Regidors. que parlan de dos 0 mes que a soles se obli­ 21. Ittem sapie 10 fabricant que sera de sa gan, y a tota, y qualsevol altra Lley y Oret que obligaei6 10 pagar vint y sinch lIiures al corre­ valer, y ajudarlos puga, y a la que prohibeix 10 dor per son treball de encantar y rematar dita general renunciaci6. E 10 dit Anton Grau a fabrica, y al notari infraescrit trenta lliures per totas las ditas cosas present, accepte la la formaci6 de la present tabba, y salari del sobredita cessi6 de la percepei6 de dit Oret acte, 0 contracta que deura firmarse entre ell, de vinte, 0 vintena part de fruits de espiga y 105 dits Regidors, y 10 paper sellat necessari sobre expressats per 10 dit termini de vint y un per la present tabba, y original acte; Y ab dits anys, per 105 dits Regidors en virtut del dalt dit pactes diga qui dir hi voldra que al que per real Oecret, en nom seu propri, de dita uni­ menos anys de percibir dit vinte se obligara a versitat, particulars y terratinents del dit poble fer dita obra, se lIiurara la dita fabrica. Oats en imposat per la nova construcci6 de dita Iglesia Lleyda als sis dies del mes de mars de mil parroquial ab 10 modo, forma y pactes setcens sixanta tres = Ignasi Soldevila notari sObrenotats, a son favor feta, conve y promet = Y a mes es pactat entre ditas parts que no fabricar eo fer fabricar las ditas Iglesia y sia facultatiu a particular, ni terratinent algun Abadfa dins 10 dit termini de quatre anys del de dit poble de Alcoletge batrer ni esbatusar dfa present en avvant comptadas, y eumplir garbes sens que primerament hajan passat 105 dits pactes sens dilaci6, ni eseusa alguna, 105 experts del vinte, baix la pena de sinquan­ ab salaris de notari, y procurador acostumats, ta nou sous; y a mes degan avisar al vinte­ y ab restituei6 y esmena de tots danys, y gas­ nador al temps de vintenar al menos una ve­ tos. Y per major seguritat de tot 10 sobredit gada al any, y avisat aquest no anant a vinte­ dona en fiadors a Mariano Refıer, pages del nar sia facultatiu a dits particulars y terrati­ poble de Fondarella, y a Miquel Batiste nents vintenar sos fruits de que se deu pagar mestre de cases de esta ciutat, qui junts ab 10 vinte devant dos testimonis. Ittem es pactat dit Grau son prineipal, y a soles se obligan a que sia facultatiu al vintenador per a vintenar tot 10 sobredit; Y 105 dits Refıer, y Batiste de un tros a altre tant de seca, com de horta fiadors predits presents accepten 10 dit car­ ab cavalcaduras 0 carro, no donant dany, ni rech de fiansa, y prometen junt ad dit son petjudici a particular algun, pues en est cas principal, y a soles tenir, y cumplir tot 10 que no li sera facultatiu. Y ab dits pactes y no sens per dit son prineipal esta promes volent ells, prometen dits Regidors en nom de tots quedar tant obligats en tot eom 10 mateix son 105 predits vehints y terratinents, y en nom principal; Per 10 que atendrer, y cumplir ne seu propri, al predit Anton Grau, que 10 obliguen tots sos bens mobles, e immobles aobredit vinte ells y dita universitat, sos par­ haguts, y per haver. Renunciant a la carta del ticulars, y terratinents presents, y esde­ Emperador Adria que parla de dos 0 mes que venidors a soles li pagaran, y entregaran, y a soles se obligan, a la Lley qe diu que faran se ii pague de tots 105 sobreexpressants primerament siga convingut 10 principal que la fruits y grans de espiga en quiscun de dits vint fiansa, y al benefici de divididores y cedidores y un anys ab 10 modo, y forma en la sobrein­ aeeions; Y junts a tota y qualsevol Lley y Oret derta tabba, y pactes expressats sens dilaci6, que valer, y ajudar 105 puga, y a la que pro­ ni escusa alguna ab restituci6, y esmena de hibeix la general renunciaei6. I luran las ditas tots danys, y gastos, cedintli tots 105 drets, y parts a Oeu Nostre Senyor, y a sos sants qua­ aceions a ells, y als dits particulars, y terrati­ tre evangelistes tot 10 sobredit tenir, y eumplir. nents expectants, en virtud de Is quals drets, y Y Joseph Garefa corredor public y jurat de la accions puga 10 dit Grau percibir, y cobrar de present ciutat, mediant 10 jurament que te pres­ tots 105 sobrenomenats 10 sobredit dret de tat en 10 ingres de dit son ofici fa relaci6 qu ha vinte eo vintena part de dits fruits: E conve­ publicat la daıt ineerta tabba per 10 Iloch pub­ nen, y prometen dits Regidors en nom de dita lich y aeostumat de la present Ciutat a instan­ universitat, seu propri, y de tots 105 dits cia dels dalt dits Regidors, per 10 espay de vehints y terratinents actuals, y esdevenidors mes de trenta dies, y que no ha trobat mes li faran tenir, valer y pereibir contra qualsevols beneficios, postor que 10 predit Anton Grau, personas y estarne de evicci6 en tot cas, tant aquf com a tal de orde de Is mateixos de dret, com de fet, menos en 105 casos for­ Regidors se ha lliurat la dita fabriea a extinc­ tuits de pesta, guerra, lIangosta, y altres, ab ei6 de eandela per la pereepci6 de dit Oret de

URTX-264 vinte per dits vint y un anys. Lo que fonch fet apta, ni segons reglas, plano y perfil remata­ en la Ciutat de Llayda dia, mes y any predits da, se disputaria entre ells si estavan junts presents essent per testimonis Bonaventura obligats en dits respective noms a la rehedifi­ Pocorull notari real y Anton Grau corredor, los caci6, 0 be unicament 10 dit Batiste, per haver dos de la present ciutat. est de consentiment de Is demes construhit la Firmo actual porci6, y per conseguent venir sola­ Manuel Borras ment a son carrech dels dits Batistes 10 Miguel Batiste Mariano Renye acabar, y rematar la mateixa fabrica, y per ço Joseph Garcfa corredor per y entre las mateixas parts se han fet, Per dits Guasch, Cortasa, y Montserrat firmo convingut, y firmat los pactes seguents: Bonaventura Pocorull testimoni. Primerament los dits pare y fill Batiste: Per 10 Jo Ignasi Soldevila notari fas fer coneixer als que 10 enunciat Grau en 10 prop seguent dalt firmats, y que dits Borras, Batiste, pacte baix los oferira donar, junts a soles de Renyer, y Garcfa firmaren a sas proprias von grat y certa ciencia prometen, se obligan, mans, y per dits Guasch, Cortasa y y a carrech seu, dels seus, y del altre de ells Montserrat que afirmaren no saber de prenen 10 acabar y rematar a ses costes per escriurer y a sas voluntats firma per ells 10 dit tot 10 mes de septembre prop vinent la fabrica Pocorull testimoni. de la dita Nova Iglesia parroquial y Abadia al thenor dels mateixos plano, pactes, obra, y 6 perfil se expressan en 10 dalt chalendat acte, y a mes extra de Is dits pactes, plano y perfil 1764, desembre, 17 - Lleida se obligan fer y collocar a les conches de la Miquel Batiste i Porta i el seu fill Miquel mitja taronja de dita Iglesia los quatre Batiste i Miquel es comprometren amb Antoni Evangelistes de mitg cos, de guix bo ab sos Grau concloure I'esglesia d'Alcoletge el pr6- adornos de talla: Fer la escalinata de pedra xim mes de setembre de 1765. bona boixardada per a entrar a la mateixa AHPL, notari Ignasi Soldevila, manual 1764 Iglesia; y acabar y rematar la portalada de ella [sign.1066], foI.305r-307r. al thenor que esta formada: Donant tota la dita obra aixis la que vull se troba, com la que Dia setse del mes de desembre any de la en avant se construhira solida, y visurada, Nativitat del Senyor de mil setcents sixanta com en altre dels pactes en 10 mencionat acte quatre en la Ciutat de Lleida. continuats, se expressa, aixis que si finida, y In Dei Nomine Amen. Anton Grau mestre visurada per los perits se encontrava falsifica­ sabater de una, Miquel Batiste major, y da aquella en tot, 0 en part, degan ells dits Miquel Batiste menor pare y fill mestres de Batiste costejar tot 10 que se necessitara per cases tots de esta Ciutat de altra part. En vos reparos, 0 rehedificaci6, sens que per ço atenci6 que en 10 acte de imposici6, y como pugan petendrer cosa alguna del dit Grau, ni respectivament del Dret de vinte, 0 vintena de Is seus. part de tots fruits de Espiga que Deu donara, Ittem 10 dalt dit Anton Grau per 10 que los y se culliran en 10 espay de vint y un anys en referits Pare y fill Batiste dalt en 10 proxim 10 terme del poble de Alcoletge Bisbat y cor­ precedent capftol se han obligat acabar y regiment de dita Ciutat, fet y firmat en poder rematar la fabrica de la dalt expressada Nova del notari baix escrit 10 dia sinch de maig del Iglesia parroquial: De son grat y certa ciencia any prop passat mil setcents sixanta tres, per per si sos hereus y successors comve, y los Regidors, Universitat, y singulars per­ promet donar als mateixos Batiste, als seus, 0 sonas del dit Mique Batiste major, junt ab aque voldran mil vuitcentes lIiures barcelone­ Mariano Renyer pages del poble de ses ab quatre iguals pagues, ço es la primera Fondarella, com a fiansa, a fer y construhir a 10 dia primer de Gener, la segona 10 dia ultim ses costes en 10 mateix poble, una nova de març, la tercera 10 dia ultim de juny primer Iglesia parroquial y Abadia al thenor del plano vinents, y la ultima finida y visurada tota la y perfil expressats en 10 mateix acte: De la dita obra en 10 precedent pacte expressada qual se encontra vull construhida gran porci6. tot 10 que promet atendrer y cumplir sens Pero com respecte de esser a carrech dels dilaci6 alguna, ab salaris de notari y procu­ tres en dits respective noms, en la porci6 fins rador acostumats, y esmena de tots gastos vull construhida, se hajan ocasionat entre ells baix obligaci6 de tots sos bens. diferents disputas sobre si se podia haver Ittem es pactat entre ditas parts: Que no posat al estat que vull se troba ab menor cost obstant la promesa que 10 dit Grau en 10 que per ella se ha fet, y altrament per a pbviar precedent capftol ha fet de donar y pagar per las que vesosimilment se ocasionarian per las rahons en aquell contingudas als men­ son remate ya per 10 dalt dit motiu, y ya tambƏ cionats pare y fill Batiste, mil vuitcentes lIiu­ per la solides de dita obra al encontrarse fini­ res, y demes en 10 present instrument expres­ da per estar esta subjecta a visura en forsa sat, no enten per rah6 de aquest, 10 dit Miquel del dalt dit acte, y en cas de no encontrarse Batiste major per judicarse en manera alguna

URTX -265 de la quarta part dels fruits, que com a altre 7 dels compans li competeix en rah6 el sobre­ dit vinte, ans be li quedie ilesa la mateixa 1766, novembre, 7 - Lleida quarta part, cumplint aquest en tot 10 per ell Darrera visura de I'esglesia parroquial promes en 10 presente acte. Y aixf las ditas d'Alcoletge. Intervenen com a visors els parts lIohant y aprobant tots 10 dalt dits capf­ mestres Josep Burria, Josep Codolosa, Anton tols y tot 10 en ells contengut: De son grat y Balaguer i Anton Becardf, tots de Lleida. certa ciencia convenen y prometen la una AHPL, notari Ignasi SOldevila, manual 1766 part a la altra, y tos dos ad invicem totas las [sign.1068], fo1.219v-220v preditas cosas, y cada una de ellas aixis com a una, y altra pertany, atendre, y cumplir, y Sepan quantos la presente Escritura de reciprocament observar sens dilaci6 alguna, relaci6n de visorio vieren: como en la ciudad ab salaris de notari y procurador acostumats, de Lerida Principado de Catalunya, ay que y eS,ena de tots gastos per la altra de ellas, contamos a los siete dias del mes de noviem­ suportador. Per tot 10 que atendrer y cumplir bre, a ana del Nacimiento del Senor mil sete­ obligan a saber es los dits Batiste tots sos cientos sesenta, y seis. Ante mi Ignasio bens, y los del altre de ells a soles, y 10 dit Soldevila escrivano publico Real, colegiado Grau tots sos bens, mobles, e immobles, de Numero de los de Lerida, parecieron, y haguts y per haver. Renunciant aquelles al fueron personalmente constituidos Joseph benefici de dos, 0 mes que a soles se obligan, Burria de edad, que dijo ser de sesenta y y a la de cedidores accions, y junts a son nueve anos cumplidos, Joseph Codolosa de propi for sotmetentse a qualsevol altre secular edad de quarenta y ocho anos, Antonio tantsolament ab facultat de variar, a qualsevol Balaguer, de edad de cinquenta y un anos, y Lley y Dret que valer y ajudar respectivament Antonio Becardi de edad que assimismo dijo los puga, y a la que prohibeix la general ser de cinquenta y dos anos, los tres poco renunciaci6. E fan y firman las mateixas parts mas, 0 menos todos maetros albaniles de escriptura de ters en los llibres de Is tersos de esta ciudad de Lerida, y expertos para el la Curia del IlIustre Senyor Corregidor, de infraescrito fin nombrados, y elegidos esto Lleyda, 0 altra Curia, e Tribunal secular ab esto es, los dos primeros, por el muy IlIustre facultat de variar: volent que per dita escrip­ Senor Gobernador y corregidor de dicha tura de ters, ni al contrari no se fassa per judi­ Ciudad, y los dos ultimos por el Ayuntamiento ci, novaci6, 0 derogaci6 alguna al present de Bayle, y Regidores, y Sfndico procurador Instrument, ans be puga cada una reditas del lugar del Coletge del Corregimiento de parts usar de las dos obligacions, 0 que millor dicha Lerida, los quales mediante juramento los apareixera: construhint una y altra en a Dios Nuestro Senor, y a us santos quatro procuradors seus als notari, escripturas, y Evangelios sobre una senal de cruz en mano, nuncis de ditas curias per a firmar la dita y poder de mi dicho Ignasio Soldevila escriptura de ters: Prometent tenir per ferm, y escrivano de su buen grado, y espontanea agradable tot 10 per ells, 0 10 altre de ells voluntat hicieron la relaci6n extrajuizial de fahedor. Y iuran a Deu hi Senyor y a sos sants visorio siguiente; Esto es, que en el dfa de quatre evangelistes tot 10 sobredit tenir y ayer, quatro de los corrientes ellos relacio­ cumplir. E 10 dit Miquel Batiste menor, per nantes, se confirieron en dicho lugar de alclo­ quant es menor de vint y sinch anys, major letge a fin de ver, mirar, y reconocer, no tan­ empero de divuit ab 10 modo acostumat de Is solamente la fabrica de la nueva Iglesia par­ menors, renuncia al benefici desa menor edat roquial del dicho lugar hecha, 0 mandadad restituci6 inintegrum demanat, y promet que hacer por Antonio Grau maestro zapatero de per rah6 de sa menor edat. Ignorancia, ni esta ciudad, como acentista de dicha fabrica, facilitat, no fara, ni vindra contra cosa alguna sino que tambien la porci6n de obra construi­ del sobredit, ans be mediant 10 iurament que da des del dia veinte y quatro del proximo dalt te prestat y 10 que ara novament presta a octubre, que para la total perfecci6n de dicha Deu i Senyor, y a sos sants quatre fabrica en dicho dfa faltava construir, segun el Evangelistes cumplira y observara tot quant visorio que en este se practic6 por dichos dalt esta promes 10 que fonch fet en la dita Burria y Cadolosa, Gabriel Sernis, y Joseph Ciutat de Lleyda dia, mes y any predits pre­ Bardala, estos ultimos maestros albaniles de sents essent per testimonis Ignasi Turull esct la ciudad de Balaguer, por si estaba aquella y Agustf Biscarri mestre de cases, los dos de totalemnte concluida, y hecha segun regla de dita ciutat. buen albanil, y con toda firmesa; Y vista, y Anton Grau Miquel Batiste major reconocida atentamente dicha fabrica, tenien­ Miquel Batiste menor do presente el plano, perfil, y capitulaci6n de E jo Ignasi Soldevila notari fas fee coneixer la misma fabrica, de los que plenamente se dits contractats y que de sas proprias mans cercioraron, jusgan, y tienen por constante, han firmat 10 precedent instrument de con­ que la mencionada obra, no solamente queda tracta. concluida, y construida con la sOlides, y

URTX -266 firmessa, que se reqiere, y el Arte de buen mayo mil setecientos sesenta y tres, los albanil ensena, y estar arreglada en todo Bayle, Regidores, y procurador sfndico, que segun demuestran los plano, perfil, y capitu­ fueron en el pr6ximo dicho ano, assf en nom­ lac6n referidos, sin haver faltado en cosa bre del comun, como en el suyo proprio, y de alguna, si que tambien han encontrado, haver qualesquier de ellos a solas, de sus vezinos, hecho el fabricante onse palmos larga, sinco y tierras tenientes del termino del proprio de ancho, y uno de alto mas la dicha iglesia, lugar, con Real Oecreto de nueve de dissiem­ como y en la portada de esta, mucha mas bre mil setecientos sesenta, y dos para el fin arquitectura, 0 mejoras de 10 que demuestran de construhir una nueva Iglesia parroquial en el plano, perfil, y de 10 que tenia obligaci6n el propio lugar, y por los motivos, que en segfn la dicha contrata;: todo 10 que dicen ser aquel se expressan, se impussieron un dere­ assf verdad, no solo por la prcktica y pericia cho de veinteno de todos los frutos de espiga, tienen en cosas semejantes, y reglas les como son trigo, zebada, canamo, y otros ensena su Arte de albanil, sin6 que tambien semejantes, se cojieren en las tierras de su en fuerza del juramento que tienen arriba terminopor sus vezinos, 0 forasteros por el prestado, de todo 10 que fue por dichos exper­ espacio de veinte, y un anos; cuyo derecho, tos requerido lIevar auto publico feefaciente con la misma escritura, cedieron a Antonio como 10 hice en la dicha de Lerida, dia, mes y Grau maestro zapatero de Lerida, como ana arriba dichos, presentes a ello siendo por mejor, y mas beneficioso postor en publico testigos Buenaventura Pocorull escrivano subhasto, que se remat6 en presencia del Or. Real, y Antonio Francesch maestro errero, en Orets Ramon Panes conte y comdo para ambos de Lerida a esto lIamados este fin del muy IIlustre Senor Baron de Joseph Burria Mayals, entonces Gobernador, y Corregidor Antonio Becardi de esta ciudad con la obligaci6n de que dicho Joseph Codolosa Grau por el termino de quatro anos del dfa de Anton Balaguer mestre de cases la firma de dicha escritura en adelante con­ Ante mi Ignasio Soldevila escrivano que doy taderos, huviesse de fabricar en dicho lugar fe conocer dichos otorgantes, 0 relacionantes, una nueva Iglesia parroquial, y Abadia segun y que de sus propias manos firmaron la pre­ el Plano, y perfil, que se le entreg6, y bajo las sente relaci6n de visorio. condiciones expressadas en la capitulaci6 se halla inserta en la propria escritura, entre las 8 quales se halla; la de que el fabricante huviesse de entregar la obra concluida fuese 1766, novembre, 8 - Lleida vista, y reconocida, a satisfacci6n de peritos; Els regidors d'Alcoletge reben en casa del Y respeto, que en distintas ocasiones notari de Lleida Ignasi Soldevila i de mans estandose fabricando dicha obra, se ha d'Antoni Grau les claus de I'entrada principal hecho reconocer por peritos, y darla estos de la nova esglesia construida en Alcoletge. siempre por buena, y ultimamente se hisso AHPL, notari Ignasi SOldevila, manual 1766 reconocer por medio de quatro expertos [sign.1068], fo1.220v-222v albaniles, de los que nombr6 dos el dicho muy illustre Senor Gobernador, y Corregidor, En la ciudad de Lerida, a los ocho dias del y los otros dos, los antedichos Regidores, mes de noviembre, afio del nacimiento del haviendo estos hecho relaci6n en poder de mi Senor mil setecientos sesenta y se is, Miguel dicho escribano en el dfa de ayer, por la qual Cortasa, Manuel Borras Regidores, y Baltasar consta, estar dicha fabrica concluida, y Plana procurador Sfndico, todos del lugar de arreglada a los antedichos plano, perfil, y Alcoletge, ausente Francisco Mor bayle, por capitulaci6n, segun arte de buen albanil, y estar al presente enfermo, convocados, y ahun haver hecho mucho mas de 10 que era congregados con permiso, y licencia del Muy de su obligaci6n, segun que de la misma IlIustre Senor On. Francisco Crespo Ortis, relaci6n, de que se hallan sercionados, cons­ cavallero comendador de Moratalar en la ta. Por tanto los dichos Regidores y Sindico Orden de Calatraba, Mariscal de Campo de procurador en los arriba dichos nombres; de los exercitos de su Magestad, Governador su libre, y espontanea voluntad, por sf, y militar, y Polftico de la Plassa, y castillos de demas vezinos, y cultivantes del termino de Lerida, y corregidor de la misma, en el estu­ dicho lugar, reconociendo la buena fe al dicho dio de la casa del infraescripto escrivano, Antonio Grau presente, dandose por con­ teniendo Ayuntamiento, y aquel representan­ tentos, y satisfechos de la dicha obra, 0 fabri­ do unanimes, y conformes, y ninguno de ellos ca, aquella la acceptan mediante la Real y discrepante, en nombre del comun, suyos verdadera entrega que el citado Grau hace al propios y de todos los particulares, y tierras referido Miguel Cortassa Regidor decano, de tenientes de dicho lugar. la lIabe de la Puerta Principal de la citada Por quanto con escritura, que pass6 ante el Iglesia en presencia del escribano, y testigos dicho, e infraescripto escribano en sinco de infraescriptos, la que tom6. E combienen, y

URTX -267 prometen dichos Regidores, y Sfndico procu­ vat que mes avall se dira me ha donat y pagat rador en los arriba dichos nombres, no pedir dit Comu eo los Regidors y Sfndich mas cosa alguna al dicho Grau, ni Procurador sobre expressats per aquell la recombenirle en juicio, ni fuera de el por raz6n suma y cantitat de quatrecentes Iliures de dicha fabrica, loando, aprobando, ratifican­ barceloneses. Y son per part del preu de la do, y confirmando la arriba calendada escritu­ sobre mencionada campana, y per la primera ra de imposici6n, y cessi6n del derecho de paga vensuda, 0 que vingue a terme 10 dia de veinteno, y todos los pactos, y condiciones en Tots Sants del any proxim passat de mil set­ ellos contenidos, y de no apartarse de ello ço cents sexanta y sis. Lo modo de la paga de cargo, y obligaci6n de todos los bienes, reddi­ dites quatrecentes lliures barceloneses es tos, y emolumentos de el comun de dicho que aquelles les confesso haver rebut de Is lugar, suyos proprios, y de los demas vezinos, nominats Regidors y Sfndich Procurador en y cultivantes del termino del propio lugar y de diner comptants realment y de fet a totes mes cada uno de ellos a solas muebles, y sitios llibres voluntats ab una sola paga. De 10 que havidos, y por tener, renunciando a qua­ ne tinch firmat recibo a favor dels mateixos lesquiera leyes, y derechos, que valer, y Regidors y Sfndich Procurador, qual recibo favorecer les puedan, y a la que prohibe la vull que vage compres y embegut en la pre­ general renunciaci6n. Y assf 10 otorgaron, y sent apoca per quant una mateixa cantitat no firmaron, presentes a todo siendo por testigos aparegaestar satisfeta y pagada dos ve­ Alberto Claver escriviente, y Joan Domengo gadas. Y aixf renunciant a la excepci6 de la fideuero, ambos de Lerida, a esto lIamados. non numerata pecunia, no haguda, y no rebu­ Manuel Borras regidor da, y de no ser esta la veritat del fet, y a tot Por dichos Cortasa, y Plana firm6 Albert altre dret y lIey que ajudarme puga fermo y Claver testigo otorgo la present apoca en dita ciutat dfa, Ante mi Ignasio Soldevila escribano que doy mes, y any dalt dits preterits essent per testi­ fe conosco dichos otorgantes que dicho monis Joan Fenosa mestre sastre, y Pasqual Borras firm6 de su mano y por dichos Cortasa Tubau negociant los dos vehins de Lleyda a y Plana que afirmaron no saber escribir y de estas cosas cridats, y pregats. su voluntad firm6 por ellos la presedente Adjutori Mestres campaner. escritura dicho Claver testigo. 10 9 1767, febrer, 10 - 1767, febrer, 10 - Els Regidors d'Alcoletge es comprometen amb Et mestre campaner de Calat Adjutori el campaner Adjutori Mestres pagar-Ii les Mestres reconeix ha ver rebut dels regidors restans 420 lliures que ii devien, del total de d'Alcoletge 400 l/iures com a primera paga de 820 que era el preu d'una campana comprada les 820 lliures que costava la campana rea­ per I'esglesia, en tres pagas iguals, els dies de litzada pel temple de la vila. Tots Sants dels anys 1767, 1768 i 1769. AHPL, notari Antoni Olives i Sirach, manual AHPL, notari Antoni Olives i Sirach, manual 1767 [sign.8S3], fol.3r-3v 1767 [sign.8S3], fol.3v-4r

In dei Nomine Amen. Sia a tothom manifest In dei Nomine Amen. Sia a tothom manifest com en la ciutat de LLeyda Principat de com en la ciutat de Lleyda Principat de Cattalunya als deu dias del mes de febre any Cattalunya als deu dias del mes de febre any del Naixement del Senyor de mil setcents del Naixement del Senyor de mil setcents se­ sesanta y set. Yo Adjutori Mestres campaner y xanta y set. Nosaltres Pere Palau Regidor vehf de la Vi la de Calaf Bisbat de Vic, y de Decano de la Vila de Alcoletge, y com a tal present en esta de Lleyda trobat De mon grat regint la vara de dita Vila, Joan Gener altre y certa sciencia confesso, y en veritat regidor, Balthasar Planes Sfndich Procurador regonesch haver rebut de Pere Palau Regidor del Comu de aquella en 10 present, y corrent Decano y de Joan Gener tabe Regidor en 10 any; en dits noms: Atenent, que per ser a present y corrent any de la Vila de Alcoletge y notori manifesta la necessitat que en la ocur­ de Balthasar Planes Sfndich procurador del rencia present hi ha de posar al campanar de Comu de dita vila presents, que pagant per dit la nova Iglesia Parroquial de dita Vi la una comu, y de part del preu de una campana de campana de major sonido y grandaria, que la coure de per de tretse a catorse quintas a que tenen las que son al campanar de la rah6 de sinquanta, y sis lIiures la quinta, que Iglesia antigua, a fi de que ab major comodi­ Yo 10 mateix Adjutori Mestres a dits Regidors tat los Parroquians y vehins de aquella, des y Sfndich Procurador, eo del Comu de la men­ de ses respectives cases y hasiendes oigan cionada Vila de Alcoletge los ne tinch venuda tocar als Divinos officis celebradors en dita per 10 preu de vuitcentes, y vint lIiures mone­ nova Iglesia y poder acistir a ells, y en espe­ da barcelonesa, que ab 10 modo sobre incin- cial a la misa del dia de precepte, per qual

URTX -268 motiu, y altres que s6n per la prudent, y chris­ ci6n, deputado por el muy ıılustre Cabildo de tiana concideraci6 sabian, y coneguts havem la misma para la poblaci6n de dicho termino, comprat en nom del comu de dita vila, a y cuidado de la infrascripta fabrica, respeto de Adjutori Mestres campaner infrascrit una que en cumplimientp de la resoluci6n tomada campana de pes qatorse quintas, 0 altres por dicho Cabildo acerca de dicha poblaci6n numero mes cert a rah6 de cinquanta, y sis IIiu­ debe construirse Iglesia para el culto Divino, y res cada un quintar, per 10 preu de vuitcentes celebracion de los oficios Divinos, en el pa­ y vint IIiures barceloneses, y com de dit preu rage se ha senalado de dicho termino en que se vos estiga devent al present la cantitat de empiezan ja a construirse las casas que han quatrecentes, y vint lliures de dita moneda, de formar el lugar, para dicho fin se mand6 diem quatrecentes y vint IIiures, per quant les formar la taba, y publicada en numeroso con­ restants quatrecentes lliures les teniu curoso de albaniles para concederse el pagades y de nosaltres rebudes, segons que assiento de la obra al que por menos precio aixi es de veurer de la apoca per vos firmada, quisiere fabricar dicha iglesia y abadfa de y rebuda en poder del notari infrascrit 10 dia ella, con los pactos de la misma taba, y segun present, y altrament al temps de dita compra el plano y perfil para dicho efecto formados, y fou convingut, y pactat que de la cantitat como entre varias mandas que se ofrecieron, adeudada, 0 que de vos deuria per rah6 de no se hall6, quien quissiese obligarse por aquella compra. Se degues firmar a favor menor precio a la dicha construcci6n, y fabri­ vostre, y per nosaltres en nom del comu de carla, que el infrascripto Pablo Tico albanil dita vila un acte debitori, y volent com es just vezino de lugar de Alcoletrge, que ofreci6 cumplir 10 convingut, y promes Per tant de hazer la obra con arreglo a los pactos de nostre grat y certa sciencia en los noms sobre dicha taba, por el precio de tres mil ochocien­ referits, y en 10 nom, y veu del Comu de la tas libras, por tanto ofreciendo satisfacer a expressada vila confessan deurer y voler dicho Tico las dichas tres mil ochocientas pagar a Adjutori Mestres campaner y vehf de libras por el rpecio en que se ha rematado la Vila de Calaf del Bisbat de Vic per a les dicha obra, assf como vaia exequtando aque­ referides quatrecentes, y vint IIiures IIa, a proporci6n de 10 que huviere trabajado, barceloneses. Y s6n per les causes, y rahons no pudiendo adelantar mas el trabajo, ni contengudes en 10 preludi de est acte. Hes obligar a su pago, que segun alcancen los que en los relatats noms prometem pagar y medios projectados para hazer efectiva dicha portar dins casa vostra, 0 de vostrum procu­ partida conviene, y promete a dicho Pablo rador com sia dins del present Principat ab Tico presente, y el mismo Pablo Tico a dicho tres iguals pagues fahedores la primera per 10 Sr. Comisionado atender, cumplir, y observar dia de tots Sants mes propvinent; la segona los pactos y condiciones contenidos en la de dit dia a un any que sera 10 primer de dicha taba, de tenor siguiente. Pactos y condi­ novembre de mil setcents sexanta y vuit y la ciones con los quales se ha de arreglar el tercera y ultima per semblant diada del any asentista, que quisiere entender en la fabrica mil setcents sexanta y nou, sens dilaci6, ni de la nueva Iglesia y abadfa de la misma, son escusa alguna ab los salaris de notari, y como se siguen = Primo sepa el asentista que procurador acostumats ab esmena de tots ha de ser de su cuenta el abrir todos los danys, y gastos als quals se dega estar y simientos de la obra conforme demuestra la creurerse al sol jurament, 0 simple paraula planta de la Iglesia, y abadfa, 0 casa de cura, vostra [ ... l y hasta IIegar a encontrar con el terreno s6li­ do, y firme para que despues de IIenos los 11 mismos zimientos, y al tiempo de plantear en fino quede medio palmo de retreta por 10 este­ 1765, gener, 27 - Lleida rior, y otro medio palmo por 10 interior = Mas Pau Tico, mestre de cases d'Alcoletge, con­ sepa el asentista, que abiertos, que esten los tracta amb el Capftol de Lleida l'edificaci6 de zimientos en la forma, que se ha dicho, sera I'esglesia de Val/fogona de Balaguer. de su obligaci6n, y debera IIenarlos, y bien ACL, notari Antoni Pocurull, manual 1765 a enripiados, hasta IIegar a anivelar con el piso 1768, vol. 10, fol. 7r-11 r. de la Iglesia = Mas sepa dicho asentista, que IIenos que esten los notados zimientos Sea a todos manifiesto, como en la Ciudad de debera plantear en fino toda la obra Lerida a los veinte y siete dias del mes de susodicha, sin que pueda anadir, ni quitar en henero de nacimiento de Sr. De mil setecien­ todas las dimensiones de la misma, assf en 10 tos sesenta y sinco. EI ıılustre Sr. Dr. largo y ancho de toda la fabrica, como en 10 Francisco Girbes, Pbro. Can6nigo de la Santa ancho de la nave, y profundidad de capillas, y Iglesia de dicha Ciudad Sub. De la Pia sacristfas, y espesor de las paredes = Mas Almoina de dicha Santa Iglesia a la que sepa el dicho asentista, que sera de su pertenece el termino de Vallfogona, y anne­ obligaci6n, y debera librar, y sentar en su cor­ xos con pleno dominio, y omnimoda jurisdic- respondiente lugar, y parage correspondiente

URTX -269 todos los socalos, y contras6calos, y basas de la casa del cura se hallan altas hasta el de piedra, que se necesitaran para La dicha segundo piso, y uqe assı estas, como las de fabrica de la nueva iglesia susodicha, havien­ la Iglesia son malas, sin que pueda sobre do de ser dichos s6calos, contras6calos, y ellas continuarse la otra por los defectos de basas de piedra buena, y de la mejor calidad, esta mal trabajadas, por no estar bien apaga­ que se halle a dos horas distantes en con­ da la cal de mortero de ellas, por ser gorda y torno de aquel parage, y sera de su desigual y mal triada la arena, y mal pastada obligaci6n, y cargo labrar abujardada la la argamasa, como y por haverse mojado piedra, que ha de servir, y emplearse en los poco las paredes al tiempo de su construc­ mismos socalos, y contras6calos, y la que ha ci6n, de 10 que indefectiblemente se ha segui­ de servir, y emplearse en las basas debera do, que estan rebentadas dichas paredes, y ser atallantada con tallante de dientes = Mas esquerdadas por diferentes partes, por no sepa el asentista, que las basas las debera hazer union la argamasa con las piedras por hazer de la orden toscana, como demuestra dicho motivo de ser mal pastada, y juzga el el perfil = atestante, que aun haran mas movimiento las paredes con la humedad, respecto al que 12 haziendo essa avivar la cal, que no esta apa­ gada la hara estufar, y rebentar mas, y assı 1765, maig, 18 - L1eida entiende el atestante, que si se continua Josep Burria visura les obres realitzades pel sobre dichas paredes la obra de necesidad mestre Pau Tica en I'esglesia de Vallfagona. ha de arruinarse la fabrica, afiadiendo assi ACL, notari Antoni Pocurull, manual 1765 a mismo, que el embigado de la casa de la aba­ 1768, vol. 10, fol. 33rv dia en el primer piso de la tramada arrimada a la Iglesia, no es de provecho, ni puede sub­ En la Ciudad de Lerida a los diez y ocho dias sistir por ser 10 que tiene visto, y la practica, y de mes de maio afio de mil setecientos pericia tiene en las cosas de su arte, y ofifio sesenta y sinco. Joseph Burria maestro de albafiil, y ser esta la verdad en fuerza de albafiil de la Ciudad de Lerida de ed ad que juramento, que tiene prestado. De todo 10 que dixo ser de sesenta y siete afios cumplidos dicho Juaquin Berga apoderado susodicho mediante juramento que prest6 a Dios nues­ mer requiri6 Ilevara autho publico fee faciente, tro Sefior, y a sus quatro Santos Evangelios como 10 hize presentes siendo por testigos el sobre una sefial de cruz en mano de mi el Venerable Ignacio Pocorull clerido, y el escribano infrascrito, a instancia de Juaquin Magnifico Miguel Soler ciudadano honrado de Berga y Vidal escribano Real de Numero y Barcelona escribiente ambos vezinos de Colegio de dicha Ciudad S[ndico de Cabildo dicha ciudad de Lerida a esto lIamados. de Dean, y Can6nigos de la Santa Iglesia de Joseph Burria atestante la misma constituhido con escritura que pas6 Juaquin Berga y vidal Pror. Instante ante mi dicho escribano como escribano de los negocios de mismo Cabildo el dia veinte, 13 y tres de deciembre de mil setecientos sesen­ ta y dos hizo la relaci6n extrajuhizial, y 1773, maig, 11 - L1eida atestaci6n siguiente: esto es que haviendose Maria Biscarri i Miquel Batiste i Miquel, conferido el dia quinze de los corrientes a mestres de cases, contracten l'edificaci6 de la instancia de IIlustre Dr. Francisco girves arce­ nava esglesia de Vallfagana de Balaguer. diana de Ribagorza Dignidad y Can6nigo de ACL, notari Antoni Pocurull, manual 1773 a dicha Santa Iglesia, en nombre de 1776, vol. 12, fol. 18r-21 r Administrador de la Pia Limosna de la misma, a quien tiene entendido el atestante, que Sea a todos manifiesto, como en la Ciudad de pertenece el termino despoblado de Lerida a los onse dias del mes de Maio del Vallfogona, en la Iglesia, y abadia, 0 casa nacimiento de Nuestro Sefior Jesuchristo de para el cura, que en dicho termino se esta mil settecientos setenta y tres. EI IIItre. Dr. construiendo a fin de ver, reconocer, mirar, y Agustfn Montull Pbro. Can6nigo de la Santa visurar la obra de dicha Iglesia, y casa para el Iglesia de dicha Ciudad Administrador de la cura que tiene a su cargo Pablo Tico maestro Administraci6n de Pia Almoina de la misma Albafiil, y haviendo seguido, y atentamente deputado por el muy IIltre Cabildo de Dean, y mirado, y reconocido la dicha obra ha encon­ Can6nigos de dicha Santa Iglesia con deli­ trado que las paredes de la iglesia citada por beraci6n Capitular tomada el dia veinte y tres la parte de enfrente se encuentra alta, hasta de Deziembre del afio pasado mil settecien­ el pavimento de la calle, y por la parte de tos setenta y dos de una parte, y Mariano atras veinte palmos mas alta que la rahiz de Biscarri, y Miquel Batiste menor de dies terreno, 0 simiento, hasta anivelar conel piso Maestros albafiiles de dicha Ciudad de otra. de la Iglesia, e iguales al nivel las de los lados Atendiendo que con escritura pass6 ante mi con la de la parte de atras, y que las paredes el infrascrito escribano el dia veinte y siete del

URTX -270 mes de enero del ano pasado de mil sette­ el nivel de el piso de la iglesia deberen los cientos sesenta y cinco; el "Itre Or. Francisco asentistas volver a plantear en fino dandoles Girves Pbro. Can6nigo de la referida Santa a las parades exteriores tres palmos de espe­ iglesia Administrador entonces de dicha sor y quedara medio palmo de retreta por administraci6n de la Pia Almoina dio el acien­ adentro, y por fuera, y a los a atajos de las to de la fabrica de la Iglesia que debıa edifi­ capillas les daran de espesor cinco palmos, carse en el lugar de Vallfogona que dicho como demuestra el plano = Item que plantea­ Cabildo Senor Jurisdiccional, y Campal del da la Iglesia y sacristia con sus capillas, y proprio lugar, y su termino havia resuelto subida para el coro, y campanas como poblar, y efectivamente se hallaban ya edifi­ demuestra el plano deberan los asentistas cadas varias casa a Pablo Tico Maestro lebantar todas las paredes de tres palmos de albanil vecino dellugar de Alcoletge, quien se espesor de buena mamposteria hasta anive­ oblig6 a darla concluida con la casa 0 abadia lar con los arcos de las capillas por la parte para el cura por el precio de tres mil ocho convexa, y que las pilastras interiores de la cientas libras barcelonesas como en dicha iglesia hayan de levantar como demuestra el escritura se contiene, a que efectivamente se perfil, como tambien las envocaduras de las dio principio levantandose los cimientos para capillas, volviendo sus arcos en las capillas la dicha obra, pero como haviendo tenido de ladrillo 0 piedra debastada = Item que noticia el Cabildo que era aquella defectuosa hechos los arcos = !tem que hechos los arcos dispuso pasara perito a reconocerla que efec­ deberan continuar las paredes hasta IIegar a tivamente la encontraron tal, y de tan poca el aciento del alquitrabe, y deberan sarquear subsistencia que no podia asegurarse sobre el alquitrabe friso, y cornisa, y el banquillo por ellos la fabrica. De suerte que es preciso todo el interior de la obra como demuestra el abrirles de nuevo y deshazer 10 fabricado para perfil = Item que sarqueada cornisa y ban­ la seguridad de la nueva obra, que dio motivo quillo deberan continuar las paredes hasta el para suspenderse aquella, y como se nece­ rafe de el texado, dexando los buecos de ven­ site para el Culto Oivino, y dar asistencia tanas en los lunetos como demuestra el per­ espiritual a los vecinos de dicho lugar de fa­ fil, y las puertas para entrar y subir al coro y a bricarse Iglesia en el mismo, no pueda servir las campanas, y han de dexar una puerta la obra empezada se ha mandado formar para la sacristia con una ventana, como nuevo plan, y perfil para dicho efecto: Y vistos demuestra el plano, y el perfil, y la ventana de estos por dichas partes han ofrecido dichos la sacristia deberan poner rexa de hierro = Mariano Biscarri, y Miquel Batiste menor de Item que concluidas las paredes deban asen­ dias tomar a su cargo la dicha obra hasta su tar los rafes sobre ellas de texa y de ladrillo entera conclusi6n, y On. Agustfn Montull por todo el recibnto de la obra, y sacristia y Can6nigo Comisionado susodicho entregar­ sentados los rafes cubrir toda la obra, ponien­ les dos mil se is cientas sinquenta libras do buenos tirantes y tixeras y sus traveseros barcelonesas por todo el coste de ella sı de de se is en seis palmos, y sobre los trabeseros materiales como de peones, y maestros, las latas, y sentar las canales sobre las latas tanto de albanileria como de carpinteria a y las cubiertas sobre las canales que solapen hierros y demas necesario con los pactos medio palmo la una sobre la otra ası las siguientes. Primeramente deberan dichos canales como las cubiertas, y que la carena asentistas demoler toda la obra que se halla principal haya de eser de tejas maestras, y hasta 10 mas profundo de los cimientos por bien amorterada, y toda la madera bien claba­ estar mal construidos, y ser distinta la planta da = Item que concluido el texado deban que se ha de executar = Item que demostra­ tabicar todas las bovedas y tambien la de el dos que estan todos los cimientos viejos piso de el coro con hieso, y ladrillo de dos far­ deban los asentistas plantear una iglesia fas dexando sus lunetos en las bovedas para sobre el mismo terreno retirando el frontis de las ventanas y deberan falsear los arcos por ella hasta anivelarle con linea de la calle, con­ debaxo de la boveda a la correspondienzia de forme el plano que se les entregara sin faltar las pilastras dexando las bovedas, y los arcos en cosa alguna observando todas las medi­ de raspado a punto de blanquear con hiezo das ası en 10 ancho, como en 10 largo, y grue­ blanco = Item que concluidas las bovedas, y sos de paredes dandoles a los cimientos un pechina deberan correr el banquillo, cornisa y palmo mas de espesor hasta anivelar con el friso, y alquitrabe por todo el recinto de 10 inte­ piso de la Iglesia = Item habiertos todos los rior de la obra = Item que concluido el cor­ cimientos en la forma dicha, y hasta encontrar nisamiento por todo el recinto de la obra con el terreno s6lido y firme deberan los deberan baxar de raspado todo 10 interior de asentistas IIenarlos con buena mamposteria, la obra hasta el pabimento y deberan hacer y y argamasa bien enripiados y apisonados, la sentar todas las mesas de los altares, pila cal que este bien apagada, y la mescla de la bautismal, y de agua bendita y las gradas de cal y arena sera dos capasos de arena y uno el presbiterio = !tem que deban hacer la de cal, y IIenos que esten los cimientos hasta escala para subir al coro, y las campanas

URTX -271 la Iglesia, coro y sa­ hasta la engorfa con su varanda de hiezo, y pasadas las vobedas de Presbiterio; otras ladrillo, y su balustrada para el coro = Item cristfa con la pechina del se halle toda las que deban hacer la fachada con el campa­ trescientas libras quando de la Iglesia terragui­ nario como demuestra el perfil de el frontis, y obra exterior e interior dentro, y concluido el todas las esquinas de la obra de piedra pica­ xada, y raspada por restantes ducientas sin­ da apunta de escoda con sus contra esquinas campanario, y las concluida toda la obra, = Item que hecho todo en la forma dicha quenta libras luego por expertos y recivida por deban balnquear con hiezo blanco todo 10 vista y reconocida de dicho IlIustre interior de la obra con paleta 0 con liana hasta los senores comisionados que no se les sa­ lIegar al pabimento dexandolo bien brunido y Cabildo, con la intelligencia plazo hasta que hava sin costuras = Item que concluido el blanqueo tisfara el segundo en 10 que debfa hacer deban pabimentar toda la iglesia con ladrillo cumplido enteramente en los demas, siendo bien juntado y sentado con argamasa = Item en el primero, y assi al Cavildo hazer ver y que deberan poner los asentistas puertas a siempre facultativo en qualquier estado que se sus expensas asf en la puerta principal como reconocer la obra dicho IIlustre On. Agustfn en las sacristia, y en la subida de el coro con halle, todo 10 que susodicho, y dichos toda la herramienta necesaria para dichas Montull can6nigo y Miguel Batiste assentistas puertas, y ventanas como tambien clarabias Mariano Biscarri, y cumplir por 10 que acada de escatr6n en las ventanas de los lunetos prometen atender ni escusa alguna con para dar luz a la iglesia, y en la 0 del frontis, parte toca sin dilaci6n, notario y procurador acostum­ y reconocida a satisfacci6n de peritos = Item los salarios del y enmienda de todos que deberan poner los asentistas todos los brados, con restituci6n y costas por 10 que obligan z6calos, y vasas que han demostradas en el danos, intereses, can6nigo comisionado perfil interior, y exterior de piedra de a saber dicho senor de dicha administraci6n de la siendo de quenta de los vezinos de dicho todos los bienes muebles y reditos havidos lugar el conducirla al pie de la obra, como Pia Almoina sitios derechos, y acciones qua­ tambien todos los demas materiales a excep­ y por haver, vozes, y dichos Biscarri y Batiste ci6n de el agua, y debiendolos comprar, y pre­ lesquier que sean suios propios [ ... l siendo por venir los asentistas en los parages mas asentistas los Berga escribano real del c6modos, y cercanos = Item es pacto que la testigos Juaquin de dicha ciudad y Agustfn portada que demuestra en el frontis hava de Colegio y numero de la mis ma. ser tambien de piedra de Arbeca atallantada Ricart escribiente Mantull canonigo Almoyner con tallante de dientes = Item con pacto que Or. Agustfn - Miquel Batiste toda la fachada del frontis debe ser de mam­ Marinao Biscarri posteria real por filadas picada a punta de 14 escoda, y fileteada poniendo tizones de tre­ cho a trecho = Item pacto que la Iglesia que 12 - Lleida va planteada debera tener de largo noventa 1776, maig, i Josep Cod%sa, mestres palmos de luz y treinta y sinco de ancho la Francesc Orobitg visuren /a nova esg/esia de nave, y sinco de fondo las capillas en cada de cases, Ba/aguer uno de los dos lados, y altura 10 que demues­ Vallfogona de Antoni Pocurull, manual 1773 a tra la planta, bien entendido que respecto a ACL, notari 12, fol. 312v-313r las capillas 0 arcos de ellas deberan en la 1776, vol. altura proporsionarse a quatro por siete, y el de Lleyda als dotse dies del mes frontis de la iglesia debera elevarse por sus En la ciutat del Naixement del Senor de mil lados hasta igualar el rafe de la misma Iglesia de maig, Any y sis. Francesch Orobitg, para su uniformidad dandole la elevaci6n del setcents setanta cases de Lleyda, visor elegit per 10 tfmpano como demuestra la planta = Item que mestre de Agustf Montull Canonge de la Sta deberan los asentistas tener concluida, y per­ IlIustre Or. dita ciutat, Administrador de la feccionada toda la obra en el termino preciso Iglesia de de la Pia Almoyna de la de dos anos contaderos desde el dia de oy en Administraci6 ab 10 IIlustre Or. Bonaventura de adelante = Item dicho On. Agustfn Montull, mateixa, junt de dita Sta. Igleisa, deputats can6nigo comisionado conviene, y promete a Guiu Canonge Capftol de Oega, y Canonges dichos asentistas darles y entregarles dichas per 10 IIlustre ab deliberaci6 Capitular presa 10 dos mil se is cientas sinquenta libras de la propria y quatre de desembre deultim; y barcelonesas con los plasos siguientes, es a dia vint mestre de cases de dita ciu­ saber quinientas libras barcelonesas el dia Josep Codolosa, nomenat per part de Mariano presente; quinientas libras quando se halla la tat, visor Biscarri tambe mestre de cases de aquella, fəbrica al arranque de los arcos de las capi­ la fabrica de la nova Iglesia de lIas_, otras quinientas libras al estar la obra asentiste de a efecte de visurar, regoneixer y toda igual a la corniza; trescientas libras al Vallfogona, Iglesia per si se troba, 0 no cons­ estar cubierta toda la obra de la Iglesia, y de mirar dita 10 estipulat en la contracta fir- la Sacristfa; otras trescientas al estas truhida segons

URTX -272 mada sobre la construcci6 entre parts de dit 15 illustre Sr. Administraci6 de una, y dit Mariano Biscarii, Y Miquel batiste mestre de 1776, maig, 12 - Lleida cases de esta ciutat de altra, rebuda per 10 Mariano Bisearri reeoniJix haver rebut el total notari infrascrit 10 dia onse de maig del any de les 2.650 lliures per la eonstrueei6 de I'es­ mil setcents setanta y tres, los quals mediant glesia de Vallfogona. jurament que prestan a Oeu Nostre Sefior, y ACL, notari Antoni Pocuruıı' manual 1773 a a sos quatre Sants Evangelis sobre una 1776, vol. 12, fol. 313r-v seiial de la creu en ma, y poder de mi 10 notari infrascrit a instancia de dits Sr. Or. En la ciutat de Lleyda als dotse dies del mes Bonaventura de Guiu Canonge de maig, Any del Naixement del Seiior de mil Administrador predit, y el dit Mariano setcents setanta y sis. Jo Mariano Biscarri Biscarri, fan la deCıaraci6 seguent, es a mestre de cases de Lleyda, de mon grat, y saber: Que 10 dia sinch de is corrents mes y certa ciencia confesso, y en veritat regonech any, se confereixen en la dita nova esglesia a favor del Molt Iııustre Capitol de Oega, y del Poble de Vallfogona, y havent vist, atenta­ Canonges de la Santa Yglesia de dita Ciutat, ment, mirat, y regoneixer aquella, y tot 10 for­ Administrador de la Administraci6 de la Pia mal, y material de sa fabrica, tenint present la Almoyna de la mateixa, ausent, present per 10 contracta firmada sobre ella dalt calendada, mateix 10 ııluestre On. Bonaventura de Guiu han encontrat que esta treballada segons art, Pbre. Canonge de la propria, que del modo y regles de ella, y ab la solides, y seguritat, infrascrit me ha donat, y pagat, y Jo he rebut corresponent, per tenir esta 10 espesor de dos mil siscentes sinquanta ııiures barcelone­ parets que deu tenir segons dita contracta, y ses, y son per 10 total import del preu fet de la en efecte en ella no se ha encontrat 10 menor Yglesia del Poble de Vallfogona propi de dita moviment, aixf en 10 exterior com en 10 interi­ Administraci6, que jo devia construhir per dita or de la obra; y tambe han vist tot 10 tocant a quantitat, segons los pactes, plano y perfil, y la fusteria, y serralleria, tant de la teulada, ab los pactes expressats en la contracta, que com de les portes, y demes que ere a car­ en rah6 de dita fabrica, se firma entre parts rech del asentiste, y han encontrat que tot del IIlustre Or. Agustf Montull Canonge de dita esta treballat segons art, y ab la perfecci6 Santa Iglesia, deputat per dit IlIustre Capftol, que preve la contracta, y sols han reparat, Administrador predit de una; y Miquel batiste que les meses de les capelles son estretes, y menor de dies mestre de cases de la referida de poca bolada, de conformitat que dehuen ciutat, y jo mateix Mariano Biscarri de altra, en abansarse cosa de mitg palm en fora, fentse actes del notari infrascrit 10 dia onse de maig una mitja caiia per tot 10 ruedo de elles, enra­ del any mil settcents setanta y tres, y dita jolantles, 0 allisantles per sobre, deixant 10 quantitat sem devia entregar ab los plazos bueco corresponent per 10 encaix de la ara, y explicats en dita contracta, y 10 ultim a mes que 10 paviment de dita Iglesia se deu despues de vista, y aprobada la obra com reseguir, y tornarse a sentar los quadrats que quede executat, segons apar de la relaci6 estan movedisos, deixantlos ab la solides que han fet Francesch Orobitg, y Joseph necesaria, y en la porta principal per a que Codolosa mestres de cases de esta ciutat en tinga la seguritat que deu tenir, se deu posar acrtes del nottari infrasctir 10 doa present. Lo una falleva de peu, encarcellada al piso de la modo de la paga de dites dos mil siscentes mateixa Iglesia, y tambe en la escala, que se sinquanta lIiures barceloneses es que les he troba alguna esquerda de poca consideraci6, rebut de mans de dit IIlustre Or. Agustf causada segons se compren, per estar des­ Montull Canonge en diners comptant real­ cuberta la lIuna de ella, y rebrer la aigua de ment y de fet a totes mes lIibres voluntats ab les plujes se deu manifestar aquella, y reco­ diferents partides de que tinch firmats dife­ lIarla, component algunes graoneres que rents recibos, que ab 10 present cancelo y estan mogudes, y no arriban a collar a la anullo [ ... ] essent per testimonis Francesch paret. Tot 10 que diuhen ser aixf, y 10 que Orobitg, y Joseph codolosa mestre de cases entenen de dita obra segons Oeu, y sas con­ de dita ciutat. ciencias per la practica y pericia que tenen Mariano Biscarri. com a coses de son Art. Oe tot 10 que dits Or. Bonaventura de Guiu Administrador predit, y 16 dit Mariano Biscarri requeriren a mi 10 dit notari me ııevas acte publich fee facient, que 1765, agost, 26 - Lleida fou fet presents essent per testimonis Joseph Josep Burria i Jaume Ayma quantifiquen el Tries pages, y Lluch Miret manobre, los dos eost de les obres de la nova esglesia de de Lleyda residents. Llardeeans Francesch Orobitg - Joseph Codolosa On. Ventura de Guiu Cange. Admr. - Mariano AHPL, notari Miquel Roig, manual 1765 Biscarri [sign.983], fol. 126.

URTX -273 En la Ciudad de Lerida Principado de AHPL, notari Jacint Gig6, manual 1765 Cattalufia a los veynte y seis dias del mes de [sign.625], fol. 2r-3r agosto del afio contado del nacimiento de MART! I SOLSONA, Francesc: Loreto en la nuestro Sefior esuchristo de mil settecientos vida de Llardecans, Lleida, Ajuntament de sesenta y sinco. Ante mi Miquel Roig Llardecans, 2000, p. 131. (referenciat) escrivano Real Collegial de numero de la En la Ciudad de Lerida Principado de Ciudad de Lerida infrascrito, y de los infras­ Cattalufia oy que contamos a los treinta dias critos testimonios parezieron personalmente del mes de desiembre del anyo del Joseph Burria de edat, segun dixo ser de Nacimiento del Sefior mil Setecientos sesen­ sesenta, y ocho afios, poco ma, 0 menos, y ta y seis. Presente de mi Jacinto Gigo por las Jayme Ayma de edat, segun dixo ser, de authoridades Appca, y Real escribano publico sesenta y s.inco afios tambien poco mas, 0 de numero, y collegio de la nombrada ciudad menos, ambos arquitectos de la misma ciu­ de Lerida abajo escrito, y en presencia de los dad de Lerida los quales mediante juramento, infrascritos testigos pareci6, y fue personal­ que ambos prestaron, a Dios nuestro Sefior, y mente constituhido Ignasio Pont Nunsio asus Santos quatro Evangelios, sobre una Jurado de la Villa de obispa­ sefial de cruz en mano, y poder de mi dicho, do, y Corregimiento de Lerida el qual en pre­ e infrascrito escrivano, a instancia, y reque­ sencia de dichos e infrascritos testigos passe rimiento de Ram6n Cornador Regidor decano a tomar dicha relaci6n, al nombrado Ignasio del lugar de Llardecans del corregimiento, y Pont nuncio referido que mediante el jura­ obispado de Lerida, hizieron, aunque extra­ mento que tiene prestado en el ingresso de juhicialmente la relaci6n siguiente, a saber es: su oficio hizo en la forma, y modo siguientes Que haviendo sido preguntados ellos dichos = Que si bien es verdad que en la relaci6n Joseph Burria, Y Jayme Ayma arquitectos por que en tantos del proximo passado mes de el predicho Ram6n Cornador regidor sussodi­ noviembre hizo en poder del Dto. Antonio cho; quanto podr[a importar el coste de la Temple escribano publico de dicho numero, y Iglesia parroquial nueva con la abadia, 0 casa collegio de Lerida de resulta de haver sub­ para el cura, que se intenta fabricar en dicho hastado el aciento de la fabrica de la Iglesia lugar de Llardecans, a tenor del plano, y per­ de Llardecans; supuesto que siendo ensendi­ fil que para este effecto se ha hecho, y que da la candela dio la ultima manda de doze mil dias atras se entreg6 a ellos declarantes, y seis cientas noveinta libras Miguel Batiste tienen ahun en su poder a fin de calcular el mahestro albafiil de la misma ciudad de coste podrfa importar dicha Iglesia con la Lerida, y por esto libro dicho asiento en favor Abadia: dixeron, y declararon que haviendo del expresado Miguel Batiste; con todo como calculado sobre dicho plano, y perfil, el coste el declarante haya referido sobre este asump­ de dicha Iglesia, con la Abad[a, segun Dios, y to le queda la duda de si hera 0 no ensendida sus conciencias, y pericia tienen en su arte de la candela al tiempo de dar la expresada arquitectura assendera el importe, y coste de manda el nombrado Miguel Batiste, pues no la misma Iglesia con la Abad[a, al tenor del pudo verlo a causa del grande concurso que planoy perfil, a la cantidad de catorce mil seis­ havia en el proprio parage que se hizo el sub­ cientas setenta, y nueve libras diez y nueve hasto, y respecto de haver Ilegado a noUcia sueldos chatalanes, poco mas 0 menos. De de el declarante que por causa de su relaci6n todo 10 que el mismo Ram6n Cornador regi­ se hayan seguido, 0 esperan seguirse varios dor del predicho lugar de Llardecans, me debates, y gastos entre el Comun de dicho requiri6 a m[ dicho e infrascrito escrivano, le lugar de Llardecans, y el referido interesado: diera testimonio publico, fee faciente, que fue Por tanto a fin de sanear su consiensia fecho en la presente ciudad de Lerida, d[a, declara que 10 que supusso en la relaci6n que mes, y afio arriba referidos, siendo presentes hizo en poder de dicho Temple escribano por testimonios Francisco Burria y Joseph sobrereferido fue en vista de algunas vozes Larrosa los dos maestros arquitectos de que oy6 el declarante de hallarse ensendida dicha ciudad, a 10 sussodicho lIamados. la candela al tiempo que di6 la manda el Joseph Burria = por no saber escribir Jaime referido Miguel Batiste; Pero la verdad es que Ayma firmo de su facultad el declarante no vio, ni pudo ver, por causa Francisco Burria testimonio del grande concurso que se hallava, y hav[a en el proprio parage que se hizo el subhasto 17 pues por este motivo no pudo ver al tiempo de la manda de si hera 0 no ensendida dicha 1765, desembre, 30 - Lleida candela que es 10 que para aquietar su con­ Ignasi Pont, nunci de Torres de Segre, declara siensia puede decir, y la verdad por el jura­ judicialment que en el moment d'entregar a mento tiene prestado en el ingreso de su ofi­ favor de Miquel Batiste l'adjudicaci6 de les eio = De cuyas cosas del nombrado Ignasio abres de I'esglesia parroquial de Llardecans, Pont nunsio sobre referido requiri6 a m[ dicho na va veure si estava 0 na encesa la candela. notario le diera testimonio publico fee faciente

URTX -274 de dicha relaci6n como 10 hize en dicha ciu­ acceptans, y a qui estos voldran la construc­ dad de Lerida en el dia, mes, y ano y lugar ci6 de la dita nova iglesia al tenor de dita con­ arriba referidos. Haviendo sido a todo pre­ tracta, la qual iglesia en 10 dia se troba en part sentes por testigos Francisco Mulet texedor a punt de cubrir, offerintıos, perç6, com en vir­ de lino de la Villa de Aitona obispado de tut del present los offereix las ditas quatre mil Lerida, y Joseph Castells alpargatero de nou centas lIiureas barcelonesas cobradoras Lerida a 10 sussodicho lIamados y rogados. de cent en cent lIiuras mensualment conforme asf 10 aprueba el infrascrito escribano de su se adelantara la obra de dita iglesia. Qual mano propria. revestiment de asiento de dita obra, mediant Ignasio Pont nuncio esta quantitat fa aixis com millor dir, y pensar se pot ab los pactes infrascrits y seguents = 18 Primo es pacte, que en quant a dita fabrica de la refferida nova iglesia tantsolament deura dit 1773, gener, 8 - L1eida Rosanes, y companfa continuarla, conciuirla, Ramon Salat, mestre de cases de I'Albi, y deixarla conforme era obligaci6 de dit Salat, cedeix la continuaci6 i acabament de I'obra de y est tenia offert y promes en dita contracta I'esglesia parroquial de Llardecans a celebrada per ell, y dits Comu, y Credenci Rosanes, Francesc Rubi6 i Climent Comissionats de la que estan ya plenament Bastons, amb els mateixos pactes i condi­ enterats = Item es pacte; Que cobrant dit cions en que havia estatcontractada. Rosanes, y companfa cent lIiuras mensuals, AHPL, notari Antoni Casanoves, manual 1776 com dejen, cumplint 10 refferit, deuran estos [sign.436], fol. 3r-5v. donar, y pagar a dit salat, 0 als seus, vint y zinc lIiuras barcelonesas en cada quatre En nom de Oeu Amen. Ramon Salat, mestre mesos, que continuaran la obra fins a fer 10 de cases vehf del Poble del Albi, corregiment compliment de trescentas, deu lIiuras, quatre de Montblanch, y de present en esta ciutat de sous, y sis diner barcelonesos, y perç6 los L1eyda trobat; Attenent,y conciderant, que ab cedeis 10 dit Salat tots los materials que en 10 acte rebut en poder del notary de la vila de dia tenia previnguts, y existents per la dita Flix, dia, mes y any en aquell notats, mediant fabrica de la Iglesia = Item es pacte que sem­ la contracta en 10 mateix acte insertada de la pre y quant sera menester 10 haverse de con­ que los contrahents se troban plenament ferir dit Salat en dit ploble per fet de dita obra, entreats, 10 Comu, y comicionats de la fabrica durant esta, dega asistir personalment, de la nova esglesia del poble de lIardecans inmediatament de ser avista = Item es pacte; corregiment de esta ciutat, donaren y con­ que en 10 cas de faltar dit Comu, y cediren al publich subhast la construcci6, 0, Comissionats als pagos mensuals sobredits, fabrica de dita nova iglesia y abadfa per dega estar de cara dit Salat, y perç6 sera habitaci6 de son rector, a dit Ramon Salat, tambƏ de la obligaci6 de dits Rossanes, y mediant catorce mil setanta sich lIiures companfa, 10 haver de cumplir all6 que venia barceloneses be que deuria cumplir en dita a carrech e incumbia a dit Salat en reh6 de la contracta y asiento, cobradoras de aquells per obra de dita Iglesia. Y a dits pactes fa dit Salat mesadas; esto es cent lIiures en cada mes, 10 referit revestiment de lexpressat asiento, segons se por veurer mes extens de la ref­ cedint, y transferint a dit Rossanes, y com­ ferida contracta a que se fa relaci6; Pero com panfa tots sos drets, y accions, y que en virtut dit Salat per altres indispensables ocupacions de dita contracta en quant al acabament de de altre part no li sia facil cumplir en dita con­ dita fabrica tenia adquerits, de Is quals junts, y tracta, no obstant de tenir dita iglesia, en part a solas pugan usar en judici, y fora de ell com a punt de cubrir, y haver encontrat qui 10 millor lis convinga, y demanar exigir, y cobrar desempenaria per haverli offerit los infrascrits mensualment del predit Comu, y comissio­ Cracensio Rosanes, Francesch Rubi6 y nats las dites cent lIiures barcelonesas men­ Clement Bastons continuar al tenor de dita suals fins al cumpliment de dites quatre mil contracta, y conciuir perfectament la fabrica nou centas lIiuras, y nomes y las meteixas de dita nova Iglesia tant solament donantlis, y que espectaba cobrar al mateix Salat abans cedintlos quatre mil nou centes lIiures exigi­ de la present contracta, y del rebut, y cobrat, doras de dits Comu, y Comissionats, y en firmar apocas albarans y altres cauthelas [ ... l; defecte de estos del mateix Salat sempre que dient,e intimant a qualsevols personas aquf aqeulls cumpliran dita contracta en rah6 de la intimarse dega el que ab la sola ostenci6 de fabrica de dita Iglesia, cobradoras de cent en la present regonegan en avant a dits cent lliuras mensualment. Per ç6 y altrament Rossanas, y companfa per asentistas de la de san grat, y centa siencia, dona, cedeis, conclusi6 de ditas obras de la nova iglesia transfereix, y transporta a favor dels referits tantsolament com antes debfan a sit Salat; Cresencio Rosanes, Francesch Rubi6 y Prometent ferlis valer y tenir dita obra, yestar­ Clement Bastons mestres de cases vehins de losne de forma, y legal evicci6 per contractes la present ciutat a estas cosas, y mes avall propis, seu quasi contractes fets, y obligats

URTX -275 suas propias. Qbligant per ço tots los bƏns tanto en la rehedificaci6n de los reparos como mobles, e inmobles haguts, y per haver ab en el total de cada una de las fabricas proyec­ totas las renuncias de dret necesarias, y ab tadas, con separaci6n de el valor que tendran jurament lIargament. Y dit Cracensio Rosa­ los materiales de ambas Iglesias, despues de nes, Francesch Rubi6, y Clement Bastons su demolici6n, y es como se sigue: presents a estas coasa, acceptant dita con­ Medici6n por menor de la extensi6n, 0 capaci­ tracta ab los pactes, modo, y forma predits. Y dad y estado que tiene la iglesia parroquial de prometen junts, y a solas cumplir a tot 10 la villa de Benabent, en el Principado de sobredit [ ... l. En testimoni del que aixis ho Catalufia, obispado de Lerida. otorgan, y firman dites parts en dita ciutat de 19. Largo de la misma por su interior, desde la Lleyda, Principat de Catalufia als vuit dies del pared testera, hasta el pies de el presbiterio mes de janer, any de la Nativitat del Sefior de 95 palmos, y medio, y de ancho 0 diametro 36 mil set cents setanta tres, essent present a tot palmos justos, y el presbiterio tiene de largo, 10 sobredit Yo 10 notari infrascrit, y per testi­ o fondo hasta el retablo de el altar mayor, 26 monis Joan Roig escultor, y Francisco Esteve palmos, y en el mesmo ay una capilla por pages los dos en dita de Lleyda residint, y a parte, de 11 palmos de ancho, y los mismos est fi cridats, y regats. E yo 10 mateix notari de fondo, y que detras de el altar mayor, esta dono fee coneixer a dits contrahents, que han la sachristia, que su ancho es de 28 palmos, pasta a firmar la present de sa propria y de profundidad 13 haciendo una figura respective ma. quasi de un semicfrculo, y por 10 exterior un Ramon Salat Francesch Rubi6 cascaron combexo. Crasençio Rosanas Climent Bastons 29. Qtro si en 10 interior de el cuerpo de la misma hasta el presviterio, tiene la formaci6n 19 de tres capillas por parte, y una de estas las ocupa, la puerta de la Iglesia, que el hancho, 1787, juny, 24 - Lleida o diametro de las mismas es de 23 palmos, y fnforme de I'estat i possibfe rehabilitaci6 de defondo 2 palmos, y 4 dedos, y ha dichas I'esgfesies de Benavent i Vilanova def Segria. capillas las friza 0 cubre un arco apuntado de ACL, Caj6n 19, carpeta 3, fol. 3r-8r canterfa de el mismo espesor 0 profundidad, de las mismas, y en su intermedio, 10 ocupan En virtud del nombramiento, que el Muy ıııtre, mas pilastras rotundas, que suben asta el y Rdo. Cabildo de la presente Ciudad, se ha harran que de la b6veda, que su relieve 0 sa­ servido conferirme, para el reconocimiento, y lida, es de 2 palmos continuando sobre estas visura, de las Iglesias Parroquiales, de la villa los arcos, correspondientes, para la mayor de Benavent de el Segria y de la de Vilanoba seguridad de la misma, adbirtiendo en esta, de el mismo. Situadas, en el Corregimiento, y una endrija vertical muy antigua, consideran­ obispado de la misma, y vajo el juramento do por el presente, no tener riesgo alguno, que tengo prestado en poder y mano, de el igualmente se advierte que en la b6veda ay Sr. On. Antonio Macia, Alcalde mayor de dicha un aujero echo a mano de 13 palmos de largo ciudad; y haviendoseme presentado una y 12 de ancho, y tiene 2 palmos de rosca, y la instrucci6n de 10 que avia de practicar en mi misma esta cubierta de losas pero muy dete­ comici6n, pase en dichos citios el dia 11 de riorada por faltarle quasi de el todo dicho junio de el presente afio, y practicadas las dili­ enlosado y ha mas el estar cargado de hier­ gencias correspondientes, en ambas Iglesias yas, y raizes de distinta espesie, igualmente segun la instrucci6n, de la extenci6n 0 capaci­ se advertido que en el campanario donde dad, de cada uno de los templos, en su largo, existe la campana esta caido el arco, y el tfm­ y ancho como igualemnte de todos los pano de encima de este, y reponer algunas reparos correspondientes, que por menor se losas en la barvacana para el rafel . dini en los capftulos siguientes, y serciorado 39. Qtro sf y las paredes que sostienen el de todo 10 harriba expuesto el dfa 14 de el estrivo de la b6veda tienen de latitud, 0 espe­ mismo, me presente ante el Sr. Alcalde asien­ sor, 10 palmos y medio, sin contar los dole presente como havia practicado las dili­ machones, de la parte exterior, unidos con las gencas ariva expuestas, y con esto mand6 mismas, que su relieve, es de 2 palmos, y 2 compareser a Miguel Bautista y Migueı, peri­ dedos, advirtiendo, que el tfmpano de la to nombrado por su Sefiorfa, y acto contfnuo pared testera por la parte exterior esta se nos entreg6 por el mismo Sr. Alcalde los desmoronada en 10 mas alto que ha corta planos y perfiles de ambas Iglesias junto con diferencia sera de 5 palmos de altura advir­ la relaci6n dada por el mismo Miguel Bautista, tiendo que toda su fabrica, tanto interior como y una instrucci6n para nuestro gobierno: Y exterior y b6veda es de canterfa vien labrada. haviendonos conferido ambos peritos, para 49• Qtro sf, el coro esta de el todo derruido, tratar y resolver 10 mas combeniente con la sostenido con dos puentes quebrados, que a individualidad que se pide, resolvimos de los extremos existen quatro bueltas con sus comun aquerdo la declaraci6n, y calculo, respectivos maderos, que la longitud de dicho

URTX -276 coro es de 28 palmos, y de el ancho de la necesario, su coste .... 42 iL. 10 ss. misma Iglesia, faltandole ha este un ramo de 2. Por el coste de reponer las losas que se la escalera de nueve gradas, y respecto de advierte faltan en la barvacana de el cubierto de que la dicha escalera, des de el coro continua la b6veda para poder hafianzar el rafel de el asta el cubierto de la Iglesia, y estar de el tejado a imitaci6n de 10 demas, su coste .... 35 II. todo descubierta, faltandole el cubierto, y ser­ 3. Por el coste de quitar los pedazos de radura correspondiente, respecto de que esta enlosado que hay encima de la b6veda por esta construida en el espesor interior de las estar de el todo deteriorados, y sacar las ier­ mismas paredes introduciendose por ella las yas, y raizes que estan introducidas en las aguas pluviales. juntas de las piedras de la misma y construir Q 5 • Otro sı se hase indispensable, el sarrear, y un rafel de ladrillo con mortero, y hieso, en blanquear 10 interior de la referida Iglesia, a toda la circumferencia de la Iglesia cubriendo fin de que por este medio quede el templo de esta a teja lIena con buen mortero, logrando Dios con la seguridad, comodidad, y hermo­ con este fin el hevitar el grave peso de la sura que corresponde, respecto de que su b6veda, y su filtraci6n, que con menos gastos extensi6n, es suficiente, para la cavida de las puede lograrse su reparo, en 10 sucsecivo y personas de comuni6n degun la relaci6n de el su coste sera de .... 377 II. 10 ss. cura parrociio, Don Francisco Pons, que su 4. Por el coste que tendra el bolver ha pasar numero hasiende a 300 personas, y contando el arco de el campanario de tres palmos de los que no allegan a comulgar, en todos rosca, de canteria con su remate correspon­ hasciende a 350 y respecto de el calculo que diente, y de la mesma calidad, donde en el tenemos sacado, de los palmos, superficiales dfa existe la campana importa .... 32 II. 15 ss. que compone la misma, que son 3438 hasta 5. Por el importe que tendra el rehedificar el el pie de el presviterio, sin contar la extensi6n tfmpano en la pared testera de la mesma se de las personas que pueden ocuparse en el devera levantar de buena manposteria presviterio, y coro, que ha ras6n de 9 palmos hareglada esta la cuspide 0 cari na de el teja­ superficiales, que ocupa una persona, pue­ do, que la altura en el medio proporcional es den caber 382, y que haviendo medido la de 5 palmos formando el mismo bertiente, referida Iglesia por la parte exterior su longi­ que su coste es .... 54 II. tud es de 39 varas, y su ancho 14 varas 3 pal­ 6. Por el coste tendra el reedificar la escalera mos, y su altura, por 10 interior desde su pavi­ que sube desde el coro, al tejado subiendo mento asta la b6veda 13 varas y 2 palmos. las paredes de ladrillo y mortero de 16 pal­ Q 6 • Otro sı que la distancia que ay des de la mos de largo por ambos lados, y 2 de ancho Puerta de dicha Iglesia asta la primera casta y 8 de alto en su medio proporcional y su de la villa y mas proccima son 475 varas, y tejadillo, con el ara y puerta y herramienta continuando la medici6n asta la puerta de la correspondiente su valor .... 30 II. 5 ss. cassa, y propia havitaci6n de el cura parroco 7. Por el importe que tendra el rehedificar el es de 566 varas lineales. Atendiendo que coro junto con el ramo de la escalera que falta para havitar 10 intrancitable de dicha distan­ y que para el mismo se necesitan 2 qua­ cia, en tiempo de nieves 0 lIubias, se puede rentenes para puetas, y ha mas 12 filas de a engravar de cascajo, el sitado camino, para 30 palmos para el suelo, ha provechando facilitar su trancito en los tiempos harriva para esto tres maderos que existen en el expuestos, y que hatendidas las circunstan­ mismo, y los dos Puentes que estan rompidos cias, por los casos que pueden haconteser, se devan quitar y que estos pueden servir ya de noche, como de dıa, por 10 que dista, la para valagostes a la barandilla de el mesmo referida iglesia del mencionado pueblo. comprando otro quaranten para pasamano y Q 7 • Otro sı que en vista de la capacidad, y solera, pasando las bueltas de yeso y cascos robustes de la misma ha excepci6n, de los dejandolo bien bruFıido, y las bueltas y reparos, expuestos de parte de harriva, que escalera blanqueado, y rematado como cor­ rehedificados, estos como corresponde, en la responde su valor es de .... 86 II. 10 ss. moda y forma que en hadelante se expresara, 8. Por el valor que tendra el sarrear de yeso con la individualidad posible; Declaramos que pardo todo el interior de la Iglesia, y sachris­ la expresada Iglesia quedara con la firmeza, tia serrando antes todos los aujeros, y endri­ comodidad, y hermosura, suficiente, para jas que se lIegaron ha descubrir, y despues residir en ella. blanquearlo con yeso blanco de la mejor cali­ Calculo por menor coste, que tendran, en la dad, con la liana y bien bruFıido, entendien­ rehedificaci6n, de los reparos harriva dose en todo de manos y materiales como expuestos de manos y materiales, hasta vien andamios, su coste 445 II. dejarlo pertectamente concluido y es como se Suman los referidos reparos .... 1130 II. 10 ss. sigue: Con la inteligencia que si la Iglesia actual no 1. Por el coste de bolver a serrar el pedazo de puede existir por los motivos hariva expresa­ b6veda que esta demolido, de dos palmos de dos, y que se aya de construir, el nuevo tem­ rosca de ladrillo, cal, y hieso con 10 demas plo proiectado, por Miguel Bautista, que cons-

URTX ə277 tituiendo este en el sitio que se tiene seiiala­ nario de dos ojos aunque desmoronado. do en la propria villa 0 lugar, y haviendolo cal­ 4. Qtro sı y visto dicho hedificio con todo culado en la forma que corresponde decimos cuidado como de parte de harriva lIevamos que su intrincico valor es de 6800 iL. Atendiendo expresado, se ve hevidentment que amenaza que construiendo este, se hase presiso el una total ruina, a causa que la b6veda y pare­ demoler el actual, y poderse valer de 105 mate­ des de la misma se estan desplomando, sin riales para su su construcci6n, y segun la que en ella se pueda hazer el menor, ni maior instrucci6n es preciso sersiorarnos de su valor reparo, para su subsistencia; 10 primero para haser el revaje correspondiente, de el total porque , aunque las paredes, y B6veda sean de a aquella, y que con estas notfcias 105 de cantenira, estan sin uni6n, porque el mate­ interesados, estaran savedores, para su govier­ rial que las unıa es de el todo polvo, y por 10 no; y visto con el cuidado que corresponde interior de las mismas estan de el todo sepa­ sacando ha parte el trabajo de demoler, y 10 radas, y por dichos motivos, se ve manifiesto que puede resultar bajo un juicio prudente de­ el riesgo que hamenaza, pues un gran peda­ cimos que su valor es de 600 II., que revajado zo de b6veda entrando a mano izquierda se de el coste total, resta su valor 6200 II. Y para esta caiendo de el todo y el resto de la misma que conste donde convenga damos la presente con unas endrijas grandes, y hamas se declaraci6n en Lerida a 24 de junio de 1787. advierte que las paredes de 105 lados, y fron­ Igualmente se haze ostenci6n de las diligen­ tera, se van de el todo separando, que sus cias practicadas en la Iglesia parroquial de rajas, 0 endrijas, quasi ha lIegar al pavimento Vilanova de el Segria, sitia en el Cor­ de la misma: y en una palabra que para hevi­ regimiento, y Qbispado de Lerida; como se tar todo riesgo en 10 sucsecivo, somos de manifiesta al principio de esta declaraci6n, y parecer, que se desmonte, 0 derive aquellas es como se sigue: porciones de fabricas, que de el todo esta Medici6n por menor de la extenci6n, capaci­ caiendo, por 10 que podia suseder inpensada­ dad, y estado que tiene la Iglesia parroquial mente, el harimarse alguna persona 0 per­ de la villa de Vilanova de el Segria en el sonas por aquella parte. Principado de Cataluiia, Qbispado de Lerida. 5. Qtro sı en vista de dicha ruina decimos, que 1. Largo de la misma por su interior desde la indisoensablemente, se deve construir un puerta, hasta el pie de el presbiterio, 65 pal­ nuebo templo, en otro paraje c6modo, podien­ mos y medio, y de ancho, 31 palmos y medio, dose valer, de 105 materiales de aquel, y de y el fonda de el presbiterio asta la pared una extenci6n competente a proporci6n de el testera donde harri ma el altar major 29 pal­ numero, de feligreses de el mismo, y que mos, formando un cemicfrculo, que su segun relaci6n de el mismo cura parroco, don diametro es el mesmo ancho de la Iglesia, y Juan Casses, y Pla, hasienden al numero de por su exterior 0 parte combexa forma un cas­ 190 105 que comulgan, y junto con 105 que no caron todo de canteria. hallegan a comulgar hasienden a 300 per­ 2. Qtro sı en el cuerpo de la longitud de la sonas poco mas 0 menos. mesma contando desde la puerta hasta el pie 6. Qtro sı supuesto, se ha de construir, nuebo del presbiterio, ay dos capillas por ambas templo en paraje c6modo, y de una extenci6n partes, que su ancho, 0 diametro es de 14 competente, a proporci6n de 105 feligreses palmos, y de fonda cada una en particular, 6 hariva expresados, y visto el plan y perfil palmos y 3 dedos, y ha mas tiene la sachris­ proiectado por Miguel Bautista parese sufi­ tia separada, que su ancho es de 29 palmos ciente, y no superfluo su extenci6n para la y de fondo 12 y medio, que por 10 interior de cabida de las personas hariva expresados, y la misma, se suvia al pulpito, y que en el inter­ haviendolo medido y calculado, en la forma medio, 0 divici6n de las capillas se manifiesta que se requiere, hatendiendo ha las sircun­ una pilastra rotunda, que su relieve es de 1 stancias correspondientes a dicho lugar de­ palmo y siete dedos, formando en su pie, un cimos que su valor es de 5550 iL. Y suponien­ pedestal, sin vasamento ni corniza, cargando do que 105 materiales de aquel, pueden en las mismas, sus respectivos arcos para servir, para este, y haviendo calculado, para sostener la b6veda. a ser el revaje correspondiente, de el total de 3. Qtro sı se advierte que en la misma havia aquella, y con estas notfcias, 105 interesados un coro en alto de 14 palmos de sondo, y de estaran savedores para su govierno: y visto el mesmo ancho de la Iglesia con su escalera, con el cuidado que corresponde, sacando y las paredes que sostienen el estrivo de la haparte el travajo de demoler dicha fabrica, b6veda tienen 9 palmos y medio de espesor, y 10 que puede resultar bajo un juicio pru­ y las dos paredes testeras, de el frontiz, y dente, decimos que su valor es de 350 II., presbiterio tienen 7 palmos, que toda la cons­ que revajado de el coste total de la nueva trucci6n de dicha fabrica, es de canteria, fabrica, resta su importe total la cantidad de tanto por 10 interior como por 10 exterior como 5200 II., Y para que conste donde convenga igualmente la b6veda, y la misma esta cubier­ damos la presente declaraci6n, en Lerida a ta de losas en forma de gradas, y su campa- 24 de junio de 1787.

URTX-278 Notes

'Arxiu Historic i de Protocols de Lleida (a partir d'ara 17lbid., fol.1 r-2v i foI.3r-4r. AHPL), notari Joan Cases, manual 1727, [sign. ,aArxiu Capitular de Lleida (a partir d'ara ACL), 477], fol. 117. Possiblement el carrer es deia de Deliberacions de 1755 a 1760, fol. 148v. Cendrosa, actualment de la Tallada que va des del 19AHPL, notari Ignasi Soldevila [sign.1060], fol.72r- Palau Episcopal a les escales de la Seu. 73v. 'AHPL, notari Joan Cases, manual 1735, [sign. 'OTot i axi, com a capitulant de I'esgləsia, el 23 485], fol. 308-309. d'agost de 1761 Josep Burria va rebre 200 IIiures 'Arxiu Diocesa de Lleida (a partir d'ara ADL), acompte de les obres del temple: AHPL, notari Josep Documents d'Aitona (sense inventariar), manual Castell6, manual 1761 [sign.511], foI.313-315. 1735, fol. 60. ""[... ] Por tanto yo dicho Miguel Bautista de mia 'En la partida de baptisme d'un fill de Josep Biscarri espontanea voluntad confieso y reconozco a , nebot aquest de Maria Biscarri, əs la padri­ vosotros dichos hermanos Biscarri y vuestros en na del nad6 Francisca Batiste, la seva tia, la dona socios y companeros en dicho aciento de las obras de Maria Biscarri que era la filla de Miquel Batiste de dicha segunda Pila y contrata arriba concertada; Porta "natural de Targa obispado de Solsona": ADL, por tres iguales partes, y porciones de toda aquella Liber decimus quintus Battizatorum in anno 1783 contrata referida, assi en el trabaxo, como en la ecclesia parochiali Sancti loannis de Platea civitatis ganancia de ella, como y tambiən en caso de per­ I/Ierda, initium sumens a die vigesima nona decem­ dida por tres iguales partes de esta, tocando una a bris, fol. 250r. cada uno de nosotros. Y por mayor seguridad de 'AHPL, notari Francesc Paris, Concôrdies i capftols dicho asociamiento, y compania convengo en que matrimonials, 1730-1749 [sign. 886]. fol. 36r-38v. se haga una arca con tres IIaves, y que cada uno de 'En 1743 el documentem venent una terra a Cosme nosotros tenga una para poner los caudales resul­ Fontanas per 140 IIiures, i Miquel surt com "domi­ tantes de dicha contrata, y que no se habra aquella factor in oppido de Soses habitator": AHPL, Fons hasta que nosotros tres 10 sepamos, y queramos Torres de Segre, notari Ignasi Dolcet i Estopa, ma­ por que no se extravien caudales algunos de dicha nual 1743 [sign. 1243]. fol. 2v, 23 de desembre. compania. [ .. .]": AHPL, notari Francesc Mir6, manu­ 7AHPL, notari Jacint Julia, manual1749, [sign. 773], al 1761-1762 [sign.813]. foI.15v-17r. Sobre aquest fol. 3r i ss, del 31 d'octubre. contracte i obra hi ha tambe documentaci6 a l'Arxiu albid, fol. 194v-195r, el29 de setembre de 1749. Municipal de Lleida (a partir d'ara AML), Caja 1568, 9AHPL, notari Jacint Julia, manual1750, [sign. 774]. Obres Publiques (papeles sueltos), Pon!. fol. 106v-1 07r. Tambe va vendre el 9 d'agost a Joan Destaquem una apoca de 600 IIiures "a cuenta del Ribes, de Soses, un pati i una terra en la partida de ultimo tercio de la obra de la misma pila del puente". la Plana: foI130r-131v. 22ACL, Caj6n 19, carpeta 3, fol. 45r-52v. "ADL, Lligall num. 38g. 23AHPL, notari Miquel Roig, manual1760 [sign.978]. "PUIG, Isidre: "La darrera activitat constructiva a la fo1.218. Seu Vella i /'arquitectura a la L1eida del segle XVIII", 24 Ibid. , manual 1761 [sign. 979], fol. 279v. a Seu Vella, Anuari d'Histôria i Cultura, num. 4, 25lbid., manual 1764 [sign.982]. foI.179r-180v. 2002-2003, Lleida, Associaci6 Amics de la Seu "Ibid., manual 1750 [sign. 967], fol. 129v. Vella de Lleida, 2003, p. 202 i ss. 27AHPL, notari Miquel Roig, manual 1752 [sign. "AHPL, notari Ignasi Soldevila, manual 969]. fol. 172,29 d'octubre de 1752. 1756[sign.1055], fol.21 r- ss. EI cost del temple 2BAHPL, notari Ignasi Soldevila, manual 1765 [sign. serien 4.400 lliures. 1067], fol. 235, 24 novo 13"Que la dicha casa 0 Abadia se halla muy inde­ 29AHPL, notari Bonaventura Berga, manual 1760 cente, y en estado de no poderla habitar dicho [sign. 330]. fol. 3v i ss. Rector por haver unicamente en ella un solo quar­ ,oAHPL, notari Miquel Roig, manual 1752 [sign. to, y este hallarse muy humedo, 0 reumatigo, y por 969]. fol. 182v-183r. consiguiente ser pernicioso para la salud, a mas 31"[ ... ] Que oy dia ellos declarantes se han conferido que la dicha casa, 0 Abadia esta amenazando ruina a dicha nueva Iglesia, a effecto de ver, mirar, y por el tejado, y simientos, siendo sus pilares de reconocer si la tal Iglesia esta construhida, y fina­ poca resistencia, y mal construidos, tanto en los lizada segun la planta y tabba que para construhir materiales como en 10 demas, pues se hallan aquella se halı an formadas, y segun tambien las hechos de atovas, y lodo: Assi mismo dixo, que la condiciones se hallan continuadas en un auto de arriba dicha Iglesia Parroquial esta tambien ame­ convenio entre dichos administradores y Francisco nasando ruina, por faltarle los estribos de los arcos, Puitg, primer assentista en poder de dicho y haver hecho un grande movimiento, y salir de su escrivano otorgado a los dies y ocho dias del mes plomo la pared que resiste a estos; Como, y tam­ de mayo del ano mil seltecientos sessenta y siete y bien haver abierto una grande quiebra la pared a la haviəndola bien vista, mirada, y reconocida, dizen: parte del Altar Mayor y hallarse tambien indecente Que la misma Iglesia esta fabricada, y del todo con­ para la celebraci6n de los cultos Divinos": AHPL, cluhida asi, conforme las sircunstansias, pactos, y notari Domenec Cavaller, manual 1748 [sign.527], condiciones se hallan individuadas en dichas plan­ foI.23-25. ta, tabba, y aulto de convenio; Y si bien en verdad "Ibid., foI.101r-103r. que dichos assentistas han dejado de perfilar la "ESCOLA, Jose Maria: Espaifa Mariana 6 sea media naranja, el exterior de dicha Iglesia, y de reseifa hist6rica y estadfstica por provincias, par­ coronar los estribos de la parte de la nave que, tidos y poblaciones de las imagenes de la segun el conocimiento tienen en su arte, importan Santfsima Virgen, de los santuarios, capilfas y tem­ dichas faltas la cantidad de ochenta libras, y catorze plos que la estan dedicados y del culto que se la sueldos; Pero de otra parte el dichos assentistas tributa en esta religiosa naci6n. Partido de Lerida. han empleado en obras no necessarias en dicha Madrid, Imprenta de C. Moliner y Compania, 1868, Iglesia, como es de ver en. el frontispicio, media p.216. naranja, campanar, y en un telar de madera al prin­ "AHPL, notari Ignaci Soldevila, manual 1757 cipio eo arrancamiento de la cupula del mismo cam­ [sign.1056], foI.117v-122r. panar, cuyas obras no debian los assentistas en vir-

URTX -279 tud de dichas planta, tabba, y auto de convenio tatis JJ1ardensis anna 1738 (Llibre Vlii), fol. 320. hazer, sin que en fuerza de convenio, entre ellos y 36AHPL, notari Miquel Roig, manual 1745 [sign. dichos administradores de palabra celebrado la 962], fol. 315r-322v. Documents junts. Paula Ossi6 cantidad de trescientas ochenta tres libras, y doze entrega testament el 19 d'abril de 1765, nomenant sueldos, de que resulta que dichos administradores el seu marit i sogre com a marmessors: AHPL, restan a deber a dichos assentistas trescientas dos notari Miquel Roig, manual 1764 [sign. 983], fol. libras diez y ocho sueldos: Que es quanto entien­ 220r-221 r. den y pueden dezir sobre la presente visura, y la 37AHPL, notari Joaquin Berga i Vidal, manual 1764 verdad por el juramento lIevan prestado. De cuyas [sign. 334]. fols. 443r-445v. EI notari Antoni Pocurull cosas dichos administradores, regidores, procu­ noməs conserva al mateix arxiu manuals a partir de rador sindico, y assentista requirieron a mr dicho, e, 1'11 de novembre de 1764. infrascrito escrivano lIevasse auto publico fee '8Arxiu Municipal de Lleida (a partir d'ara AML), faciente de dicha relaci6n como 10 hize en dicho Caj6n 1561, Obres Municipals, Almudi, 1766: lugar de Sudanell dra, mes, y ano sussodichos. "Quentas que presenta Agustf Biscarri". Siendo presentes por testigos Joseph Guasch "Sobre Tomas Melet i la seva familia vegeu PUIG, bachiller de medicina de la villa de Borjas y Joseph "La darrera activitat...", op. cit., 2003, p. 154 i ss., on Olivart labrador de la villa de , ambos de incloem una genealogia de la nissaga. presente en dicho lugar de Sudanell encontrados, a 4OPUIG, Isidre: "D'arquitectura i mestres de cases a la sussodicha lIamados. Mariano Biscarri visor = la Lleida del segle XVIII: Els Biscarri", a Urtx. Miguel Batiste visor": AHPL, notari Pere Joan Prim, Revista CuJtural de l'Urgell, num. 16, Tarrega, 2003, Fons Torres de Segre, manual 1772 [sign.1263], p. 176, doc. 8. foI.147v-148r. 41AHPL, notari Josep Castell6 i Roca, manual 1770 32AHPL, notari Josep Castell6 i Roca, manual1765 [sign. 520]. fol. 59-63. [sign.515]. fol.424 i ss. Francesc Puig era fill de 42BONEU COMPANYS, Ferran: EI Governador Josep Puig. L.:any 1757 Francesc va executar les Blondel, la Plaça de Sant Joan i la Font de les obres del castell de les Sitges, juntament amb el Sirenes, Discurs de I'Academic Electe 11·lustrrssim Sr. mestre de Diego Castella, i I'any següent Fernando Boneu Companys, Llegit en I'acte de la signa un constracte amb el regidors de Tarrega per seva Recepci6 Publica, Lleida, IEI, 1994, p. 23 i ss. a la construcci6 del cor i altres obres de I'esgləsia 43AML, Libro de Albaranes de la Ciudad de Lerida parroquial de l'Alba (GARGANTE I LLANES, Maria: de 30 de junio 1781 en adelante, [reg. 699], fol. 5r. L'Arquitectura religiosa set-centista a la Segarra i 44lbid, fol. 35r-v. I'Urgell. Barcelona, 2003, tesi doctoral inedita, vol. 1, 4Slbid, fol. 130r. p. 321). Tambə per realitzar unes obres a I'esgləsia 46lbid, fol. 131 r. del Sant Crist de Gracia de : AHPL, 47lbid, fol. 139v. Fons Torres de Segre, notari Antoni Capdevila i 48AML, Acuerdos del afio 1791, [reg. 513], fol 97v- Mallada, manual 1763 [sign. 1194]. fol. 46 v-54 r. (18 99r. Memorial del 28 de setembre de 1791, on s'in­ de setembre de 1763) i manual 1764 [sig. 1195], fol. clou un croquis dels carrers amb proposta del con­ 286 v-287 r. (15 de novembre de 1764); i Fons la ducte a realitzar per desviar les aigües. Granadella, notari Josep Capdevila, manual 1767- 4'PUIG, "La darrera activitat...", op. cil., 2003, p. 115 1771 [reg. 161]. fol. 13 v. (28 de març de 1769). i ss: AML, Acuerdos del afio 1792, [reg. 514], fol. 80 33AHPL, Fons Torres de Segre, notari Pere Joan i ss. Prim, manual 1767 [sign.1258]. foI.94r-95v. 5OAHPL, notari Maria Hostalrich, manual 1793 [sign. 34Dn. Josep Ignasi Cavallə, rector de Sant Llorenç, 652]. fol. 307r-308r. en aquest any va certificar al Senyor Bisbe de 51YEGUAS, Joan; PUIG, Isidre: EI Palau Lleida que entre el dia de la seva ultima visita, el 22 d'Anglesola. L:esglesia de Sant Joan Baptiste, de febrer de 1784 i el dia en que va redactar el lIis­ Lleida, p. 53-54, doc. 21. tat en qüesti6 (21 d'agost), van morir 7 parroquians. 52AHPL, notari Maria Hostalrich, manual 1806 [sign. EI segon əs precisament "Miquel Batiste casado 662]. fol. 71 rv-72r. con Ignacia Ossio. Testamento Antonio Temple "AHPL, notari Ignasi Alies i BerdiƏ, manual 1810- notario"; per aquesta ra6 ens fa creure que tal ve­ 1811 [sign.190]. fol. 134r-135v. gada va morir si no a finals de febrer sr durant els 54lbid., manual 1820 [sign. 197], fol. 245v i ss. mesos de març 0 d'abril: ADL, Lligall Bisbe Torres, 55La transcripci6 əs la següent: "Lo bayx firmat con­ num. 34. A I'AHPL no es conserva cap protocol del feso aver rebut del senors Francisco Blanch y notari Antoni Temple. Joseph Sanauja com a regidor del poble de 35"En la iglesia parroquial de San Joan de la Plasa Vilanoba de la Barca la cantitat de dubuyt lIiures, de la ciutat de Lleyda, 10 dia vintiquatre del mes de dich 18 iL. barcelonesas qual cantitat son en pago y octubre del any mil cetsens coranta quatre, jo abon compte de les trenta que me an de donar dels Joseph Pastor prevere beneficiat y ec6nomo de dita treballs tineh fets per dita Vila, 0 Ajuntament. De Parroquial Iglesia; he batejat a un miny6 que aber fet dos planos, un perfil y taba per servir de nasquə 10 dia antes fill de Miquel Batiste mestre de norma y modelo per costroyr la noba yglesa que al cases de Leyda, y de Paula Batiste y Miquel del present se constroyex en dita Vila y per a que eons­ poble de Soses, lIegitimament casats, parroquians te fas 10 present en Lleyda y febrer 3 de 1783. Son de la Iglesia de San Llorens, al qual se ii posaren 18 iL. bs. Miquel Batiste menor": ADL, Lligall bisbe per noms Miquel, Joseph y Anton Batista. Sos Sanehez Ferragudo, num. 6; PUIG, " ... Els Biscarri", padrins foren Joseph Freyxes fadrr botiguer, fill de op. cil., 2003, p. 184, fig. 17. Anton Freyxes botiguer de tall, naturals de la ciutat "AML, Libro de Albaranes de Mandamiento de la de Lleyda y de la Sra. Theresa Freyxes y Mallada de Ciudad de Lerida, 1759-1781, [reg. 697], fol. 280v. la vila de Soses, parroquians de esta iglesia, y la 57 AML, Libro de Albaranes de Mandamiento de la padrina Antonia Peralta donsella de la ciutat de Ciudad de Lerida de 30 de junio 1781 en adelante Lleyda, filla de Francisco Peralta pagəs de Lleyda, (1795) [reg. 699], fol. 27r. La taxaci6 del eost de la als quals se a advertit 10 parentesco espiritual que exeeuci6 d'aquest planol fou realitzada pels han concret, y la obligaci6 que tenen de ensenyarli mestres Franeiseo Burria i Lorenzo Pərez de la Doctrina Christiana": ADL, Liber Babtismorum Castro, aparellador de la nova eatedral de Lleida ecclesie parroquialis sancti loannis ex platea civi- (ibid.).

URTX-280 58AML, Caja 1574, informe del 11 de juliol de 1784, Administratoris et Rectores dicta nova Ecclesiam pel que van rebre els perits 15 lIiures, 18 sous i 4 conficiendo in ipso oppido de alcano sen ipsius fa­ diners. brica, et constructionis oppera vos dictum 59lbid, fol. 39v. Stephanum Mallada presentem, Franciscum 6°lbid, fol. 45r. Van ser un total de cinc planols que Mallada, et Joannem Vidal absentes omnes agrico­ van ser taxats pel mestre Josep Seraff, a qui entre­ las dicti oppidi de alcan6, dantes en concedentes garen 20 lIiures. Ala Caixa 1574 de I'AML tambƏ es vobis omnes facultates et potestates nobis sea dicti conserva un lIistat amb la "Quenta de 10 que acre­ universitati competentes quibus possitis fabricam dita Miguel Batiste Miguel Arquitecto de esta ciudad dicta nove Ecclesia conficienda usque as sui totale sobre la formaci6n de barios mapas para la nueba complementum cum libera et generali administra­ poblaci6n del lIano de los Gramaticos de la mesma tione reguri ferre, et gubernare presentum oppus in como tambien los planos y perfiles para la nueba encantum publico subhastare facere, et proprerio Alondiga y Almodfn. Primo por una copia del mapa vobis bene viso liberari capitulationis [ ... l". que forma Dn. Pedro Cermeno en 10 an 1770 y no 6BNo tenim moltes dades biografiques del mestre se puge segi per los ynconvenients que se feren Josep Miquel, tal vegada sigui un germa de Paula beure en dita copia, 18 lliures. Ytem per la noba Miquel, la segona dona de Miquel Batiste i Porta; i mapa que se forma per a la noba poblaci6 dita, 30 tambe el mateix Josep Miquel que documentem lIiures. Por dos copias de est mapa ben sombre­ casat amb Josefa Burria, la filla del mestre Josep jadas y polidas que la una de estas se anbia al Sr. Burria: AHPL, notari Antoni Casanovas, manual General de Barcelona y la altra al Sr. Yntendent, 40 1778, [sign. 438], fol. 6v- 7v. lIiures. Ytem per los planos y perfils formats per 10 69No es conserva a I'AHPL el manual d'aquest nou Almodi y Alondiga, 45 lIiures. Ytem per una notari de 1752. copia 0 boro que forma y esta en mon poder que 7°Francesc Barbera fou nomenat procurador pels me serbeyx per a reparti los patis als endebidus de administradors de I'obra de I'esglesia d'Alfes el 27 esta ciudad, 10 lIiures, Suma 143 lIiures. Miguel de gener de 1756. Sembla que per aquestes dades Batiste y Miguel" [sense datal. es remodelava la parroquial d'Alfes: AHPL, notari 6'Archivo de la Real Academia de Bellas Artes de Jacint Gig6, manual 1756 [sign. 614], fol. 8. San Fernando de Madrid (a partir d'ara ARABASF), 71ADL, Lligall Bisbe Josep Miralles, num. 5, sıp. Juntas de la Comisi6n de Arquitectura de la Real Concretament es tracta d'un inventari de I'arxiu par­ Academia de San Fernando desde su fundaci6n en roquial realitzat pel rector D. SebasMn Masip 22 de marzo de 1786 hasta fines de 1805, fol. 72r. Esquerda 1'1 de juliol de 1918, segon manament del 62ARABASF, ibid, fol. 93v; GARGANTE, op. cit., bisbe del dia 30 de maig. 2003, vol. 1, p. 287. Sim6 Ferrer, arquitecte i engi­ 72AHPL, notari Miquel Roig, manual1761 [sign.979J, nyer, nascut a Barcelona I'any 1751 on va morir el fol. 264v-267r: "atenent de que los vehins, habi­ 1831. Fou nomenat academic de la Real Academia tants, y particulars de dit poble de Alcan6, sempre y de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i tambe de temps immemorial, han estat posseedors, y fou tinent de fragata de l'Armada, agregat al cos duenyos de les herbes, y pastures del terme de dit d'Enginyers de la Marina. En 1789 el rei li va enco­ lIoch (a excepci6 de les comunals, que estas s6n manar la direcci6 del "Gran Colegio de Guardias propis del Comu de dit lIoch) com sempre dites Marinas del Departamento de Cartagena" i mes herbes sean reputat y tingut per proprias dels par­ tard fou nomenat arquitecte d'aquest arsenal. L:any ticulars usufructuantles, gosantles, y beneficiantles, 1819, traslladat a Barcelona, dirigf les obres del com a propies, com sempre se a vist y diferents port (Ibid., p. 305-306). vegades les an beneficiades al comu del mateix 6'TORRENT, Raül: "La parrbquia de Torres de lIoch, cedint per algun temps 10 producto de elles, Segre. Proces constructiu (1746-1769)", a Urtx. per a subvencio dels negocis del comu, y socorrer Revista Cultural de L'Urgell, num. 12, Tarrega, algunes urgencies precises, com es per a pagar, y 1999, p.184. quitar los censals, que la universitat del mateix lIoch 64PUIG, "La darrera activitat...", op. cit., 2003, p. 121, feie, y prestave a diferents acrehedors, per a fer y doc.2. construir la nova Iglesia parroquial del mateix lIoch, "ACL, Deliberacions de 1793 a 1797, fol. 97r. que actualment se va concluhint; per a pagar les 66AHPL, notari Miquel Roig, ".. .manuale instrumen­ questics, que dita universitat correspon annualment torum ... ", any 1752, [sign.969l, fol. 70r-72r: "Quia al IlIustre Capftol de Lleyda, Senyor Jurisdiccional Ecclesia Parrochialis dicti oppidi de Alcan6 obejus del predit lIoch, y son terme, y aixf mateix per a vitustatem libitur, itaquod nullatemus in ipsa pagar, y subvenir diferents ahogos, y urgencies ab Sacrifitium misse nec Divina Offitia absque evidenti que se a trobat la mateixa universitat, com per periculo vitae celebrari possunt qua de causa pro alguns pagos repentinos y necesaris, y en atenci6 Spirituali assistencia et comoda Catholica disciplina tambe, de que al present necesite 10 Comu del Populi indispensabile est novam Ecclesiam referit lIoch de una gran porci6 de diner, per a poder Parrochialem construere [ ... l ad effectum constru­ acabar y concluir la nova Iglesia, que actualment se endi novam Ecclesiam Parrochialem ipso oppido esta fent, y 10 campanar de ella, y per adornos, y tantum est non alias erigimus creamus est impo­ alages per la mateixa Iglesia, la que desitgen los nimus quoddam ius vinteni vulgo de vinte super mateixos particulars del referit lIoch veurer conclui­ omnibus granis [ ... l durante dictis decem annis. [ ... ] da, acabada, y adornada; los ha aparegut be, per 10 Arrendataris predits degan pagar 10 preu del arren­ termini de quatre anys tantsolament, 10 fer a favor dament en 10 termini de quatre anys del dia present del mateix comu la infrascrita cessi6 de les herbes en avant comptadors ab dos pagues cada any a del terme del mateix lIoch propries dels particulars, saber es trescentes lIiures 10 dia present, y 10 dia de eo de son producto, a fi de que se pugue acabar, y Nadal primer vinent altres trescentes lIiures, Y les perfeccionar la mateixa Iglesia, per tant tots junts, y restants tres anys ab dos iguals pagues en sem­ cada hu de ells a soles com a vehins, y particulars, blants diades pagadores [ ... l". que son del mateix poble, y com a tals duenyos, y 67ibid, fol. 72r.: "[ ... ] Attendentes in ipso oppido de possesors de les herbes del terme de aquell, per 10 Alcano precisse edificandam esse Ecclesiam dit termini de quatre anys tant sOlament, del dia Parrochialem [ ... ]Ideo grattis et ex nostra certa sci­ present en avant contadors, donen y cedeixen a encia constituimos, creamus, et nominamus in favor del Comu del predit lIoch de Alcano, encara

URTX -281 que absent present per ell los dits Joseph Florensa, fabrica de la nova Iglesia parroquiaı, y Abadia, que y Blasi Vidal Regidors actuals del mateix lIoch, y en se ha construhit en 10 dit Poble, com del acte de nom del Comu avall acceptant les herbes, y pas­ cessi6, imposici6, y aciento respective conste en tures del terme del predit lIoch de Alcan6 eo 10 pro­ poder del notari infraescrit als sinch dies del mes de ducto, y us de fruit de elles, per 10 dit termini de dits maitg del any mil setcents seixanta tres present, quatre anys tantsolament, aixf que los Regidors del que ab 10 modo, y forma baix escrits, ii ha donat, y mateix lIoch, per 10 mateix termini pugan arrendar­ pagat vuit mil quatrecentes lIiures barceloneses, y les, y cobrar 10 preu del arrendament; 10 que deuran son semblants que ne ha importat, y ell dit Batiste emplearlo, y comensarlo, en la fabrica, y construc­ ne ha gastat, y rebut de dit Grau, y sos companys ci6 de dita Iglesia, y campana de ella, y si alguna per la construcci6 de dita fabrica per 10 mateix cosa sobrara del producto dels dits quatre anys, Miquel construida. Lo modo de la paga de dites vuit deuran esmersarlo, y emplearho, en adornos, y mil quatrecentes lIiures es, que aquellas ha rebut 10 embelliment de la referida Iglesia, y no podran con­ dit Miquel Batiste en diners comptants ab diferents vertirho en altres usos, y obligacions de dit Comu". partits y ocasions de que ne te firmats varios reci­ 73ACL, Deliberacions de 1771 a 1775, fol. 184v i bos, alguns de Is quals son a favor de dit Grau, y 192v. altres a favor de Mariano Rener pages del Poble de 74ACL, Caixa 10, tomo 13 (bis): Visita afio 1816, fol. Fondarella, com a compafi del mateix Grau en 10 dit 145r. Pel que fa a objectes litUrgics i mes concreta­ aciento, quals recibos ab la present cancella, y ment orfebreria, I'any 1770 I'esglesia tenia dos annulla a fi de que una mateixa cosa no aparega calzes d'argent, un sobredaurat, dos copons d'ar­ duas vegadas pagadas. Y aixis renuntia la exepci6 gent (un de gran i un altre de petit), una cust6dia, de la non numerata pecunia, no haguda, ni rebuda, dos portapaus i un encenser tot d'argent: ADL, y demes de dret, fa y firma 10 dit Miquel Batiste la Lligall bisbe Manuel Macias Pedrej6n, num. 1 bis, present apoca presents essent per testimonis 240ctubre. Albert Claver escrivient y Miquel Bernes fadrf farre 75ACL, Deliberacions de 1761 a 1766, fol. 131 v. los dos de Lleyda. Miquel Batiste major. E jo 7'''Dia nou del mes de novembre, any de la Nativitat Soldevila notari fas fee coneixer dit otorgant y que del Sefior mil setcents seixanta sis en la ciutat de de sa propria ma ha firmat la present apoca": AHPL, Lleyda. Sia notoria tothom, com Miquel Batiste notari Ignasi Soldevila, manual 1766 [sign.1068], major, y Miquel Batiste menor, pare y fill, los dos fo1.247v-248r mestres de cases de la present ciutat, de son grat, 78AHPL, Ignasi SOldevila, manual 1767 [sign.1069], y certa ciencia confessan, y en veritat reconeixen a fol.40v Anton Grau mestre sabater de dita Ciutat present, 7'lbid., fol.41 r-v. Els ve"ins d'Alcoletge que van pagar a que ab 10 modo, y forma baix escrits, los ha donat, Joan Nadal eren Josep Lluves i Josep Ricart vezinos. y pagat mil vuitcentes lIiures barceloneses, y son 8°lbid., fol.91 r-92v. semblants oferf aquest donarlos ab altre dels capf­ 81AHPL, notari Antoni Casanoves i Gorda, manual tols de la contracta entre ells dits pare y fill de una, 1772 [sign.436], fo1.23r-24r i fol.70v. respectiva­ y 10 dit Grau de altra parts firmada, rebuda en poder menl. del notari infraescrit als setse dies del mes de 82Documents que es troben a I'ACL, Caixa 19, car­ desembre de mil setcents seixanta quatre a cumpli­ peta 3, fol. 3r-7v. ment de tot 10 valor de la fabrica de la nova Iglesia 83ACL, Caixa 10, tomo 13 (bis), visita any 1816, fol. parroquial, y Abadia del poble de Alcoletge, que 76. han construit per compte de dit Grau principal acen­ 84lbid., fol. 2r-v. tiste. Lo modo de la paga de dites mil vuitcentes lIiu­ "ADL, Regiones Debastadas: expedient res, que les mil siscentes setanta lliures, las con­ d'Alcoletge, n. 21. fessan dits pare y fill Batiste, haver rebut en diner 8'Sobre aquest temple i les excavacions arque­ comptants ab diferents pagues, y ocasions, part per ologiques realitzades a partir de 1987 pel servei mans de dit Grau, y part de Mariano Refier pages d'Arqueologia de l'lnstitut d'Estudis lIerdencs, de Fondarella, y las restants cent trenta lIiures las podeu consultar RUBIO, Daniel; GONZALEZ, Joan­ rep 10 dit Batiste major en diners comptants en Ramon i MARKALAIN, Juli: "Lesglesia parroquial de presencia del notari, y testimonis infraescrits de Sant Miquel Arcangel d'Alcoletge: un bon exemple mans de dit Refier; cancellant, y anullant ab la pre­ de I'arquitectura religiosa de la segona meitat del sent tots, y qualsevols recibos que de las dalt ditas segle XVIii al Segria", lIerda, segona epoca cantitats, y altras en paga de dita fabrica tingan fir­ "Humanitats", num. XLVııl, 1990, pp. 31-44. mats dits pare y fill Batiste a 10 altre de ells a favor, 87ACL, Deliberacions de 1761 a 1766, fol. 163r. tant de dit Grau, com de dit Refier. Y aixf renuntian "Ibid., fol. 212r. Pau Tico va demanar al Capftol la a la excepci6 de dita quantitat, aixis no rebuda, y pedra que hi havia al costat del terreno destinat per demes de dret, fan y firmen los dits pare y fill Batiste a I'esglesia, qui envia a Francesc Girbes veure el la present apoca, presents essent per testimonis pati i donar el permfs corresponent. (ibid) Andreu Rions, y Miquel Bernes fadrins farrers los "Ibid., fol. 228r. dos de Lleyda. Miquel Batiste major, Miquel Batiste ,olbid., fol. 337v. menor. E jo Ignasi Soldevila notari fas fee coneixer 91lbid., fol 338r-v. En la deliberaci6 del dia 7 de dits otorgants, y que de sas proprias mans han fir­ novembre el Capftol fou informat que I'acte s'havia mat la present apoca": AHPL, notari Ignasi dut a terme. Soldevila, manual 1766 [sign.1 068], foI.222v-223r. '2ACL, Defiberacions de 1771 a 1775, fol. 126r-v. 77"Dia deu del mes de desembre any de la Nativitat 93Ibid., fol. 183v. del Sefior mil setcents seixanta sis en la Ciutat de "Segons deliberaci6 del 19 de desembre de 1774: Lleyda. Sia notori a tot hom, com Miquel Batiste Ibid., fol. 216r-v. el 13 de febrer de 1775 encara major, mestre de cases de la present ciutat. De son demanaven al Capftol la resoluci6 sobre el tema grat, y certa ciencia confesa, y en veritat reconeix a econ6mic proposat: Ibid., fol. 231v-232r. Anton Grau mestre Sabater de dita ciutat, acionari 95/bid., fol. 239v-240r. del dret de vinte imposat, y cedit a son favor per los "ACL, notari Antoni Pocorull, manual1773 a 1776, Regidors, Unversitat, y particulars personas, fol. 241 r-243r. vehints, y terratinents del Poble de Alcoletge, cor­ '7 ACL, Deliberacions de 1771 a 1775, fol. 253r. regiment de dita Ciutat, y com a tal, obligat a la "Ibid., fol. 273v.

URTX -282 "Ibid., fol. 275v. 117Francesc Rubi6 "jove mestre de cases, natural de 1OoACL, Deliberacions de 1776 a 1780, fol. 14r-v. la ciutat de Girona vuy en la de Lleyda habitant". 101Ibid., fol. 120r. Aixf əs com es citat al contracte del campanar de 102Actualment hi ha gaire be preparada una histbria Sudanell, del 23 de febrer de 1772. Com a fiadors de Vallfogona, redactada per quatre autors, on ben Francesc presenta a "Cressencio Rosanes jove segur hi trobaran moltes mes dades sobre la vila i mestre de cases, natural del poble de la Figuerola la seva formaci6. Oesitgem que surti aviat. Bisbat de Vich, y a Clement Bastons mestre de 103AHPL, notari Miquel Roig, manual 1765 [sign. cases, natural del Poble de Ridaura, Bisbat de 983], fol. 93v i ss. Girona, vuy en dia ciutat de Lleyda habitants pre­ 10'Sobre aquest temple podeu consultar tambə a sents": AHPL, notari Prim, Fons de Torres de Segre, MART! SOLSONA, Francesc: Loreto en la vila de manual 1772 [sign.1263], fol.19r. Aquests mestres Llardecans. Lleida, Ajuntament de Llardecans, tambə van participar en les obres de la nova cate­ 2000, p. 129-136. Agra"im a Mn. Francesc Martf la dral de Lleida. seva generositat al facilitar-nos el seu treball inƏdit "'Com a testimoni de la cessi6 de I'obra de cons­ "Arxiu Parroquial de Llardecans. Extracte i resum" trucci6 de I'esgləsia de Llardecans, apareix I'escul­ que ha estat fonamental per accedir al coneixement tor Joan Roig. Seria interessant que fora I'artista de nombrosses dades i la seva consulta directa. autor de la façana d'aquesta esgıesia. No obstant 10sArxiu Parroquial de Llardecans (a partir d'ara aixb, nomes əs una hipbtesi. APLL), Libro viejo de la Sacristfa. Colecci6n de va­ 119AOL, Lligall bisbe Sanchez Ferragudo, num 17. rios documentos autenticos y cuadernos de cuentas 12°lbid. Oocument signat davant el notari de viejas, num. 26, fol. 203r. Barcelona Francisco de Alsina y Cerda. 106Ibid., fol. 206r. 121"Agustf Laforga, Jaume Jovə, Isidro Colilles, 107AHPL, notari Miquel Roig, manual 1765 [sign. Regidors, y procurador sfndich del Poble de 983), fol. 174r-177r. Benavent, junt ab Pere Burgues y Anton Pla y 10'Notari que no conserva cap manual notarial a demes vehins de dit poble de esta di6cesis, aixf en I'Arxiu Histbric i de Protocols de Lleida. nom de regidors, com en 10 de particolars vehins, y 1°'APLI, Libro viejo de la Sacristfa ... , num. 26: "Oia demes de dit poble, a V.S. ab la major atenci6 tras del mes de febrero del afio mil setecientos esposen que per tenir la Iglesia Parroquial de dit sesenta y seis, Yo Or. Pedro Cebria Rector de la Poble quasi mitg quart apartada de las casas, Iglesia Parroquial del Lugar de Llardecans con dolenta, indecent, pues se plou per la volta de dita assistencia de mos. Juan Roca, y mos. Thomas iglesia, en tant que 10 IlIustrissim Sefior Bisbe en la Matheu presbiteros beneficiados de esta Iglesia, ultima visita mana verbalment al Sr. Rector assistiendo tambien el Ayuntamiento y todo el trasladas 10 SSm. Sagrament a un Oratori que esta Pueblo con muchos estrangeros, que assistieron a contiguo a la Abadia per estar en məs decensia que la funci6n traslade desde la Iglesia vieja a la Capilla no en dita Iglesia, solicitan al Ajuntament de dit de Nuestra Sefiora de Loreto el Santfssimo poble fes una capella feta encara que fos de pedra Sacramento, seguiendo primeramente todas la y tapyal modo de una pallera per los inconvenients calles, que estavan adornadas, como se acostum­ que toca, y va veurer de manera que son tan bran adornar el dia del Corpus Christi. Por ser ver­ publics, que en temps de fanch no se pot anar a ohi dad 10 firme Yo = Or. Pedro Cebria Pbro. Y Rector", misa, sens un grave incomodo, y riesgo dels vehins, fol. 203v. y ab dificultat se poden ministrar los sagraments, 11°lbid., fol. 204r-v. perjudicis espirituals de tanta consideraci6, que 111MART!, op. cit., 2000, p. 135. Oocument estret de obligue a dits vehins 10 habe de fe nova iglesia, per APLI, Libro viejo de la Sacristfa ... , num. 26, fol. ser extrema necesitat, y com encara que 10 an eio 205r-v. Es descriu el recorregut de la process6, des de tots es de fer la capas, decent, y cercana, 0 con­ de la Capella de Loreto fins al iioc que ocupari el tigua a la vila, per 10 millor ministraci6 dels sagra­ presbiteri del nou temple. Al mateix arxiu es con­ ments, se encontren imposibilitats, per la su ma serva al Quinque libri, 1760-1779, fol. 233 i 234, la pobresa de sos vehins, pues a mes que dits vehins relaci6, en lIatf, de I'acte de la traslaci6 del paguen delme y primicia, estan obligats tambə a Santissim de I'antic temple a la capella de Loreto i pagar vint y sinquə 0 de vintysinch una a la comu­ la col·locaci6 de la primera pedra. Actes copiades nitat de San Joan, ya məs quatre cortans de blat bo tambə al: Libro de culto de la sacristia y Cofradia de per cada jornal de terra tots anys al IIle. Sr. Marques la Parroquia de Llardecans, fol. 2. Agra"im a mossən de Benavent, y respecte de que las tres ultimas co­ Francesc Martf i Solsona el haver-nos facil·litat un lIitas pasadas se ha collit molt poca cosa per tan se treball seu inedit amb algunes referencies docu­ troban dits vehins imposibilitats per dita obra; y sens mentals: Arxiu Parroquial de Llardecans. Extracte i com es V.S. general decimador, y per tal obligat a resum. ajuda, a la nova fabrica de Iglesia = Per tant y altra­ "'APLI, Libro viejo de la Capilla de Loreto, fol. 87r. ment a V.S. supliquen se digne V.S. ajudar als 113APLI, Libro viejo de la Sacristfa ... , num. 26, fol. 32r. vehins de dit Poble, ab la carta que a V.S. sie ben 114TORRENT, Raül: "ı.:EsgIƏsia nova de Maials", dins vista per a fer la nova fabrica de Iglesia tan nece­ de Maials. Histbria de la vila i del seu terme, vol. 1, saria, que los vehins contribuiran ab totes ses for­ Ajuntament de Maials, 1994, p. 192. ses a fi de consegui 10 alivio que necesiten, 10 que 115Creiem əs molt probable que el notari de Flix sigui esperen de la christianidad de V.S., y 0 rebran a sin­ Antoni Sanmartf i Creu, del qual es conserven 12 gular fabor. Benavent y gener als 17 de 1768". ACL, manuals notarials a l'Arxiu Histbric Provincial de Deliberacions de 1767 a 1770, insertada als fol. Lleida, un de Flix (1768) i 11 volums de la vila de 136r-137r. Carta que fou presentada a la sessi6 Pobloleda. Per tant, al menys en aquest arxiu, no es capitular el dia 22: ibid., fol. 135v. conserva el manual de 1765 (0 1766) on es trobaria 122ACL, Caj6n 19, carpeta 3, fol. 9r-46v. el contracte del temple parroquial de Llardecans. 123ACL, Deliberacions de 1767 a 1770, fol. 129v. 116Sobre aquest mestre vegeu I'article de GAR­ 124ACL, Deliberacions de 1771 a 1775, fol. 208v. GANTE, Maria: "Els Salat, mestres d'obres de 12slbid., fol. 261 r. Santa Coloma de Queralt i I'esgıesia de Savalla el 126AOL, Lligall Bisbe Sanchez Ferragudo, num. 6. Comptat" Aplecs de treballs, num. 20, Montblanc, 127ACL, Deliberacions de 1781 a 1785, fol. 355r. 200, p. 133-150. 12'ACL, Deliberacions de 1786 a 1792, fol. 138r-v.

URTX -283 129lbid., 149r-v. desgraciado gusto que manifiestaban y a que seria 130ARABASF, Iglesias Parroquiales, 1790-1801, conveniente se nombrase un arquitecto de conoci­ [sign. 33-2 /2], exp. num. 10. "EI Consejo ha acorda­ da habilidad que dispusiere nuevo disefio, condi­ do se pase a la Real Academia de Sn. Fernando el ciones y caıculo. En su inteligencia ha resuelto el expediente promovido sobre reedificar las Iglesias Consejo se vuelva este expediente a la citada Real de los lugares de Benavent y Villanueba de Segria, Academia de San Fernando para que proponga por con los planes que le acompafian, para que sea mi mano el arquitecto de su satisfacci6n a quien posible informe 10 que se la ofrezca y parezca sobre pueda encargarse la formaci6n de los planos condi­ ellos, coste de las obras, y de la persona a quien se ciones y calculos de las obras, con las preven­ podra encargar la direcci6n de las que se haian de ciones que la misma Real Academia estime con­ hacer; Y en su consequencia dirijo a V.S. dicho currentes al decoro, solidez, economia 0 menor expediente y planos a fin de que se sirva hacerlo coste de ellas. En su consequencia dirijo, a V. De presente a la referida Real Academia de Sn. orden del Consejo el citado expediente, a efecto de Fernando para el efecto indicado; Y en el interin me que sirva hacerle presente en la referida Real dara V.S. aviso del recibo de esta y de dicho expe­ Academia de Sn. Fernando para el fin indicado diente compuesto de tres piezas y citados planos dandome en el interim aviso del recibo de esta y de para ponerlo en noticia del Consejo. Dios guarde a dicho expediente para ponerlos en noticia del V.S. ms. as. Madrid y noviembre 2 de 1791. On. Consejo. Dios guarde a V.S. ms. As. Madrid, y Manuel Antonio Santiesteban. [al marge: fecho marzo 17 de 1792. On. Manuel Antonio aviso en 28 de febrQ de 92]". Manuel Antonio Santesteban" . Santiesteban era el notario del Gobierno de la 133ARABASF, Juntas de la Comisi6n de Corona de Arag6n. Arquitectura ... , fol. 185v-186r. "EI escribano de 131ARABASF, Juntas de la Comisi6n de Arquitectura Gobierno de la Corona de Arag6n dn. Manuel de la Real Academia de San Fernando desde su Antonio de Santiestevan, despues de haberse con­ fundaci6n en 22 de marzo de 1786 hasta fines de formado el Consejo con la reprobaci6n dada por la 1805, fol. 177v-178r. "EI escribano de Gobierno de Junta en 24 de febrero pasado a los planos de la Corona de Arag6n con oficio de 2 de noviembre Miguel Batiste y Miguel para la reedificaci6n de las de 91 remiti6 un expediente sobre reedificaci6n de Iglesias de Benavent y Vilanova de Segria, obispa­ las Iglesias de Benabent y Vilanoba de Segria; obis­ do de Lerida, solicitaba de acuerdo del mismo pado de Lerida. EI deplorable estado de estas Consejo, que propusiese la Academia un arquitecto Iglesias, movi6 al R. Obispo a constituirlas de nuevo de su satisfacci6n a quien se pudiese encargar la for­ o repararlas y habiendo recurrido al Consejo, maci6n de nuevos planos, condiciones y avances acord6 este en 18 de marzo de 1786 que el Alcalde bajo las prevenciones que la misma Academia esti­ Mayor nombrase un arquitecto para la formaci6n de mase por convenientes al decoro, solidez y economia planes; 10 que execut6 empleando para este fin a de estas obras. No teniendo noticia la Comisi6n de Miguel Batiste y Miguel, cuyos disefios acom­ Profesor alguno a quien cometer el desempefio de pafiaron al expediente con la regulaci6n de costo, a este proyecto, fue de dictamen que un arquitecto de saber por la Iglesia de Benabent 6.200 libras Madrid hiciese los correspondientes planos, condi­ barcelonesas, y por la de Segria 5.200. Para ase­ ciones y avances, afiadiendo que para este fin se gurar el acierto de estas obras nombr6 el cabildo a remitiese un plano general de cada sitio de los que Isidro Roige para que acompafiado de Miguel y a habian de ocupar estas obras, con la demostraci6n presencia de los planes y tasaciones formadas por de las calles y fabricas inmediatas a estas Iglesias, el, hiciese nuevo reconocimiento, condiciones, y con una raz6n demostrativa de la nivelaci6n de ter­ caıculo. Estos dos peritos en 28 de junio de 89 for­ renos, informe de su calidad y solidez, y por ultimo la maron las mencionadas condiciones, y avances de expresi6n del numero de almas que se regulan para esta forma: la Iglesia de Benabent, incluyendo la cada una de estas parroquias". composici6n de un camino, tendra de coste por su 134ADL, Lligall Bisbe Sanchez Ferragudo, num. 6. reparaci6n solamente 4.203 libras, y construyen­ 135ARABASF, Iglesias Parroquiales, 1790-1801, dola de nuevo y aprovechando algunos materiales [sign. 33-2 /2], exp. num. 10. "EI Consejo ha acorda­ de la fabrica vieja 6.200: y la Iglesia de Bilanova de do se pase a la RI. Academia de Sn. Fernando el Segria que se ha de construir en parage mas c6mo­ expediente promovido sobre reparaci6n de las do, aprovechando igualmente los materiales utiles Iglesias Parroquiales de los lugares de Benabent y de la obra antigua, tendra de coste 5.200 libras. Villanueba de Segria, con los planos, condiciones y Esta Iglesia ha de ser capaz para 253 personas, y calculos de las obras de dichas iglesias para que la de Benabent para 438. En vista de todo los reconozca e informe 10 que se le ofreciese y desaprob6 la Junta los disefios de Miguel por su pareciese. En su consuqüencia dirijo a Vm. De mala forma y ningun gusto; siendo dictamen que el acuerdo del Consejo el citado expediente, planos, proyecto de estas obras se encargue nuevamente a condiciones, y calculos a fin de que se sirba hacer- un arquitecto habil, que forme disefios mas 10 presente a la referida RI. Academia de San arreglados". Fernando para el efecto indicado y en el interim 132ARABASF, Iglesias Parroquiales, 1790-1801, espero me de Vm. Aviso del recibo de todo para [sign. 33-2 /2], exp. num. 10. "Con fecha de 2 de ponerlo en noticia del Consejo. Dios guarde a Vm. noviembre de 1791 pase de orden del Consejo a la ms. as. Madrid y septiembre 1Q de 1792. On. Manuel Real Academia de San Fernando el expediente Antonio Santesteban. [al marge: fecho aviso en 15 causado sobre reedificar las iglesias de los pueblos de septQ de 92]. Sor. On. Isidoro Bosarte". de Benabent y Vilanoba de Segria con arreglo a los 136Nomenat pel Bisbe segons una carta del 20 de planos formados por Miguel Baptista a fin de que maig de 1792 enviada al Sr. Manuel Antonio informase 10 que se la ofreciese y pareciese sobre Santiesteban. Era en aquell moment I'arquitecte ellos, coste de.las obras, y de la persona a quien se encarregat de les obres publiques de Fraga (Osca): podria encargar la direcci6n de la que se hubiesen ADL, Lligall Bisbe Sanchez Ferragudo, num. 6; per6 de hacer. EI 28 de febrero pr6ximo me dirigi6 el cita­ havia estat "aparejador de las obras de la Nueva do expediente con el informe que en el particular Iglesia Catedral" de Lleida: AML, Caja 1574 (docu­ hacia la citada Real Academia, reducido a haver ment sense numerar). reprobado los citados planes que la mala forma y 137 ARABASF, Juntas de la Comisi6n de

URTX -284 Arquitectura ... , fol. 203. "EI escribano de Gobierno acceptants dits Srs. Batlle, Rnl. Rector, y Miguel de la Corona de Arag6n dn. Manuel Antonio de Cabiscol, y ausents los demes, y present, estipulant Santiestevan remiti6 por tercera vez un expediente la suma de nou centas lIiuras barcelonesas. Y son sobre construcci6n de las Iglesias de Benavent y per los dos plassos vensuts 10 dia present estypu­ Vilanova de Segria en el Obispado de Lerida. lants en la escritura de contracta firmada entre los Desaprobados los planos que incluia dicho expedi­ refferits en poder del DI. Magi Guell notari publich y ente, ultimamente formado por el profesor de real residint en la vila de Almenar als vint y sis dias Lorenzo Castro, se record6 al Consejo el dictamen del mes de maitg prbxim passal. Lo modo de la anterior dada en Junta de 4 de abril pasado, en paga de dites noucentas lIiures es que las rep dit donde se expuso la necesidad de que un profesor otorgant dels refferits de comptant realment y de fet Academico respecto de no conocer en aquellas en presencia de mi 10 notari y testimonis infrascrits; inmediaciones profesor id6neo para ello, executase Per 10 que fa y firma la present apoca en dita ciutat en Madrid los mencionados diseiios; avisando que de Lleyda, y en 10 dia sobrenotat, essent present a dicho Castro no tenia tftulo alguno ni la debida sufi­ tot 10 sobredil. Yo 10 dit e infrascrit notari y per testi­ ciencia conocida, que se le supone en los titulos de monis Joseph Burqueda escrivent y Joseph Anton "Arquitecto y Academico de la Real de San Mir mestre Apothecari, los dos en ella residint, a est Fernando" bajo los quales fue admitido por el R. fi cridats, y pregats. E yo mateix notari infrascrit Obispo, como consta en su nombramiento que le dono fee coneixer a dit otorgant que passa a firmar despach6". la present de sa propria ma. Pere Celles."; AHPL, 138ARABASF, Iglesias Parroquiales, 1790-1801, Notari Antoni Casanoves, [sign.444), foI.142v-143r. [sign. 33-2 /2), exp. num. 10. "Remito a Vm. De 141"Dia tretze del mes de octubre, any de la Nativitat orden del Consejo el expediente original adjunto del Sr. de mil set cents noranta quatre en Lleyda. planos que le acompaiian, sobre la construcci6n de Pere Celles mestre de cases vehf de dita ciutat: De nuebas iglesias en los pueblos de Benaben, y son grat y certa sciencia, ab 10 modo infrascrit, con­ Villanueba de Segria en el Principado de Cataluiia; fessa haver hagut, y rebut de Ignasi Maeia Batlle a fin de que se sirva Vm. Hacerlo presente a la RI. actual del Poble de Vilanova del Segria present en Academia de Sn. Fernando para que tenga efecto estas cosas, y acceptans pagant en 10 Comu, y 10 acordado por este Supremo tribunal en auto de Ajuntament del mateix POble, y fiansas del cost de 19 del corriente que se halla al folio 216 buelto de la obra de que mes avant le fara menci6, la su ma de dicho expediente, el qual se compone de tres tres centas lIiuras barcelonesas. Y s6n per 10 plasso piezas de cuio recibo se servira V. Darme el corres­ vensut en 10 dia, 0 festa de Si. Miquel de setembre pondiente aviso para ponerlo en noticia del prbxim passat estypulat en la contracta de las obras Consejo. Dios guarde a V.S. ms. As. Madrid y fetas per compondrer la Iglesia del relatat Poble que diziembre 22 de 1792. On. Manuel Antonio estaba tant decaiguda, segons es de veurer en la Santesteban. [al marge: Md. 15 de en Q de 1793 contracta firmada entre los referits en actes del Di. pase a informe de la Comisi6n / fecho despacho en Magf Guell notari publich y real de la Vila de 7 de feb~ de 93)". Almenar als vint y sis dies del mes de maitg de mil 139ARABASF, Juntas de la Comisi6n de setcents noranta dos, y de que ya se fa menci6 en Arquitectura ... , fol. 214v. "EI propio escribano remi­ la apoca que 10 mateix Celles firma en poder de mi ti6 por quarta vez los autos para construcci6n de las 10 notari infrascrit als vint y nou dias del mes de Iglesias de Benavent y Vilanova de Segria, setembre del any prbxim passat mil set cents Principado de Cataluiia, con el fin de que la noranta tres. La una de la paga de dites tres centes Academia, en consequencia de haber desaprobado lIiures es que dit otorgant confessa haverlas rebut los planos formados para estas obras nombrase un de dit Macia de comptants real, y efectivament a arquitecto de su satisfacci6n que executase nueva­ totas las voluntats en presencia de mi 10 notari y mente otros mas arreglados, en cuyo encargo testimonis infrascrits. Y aixf renunciant a la excepci6 qued6 por nombramiento el Sr. Dir. On. Manuel de no ser aixf la cosa fa, y firma la present apoca Rodrfguez". en dita ciutat de Lleyda y en 10 dia sobrenotat, 14°"Dia vint y nou del mes de setembre any de la essent present a tot 10 sobreditYo 10 dit e infrascrit Nativitat del Seiior mil set cents noranta tres, a notari, y per testimonis Miquel Ribe page vehf de Lleyda. Pere Celles mestre de cases vehf de dita la vila de Asc6 y Ram6n Pau pages vehi de la vila Ciutat: De son grat y certa sciencia, ab 10 modo de Ay tona, dest fi cridats, y pregats. E Yo 10 mateix infrascrit, confessa haver hagut y rebut dels notari infrascrit dono fee coneixer a dit otorgant, Magchs. Srs. Ignaci Macia Batlle actual del Poble de que passa a firmar la present de la propria ma. Vilanova del Segria, Joseph Vendrell y Joan Magri Pere Celles."; AHPL, Notari Antoni Casanoves Regidors actuals del mateix, de Nadal Cabiscol [sign.444), fo1.117. Prou. Sindich del mateix Poble, del Rnl. Joan 142ACL, Deliberacions de 1793 a 1797, fol. 20v-21 r. Cases pbre. y Rector del propri Poble, y de Miguel 143Ibid., fol. 300r. Cabiscol, estos dos fiansas del eost de la obra de 144 Ibid. , fol. 325v. que aba ix se fara menci6, presents a estas cosas y 145ADL, Lligall Bisbe Sanchez Ferragudo, num. 6.

URTX -285