En Els Últims Anys, Els Llibres Sagramentals Que Custodien Les Parroquies Han Despertat Un Interes Creixent

En els últims anys, els llibres sagramentals que custodien les parroquies han despertat un interes creixent. D'aquests llibres els més especialment investigats han estat i són els que fan referencia als baptismes, als matrimonis i als &bits. L'interes bAsic d'aquests llibres rau en que són l'eina més important per poder analitzar les relacions i dependencia entre natalitat i mortalitat, en una determinada població o parroquia. És a dir, l'interes fhnamental és el de fa- cilitar l'estudi de la demograf$a historica. Pero al marge de l'estricta demografia, que ja és molt important, també ens proporcionen' dades sobre molt diversos aspectes, com poden ser, per citar-ne alguns, els econbmics, els antropologics, els politico-socials i els sanitaris. Dintre de 1' inteies sanitari, volem subratllar la importancia que tenen aquests llibres per aprofundir en el coneixement de 19 patologia historica, ja que a través dels seus folis, queda la constAncia del pas, no solament de les epidemihs, sinó també de les microepidemies, i la incidencia social que aquestes podien haver significat. L'estudi de la patologia historica pot ajudar-nos a fer unA millor interpretació dels nostres coneixements d'alguns fets del passat col.lectiu. També dintre de la sanitat, cal considerar la presencia i la tasca del persohal sanitari. El record d'aquest personal, d'escassa o nul.la projecció més enlla de l'interes estrictament professional, és com un petit homenatge a tots aquells que van participar en la lluita intergeneracional contra la malaltia. Amb llurs encerts i errors, virtuts i defeytes. L'home no es va resignar, per exemple, a acceptar aquelles increlbles mortalitats medievals. I aquesta rebel.lió abanderada pels sanitaris, ens ha portat a la situació actual, en que podem controlar o comprendre millor la patologia i les seves causes.

També aquests llibres, ultra la mortalitat global, ens permeten de fer una aproximació a certes causes de mort i molt especialment a les d'origen violent o accidental.

Els aspectes sanitaris que acabem d'apuntar, a mes d'algun altre, han fet que la historiografia medica catalana actual hagi endegat un ambiciós i sistemiltic estudi dels principals arxius parroquials del nostre país. Així, ja s'han estudiat totalment o parcialment els de Lleida, Terrassa, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Tarragona, Valls, Ciutadella, Vilanova, i algunes viles del Baix Llobregat i estan en curs d'investigació els de Girona, Olot, Vilafranca, Reus, Mataró, i algun altre (1)

(1) - Camps Clemente M.; Camps Surroca M. Aspectes sanitaris de Ltarxiu de Sant Joan de Lleida. Segle XVII. Seminari Pere Mata. Lleida 1983. - Montaiia Buchaca D. Aspectes sanitaris del terme i vila de Terrassa en els segles XVI, XVII i XVIII. Seminari Pere Mata. Barcelona 1987. - Sanchez Ripollés J.M. Dades i esdeveniments hdics del segle XVIII a La comarca de LtAlt Camp. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona 1986. Editada el 1989 per llInstitut d8Estudis Vallencs. - Escude Aixela M.M. Aspectos sanitarios del archivo parroquial de la iglesia de San Bartold y Santa Tecla de Sitges en el siglo XVIII (1701-1800). Tesi doctoral inedita. Universitat de Barcelona 1986. - Fernández Fernández L. Aspectos sanitarios del archivo diocesana1 de La catedral de Tarragona. Tesi doctoral inMita. Universitat de Barcelona 1986. - Vicente Guillen A. Aspectos sanitarios de 10s archivos del Vendrell (Baix Penedes). (1580-1800). Tesi doctoral indita. Universitat de Barcelona 1987. - Zurdo Pelaez J.L. Aspectos sanitarios del archivo de la iglesia de Sant Antoni Abat de Vilanova i La Geltrú en el siglo XVIII. Tesi doctoral ingdita. Universitat de Barcelona 1988. - Perpiñá Gutiérrez C. Aspectes sanitaris dels arxius parroquials de La regió central del Baix Llobregat. Segles XVI-XVII. Tesi doctoral inedita. Molt especialment volem posar en relleu el treball que els doctors Manuel Camps i Clemente i Manuel Camps i Surroca, pare i fill, van dedicar a l'estudi dels llibres sagramentals de la parrdquia de Santa Maria de Lleida, i que ha significat l'inici d'una fructífera línia d'investigació historico-medica.

Ara nosaltres, tenim la responsabilitat d'afegir-hi el de llArxiu Parroquial de 1'~spluda de Francolí (Conca de Barbera) (2) . I

És a través d'aquests llibres que podem tenir noticia de la incessant transfqrmació social i dels intercanvis generacionals que van tenir lloc a 1'Espluga. En certes ocasions són les inscripcions anotades en aquests llibres els vius testimonis d'unes alegries i d'uns fets positius. Altres vegades, tanmateix, ens parlaran de tristdses, dolors i cendres, que ens deixen un regust amargaqt. Tot plegat, la vida d'un poble, de l'interior de Catalunya, vista des d'una perspectiva sanitaris, com és el cas del present treball.

Universitat de Barcelona 1988. I - Grasa Muro J.L. Aspectos sanitarios del alrchivo diocesanal de la catedral de Tarragona. 1550-1700. Tesi doctoral inkdita. Universitat de Barcelona

1988. I - Dicenta Sousa M. Aspectos sanitarios de1,archivo de la parroquia de La Purificación de Santa Maria de Ciutadella. (1566-1666). Tesi doctoral

inedita. Universitat de Barcelona 1988. I - López Ghz J.M. Salud pública y medicina en Merida. (1700-1833). Tesi doctoral inedita. Universitat de Barcelona 19b8.

(2) Ja és sabut que els primers llibres que es guarden a 1'Arxiu Parroquial de llEspluga, són dluna &poca tardana, tal cbm ens recorden Josep M* Grau i Pujol i col.laboradors, a "La població de la Conca de Barbera entre la crisi de mitjans segle XVII i les epidhies del 1725-172711.V. Aplec de Treballs, nÚm 8, del Centre dlEstudis de la Conca de Bbrbera, pigs. 169-180 Montblanc, 1987. En relació a l'origen dels llibres sagramentals, tots els autors assenyalen que van apareixer després i a conseqüencia del concili de Trento (1563), pero, com recorda Jordi Nadal, els llibres d'obits no van comencar a ser obligatoris fins el Ritual roma de 1614. Tanmateix, també Jordi Nadal ens recorda que el bisbe Berenguer de Pau ja va establir l'obligatorietat dels llibres baptismals al sínode de Girona l'any 1502 (3). I aquests llibres, concretament els de la parroquia de Sant Feliu de Guíxols, es guarden des de l'any 1511. Amb aixo estem autoritzats a pensar, que abans d'establir-se'n l'obligatorietat, ja va existir una preocupació per tenir un cens dels feligresos. En aquest sentit sembla ésser que els registres parroquials més antics dels quals es té noticia són els de la parroquia francesa de Givry (1334) i, d'uns anys més tard, els de la diocesi de Nantes (1406). A la diocesi de Girona, la partida sacramental més antiga es troba a la parroquia de Santa Pau, amb data de l'any 1499 (4).

Encara que és posible que a 1'Espluga haguessin existit llibres més antics, el registre de baptismes i de desposoris s'inicia l'any 1694, mentre que el d'obits no comenca fins a l'any 1730. Aixo ens ha permes de fer una revisió dels corresponents als segles XVIII i XIX.

La nostra pretensió ha estat la de fer un treball de caracter local. Pensem que moltes vegades haurem estat d'un localisme petit i estret. I encara més, tampoc no hi hem escatimat la relació d'uns fets simples, entre anecdotics i curiosos. Tot plegat pot fer pensar que la nostra tasca ha quedat limitada. És un criteri que no ens immuta, perque en tot cas, acceptem la paraula de Josep Pla: en el curs de la vida, les

(3) Nadal, Jordi. La población española (siglos XVI a XX). Ariel, 2a. edició, Barcelona, 1986, pag. 20.

(4) Canal i Morell, Jordi. Una vi la catalana davant La mort. La pesta de 1650 a Olot. Batet, Olot 1987, pag. 29. coses inútils m'han donat una feinla terrible (5). També nosaltres podem dir que ordenar aquests papers ens ha donat una miqueta de feina, que per altra part només dediquem a tots aquells que estiden i han fet estimar 1'Espluga. Aquest treball, queda doncs, justificat en l'afecte que sempre hem sentit per 1'Espluga de Francolí. I

Aquests afecte i estimació no han impedit la nostra imparcialitat. En definitiva, el nostre objectiu ha estat el de fer una aportació a un,millor coneixement de la vida quotidiana dels esplugins dels segles XVIII i XIX. Per aconseguir-ho hem recolllit la informació que ens ha semblat més escaient, i, qu,anha estat possible, n'hem fet una interpretació d'acord i en funció del seu context historic.

Ens donaríem per satisfets si aquest treball pogués ésser posat al servei del revifaknent comarcalista que vivim en els nostres dies i en ceritamanera ens plauria que fos interpretat com una aportació a la conscienciació i al redre~amentnabional de Catalunya.

Aquest llibre s'ha pogut fer gracies a la sistematica i pormenoritzada rkvisió dels llibres sagramentals espluguins. En total hem visc 21.815 partides de neixements, 4.751 de matrimonis i 15.896 d'obits. El total ens dóna una xif'ra de 42.462 partides, que hem hagut de valorar una per upa.

Finalment volem fer constbr, de manera ben explícita, el nostre agrafment a, l'actual Rector de llEspluga,mossen Pasqual Gasol, ja que sense la seva ajuda, comprensió i generositat no hauríem pogut dur a terme el nostre proposit. I

(5) Pla, Josep Obra completa, vol VII, De$tino, Barcelona 1974, segona edició, phg. 306.

I1 DEMOGRAFIA ESPLUGUINA

Encara que amb anterioritat a l'any 1079 1'Espluga o el seu terme ja deurien haver estat habitats, és en aquesta data quan es considera el seu naixement oficial. Aquest any és quan 1'Espluga adquYreix els trets socials i polítics basics que menarien cap a la vila dels nostres dies. En efecte, el seu ,territori havia estat lliurat pels comtes de Barcelona a Ponq-Hug, amb la condicid de conservar una estreta dependkncia amb la casa comtal barcelonina. Aquí s'hi edificaria un castell i el territori seria reploblat per a fer-hi un nucli huma que vitalitzaria la comarca (1). Al pare Agustí Altisent li devem l'aguda observació de que el riu Francolí seria un personatge important en aquest nucli de poblaci6 i un element fonamebtal de la vida dels pobladors: ell posara en moviment els seus molins, regara els seus horts, el Jli i el canem, i subministrara quelcom de pesca (2). Aixo ens fa recordar la importancia decisiva que van tenir els rius en l'agrupació de nuclis humans priinitius, ja que servien de frontera i de defensa, de vies de comunicació i de fonts d'energia i fertilitat. I

(1) Altisent, Agustí. LIEspluga de Francolí de 1079 a 1200. Un poble de la Catalunyanova. Els segles XI i XII. Editat pel Casal de lBEspluga, Barcelona, 1968. Es tracta dlun treball ertret de "Anuario de Estudios rnedievalesI1, 3,1966, pags. 131-212.

(2) Altisent. Ob cit., pag. 140 I Agustí Altisent creu posssible, en el seu important treball sobre 1'Espluga medieval, que, després d'una concessió de franquícies atorgada el 1171 a tots els menestrals que volguessin residir a llEspluga,hi hauria un increment de població (3). Cap el 1200, aquest autor s'inclina a pensar que els habitants de les Esplugues sobirana i jussana (4) juntes, girava al voltant dels 800 (5).

Una de les qüestions que més ha preocupat a tots aquells que s'han interessat per l'evolucíó demografica del nostre país, ha estat la de poder fixar amb la major exactitud possible el nombre d'habitants de cadascun dels seus pobles. En aquest sentit és just de recordar en primer lloc a lfinfatigable investigador Josep Iglésies, mestre fundador de la demografia historica catalana. Aquí volem recordar i resumir la seva aportació a la VIIIa. Assemblea intercomarcal d'estudiosos, celebrada a Montblanc, el 1966 (6).

Segons Iglésies, en el fogatge del 1365 hi havia 1297 focs o caps de casa a tota la Conca de Barber&, dels que 103 pertanyien a 1'Espluga jussana i 47 a 1'Espluga sobirana, o sigui que hi havia un total de 150 focs (7). En aquell moment la densitat de la Conca era

(3) Altisent. Ob.cit.,pBg. 156

(4) El nucli de la població de la primitiva Espluga, es va dividir en dos, conegudes amb els adj ec ius de jussanann i nlsobi ranaln.

(5) Ag. Altisent. Ob.cit., pag. 208

(6) Iglésies i Fort, Josep. La població de la Conca de Barbera a través de la Histbria. V. Actes de la VIIIa. Assemblea Intercomarcal dnestudiosos. Montblanc. Barcelona 1967, pags. 75-94.

(7) Cal considerar que I1foct1 era un nucli familiar. Caldria multiplicar cada foc per 4 o per 5, per saber el nombre dnhabitants. Nosaltres hem utilitzat el coeficient 5. de 4 focs per quilometre quadratl, una de les densitats més altes de Catalunya. I

Pero en el fogatge de 1378, 1'EsplugaI jussana perd habitants, passant a tenir 58 fock, mentre que lfEspluga sobirana es mantenia amb 49, donaht un total de 107 focs (8) I

També devem a Iglésies, unes noves precisions sobre el moviment de població d'anys mék tard. Així pel 1496, ens diu que a lfEsplugahi havia 129 focs (9). Era una xifra important si tenim en compte que a Reus n'hi havia 349, a Valls 234 i a Tarragona 578. A tota la Conca hi hauria una densitat de població una mica per damunt dels dos focs per quilometre quadrat'.O sigui, que a les darreries del segle XV, tant a la Conca com a lfEspluga, havia disminuit el nombre dels seus habitants.

El 1515, és a dir pocs an s més tard, els focs havien augmentat en 4, i serienY un total de 132. El 1553, tornava a registrar un kugment una mica més intens, arribant als 151 focs. I

Ja en el segle XVIII, i concretament el 1708, es comptabilitzen a 1'Espluga 167 cases; si ho multipliquem pel coeficient 4, ens dóna un tbtai de 668 habitants ; durant aquest segle hi haura un abgment espectacular del nombre d'habitants, passant de 663 , el 1719, a 2.132, el 1789. Segons Manuel Bonet i E?tradé, aquest augment caldria atribuir-10 a la reactivació agrícola i

(8) Bonet i Estradé, Manuel. Geografia hTana de llEspluga de Francolí. I1Arrelsl1. I., Publicacions del Casal de LIEs Luga de Francolí (1980), pags. 189-193. També considera que a Les darreriesP del segle XV, a IsEspluga hi havien 107 focs. I

(9) Iglésies i Fort, Josep. La població pe les vegueries de Tarragona, Montblanc i Tortosa segons el fogatge de 1496. Rosa de Reus, Reus 1987, pag. 40. V.T. del mateix autor: Els caps de casa de llEspluga de Francolí a les darreries del segle XV, a I1EL Francoli1I, segoha epoca, abril, 1983. comercial i a una nova estructura socio-economica (10). De fet, entre 1719 i 1789, 1'Espluga havia guanyat 1.469 habitants, cosa que representa un percentatge d'augment del 221,56%, quan a tota la Conca havia estat del 178,11%.

Mes tard apareixerien uns factors demogrAfics negatius, segons Josep Iglesies, com serien la Guerra del Frances i la fam paorosa, -que el 1812- s'aplana damunt les nostres localitats (11). Amb tot, el 1830, s'aconsegueixen els 3.015 habitants, baixant quinze anys més tard, a 2.702. S'ha discutit fins a quin punt, totes aquestes nbmines podien ser fidels a la realitat. Cal acceptar-les, ja que per altra part, tampoc no podien estar tan llunyanes de les xifres reals. Acabant de sintetitzar l'aportació de Josep Iglésies a l'hssemblea Intercomarcal de 1966, direm que la resta de les oscil.lacions demogriifiques durant el segle XIX, van ser les següents: el 1857, 3.471 habitants; el 1860, 3.442; el 1877, 3.511; el 1887, 3.964; el 1897, 3.752 i finalment l'any 1900 es van censar 3.654 habitants. Ja en el segle XX, encara hi hauria un augment d'habitants, arribant a 3.832 (12).

Com remarca M. Bonet, entre 1857 i 1887 hi va haver un augment del 20% de la població, marcant un record d'habitants el cens de 1887. El 1894, amb l'arribada de la fil.loxera, hi hauria una forta emigració cap a

(10) Bonet i Estrade. Ob.cit.

(11) Iglesies i Fort, Josep. Actes de la VIIIa. Assemblea Inter. d1Es. pbg. 83.

(12) Carreras i Candi, Francesc. Geografia General de Catalunya. Província de Tarragona, per Emili Morera i Llaurado. A. Martin, sense data, phgs. 542-550. I

Barcelona (13). I

I Un cas especial que cal considerar, és el cens del comte de Floridablanca, de l1ahY 1787, que ja s'ha convertit en un llibre classic db cita obligada, i que aquí volem resumir, pel que I fa referencia a la

demografia espluguina (14). I

Solters Casats Vidus Total

Hom. Don. Hom. Don. I Hom. Don.

Fins a 7 anys 254 246 I - - 500 De 7 a 16 143 145 - - 288 De 16 a 25 102 104 32 78 I - - 316 De 25 a 40 59 8 194 233 1 1 7 502 De 40 a 50 4 4 98 101 I 6 11 224 Més de 50 4 2 120 79 42 55 302

------e ------566 509 444 491 49 73 2.132 1 .O75 935 1 122 = 2.132

A tots aquests habitants hi caldria afegir els 183 que el mateix cens considera que'són de Poblet (15) ja que en els llibres de baptismes1de 1'Espluga hi eren comptabilitzats els seus fills. I Els monjos de Poblet només podien batejar una criatura,en cas d'urgencia o bé amb el beneplacit i expressa autorització del rector de llEspluga, i en tot cas, repetim, el bateig era anotat a la parroquia de Sant Miquel de l'kspluga.

(13) Bonet i Estradé. Ob. cit. Pierre viler dóna les mateixes xifres a Catalunya dins llEspanya moderna, Edicions 621, Barcelona 1965, vol. 111, pag. 157, així com la Gran Enciclofidia Catalana, yol VII, pag. 64 .

(14) Iglesies, Josep. El cens del Comte dk Floridablanca. 1787 (Part de Catalunya). Fundació Salvador Vives ~asajuanh, vol I. Barcelona 1969. pag.

552. I

(15) Idern, pAg. 552 El 1787, segons Agusti Altisent, habitaven a Poblet 52 persones llogades a mesades i 30 pastors (16).

Una altra font d'informació, aquesta de la meitat del segle XIX, ens la dóna Pascual Madoz (17). Segons aquesta font, l'any 1845 hi havia 2.702 animes a 1'Espluga. La vila tenia un hospital, una escola d'instrucció primaria per a nens i tres de particulars per a nenes. Tenia també set capellans beneficiats i una església (la vella) amb un 6rgano bastante bueno y 12 altares. Ens diu que hi havia molins de farina i d'oli i fabriques d'aiguardent, sabó, cera i teules. El mercat es feia cada dijous i a més a més hi havien dues fires: el 22 de gener i el 10 d'agost.

Si bé sobre el nombre d'habitants, podem tenir, com ja hem vist, algunes noticies, la informació sobre les característiques sociologiques dels esplugins és més escassa. De fet, l'únic que se'n preocupa una mica és un metge que va exercir a 1'Espluga durant uns quants anys: Llorenq March i Anglada. El doctor March va enviar a la Reial Academia de Medicina de Barcelona tres estudis medico-topografics de lfEspluga, del que encara resten inedits els dos primers. Comenqa dient-nos (18) que abans del 1894, 1'Espluga tenia 5451 habitants i que al

(16) Agustí Altisent: Histbria de Poblet, editada per LaAbadia de Poblet, 1974, pig. 612.

(17) Madoz, Pascual. Diccionari0 geografico-estadistico-historico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid, 1845. Reedició de Curial Edicions catalanes, Barcelona, 1985, vol I (EL Principat de Catalunya), pag. 500-501.

(18) March i Anglada, Llorenc. Apuntes para el estudio topografico-medico de Espluga de Francolí. Treball inedit. Biblioteca de la Reial Academia de Medicina de Barcelona. La topografia de 1906 ha estat publicada i traduida al catala: Apunts per a La Topografia i Demografia m6dica de trEspluga de Francolí. V. rrArrelsla, núm. 5, pags. 179-218, laEspluga de Francolí, 1989. V. també: Calbet, Josep M. La IaTopografia m6dica de ltEsplugaN. I1EL FrancolíM, 11. LIEspluga de Francolí 1984.

0 0

N O O

r o s 3 0 T rm e a r^ es T O " r 0 0 a m ae r m r O a Z Cr O C! CJ a

rm ao n V T

O T r

Ó O

O O Z hm

0u 0 cap de deu anys n'havia perdut 1683, quedant doncs en 3768. La causa d'aquest descens, $egons ens diu, és la plaga de la fil.loxera, que havia empobrit als laboriosos agricultors, en altres temps rics i aixo va provocar una intensa emigraciti. Sobre la seva idiosincrasia ens diu: s6n marcadament religiosos, hospitalaris, de carac ter més O menys independent, treballadors en extrem, estalviadoys, afables, de tracte agradable i fi, atesa la rustfcitat de les seves ocupacions, de costums moderats, tant dintre com fora de casa, . . llor en^ March segueix: s632 molt formals en els contractes, de manera que tenen pei- ofensa que es dubti de la seva sinceritat. En definitiva, ens dibuixa als espluguins com gent de bons costum?, treballadors i amb sentit de l'economia, malgrat que 70 tenen il.lustraci6. I acaba manifestant que són molt astuts. Físicament els retrata de bona altura, esbelts, hobustos i Agils. El mateix March a la topografia medici de 1906, fa un elogi del clima esplugui, que considera estimulant i afirma que les aigües ferruginoses vigoritzen l'organisme i aixo explicaria, diu ell, el bon percentatge de naixements, que situa a l'entorn del 22 per mil.

Diu també que la principal ribuesa del poble és el vi, del que alguns anys s'han produit seixanta mil carregues, i l'oli. Es dol, en ,canvi, per la poca indústria que hi ha. I El conjunt de les opinions dei metge llor en^ March ens semblen bastant ponderades, eneara que hi hagi algun aspecte que evidentment est& una mica exagerat. Pensem que el fet de que hagués exercit a l'Espluga, durant tota la seva vida professional, va condicionar, no solament els seus coneixements sobre el poble i la seva gent, sino també les recíproques relacions de míitua simpatia. I

La situació higihica I

Tots som conscients de la infiuhncia que ha exercit la higiene en la vida dels pobles! Pero el que poguem dir sobre la higiene col.lectiva a 1'Espluga durant aquests segles, no és pas especiffc ni de massa valor. Tanmateix, fou durant aquests dos segles que la higiene s'aniria enlairant en la consideració general. Cada vegada es donaria més importancia en l'observanca de les seves regles basiques.

Cal considerar en primer lloc, que les adversitats climatologiques tenien una directa i funesta influencia en el camp de l'alimentació. En una societat rural, on els bens de producció majoritaris procedien de l'agricultura, els trastorns atmosferics incidien greument sobre els seus membres. L'aliment més important seria el procedent dels cereals. Les proteines d'origen animal serien ben escasses. Potser una mica de peix de riu, l'aviram, la caca i el porc, subvenien aquestes necessitats. Pero tampoc no estaven a l'abast de tothom. A 1'Espluga hi predominaven les classes populars, que feien -com a tot arreu- una alimentació monotona i desequilibrada. El pa i els lleguns serien la base de l'alimentació.

I aquesta poca varietat ja era per si mateixa, patogenica. La mateixa llet, que únicament procedia de les cabres, era prActicament reservada als infants i als malalts. Més que un aliment era considerada com un remei. L'ajuntament esplugui, a mitjans del segle XIX, es va alarmar per la baixa producció de llet i volgué patrocinar la compra de cabres:

. . . , en atenci6n que se estaba experimentando en esta villa la falta de ganado cabrfo, por cuyos motivos sus vecinos se veian privados en sus dolencias de acudir al ventajoso remedio de la leche (19).

Quan l'activitat laboral era dura, -i aleshores ho eren totes-, i l'alimentació monbtona i deficient, teniem les coordenades basiques que menaven al consum del vi i l'alcohol en general, com a font d'aportació energetica. Per altra part l'arribada d'un nou fill

(19) Acta de ltAjuntament del 25 dtabril de 1852. portava a algunes famílies a sktuacions dramatiques. També les guerres, que van ser contínues durant aquests dos segles, portaven estralls a kots els nivells, pero molt especialment en el camp de la higiene. Concretament a llEspluga, tenim lfexemple de la Guerra del Frances com a influx negatiu en la vikla del poble. I cal recordar que guerres i fam eren les portes d'entrada de diverses epidemies.

Durant la major part d'aque ts anys, no hi havia aigua corrent a les cases, les Líniques fonts públiques eren la Font Baixa i la Font Major.

En certa manera, una preocup$ció higienica glateix darrera del respecte als morts, que eren sebollits al cementiri al costat de l'església i que més tard seria la plaqa de la Unió. L'any 1804 eb demanava el trasllat immediat dfaquest cementiri: I

El cementerio esta inmediato a la Iglesia y aunque esta circuhido de altas paredesl, esta sin puertas y sirve de camino para ir de una a otra parte de la Poblaci6n y a pesar del zelo dbl Reverendo Rector y vicarios pasan por el, algunas c~ballerias.Pero sobre todo, 10 que es mas doloroso, es ver pasear por el, a 10s Puercos y Perros, que a no seu el grande cuidado que tiene todo el clero en hacer sepultar 10s huesos que se descubren cuando se hace alguLa sepultura , serian rohidos por aquellos animales. I segueixen dient:

No obstante estas diligencias ?quien podra prevenir o asegurar que no queden despubiertos algunos de aquellos huesos? Si en alguna Poblaci6n merece ser trasladado el cementerio, es biertamente el de la presente villa, ya para corregir tanta ferocidad, ya también por ser incapaz respecto la Poblaci6n (20).

(20) Document sobre ['estat de la Parrbquia, el 1804. Llibre de Celebracions, núm. 9, fol. 13. Pero a finals del segle XIX ja tenim un testimoni autoritzat i de primera mA, que ens parla de la higiene de 1'Espluga. Ens referim de nou a la ja citada topografia medica de 1'Espluga escrita pel metge Llorenq March i Anglada. Segons ell, la higiene és descurada en els barris antics i, en canvi, en la part moderna les cases estarien esmeradament higienitzades, (i) la seva edificaci6 esta en consonancia amb les regles tecniques actuals. Regularment consten de baixos, dos pisos i golfa.

Cal tenir en compte que els mestres de cases tenien bon coneixement de les necessitats i les funcions de les cases dels nostres pagesos. Quan hi havia disponibilitat economica, van aconseguir unes vivendes de proporcions amables, i amb formes i mides harmoniques. Pero quan els diners eren escassos, les parets eren aprofitades i compartides i els racons més inversemblants eren convertits en espais de funcions diverses. Per aixo Llorenq March ens diu:

..., les seves llars no responen a cap idea arquitectdnica, i nomes obeeixen al caprici de llurs propietaris, havent utilitzat en la seva construcci6 pedra, calc i rajoles, si bé algunes s6n de tapia.

Segons March i Anglada les cases de la part antiga eren:

petites, amb estable, celler i cups, que en algunes constitueixen la planta baixa, residint habitualment els seus moradors en el pis primer i únic, format per un petit espai que serveix de menjador i sala, llar de foc i cambres de redu~desdimensions i amb falta de llum i cubicaci6 atmosferica, sense tenir una perfecta ventilacid aeria per no tenir obertures; tanmateix tenen alguna cura en el blanqueig i neteja de les mateixes, condicions agradables per a fer-les més higieniques, acabant a dalt de tot amb una petita golfa.

Altres aspectes negatius per a la higiene els veu en la persistencia del cementiri (avui conegut con a cementiri vell prop del pont de la Font Baixa). Aquest cementiri havia estat tancat el 1885 i reobert posteriorment. Considera que aqudst cementiri vell és un focus infecciós, ja que esta completament saturat de restes o elements organics, I que fan una pudor insuportable, a certes hores diurnes i el considera d'una capacitat totalment insufioient, en relació a les inhumacions que eren previsibles Ique rebés. El cementiri actual no seria obert fins ja beq entrat el segle XX.

És probable que les observacions dels sanitaris espluguins ajudessin a millorar ]a higiene de les cases, dels carrers i del treball. Per aixo el mateix March i Anglada es testimoni durant els trenta anys que fins a escriure la seva memoria havia exercit a lfEspluga,dels progressos que s'havien fet en ,el camp de la policia sanithria, a la nostra població.

Un fet de gran transcendencia higienica seria l'arribada de l'aigua potable a 1'Espluga el 5 de maig de 1887, grhcies a l'esfor~ de lSor Merce Farre i Oró (21) - El treball i els oficis I

Hem tingut un interBs espedial per poder esbrinar la dedicació professional dels espluguins durant aquest dos-cents anys estudiats. És per aixo que hem anotat la professió que sovint es feia constar en les partides del llibres parroquials. Ens i teressava, sobretot, comprovar el percentatge de famílies7 dedicades al conreu de la terra, que a Catalunya ha estat sempre el fonament del treball. Nosaltres hem trodat que un 82% de les famílies espluguines eren pagesos. Cal dir, pero, que en diverses epoques hi podria haver algunes oscil.lacions, pero el percentatge global obtingut per nosaltres creiem que pot tenir nomes un marge d'eqror mínim.

(21) V. "EL FrancolíBB,nun. 37 del juliol-agost de 1986, i Vallés i Martí, Josep M. LBaiguade les lcent fonts. La realització més important a LBEsplugadel segle XIX. BBArrelsBB,V. (1989) pag. 37-84. A l'entorn d'aquesta pagesia, 1'Espluga es va constituir en un nucli social coherent i equilibrat. Els guanys del pagesos no deurien ser suficients, durant el segle XVIII i fins i tot el XIX. És per aixo que molts d'ells van exercir una tasca industrial complementaria: teulers, manescals, teixidors, moliners, ...

També van existir tot un seguit de professions subsidiaries de la feina dels homes del camp. La revisió sistematica dels llibres de baptismes, de matrimonis i d'obits ens ha permes d'individualitzar i quantificar els professionals no pagesos, que van exercir en la nostra vila durant aquests dos segles, gracies a que per una o altra raó van protagonitzar algun acte litúrgic, que havien de registrar aquells llibres. Creiem que la representació professional que hagués pogut existir, sense que hi hagi constancia en els llibres sagramentals, ha d'ésser mínima en tot cas.

Així hem pogut identificar un total de 1.477 professionals, no pagesos. Moltes d'aquestes professions venien imposades pels condicionants familiars, i el seu seguiment permet reconstruir autentiques nissagues de menestrals i altres professionals espluguins.

Per ordre de freqüencia tenim les següents:

Religiosos ...... 152 Professors ...... 33 Moliners ...... 139 Estudiants ...... 32 Sastres ...... 122 Pastissers ...... 28 Mestres de cases .... 118 Carreters ...... 25 Pastors ...... 93 Mossos ...... 24 Teixidors ...... 87 Ferroviaris ...... 18 Comerciants ...... 83 Confiters ...... 17 Sabaters ...... 72 Serrallers ...... 16 Fusters ...... 72 Xolladors ...... 16 Ferrers ...... 66 Calderers ...... 15 Teulers, ollers i Hisendats ...... 15 tupiners ...... 50 Traginers ...... 13 Militars ...... 50 Hostalers ...... 10 Boters ...... 48 Picapedrers ...... 9 Lletrats ...... 42 Cistellers ...... 9 Espardanyers ...... 35 Barbers ...... 8 Cadirers ...... 6 Cafqters ...... 6 Matalassers ...... 5 Basters ...... 4

En menor representaci6 numdica hem trobat molts altres professionals : claveters, esparters, estorers, fideuers, paperers, llenyataires, rosariers, sellers, tallers, velers, vidriers, etc. Cal dir que les professions sanitaries les oferim en un capítol apart.

I11 HABITANTS DEL TERME

Al terme de 1'Espluga hi havia un escampall de masies isolades, masos i molins, que en conjunt tenien també un cert interes des d'un p nt de vista demogrAfic. Agustí Altisent ens diu que, jau en el segle XII, Arnau Moltó va rebre llencArrec de construir tants molins com vulgui fer al terme (1). El pare Altisent suposa que es tractava principalment de molins 1 de gra (blat, civada, ordi i segol), encara que potser, afirma, n'hi hauria pogut haver algun de draper doblqt de paperer (2).

En els segles per nosaltres estudiats, hem trobat una serie de famílies que viuen, neixen i moren en aquests nuclis alllats del pobde propiament dit. És curiós pero, que l'abat del Monestir de Poblet, CuyAs, el 19 d'agost de 1764 va demanar que fos prohibit, i així es féu, que hi pernoctar dones de qualsevol grau o condició, a certes masies com la Granja de la Pena, Riudabella, Castel3fullit o el mas d'en Pages, que estaven més directamentI sota la influencia

(1) Altisent; Agustí. LIEspluga de Francolí de 1079 a 1200. Un poble de la Catalunya nova. Els segles XI i XII. V. 'IA8nuariode Estudios medievales18, 3,1966, pigs. 131-212. pag. 145.

(2) Altisent, Agustí. Ob.cit. pag. 146 I del monestir (3).

Amb tot, és evident que en aquests masos, masies i molins, s'hi van aixoplugar moltes famílies.

Cal dir que algunes d'elles estaven fora del terme municipal de llEspluga, pero sembla que eclesiasticament depenien de la parroquia esplugina. El fet de que a moltes d'aquestes masies i molins hi habitessin més d'una família, fa que el seu pes demografic sigui prou important, per a no menystenir-10. Tot seguit oferim una llista de les masies espluguines:

1.-Masia del Pau Civit, també dita Mas dren Xup, Mas del Guivernau, Mas del llor en^ Civit o Mas dren Sala. El 13 de setembre de 1783, hi va morir Ursula Guitart, muller de Pau Civit i Montseny. També hi van viure Josep Solé, pages (1803), Pau Civit (1810) i el pastor Vicen~ Espel (1828).

2.- Masia del Farran o del Panxó, o del Baró. Al camí de l'ermita. El 2 de novembre de 1796 hi moria un fill de Josep Fdbregas, d'ofici teixidor, nascut a Montblanc, i casat amb Maria Oliver, habitants en 10 Mas del Bar6, cerca de la hermita de la Santíssima Trinitat. El 23 de gener de 1806 hi neixia Maria Farran i Anguera, filla de Josep i de Cecília. El seu habitant Miquel Farran i Olivé, fill d'hntoni i de Rosa, es casava el 26 de novembre de 1803 amb Paula Miquel i Fonts.

3.- La masieta o Masia de Jaume Joan, cerca de Poblet. El mes de novembre de 1791 hi va morir el seu estadant Jaume Joan Anguera, teuler. El seu fill Pau Anguera i Fdbregues, es casava el 26 de febrer de 1791 amb Rosa Nadal i Roig.

(3) Guitert i Fontsere, Joaquim. Historia del real Monasterio de Poblet. Tom VI (continuació de La Histbria del pare Finestres). Orbis, (Barcelona, 1955), phg. 24. El 30 de desembre de 1808 hi neixia Joaquim, fill de Joaquim Pla i Cavaller i dlEulBl'a Salvador i Borges (de Tivenys, bisbat de Tortosa), haJ itants a Barcelona, y ara emigrants per motiu de la invasi6 dels francesos en aquella capital y viatjant per $sta vila dona llum dit infant, . . . .

4.- Mas de Mora I El 21 d'abril de 1777, hi va morir el pages Pere Llorach. L'11 de desembre de 1792 Maria Llorach i Morató, filla de Pere i de Josepa, es casava amb Anton Vidal i Borges, boter. El 21 de maig de 1810 hi neixia Ramon, fill de Maties 1,lorach i ' Antbnia Vidal. Ramona Llorach i Civit hi mori el 1872.

5.- Mas de Baix Del terme de Poblet. Hi ha co stancia, de que el 23 d'octubre de 1804, hi vivia el 7sastre Josep Bernat. El 26 de maig de 1810 hi neixia Josepa, filla de Manuel Cervelló i de Magdalena Martí. I 6.- Mas d'en Sordet El 12 de setembre de 1775, hi lmoria Josep Casanoves, casat amb Magdalena Dolset. Anys més tard, el 13 d'octubre de 1806, hi neixia Pau, fill d'un altre Josep Casanoves i de Teresa Nuet.

7.- Mas de 1'Amill 1 El 23 de maig de 1810 hi neixia Anton, fill de Carles Amil1 i dlIsabel Prats. El 9 de febrer de 1815, hi neixia Serafina, filla de Salvador Casanoves i de Josepa Miguel. I 8.- Academia o Col.legi de Cadets Una de les conseqü~nciesde la grerra del Frances, fou l'obligada residencia itinerant de la Junta Superior de Catalunya, a la recerca de llocs segurs. El 3 de maig de 1809 es va establir a Poblet, que va ser escollit per la seva situació central a Catalunya, i perque tenia una bona situació sanitAria, ja quf en algunes ciutats catalanes hi havia greus epidemies. La Junta va estar a Poblet fins el 30 d'octubre de 1809 (4)'. Aquest contacte físic de la Junta Superior amb el Monestir deuria ser un factor decisiu en la seva elecció per a instalar-hi una Academia o Col.legi de Cadets. El Col.legi va ser fundat el 1810 per formar l'oficialitat que havia de comanar el contingent de tropes de l'exercit defensor de Catalunya. Es va instal.lar als edificis exteriors de la clausura, al costat de la capella de santa Caterina. El personal superior i professors es van hostatjar a llHostal. Aquest Col.legi va ser suprimit el 1819. Durant aquests nou anys els llibres sagramentals de la parroquia de 1'Espluga fan referencia al personal del Col.legi militar.

9.-Moli de Poca, en la carretera de Montblanc. El 3 de setembre de 1810 hi va néixer Maria, filla de Francesc Torruella moliner de farina, i de Magdalena Vernet. El 9 de desembre de 1826 hi neixia Quiteria, filla de Josep Martí i de Rosa BorrAs. Bonaventura Comas, moliner de Montblanc, hi morí el 1863.

10.- Mas del Frare El 16 de juny de 1815 hi neixia Antbnia, filla dlAnton Civit, pages de Blancafort i dlAntonia Civid. El 6 de desembre de 1831 hi neixia Benet, fill de Josep Benet i de Magina Civit. El 7 de setembre de 1861, Pere Marsal Mico, oriund del mas del Frare, es casava amb Maria Morera i Llauradó. Finalment el 2 de marc de 1875, hi neixia Rosa, filla de Carles Corts i Marimon, de Montagut i de Maria Piñet i Farré, de Senant.

11.- Granja o Masia de Riudabella Sembla que eren diverses les famílies que vivien a Riudabella.

(4) ALtisent, Agustí. Ob.cit. pag. 578 i 579.

- 30 - El 10 de marc de 1817 hi neixial Ventura, fill de Joan Roig i de Rosa. El mateix any, el 19 de setembre, neixia Anton, fill de Josep Xifré, de Cervia i de Maria Talla- da. ¡ El 14 de novembre de 1822 hi neixia Pau, fill dlAnton Escoté i de Paula Grases. El 16 de novembre de 1026 hi nei4ia Ramon, fill del pastor Josep Sales i de Teresa Targa. Sembla que Josep Sa- les es quedaria vidu, ja que el 27 de novembre de 1828, neixia a Riudabella Rosa, filla de Josep Sales i de Te- resa Negret. El 12 de marc de 1830, hi neixia Maria, filla de Josep Roselló i Queraltó i de Teresa ~dneti Benet.

12.- Moli de Grassetes El 1793 hi va morir Ramon ~osell.1 El 30 de desembre de 1.817, hi neixia Antonia, filla de Joan Martí moliner de farina, natural de Cabra y habitant en 10 moli de Grassetes i de Josepa Rosell. El 8 de juliol de 1828, hi era abandonada una nena nou nada.

13.- Moli dels Capellans El 9 de febrer de 1819 hi neixia Josep, fill de Josep Panades moliner de farina i de ~ibinaVidal.

14.- Granja o Masia de Milmanda Aquí sfhi van aixoplugar un bon girup de famílies. El 27 d'abril de 1818 hi va néixer Joan, fill de Pau Vernet i Amigo i de Maria Odena. El 16 dfoctubre de 1820 hi neikia Francesc, fill de Ramon Pelegrí i de Maria Arbós. El 22 de febrer de 1821 hi neixia Mateu, fill de Pau Bernat i de Maria Odena (sembla que el cognom podria ésser Vernet, com el primer). El 21 de febrer de 1830 hi neixia Francesc, fill de Pere Cantí i Bernat i de Llúcia saperak i Virgili. Una altra filla d'aquest matrimoni és Maria, nascuda el 10 de febrer de 1832. Lfll de maig de 1885 hi morí ofegat Josep Josa i Bonet. I 15.- Granja dels Corrals El 23 de maig de 1818 hi neixia Teresa, filla de Ramon Puig i de Maria Prat.

16.- Masia de Castellfullit El 6 de gener de 1820 hi neixia Baltasar, fill de Salva- dor Escoté i de Maria Vidal.

17.- Mas del Calbet, a la carretera de Dalt.

18.- Mas del Falb El 20 de setembre de 1822 hi neixia Martí, fill de Sal- vador Solé, de Querol, i dlAntonia Sanahuja, de Tarrés.

19.- Masia dren Genilles El 21 d'agost de 1823, hi neixia Manuel, fill de Josep Farran i de Cecília Anguera.

20.- Mas del Lluiset El 16 de febrer de 1824, hi neixia Isidre, fill de Pau Queralt i de Francesca Miró.

21.- Hostal del Carlets o del Pobre El 23 de maig de 1824, hi neixia Maria Dolors, filla de Francesc Ulldemolins i de Teresa Moragues. El 23 de febrer de 1836 hi moria Maria Clota i Arqué, muller de l'hostaler Josep Roselló. Aquest es va casar de nou amb Maria Roig, i el dia de Reis de 1837 hi neixia el seu fill Francesc. També hi vivia el matrimoni format per Francesc Roig i Antonia Cortes. Hi foren hostalers Ramon Bosch, Josep Rosselló (1836) i Josep Catala (1843).

22.- Masia Blanca El 28 de febrer de 1826, hi neixia Maria, filla de Pau Anguera i de Maria Costa. Hi va morir Lluis Pons, adroguer.

23.- Moli del Guasch fora 10 poble, a la carretera de Dalt. És un dels molins fariners més famosos que ha tingut 1'Espluga. A la primera meitat del segle XIX, hi vivia el matrimoni format per Anton Gubsch i Pujol i Magdalena Cantí i Vallverdu. Allí, per exemple, hi van néixer els seus fills Maria Anna (23 de febrer de 1826) i Teresa (3 de juny de 1829). 1

24.-Ermita de la Santíssima Trinitat (5) Hi va neixer Francesc, fill1 dlAndreu Morgades i d'hntonia Rossell, el 21 de novembre de 1826.

25.- Mas de 1'Hortensi El 25 de febrer de 1828, hi vaneixer Josep, fill de Josep Farrando i de Francesca Guasch.

26.- Moli del Mig I El mes de juliol de 1759 Bernat Marti, moliner morí en son llit en 10 molí del mig. El 16 de marc de 1828, hi va néi4 er Josep, fill de Ramon Marti i de Maria Angela Roig. Hi va viure la familia

Rossell. Era molí fariner. I

27.- Torre del Pau Anguera L'11 d'abril de 1828 hi va néi er Francesca, filla de Sebastia Balcells i de Magina C nals. L'any 1862 hi va morir Joan Segura.

28.- Corrals Nous de Poble I El 17 d'octubre de 1829, hi va néixer Maria, filla de Francesc Casanoves i de Maria Borges i Llort.

29.- Masia de 1'Aigua En aquesta masia hi va morir Pau Anguera i Dilla, el 15 de gener de 1782. Més tard, Maaia Saperes, vídua d'un altre Pau Anguera, es va tornar a casar el 8 de juny de 1814, amb Simon Salla i Josa, de Juneda. El 10 de marc de 1817 hi neixia Teresa, fillade Josep Anguera i de Maria Urgell.

(5) Volem recordar la magnífica aportació qY e sobre L1ermita va fer el Pare Jordi M. Bou i Simó: L'ermita de La Santíssiia Trinitat (Barcleona, 1979). 30.- Hostal del Pi F. Canti, pages i la seva muller Magdalena Vendrell casaven la seva filla Maria, el 14 de juliol de 1800. El 3 de gener de 1832 hi neixia Maria, filla de l'hostaler Josep Rosselló i Padrol i dlAntonia Panades i Carreres. Els avis paterns eren Cristofol i Maria. Hi mori de ri- ñas Andreu Girona (1863).

31.- Masia del Miquelet El 4 de maig de 1844 hi va morir repentinament la nena de nou anys Maria, filla de Pau Anguera i de Maria Amigo.

32.- Mas de Parió El 20 de desembre de 1829, hi va néixer Josep, fill de Joan Serra i de Magdalena Quadrat.

33.- Masia del Cadet El 1793 hi vivia Pere Joan Vidal, teuler. El 9 de marc de 1830 va neixer Josep, fill de Manuel Vidal i Oliva i de Maria Rosa Poblet. També hi havia viscut Joan Baptista Escote.

34.- Mas de Dalt El 9 de setembre de 1830, hi va néixer Teresa, filla de Ramon Caixa1 i de Teresa Jordi.

35.- Masia de la Granja de Poblet El 2 d'octubre de 1831, hi neixia Maria, filla del pastor Joan Terés i de Teresa Altes.

36.- Masia del Garbé El 24 de gener de 1834, hi neixia Salvador, fill de Josep Farran i de Josepa Barnat.

37.- Masia de ltAssestador El 13 de febrer de 1835, hi neixia Rosa, filla de Josep Sales, de Vimbodí i de Maria Altes, de Mont-ral.

38.- Mas de Pontons El 3 de gener de 1856, hi neixia Pau, fill de Francesc Franques i Sabaté i de Teresa Marimon i Carulla. 39.- Mas d'en Llort El seu estandant Isidre Llort iMoix, de 30 anys, fill de Josep i de Maria, es casava el 10 de febrer de 1872 amb Maria Rosell i Fonts, de 29 anys.

40.- Masia del Simon Sinon Marti, major, hi moria el14 de marc de 1776, i Simon Marti, menor, el 15 de maig de 1781. L'any 1862 hi fou assassinat el pastor Josep Olivart.

41.- Mas Darida El 31 de gener de 1778, hi moria MaciA Fort. 42.- Masia de la Senora 1 El 15 de juliol de 181'1 hi neixia Maria, filla de Ramon Figueres, d'ofici ferrer i de Francesca Serrano. Ramon Figueres era natural de Valls y habitant en la masia dita de la Senora, terme y ~arrohuiade dita Espluga.

43.- Masia dren Sanilles Podria tractar-se de la masia d'en Genilles (núm. 21). Ens consta que a llagost de 1826, hi va morir la seva estadant Maria Josa i Marti, vidua de Joan Farran.

44.-Mas dren Pages al bosc de P blet El desembre de 1799 hi van morir9 de fred i ofegats per la neu, Josep Borges, Senen Farré i Josep Roig.

45.- Moli del Cap I En aquest cas, els mateixos llibres sagramentals ens diuen que pertanyia al terme de Montblanc. El mes de marc de 1762, hi va morir Maria Ivorra, muller de Josep Rosselló. I

46.- Moli de lrAmor6s El mes d'abril de 1776 hi va morir la filla de Joan Pau Panades, moliner del molf del AmQr6s.

47.- Moli dels frares o de Casany El mes de desembre de 1871, hi va morir Maria Farriol, muller de Josep Jove, moliner. I 48.- Mas del Peu del Bosc El seu estadant Pau Farran i Josa, fill de Josep i Josepa, es va casar el 25 de novembre de 1805, amb Rai- munda Padró i Bou.

49.- Masia del Sol6 Sembla que era del terme de Rojals. El mes de gener de 1889, hi va morir Josep Rabassó i Franco, pages.

50.- Masia del Cots al camí de I'ermita de la Sma. Trinitat. El mes de setembre de 1804 hi moria una dona.

51.- Mas del Paiet El gener de 1788, hi va morir un home.

52.- Casa de 1'Espasa en la altra part de la Riera El mes d'agost de 1810, Josep Espasa, pages, de dita casa morí y fou portat el cadaver en la vila, en la casa del Fusteret.

53.- Masia de la Capella El novembre de 1870, hi moria una dona, vídua d1Anguera

54.- Mas de 1'Agustinet El mes de juny de 1861, hi va morir el mestre de cases Pere Angenís, d'una apopleccia.

55.- Mas de 1'Estradé dit de la Rafela L'any 1756 hi vivia la família de Francesc Estrade. La filla, Francesca Estrade i Batista, es casava el 19 de desembre de 1756, amb Francesc Calbet i Estrade.

56.- Mas del Francesc Francesc Anguera i Llobera, pages i teuler, casat amb Maria Civit, va actuar com a testimoni d'un casament el 15 de febrer de 1732. El 3 d'octubre de 1781, hi moria Francesc Bernat Anguera i Llobera, pages i teuler.

57.- Hostal de la Carretera de cerca la Creu Coberta El mes d'abril de 1749 hi moria Joan Rovira, pages de 54 anys: Viandant per alguns negocis, .., ha mort casi de repente sens poder prevenir 10 m&tge y se judica morí de garrotillo.

58.- Hostal de Marlets a la carretera de Vimbodf El mes de desembre de 1801 hi Ja morir Teresa Guasch, vídua de Carles Odena.

59.- Moli del Jan També dit de la Farga o del comú (6) El mes de maig de 1840 va morir 7 la bassa del moli del Jan, ofegat, Cristbfol Esplugas, fadrí de 15 anys, de 1'Espluga Calba. El 1890 també hi mori ofegat Josep Olivé i Gili.

60.- Moli de la Vila I El desembre de 1854 va morir ofegat a la bassa del moli de la Vila, Francesc Miró. Arrossegat per l'aiguat de Santa Tecla hi va morir Josep Roqselló (1874).

61.- Hostal de Dalt L'abril de 1788 hi va morir la mdller de Pere Panades.

62.- Mas del Te16 El matrimoni que hi vivia, Ramóq Franques i Francesca Casanoves casaven al seu fill Blai, el 25 d'abril de 1807, amb Maria Cases i Sabater.

Aquesta és una mostra sobre els nuclis habitats del terme de lfEspluga. Pensem que el conjunt ens dóna idea de la relativa forca demogrAficaque va tenir el terme. I hem de tenir en compte que encara hi havia molts altres masos i molins que no hem,trobat referenciats als llibres sagramentals, per6 que és molt possible que també haguessin estat habitats. 4ixí podríem recordar el moli del Biscarri, 1'lIostal de la Lluna, i els masos següents: Catxet; de la Torre; dql Tito; del Polit; d'en Xaxo; de Miquel Esteve; Segarra; Jove; del Tapies; de 1'Hostalera; de Vetlla; del Sqnen; del Nuet; de la

(6) Tares i Martí, Joan. Moli del Jan V. tlELFrancolill, 1987, juny.

-37- I Bajana; de Bequer; del Partisan; del Porta; de Fonts; moli del Bou; etc, etc, (7).

Amb aquesta relació volem posar de manifest la puixan~ademografica que tenia el terme esplugui. És evident que en moltes d'aquestes masies hauriem pogut ampliar les noticies sobre el moviment de població. A la vista dels errors actuals, quedem en el dubte de si tots aquests habitants estaven correctament censats.

(7) Bonet i Estrade, Manuel. Geografia humana de LIEspluga de Francolí, V. llArrelsll nm. 1,pigs. 189-193, LIEspluga de Francolí, 1980. IV NUPCIALITAT I

Durant aquests anys revisats (1693-1899) hem trobat un total de 4.751 matrimonis celebrats a l'església parroquial de 1'Espluga. I

Com en tot el món rural de l'epoca, l'interes o la conveniencia professional són els principals motors que generen els matrimonis a lfEspluga. Se'ns fa difícil de creure que en molts d'aquests matrimonis només hi hagués jugat la casualitat i l'espontaneitat, doncs, ben a l'inrevés, hi veiem una marcada tendencia general a fer contractes matrimonials en els que la preocupació principal seria la cl'obtenir , una col .locacib. Hi predominen els enllacos entre famílies del mateix ofici o gremi, cosa que ens fa sospitar que existiria una ben calculada previsió. En altres ocasions aquesta afinitat, si no és professional si que ho 6s almenys social. Aixb no vol dir pero, que una vegada feta la celebració, no hi pogués haver també una bona conipenetració. Simplement volem subratllar que la majoria es deixarien portar pel pragmatisme vital.

El primer matrimoni redistrat als llibres sagramentals va tenir lloc el 6 q'octubre de 1693, entre Pere Joan Guasch i Jeronima Carrassó.

La celebració del matrimoni venia precedida per la publicació de les amonestacions 1 en tres dies festius successius, i si no hi havia cap contrarietat o oposició, es feia l'enlla~. PrtJviament, pero, els nuvis eren examinats en doctrina cristiana, ja que si no tenien prou coneixements en la mateixa, no serien autoritzats a casar-se. En aquest sentit només hem trobat un cas d'autorització de celebrar el matrimoni sense prou formació en doctrina cristiana. Va ser el 30 d'agost de 1879, on el rector hi fa constar una nota que diu: De esta partida Pamies con Civit, no se librará testimonio ni para el registro, hasta que el tal José Pamies, aprenda la doctrina cristiana. Su padre y e1 me engañaron; 10 que siento mucho, creyéndome eran hombres de palabra. Omnia parata, me suplicaron por Dios 10s esposara, que irfa a instruirse en la doctrina y ni un paso ha dado. Yo condescendiente para que no quedasen chasqueados delante de 10s convidados y del pueblo accedí, y me arrepiento y temo ser responsable delante de Dios: y 10 será cualquiera que la libre sin que primer0 el tal Pamies esté instruido, como debe.

No cal dir que la cerimonia es feia a l'església, pero també hem trobat un cas en que l'enlla~ es va fer a casa de la núvia. Es tractava de dos vidus, Joan Fortuny i Paula Alemany. El matrimoni es va celebrar en la casa de dita contrahenta, . . . , necessitat per estar ella malalta de cuidado. Era el 31 de desembre de 1779.

Amb relativa freqüencia s'aprofitava l'enllaq entre un fadrí i una donzella per casar-se també els futurs sogres entre sí, en el cas d'ésser vidus, i aixi es reforcava l'unió familiar.

Abans de tornar-se a casar, els vidus havien de pagar els funerals dels seus consorts difunts. Només es va fer una excepció d'aquesta normativa per Manuel Canti i Grimau, vidu de Gertrudis Blavi, de 35 anys d'edat, atenen que estaba en un estat precari per fer 10s funerals a sa difunta muller y per altre part en estat de compasi6 per trobarse sol, y sentli perjudicial 10 continuar per mes temps en tal estat a fi de poder estar mes libre per emplearse als seus treballs, demana una prorroga de tres mesos per fer 10s funerals de dos misas a dita sa difunta muller Gertrudis Blavi. Era el mes de maig de 1878, i aixi es va poder tornar a casar amb la també vídua Antonia Merse. Hem trobat també u11 cas d'aqul.lació del matrimoni. La vídua Teresa Casanoves i Miquel s'havia casat amb Pau Odena i Soler, el 3 de novembre de 1827. Pero el 21 de desembre de 1841, es va poder demostrar que el primer marit de Teresa, Joan Civit, encada vivia.

Respecte a l'edat de matrimoni només tenim dades fiables entre els anys 1863 i 1899, que és quan en la majoria dels casos s'hi anoten 19s edats. El 70% de les donzelles es casaven entre els 19 i els 25 anys. Un 7,14% ho va fer als 18 o a edats inferliors. L'any 1866 es va casar la noia més jove amb 14 anys. Per damunt dels 60 anys hem trobat un total de 8 dones, que representa el 0,768.

En canvi els fadrins solien casar-se a unes edats una mica més tardanes. El 71,67% es va casar entre els 22 i els 28 anys. El més jove que hem trobat tenia 17 anys i es va casar l'any 1881. Fadrins de menys de 18 anys només n'hi ha el, 0,618. Amb edats superiors als 60 anys hem trobat un total de 28 homes, el que representa el 2,888. El 1885 es va casar el de més edaq: tenia 75 anys.

Els menors de 18 anys necessitaven el consentiment de llurs pares.

En la grafica hem consignatel nombre de casaments celebrats per decades. Podem observar com després d'un gradual augment durant el segle XVIII, hi ha un retrocés entre 1820 i 1839. Al quart decenni del segle XIX es torna a recuperar el nombre de casaments, que es mantindria més o menys estable fins a les darreries del segle XIX. Sembla que la primera guerra carlina va ser un factor decisiu en aquesta minva.

L'any que van celebrar-se més noces és el 1841, amb 73. El segueixen els anys 1819, amb 56, i 1806 i 1856, amb 52 cadascun.

Hem anotat també el mes de I'any que els espluguins havien elegit per a celebrar el matrimoni. Vegeu la grilfica. En el transcurs dels dos segles, el mes de febrer -tot i ésser el més curt- és el que presenta un j;; 3 ~~~~~~~,~~~~~&~~ + lla Examlnac cn la Esplu~ade@ < Francoh, ca 10 any I 79 & * W ,022 .E a v d Dr. ~iqutf~apdtwih Hei7~r.Q ~+.$.+++@~++OQ~$+.GPS% balanc més positiu, amb 528 matritnonis. En canvi el mes de marc, amb només 300, és el que menys matrimonis té registrats. També van ser mesos preferits, després del febrer, el maig i el setembre. Aixb s'ha volgut explicar en funci6 de la professió de la mhjoria dels contraents, que eren pagesos. En una societaF rural s'aprofitarien els mesos en que no hi ha massa feina al camp. Aixo quedaria clar pel mes de febrer,' pero ja no hi queda tant, pel que fa als mesos de maig i de setembre. Tampoc no encaixa massa amb aquesta explicació el desaprofitament del mes de marc.

Una última observació sobre la procedencia dels forasters casats amb naturals de 1'Espluga. Sembla que la dona espluguina seria altament cobejada, ja que sempre van ser molts més els forasters casats amb esplugines, que els esplugins casats amb forasteres. Aquesta tendencia, mantinguda durant els dos-cents anys estudiats, sembla equilibrar-se i en alguns anys invertir-se, a l'ultima decada del segle XIX.

Per altra part, com és logic,,no tothom es casava. Segons les nostres dades van morir solters les següents persones : I

Entre 35 i 50 anys Més de 50 anys

Homes 16 Dones 27

Entre aquests morts solters tenim els notaris Maria Hostalrich, de 63 anys (agost de 1846) i Pere Anton Vassallo, de 78 anys (juny de 1852) i el metge Joan Ramon i Cabessa, de 55 anys (marc de 18688).

En canvi era freqüent que les persones que quedaven vídues procuressin contraure nou matrimoni. Generalment ho feien amb una gran ra.pidesa,pe,ro el record en aquest sentit l'ostenta Josep FernAndez i Fonts: la seva muller Tecla Roig i Odena moria el 3 de febrer de 1860 i el 27 del mateix mes i any es tornava a casar amb Maria Angela Pages i Vernet. MATRIMONIS SEGONS L'ESTAT ANTERIOR

Fadrí Vidu Fadrí Vidu Donzella Donzella Vídua Vídua

Total : 3703 454 133 461 (77,94%) (9,56%) (2,80%) (9,70%) A B C D Total

Total: 3192 960 490 109 4.751 (67,19%) (20,21%) (10,311%) (2,29%)

A.- Matrimonis entre esplugui i espluguina.

B.- Matrimonis entre foraster i espluguina.

C.- Matrimonis entre esplugui i forastera.

D.- Matrimonis entre foraster i forastera. Conca de Barbera Altres comarques Forans catalanes Conca de Barbera Altres comarques Forans catalanes

V NATALITAT

Durant aquest dos-cents anys (1694-1899) 11evoluci6 i el creixement demografic de 1'Espluga segueix el mateix ritme que s'ha assenyalat per tot el nostre país. Els que s'han preocupat per la demografia historica catalana ens diuen que fins el 1660 la tendencia majoritaris va ser l'estancament, pero a partir d'aquest any es va tornar alcista (1). Aquest fet s'ha intentat quantificar. Segon:; Fontana la població total de Catalunya era de 500.000 habitants durant la guerra de Successió, mentre que l'any 1787 ser& d'uns 900.000 (2). Les raons d'aquest canvi són molt complexes, pero s'han subratllat els factors ecxonomics, socials i sanitaris com els de més decisiva importAncia. Des del segle XIV, una sola malaltia, la pesta, el nom de la qual encara ara desperta atavique!; temences, va poder mantenir a ratlla el creixement: demogrAfic. I encara al segle XVII, unes epidemies de pesta de considerable magnitud van fer estralls a casa

(1) Nadal, J. La población española. Siglos XVI a XX. Ariel, Barcelona 1966, plg. 13.

(2) Fontana, Josep. La fi de llantic regim i la industrialització, 1787-1862. I1Histbria de Catalunya1' dirigida per Pierre Vilar, Ed. 62, Barcelona 1989, Vol. V.,pag. 27. nostra, com han posat de manifest els seus estudiosos (3). I aixo sense comptar altres patologies, infeccioses o no, així com també les fams i les guerres endemiques. Aquesta situació va canviar durant el segle XVIII, quan van adquirir protagonisme altres malalties com la verola i el colera. Algunes d'aquestes malalties han pogut ésser identificades a llEspluga,a través dels llibres d'obits parroquials. A partir de la segona meitat del segle XVIII dues armes preventives de la verola, primer la inoculació i més tard la vacunació, van contribuir a lluitar contra aquesta terrible malaltia. La lenta, pero creixent acceptació de les mesures higieniques contribuiria a la contenció del colera. Si a tot aixo hi sumem una millor alimentació, potser tindrem els parametres basics que expliquin el redrecament demografic.

Concretament a 1'Espluga s'ha calculat una població de 668 habitants, a comencament del segle XVIII. Fins aleshores sembla que el nombre d'espluguins es va mantenir bastant estable, com ja hem dit abans. El gran canvi es donaria després de la guerra de Successió, data a partir de la qual hi hauria un increment extraordinari de la població. Creiem que aquest creixement no solament va ser vegetatiu, sinó que hi hagué una forta i continuada immigració. No es faci1 d'explicar aquest assentament a llEspluga de gent forastera. Alguns dels que hi anaven tenien professions artesanals: paletes, boters, fusters, ferrers, calderers i altres oficis. Pero també es troba gent forastera, i molta, que venen a 1'Espluga a treballar de paghs, que era de bon tros la professió majoritaris. I aquests pagesos nouvinguts, no solament arribaven a llEspluga a través del matrimoni, sinó que amb molta freqüencia eren matrimonis que s'establien a la nostra vila per a conrear terres. Alguns

(3) Nadal, Jordi. L8Última gran pandemia de pesta a Catalunya 1650-1654. V. Actes del Segon congres Internacional dlHistbria de La Medicina catalana, Barcelona 1975 vol. I, pigs. 19-38. Camps Surroca, M. i Camps Clemente, M. La pesta de meitats del segle XVII a Catalunya. Seminari Pere Mata, Lleida 1985 van treballar com jornalers i altres segons les diferents formes de contracte, usuals a l'agricultura catalana de 1 ' epoca.

A les darreries del segle XVIII són freqüents als llibres de baptismes els infants nascuts de pares ambdós forasters, que treballen a l'agricultura. Cal dir que els matrimonis entre naturals de 1'Espluga i forasters, són també molt abundants.

Per exemple, entre els anys 1835 i 1841, hem trobat un total de 29 matrimonis forasters, que són considerats com a veLns de llEspluga, i que, treballant com pagesos, han tingut fills a 1'Espluga. La major part d'ells procedien de la mateixa comarca. Pero és difícil de fer un cens fiable d'aquest grup de nous espluguins, perque podien viure a l1Espluga, pero si no tenien fills, no quedaven registrats als llibres de baptismes. No cal dir que hem procurat de no repetir en el nostre registre cap matrimoni, i, amb tot, la xifra de 29 matrimonis pagesos forasters ens sembla prou important. És probable que fossin refugiats que van considerar la nostra vila com un bon aixopluc per evitar els estralls de la primera guerra carlina.

El total de naixements que s'han donat a 1'Espluga és de 7.199 pel segle X'JIII i de 14.412 pel segle XIX. En els Últims sis anys del segle XVII van néixer 204 criatures. El període 1730-1755, ha estat ben estudiat per Rosa Farran i Montserrat (4).

En els grAfics que oferim han quedat registrats tots aquests naixements. Volem precisar que, per comoditat nostra, hem considerat con a dia de naixement, el dia del bateig de la criatura. De fet si es creia que hi havia

(4) Farran i Montserrat, Rosa. Demografia a L8Espluga de Francolí 1730-1755. V Arrels, vol I, pags. 167-173, L1Espluga de Francolí, 1980. Encara que les xifres que ens dóna ['autora són semblants a Les obtingudes per nosaltres pel mateix període, hem comprovat que no coincideixen plenament. perill de mort o bé la criatura neixia-ala matinada, el bateig es feia el mateix dia. Generalment pero, es feia a I'endemA o a tot estirar, al cap de dos dies. El bateig als tres o més dies, era practicament excepcional. El 29,5% va ser batejat el mateix dia de néixer; el 58,1% l'endema; el 12,11% al cap de dos dies i el 0,3% als tres o més dies. Aquesta norma va tenir alguna excepció: els mesos de setembre i octubre de 1872, en que els infants nascuts a Vimbodi eren batejats a 1'Espluga (5). Dels nascuts a llEspluga,el bateig que mes triga en fer-se va ser el d'una nena nascuda el 26 de desembre de 1886 i batejada el 4 de gener de 1887.

En general pot observar-se un equilibri entre el nombre de nens i el de les nenes. Pero hi ha alguns anys en que les diferencies són notables. Favorables a les nenes tenim els anys 1806, amb 28; el 1803 amb 25; el 1825 amb 24 i 1801 i 1837, amb 21 cadascun. En canvi són anys favorables als nens 1836 i 1841, amb 25 cadascun; 1802 amb 23; 1793 amb 21 i 1877 amb 20.

Hem trobat un cas d'un posible hermafroditisme. Així 1'11 d'abril de 1773 llegim la següent partida: ...fou batejada luego per Margarida Figueres llevadora per demanarho aixy la necessitat, pues mori luego una criatura que nos coneixia si era miny6 o minyona, filla llegitima de Fco. Casanoves y de Martha Amill, conyuges (6). En relació a naixements dobles hem trobat un total de 161 bessonades, que corresponen: 54 al segle XVIII i 107 al XIX. No consta cap altre naixement múltiple.

(5) Sembla que Vimbodi, es deuria trobar sense capella.

(6) En una nota posada al final del mes de novembre del mateix any. zoo- NATlllTIT TOTAL 1

teo-

TBC-

440 -

120.

(00 -

80-

50- I

40-

, 1 I ilD"7 p,i_?,-d

ANYS 1694 llDO 1710 '720 1130 1740 1130 IATLLITAl TOTAL ZOO I

CESPLUGA DE FRANCOLf NATALiTAT HOM ES

CESPLUGA DE FRANCOLl NATAUTAT DONES L'ESPLUGA DE FRANCOLI: Estudi de la Natalitat ......

ANY ------NATALITAT------HOMES (%) DONES (%) TOTAL ......

-_------_------__------total...... 10.953 50,2% 10.862 49,8% 21.815

VI ELS INFANTS ABANDONATS

Un dels capítols mks colpidors i sorprenents de les societats anteriors a la nostra fou el costum d'alguns pares -afortunadament minoritaris- d'abandonar llurs fills a institucions que des d'un punt de vista teoric, estaven destinades a protegir la infancia. Aquest costum, tacitament acceptat per tothom, i fins i tot legalitzat, també va afectar a ltEspluga.

Creiem que la situació de la infancia en qualsevol epoca anterior era molt pitjor que l'actual. Ens ho diu ben clar el metge Vicen~ Grasset quan afirma: Horroritza pensar en la sort lamentable, la destrucci6 a que han estat condemnats durant segles, en epoques i nacions diverses, infinitat de nadons (ja que) han estat sacrificats pels seus propis pares, que eren mes feres que les feres, i els abandonaven i els destruien (1).

En el món antic l'infanticidi va ésser una practica relativament freqüent. En aquest sentit les cites que es podrien fer són nombroses. És per aixo que una alternati- va a l'infanticidi va ser l'abandonament dels fills, que va ser una practica seguida arreu dlEuropa.

(1 ) Grasset, Vicenq: De 10s esp6si tos. Discurs inaugural 1legi t a L 'Acadernia Nacional de Medicina i Cirurgia de Barcelona, en La sessió pública del 2 de gener de 1858. Barcelona 1858. Ara be, caldria distingir entre exposició i abandonament. En l'exposició hi hauria la seguretat teorica de que l'infant seria degudament protegit. En canvi l'abandonament era deixar un infant -de fet un nadó- a les seves propies forces. És a dir, un infanticidi indirecte. L'abandonament era castigat, pero l'exposició, que de facto era un abandonament, va ser protegida. La paraula expbsit, deriva d'exposar un fill. Ja en el segle IV es propugna la creació d'establiments per a recollir exposits. Mes tard, en el segle XII, en totes les cases d'exposits es van instal.lar els torns.

El torn era un aparell giratori, destinat a que les criatures poguessin ser deixades a l'hospici, asil o casa d'exposits, sense ser vista la persona que feia l'exposició. També estava legislat que no es podia detenir a aquells que fossin descoberts anant a exposar un infant. Deien els defensors del torn, que protegia el pudor de la mare soltera, s'evitava l'escandol, s'oposava a l'infanticidi i es donava més protecció i abric a les criatures (2).

Des de l'edat mitjana varem tenir diverses institucions protectores de la infancia (3).

Els hospicis o cases d'exposits es van instal.lar a les principals ciutats del nostre país. Aixi per exemple, la casa Hospici del Sant Esperit de Lleida acollia tota

(2) Giné i Partagas, Joan. Curso elemental de Higiene Privada y Pública, tom 11, Barcelona 1871-1876, segona edició, pag. 432.

(3) Aixi Pere I1 va crear La institució valenciana de "Pare d1orfesl1. V. M. Albó i A. Puig: Protección de La infancia y represión de la mendicidad. Barcelona, 1911, pag. 31. Sobre el "Pare d1orfesIt també conegut com a "Pare de garduixosaai "Pare de briv~ns~~pot consultar-se el llibre de Fernando de Rojas: El padre de huérfanos de Valencia. Valencia, Ed. Fills de Vives Mora, 1927 i L. Revest Corzo: El cuidado de 10s huérfanos, al llBoletin de La sociedad Castel lonenese de Cul turalt, tom. XXI I, 1946, pbgs. 365-388 i tom. XXIII, 1947, pags. 40-59 i 77-87. mena d'infants pobres, exposits, orfes, minusvAlids o retrassats mentals (4).

Al nostre pais els exposits van rebre diferents noms: venturers, fill de ventura, fills de pares incognits -com és el cas de 1'Espluga-, fills de comú, nens trobats i d'altres i és aixi com estan recollits en els llibres de naixements dels arxius parroquials.

Generalment aquests infants eren recollits pels, hospitals i traslladats a Barcelona o potser algun podria haver anat també a la Casa de Caritat de Tarragona. La ruta que podien seguir els infants abandonats de l'Espluga, podria ésser la següent: Montblanc, Valls, Vila-rodona, Vilafranca del Penedes, Olesa de Bonesvalls, llHospitalet o sant Boi i finalment a 1'Hospital de la Santa Creu de Barcelona (5). L'hospital procuravs lliurar-10s a les dides. Sembla ésser que tenir aquests infants per a la seva alimentacib i cura era quelcom molt estes i acceptat per una Amplia capa de la societat (6). Amb tot, el mercat de les dides fou també d'una gran complexitat, ja que algunes d'elles tenien certa aprensi6 d'alletar a aquells infants i d'altres preferien oferir els seus serveis a una família rica, ja que el sou de l'hospital fou sempre més baix. Els primers hospitals d'aquesta xarxa eren anomenats de pas. Acostumaveri acollir aquests infants un sol dia. Tot i aixi, segons

(4) Lladonosa i Pujol, Josep. Documents per a Laestudi de La pediatria als establiments de beneficencia de la ciutat de Lleida. V. Actes del Tercer Congrés daHistoria de la Medicina Catalana, tom. I, pags. 204-220.

(5) Vallribera i Puig, Pere. LIHospital dlOlesa de Bonesvalls. La seva activitat a mitjan segle XVIII. Grup dlEstudis sitgetans, Sitges 1988. 11, pags. 277-283.

(6) Roldan, Aurea. Els nens abandonats a La Catalunya del segle XVI. V. LaAvenc, 1983, num. 66, pas. 62-66. Miret, a Olesa de Bonesvalls per exemple, hi morien un 2% (7) - El trasllat era sempre penós i llarg i possiblement fet per persones o traginers amb poca sensibilitat pel que ells en deien una carrega, quan duien tres o quatre infants.

Teresa Maria Vinyoles i Margarida GonzAlez han estudiat els exposits ingressats a 1'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, durant tretze anys del segle XV (1426-1439) (8). Molts nadons estaven bruts de sang, amb el cordó umbilical lligat o no. Acostumaven a deixar-10s-hi un escrit, que en deien un albara, on hi constava si estaven o no batejats. Altres vegades, en aquesta nota hi havia indicacions que es referien al nom, la seva procedkncia o algun altre detall dels seus costums, si l'infant ja superava el mes. La mortalitat abans dels dos anys fou entre el 50 i el 80%, segons els anys. L'estat aniria intensificant la seva intervenció pel control i destí d'aquest grup hum&. Molts expbsits foren dedicats a l'exercici de la marineria (9).

Els exposits portaven el seu estigma fins a la mort i no eren pas ben vistos per la gent. Hi havia una certa aprensió al seu tracte. Així el metge Josep Ametller i Vinyes, després de dir-nos que patien amb freqüencia de moltes malalties i molt especialment de les que afectaven

(7) Miret, Xavier. Els expbsits. La seva situació a traves dlun hospital de pas a les darreries del segle XVIII. v. Actes del Primer Congres dlHistbria Moderna de Catalunya. Barcelona, 1984, pigs. 119-123.

(8) Vinyoles, Teresa M. i Gonzalez, Margarida. Els infants abandonats a Les portes de llHospital de Barcelona (1426-1439). V. "La pobreza y la asistencia a los pobres en al Cataluña medieval. Tom 11, C.S.I.C., Madrid 1982, pags. 191 -285.

(9) Usandizaga, Manuel. Historia de la Obstetricia y de la Ginecologia en España. Santander 1944, pAgs. 274-275. als ulls, manifesta que alguns aconseguien de sobreviure: 10s exp6sitos que mejor o peor librados salen de algunas de estas enfermedades, c!onservan un sello indeleble en su constituci6n y al casarse y difundirse por la ciudad o el campo transmiten a las generaciones futuras aquellos ger- menes de degeneraci6n de 10s cuales esta ya tan cuajada la generaci6n actual, que no necesita que el semillero de las inclusas venga a precipitar este fatal incremento, que amenaza hundir a todas las naciones civilizadas (10). Si un metge escriu aquestes paraules és fAcil de comprendre l'aversió i el recel que la societat sentia vers els exposits.

Més trist seria encara consignar la desconsideració i el mercadeig de que amb freqüencia van ésser víctimes aquests infants. Tot i que a l'hospici eren sotmesos a una disciplina ferria, llur situació podia ésser molt pitjor quan en sortin. Aixo ens ho recorda Santiago Garcia: ... habiéndome manifestada la experiencia que son infinitos 10s niños que a breve tiempo de haberlos sacado robustos de la Inclusa para criar 10s devuelven muy desmejorados, y alguna vez moribundos, parece mas que probable que su extracci6n ha sido siniestra; esto es, no con objeto de criarlos, sino es para descargar 10s pechos, que se temen dar a sus propios hijos, 6 para llamar de nuevo la leche, o para otros fines sospechosos (11). Segons el testimoni del doctor Ametller i Vinyes tot fent referencia a la Casa Provincial de Caritat de Barcelona, els infants alli internats no menjaven carn més que en dies alterns i amb freqüencia en aquests dies la ració de carn era substituxda per bacalla o cansalada. Segueix dient-nos que els nens sortien dos cops a la

(10) Ametller i Vinyes, Josep. Discurso acerca de Las reformas tocantes a La Higiene y administración de Las inclusas y de 10s hospicios. Discurs inedit premiat a Madrid, el 1858. Biblioteca de La Reial Academia de Medicina de Madrid.

(11) Garcia, Santiago. Breve instrucción sobre el modo de conservar 10s niños expósitos. Madrid 1974, pag. 65. setmana i el seu passeig col.lectiu no durava més de dues hores. Les nenes en canvi, nomes disfrutaven d'aquestes sortides quatre vegades a l'any.

A 1'Espluga hem trobat un total de 166 infants abandonats. Durant el segle XVIII van ser abandonats 26 nens i 30 nenes, donant un total de 56. Aixo representa un 0,77% dels nascuts. Durant el segle XIX hem trobat 57 nens i 53 nenes, donant un total de 110 infants abandonats. El percentatge del segle XIX es de 0,76%. Les xifres totals per sexes són curiosament iguals: 83. Cal dir que hem trobat dues inscripcions dels dies 14 i 30 de gener de 1875 en una fulla solta, que no formava part del llibre.

El primer cas registrat fou el 4 de novembre de 1709. Es tractava d'una nena a qui li van posar el nom de Maria Magdalena i que va ser apadrinada pel cirurgia Miquel Torres. En la grafica oferim per decennis el nombre d'infants abandonats. Podem veure clarament que l'epoca més critica en aquest sentit fou el primer terG del segle XIX. Hi ha la possibilitat de que alguns d'aquests infants haguessin estat f.ills de mares no espluguines, sinó dels pobles veZns. Pero també alguna espluguina hauria pogut anar a parir a algun d'aquests pobles. Pensem doncs, com ja s'ha dit en un altre lloc, que la xifra total reflexa una realitat social espluguina (12). Podríem preguntar-nos per les causes d'aquest abandonament. No creiem en la simplista hipotesi de que podria tractar-se de mares solteres. Per Pere Felip Monlau, la miseria, horriblement federada amb totes les calamitats possibles, era una de les principals causes de l'abandonament de les criatures. Tots els anys de carestia o d'una mala collita, ens diu, es nota un

(12) Juliano, Dolors. Els fills de ventura i de pares incbgnits. V. Actes de Les Primeres Jornades dlAntropologia de La Medicina. Tom I, Tarragona, 1982, pags. 71-79. augment espantós (13). Pensem pero que no pot parlar-se d'una sola causa sinó d'un origen multifactorial, que tenia, aixo si, com a denominador comú, la miseria. Per tot aixo creiem més correcte parlar d'infants abandonats i no de naixements il.legítims. De fet i en concreta referencia al cas de l'Espluga, veiem que el mes en que es donaven més abandonaments era l'abril, que és un mes difícil dintre de l'any agrícola. Per altra part i en termes generals, molts eren abandonats de bona fe pels seus pares legítims que creien que podrien ésser millor atesos a l'hospici, si era comparat amb la miseria de casa seva. En alguns casos, tanmateix molt pocs, es preveia la reclamació d'aquests infants, quan s'esperava un millor futur economic de la família. Aixi en alguns se'ls hi penjava mitja moneda, i l'altra meitat quedava en poder dels pares, que l'haurien pogut utilitzar per a identificar-se. Com a conclusi6 pensem que la majoria d'aquests infants procedia de matrimonis perfectament legalitzats, i en altres casos, com diu Josep Miralles eren legitimats pel subsegüent matrimoni de sos pares (14)

Per Últim volem dir que és difícil de creure que es tractava realment de pares incognits, quan donen l'hora precisa del naixement en alguns casos. A vegades, estan perfectament identificats, no solament la mare, sinó també el pare. Aixi, 1'1 de setembre de 1878 moria Artur Perpifia, de dos anys i oriund de Reus. Consta com a incbgnit, pero ens diuen que era fill de Sebastia Perpiña, confitero oriundo de Pradell, casado y de Rosa Nicolás, soltera de Reus, ....

(13) Monlau, Pere Felip. Elementos de Higiene Pública. Barcelona 1847, pag. 651.

(14) Miralles i Sales, Josep. Expbsits i bastards al Maestrat des del segle XVI al XX. v. llBoletin de la Sociedad Castellonenese de Cult~ra~~,tom. LV, 1979, pags. 286-295. Hauria estat interesant poder seguir el rastre d'aquests infants. No ha estat pas possible. D'alguns sabem que van morir a la mateixa Espluga, pero molts d'altres sembla que serien traslladats cap a Tarragona i molt possiblement a Barcelona.

En els llibres de matrimonis hem pogut trobar el casament de dotze homes i onze dones, nascuts de pares incognits, que van constituir famílies estables. Pero nomes tres d'ells eren considerats com a velns de 1'Espluga abans del casament. Els altres procedien de Tarragona, de Reus, de Valls o d'alguna altra població (15)

Alguns d'ells van arribar a treballar de pages a llEspluga,com Anton Ventura, que es va casar amb Maria Cortada (16). El 1801, Raimunda es casava amb Miquel Balcells i Barques (17) i més tard Maria Francesca amb Josep Murtra, tender de pesca salada (18) i Toribia amb Antoni PBmies (19).

Entre aquests infants nascuts a 1'Espluga i no traslladats, sembla que els que van viure mes temps van ser Maria, nascuda 1'11 de juny de 1811 i morta el 23 de

(15) Entre aquests casats tenim a Josepa Duro, morta als 45 anys, el 13 de novembre de 1857, que es va casar en dues ocasions: La primera amb Josep Vidal i la segona amb Joan Civit. També un home: Joan Gregori Lluis es va casar dues vegades, la primera amb Magdalena Capdevila i Rius i la segona amb Gertrudis Fort i Pamies, de Rojals, els dies 5 de desembre de 1891 i el 6 d8abril de 1895, respectivament.

(17) EL 8 de juny de 1801.

(18) El 12 de febrer de 1884 se81s hi moria un fill.

(19) El 13 de febrer de 1890 se81s hi moria La filla Dolors, de quatre mesos d8edat. juliol de 1815 i Bonaventura, nascut el 16 de maig de 1822 i mort el 3-de setembre de 1824. (A l'apendix fem referencia a algun altre).

La majoria, pero, eren portats a fora de 1'Espluga. Tanmateix el problema de l'alimentació d'aquests lactants, feia que les cases d'exposits, principalment la de Tarragona, necessitessin la col.laboració de les dides per a salvar-10s-hi la vida. Les dides cobraven els seus serveis dels grans centres hospitalaris (20), i aixo feia que molts infants es repartissin pels pobles en recerca de les dides rurals. L'hospital era l'encarregat de buscar i distribuir-10s entre les dides, sense deixar, pero, de tenir un control sobre aquestes criatures.

En recerca de la protecció i després de l'alimentació, aquests infants eren sotmesos a llargs viatges, per tota la nostra geografia.

A 1'Espluga hem trobat un total de 47 infants abandonats, que, procedents principalment de la Casa dlExposits de Tarragona, van morir aquí. La majoria arribaven a 1'Espluga uns dies despres de néixer, havent fet un llarg i penós periple, des del poble on van ser recollits, a Tarragona i des d'aquesta ciutat a 1'Espluga. Aquesta és la causa de que en els llibres d'albats, trobem la referencia de la mort d'uns lactants, fills de pares incognits, que procedents de la Casa dlExposits de Tarragona, es trobaven a llEspluga, a causa de sa lactancia.

(20) S'ha descrita algun cas de picaresca, que tenia lloc a les grans ciutats. Una mare abandonava el seu fill. Uns dies mes tard oferia els seus serveis de dida, i escollia liinfant que havia abandonat. Així cobrava per alletar el seu propi fill.

També aixo ens ha permes de trobar el nom d'alguna dida (21).

(21) Hem trobat el nom de les següents dides espluguines: Raimunda Miravall (1855); Raimunda Llorens (1855); Maria Escote (1856); Llui'sa Tondo (1856); Maria Farran i Xifre (1856); Maria Garrell (1856); Catarina Vendrell (1856); Paula Bosch i Cabre (1857); Francesca Roig (1857); Anacleta Bergadi i Canti (1857); Ventura Domingo (1857); Maria Cos de Bonet (1884); Antbnia Roig i Escote, muller de Rafael Cornadó i Miró (1886); Josepa Sans (de Rocallaura), muller de Josep Farran (1872) i Maria Morell, muller de Francesc Bertran (1873). Percentatge de fills de pares incognits

S. XVI S.XVII S.XVIII Terrasa S. Pere de Terrassa 1.84 O.26 S. Quirze de Terrassa 0.95 0.40 S. JuliA dlAltura 1.53 0.12 S. Miquel de Toudell 1.70 O.O0 S. Esperit Vila de Terrassa 0.40

Tarragona 1.71 2.70 2.29

El Vendrell 1.35 2.82 2.97

Baix Llobregat S. Climent de Llobregat 0.16 1.19 0.49 S. Andreu de la Barca 0.97 1.13 S. Esteve de Cervelló 0.78 0.35 O.38 S. Maria de Corbera 0.74 0.07 0.38 S. Martí de Torrelles 0.70 0.73

Vilanova i la Geltrú 0.80

Sitges 0.99

Barbera de la Conca 4.36

Barcelona S. Just i Pastor

Lleida (S. Joan)

Olot

L'Espluga de Francolí ANEX DOCUMENTAL

Creiem d'interes, recordar alguns dels 166 casos, tot donant la data de naixement, seguida del nom que li van imposar en el bateig:

1.- 1-VI-1772.Eudald. 8afillde Pares Incognits, 10 qual fou portat dit dia en la Iglesia per un home incognit y deixat demunt la caixa de la capella de Sant Josep sens la fe, ni certificat de Baptisme". Una nota marginal diu: "Obyt en 10 mas den Pages tenint 4 Ó 5 anys".

2.- 17-VI-1825. Maria Tecla, I1fou trobada en la porta del Hospital de dita vi la, en lo mateix dia".

3.- 7-VII-1825.Maria Tecla. lala cual fou encontrada lo mateix dia als tres quarts de deu de la nit en la porta del carrer de la casa habitació de Maria Boqué y Cots, viuda de la mateixa vilaB1.

4.- 13-VI-1826. Bonaventura. lla las vuit de la nit o vespre se encontra un noy recient nat en Lo carrer dit dels ametllers de esta vila".

5.- 21-111-1827.Joan. 'fill de Maria Majoral, donsella de esta vila y de pare per ara incert".

6.- 2-VIII-1827. Maria, "se encontra en 10 carrer dit dels Ametllers, de esta vi laM.

7.- 8-VII-1828.Maria. 'fou encontrada a la part de fora de la porta de la casa-moli dit de les Grasetes8I.

8.- 29-X-1829.Maria. "fou encontrada lo dia anterior a las nou del vespre, al carrer, en frente la porta de Josep Este~e~~.

En alguns casos, com ja hem dit, ens donen L1hora exacta del naixement:

9.- 24-X-1837. Bonaventura. "que nasqué a Las nou del mati del mateix dia".

10.- 25-111-1852.Josep, I1nasque segons relació de La llevadora a las dos nit del mateix diaB1.

11.- 4-XI-1884. Abdon, "nacido a las dos de esta tarde". 12.- 28-V-1885. Daniel, IBnacidoa las seis de esta mañanaB1.

13.- 18-VI-1885. Abdon. Il..., nacido, se ignora el dia y la horau.

14.- En altres casos, es també considerat com de pares incognits, un nen nascut el 22 de febrer de 1886, encara que ens donen el nom del pare: Sebastián Castro Gimenez, B1pordioserotranseunte natural de Zaragoza1I i de la mare: Petra Donoso Muñoz.

15.- 23-11-1889. Irene. Aquesta nena havia nascut a Barcelona, a les 8 del mati del dia 19 de novembre de 1888, filla de pare incognit i de Josepa Oriol Sebastia, natural de Tortosa i velna de Barcelona. No sabem com ni per que va arribar a llEspluga. Aquest es el cas en que es va tardar mes temps a batejar una criatura.

16.- 8-XII-1890. Senen. Havia nascut a les 4 del mati segons la llevadora.

17.- 7-IX-1893. Joaquim. BBFoutrobat per Pau Bergada, a Les 4 del mati a La porta de casa seva segons la llevadoraIB.

En altres casos el fill era dBuna parella que més tard legalitzaria La seva situacio:

18.- 8-VI-1769. Pau Miquel. I1Lo present Pau e$ fill de Pau Angles, pages y de Maria Miquel (...) segons han certificat 10s mateixos Pau y Maria, 10s quals se casaren en lo dia 16 de octubre de 1769 y aixy ho firmoBt, per afegir: llesta nota se ha posat de consentiment dels dosB1.

En altres ocasions hi ha un arrepentiment tarda dels pares:

19.- 24-XI-1822. Pau. llLo sobredit Pau, Joan, Francisco, es fill de Pau Roig y de Teresa Carreras conjugues que son de la present vila, conforme declararen 10s dos a ma presencia, y ab llicencia dels dos poso esta nota vuy dia vint y hu de Juny de mil vuit cents vint y quatren.

20.- 9-VI-1840. Josep. BtLLegiti~nat per 10 subsegüent matrimoni de sos paras contret dia vint de Novembre de mil vuit cents cuaranta, per 10 que dit exposit, ..., es fill [Legitimat y natural de Josep Pamies, ... y de Antonia Sans conjuguesBB. 21.- 15-XI-1849. Bonaventura. "Aquesta exposita fou [legitimada per lo matrimoni subsegüent de sos paras que son Joan Boronat, pages, y Magadalena quadrat, conyuges en estauu.

També hem trobat altres casos en els que La mare assumeix La seva responsabilitat des daunbon principi:

22.- 25-VIII-1826. Teresa. "Dita Teresa es filla de Mariagna Civit y Pamies (22), donsella que la cria y la regoneix y te per talu. Va morir el 26 daoctubre de 1829.

23.- 26-V-1866. Trinitat. IuFillade Senent Ximenes fadrí xullador de animals de esta y de Maria Hernandes, soltera de Vallsaa.

Per Últim encara volem esmentar un altre cas en el que sembla que una nena, Teresa, se la volia inscriure com a filla de pares incognits, perb si hi van oposar els seus pares. Era el 2 de maig de 1872 i els pares eren Josep Farraté i Fonts, vidu y sastre dtofici i la mare la seva cunyada Maria Farrant i Termens. Es diu en la inscripció: Ifconstan en esta partida 10s nombres de tos padres de la criatura por ruego de 10s mismos y por disposicion del superior eclesiásticou (23).

(22) Que havia nascut el 8 de juny de 1804 i tenia per tant 22 anys.

(23) Josep Farraté i Fonts, tenia 43 anys i Maria Farrant i Termens, 37. VI1 MORTALITAT

Els Llibres d'obits de la Parroquia de Sant Miquel Arcangel de 1'Espluga de Francolí comencen el 1730; nosaltres hem comencat, doncs, el nostre estudi aquest any, i l'hem acabat al final del segle XIX. Ens ha semblat adient no incloure-hi l'any 1900. Són, així, 170 anys d'historia de llEspluga,reflexats en els bbits que s'hi han produft. En total - ja ho deiem a la introducció- hem repassat una per una les 15.896 partides de mortalitat que hi ha, repartides en 6.528 d'adults i 9.368 d'albats. Com és logic, aquests milers de fitxes ens han permes de treure'n algunes conclusions. En parlarem fent en primer lloc unes consideracions generals, per procedir després a l'estudi de les causes o mecanismes de mort.

A. MORT NATURAL

Consideracions generals

Hem inclos en el nostre estudi tots els obits, encara que siguin de persones no vefnes de 1'Espluga. Cons- ten, pero, en els llibres espluguins, a causa, sobre tot, de produir-se en temps de guerra, o també per residir-hi temporalment per visita o estada a cases de familiars, per haver vingut a prendre les aigües " una de les primeres formes d'estiueig" o, simplement, per estar en transit per la nostra vila.

Diguem de bon principi que el que més ens ha interessat ha estat de trobar explícites les causes de la mort, cosa que hem buscat en totes i cada una de les partides dels llibres.

Al llarg d'aquests 170 anys hem trobat circumstAncies ben diferents. A vegades el rector deixa constancia d'algunes causes de mort, pero no massa nombroses, ni seguint sempre el mateix criteri en fer-ne la descripció. Hi ha llargues temporades en que no trobem escrita cap causa de mort.

En canvi altres vegades, i en epoques diverses, algun rector, com el Dr. Miquel Capdevila i Cardona, a més a més del nom, edat i ofici de la persona que mor, ens dóna altres detalls : causa o mecanisme de la mort, i circumstAncies especials com domicili, toponims de l'Espluga, trets personals o familiars, etc. Hem de tenir en compte que si un mateix rector no manté sempre un mateix criteri en la redacció, les diferencies seran molt més grans en estudiar rectors diferents.

Constatem també que hi ha causes de mort que trobem repetidament en certs moments, i que no es repeteixen més. Així, per exemple, llegim el diagnostic d'hidropesia sovint pero només durant una curta temporada, i sense que hi hagi gaires diagnbstics mes. Igualment, el diagnostic de mal gra només el trobem en el període 1730-1750, sense que es torni a repetir. Al costat d'aixo, diagnostics com el de feridura o apoplexia els trobem amb freqüencia durant tots els temps; logicament hem de pensar que és un diagnbstic més evident i conegut inclús a ulls no medics.

En un gran nombre de partides no hi consta cap diagnostic, o bé, de manera inespecifica, hi llegim mort de malaltia o bé de malaltia corporal o bé, amb certa freqüencia, morf de vellesa.

El que si és evident és que les morts produides les podem dividir en dos grans grups:

a) Morts per causa natural o malaltia b) Morts per causa violenta: en accidents, guerres, desastres naturals, etc. Hem de tenir en c:ompte, pero, que sovint trobem consignades unes causes de mort que fan difícil de saber si són morts violentes o no. En parlarem breument:

1. Persona trobada morta

Si no s'especifica res més prenem aquest diagnostic com de mort natural o malaltia. Moltes vegades no ofereix cap dubte, ja que consta com trobat mort en son llit o en sa casa o en la treballada, etc. Inclús hi podem trobar consignat el nom de la malaltia. Altres ocasions no són tampoc dubtoses en llegir cos trobat mort de mort violenta o bé es tracta de persones trobades en el camp en llocs on abans s'havien produit trobades entre tropes en guerra, o bé en epoques turbulentes. També tenim en compte si hi ha d'intervenir la justícia.

Pero hi ha vegades en que no es fa constar més que s'ha trobat mort. Com acabem de dir, en aquests casos els creiem deguts a malaltia sempre i quan no es donin les circumstAncies violentes que hem citat.

2. Mort per accident

Aquest és un mecanisme de mort que trobem molt sovint, i que a vegades comporta dubtes en quant a la causa de l'obit. En ocasions consta com accident sobrevingut durant una malaltia, com mort per accident de feridura o bé, encara més clar, mort per un accident de la seva malaltia. Aquests accidents, o complicacions, sobrevinguts en el curs d'una dolencia anterior ja coneguda, es fan constar sempre perque solen provocar morts rApides, repentines o inesperades, que priven al malalt de rebre els Sagraments - o algun d'ells - i aixo el rector ho consigna sempre. En aquest sentit, llegim: accident que produeix vbmit continu, accident que priva dels sentits, accident que impideix la deglucid, o bé, més ben especificat, se ferí y no pogué parlar y no pogué rebrer 10 Sagrament de Eucaristia. Logicament, tots aquest accidents són deguts a malaltia i no a cap mort violenta; aquesta l'hem comptada només quan la trobem ben explicita, com, per exemple accident per caiguda d'una finestra o altres precipitacions i accidents laborals.

Aquí també hi ha partides en les que consta nomes morf d'accident, cosa que fa difícil algun diagnostic. Repetim, pero, que només comptem com accident que origina una mort violenta la que esta consignada així.

3. Mort de desgracia

El mateix podem dir quan llegim solament com a causa de mort mori de desgracia, sense que hi trobem cap més detall. Per aixo sol no podem pensar que siguin sempre morts violentes. En els llibres parroquials aquestes són sempre ben explícites: morf de desgracia per haverseli anat una escopeta tenia o bé per caiguda, ofegament, etc. Durant la guerra del franc& el rector enumera, precisament, les desgracies hagudes de alguns fills de la Espluga de Francolí.

4. Causes mixtes

Un altre grup que podria també induir a error algunes vegades, esta constituit per les morts degudes a més d'una causa. Citarem, com exemples: una feridura sobrevinguda per una caiguda de cavall (caiguda que pot ser entesa com anterior o bé posterior a l'atac de feridura), un accident de mal de caurer dit mal de St Pau, caygué per la escala y se subfoca, o bé mori ofegat en un pou (on caigué volunthriament o no, una persona) que venia sofrint una enagenacio mental, o mori prenentli una basca en son llit per sos accidents de vellesa y caygudas, etc.

Causes o mecanismes de mort

Citarem totes les causes de mort que hem trobat escrites en els llibres parroquials, en ordre de freqüencia: 1. Mort repentina

És el mecanisme de mort que hem trobat amb més freqiiencia. Ve descrit com mort repentina o mort de improvís o morf impensadament, o morf de repente, etc. No hem comptabilitzat les vegades, molt nombroses, en que el rector fa constar que no s'ha pogut administrar algun o alguns Sagraments a causa de no haverhi estat a temps, no haver donat temps 10 mal, morf molt prompte, morf sens esperarho, no permetreho les circumstancies del temps, etc. Es tracta sempre de causes o malalties que ocasionen obits mes o menys rhpids.

1747. Abril. Agnés Amigo i Font, de 16 anys i mig, muller de Josep Amigo, Boter, "ha mort de repentmm. 1781. Gener. El Dr. en Medicina Pau Bertran i Ros, de 52 anys, mmmoríde repentemm. 1806. Maig. Maria Borges i Ballester, viuda dmAndreuMorgades, mori laen La Hermita de la Santissima Trinitat del terme de esta vila de la Espluga de francolí, morí repentinamentmm. 1812. Octubre. Josep Arbós, de 48 anys, marit de Magdalena Vila, mmmorí de desgracia i de repentmm.

2. Feridura o apoplexia

Consta com a causa de gran nombre de morts. Algunes vegades s'indica que 6s repetició d'atacs anteriors, mentre que en altres ocasions consta com atac fulminan de feridura, apoplexia plena, apoplexia total, morf ferit i impotent dels sentits, etc. I encara hi ha altres partides en que consta la mort de persones que havien tingut una feridura anterior pero que moren per altres causes: havia dos o tres anys se havia ferit, ha mort de una gitada de llit.

1742. Maig. Francisco Gomila i Vich, "de nació mallorquímm,de 69 anys, morí "de malaltia de feriduramm.

1743. Octubre. Josep Olive, pages de 63 anys patí lmmalaltia de apoplexia de la qual ha mortmt. 3. Pkrdua de coneixement

Hem trobat aquesta causa en molts obits, sense espe- cificar cap més malaltia i descrita de manera diversa: morí per haver quedat sense sentits, destituit dels sentits, haver quedat sens coneixement, haver perdut 10 us dels sentits, etc. En alguna ocasió llegim només que el malalt havia perdut la parla com un accident que li priva la paraula. Sovint ho trobem com a causa de no haver pogut administrar els Sagraments al malalt per falta de advertencia. Pensem que si el rector no precisa res més en el seu escrit és perque es tractaria d'un estat d'inconsciencia, compatible amb diversos diagnostics; és a dir, creiem que són obits produits per una malaltia causant d'una mort més aviat rApida o bé d'un estat de coma probablement progressiu. El rector explica sempre que el malalt no rebé algun Sagrament per impedirli 10 mal rebre ....

1740. Febrer. Pere Joan Borjas, sabater, de 60 anys I1lo trobaren destituit dels sentitsM 1773. Juliol. Josepa Maria Anguera i Ferrer, donzel la de 26 anys mori "no havent pogut febrer 10 santissim Sagrament de La Eucharistia per falta de temps i destitucio dels sentits" 1837. Agost. "Lo Señor Joan Companys cirurgia, nat de esta vila, de 50 anys, rebé tan solament 10 Sagrament de la Extremaunció per causa de haver quedat sens coneixament ni paraulan1

4. Trobat mort

Trobem escrita aquesta circumstAncia bastant sovint, pero, com hem dit abans només hem tingut en compte les vegades en que es consigna que el cos s'ha trobat al seu llit, al seu domicili, o quan el rector escriu que la mort s'ha produit per causa natural o malaltia.

1737. Setembre. Francesc Roca, pages, de Sabadell, "vell decrepit ... Lo dia antes que mori, dia 20, lo veren por 10s carres, 10 dia 21 10 trobaren mort a Las 10 hores del mati en son LLitI1 1754. Novembre. La muller de Pau Forasté, teixidor, "per haver la trobada morta 10 sosbatlle en 10 terme de esta vila al pla de Sarledal@ 1810. Abril. "Un home, de 50 anys, que trobaren mort en lo Hostal del Carlets o del Pobre, de la present Parroquia. Alienigenall. 1884. Marc. Josep Montserrat, pages, vidu de Josepa LLort, de 73 anys, morí I1no se sabe como porque al anochecer del mismo dia se le encontro cadaver en una finca de su propiedadI1.

5. Vomit continu

L'hem trobat amb relativa freqüencia com a causa de mort en que el malalt no ha pogut rebre Sagraments. EstA consignada, doncs, més que com a causa directa de la mort, com a impediment de la recepció de tots o d'algun Sagrament: 10 Viatich no 10 ha pogut rebrer per causa del vbmi t continuo .

1742. Juny. Teresa Odena, vídua, de 48 anys mori i "to Viatich no 10 ha pogut rebrer per causa del continuo vomit" 1763. Maig. Geltrudis Guasch i Rabasa, vídua, 70 anys, mori "per haverli vingut un gran vbmi tl1. 1776. Marc. Josepa Martí Esteva mori "no havent pogut rebrer 10 Sagrament de la Eucharistia per tenir vbmit i 10 de la Extremauncio per ser prompte sa mort.I1 1785. Octubre. Ignés Anguera i Saperas, donzella de 15 anys mori "no havent pogut rebrer 10 (sagrament) de La Eucharistia per tenir vbmit continuot1.

6. Vellesa

Consta molt sovint com a causa de mort. Veritablement a 1'Espluga hem trobat molts avis de més de vuitanta anys, i alguns de més de noranta, que moren com a causa principal per aquestes edats avanqades. A vegades al diagnostic de vellesa s'hi afegeix el de decrepitud, mori per accident de vellesa, mori de vellesa i falta de forsas, etc.

1749. Abril. Josep Vidal, pages de "82 anys mes que menos... havent mort de decrepites o Vellesall. 1762. Setembre. Josep Martí, de 70 anys, mori I1en sa malaltia de vel lesa de molts mesos detingut en 10 llit". 1745. Juliol. Caterina Poca i Canela, de 76 anys, I1ciega viuda decrepita... com de vellesa decrepites i ceguera estava acobardada en 10 llit la trobaren mortal1.

7. Morts de sobrepart

N'hem comptabilitzades una vintena, pero creiem que en tots aquests anys estudiats n'hi hauria hagut moltes més. Així, n'hem descobert algunes en comparar la data de l'obit de dones joves amb el de neixement d'un fill, sense que consti aquesta circurnstAncia en els obits. Les que hem comptat, doncs, estan ben especificades, descrites com mort recien parida, mori despues de un mal part o mori per no poder parir. En un cas el rector descriu clarament una febre puerperal que produeix l'obit vuit dies després del part. I en dues ocasions es procedeix a una cesaria post-mortem, a carrec del cirurgiA, que es cridat per la intervenció.

En aquest apartat hem optat, pel seu interes, d'anotar la major part de les morts que hem trobat. És com un petit record i homenatge a unes mares espluguines que van tenir un trAgic destí.

1741. Desembre. Maria Calbet i Farre, muller de Magí Calbet laha mort dlun accident li vingué recien parida1* 1743. Desembre. Serafina Torres, de 40 anys, muller de Miquel Torres, Cirurgih "havent mort de no poder parir i en son treball ó malaltialt 1752. Febrer. "Dia 29 febre de 1752 Obiit de malaltia corporal ab 10 Sagrament de la Penitencia perque lo de Viatich no pensava Lo Metge fos tan avansat 10 mal i tambe per lo perill de no poder engolir La forma perque ha mort prenyada y se ha oberta i primsenyada la criatura per 10 Cilurgia Miquel Torres que ha pronunciat be las paraulas de la forma del baptisme ab La deguda intensio dita morta es Maria Coll i Farre Muller de Francisco Coll Pastor del Boqué de edat 30 anys poch mes o menos filla de Pau Farré de Montblanquet i de Mariagna Muller sua1#. 1754. Abril. Maria Paula Salvadó i Farriol, muller dlAWon Salvadó, pages, de 40 anys laha mort de sobrepart del dia antes de dos criaturas noyas18. 1757. Desembre. Maria Civid i Odena, de 20 anys, muller de Josep Civid, pages, laha mort en son Llit despues de vuit dias del partu8. 1759. Abril. Maria Paula Ferriol, morí després de tenir una bessonada. No consta el diagnostic en el Llibre dlbbits. 1762. Desembre. Maria Pelegrí i Palau, muller de Pau Pelegrí, de 19 anys mori I8despues de haver parit ab grandissim treball". Fou enterrada "posantli en sa caixa o ataut la criatura la qual batejada 10 dia 11 10 dia 12 ja moria la dita mare y Albatbt. 1765. Gener. Rosa Olive i Llorens, mori "asmatica y de aborto 10 matex dia de una criatura morta" Setembre. Francisca Torrens, de 30 anys, morí "despues de un mal part de aborto seguit de febre" Novembre. Esperanca Carrera i Anguera, de 20 anys, mori L1despues de un part molt 1766. Juny. Margarida Pena i Pellise, de 36 anys, "mori luego de haver" parit (a sota, esborrat, es pot llegir per trobarla ja morta).Mes endavant llegim "no se li ha pogut administrar sagrament perque parida o havent parit (esborrat podem llegir de poc ttsmps co es el dia antes o despues de pocas horas havia parit) luego mori o espira.Ia 1791. Maig. Theresa Roig, muller de Miquel Torres, pages, de 21 anys, I1mori de sobrepart (havent parit poch antes felisment una filla)". 1805. Gener. Maria Martí, muller de Salvador Casanovas. No consta el diagnostic en la partida, perb havia parit 12 dies abans una criatura que mor i. 1809. Marc. Maria Besora i Rossell, mul ler de Joan Besora, pages, "mori del susto, y del mal part". Era laepoca de guerra del frances, I1y fou enterrat son cos... sens acistencia dels Reverents per ser expatriats a causa dels f rancesosIu. 1816. Maig. Engracia Capesteny, de 44 anys, muller de Miquel Farre elmori de resultas del partB8. Juliol. Paula Vidal i Nogué, muller de Josep Vidal, boter, de 39 anys I1rnorí de parttt. 1818. Octubre. Francisca Vila, muller de Bonaventura Calbet, de 26 anys, mori lrendema del part. 1845. Juny. Tecla Rossell6 i Roig, de 23 anys, muller de Joseph Rosselló, pages 9nori de sobrepart.I1 1862. Setembre. Antbnia Casanovas i Borges, de 30 anys, muller de Francesc Farran, pages, 'morí de part." 1868. Gener. Maria Gasol i Martí, muller de Pasqual Damiani. No consta en la partida la causa de mort, perb havia tingut el part 10 dies abans. 1878. Abril. Rosa Gaya, de 25 anys, muller de Josep Arbos, Ibsinhaber dado lugar a la recepción de sacramentos, a las 4 de la madrugada, muri6 de sobreparto" 8. Hidropesia

Ja hem comentat abans aquest diagnostic. Es dóna el cas que la major part d'aquests obits són molt proxims entre si, mentre que posteriorment només el trobem de manera esporAdica. Ens imaginem que el rector, segurament assessorat pel metge, hauria vist algun cas de mort amb aquest diagnostic, i el consigna sempre que li sembla tornar a veure'l. Fem menció que en una ocasió es dóna com a causa de mort d'un albat.

1750. Juny. Joan Mas, soldat, mori "havent vingut en esta vila pera recobrar de son mal de IdropesiaIt. 1756. Marc. l1D. Nicolas de Borja, Capitan de Carabineros del Regimiento de Caballeria de Calatrava (allotjat a casa del Discret Joseph Cabeqa i Font, Notari) muri0 acentado en su silla de Idr~pesia~~. Abril. Raymunda Nuet, tndonzella de 12 anys y onza mesos... ha mort de Idropesi al1. 1801. Serafina Ramon i Bertran, viuda del Dr Pau Bertran, filla del Dr Joan Ramon de Vimbodí, de 40 anys,lt mori de Idropesial'.

9. Mal de costat

Veiem aquest diagnostic repetidament, i algunes vegades en poc espai de temps; es podria tractar de pneumonies estacionals, ja que sempre es tracta de malalties agudes que causen la mort. Aixo ens permet de distingir-les de processos tuberculosos. Sempre consten com mal de costat de pocs dies d'evolució o be com mal de pit seguit de febre, mal de costat pleurftich (també com a malaltia aguda), etc.

1755. Gener. Joan Roig, pages, vidu, de 54 anys I1en sa malaltia de mal de costat de que ha mortnt. 1757. Marc. Maria Theresa Mas i Gavalda, vídua, 68 anys "ha mort en son llit de mal de costat en un dels aposentos de esta Badia per ser Casera 32 anys en Servei de mi baix escrit Rector Francesch Vilamajor.I1 1761. Juny. Teresa Bou i Planes, muller de Francesc Bou, pages, filla de Josep Planes, corder, de 50 anys, "ha mort de mal de costatl1. 10. Asma

Consta com a causa de mort diverses vegades; en una ocasió es fa constar que és un atac asmAtic seguit d'avortament i mort.

1E2. Novembre. Joseph Sole, dit Cardona laha mort de mal de asma diu 10 metge1' 1758. Agost. Joan Prats, ferrer, de 60 anys, "obiit de malaltia asmat ica". 1866. Juliol. Joan Balcells, pages, de 63 anys, marit en segones núpcies de Maria Canti i en primeres de Magdalena Cases ##moride asmaM. 1875. Abril. Pere Amigo i Domenech, vidu en segones núpcies de Maria Miret de Blancafort i en primeres de Francesca Olive llmurio de asma1#.

11. Oradura

És donada com a causa de mort en algunes ocasions, sobre tot durant el segle XVIII. Després no es repeteix. A vegades es fa constar que el malalt mori alocat o alienat del enteniment, en una malalta morí trastocada, etc. sense que consti com a causa directa de mort.

1745. Marc. Margarida Badia i Massb, de 50 anys "ha mort de oradura pero no obstant donant en sa malaltia en 10 llit senyals de tenir Las potencias reposadasl# se li administraren els Sagraments. 1763. Juliol. Maria Casanovas i Balsells, mori a L8Hospital de Santa Creu de Barcelona on "fou portada pera veurer si trobarian remei de un mal que se havia tornada mig fatua o telam1. 1796. Juny. Fadrí pages, de 40 anys, I1mori sens poder rebrer sagrament algun no pensant 10s de la casa estigués tan mal, y tenia senyals de haverse alocat".

12. Malaltia habitual

Se cita algunes vegades, sense que consti cap més diagnostic; en un obit llegim que fou produit per una malaltia crdnica y habitual.

1755. Maig. Catarina Llor, donzella, de 40 anys, "ha mort de malaltia habitual de molts mesos que feya llit no obstant que alguns 20 dias se havia llevat y anat a La hermita haont va estar 8 dias y al tornar ab un dia de repos en casal1 1809. mar^. Una vídua uamoride malaltia cronica y habitual ... fou enterrat son cos en Lo fossar de esta Iglesia per alguns homens que quedaren en esta vila, haventse expatriat tos demes a causa del temor dels franceso~~~. 1862. Juny. Anton Martí, fuster, vdo. Itvivia enfermis de una malaltia que havia tingut en la que havia rebut Los Santíssims Sagraments ... y cuant menos si pensava se troba que havia mort1'.

13. Deliri o desvari

És causa de mort en diverses ocasions; en una mort es fa constar que fou deguda a letargo, que creiem que hem d'incloure en aquest grup.

1731. Abril. Francisco Anguera, fadrí "no pogue rebre la Eucharistis per

desvar iIl. 1834. Novembre. Una donzella de 19 anys "per averli entrat un deliri que la priva de rebrer 10 Sant Sagrament de la Eucaristia". 1843. Febrer. Dona de 56 anys, casada, rebé nomes la Extremaunció I1per causa de un fort desvari que li impedi rebrer 10s demes".

14. Malaltia tísica

L'hem comptat com a causa de mort sempre que ha quedat ben delimitada i diferenciada d'un mal de costat. Hem trobat diversos casos clars d'hemoptisi, un dels quals creiem molt interessant de copiar integrament:

El dia 1 d'agost de 1795 mori Joan Santacreu: Lo predit Joan Santacreu fou Novici Caputxí en Sarria un any cumplert havent conclos 10 Noviciat, y encara algun poquet mes de temps del necessari. Quan ja estava per profesar li vingue un esputo de sanch y repetintli algunas vegadas, 10 persuadiren se desfes 10 Habit, y sen vingues a la Espluga de francoli, de ahont era fill havent nat en esta vila als vint y sis de mars de mil setcents setanta sinch. Ho executa ab gran sentiment y vingue en esta vila a casa sos pares. Visqué en esta ab gran reculliment y modestia. Despues de alguns mesos li repetí 10 mateix accident, y mori sens poder tornar a Barcelona, ahont li havian promes 10 profesarian luego pogues tornarhi. Lo dia dos de dit mes y any fou sepultat en 10 fossar desta Iglesia parroquial ab enterro mitja al cant6 del fossar de cara la porta de la carretera.

Altres casos s6n:

1756. Novembre. Maria Borras i Trullols, muller de Joan Borras, pages de Mombrió del Camp, de 25 anys, Iaobiit en casa sos pares en sa malaltia tísicaaa 1763. Febrer. Francisco Batalla, fadrí blanquer de Valls, de 20 anys, morí laen casa Andreu FabregasBBon havia vingut "per curarse de mal de pitaa. 1875. Setembre. Pedro Morlanes i Trallero, metge oriund de Saragossa i veí de Tarragona BBmuri6de un vómito de sangre. .. en una de las casas de PobletBa.

15. Paralisi

Consta en diversos obits la circumstancia de paralitiques o tullides o mori mig baldada, etc.

1739. Maig. Maria Requessens, donzella, lluna minyona orfena sens bensBa morí en sa malaltia de paralitiquesBa. 1740. Gener. Teresa Rossell i Borjas, viuda deixada de Pere Rossell teixidor, de 70 anysBapochmes o mancoBai "per sa malaltia de mig tulida rebe en son llit 10s SagramentstB.

16. Hemorragia o fluix de sang

L'hem trobada com a causa de mort, i la comptem només quan la podem separar dels casos d'hemoptisi, com ja hem dit, o d'altres malalties. Així mateix l'hem trobada com a causa de mort- vomit de sang- després de rebre un tret en una acció b&l.lica (que comptem, evidentment, entre les morts violentes).

1861. Maig. Joseph Rossell, picapedrer, de 42 anys aamoride un fluix de sanchaa. 1861. Maig. Teresa Bonet, muller de Francisco Bonet, corder, de 35 anys "oriunda y vehina de Valls (que pach antes havia arribat per visitar aquell paratge) mori en La hermita de La Santíssima Trinitat de una amorraja. No dona Lloch a La recepcio dels Sants Sagramentsaa. 17. Mal gra

Ja nthem parlat: és un diagnostic relativament freqüent durant un temps, pero que últimament no es repeteix. Es tracta del floroncle (furoncol) o Antrax (acumulaci6 de diversos furoncols) i que constituia antigament uns malaltia important.

1734. Octubre. Simón Martf, teuler, morí de "malaltia de un mal de gratt. 1740. Maig. Joseph Bertran, dit Nofra, pages, de La vila de Valls I1domiciliat en Poblet se creu que per buscar remei dun mal gra li hisque a la cara .. hisque del monestir y se hospeda al hospital de esta vilar1.

18. "Garrotillo"

Fou el castellanisme amb que es coneixia la difteria. Hem llegit aquest diagnostic entre adults.

1748. Abril. Joan Rovira, pages, de 54 anys I1Viandant per alguns negocis ha mort en 10 Hostal de la Carretera de cerca la Creu Coberta ha mort casi de repente sens poder prevenir 10 metge ... y se judica mori de garr~tillo~~. 1754. Abril. Francisco Escote, pages, oriund de Rojalons, de 39 anys almort de garroti llo1I.

19. Desgana

Consta com a causa de mort algunes vegades, pero sobre tot com a coadjuvant d'altres causes:

1741. Octubre. Josep Carnice, pages, de 69 anys mori I1despues que en sa llarga detenció de 7 ho 8 mesos en to llit per sa desgana o velle~a~~. 1545. Desembre. Tecla Odena i Bernat, de 80 anys, muller de Pau Odena mori de malaltia corporal y en dita malaltia que com a desgana li ha durat dos o tres dias". També trobem aquest diagnostic, més com a causa coadjuvant que com a causa directa de la mort (en que consta només dues vegades).

1841. Juny, Anton Altarriba, pages, de 72 anys, marit de Candia Fort unmoride sof ocaciÓnn. 1847. Dona viuda, de 66 anys, %ori de sofocaciÓrt.

21. Mal de caure o de sant Pau

Es tracta de l'epi,-epsia, malaltia que trobem ben explicita en diverses ocasions, pero no com a causa directa de mort: es fa constar per explicar morts violentes, caiguda d'unes escales, contusió cranial per topada en un mur, etc. En una ocasió llegim: mori com accident de mal caure ... i se subfocá.

1740. Marc. Maria Olivé, donzella de 17 anys "poch mes o menos com dita estava tocada 6 patia Accident de mal caurer dit mal de St Pau caygué per la Escala y se subfocá de forma que nos pogué Sagramentar absolutament sino sub condi t ionenr . 1745. Abril. Pau Llenas, de 66 anys, pobre de solemnitat "com patia de mal de caurer ha mort de repenteta.,

22. Paroxisme

Consta com a causa de mort diverses vegades

1747. Teresa Gallofré, casada, de 40 anys mori i no rebé Sagraments "per falta de paraula y tener un paracsisme que no y ha agut medi de comprendrer haver ningun dolor certu. 1763. Abril. Maria Bonet, de 20 anys, muller de Francisco Bonet, natural de Pira "li prengué tal paraccisme que per molt la preguntassen ni cridassen fins que ha espiratnu. 23. Basca

En els primers temps era posada sovint com accident d'una malaltia o de la vellesa.

1739. Vídua de Joan Prats, ferrer, de 73 anys dledat I1poch mes poch mancoh1morí I1prenentli una basca en son Llit per sos accident de Vellesa y caygudasl1. 1762. Abril. Ramon Miquel, de 37 anys, l1li prengue basca y no tingué temps per febrer algun Sagramenta1.

24. Fredor

Aquest diagnostic, com els que segueixen, no son freqüents, i la majoria consta només una sola vegada com a causa de mort.

La fredor l'hem trobada en una persona jove:

1755. Febrer. Felix Casanovas, fadrí, de 25 anys lacontret per una gran fredó havia 2 a 3 anys que pati que se Li congelavan Las sanchs, de la qual malaltia ab este intemperie de grans fredors fa este ivern ha mortt1.

25. Malaltia cblica

Algun cas el podem separar de les possibles morts durant les epidemies de colera. Així, tenim el cas de 1 ' obit següent:

1762. Juliol. Pere Joan Miquel, pages de 70 anys que morí l1en sa malaltia de 8 dias cot ica1'. (Any en que no es preodui cap epidemia).

26. Mal a la boca

Es fa constar quan priva al malalt de rebre el ViBtic :

1761. Desembre. Joseph Boque, hereu, de 28 anys I1ha mort dun mal a La boca de cerca de 3 mesos de llit y de mes de dos anys de son mall1. 27. Mal a la gola

Consta pel mateix motiu del que hem parlat en el cas anterior:

1737. Gener. Joseph Martí, mestre de cases, IB... 10 (Sagrament) de la Eucharistia nol pogue rebrer per haver fet la experiencia de una forma no consagrada y no la pogue mai engolir o tragar per tenir tot lo mal en la golall.

28. Opilació

És l'obstrucció intestinal que es produí en un albat :

1746. Agost. Maria Paula Sans, dBonze anys, IB ha mort opilada y sens poder rebrer ningun Sagrament perque 10 metge pensava y sos Pares no tenir tant perill de morirw.

Pensem presumiblement en que es devia produir una invaginació intestinal o un volvul.

29. Plenitud

Es tracta també, segurament, d'una oclusió intestinal, perb que porta a la mort més lentament. És el cas d'una noia de 15 anys, amb subnormalitat evident:

"Dia 22 del mes de Febrer de 1748 ... Elisabeth 6 Isabel Roig ... ha mort de plenitud sens poder vacualr cosa de 19 dias haviaB1.

30. Tumor abdominal

És un bbit del que copiem íntegrament la partida:

"Al sis de octubre de mil vuyt cents y un Despues de haver rebut 10s sants Sagraments de Penitencia y Viatich no havent pogut rebrer 10 de la Extremauncio, morí en la Espluga de Francolí del Arquebisbat de Tarragona, de un tunor interior tenia en to ventre y se li reventá'y morf, Maria Theresa Farre y Marti, de edad de vint y set anys, muller de Joseph Farrer, Blanquer de Valls, filla de Joseph Marti, Blanquer, y de Ursula Marti y Fabregas, conjuges de Valls, havent la dita difunta ... vingut a esta de La Espluga per a conval eixerml.

31. Retenció d'orina

Es el cas de:

1815. Agost. Joseph Vila i Sole, natural d80dena, Bisbat de Barcelona, marit de Maria Ferrer, de i3 anys lJmori de retenció de orina1#. Pensem, lbgicament amb una afecció prostatica.

32. Rebentat

És el diagnostic que llegim en l'obit següent:

1824. Agost. Joan Sala, Notari, casat, de 46 anys I1mori y 10 rnatex dia (per averse rebentat) fou sepultat son cadaverI1.

33. Mal de rabia

N'hem trobat un sol cas, en un albat.

1810. Febrer. Nem dlonze anys, fi11 de Domingo, pages, mori "de mal de rabial1.

34. Trismus

Hem trobat un obit, ben explicat, que considerem versemblantment un tetanus:

1i38. Maig. "Pere Varnet, fill de Macia y de Magdalena, conjuges, ha mort de 10 anys ... en sa malaltia de dos dias; no ha pogut rebrer 10 Viatich per no poder obrir La boca per La violencia del mal de que ha mortla. 35. Altres causes

Com veiem, hem transcrit alguns diagnostics poc freqüents pero que el rector explica ben clarament. Altres diagnostics dels llibres parroquials no ens permeten saber amb certesa de que es tracta. Com exemple en recollirem alguns:

1746. Febrer. Joseph Carreras, fadrf de 14 anys y 8 dias mori "no havent fet llit sino 10 mateix dia despues de presa una medicina se imposibilitáM. 1754. Desembre. Ramon Guasch i Nuet, 'Fadrí mariner domiciliat a Cambrils, fill de Pau Guasch de la present Vila. Dit Ramon dos mesos y mig ha que vingue en esta per recobrar de una grossa malaltia y en casa de dit son Pare regoneixense mal ja demanava 10s remeys espirituals de confesio 10 dia antes de sa mort y cridaven a mi dit Rector quan ja se trobava del tot mort

...li. 1766. Setembre. Joseph Cali, pages, liha mort per no haverli provat las ayguas medicinalsu.

Hem deixat sense esmentar les mort per epidemies.

El rector no en parla mai ni fa els diagnostics en cap epidemia ni inclús entre la canalla quan s'esdevé la terrible verola o el xarampió. Nomes el Rector Dr. Miguel Capdevila fa uns comentaris, al cap de l'any i algunes vegades ens ho diu:

"En 10 passat Any 1770 se an mort en la Espluga de francoli trenta set Albats esto es vint y dos homens y quinse Donas. No obstant de haverhi verola y prou extensau Dr Miquel Capdevila, Rector (Llibre d1Albats) "En 10 any 1775 nasqueren en esta parroquia 88 personas esto es 49 Donas y 39 homes y ne moriren 97 esto es 52 donas y 45 homens. Perderem 9 personas per haverhi hagut la verola que mata moltas criaturas" (Llibre diAlbats)

Alguna vegada ho trobem explicat a la partida, com, a l'any 1819, en que consta un mort per verola, i, altres vegades, com a l'any 1854, encara que no consta cap diagnostic veiem la incidencia de l'epidemia per un augment exagerat de morts. Es tracta de l'epidemia de colera que afecta la Vila de llEspluga, i de la que parlem més endavant.

L'any 1860 trobem només una mort per verola entre els adults, mentre que en els albats aquest diagnostic es repeteix: entre agost i setembre es produeix l'bbit de 44 criatures. Es tracta d'una vertadera epidemia, a pesar de que el rector només la fa constar com a causa de mort en quatre ocasions: 6 octubre: una nena de dos anys; 15 octubre: nen de 15 mesos; 18 octubre: nena de 7 dies; 27 octubre: nen de 5 anys. Pensem, pero, que la major part dels obits d'aquestes dates deurien ser produits per la verola. Aquí veiem també, com en altres ocasions, que l'edat de les criatures que moren es superior a la mitjana que trobem habitualment: hi ha predomini de criatures de més de 2 anys, fins als 7.

El rector Josep Maria Catala sol fer al final de cada any un resum, i a vegades hi trobem notes com aquesta: En 10 any 1869 ha regnat mol 10 salampio del que han mort moltas criaturas. Aquesta nota esta en el Llibre d'adults, pero en el d'albats no hi consta res. Hi trobem, logicament un augment de la mortalitat infantil, que aquest any arriba als 105 obits, amb un predomini, com veiem sempre, durant els mesos d'estiu, i, sobretot llagost.

L'any 1876 trobem, en els llibre d'adults la nota d'un albat que morí de verola. En el llibre d'albats, en canvi, no trobem una incidencia de mortalitat que ens faci pensar en cap epidemia.

Una nota del rector, la trobem l'any següent:

En 10s meses de Octubre, Noviembre y Diciembre han reynado unas enfermedades gastrico-tifoides muy rebeldes, largas y de grandes peligros. Veritablement, ni en el nombre d'obits d'adults ni d'albats podem tampoc pensar en cap epidemia.

I, finalment, l'any 1879, sense tampoc cap evidbncia d'epidemia llegim la següent partida 1879. Octubre. Muri6 de verola negra Pablo Pamies a la edad de 28 años, marido de Maria Fort, hijo de 10s consortes Ramon Pamies y Francisca Trullols.

Amb tot aixb volem dir que les epidemies podrien haver estat més freqüents del que els llibres de la parrbquia reflexen. Per altra part no sempre els diagnostics podrien ésser correctes. Segurament el rector posava el diagnostic d'acord amb el criteri del sanitari que l'informava. Un criteri que en algunes ocasions podria haver estat equivocat. Aixb ho pensem tenint en compte aquells anys, en que veiem consignat un diagnostic de verola -la temible pigota- que no es veu acompanyat d'una clara incidencia en la mortalitat.

Tot i no llegir-ne en cap moment el diagnhstic de colera, l'any 1854 registra una epidemia a les nostres terres.

En els llibres parroquials ve reflexada amb un augment de la mortalitat ben evident, que compren els mesos d'agost, setembre i octubre, sobre tot aquest

I últim, en que caus& estralls en la població.

Entre els albats trobem ja un augment de la mortalitat en el mes d'agost, mentre que en els adults no comenca fins el setembre, i en totes dues parts de la població, el mes dloctub:remarca un mAxim de mortalitat. En els llibres parroquials, a més a més de trobar aquesta gran incidencia de morts, hi trobem un detall molt significatiu: així com sempre, en les partides el rector fa constar que l'enterrament es porta a terme al dia següent, en aquestes epoques consta sempre que es féu 10 mateix dia. En el mes d'octubre hi ha diversos obits cada dia: d'aquí aquesta necessitat dels enterraments rApids.

Una grafica serA ben significativa d'aquesta mortalitat. Obits a ltEspluga de Francolí el 1854

Adult s Albats Gener 1 1 Febrer 2 3 Marc 2 1 Abril 2 3 Maig 4 1 Juny 2 3 Juliol 1 4 Agost 1 13 Setembre 24 12 Octubre 65 23 Novembre 5 2 Desembre 3 2

És molt evident la diferencia de les xifres de setembre i octubre, entre adults, i agost, setembre i octubre, entre el albats, amb les xifres habituals.

Per edats podem també comprovar una diversa incidencia de la malaltia:

20 anys 20-40 anys 40-60 anys <60 Total

H Setembre D

H 3 9 6 1O Octubre 65 D 3 7 16 11

El total, doncs, en aquests dos mesos de mAxima incidencia, és de la mort de 43 homes i 46 dones, és a dir, un total de 89 persones, entre les que són més afectades les de més de 40 anys -un total de 30- i les de més de 60 -amb un total de 33. Entre els albats:

<1 any 1-7 anys >7 anys Total

H 5 Agost D 3 5

H 2 7 7 Setembre 12 D 2 1 3

H 1 7 5 13 Octubre 2 3 D 6 4 10

Com veiem el total és de 48 albats morts en aquests tres mesos en que hi ha hagut la maxima incidencia, amb 27 albats de sexe masculí i 21 femení. Trobem també la maxima mortalitat en criatures de més d'l any, molts entre 3 i 4 anys, amb un total de 31 bbits entre elles, i també es de notar les 10 criatures majors de 7 anys que hi moriren.

Hem estudiat només els mesos més afectats per l'epidemia, en que la mortalitat sofreix un augment molt significatiu. És possible que alguna mort no fos produida directament pel colera, pero creiem que si n'hi ha alguna no alteraria gens la importancia de les xifres que acabem de veure.

Els disminufts

Hem trobat a vegades constancia de l'existencia de subnormalitat o malaltia psíquica, no massa nombrosos, i també defectes físics, que han ajudat o causat la mort.

Recollirem els següents: Disminuits psíquics

1745. Abril. Margarida Badia i Masó, 50 anys laha mort de oraduragg. Octubre. Nen Roig, de 10 anys,## sempre se ha tingut per simple o incapas de Sagramentsg1. Desembre. Nena, Mariagna Cortes, 9 anys, filla de Cortes, sabater," nose li ha administrat 10 St Viatich per no tenir bastant coneixementw. 1748. Febrer. I1Dia 22 del mes de Febrer de 1748 es dona sepultura al cadaver Albat (encara que sia de edat de quinse anys con la edad no compta per anys sino per 10 judici y haver viscut sempre tullida sens saber parlar ni menos coneixer algu de sos Pares que tingues malicia ni dubte de haver pecat venialment y per esto no se enterra com adulta) Elisabeth o Isabel Roig ... y no ha pagat sino 10 dret de Albat y sols se ha donat Ecclca Sepultura com a parvula pero no se li ha administrat Sagrament algun per ser incapasa de tots Sagraments y sempre haverla tinguda en casa sos Pares per no poder caminar sino sempre al bres01 6 amb un pasajadoret de fusta per estar un poch dreta, ha mort de plenitud sens poder vacuar cosa de 19 dias haviaM. 1761. Mart. Dona, 42 anys : I1ha mort casi fatua o del temps ha cerca de un any trastocadall. 1763. Juliol. Maria Casanovas i Balcells, mori a llHospital Sta. Creu de Barcelona dia 30 juliol 1763, I1fou portada pera veurer si trobarien remei de son mal que se havia tornada mig fatua o lelal1. 1785. Agost. nena de 12 anys, Francisca Llorens, filla dlAnton, pages, i de Catharina Farré, 12 anys menos 11 dias, parvula Igfetuade naixement1#. 1796. Juny. Fadrí, pagss, 40 anys mori "no pensant 10s de sa casa estigués tan mal, y tenia senyals de haverse alocatl1. 1801. Juny. Nena 12 anys, Fabregat "no rebe lo Viatich per no tenir discrecio verdadera ni instrucciogl. 1802 Agost. Theresa Civit, donzella, 45 anys, Igmori en lo mas den Givernau alias 10 mas den xup sens poder rebrer ningun Sagrament per falta de advertencia pues era fatua molts anys haviang. 1807. Febrer. Joseph Anton Anguera, fadrí, lgfatuoll. 1808. Juliol. Joan Casanovas, viudo, "no rebe per ser fatuo y faltat de coneixement , cap sagramenta1. 1826. Novembre. Nena 7 anys, I1absolta sub conditione y extremaunciada no havent donat lloch a altra cosa per estar alienada de sentitsag. Josepha Civit, filla de Joan y de Maria Llanes. 1827. Octubre. Dona 75 anys, casada, I1no rebe ningun Sagrament per haver estat alienada del entenimentm1. 1865. Octubre. Macis Anguera i Amigo, 13 anys I1nos pogue viaticar per no haver parlat ja desde nayxensaIg. 1894. Abril. Nen de 13 anys glimbecilitattg. Defectes físics

1737. Desembre. lapobra coixall morí a LaHospital. 1739. Maig. Maria Requesens, morí "en sa malaltia de paralitiquesaa. 1740. Gener. Viuda Rosell, 70 anys, laen sa malaltia de mig tulidaaa. 1745. Juliol. Catarina Poca, 76 anys, Iaciega viuda decrepitaaa. 1746. Juliol. Joan Bosch, aacoixdit de Salanova, pobre de solemnitatw. 1747. Setembre. Dona, 66 anys, Furti, aamalaltiacorporal y tullides de 6 a 7 anys.Ia 1755. Maig. Catarina Llor, donzella, 40 anys,Iaha mort de malaltia habitual contreta o baldada ab grans llagasaa. 1755. Novembre. Maria Civit, viuda, 70 anys, laha mort ciega, de sos atxaques y treballs en sa malaltiaat. 1818. Octubre. Bonaventura Calbet, casat en tres ocasions, conegut com "el cegota.

La mortalitat infantil

En aquest capítol hem de consignar una de les phgines historiques més tristes de la gran familia espluguina (1). La mortalitat infantil fou escruixidora; i si bé no era menor en altres pobles, no per aixo es menys colpidora. A la majoria de les parroquies, com es faria a l'Espluga, la mortalitat dels albats quedava consignada gairebé sempre en llibres especialment reservats per a ells, pero en alguna ocasió hem trobat inscrits en els llibres d'obits dels adults, alguna mort d'albats. Podria ésser un error, ja que a vegades hi consten sense donar cap explicació ni justificació. I també, amb menys freqüencia, el cas contrari: algun adult jove, l'hem trobat inscrit en els llibres d'albats. Aquí pero, ho justifiquen en la majoria dels casos, en una subnormalitat.

(1) Roca, J. La mortalitat infantil a LaEspluga (1730-1932) V. El Francolí, 1986, setembre, núm 38. Així doncs, aquests llibres d'albats ens han facilitat la recollida de dades sobre la mortalitat infantil. Pero el primer problema estava en la definició d'albat. El concepte és clar: criatura morta abans de tenir ús de ra6. Pero a quina edat es tenia ús de raó? Els criteris civils i eclesiAstics -quan existien- no eren pas uniformes. És per aixo que el concepte d'albat podia ésser diferent d'un poble a un altre. Com diu Pierre Vilar, en la prActica el concepte d'albat era de difícil concreció. I afegeix tot seguit: sembla que eren considerats així els nens de menys de 14 i les nenes de menys de 12 (2) . Hi hauria pogut haver, doncs, un criteri diferenciador per sexes, tot considerant que les nenes arribarien abans a l'us de raó. Valentí Gual i Vila ens dóna les edats dels albats a diferents pobles: A Palamós, 12 anys; a Vilafranca, 13; a PremiA, 11; a Vila-rodona, 7 i a Rocafort de Queralt, 13 (3).

A lfEspluga,malgrat que sembla que a partir dels 7 anys, podien confessar-se i combregar, l'edat límit d'albat estava en els 14 anys:

Agost 1752. Morí Josep Fabregat, de 13 anys i 3 mesos, i "per causa del bitno se li ha pogut administrar 10 Viatich; se Li ha cantat missa de requiem y pagat com Albat per no tenir 14 anysa1.

En canvi també es fa constar com albat un noi de 15 anys :

mar^ 1746. "Cadaver Albat, March Civit de edat de 15 anys y deu mesos mort de desgracia per haver caygut al Paro1 calent del moli del oti La nit del dia 23 del dit mes y any1'.

(2) P. Vilar. Catalunya dins de LaEspanya moderna. Edicions 62, tom 111. Barcelona 1966, pag. 62.

(3) Gual i Vila, V. Vida i mort a La Conca de Barbera a Laedat moderna. (Rocafort de Pueralt s. XVI- XVIII), Tarragona 1988, pag. 48. Hi ha alguns altres casos límits. En general quan existeix una disminució psíquica el rector s'inclina per considerar-10 albat. Perb la xifra de 14 anys és respectada, com edat límit en totes les epoques.

Citarem, finalment, una partida que no sabem com classificar, del dia 23 de setembre de 1837, en que mor:

Miquel Boqué, de 17 anys, fill de Pau Boqué, pages y de Antonia Segura, conjuges de esta vila. Rebé tan solamen lo Sagrament de la Extremauncio per haver quedat sens paraula

Aquesta partida en el llibre d'albats podria ser un error del rector, pero que aquest no justifica, com fa d'altres vegades.

En definitiva, dintre del concepte de mortalitat infantil, doncs, no hi hem estudiat solament els menors d'un any, sino a tots aquells que no n'havien fet catorze.

ENTERRAMENTS

Els actes litúrgics a que tenien accés i dret els feligresos, ultra el significat religiós i social que se li otorgava, eren també una font d'ingressos per al sosteniment de les despeses de la nombrosa clerecia de la parroquia. De fet, la majoria dels actes litúrgics s'administraven gratuitament, com per exemple, la confessió i l'eucaristia. D'altres, pero, havien de ser pagats pels feligresos. Així, durant la primera meitat del segle XVIII l'extremaunció, feta de dia costava 1 sou; si era de nit 2 sous.

Els enterraments eren sense cap dubte la font d'ingressos més important i sovint foren motiu de queixes i discussions. Per amortiguar aquestes protestes se'n feren diverses categories per que els familiars del mort escollissin el que millor els hi esqueia. De fet hi havia tres classes d'enterraments (4): general, mitja i pobre o comú, que en altres epoques eren denominats respectivament major, mitja i menor. A aquests tipus basics d'enterraments hi caldria afegir el denominat generalíssim, que era reservat a certs prohoms.

Quan moria un espluguí el rector en persona, o un clerge, feia el primer toc de campanes; els altres tocs els feia el campaner, i era costum de donar-li dos sous.

El clergat anava a casa del mort, on feien un respons abans de treure'l. En entrar a l'església es feia un altre respons, i els dos eren gratults. La missa de cos present costava 4 diners en cada capella, i per l'acompanyament en processó s'havien de pagar dos sous. Al marge d'aquests pagaments s'havia de sufragar la míssa. A l'enterrament pobre o comú se li dedicaven tres misses: una en el moment de l'enterrament, la segona als nou dies i la tercera al cap d'un any; cadascuna costava 6 sous. A aquest enterrament hi assistia un sol capella -generalment el vicari- i es feia una missa resada. Algunes vegades la míssa es feia cantada, sufragada per algun veí de 1'Espluga; també hi havia altres ocasions en que no se celebrava cap missa: constaven com enterrament per caritat o amore Dei.

A l'enterrament mitja les misses eran cantades, i s'hi afegia Nocturn cantat i el Laudes de difunts: cadascuna costava 10 sous. Si a més a més es demanaven sufragis i responsos calia afegir 4 diners. A l'enterrament hi assisten un o més religiosos i el mestre d'orga o, alguna vegada, el mestre de minyons.

A l'enterrament general s'hi afegia Maitines i Laudes de difunts, i calia pagar tres unces per cada ciri ences. El cos de les misses, nocturns i laudes oscil.lava

(4) Vegeu Sabaté i Bosch, Josep Maria: Aspectes de La pietat a 18Espluga de Francolí a la fi de ['antic RBgim. Arrels, nh5. Espluga de Francolí 1989, p5g 157-178. entre 3 i 4 lliures. Hi assistie tots els religiosos que en aquell moment es trobaven a llEspluga, encara que no pertanguessin a la comunitat espluguina.

Hi havia també l'enterrament Generalissim, exemple del qual citarem el realitzat el maig de 1805, en morir el doctor Anton Civit, PlebA de Montblanc i ex-rector dels pobles de La GuArdia dels Prats, de GuimerA, de Vimbodí, de Capafons, i econom de 1'Espluga. Era doctor en Teologia, i mori al mas d'en Guivernau, on havia nascut.

Aquesta classificació dels enterraments és la pri- mordial en quant als pagaments que comportaven. Pero, a part n'hi podia haver d'altres segons l'atenció litúrgica dedicada a cada obit. També era possible que els pagaments es fessin en especies -generalment amb 2,3 o 4 quarteres de blat.

A tots els enterraments hi assistia la representació del poble, que acompanyava al religiós oficiant fins el domicili del finat. Precisament alguna vegada aixo havia donat lloc a conflictes, ja que la comunitat es negava a sortir dels límits estrictes de 1'Espluga. Aixo ho hem trobat en algunes partides:

El 26 d'agost de 1783 mor un albat:

"Joseph Pages, fill de Joseph Pages major, pages, y de Maria Anguera ... fou sepultat en to fossar de la Iglesia ab enterro pobre y assistencia del Rector sol y sense Missa per no haver volgut la comunitat anar a buscar10 fins a La casa que es en La font Major, pues en esta parroquia ni 10 Rector, ni La creu, ni 10s capellans acostuman anar a buscar 10s morts fora 10s portals: sino en Las casas contiguas ab Las de La vila; sino que 10s portan al portal 6 en alguna casa dins de la vila y alla va 10 Rector, y la comunitat a buscarlosll L'Espluga de Francoll Mortalitat has 90

L'Espluga de Francoll Mortalitat &nw 80

50 * s- f 40

1 o

O~,,,,,,,,,,,,,,,, 1730 1750 lno 1790 1810 1850 1860 1870 1-0

any L'ESPLUGA DE FRANCOLf INDU DE NAIXEMENTS k~MORT

INEX DE NAiXEMENTS PER MORT INFANTIL 1 o

(mOrt infantil - en menora d'un any) L'ESPLUGA DE FRANC0L.I MORTALITAT MAJORS DE 60 ANYS 340 320 - 300 - 280 - 260 - 240 - ZO - 200 - 180 - 160 - 140 - 120 - 100 - 80 - 60 - 40 - 20 -

1.1. I ' 1 I ' 1.1 1745 1765 1785 1805 1825 1845 1865 1885 NOMBE DE MORTS PER DECWl L'ESPLUGA DE FRANCOLl MOR'rKITAT D'ALBATS PER EDATS 70

1 .- MENORS DE 7 DIES

L'ESPLUGA DE FRANCOLl MORTMAT D'ALBATS PER EDATS

I ' 1.1 1745 1765 1785 1805 1825 1845 1865 1885

2.- IX 7 A 30 DIES L'ESPLUGA DE FRANCOLl MORTUITAT D'ALBATS PER EDATS 200 ,

.- MENORS D'1 ANY

L'ESPLUGA DE FRANCOLl 0MORTALITAT D'ALBATS PER EDATS

4.- D'1 A 7 ANYS L'ESPLUGA DE FRANCOLí MORTALITAT D'ALBATS PER EDATS I

MORTALITAT TOTAL

L'ESPLUGA DE FRANCOLf MORTAUTAT D'ALBATS PER EDATS

'O0 I

I 1. I. I I 1'1 1745 1765 1785 1805 1825 1845 1665 1885

.-DE 7 A 13 ANYS L'ESPLUGA DE FRANCOLf MORTAUTAT MENORS DE 20 ANYS

PES CEL GRUP D'EDAT SOBRE EL TOTAL (X) L'ESPLUGA DE FRANCOLf MORTAUTAT MENORS DE 20 ANYS 34 32 30 28 26 24 22 20 18 16 14 12 10 8 6

2 1745 1765 1785 1805 1825 1845

NOMBE E MORTS PER DECENI

CESPLUGA DE FRANCOLf MOATAUTAT DE 20 A 40 ANYS

- I, 1745 1765 1785 1805 1825 1845 1865 1885

NOMBE DE MORTS PER DECENI CESPLUGA DE FRANCOLl

PES DU GRUP D'EDAT SOORE U TOTAL (%)

L'ESPLUGA DE FRANCOLl MORTALITAT MAJORS DE 60 ANYS

1745 1765 1785 1@35 1825 1845 1865 1885

PES C€L GRUP D'EDAT SOBRE EL TOTAL (%)

B. MORT PER CAUSA VIOLENTA

Aquest segon grup d'obits ens forneix de moltes més dades en relació a les causes directes de mort. Aquí si que ens sembla que el rector que escriu la partida fa constar sempre si es tracta d'una mort produFda amb violencia -accidents, guerres, desastres naturals-. És a dir, aixi com manifestavem no poder obtenir una estadística fiable de les causes de mort naturals, en el capítol de les morts violentes si que ho podem fer.

Dintre de les causes de mort violenta destaquen, malauradament, per la seva freqüencia, les degudes directament a les guerres, ben nombroses al llarg del segle XIX. Es viuen temps turbulents, i el percentatge de morts violentes augmenta de manera paral.lela en els anys de guerra: aixo ho veiem els anys 1809, 1810 i 1811 amb la guerra del frances; els anys 1823 i 1824, pas de les tropes franceses -cent mil fills de Sant Lluís- despres del trieni constitucional; els anys compresos entre 1835 i 1840 amb la primera guerra carlina, i els anys 1872 al 1876 amb la tercera; la repercusió de les guerres carlines en la nostra terra queda ben reflexada en els llibres parroquials de la nostra Vila.

Hi ha també més incidencia de morts violentes en moments de maltempsades, com tempestes, freds, riuades -la de santa Tecla-, etc. que produeixen un augment de la mortalitat pero de curta durada i gairebé mai de masa importhncia.

Ja hem parlat abans d'algunes causes de mort que sovint poden induir a error. Hem citat a les persones trobades mortes, de les que només hem comptabilitzat com a morts violentes les que eren aixi consignades a la partida o bé se'n podia deduir per les circumstancies de la mort. El mateix criteri hem utilitzat quan hem llegit només mort per accident o mort de desgracia. En tots dos casos s'indica gairebé sempre quan l'accident o la desgracia ha estat per causa violenta. És més sovint l'accident degut a una malaltia, i practicament sempre s ' indica s i 1a desgracia fou per caiguda, accident o altra causa violenta.

Totes aquestes consideracions són fetes en relació amb la mortalitat entre els adults. Durant el transcurs d'aquests gairebé dos segles hem trobat també 27 casos de mort violenta en albats, dels quals nomes 3 eren menors de l'any d'edat; la major part -14- tenien més de 7 anys, i, doncs, només 10 obits eren entre infants de dos a set anys. Donades les xifres de mortalitat infantil -molt altes- són un percentatge mínim i per aixo els citem apart. Creiem que si els prenguéssim conjuntament falsejarien els percentatges que mes endevant veurem sobre la mort violenta en adults. Un 12% de les morts violentes corresponen al sexe femení.

Causes de mort violenta

Anem a fer uns comentaris sobre algunes d'aquestes causes que hem trobat amb més freqüencia. Hem de recordar que la nostra classificació l'hem feta d'acord amb el lexic dels llibres parroquials, que, a mes a mes, varia molt sovint, segons el criteri propi de cada rector. Per aixo, la nostra sistematització ve condicionada per les mancances de les propies fonts.

1. Morts en acció de guerra

Hem comptat totes les que consten amb aquestes mateixes paraules i també les escrites com mort per les tropes, que poden ser franceses, nacionals, carlines, liberals, republicanes, etc. segons les diverses epoques en que es produeixen. En les partides hi trobem sovint assasinat per les tropes ... , o mort de ferides (per una acció bel.lica anterior), o mort d'un tret, és a dir, en casos que no ofereixen cap dubte. No hem considerat, en canvi, en el nombre de morts en acció de guerra a la de tres miquelets, en moments diferents, en que l'obit s'ha produit presumiblement en el domicili, sense que consti lesió per acci6 bel.lica. 2. Ajusticiats

Consta un militar com a mort a garrot per la justicia. Les altres morts que hem trobat -un total de nou- consten com passats per les armes, per tropes diverses, i alguns per deserció. Consignem que fou passada per les armes una dona, Teresa Puig, el 9 de setembre de 1812, en plena guerra del frances.

3. Mort o trobat mort de "mort violenta"

Hem comptat totes les partides on consta l'obit d'aquestes dues formes, tenint sempre en compte només les produides fora del domicili, en llocs on s'havien produit enfrontaments i batalles. Cal tenir en compte, pero, que no es £Acil d'establir una diferenciació clara entre el que els llibres consideren una "mort violenta" i un homicidi.

4. Caiguda

Hem comptabilitzat totes les caigudes que consten com a causa de mort -a pesar d'alguna en que hi ha una causa mixta, tal com hem dit abans-, com, per exemple: caigué de la escala de sa casa, o bé es tracta de la caiguda d'un cavall, o d'un arbre, o d'una finestra ...

5. Ofegaments

És, juntament amb les caigudes, la causa més freqüent de mort violenta, i sobre tot entre els albats. N'hem trobat un total de 35 obits. Pero diguem de seguida que la majoria corresponen a la nit de l'aiguat de santa Tecla, en que la riuada del Francolí s'endugué dos molins fariners i diverses cases de 1'Espluga i negA molts del seus habitants. Tot i així, els ofegaments restants constitueixen un alt percentatge, i sobre tot entre els albats en els quals és la causa de mort en més del 50% de casos. Així, hem trobat 16 obits d'albats per ofegament, 6 dels quals per l'aiguat de santa Tecla, percentatge molt alt tenint en compte la xifra total de morts violents entre albats, que són de 27 durant els anys estudiats.

6. Accidents laborals

Els anomenem així perque s6n morts ocorregudes durant la feina habitual de pages, de traginer, etc., o bé durant el viatge per anar al treball: caiguda de cavall, aixafament per un carro o per una carretada de llenya ... Consignem dos accidents mortals en les obres del ferrocarril l'any 1864.

7. Desastres naturals

Ja hem parlat del més gran: l'aiguat de santa Tecla, causa de nombroses morts en diverses comarques de Catalunya, i que foren molt importants a la conca del riu Francolí.

També dins d'aquest capítol hi trobem tres morts per congelació -tres pagesos de 1'Espluga a qui sorprengué una tempestat de neu en el bosc de Poblet-, i altres obits prodults per esfondraments de sostres de cases, de parets, etc.

8. Assasinats

Ja hem citat que estan inscrits com a assasinats les morts produldes per tropes, sobre tot les franceses. Nosaltres, pero, no les hem comptades aquí. Hem calculat un total de 36 homicidis d'adults i els de dos albats. Valorar la intencionalitat o la "desgr8cia" no és tampoc una qüestió faci1 de resoldre. 9. Suicidis

En consten tres: un d'ells portat a terme després de lfassasinat de la muller.

Tenim la impressió que de vegades el rector, per poder efectuar un enterrament en terres de la parroquia intenta d'excusar algun cas sospitós, en persones que ell deu coneixeu bé. Per exemple, quan diu caigué o es tira a una bassa, fent constar la perdua de facultats mentals de la persona que mori. Hi ha algun altre cas.

10. Altres accidents

Aquest capítol engloba accidents fortuits, no freqüents: persones cremades a la llar de foc, tret dfuna escopeta que s 'estava manipulant, etc. És remarcable la mort d'un infant de quatre anys produida per un llop en una masia a les afores de la població. El fet es produí el primer de marc de 1842, a dos quarts de sis de la tarda, hora ben habitual en que la canalla devia estar jugant al voltant del mas.

Dit tot aixo anem a fer uns comentaris suggerits per tots els casos que hem trobat de morts violentes, de manera global.

En total són 275 partides dels Llibres d'obits en les quals hi hem trobat la certesa de mort violenta. Tenint en compte la mortalitat total -referida sempre, com hem dit abans, als adults-, que durant aquest període de temps de 1730 a 1899 és de 6.628 obits, el percentatge de mort violenta resulta ser d'un 3,741%. Aquesta xifra, .pero, requereix algunes precisions.

És important de constatar que una gran part d'aquestes morts, que arriba al 42,54% del total, és deguda de manera directa a les guerres, incloent-hi els morts en acció bel.lica, els ajusticiats i els trobats morts després de batalles i enfrontaments. La resta engloba tots els altres accidents de la vida quotidiana, domestica, de treball, derivada de desastres naturals o de la violencia social.

Les guerres -deiem- van ser la causa mes important de la mort violenta. Aixi podem dir com a detall gairebé anecdotic que en tot el segle XVIII nomes hi ha un bbit militar, el de Rafael Boqué menor, apotecari, que el 6 de gener de 1780 mori en 10 camp de San Roch en 10 siti de Gibraltar, ahont estava servint de soldat en 10 Regiment de fusellers. No consta, doncs, que el mecanisme de la mort fos violent.

La primera onada de violencia vindra amb la guerra del frances. Aixi entre els anys 1730 i 1808, nomes trobem 27 morts amb violencia. Aquesta xifra constitueix el 9,82% del total. En canvi, entre 1808 i 1899 hem trobat un total de 248 morts violentes, xifra que representa el 90,18% del total. Aixo vol dir que a l'Espluga, durant el segle XIX, es produiren molts mes episodis de violencia, en comparació al segle XVIII.

Observant la grafica i dintre de la primera agulla hi estan inclosos els 32 morts que segons els llibres parroquials van assassinar directament els francesos entre els anys 1809 i 1813.

La segona agulla coincideix amb el trieni constitucional. A les nostres terres tingué repercussi6 els anys 1822 i 1823, quan van entrar els Cent Mil Fills de Sant Lluis.

Sembla pero, que la guerra ja s'ha fet senyora de la nostra contrada. Ben aviat la primera guerra carlina ser& el marc testimonial més punyent de la violencia a 1'Espluga. És la tercera agulla. Fou en aquest moment quan les accions bel.liques per un costat i les passions polítiques i socials per l'altre manifesten amb la sang espluguina el mAxim de la violencia al nostre poble.

Afortunadament, i sempre d'acord amb el testimoni dels llibres parroquials, no veiem que la guerra dels matiners hagués deixat cap rastre significatiu de morts. En canvi, sembla que els mossos d'esquadra van actuar amb una gran duresa i contundencia.

Finalment encara hi ha una quarta agulla en la representació grAfica de la mort violenta. S'escau durant els anys 1873 i 1874. Cal tenir en compte que en aquell moment es va desenvolupar la tercera guerra carlina. Un petit episodi d'aquesta guerra va tenir com a escenari la nostra Espluga.

Finalment, ja hem indicat que hem comptat a part els obits de causa violenta en albats.

Tenint en compte que el nombre total de morts d'albats és de 9.219 el percentatge de morts violentes és només de 0,292%. Creiem, com hem indicat abans, que és millor considerar per separat el percentatge de morts violentes entre els adults i entre els albats, per obtenir una idea més precisa.

L'any 1809, el Regent, Mn. Josep Serra, és qui ens relata les primeres morts degudes a les tropes franceses. Portat per una santa indignació en fa una resenya historica, exaltat per les desgrAcies ocorregudes, de la que treiem les següents frases:

Causara horror a la posteritat una tant terrible catastrofe, y més al llegir 10s Anals de España que referiran las picardias, robos, 10s homicidis, las deshonestitats la irreligi6 del exercí t francés que cometé en la major part de nostra España. Mes se horrorisaran al llegir, que 10s francesos entraren en nostre Regne en senyal de Pau, y amistat, que entraren para protegirnos; para guarnir las costas de Mar; para conquistar Gibraltar; ...

La causa principal de la mortalitat corresponent a la quarta agulla fou el conegut Aiguat de santa Tecla.

L'aiguat de Santa Tecla s'escaigué la nit del 22 al 23 de setembre de 1874. És una de les calamitats que més afectaren a la vida normal de lPEspluga, encara que tingué repercussió a tot Catalunya. El riu Francolí fou, efectivament, un dels rius mes afectats per una pluja intensa i de llarga durada; les seves aigues foren causa de nombroses morts i desgracies, i 1'Espluga de Francolí fou una de les viles costaneres del riu que més patiren.

Ha estat ben estudiat per Josep Iglesies, que esporga dels diaris locals de tot Tarragona i de Barcelona, en el seu llibre L'aiguat de santa Tecla, editat el 1971 en la Col.lecci6 Episodis de la Histdria. Pero fem constar en primer lloc que les dades que ens proporciona no concorden amb les que hem trobat, escrites directament pel rector de l'Espluga, que era, en aquell temps, Mn. Josep Maria Catala. El bon rector fa constar la maltempsada amb paraula inflamada per les desgracies que ha vist. Conservem textualment el seu escrit -en castella, com era preceptiu. En el llibre d'obits hi llegim:

Ad perpetuam rei memoriam

Admirate y pasmate lector a la lectura de las siguientes partidas. Con un terrible y no oido aguacero Dios ha castigado y avisa a Las provincias de Tarragona y Lérida. En esta ViLla las aguas del rfo Francolf han cubierto la gornisa de la fuente, y han invadido dos terceras partes del cementerio. Seis casas y dos molinos harineros han sido arrancadas hasta sus cimientos; sin contar Las muchas fraccionadas y que necesitan de gran reparos. Rompidos Los dos solidos puentes, que por La parte de oriente se entra en esta villa. Grandes han sido las perdidas materiales: pero 10 que mas tenemos que lamentar, es la perdida de veinte y dos personas entre grandes y chicos. Grande fué el aguacero de 1772, mas no llegó de mucho al de Setiembre de 1874, ni tan general. Hablen, si no, en La Segarra, 10s pueblos de Guimera y 10s que confinan con aquel rio. En Urgel, Targa, Tarrós, y Barbens. En este lugar la guente se salvó en la Ygla a instancias del Rdo Cura Parco. El aguacero de 1772, en esta villa no caus6 perjuicios personales y apenas materiales: el de 1874, a mas; de tos personales, 10s materiales, son incalculables. Espluga de Francolf.

2. Octubre de 1874 Jose Ma Catala Ror

Les noticies que ens dóna Josep Iglésies -recollides de la premsa local- i les dels llibres d'obits no concorden ben bé. Iglésies escriu " Les primeres noves que es tingueren de llEspluga, afirmaven que la riuada havia derruft quinze cases, provocant la mort de trenta persones i s'havia endut quatre parts del camf carreter. Un gran edifici destinat a destil.laci6 d'aiguardents, el molf fariner que li feia costat i l'anomenat de la Farga, havien estat arrossegats. Les aigües havien penetrat al cementiri i hom creia que els membres esparsos de cadavers, que s'anaven trovant riu avall, provenien d'aquell fúnebre recinte. Noves posteriors reduien a vint-i-quatre els ofegats a llEspluga, onze dels quals van morir en una sola casa que va derruir l'empenta del Francolín.

El rector Josep Maria Catala, com hem vist, fa constar la perdua de vint-i-dues persones (entre grans i xics): en les seves partides hi trobem escrita la destrucci6 de dos molins fariners, els anomenats de la Vila i el dels Frares, i sis cases del poble. Hi moriren setze adults, la majoria desapareguts, i sis albats. Josep Iglésies recull en el seu llibre el fet que a Puigdelfi, riu avall, es trobaren diversos cadavers, un dels quals sembla ser de lfEspluga.Durant un temps anaren apareixent altres cossos, junt amb mobles i altres pertinences de les diverses cases arruinades en tot el trajecte del Francolí.

Diguem, per acabar, que a la vila de 1'Espluga actualment esta molt ben urbanitzat el lloc on, tebricament, se situa el neixement del riu Francolí. És un indret a la part baixa de la vila on arriben les aigües de rieres (Milans, riu Sec) provinents de la banda de Vimbodí. És agradable descansar una estona en aquest indret, on hi podem llegir uns goigs, escrits a la pedra gracies a la labor d'un compatrici il.lustre que volgué donar-li relleu. A una altura d'uns tres metres hi ha una lapida en la que hi llegim:

Hasta esta sedal ( ) que precede lleg6 el agua en la avenida de 10s dos rfos acaecida en 23 de septiembre de 1874. Llevose 10s puentes de esta poblaci6n, algunas casas y 23 personas. Llevose también este almacén, causando a la compafifa 4000 duros de perjuicio. Triste recuerdo nos ha quedado de esta noche espantosa catalanes que son sens numero 10s millones perdidos i a cientos 10s cadaveres.

1. Metges i cirurgians

Quan avui ens diuen que, amb anterioritat al segle XIX, els metges i els cirurgians exercien dues professions, no solament diferents sinó fins i tot oposades en moltes ocasions, són molts els que fan una ganyota d'estranyesa. I tanmateix, des de les primeres civilitzacions, els professionals sanitaris es van dividir en dos branques divergents: els que tenien cura de les malalties externes (fractures, ferides, úlceres,..) eren els cirurgians. Els metges es reservaven les malalties internes, que serien les que no donaven signes externs aparatosos i que per tant no podien ser tractades ni amb el bisturí o ganivet, ni amb el foc, ni amb les mans.

El malalt era l'unic nexe que tenien aquests dos grups professionals. Pero moltes vegades, aquest malalt era el punt de discordia, quan un determinat tractament li era prescrit: lavativa, sangonelles i d'altres. En aquest cas, qui l'havia d'aplicar, el metge o el cirurgiA? Per regla general la discrepancia era resolta, no per criteris científics sinó per criteris econbmics. Si el malalt era ric, era ates pel metge, pero si era pobre quedava pel cirurgi8. I aquesta diferencia de consideració social entre les dues professions es va mantenir entre nosaltres, fins al segle XIX.

Cal dir pero, que es van fer una serie de disposicions per a unificar aquests grups professionals, que no van assolir una anivellació d'efectes practics fins a les acaballes del segle passat.

El cas, pero, era una mica més complicat del que ho acabem de pintar. Així l'any 1861 encara es podien distingir unes 35 classes de facultatius (1).

Com que no és el moment d'entretenir-nos en aquest punt nomes esmentarem els més importants o freqüents.

Entre els metges, hom hi distingia el doctor, el llicenciat i el batxiller en Medicina. Eren també coneguts com a "metges purs", ja que no es contaminaven les mans amb la sang dels malalts. També hi havia el batxiller en Filosofia, que en moltes ocasions volia exercir com a metge (2).

Entre els cirurgians van existir múltiples categories. Fonamentalment hi van haver dos tipus de professionals: el cirurgia llatí (llatí perque havia estudiat aquesta llengua) i el cirurgia romancista (que no sabia llatí). El primer era també conegut com a cirurgiA de primera classe i el segon com a cirurgia de segona classe. Encara hi havia el cirurgia de tercera classe (sagnador o barber) i fins i tot el cirurgia de quarta o cinquena classe, dels que ja és difícil imaginar quines serien llurs funcions. Per altra part entre els cirurgians llatins n'hi havia de 2, de 5, de 7 i de 9 examens. Els de 9 examens podien exercir a les grans ciutats com Barcelona. Amb la creació del Reial Col.legi de Cirurgia de Barcelona, el 1760, va augmentar el prestigi científic i social dels cirurgians.

(1) Albarracín, A. El Mico en el murido. "EL MédicoI1, 6-12 de gener de 1989, nun. 300, pigs. 324-329.

(2) Cardoner i Planas, Antoni. Creació i Histbria del Real Colegio de Cirugia de Barcelona, a Tres treballs premiats en el concurs dlhomenantge a Cimbernat. Barcelona, 1936, pag. 194. Com deiem abans, es van fer diversos intents d'unificar les dues professions. Entre 1799 i 1800 es va fer el primer d'aquests intents per aconseguir una unificació de títols, pero no va reeixir. També van fracassar altres intents fets durant el Trienni Constitucional i més tard el 1827. Un reusenc, el metge Pere Mata, és qui va influir d'una manera decisiva en la reforma d'estudis del 1843, que va aconseguir la unificació definitiva d'aquestes dues branques sanitaries sota el títol de Batxiller i Doctor en Ciencies Mediques.

Tot aixo justifica que a 1'Espluga hi trobem metges i cirurgians. Entre aquests últims hi van haver cirurgians llatins i cirurgians de segona classe, que eren els barbers o sagnadors. Se'n deien sagnadors perque la seva intervenció més espectacular era la sagnia. La sagnia era considerada com una tecnica terapeutica universal per a tota classe de malalties. I també la intervenció quirúrgica més freqüentment practicada.

2. Llevadores

El coneixement historic de les llevadores té com a mínim un doble interes. Per una part, és practicament l'únic ofici, al marge dels quefers casolans, a que podia dedicar-se una dona. Per l'altre, si fos possible apropar-nos a coneixer el seu nivell tecnic i assistencial, tindriem una idea més ajustada de com eren assistits els parts, en els segles passats. Com a ofici, la llevadora ja queda consignada en qualsevol de les primeres cultures. De fet, durant l'edat mitjana, malgrat que són esmentades amb relativa freqüencia, bé podem dir que no sabem on es formaven. És probable que la llevadora només es formés al costat d'una altra de mes experta i que quan creia tenir suficient preparació obstetrica s'establís pel seu compte.

Tampoc no sabem quin era el seu lloc d'elecció per a exercir. Potser les havien sol.licitades les autoritats cíviques i religioses o simplement ho havia demanat o exigit la gent del poble. Sembla que en alguns pobles, era la llevadora la que oferia els seus serveis, els quals eren o no acceptats. També ignorem si estaven per sota d'alguna autoritat i quines eren les seves responsabilitats. De totes maneres la importancia atribulda a la tasca de la llevadora pot deduir-se, per exemple, de l'ampli resso que se'n fa al Codi de Justinia.

Per tot aixo, Saunier (3) ens parla de que encara avui és un problema coneixer la seva nominaci6 o elecci6. Sembla que en algunes ocasions era una assembea de dones la que procedia a lfelecci6 de la llevadora. I sembla també que aquesta assemblea tenia lloc a l'interior de l'esglesia. En general hi havia una preferencia per elegir dones casades o vídues, pero s'ignoren els criteris que se seguien per a fer aquesta elecció. Algunes vegades sembla que s'exigia que les llevadores no poguessin comencar a exercir fins a tenir la seguretat de que no podien tenir fills (4).

Tampoc no se sap com eren retribuides o indemnitzades. I en el cas de que cobressin -i aixo ho donem per descomptat- no se sap si ho feien en metAl.lic o en especies. Si tenien un sou, podria haver estat mensual o annual. O tal vegada només cobraven per acte d'assistencia. No sabem si aquesta es limitava al part estricte o comprenia algun temps abans o un temps després. Probablement la duraci6 de l'ofici era fins a la mort.

Damia Carb6, metge mallorquí, escriu l'any 1541 que des de sempre s'havia confiat a les dones l'assistencia al part. Segons ell, la llevadora havia de tenir una serie de característiques: ésser ingeniosa, moderada de

(3) Saunier, A. Le visiteur, les femnes et les BtobstetricesBBdes paroisses de LBarchidiaconede Josas de 1458 a 1470. V. IlOe. Congres National des Societés Savantes. Montpeller, 1985, tm. I, phg. 43-62.

(4) Guillemau, Jacques. L'hereux accouchernent des femnes, 1609, pBg. 149. costums, alegre, bona cristiana i temerosa de Déu" (5). Per ell sabem que' les mares, tant en els problemes propis com en els de llurs infants, preferien demanar consell a les llevadores que als metges o cirurgians.

Conegut és el cas del doctor Wett, dlHamburg, que l'any 1522 va assistir a un part. Per a poder fer-ho, es va disfressar de dona i en ser descobert, va ser condemnat i cremat de viu en viu (6).

Totes les dones volien ser ateses per les dones. Hauria estat molt mal vist que hagués estat un home el que tingués cura d'un part. Encara Maria Teresa dlAustria,muller de Lluis XIV, sempre va demanar en els seus parts l'ajuda exclussiva de la llevadora (7).

El 1663 Lluis XIV de Franca volgué amagar el part de la cortesana M. de la Vallerie i no confiant en cap llevadora el va fer assistir per un cirurgia. Recordant aquest fet, i amb una certa ironia, Pere Felip Monlau ens diu que l'adulteri de Lluis XIV va servir per a obrir als homes la profesió obstetrica (8). En aquest context cultural del S. XVII és quan a 1'Hotel Dieu, hospital de Paris, es va autoritzar als cirurgians a assistir als parts normals. Aixo va donar lloc a una llarga i virulenta polemica entre llevadores i cirurgians. Fora del nostre país, Louise Bourgeois i Justine Segemundin

(5) Carbó, Damia. Libro del arte de Las comadres o madrinas y del regimiento de las preñadas y de las paridas y de 10s niños. Mallorca, 1541. Hem consultat La reproducció de l'original feta pel iaboratori Gayoso Uellcome, Madrid 1970.

(6) Usandizaga, Manuel. Historia de la Obstetricia y de La Ginecologia en España. Santander 1944.

(7) Daunon, P. Le mythe de La procréation a L1Bge baroque. Editions de Seuil, Paris 1981, phg. 192.

(8) Monlau, P.F. Higiene del matrimonio, Madrid 1881, phg. 458. van tenir un cert prestigi científic com a llevadores, perb en general l'anirien perdent i acreixeria en canvi el dels cirurgians. A casa nostra, cap no ens va deixar per escrit la seva experiencia clínica.

L'any 1713, l'esposa de Felip Ve, Llulsa Gabriela de Savoia, va ser atesa en el part pel cirurgiA J. Clement, cosa que va despertar una violenta polemica, pero al mateix temps va obrir una escletxa, per a que els homes poguessin assistir el part (9).

A la Corona d1AragÓ, els Col.legis de Cirurgia i les Universitats podien examinar i donar títols a les llevadores, variant els examens segons les localitats (10).

A Alemanya les llevadores i els cirurgians obstetres van comencar a formar-se a la Casa de la Maternitat dlEstrasburg, a partir del 1728 (11).

Com ja hem dit, des del segle XVII, es va iniciar la competencia a les llevadores per part dels cirurgians parters, que eren cridats en els parts difícils. El 1705, Phillipe Hecquet, escriu el seu famós llibre: De l'indécence aux hommes d'acoucher les femmes, del que se'n van fer cinc edicions en cinquanta anys. Pero aviat tindria contradictors, com el doctor De la Motte, autor d'una Résponse a l'auteur de l'indécence (1718).

Per De la Motte, l'assistencia al part, lluny de ser un plaer sensual, era un moment difícil i font de penes i sofriments. Segons ell, una mala assistencia per part de

(9) Dominguez-Alcón, Carmen. Los cuidados y La profesión de enfermera en España. Piramide, Madrid 1986, pag. 61

(10) Usandizaga, Manuel. 0b.cit. pag. 216.

(11) Guerra, Francisco. Historia de La Medicina. Ed. Norma, Madrid 1985. vol. 11, phg. 471. la llevadora podia ser causa de mort -per la mare o el nadó- o bé de luxacions i fractures, que es conservaven tota la vida, sense comptar les horribles mutilacions que alguns nadons havien sofert i altres conseqüencies greus de tants errors.

Vers el 1628 s'havia dissenyat el primer forceps. Al principi, el seu us era un secret que compartia poca gent. Molts anys més tard, els cirurgians, utilitzant aquest aparell, van obtenir exits reconeguts, que van fer acréixer el seu prestigi.

A la nostra península, sembla que el Protomedicat podia examinar les llevadores, dret que va ser criticat per les Corts. Felip 11, el 1576 va prohibir al Protomedicat d'examinar les llevadores. Fins el 1750 podien exercir lliurement i aleshores es van imposar examens (12). Ja en el segle XVIII, els Reials Col.legis de Cirurgia es van preocupar de la reglamentació de la professió i de l'examen de les llevadores. Te una especial importancia en aquest sentit controlador de la professió, la R. Cedula del 21 de juliol de 1750.

Amb tot, quan s'havia d'extreure el fetus a trossos (embriotomia) la llevadora havia de cridar al cirurgia (13). A poc a poc, i no solament en els parts difícils, s'anirien introduint els cirurgians, en l'assistencia obstetrica. La substitució gradual de la llevadora pels cirurgians o personal científic més preparat fou el resultat d'un llarg procés, on van intervenir una serie de factors: desenvolupament economic, demanda d'un rigor assistencial d'acord amb els avenCos de la Medicina, desenvolupament professional i un interes social creixent pels problemes basics de la salut, i tot aixo condicionat per una preocupació política, per augmentar la població dels estats.

(12) Dominguez-ALcÓn. C.Ob. cit. pAg. 109.

(13) Usandizaga, M. Ob. cit. pag. 109. Les llevadores no solament havien d'assitir a la partera, sinó que tenien també una més Amplia missió. Així, eren les encarregades de fer els exhmens de virginitat en cas de violació i d'atendre a la patologia no solament obstetrica, sinó ginecologica. Tambe eren les encarregades de fer el diagnbstic d'embaras, de no fer i de dissuadir la practica de l'avortament i de denunciar-10 en el cas de que en descobrissin algun. Tambe aconsellaven en problemes íntims del matrimoni.

Pero va arribar un moment en que el paper rellevant de la llevadora va anar decreixent. Va ser aquell moment en que el seu nivell tecnic i científic era totalment insuficient i es va veure menyspreada des de tots els angles.

El mateix metge esplugui Llorenc March i Anglada ens va donar la seva opinió sobre les llevadores: ... en el camp s6n totes ignorants; la major part d'elles intrusses i atrevides i per aix6 s6n les vertaderes importadores i inoculadores de diverses infeccions (14). March i Anglada ens continua dient que calia estimular-les contínuament a rentar-se amb líquids antiseptics abans de comencar el part i al mateix temps els hi recomenava de canviar de vestit -en cada part que assistissin- com a mesura profilactica. En un llibre publicat a comencaments de segle, Miquel Maseras (15), és testimoni dels canvis realitzats en la practica de les llevadores tot dient-nos que ja no porten les mans brutes i les ungles de dol, i que ja no trenquen la bossa d'aigües, amb l'agulla del monyo, plena de greixum.

(14) March i Anglada, Llorenc. Topografia medica de LoEspluga de Francolí, 1906. V. Arrels, nun. 5.

(15) Maseras i Ribera, M. Instrucción para el embarazo, parto y puerperio. Barcelona 1920. És just de reconeixer, no obstant, que amb totes les seves insuficiencies i mancances, la tasca de la llevadora, havia estat, en general, admirable.

El bateig de necessitat

El Dret Canbnic distingeix dos tipus bAsics de baptismes. El que es feia observant tots els ritus i cerimbnies era considerat solemne. En canvi, el que es feia en qualsevol lloc o en qualsevol moment, davant del perill de supervivencia del nadó, era el no solemne o privat, també dit baptisme de necessitat.

Hi havia un ordre de preferencies sobre qui havia d'administrar el baptisme de necesitat i era el següent: en primer lloc un sacerdot, en segon lloc un home i en tercer lloc una dona. La dona -de fet la llevadora- només podia batejar o bé perquB no hi hagués cap home, o per raons de pudor, o per un millor coneixemnt de la forma de batejar. És per aixo que el rector havia de procurar que metges, cirurgians i llevadores estessin ben al corrent de la manera de batejar.

Al bateig, l'aigua es tirava damunt del cap del nadó. Quan no es podia fer així -perqué el cap no era accessible- es tirava damunt de qualsevol altra part del cos i aleshores el bateig era anomenat sub conditione, ja que en el cas de que el fetus pogués néixer, posteriorment s'havia de repetir de nou, aplicant el solemne.

Per tot aixb creiem que possiblement un dels actes de més responsabilitat social i religiosa seria durant molts segles el bateig de necessitat. Es feia en la mateixa casa de la partera.

En els llibres sagramentals espluguins, el naixement abans de terme era consignat amb la frase: nasqué de aborto.

Ja és ben coneguda l'explicita condemna que 1'Església havia fet de l'avortament. Les penes eren greus. Si algunes llevadores procedien a l'avortament d'un fetus, dotat d'una Anima, eren condemnades a mort (16). És per aixb que per establir-se en una poblaci6 determinada, a la meitat del segle XVIII, no en tenien prou amb l'autoritzaci.6 del Protomedicat. Abans d'establir-se calia que portessin un certificat estes pel rector de la seva parroquia d'origen, on constés la seva bona vida i costums, i un altre certificat, generalment estes pel mestre de minyons, en el que calia fer constancia de tenir una experiencia practica amb un mínim de dos anys. Com ja hem dit, la llevadora assistia als parts normals, i quan es presentaven dificultats, s'havia de cridar al cirurgia. I si la partera estava en perill de mort, també calia avisar al metge (17).

La llevadora i el cirurgia, al marge de l'assitencia al part, tenien també una obligaci6, considerada molt important: batejar el nad6 que estava en perill de mort, és a dir, fer un bateig de necessitat. Un bateig oportú, fet en vida del fetus, significava que la criatura evitava els llims i aniria directament al cel. Una condició important era que l'aigua s'havia de tirar damunt del cap. Per aixb, als llibres sagramentals de lfEspluga hi trobem un bateig, el 27 de maig de 1827, en que ens diuen: ..., fou batejat ab condici6 perque la llevadora 10 havia batejat antes de acabar de naixer, y no per 10 cap.

No solament els teolegs, sinó els mateixos metges, donarien a aquest acte un especial emfasi. Així, el doctor Josep Antoni Viader i Payrachs ens diu que si l'extremaunció es dóna en casos en que és dubte si la persona és o no cadaver, amb molta mes ra6 cal administrar el baptisme, encara que es dubti si el fetus

(16) Cangiamila, F.M. Abregé de Ltembryologie sacrée. Paris 1775, pag. 276-278.

(17) Usandizaga, M. Ob. cit. pag. 216. esta o no animat (18). Hi havia una preocupaci6 generalitzada de no donar sepultura a cap dona que hagués mort prenyada, sense que abans no s'hagués tret, mitjan~antla cesaria, la criatura, per a ser batejada (19). De fet aquesta preocupaci6 fou positiva, ja que va possibilitar la viabilitat d'alguns nadons.

S'establiren llargues pol&miques sobre la validesa del baptisme administrat pels cirurgians i llevadores. Per Viader, calia administrar el Sagrament, encara que el fetus surti sense moviment, sense pols, sense respiraci6; o amb la figura d'un gussa i imperfectament figurat, o envoltat amb les secundines; o en els parts laboriosos dintre de la matriu o -fins i tot- en els primers dies, estant sota la forma d'un ou, per més que no es pogués distingir la seva configuraci6 humana (20)

Aquesta opini6 reflexa perfectament la mentalitat cultural, antropolbgica i religiosa d'aquella epoca. També es queixava Viader de que en els pobles eren moltes les criatures, nounades, que morien sense ésser batejades, i en canvi a les ciutats, on les llevadores estan més instruides i es troben amb més facilitat cirurgians i metges habils, no solia passar tant (21). Per a permetre el bateig, Viader no dubta en aconsellar la practica de la cesaria, que era una operació molt perillosa perd no inevitablement mortal (22). Tanmateix, la dona que sobrevivia a una cesaria era un cas

(18) Viader, Josep Antoni. Discurso médico-moral de La inforrnación del feto por el alma desde su concepción, y administración de su bautismo. Obra Úti 1 a párrocos, médicos, comadronas i parteros. N. Oliva, Girona 1785.

(19) "Mercurio español histórico i politicoI1, Madrid, 1784 agost.

(20) Viader, J.A. Ob. cit. pag. 175.

(21) Idem, pag. 177.

(22) Idem, p&g. 228. excepcional. Pero el més important, sempre segons Viader, era donar la salut eterna als infants (23). En aquest punt la majoria acceptava la doctrina de l'inquisidor i canonge de Palerm, F. M. Cangiamila (1702-1763). Cal recordar que el part es feia al propi domicili de la partera, i, per tant, allí també es feia el bateig de necessitat i la cesaria.

També s'havia suscitat la pregunta sobre qui havia de fkr la cesaria. En aquest sentit es va establir un ordre de preferencia: cirurgiB, sagnador, llevadora i rector, d'acord amb la doctrina de Cangiamila. I la cesaria havia de practicar-se malgrat l'horror del marit i dels familiars prbxims de la dona, alguns dels quals per evitar-la argüien que el fetus ja era mort i que el bateig ja no arribaria a temps (24)

3. Manescals

El manescal era la persona o professional que tenia cura dels animals domkstics. En les antigues societats, l'animal més important des d'un punt de vista laboral i econbmic era el cavall o la mula, o sigui l'animal de tracci6. És per aixb que els ferrers, els ferradors i els manescals formaven part del mateix gremi, des que, segons C. Sanz Egaña (25), cap el segle IX, es va descobrir la ferradura de claus. L'ingrés al gremi exigia unes determinades proves.

De la llengua Brab prové el nom d'albeiter (26) amb el que també eren coneguts els manescals. Aquesta paraula

(23) Idem. phg. 232.

(24) Idem, pag. 236

(25) Sanz Egaña, D. Historia de la Veterinaria española . Albeiteria-Mariscalerta-Veterinaria. Espasa-Calpe, Madrid 1941.

(26) No acceptat en la nostra llengua. es troba amb freqüencia als llibres sagramentals de lfEspluga.

El manescal era un professional ben arrelat en el teixit social dels pobles agrícoles, La seva tasca era molt apreciada i reconeguda. Sempre hi havia hagut una preocupaci6 per tenir bons manescals. Una prova n'és l'aparici6 del Llibre de la menescalia, l'any 1443, de mossen Manuel Diec, escrit en catalA i que avui és una joia bibliograf ica.

Cap el segle XVI, els examens gremials per accedir a la professi6 van ésser substituits pels realitzats davant del tribunal del Protoalbeiterat, fundat pels Reis Catolics. A Catalunya, el Protoalbeiter, anava pels pobles a examinar els candidats.

A mitjans del segle XVIII es van fundar a Fran~ales primeres escoles de Veterinaria (1761). Anys més tard se'n van fundar a 1'Estat espanyol.

Durant els anys 1818 i 1822 hi va haver intents de fusionar les Escoles i el Protoalbeiterat, i el 1835 es va crear la Facultat de Veterinaria. Més tard es va suprimir el Protoalbeiterat (1850). Hi va haver doncs un procés lent, pero inexorable, cap a una millor preparació científica del manescal.

Els manescals, fins a les darreries del segle XIX, cobraven iguales als pagesos, i així tenien dret a l'assistencia medica dels seus animals i a les intervencions quirúrgiques. També entre els cavalls, una de les tecniques terapeutiques més utilitzades fou la sagnia. Les altres serien l'assistencia al part, la castració, l'amputació d'una cua i la reducció d'una hernia.

4. Apotecaris i adroguers

Els apotecaris eren els encarregats de vendre les medecines. Encara que la seva existencia és molt antiga, sempre van tenir dificultats d'implantació professional. Alguns els havien considerat com una mena de falca entre el metge i el pacient, entre el químic i l'adroguer i fins i tot entre el govern i els governats. Aixo va motivar que sempre tinguessin dificultats economiques, paral.leles pero, a un reconeixament científic. El fet és que els apotecaris van tenir una consciencia de víctimes d'una agressivitat economica. Possiblement sigui per aquest motiu que sempre van tenir un profund sentit de classe professional. Encara el 1891, demanaven un uniforme propi pels apotecaris (27).

Des de l'edat mitjana, els apotecaris tenien la funció de preparar els remeis líquids i els directament prescrits pel metge. Els herbolaris venien plantes, i els adroguers preparaven perfums, cataplasmes, píndoles, ... Els especiers, els adroguers i els apotecaris formaven un sol gremi. Les fronteres internes, entre les funcions de cadascun d'ells, no eren, doncs, massa precises, i quan ho eren tampoc no eren respectades. De fet, aquestes funcions, van ésser una font de conflictes permanents.

Tant els apotecaris com els adroguers, necessitaven un permís del Protomedicat per a poder exercir. Cap el 1525 van ser declaratas exempts de l'examen els adroguers, que passarien a tenir així un paper de comerciants. En general, podríem dir que els adroguers venien a l'engros, el que els apotecaris venien al detall. Pero aquesta divisió comercial no sempre era respectada. Una R. O. del 22 de novembre de 1847 recordava la prohibició als adroguers de Lleida de que venguessin medicaments.

El 1804, Carles IV elevava la FarmAcia a Facultat Major, que donaria els graus de batxiller, llicenciat i doctor en FarmAcia (28). Pocs anys després s'establia a Barcelona el Col.legi de Sant VictoriA, on es formarien els farmaceutics.

(27) V. "La Independencia Medicatt, del 3 de setembre de 1891.

(28) V. "EL Restaurador Farrnacé~tico~~,1875, pag. 177 Tanmateix, la competencia entre adroguers i farmaceutics va persistir. En moltes ocasions, lfadroguer venia a més baix preu que el farmaceutic (29). És per aixo que es va demanar que les receptes mediques fossin escrites en llatí, que era un llenguatge generalment desconegut pels adroguers (30). També hi havia els prestatitols, que eren els farmaceutics que es posaven al servei de l'adroguer.

Fins el segle XIX, l'exercici de la Farmacia, encara que podia ser lliure, en la majoria dels casos es feia mitjan~antles iguales o conductes. Un pagament mensual, per part del client, donava dret a tots els medicaments prescrits pel metge o el manescal. Aquest sistema d'exercici de la professió era el més estes, perque els pagesos ben just tenen centims (31). En les iguales no hi entrava el sulfat de quinina, que era un medicament car (32), ni l'específic (33). És posible que aquesta fos una de les raons de lfexpansió de lfespecific o remei secret com a medicament. Més tard vindria lfespecialitat, que era el medicament de formula qualitativa i quantitativa coneguda. Tampoc no entrava a la iguala de lfapotecari el mercuri, que era utilitzat pel tractament de la sífilis, ja que aquesta malaltia havia estat buscada.

Hi havia diferents escales entre les iguales farmaceutiques. Cap el 1868, els pobres pagaven de 20 a 30 rals, els de classe mitjana de 35 a 50, i els rics de 60 a 80. Tot aixo desaparexeria a les darreries del segle XIX.

(29) V. liBoletfn Farmac~tico~~,1894, juny.

(30) V. tlEl Restaurador Farmac6utic0~~,1875, pBg. 225.

(31) V. liBoletin Farmac6uticot1. 1897, gener.

(32) V. "€1 Restaurador Farmacéutico~", 1881, gener.

(33) V. "Boletin Farma~éutico~~,1897, gener. Per altra part hi havia també una discrephcia de preus entre els mateixos farmaceutics. A la Conca de Barberh, per evitar aquestes diferencies en el cobrament de les receptes mediques, es va acordar el sistema de posar a la mateixa recepta una de les lletres que formen la paraula eucalipto. La e equivalia a una pta. (que era el preu que costaven la majoria de les medecines preparades). Cada lletra següent, equivalia a 10 centims. Aixi,.quan una persona, repetia la compra d'una medecina, qualsevol farmaceutic podia saber el que s'havia cobrat amb anterioritat. ANEX DOCUMENTAL

Donem a continuaci6 la relaci6 d'algunes cesaries o baptismes de necessitat consignats als llibres sagramentals espluguins:

1. - 1736 juny. Pel metge Ramon Gaja fonch batejat privatim un fill nat per aborto dels conjuges Francesc Dilla, sastre y Eularia.

2.- 1738 juliol. Una filla la qual es nada morta pero es batejada eo primsenyada per Ramon Ferre sastre, Avi qui la ha primsenyada per la ma que ha tret del ventre de sa mare, essent viva perque la madrina, Marta Tarés, diu que ella li ha tocat la ma y que movia 10s dits e estrenya la ma .

3.- 1739 maig. Es nada dels conjuges Francisco Casanovas y de Teresa Casanovas y Rossellb, una filla y com es nada en gran pena y different del modo natural dels altres, Martha Tares madrina o llevadora la Primsenyada o batejada privadament per no poder arribar ningun home a poderla batejar ab decencia y certificat 10 Dr Joan Fco. de dita Marta haver administrat 10 baptisme a dita Infanta laqual luego ha mort, per FO ho continuo en 10 present llibre ser batejada.

4.- 1741 maig. Infant mort luego de nat y sols primsenyat eo batejat privadament per Miquel Xaruber, texidb y examinat de la forma ben pronunicada ab intencib justa y derramat ell mateix la Aygua.

5.- 1744 abril. Lo Reverent Mn. Joan Canals, prevere y Beneficiat de la Santa Iglesia. En cas de necessitat bateja a un infant y Infanta morts de Aborto en casa y fill de Josep Bonet y de Maria Bonet y Sicart, conjuges. Luego moriren y nos poguer suplir las Seremonias del Cathecisme y demés.

6.- 1752 febrer. Fou batejat sub conditione se era viu per Miquel Torres, Cirurgia, un infant dins del ventre obert per dit Miguel Torres, de la mare morta o cadaver de Maria Coll, muller que fou de Fco: Coll, Pastor, y luego se torna al mateix ventre ab que sels dona Ecclca Sepultura dia 2 mars de dit Any.

7.- 1756 juny. Vuy dia 8 de juny de 1756 per Martha Tares es estat primsenyat o batejat privadament al temps de naxer tiranli aygua en 10 cap que sol 10 trehia del ventre essent dificultos 10 hexir del tot y estant molt temps aixis fill de Pau Anguera Avia y de Maria Anguera y Farre y havent examinat a dita per ser llevadora de molts anys, haven dit be la forma ab la deguda intencio y haver estat viu be y per part de la dita mare ben cerciorat comper 10 molt temps ha costat hexir 10 cos en dit temps ha mort y no se han pogut fer las degudas cerimonias y per esso o noto en este llibre.

8.- 1757 febrer. Nasque de Josepa Salvany y de Joan Salvany, Me. de Cases, ab gran treball una filla llegitima y natural, haventla de batejar la Madrina Marta Thares, ben examinada y practica per 10s peus antes de naixer del tot y haventli donat la aygua vehent que era viva ab 10s moviments y luego de nada no pogue haver las demes ceremonias per ser morta.

9.- 1763 juliol. Un fill de Jaume Guasch del Molí y de Paula Guasch y nat de aborto per 10 Pare Don Joseph Pilas Prior de Poblet, cosí dels dits conjuges, qual acistit a la Casa per poder acistir a dita Paula qui ha estat extremaunciada per temor o perill de la sua mort.

10.- 1765 febrer. Nasque de part molt perillos un fill Primsenyat per Joan Marti, cirurgia, beninstruit de la forma del Baptisme y examinat no pogueren suplirse las cerimonias del catecisme perque primsenyat dins delventre quant acaba de ser nat, se conegué encara ab senya de viu, pero ja no tingue moviment algu y del tot y al hexir havia espirat fill de Josep Anguera Rubies y de Maria Anguera y Roig aixis ben examinat per 10 meige Pau Bertran y Sepultura eclessiatica que se li dona.

11.- 1827 maig ..., fou batejat ab condici6; perque la llevadora 10 havia batejat antes de acabar de naixer, y no per 10 cap 12.- 1858 octubre ..., a dos cuarts de dotse de la nit nasqué un noy que urgente necessitate, fou batejat per la madrina y morf. A las dotse de la referida nit nasque altre de un mateix part que també fou batejat per la Madrina y mori

13.- 1866 febrer. Neix un nen, fill de Josep BorrAs, pastisser 10 cua1 fou batejat sub conditione per la madrina, que havent donat señals de vida, luego morf.

Oferim tot seguit una llista del personal sanitari trobat als llibres sagramentals. La majoria d'ells van tenir una vinculació professional amb llEspluga, pero també hem recollit els que només van tenir una relació accidental o familiar amb els espluguins. No cal dir que els que per una o altra raó no estan referenciats als llibres sagramentals no els hem inclós en aquesta llista.

Els oferim seguint un ordre cronologic aproximat.

METGES (Total 61)

1.- CUSCULLANA i JONES, Jacint. El dimarts 19 de setembre de 1662, Jacint Cuscullana feia els capítols matrimonials. Consta com a fill de Jacint Cuscullana, pages de Viladecans -on sembla que havia nascut- i dlElisabet. En aquell moment exercia com a doctor en Medicina en la vila del alforge (Alforja) camp y Archebisbat de Tarragona y ara en Barcelona domiciliat. Es va casar el 6 de desembre de 1662 amb Agnes Aravig, filla del notari Francesc Aravig i de Petronel.la.

L'any 1689 trobem el doctor en Medicina Jacint Cuscullana fent de padrí d'un bateig a Sant Climent de Llobregat i constant com a metge de 1'Espluga de Francolí (1) . Entre els anys 1690 i 1692, el pages Pere Cuscullana -probable parent de Jacint- va ser batlle de Viladecans. El 24 de gener de 1694, Jacint va actuar com a testimoni dlun casament a llEspluga. El 13 de maig de 1696, la seva filla Petronel.la, vídua del paraire d'hlcover, Josep Barthomeu, es tornava a casar amb el vidu, Miquel Pasqual de Blancafort.

Els Cuscullana formen una Amplia familia de sanitaris, que van exercir a diverses poblacions; la seva genealogia no és encara, prou ben coneguda.

Hi ha també un Jacint Cuscullana, que fou prevere i beneficiat de l'església de Montblanc, i que el 4 d'agost de 1711 mori repentinament a Sant Climent de Llobregat (2)

2.- CUSCULLANA, Joan. Nascut a 1'Espluga el 1680. Fill del pages Benedicte. Va exercir a llEspluga,pero el 1723 va passar a Montblanc, on el 1734 era regidor i el 1740 regidor deg8. Va deixar aquests cArrecs als 81 anys. El 1724 va fer un informe sobre l'estat sanitari de Capafonts (3). Casat amb Francesca Arqués, la família de la qual procedia de Juneda. Va recomanar l'ús de les aigües de la Font del Ferro (4). Sembla que la seva germana Maria estava casada amb el pages Joan Roig. Una filla, Maria

(1) V. Perpiiia i Gutierrez C.: "Aspectes sanitaris dels arxius parroquials de la regió central del Baix Llobregat. Segles XVI i XVII. Univ. de Barcelona. Tesi doctoral, I, pag. 79.

(2) V. Perpiña i Gutigrrez. Ob. cit, I, pig. 95.

(3) Sánchez Real José: Un medico del siglo XVIII. Juan Coscullana de Montblanc. I Jornada d8Historia de la Medicina Tarraconense. Tarragona 1989.

(4) Poblet Josep M.: La Conca de Barbera, Ed. Selecta, Barcelona 1961, pag 15. Agnes Cuscullana i Arqués, es va casar amb el metge Josep Ramon.

Un Joan Cuscullana fou acceptat com a monjo a Poblet, per l'abat F. Genover (1728-1732) (5).

3.- CUSCULLANA, Francesc L'any 1660, consta com a practicant de Medicina a Sant Climent de Llobregat (6).

4.- SOLDEVILA. Consta com a doctor en Medicina de Montblanch (B. 9-X-1705).

5.- CUSCULLANA, Josep Doctor en Medicina. Hi ha constancia que l'any 1708 exercia a Viladecans. El 2 de novembre de 1715 fa de padrí d'un bateig a 1'Espluga. Sembla que entre els anys 1715 i 1734 va exercir a Linyola.

6.- CUSCULLANA, Josep. Doctor en medicina a Sant Martí prop Malda. Era fill del metge Joan Cuscullana. El 6 d'abril de 1728 fa una Apoca a la seva muller (7). Probablement també exerciria a Montblanc, d'on va ser regidor (8). El 1743 era catedratic de Metode, a la Universitat de Cervera (9).

(5) Finestres Jairne: Historia del Real Monasterio de Poblet. Ed. Orbis, Barcelona 1949, volun V, pAg. 187.

(6) V. Perpifia i Gutierrez C. Ob. cit. Tesi doctoral inedita. Universitat de Barcelona, I1 pag. 693.

(7) Arxiu Histbric Arxidiocesa de Tarragona. Sapt Mart1 de Malda. Man. not. caixa 4, 57, fol. 88.

(8) Sánchez Real. J. Ob. cit.

(9) Rubió i Borras M.: Historia de La Real y Pontificia Universidad de Cervera. Barcelona 1915 i 1916, vol. I, pag. 406. Possiblement un altre Josep Cuscullana'es va casar amb una filla del notari de Valls, MaciA Martí 1'1 de juliol de 1766 (10).

7.- OLLER, Esteve. Doctor en Medicina i ciutada honrat de Barcelona. Casat amb Isabel Batlle. El seu fill, Francesc Oller i Batlle, es va casar a l'Espluga, el 23 de setembre de 1710, quan el pare ja era difunt, amb Josepa Dalta i Fores, filla del doctor en Drets, Francesc Dalta.

8.- JAUMAR I QUINTANA, Francesc. Doctor en Medicina de Vellpuig (sic) -diocesi de Solsona- que 1'11 de marc de 1716 es va casar amb Francesca Porta i Gomilla, a 1'Espluga.

9.- CARNICER, Pau. Doctor en Medicina dlAlcover; fou padrí d'un bateig el 6 de gener de 1720.

10.- RIPOLL, Joan. Doctor en Medicina de la present vila (B. 6-XII-1726).

11.- TORRES I CUSCULLANA, Ambrós. N. a 1'Espluga. GermA del cirurgia Miquel. Batxiller en Medicina, exercia a 1'Arbog el 1730.

12.- BAGES, Francesc. Doctor en Medicina. Testimoni (D. 21-XII-1732).

13.- FORCADES i CARRERES, Armengol. Doctor en Medicina. C. el 21 de desembre de 1732 amb Francesca Esteve i Benet.

14.- ANGL~s,Josep. Doctor en Medicina. (B. 8-111-1734).

(10) Sánchez Ripolles J.M.: Dades i esdeveniments kdics del segle XVllI a La comarca de ['Alt Camp. Institut dlEstudis Vallencs. Valls 1989. 15.- GAJA, Ramon. Doctor en Medicina. N. a Calaf. C. amb IgnAsia Llor, va exercir a llEspluga.Morí 1'11 d'abril de 1738.

16.- MAYOL i VIA, Josep Pius. N. a Barcelona. Batxiller en Medicina. C. el 23 de maig de 1741 amb Ignasia Llor, vídua del metge Ramon Gajh.

17.- LLOR, Anton. Doctor en Medicina, oriund del lloch de la Sala. Morí a 1'Espluga el 5 d'agost de 1742 en sa casa de la present parrochia .

18.- RAMON, Miquel I Metge. C. amb Cecilia Sirach. Consten com a avis d'una nena, Cecilia, el 9 de febrer de 1745.

19.- RAMON i SIRACH, Josep. Metge. N. a Vimbodí. Fill del núm. 18. El 10 de maig de 1744 es va casar amb Maria Agnes Cuscullana i Arqués, filla del metge Joan Cuscullana. Maria Agnes va morir el 2 de setembre de 1791. L'any 1750 cbnsta com a catedrhtic de Metode a la Facultat de Medicina de la Universitat de Cervera.

20.- OLIVES, Dionís. Doctor en Medicina. De la primera meitat del segle XVIII. C. amb Maria Sirach. La seva filla Teresa Olives i Sirach fou padrina d'un bateig el 25 de juliol de 1751.

21.- BERTRAN i ROS, Pau. Doctor en Medicina. Sembla nascut a Montblanc. El 31 de desembre de 1760 es va casar amb Maria Torres i Anguera, filla del cirurgiA Miquel Torres. Visqué a 1'Espluga on morí el 25 de gener de 1781.

22.- FORCADES, Ramon. Doctor en Medicina (B. 24-IV-1760).

23.- VILADOT i VILER^, Francesc. N. a Cervera. Doctor en Medicina. M. a 1'Espluga 1'11 d'octubre de 1779. 24.- COT, Joan. Doctor en Medicina. Sembla que va exercir a Vimbodí. C. amb Antonia Masgoret (A. 28-1-1780).

25.- ANGUERA, Antoni. N. a 1'Espluga. Batxiller en Medicina a la Universitat d'osca, el 1780 (11).

26.- RAMON i CUSCULLANA, Joan. Metge. Fill del núm. 19. C. el 13 de juny de 1780 amb Serafina Bertran i Torres, filla del núm 21. Va morir el 31 d'agost de 1790, als 38 anys. La seva germana Rosa Ramon i Cuscullana, es va casar amb Josep Cabessa.

27. - ABAT i AYES , Anton. Doctor en Medicina, n. a Solsona, era fill del metge Thomas Abat. C. el 4 de maig de 1789, amb Maria Salat.

28.- BALSELLS i LLENA, Jacint. Doctor en Medicina de la Fuliola. C. amb Maria Angela Palou. La seva filla Maria Teresa es va casar amb l'apotecari Boquer. Morí a 1'Espluga el 2 de desembre de 1785, als 63 anys.

29.- MONNA, Ramon. Doctor en Medicina, n. a Bellpuig (Bisbat de Solsona). Habitant com a metge ordinari al Monestir de Poblet (B. 25-1-1785).

30.- TORRES, Josep. Exercia a 1'Espluga Calba el 1786, pero més tard, el 1801 estava a la nostra Espluga. No sabem quina relació podia tenir amb la nissaga dels cirurgians del mateix cognom que van exercir a 1'Espluga.

(11) J.M. Calbet i J. Corbella Diccionari biografic de metges Catalans. Salvador Vives i Casajuana i Seminari Pere Mata Barcelona, 1981. Vol. I, nm. 186 31.- ROCAMORA i PAMIES, Marian.

Consta com a natural de la vila de Reus, habitant en dita vila de la Espluga (B. 1-X-1790). Era fill del cirurgia Marian Rocamora. C. el 20 de novembre de 1798, amb Magdalena Ferrando i Molins.

32. - BERTRAN i BOLDÚ, Josep. N. a les Penelles (Castellsera). C. el 12 de novembre de 1793 amb Maria Calbet i Anguera. Morí el 13 de juny de 1812, als 50 anys.

33.- FREIXES, Francesc. Doctor en Medicina dlUlldemolins. Consta com a padrí d'un bateig el 27 d'abril de 1794. El mateix dia una filla seva es va casar amb l'adroguer de 1'Espluga Miquel Torres i Guasch.

34.- RAMON, Andreu. El 1801 exercia a 1'Albi. També a llAlbi, l'any 1885 hi trobem un altre metge TomAs Ramon (12). Probablement estarien emparentats amb la nissaga espluguina dels Ramon.

35. - ~FOLS, Ramon C. amb Maria Verges, essent conjuges habitants en dita vila de 1'Espluga (B. 7-11-1802).

36.- GRASSET, Vicenc. N. a Barcelona vers el 1740. Fou metge del Monestir de Poblet (B. 21-1-1806), on va morir el 1820. Era batxiller en Medicina a Osca, l'any 1765. Seguí els seus estudis de Medicina a Valencia. Després passa a Cervera, I on es IlicenciA l'any 1775. Doctorat a Cervera el 1783. A Barcelona fou nomenat metge de casa de 1'Hospital de la Santa Creu. Fou comissionat per la Junta de Sanitat del

(12) Lladonosa i Pujol, Josep: Histbria de la vila de l1Albi i la seva antiga Baronia. Lleida, 1986, pag. 253. Principat de Catalunya, juntament amb 'el doctor Gaspar Balaguer, per estudiar, l'any 1785, una epidemia a la comarca dlUrgell, de la qual feren un dictamen. Membre de llAcademia de Medicina de Barcelona. Apologista de Masdevall i el seu metode curatiu de la pesta. Lluita contra els francesos en la guerra 1808-1814. Col.labora a les Memorias de la Real Academia Medico Practica, on va inserir el treball Utilidad de 10s vomitivos en algunas de las enfermedades de las mujeres prefiadas (1783). Au- tor, juntament amb Gaspar Balaguer, de Noticia de la epidemia de tercianas que se padecio en varios pueblos del Urgel y otros parajes del Principado Catalan (Barcelona 1786).

37.- FERRER i SOLER, Josep Maria. N. a 1'Espluga el 21 de gener de 1806, fill del cirurgiil de Poblet Benet Ferrer. Segons Josep M. Massons i Esplugas fou cirurgia romancista, amb revalida feta al Reial Col.legi de Cirurgia de Barcelona el 28 d'octubre de 1828. Més tard, el 24 de setembre de 1838, consta com a Batxiller en Medicina.

38.- ANGUERA i ANGUERA, Josep. Consta com a estudiant de Medicina, que morí a 1'Espluga el 6 de juny de 1806.

39.- TRUCH, Sebastia. Metge de Blancafort. Actua com a testimoni (D. 1-11-1807).

40.- RAMON i BERTRAN, Joan. Fill del 26. C. el 21 de setembre de 1809 amb Teodora Cabessa i Batlle. Una filla seva, Rosa Ramon i Cabessa, es va casar amb el propietari Agustí Roig i Cortes, i una altra, Teodora, amb l'hisendat Pau Angles i Fortuny. L'1 de desembre de 1833 moria la seva muller. Ell va morir el 30 de juliol de 1842, als 68 anys.

41.- MONTROIG i VALLS, Ramon. N. a 1'Espluga el 22 de juliol de 1814. Fill del sabater de Guissona Lluis Montroig i dlAntonia Valls, de Vimbodí. El 1835, inicia estudis de Química a 1'Escola de la Junta de Comer~de Barcelona. També va fer estudis de Filosofia i Pedagogia. El 1841, va acabar els estudis de Química, i el 1846 era llicenciat en Medicina, a Barcelona. Va aportar uns metodes nous de fabricació de clorur de calc descolorant, i d'Acid sulfúric en cambres de plom. Més tard, dedicat a l'estampat de teles, va transformar radicalment la tecnica de tintatge en substituir els colorants minerals emprats fins aleshores, pels d'origen vegetal o orghnics. També va crear els productes Gomalina i Leogono, derivats de la fecula, per donar més consistencia als colorants usats en l'estampació de teles. L'estampació del vermell la resolgué amb la planta Rubia Tinctoria. Fou també fabricant de tints (13). Va contribuir en la construcció de l'església nova (14).

42.- GILI, Anton. Doctor en Medicina dlAgramunt. C. amb Isabel Boquer, de llEspluga (B. 23-IV-1815). I 43. - GIRÓ, Josep. Metge de la vila de Ponts (B. 20-X-1835).

44.-BALCELLS i DEBAT, Josep. Doctor en Medicina de GuimerA. C. el 2 de desembre de 1844 amb Maria Ramon i Cabessa. Filla del num. 40.

45. - VALLS i VERGONY~S, Sebastia. Doctor en Medicina. N. a Ciutadilla, va exercir als Omells de Na Gaia i a Anglesola (metje den Grasola). C. el 4 de febrer de 1850 amb Francesca Dalmau i Roig, filla del cirurgia Miquel Dalmau i de Raimunda Roig. Mes tard va exercir a la Canonja (1860).

(13) Farré i Gual, J., Ramon Monroig i Valls, figura del segle XIX, V. Arrels, 11, Miscel.lBnia dlaportacions histbriques i docunentals de llEspluga de Francolí, pigs. 137-140.

(14) Roca i Armengol, J., Laesglésia nova de LaEspluga (1860-1888). Centenari de La seva culminació. V. Arrels, volum V (19891, pags. 1-36. 46.- ARRUFAT i LLOVERA, Joan. N. a Nalec (Urgell) va exercir a ltEspluga.C. el 13 d'octubre de 1852 amb Dolors Rendé i Mico.

47.- PEREZ, Marino. Metge-cirurgia que el 1854 exercia a ltEspluga.

48.- MIQUEL, Ramon. Metge de Vimbodí (D. 23-VII-1856)

49.- GIL1 i BOQUER, Ramon. Metge dlAgramunt, fill del 42. C. amb Engracia Estivill i Artal, de la Torre de ltEspanyol (Bisbat de Tortosa). Un germa, Josep, fou notari dlOliana. Morí el 17 de setembre de 1861, als 66 anys.

50.- ANDREU i ROMAGOSA, Josep. Metge-cirurgia que va morir a ltEspluga el 22 de desembre de 1865. Fill del cirurgia de Sant Martí de Malda Jaume Andreu i de Mariagna Romagosa, de Sant Feliu de Llobregat. C. el 15 de desembre de 1862, amb Teresa Pau i Verdala, filla d'un cirurgia de 1'Espluga. Abans havia exercit a Sant Andreu de la Barca.

51.- RAMON i CABESSA, Joan. Fill del num. 40. Va morir solter, el 23 de marc de 1868, als 55 anys.

52. - MALLAFRE, Joan. Metge de la Secuita (B. 18-XI-1869).

53. - AR~Si FONT, Francesc. Metge de Barcelona i germa del notari de 1'Espluga (B. 21-1-1871).

54.- BATLLE i SALA, Ramon (o Mateu). Metge-cirurgiA. N. a Belltall, exercí a ltEspluga. C. el 3 de marc de 1873, quan tenia vint-i-vuit anys amb Esperanca Civit i Rossell.

55.- MARCH i ANGLADA, Llorenc. Fill d'un propietari rural, va néixer a Castellbisbal (Valles Occidental), l'any 1846, i va fer el batxillerat a 1'Institut de Barcelona. A la mateixa ciutat cursA Medicina i es va llicenciar, el 30 de gener de 1874. El doctor March sempre va exercir a l'Espluga, on va arribar el mateix any de 1874. Va ser el metge que va assistir als ferits per l'aiguat de Santa Tecla. El juliol de 1874 es van fer les amonestacions per casar-se amb Teresa Pau. Teresa tenia 30 anys (dos anys mes que ell) i era vídua del metge Josep Andreu i filla del cirurgih Anton Pau. Després de tenir set fills, Teresa va morir el 14 de setembre de 1885. Més tard, el doctor March es va casar de nou amb Isabell Rodriguez i Olle, de Tarragona, amb la qual va tenir també set fills.

El doctor March, és autor d'una Topografia Médica de ltEspluga de Francolí (que ha estat publicada al volum dlArrels,num. 5) i que l'any 1906, va obtenir de la Reial Acad6mia de Medicina de Barcelona, una menció honorifica. De fet, el doctor March, va fer tres topografies de 1'Espluga. La primera l'any 1896, que te un total de 6 folis. És realment molt pobra, i per aixo la va jutjar amb molta severitat el doctor Joan Gine i Partagas, que era la mAxima figura de la nostra medicina d'aquell temps. El criteri de Gine ve resumit en aquesta frase: Trabajo microsc6pico por la forma, por el fondo y por el volumen ... Quan ja havia mort Gine, Llorenc March va presentar una nova Topografia, l'any 1905. Tenia 34 folis i va rebre un diploma d'honor. Finalment, el 1906 va presentar una nova topografia que es la que actualment s'ha publicat. És una font d'informació de la vida espluguina del seu temps i és per aixo que tots celebrem la seva edició.

Llorenc March i Anglada va morir a 1'Espluga el 18 d'octubre de 1918.

56.- MORMES i TRALLERO, Pere. Oriund de Saragossa i veí de Tarragona. Casat amb Candida Busquets, de Corbera. Mori a 1'Espluga el 6 de setembre de 1875, als 54 anys, de un v6mito de sangre. 57. - OR OM^ i DALMAU, Casimir . Metge-cirurgia fill del notari Joan Oromi i de Maria Dalmau. C. el 22 de setembre de 1877, quan tenia vint-i-quatre anys, amb Rosa Rende i Mic6.

58.- BOQUER i GIBERT, Ricard. Estudiant de Medicina. Va morir el 4 de setembre de 1878, als 22 anys.

59.- MIR~i REBULL, Josep. N. a Cornudella. Quan tenia vint-i-cinc anys, i essent vecino de esta es va casar amb Serafina Bernat i Torres, de llEspluga, el 28 d'octubre de 1885.

60.- ROIG i VIDAL, Joan. Metge cirurgia. N. al Pla de Cabra, va exercir a 1'Espluga. Era fill del mestre Josep Roig i Iborra. C. 1'11 de febrer de 1897 amb Maria Vidal i Rossell.

61.- RIBERA i SANS, Josep. Nascut a Tivissa (Ribera dlEbre), el 18 de febrer de 1852, va morir a Madrid el 8 de gener de 1912. Passa part de la seva infantesa a l'Espluga, on el seu pare exercia de mestre. En quedar orfe de pare es va traslladar a Almeria on vivia el seu oncle patern. Fou company dlAntoni Gaudi i dlEduard Toda, als qui va engrescar en el seu entusiasme i admiració per les despulles arqueologiques del monestir de Poblet. Ens ho diu ben clar Eufemia Fort: No tenim cap dubte que Ribera fou qui parla de Poblet a Toda. Cal atribuir-li, doncs, el goig d'una sembrada que dona fruits tan abundosos com mai el mateix Ribera no podia ni ataüllar ni tan solament somniar (15). A Andalusia fou membre del partit Federal. Cursa medicina a Granada. Llicenciat el 1876 i doctorat a Madrid amb la tesi Toxemia quirúrgica (1877). L'any 1889 era catedratic, per oposició, de Patologia Quirúrgica, a

(15) Fort i Cogul, Eufemii, Gaudi i La restauració de Poblet, Episodis de La Histbria, R. Dalmau editor, Barcelona 1976, pig. 31. Madrid. Va escriure diverses obres de caracter medic. Sempre es va sentir molt vinculat amb llEspluga (16).

CIRURGIANS (Total 61)

62.- TORRES i SOLEO, Francesc. Fill de Miquel Torres,cirurgiA i de Teresa. C. el 23 d'octubre de 1695, amb Francesca Cuscullana, filla del doctor en Medicina Jacint Cuscullana i dlAgn&s.

Els Torres són una altra família de sanitaris espluguins. Probablement tinguin el seu origen en el cirurgia Josep Torres, de Vic, que entre els anys 1644 i 1680 va exercir a Tarragona. Aquest cirurgia, en segones núpcies, va tenir tres fills que van seguir la professió quirúrgica: Francesc (1653); Miquel (1658) i Josep (1669) (17)

Francesc Torres vivia a la placa Major, que era lloc preferit per la joventut espluguina per a jugar a pilota. Per a desarrelar aquest costum i guanyar-se la voluntat dels regidors va regalar una creu d'or -valorada en 20 lliures i 25 sous- a Rafael Dilla, prevere i beneficat i a Miquel Anguera Biscarri, batlle, en agralment per haver tret 10 joch de la Pilota de la plasa devant sa casa, que

(16) Toda i Güell, E., El doctor Joseph Ribera y Sans (Castell de Sant Miquel dlEscornalbou 1930).

(17) V. Grassa Muro J.L.: Aspectos sanitarios del archivo diocesana1 de La catedral de Tarragona. 1550-1700. Universitat Barcelona. 1988. Tesi doctoral inaita, vol. 11, pig. 603. anys ha havia demanat a la Vila o Magnífic Ajuntament i amb la condició de no tornar dit joc en dita placa (18).

63.- TORRES i SOLEO, Miquel. Fill de Miquel, cirurgia i germh de Francesc (B. 1-X-1696). Va morir el 10 de juliol de 1742.

64.- TORRES i CUSCULLANA, Miquel. Nebot del metge Joan Cuscullana i fill del 62. N. el 1696. C. el 15 de novembre de 1782 amb Serafina Anguera i Guasch (m. el 15-XII-1743). Va morir el 20 de marc de 1766, als 70 anys.

65.- PUIG GAL^ , Anton. Cirurgia de les darreries del segle XVII i comencament del XVIII. N. al Vilosell, va exercir a 1'Espluga i es va casar amb Gertrudis Carré.

66.- PAR~S,Pau. Cirurgia de la ciutat de Tarragona, habitant en la present vila. Lflde juny de 1699, va néixer la seva filla Anna Maria.

67.- ROIGER, Jacint. Exercia a Montblanc (B. 2-XII-1702).

68.- LLEÓ i ARA, Bernat. N. a Pontons, era habitant a la Espluga. C. el 10 d'agost de 1744, amb Maria Teresa Burlas i Pujol, de la Selva del Camp.

(18) Tirar una pilota o quelcom enlaire tenia un origen magic. A La pilota hi "jugava tothom i per tot arreu, tant homes com dones i infants" rics i pobres. La forma més habitual era rebatre La pilota contra La paret, sense deixar-la caure a terra (V. Joan Amades: Costumari catala. El curs de L1any, tom V, Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona 1983, phg. 400). "Antigament Les pilotes Les feien els sabaters. El gener era el temps típic de fer pilotes després dlhaver treballat a desdir fent sabates per a Les festes de Nadal". Per aixb la cantó deia: "Pel gener fa pilotes el sabateru (V. J. Amades: Ob. cit. tom I, pig. 320). 69.- SAGAU i PONS, Hermenegild. Cirurgia de Barcelona. Fill de Jaume Sagau de Perpinya. Morí el 2 de marc de 1745, als 60 anys.

70.- MART^, Joan. L'any 1750 exercia a ll~spldgai tenim referhncies d'ell fins a l'any 1801. Sembla que també va exercir a Montblanc. C. amb Anna Maria Jacint, que va morir 1'1 de setembre de 1792.

71.- TORRES I ANGUERA, Josep. Fill del 64. C. el 16 de maig de 1761 amb Mariagna Boquer. Fou batlle els anys 1772 i 1780. Morí el 28 d'agost de 1801.

72.- DILLA I VIA, Anton. Fill del sastre Francesc Dilla. L'any 1757 consta com casat amb Francesca Camarasa i Arnorbs.

73.- TRUCH, Josep. De la segona meitat del segle XVII. C. amb Teresa Marti, la seva filla Teresa Truch i Marti, ja vídua, es va tornar a casar amb el menescal Pere Capdevila, el 22 de desembre de 1810.

74.- DURAN, Francesc. Cirurgia de Vinaixa, c. amb Teresa Molins. El desembre de 1759, la seva filla es casava a 1'Espluga.

75.- CASARES, Miquel. Consta com a mestre cirurgia del Golegi de Barcelona (B 1-VIIII-1761).

76. - ESTRADE i DAROCA, Gregori. Oriund de Reus i habitant a Vimbodí. C. a 1'Espluga el 16 de juny de 1761, amb Mariagna Civit i Dilla, la qual va morir el 20 de novembre de 1766.

77.- TARRAG~,Josep. Cirurgia de Montblanc (B. 20-11-1767). 78.- ANTONIO, Francesc de. Cirurgia del Matret (Almatret). N. a Mequinensa, va morir a 1'Espluga el 12 d'agost de 1767.

79.- PRAT, Pau. Cirurgia del Monastir de Poblet, que el 28 d'agost de 1773, feu un bateig de necessitat.

80.- FRANQUESA, Josep. Cirurgia fadrí del Sr. Josep Torres. Feu un bateig de necessitat 1'11 de novembre de 1774.

81. - FRANQUES, Josep. Fadrí cirurgia. (D. 25-XI-1775). Podria tractar-se de l'anterior.

82.- ALTARRIBA i FONT, Ramon. N. el 3 de novembre de 1777 i c. amb Gertrudis Ribes, de Matar6 (A. 17-VIII-1800). Morí l'abril de 1810.

83. - ANGLRs, Joan. C. amb Antonia Martí (A. 21-11-1782).

84.- GONZALES I FERRE, Josep. Cirurgia de molts anys a esta part habitant en esta. Fill de josep, cirurgia del Perelló. C. el 9 de desembre de 1784 amb Josepa Monmany, filla del sastre Ramon Monmany.

85.- BAXERAS i GUASCH, Josep. Sembla n. a Valls. C. el 30 de maig de 1784 amb Maria Farré i Nadal, vídua.

86.- FORNS, Anton. Oriund de Bellpuig. C. amb Teresa Segarra, filla de Joan Baptista Segarra,cirurgiB de Vimbodí. Exercí a llEspluga,on el 1786, va casar una filla.

87.- AZEVEDO GARCIA, Joan. Mestre cirurgia. N. a Arenys de Mar. Els seus pares Pere i Agustina, vivien a la Seu dlUrgell. Vidu de Josepa Pagds, es va tornar a casar, a 1'Espluga on vivia, el 16 d'abril de 1787, amb Josepa Font i Ferrer. Sembla que mes tard va exercir a-Valls (D. 4-VI-1804).

88 . - GONGLESi FERRE, Ramon. Germa del 84. Vidu dlEngrAciaRoca, el 15 de maig de 1787, es tornava a casar amb Francesca Farre i Casanoves, vídua de Pau Rossell6, fuster. El 30 de gener de 1789, neixia el seu fill Josep.

89.- COMPANYS i CALBET, Joan. N. a 1'Espluga el 30 de juliol de 1788. Segons Massons es va matricular al Reial Col.legi de Cirurgia de Barcelona 1'1 d'octubre de 1814. Va exercir aquí. C. amb Teresa Sitges, va morir el 20 d'agost de 1837.

90.- AZEVEDO i GARCIA, Santiago. Cirurgia de Logronyo, habitarit a la Seu d'urgell. C. amb Rosa Rojas, va morir a 1'Espluga el 15 de novembre de 1789.

91.- ALTARRIBA i FONT, Jeroni. GermA del 82. N. el 30 de setembre de 1790. Segons Josep M. Massons i Esplugas, es va matricular al Reial Col.legi de Cirurgia de Barcelona, 1'1 d'octubre de 1815.

92.- PUIG GAL^ i CARRE, Pau. Fill del 65. Va exercir a 1'Espluga. C. el 18 de juny de 1793, amb Serafina Torres i Boquer (filla del 71), la qual va morir el 12 de marG de 1844, als 79 anys. Va morir el 22 de setembre de 1818.

93.- AZEVEDO i ROJAS, Joan. Fill del 90. N. a la Seu d'urgell. Entre els anys 1793 i 1799 va exercir a Valls (19).

(19) V. Sánchez Ripoll&: Ob. cit. Tesi doctoral Univ. de Barcelona, plg. 199. 94.- DOMINGO i CABANYA, Martí. M. a 1'Espluga el 6 de maig de 1795. C. amb Francesca Curia, de Vilanova de la Sal, va residir a la Fuliola. Era oriund de Morell del Camp.

95.- GIVERNET i FRANQUET, Joan. Fill de esta vila, habitant en Tarragona. C. el 23 de novembre de 1799 amb Maria Grau i Sales, de Tarragona. Segons Massons es va revalidar el 13 de febrer de 1816.

96.- HUGET, Josep. De les Borges dlUrgell. C. amb Teresa Estradé. Pare del també cirurgia Francesc Huget (1814).

97.-PUIG, Francesc. Fadrí cirurgia del segundo de Barcelona, fill del poble del Palou, Bisbat de Solsona. C. amb Teresa Bonet, de Juneda, 10s quals no tenen propi destino per haver de seguir 10 regiment. Aquí a 1'Espluga va néixer la seva filla Francesca, el 29 de marc de 1800.

98.- FORNS i SEGARRA, Ramon. Fill del 86. Exercí a Solivella. C. el 28 de setembre de 1802 amb Antonia Font. També va exercir a Poblet.

99.- PUIG GAL^ I CARRE, Sebastia. Fill del 65. N. al Vilosell. C. el 30 d'agost de 1803 amb Maria Pasqual i Franquet, de Vimbodí, constant com a barber y Batlle general del Real Monastir de Poblet y habitant de vint anys a aquesta part de Poblet. Mori repentinament el 3 de marc de 1840, als 80 anys.

100.- MART^ i TORRES, Joan. Cirurgia que també consta com a Administrador del Correu de la present vila. C. amb Anna Maria Sala. Morí el 26 d'octubre de 1804.

101.- FERRER i FERRAN, Francesc. N. a 1'Espluga el 8 de novembre de 1805. Fill del sastre Francesc Farré (sic). Segons Massons feu la revalida al Reial Col.legi de Cirurgia de Barcelona els dies 9 i 10 de juliol de 1832. 102.- GELATS I CUNILLERA, Josep. Fadri cirurgia, fill de Pau Gelats, sastre de llEspluga. C. el 30 de setembre de 1806 amb Teresa Colomer i AvellA, filla dfEsteve Colomer, barber de Reus.

103.- GELATS, Pere. Oriund de las Massonas, bisbat de Girona i habitant a llEspluga. C. amb Eulalia Archs, filla de Josep Archs, cirurgia de Vilafranca del Penedes, la qual morí el 30 de novembre de 1807.

104.- GELATS, Pau. Fadri cirurgia de 1'Espluga (B. 6-XI-1808).

105.- HUGUET i ESTRADÉ,Francesc. Fill del 96. N. a les Borges dlUrgell. C. el 21 d'agost de 1809 amb Antonia Pena.

106.- SEGARRA, Joan Baptista. De Vimbodí. C. amb Paula Fores (O. 1-111-1812)

107.- MART^ i BADIA, Francesc. N. a 1'Espluga el 28 de setembre de 1810. C. amb Carme Roca. Segons Massons es va revalidar el 26 de novembre de 1840 al Reial Col.legi de Cirurgia de Barcelona.

108.- POLO i LABORDA, Pere. Fadrf serurgia natural de la ciutat de Zaragoza, Reine de Aragd, que el 23 de se~embrede 1813, es va casar a llEspluga amb Tecla Bou í Bonet.

109. - MARC^, Pere. N. a Torredembarra. Barber del Col.legi de Cadets. C. amb Beatriu Ruiz del Matret, Bisbat de Lleida (1815).

110,- FAYDELLA, Jaume. Fadri cirurgia que fa de padrí d'uns bateigs els anys 1815 i 1817. 111.- SALES, Antoni. Documentat l'any 1818 (20).

112.- CIVIT i SERRA, Antoni. N. a 1'Espluga el 22 de maig de 1814, essent fill del pages Antoni i dlAntonia Serra de Rojals. Segons Massons es va matricular al Reial Col.legi de Cirurgia de Barcelona, 1'1 d'ocutbre de 1828.

113.- DALMAU, Josep. Va exercir a 1'Espluga (D. 12-VI-1819).

114.- FERRER i MICÓ , Joan. C. el 20 de gener de 1838, amb Teresa Companys i Sitges (filla del 89), essent fadrí barber.

115.- CLIMENT, Andreu. Cirurgia d'hrbeca, que el 7 de novembre de 1843 va ser padrí de Teresa, filla del cirurgia espluguí Antoni Pau.

116.- DALMAU I AMETLLER, Miquel. Del segon terc del segle XIX. Fill de Josep Dalmau i Pons i de Maria, va néixer a Sarral. C. amb Raimunda Roig i Poca, va exercir a 1'Espluga on va tenir diversos fills. Una filla es va casar amb el metge Sebastia Valls. Mori el 3 de setembre de 1852, als 59 anys.

117.- MIQUEL i ARB~S, Ramon. N. a 1'Espluga el 5 de setembre de 1781, fill de Pere Miquel, fuster oriund de Santa Coloma de Queralt. Segons Massons es va revalidar al Reial Col.legi de Cirurgia de Barcelona el 21 de juny de 1814. S'havia matriculat en aquest Col.legi el 1801. El 1856 exercia encara a Vimbodí.

(20) V. Finestres-Guitert J.. Historia del Real Monasterio de Poblet, tom VI, pBg. 108. 118.- CLIMENT i VERDALA, Modest. L'hem trobat com a practicant cirurgia i com a barber. Havia n. a Arbeca i es va establir a 1'Espluga. Era fill dlAndreu Climent i Gili, metge oriund de Castell6 de la Plana i de Teresa Verdala, de Vallbona. Quan tenia vint-i vuit anys, es va casar 1'1 d'octubre de 1874, amb Josepa Panades i Llaurado, filla del ferrer Jacint Panades. Sembla que el seu germA Pau, era apotecari de Solivella.

119. - COLOM i MASI~,Anton. N. a Anglesola. C. en primeres núpcies amb Francesca Faurte i en segones amb Francesca Roca, de Verdú. Mori el 31 de marc de 1878, als 46 anys.

120. - SANS i BO~S,Josep. Practicante de Cirugia (B. 16-XII- 1875). C. amb Antonia Cendrós i Gual, de Montblanc. Més tard figura com a barbero de esta.

121.- PAU i BOIRACH, Anton. N. a Arbeca, es va casar amb Isabel Verdala i Montserrat, de Vallbona. El 1852, ja exercia a 1'Espluga. Mori el 12 d'abril de 1892, als 77 anys.

122.- PUIG GAL^ i CARRE, Anton. Fill del 65. N. al Vilosell va exercir a 1'Espluga. C. amb Maria Anguera i Font.

MANESCALS (Total 18)

123.- XOFRA, Pere Josep. N. a Vimbodí. C. en primeres núpcies amb Magdalena Vallverdú i en segones, el 22 d'agost de 1700, amb Magdalena Torres (filla del cirurgia Miquel Torres). El 5 de desembre de 1706 es tornava a casar amb Francesca Calbet. Era fill de l'apotecari de Reus, Josep Xofra.

124.- ESTEVE, Martí. C. amb Isabel Anna Saurinas. El seu fill Andreu, es va casar el 28 de febrer de 1734. 125.- ESTEVE i SAURINAS, Andreu. De la primera meitat del segle XVIII. Fill de l'anterior. C. en primeres núpcies amb Maria Casals i en segones amb Maria Cecília Fuster i Cicart, de Talavera. El 29 de novembre de 1736, neixia una filla seva.

126.- OLIVA, Josep. Albeiter c. amb Maria Arque (B 7-111-1745). El seu cognom també l'hem vist escrit Olive.

127.- CANYELLES, Martí. A1beiter.N. a Torredembarra. C. amb Antonia Esteve, de Vimbodi, (que va morir el 2 de juny de 1761). Tornat a casar amb Mariagna Font i Civit, vídua de Blai Anguera (m. el 2 d'agost de 1800). Va morir el 8 de setembre. de 1806, als 87 anys.

128.- ESTEVE, Jaume. Va exercir a Vimbodi (B. 29-111-1747). La seva filla es va casar amb l'anterior.

129.- FORNS i SEGARRA, Baltasar. Albeiter. Fill del 86. N. a Bellpuig. Va exercir a 1'Espluga. C. el 17 de novembre de 1796 amb Antonia Anguera i Canyellas, néta del 127.

130.- CAPDEVILA i FERRER, Pere. C. amb Teresa Truch. Morí el 3 d'abril de 1807.

131.- CAPDEVILA i TRUCH, Ramon. Fill de l'anterior. C. el 30 de juliol de 1807 amb Josepa Selva i Cases, de TArrega. Morí el 29 de juny de 1848, als 78 anys.

132.- PUIG, Miquel. El 1767 consta com a fadrf menescal (B. 13-VII-1767). C. amb Teresa Odena. El 1814 exercia a Montblanc.

133.- PERALLADA, Feliu, (B. 18-11-1839). 134.- GOMAR, Bonaventura. Albeiter, C. amb Esperanca Ninot.

135.- TONDO i PERALTA, Josep. Oriund de Valls. C. amb Llulsa Verdala, de Vallbona (una germana de la qual, Isabel s'havia casat amb el cirurgia Anton Pau i Boirach.). El 10 de marc de 1852, neix una filla seva: Isabel, i consta que el pare es de Burgues de Franse. Morí el 26 de desembre de 1865, als 52 anys .

136.- SOLE i VENTURA, Pere. N. al Pont dlArmentera. C. en primeres núpcies amb Francesca Montserrat i Saumell i en segones amb Columbina Marques. Va morir el 22 de desembre de 1859, als 80 anys.

137.- PANAD~S,Josep. Actua com a testimoni (D. 3-IX-1859)

138.-GOMAR i NINOT, Josep. N. a Rocafort de Queralt. Fill del 134. Casat en tres ocasions: amb Rosa Carnicer, de Rocafort; amb Josepa Vernet de Falset i el 10 de maig de 1865, quan tenia 60 anys, es va tornar a casar amb Carme Mir i Viver, vídua de 45 anys, a 1'Espluga.

139.- CAM~,SebastiA. Albeiter. N. a les Borges Blanques. C. amb Raimunda Badia i Ferrer (O. 11-VIII-1871).

140.- CULLELL i FONT, Joan. C. el 16 de maig de 1873, als 27 anys, amb Dolors Josa i Vila. Va morir el 12 de gener de 1877, als 31 anys . APOTECARIS (Total 42)

141.- ALANDO, Fra Magí. Apotecari a Poblet, el 1713 (21)

142.- VILAR, Josep. Apotecari, habitant a Vellpuig (sic) que el 10 de gener de 1721 feia de padrí d'un baptisme.

143.- BOQUER, Rafael. Apotecari del Reial Monestir de Poblet. Padrí d'un bateig el 5 de maig de 1738 i testimoni d'un casament el 19 d'abril de 1739.

144.- FORES, Francesc. Apotecari de la primera meitat del segle XVIII, n. a Vilosell, que va exercir a 1'Espluga. C. amb Maria Angela Monfar, la qual morí el 4 de maig de 1783. Va morir a 1'Espluga el juliol de 1753 d'apopleccia o feridura.

145.- FOR~i MONFAR, Francesc. Fill del 144. El 1750 consta com a jove apotecari. M. el 19 d'agost de 1812, als 82 anys.

146.-OLIVA,Francesc. Apotecari de Tiurana, habitant al Vilosell. Testimoni d'un casament el 5 d'octubre de 1752.

147 . - OLIV~, Bonaventura. Mestre apotecari. Consta com a testimoni d'un casament el 25 de maig de 1755.

148.- MENXO, Anton. Mestre apotecari, n. a Castelló de Farfanya i habitant a Poblet (B. 8 de maig de 1759).

(21) Agustf, Altisent . Histbria de Poblet, Abadia de Poblet, 1974, pig. 600.

- 150 - 149.- CASAS, Sebasti&. Apotecari del R. Monestir de Poblet. El 1759 se li pagaven conductes de llHospital de llEspluga per medicines.

150.- CASANOVES, Josep. Morí en 10 llit de este Sant Hospital, com a vago, el 15 de febrer de 1762.

151.- TEB~,Pere. Va exercir a 1'Espluga. Fou testimoni d'un casament el 29 d'abril de 1764. C. amb Teresa Roset, també va exercir a Ponts. Sembla que havia nascut al Vilosell.

152.- FORES i MONFAR , Ramon. Apotecari i Doctor en Filosofia. Fill del 144. C. el 5 d'octubre de 1765 amb Paula Puig i Mateu, filla dtHortensi Puig, hisendat de ltEspluga.M. el 27 de marc de 1795.

153.- SIMORRA, Francesc. C. amb Teresa Gener. El 9 de novembre de 1767, es van morir uns fills bessons: nasqueren y moriren luego de ser batejats en casa per la llevadora, dos fills de Franciso Simorra, Apotecari .... Havia n. a Tírvia (Pallars Sobirh). Va fer un segon matrimoni amb Teresa Pages, de Creixell, i el 17 de setembre de 1771 neixia el seu fill Josep. M. el marc de 1773.

154.- ROSSELL i BOQUER, Francesc. Fadrí apotecari. M. el 9 de juliol de 1769.

155.- ORIOL i CASANY, Ignasi. Apotecari de ltAlbi. El 25 de marc de 1773, fou padrí de bateig de Maria Fores, filla del 152.

156.- BOQUER i FORTUNY, Rafael (major). C. amb Isabel Roig, va morir el 17 de novembre de 1781, als 65 anys. Sembla que havia nascut a Vallbona (B. 11 de setembre de 1771). Podria tractar-se del 143. 157.- BOQUER i ROIG, Rafael (menor). Fill de l'anterior. C. amb la vídua Maria Teresa Balsells, filla del 28. (A. 9-XII-1779). El 6 de gener de 1780, mori en 10 camp de Sant Roch, en 10 siti de Gibraltar.

158.- SAUMELL, Josep. Apotecari del poble de Blancafort (B. 15-IV- 1786).

159.- FOLCH i PLANAS, Anton. N. a Guissona, visque a llEspluga, on es va casar amb Rosa Nuet i Cortes, el 10 de febrer de 1791. M. el 9 de marc de 1809 de malaltia llarga.

Els Folch foren una Amplia nissaga de sanitaris. Entre els anys 1629 i 1670 exercia a Valls el cirurgia Jaume Folch. Fill d'aquest fou Magí Folch, que va exercir de cirurgia a Montblanc i es va casar amb Francesca Carboner (22). L'any 1790 Anton Folch, n. a Cardona, consta com a apotecari del Pont dlArmentera (23) . És probable que fossin avantpassats del doctor Folch i Andreu (24).

160. - LLADÓ i FOQUET, Josep. Apotecari del Vilosell, C. a 1'Espluga el 10 de gener de 1792, amb Gertrudis Llussa.

(22) V. Grasa Muro. Ob. cit. Tesi doctoral inedita. Univ. de Barcelona, 11, pig. 583.

(23) V. SBnchez Ripoll&: Ob. cit. Tesi doctoral. Univ. de Barcelona, pág. 214.

(24) V. Carmona i Cornet, Anna i Concepción Rof Carballo, M.: Genealogia del Dr. Folch i Andreu, a Medicamento, Historia y Sociedad, Univ. Complutense, Madrid 1983, p5g. 53-59. 161.- FORES, Francesc. Apotecari que el 1797 exercia a Vimbodí, on es casa amb Teresa Prat (25). Probablement seria fill del 152.

162.- BASIL, Francesc. Apotecari de Montblanc. C. amb Engracia Foraster. La seva filla, de vint-i-quatre anys, va morir a 1'Espluga el 14 d'agost de 1824.

163.- OLIVA, Sebasti&. Apotecari a Poblet (D. 16-11-1805).

164.- MONSARRO, Salvador. Apotecari de Montblanc (B. '13-IX-1805). La seva filla, Raimunda, es va casar amb el pastisser de Poblet, Mariano Lavieja.

165.- FAR RET^, Ambrbs . Sembla que exercia a la Selva. El 28 de febrer de 1805, fa de padrí de bateig d'un fill de l'apotecari de 1'Espluga Ramon Anton Fores.

166.- FOR~Si PUIG, Ramon Anton. Fill de 152. C. amb Rosa PBmies i Girona -filla d'un hisendat de la Selva- el 25 de desembre de 1799. Fou pare d'una nombrosa descendencia. Una filla, Antonia, es va casar el 12 de febrer de 1848 amb Magí Llobet i Oller fadrí farmaceutic de Cervera i una altra, Raimunda, amb l'apotecari Josep Carulla i Lloret. M. el 27 de desembre de 1816, als 45 anys.

167.- MIR~i ORIOL, Anton. Apotecari de Poblet. L'1 de desembre de 1806 es va casar amb Francesca Mas i Roca.

(25) V. Fernandez, L. : Aspectos sanitarios del archivo diocesana1 de la catedral de Tarragona. Tesi doctoral inedita. 1986. Univ. de Barcelona, pag. 431. 168.- CASALS, Simon. Exercí a 1'Espluga (D. 6-IV-1812).

169.- FONT i MAYMÓ, Joan Baptista. Apotecari del R. Monestir de Poblet, fill de Joan Font, apotecari de Bellpuig. C. el 25 de marc de 1811, amb Paula Llobera i Saumell.

170.- BERTRAN i JIMENEZ, Josep Anton. N. a Mollerussa, essent fill de l'apotecari Anton Bertran. C. amb Antonia Foix, de Cervera. Entre 1816 i 1823, va tenir diversos fills a 1'Espluga.

171.- PIÑOL i DOMINGO, Joaquim. Farmaceutic de Cornudella. El 4 de febrer de 1866, moria la seva muller Maria Boquer i Jordana, amb qui s'havia casat el 31 de juliol de 1820.

172.- CARULLA i CARULLA, Ramon. Fou el primer d'una nissaga d'apotecaris espluguins. Els Carulla procedien de la comarca de 1'Anoia. Ramon Carulla, pages, nascut a Vilamajor dels Prats (26) parroquia sufragania de Segur -poble del municipi de Veciana- es va casar amb Maria Carulla, nascuda a llAstor,també parroquia sufragania de Segur. D'aquest matrimoni nasqué Ramon Carulla i Carulla, que es va casar amb Maria Ventura Lloret i Duran, filla de l'espardanyer de Cervera Josep Lloret i de Maria Duran (27). Sembla que va exercir a Cervera.

173.- CARULLA i LLORET, Josep. Fill de l'anterior. N. probablement a Cervera, es va casar amb Raimunda Fores i PAmies, filla del 166, el 21 de novembre de 1817. Va morir el 2 de setembre de 1840, als 53 anys.

(26) No a Prats de Rei, com diuen els Llibres sagramentals espluguins.

(27) Segons La partida de naixment de Ramon Carulla i Lloret, n. a Cervera el 27 de juny de 1787. Arxiu Parroquial de Cervera. 174.- BORRULL, Josep. N. a Balaguer (B. 28-1-1818).

175.- MULET i DURAN, Francesc. N. a Valls. C. amb Antonia Bertran i Foix. Va exercir a l'Espluga, on esta referenciat entre els anys 1842 i 1847.

176.- MESTRES, Francesc. Oriund d'Anglesola. C. el 27 de juny de 1846 amb Josepa Carulla i Fores, filla del 173.

177 . - CARULLA i FOR~S, Ramon. Fill del 173. Va exercir a 1'Espluga. El desembre de 1862 es va casar amb Josepa Ambros i Brustenga, de Rubí. Va morir el 28 de marc de 1884, als 54 anys.

178.- RAMON i CABESSA, Josep. Fill del 40. M. el 21 de marc de 1865, als 47 anys.

179.- FRANQu~s i MARIMON, Francesc. C. el 20 de setembre de 1876, quan tenia vint-i-dos anys amb Antonia Vives i Civit, de Figuerola.

180.- PAL i MIRÓ, Pere. N. a Castellbo (Alt Urgell) i vecino de la presente. Fill de l'apotecari d'organya, Joan Pal. C. el 5 de maig de 1877, quan tenia vint-i-set anys, amb Carme Roig i Francesc.

181.- POBLET, Alfons. Cursante de Farmasia (D. 21-VII-1877).

182.- CARULLA i AMBR~S, Artur. Fill del 177. A les darreries de 1898, es va casar amb Montserrat Canals i Nubiola, de Sant Esteve de Sesrovires i veina de Sants.

ADROGUERS (Total 31)

183. - AMIG~,Francesc. N. a Alcover. C. amb Magdalena Hortoneda, la seva filla Tecla, es casava el 7 de marc de 1717. 184.- AMIGÓ, Francesc. No sembla ésser l'anterior. N. a Alcover. C. amb Magdalena Gatell, casaven el seu fill Pere el 20 de desembre de 1733. Va morir com a pobre de solemnitat 1'1 de novembre de 1738.

185.- GUASCH, Joan. N. a Montblanc. C. en primeres núpcies amb Maria Teresa Torruella i en segones, 1'1 de maig de 1748, amb Raimunda Poca.

186.- TORRES i ANGUERA, Miquel. Fill del 64. C. amb Josepa Guasch eren: ..., conjuges de la vila de Montblanch, habitants part del any en la Espluga, quan el 18 d'abril de 1784, va néixer el seu fill Magí.

187.- CABANER i CLARIANA, Josep. Fill del cirurgia, Manuel Cabaner, de Guissona. Vidu de Teresa Batlle, de Valls, es va tornar a casar el 22 d'agost de 1791, amb Francesca Esteva i Poca, vídua.

188.- VIXETO, Mateu. C. amb Rita Call (B. 22-1-1789).

189.- FONTS I MASGORET, Anton. C. el 24 d'octubre de 1791 amb Maria Francesca Gallissa i Combelles, filla de Fancesc Gallissa, adroguer de Reus.

190.- TORRES i GUASCH, Miquel. Fill del 186. C. amb Josepa Freixes, filla del metge d'Ulldemolins Francesc Freixes. El 24 de novembre de 1792 neixia el seu fill Miquel Torres i Freixes.

191.- SERRA i MART^, Joan. Fill del carreter Dionís Serra i Gargori, mori de malaltia i solter el juny de 1795, a Sant Feliu de Guíxols. Estava com a soldat a 1'Exerci.t de llEmpordh, durant la Guerra Gran (O. 7-VII-1795). 192.- PONS i PERERA, Lluis. N. a Manresa es va casar amb Mariagna Soler. Va morir el 15 d'agost de 1833.

193. - LLADÓ i CAPDEVILA, Josep. També consta com a hisendat. C. amb Maria Antonia Capdevila. Una filla, Raimunda, es va casar amb el practicant de Notari de Valls, Josep Rodon i Soler, el dia 11 de novembre de 1841. M. el 15 de novembre de 1841. Ja esta referenciat al llibre de Baptismes el 13 de novembre de 1804.

194.- BOADA i MUR, Josep. N. a Vimbodí. També consta com administrador de Correus. Casat en tres ocasions: amb Isabel Mestres (m. el 10-111-1803); amb Magdalena Gardela i Castanyer, el 3 de marc de 1806, i amb Magdalena TAsies. M. el 25 de marc de 1850.

195.- VIDAL i SALES, Anton. El 17 de maig de 1806 va ser testimoni d'un casament. C. amb Francesca GonzAlez, va morir el 5 de marc de 1831.

196.- BOQUER I BELLMUNT, Miquel. C. el 27 de juny de 1806 amb Magdalena Llevat i Rosselló. M. el 4 de juliol de 1817.

197.- FARRER, Francesc. (D. 30-IV-1808).

198.- TORRES i BOQUER, Joaquim. Fill del 71. C. el 14 d'octubre de 1809 amb Francesca Roig i Gelats. M. el 15 de setembre de 1853.

199.- BOADA i MESTRES, Bonaventura. Fill del 196. (B. 17-X-1809).

200.- FORCADES i GRAU, Pau. N. a Vilosell. C. amb Magdalena Mestres, de Tarrega. M. el 30 de setembre de 1833. 201. - DALMAU i BUSCA^, Gabriel. N. a 1'Argilaga. També consta com a confiter. C. amb Maria Llevat i Rossell6, vídua de Miquel Boquer, adroguer, la qual morí el 26 de gener de 1822. C. en segones núpcies amb Francesca Calder6 i Boquer, de Vallclara. M. el 27 de maig de 1880.

202.- TORRES i FREIXES, Josep. Fill del 190. Va treballar a Motblanc. C. el 30 d'agost de 1832 amb Rosa Fores i Pamies, filla del 166.

203.- BOADA i GARDELA, Josep. Fill del 196. També consta com a administrador de Correus. C. amb Maria Antonia Lladó i Capdevila (B. 20-V-1831). M. el 21 de gener de 1840.

204.- VILA i BOSCH, Feliu. N. a Bellpuig (sic) es va casar, el 12 de setembre de 1846, amb Raimunda Carulla i Fores, filla del 173.

205.- DALGA i SANTIGOSA, Ramon. N. a Barcelona. C. amb Maria Ventosa i Andreu, de Reus (B. 1-111-1855).

206.- GUASCH i RAURICH, Ferran. N. a Girona. C. amb Ignasia Masdexaxas i Fluvia, d'010t (B. 23-XII-1855).

207.- PERNAU, Josep. N. a Barcelona. C. el 17 de novembre de 1856, amb Francesca Dalmau, filla del 201.

208. - M~RAi PLA, Manuel. N. a Pallargues (Sanaüja) vivint en la present. També consta com a confiter. C. amb Antonia Suau, d'Agramunt, i més tard amb Rosa Boé i Puig de Taladell (0. 28-VIII-1858). M. el 4 d'agost de 1870.

209. - DALMAU i CALDER^, Gabriel. Fill del 201. C. amb Teresa Prats i Baldrich, de Vilallonga (A. 12-IV-1867) i en segones núpcies, el desembre de 1878, quan tenia quaranta i cinc anys, amb Isabel Ferraté i Llombart, soltera de quaranta nou anys. 210.- CIVIT i ROSSELL, Josep. M. fadrí el 15 de gener de 1866.

211.- CIVIT, Ramon. I Padrí d'un bateig el 27 de novembre de 1873.

212 . - LLAURAD~i MONTS ERRAT, Pau. També consta com a confiter. C. amb Merce Olivé i Ferrer, de Lleida i en segones nilpcies amb Merce Roig i Pere. M. 1'1 d'agost de 1890, als 53 anys.

213.- CANELLA i DEMARTINI, Alexandre. N. a Genova (ItBlia). C. el 15 d'octubre de 1895, amb Filomena Josa i Bonet.

LLEVADORES (Total 22)

214.- DOSAN, Mariagna. Entre els anys 1732 i 1736 fa un total de tres bateigs de necessitat. Així el 27 de novembre de 1736, podem llegir:

Mariagna Dosan, madrina ha batejat Privatim y en cas de necessitat a una filla dels sobredits Ramon Miquel Y Francisca muller y io, sobredit Rector he examinat haver administrat be 10 Baptisme y que la criatura a mort luego y se li ha donat eclessiastica Sepultura.

215. - TARES,Marta. Entre els anys 1739 i 1756, feu un total de tretze baptismes de necessitat.

Podria tractar-se de Marta Espanyol, filla d'un pages de Solivella. El 9 d'agost de 1758 moria la vídua Marta (Teres) Espanyol, casada amb Francesc Tarés, sastre .

216.- SOLER, Maria (o Anna Maria). Entre els anys 1757 i 1759, fa tres bateigs de necessitat. 217.- FIGUERES, Margarida. Entre 1769 i 1774 intervingué en 18 bateigs de necessitat. (En dues ocasions consta el nom de Magdalena, que creiem que deu ser un error en la trancripció).

218. - AMIG~,Maria. Entre els anys 1769 i 1774, l'hem trobat en set ocasions fent baptismes de necessitat.

219. - MIC~i TERMENS, Maria. Nomes lfhem trobat en una ocasió: B. 12 de maig de 1768. Podria ésser l'anterior.

220.- FABREGAT, Rosa. Entre els anys 1775 i 1798, fa uns 70 bateigs de necessitat.

221. - ARB~S, Antbnia. Entre 1792 i 1798 va fer 5 bateigs de necessitat.

222.- BENET, Margarida. Entre els anys 1798 i 1815, fa 12 bateigs de necessitat.

223.- BONET i FIGUERES, Margarida. Feu un bateig de necessitat el 4 de maig de 1800 i un altre el 14 de gener de 1814. Podria ésser l'anterior.

224.- FABREGAT i QUERALT, Antonia. Entre els anys 1801 i 1839 fa un total de 61 bateigs de necessitat. El 29 d'octubre de 1829 consta com a vídua. Al llibre dfAlbats, el 16 de maig de 1817 creiem que hi ha una inversió de cognoms, en constar: Antonia Queralt i Fabregat. En una altra ocasió, el 10 de setembre de 1810 consta: Ant6nia Llobregat i Queralt.

225.- POCA i CODINES, Maria. Fa un bateig de necessitat per instar perill de mort el 12 de juny de 1810. 226.- CASANOVES i FABREGAT, Francesca. Va fer dos bateigs de necessitat els dies 16 d'agost i 20 de novembre de 1824.

227.- FABREGAT i ROSSELL, Maria. Entre 1826 i 1828 fa un total de tres bateigs de necessitat.

228.- FABREGAT, Antonia. Podria ésser la filla de la 224. En aquest cas Fabregat seria el cognom del marit de la primera. Entre els anys 1838 i 1865 hem trobat un total de 60 bateigs de necessitat fets per ella.

229.- FABREGAT, Rosa. Entre els anys 1864 i 1898, fa un total de 67 bateigs de necessitat.

230.- ROSSELL, Maria. Llevadora. Fa de padrina d'un bateig el 17 d'agost de 1866.

231.- ANGUERA, Rosa. Comadre, viuda de Fabregat. Fa tres bateigs de necessitat entre els anys 1877 i 1880. Podria tractar-se de Rosa Fabregat (la 229).

232. - P~IES,Mariagna. Entre els anys 1875 i 1880, fa dos bateigs de necessitat.

233.- DONES i SER^ , Bonaventura. C. el 20 d'abril de 1872, quan tenia dinou anys amb Pau Fabregat i Anguera. Havia n. a l'hlbages. Entre els anys 1886 i 1899 fa un total de 20 bateigs de necessitat.

234.- LLANES de BADIA, Rosa. Entre els anys 1882 i 1899 fa 33 bateigs de necessitat. En alguna ocasi6 consta com a Rosa Badia (B. 18-IX-1883). 235.- FRANQUET de TERES, Maria. Llevadora que fa un bateig de necessitat el 27 d'agost de 1883.

HOSPITALERS (Total 9)

236. - T~RMENS,Gabriel. C. amb Magdalena Amigo. Fou hospitaler entre els anys 1744 i 1748.

237. - T~RMENS,Jerónima . Ospitalera de la Espluga. Portava el cognom del marit, Gabriel Termens, pero era filla de Pau Obrador, de Blancafort (O. 20-11-1752).

238.- SANS, Domenec. (B. 8-111-1758).

239.- PLANADEMUNT, Gabriel. Consta com a hospitaler l'any 1761

240. - SAVAL~,Jacint. Consta com a hospitaler l'any 1761 (28).

241.- ROSICH, Pau. Consta com a hospitaler els anys 1762 i 1784 (29).

242. - BOND~,Isidre. N. a la Bisbal (bisbat de Barcelona). C. amb Margarida Morros, va tenir dos fills a l'Espluga, els anys 1775 i 1776.

(28) V. Roca i Armengol, Jordi: La placa de L8església: el rovell de L80u "EL Franacolf, febrer, 1989, num. 61.

(29) V. Roca i Armengol, Jordi. Idem. L8hem trobat també amb el nom de Joan Rosich. 243.- GALCERAN, Pau. Hospitaler i teixidor de lli. N. a Perpinya del Regne de Fransa, habitant a 1'Espluga de esta part de 50 anys (1805). C. amb Josepa Vila.

244.- CASTELLS, Josep. Referenciat el 1868.

X L'HOSPITAL

El fet de que la sanitat espluguina del segle XVIII i XIX hagi estat la base d'aquests papers ens ha obligat a fer una mínima referencia al nostre hospital, és a dir, al Sant Hospital de 1'Espluga de Francolí (1).

En el transcurs d'aquests anys, que han estat objecte de la nostra atenció, hem trobat que la institució hospitalaris local hi era esmentada amb freqüencia.

És difícil d'establir amb exactitud els orígens de llassist&ncia extrafamiliar dels malalts. Encara que el nom d'hospital deriva del llatí hospes (asil o acollenca), es té constAncia que ja fa més de 4.000 anys als temples dlEgipte existien dependencies destinades als malalts. Mes tard, a Grecia, els Temples d'hsclepi, generalment situats en llocs estrategics de gran bellesa natural i amb abundancia d'aigües, van ser famosos per la seva atenció als malalts que tenien ús de raó. S'exigia la maduresa mental perque la base dels tractaments es feia en funció dels impactes psicologics i la suggestió.

(1) Farré i Gual, J., El hospital de la Espluga de Francolí. V. llBoletín lnformativo del Colegio Oficial de Medicos de La provincia de Tarragonau, nun. 8, oct-nov., 1969, pBg. 1-8. L'associació de religió i medicina'fou natural en la majoria de les cultures antiques (2). Pero és logic pensar que una institució com l'hospital, tan intimament interconnectada amb el teixit social, hagi canviat en les seves funcions i en els seus objectius en el transcurs dels segles. De fet l'hospital ha estat sempre en crisi permanent. La seva dependencia de la mentalitat cultural, dels avencos tecnolbgics, de les concepcions polítiques, de les disponibilitats economiques i de l'esperit de servei i sacrifici dels homes, han estat factors que han gravitat constantment damunt d'aquesta institució. Per aixo, l'hospital ha estat sempre molt sensible als canvis ideologics. Més encara, ha estat molt sovint el punt on millor es palesaven els canvis ideologics i culturals.

A partir de la civilització cristiana, l'assistencia al necessitat adquireix una nova dimensió. Els monestirs, i molt especialment sota la influencia de la Regla Benedictina, van seguir la consigna de que l'atenció als malalts havia d'ésser d'un carActer semblant com aquella que es donaria al mateix Crist (3). Precisament aquesta idea es portaria a cap en un lloc ben proxim a llEspluga: al monestir de Poblet, on hi va funcionar un hospital (4), juntament amb un hort sanitari o bothnic, on es cultivaven les plantes medicinals. És possible que alguns del seus beneficiaris fossin gent de 1'Espluga. Aquest hospital tenia un monjo infermer que en tenia cura (5).

(2) Roderick E, MC Greu., Encyclopedia of Medical History, Macmi llan Pres, Londres 1985, pag. 134.

(3) Eseverri Chaverri, C., Historia de la enfermeria española e hispanoamericana, Salvat Editores S.A., Barcelona 1984, pag. 15.

(4) Montserrat Figueres, S., La medicina en Poblet, V. "Revista Poblet", any 11, 1949, fasc. VI1 i VIII.

(5) Sanpera i Rossinyol, I., Alguns aspectes de La medicina a Poblet, V. Actes del Primer Congres Internacional dlHistbria de la Medicina catalana, Barcelona 1970 vol. IV, pigs. 173-177. Fins ben passat el segle XII, l'assistencia medica fou exercida pels monjos, i en els seus monestirs hi trobem els primers hospitals de pobres. La importancia de l'hospital de Poblet va anar decreixent, fins que al segle XVIII només s'hi hospitalitzaven els servents malalts de la casa. Probablement coincidiria amb una importancia creixent de l'hospital de 1'Espluga. Tot va ser conseqüencia de la pressi6 que es va exercir, cada vegada més forta, sobre els monjos, per que abandonessin la salut ffsica dels feligresos en mans dels metges seglars. És així com es van crear altres tipus d'hospitals, que surten com a institucions filantropiques i establiments de caritat. Tanmateix la seva dependencia de l'església encara seria manifesta. Aquests hospitals són molt nombrosos al nostre pais, en les viles de les nostres comarques, en camins molt transitats i en llocs de pas difícils o perillosos, en colls de muntanya, etc. S6n establiments oberts per assistir i allotjar a vianants i pobres, perb també a infants abandonats o exposits i molt sovint a malalts de la vila. Una de les seves funcions és també la de fer caritat (6). Alguns d'aquests hospitals van rebre el nom de Casa de Déu (H6tel Dieu).

Ja és ben conegut l'origen medieval del nostre hospital (7). Encara avui es pot contemplar bona part de la seva estructura arquitectonica, al centre de la vila, que ha estat estudiada per Maria del Carme Massagué (8). Data del segle XIV, pero és possible que fos bastit sobre un altre hospital anterior.

(6) Vallribera i Puig, Pere. L1hospital dlOlesa de Bonesvalls. V. "Ginbernat. Revista catalana dfHistbria de la medicina i de la ciencia'', Barcelona 1985, vol. 111, piigs. 313-326.

(7) Martinell, Char, Els hospitals medievals catalans. Grifiques Fores, Tarragona, 1935.

(8) Massague i Matas, Maria del Carme, L1hospital de 1 'Espluga de Francolí. V. "Arrelsf1, num. 1 (19801, pags. 119-130. L'administració de l'hospital era regida per la Parroquia: durant els segle XVIII i XIX, els llibres parroquials en tenen una preocupació constant. En aquests anys hi ha múltiples referencies de persones que o bé hi són assistides o bé hi van a morir. Molt sovint són alienigenas -segons la denominació que els dóna el rector-, és a dir, passavolants, pobres, soldats en temps de guerra, exposits, etc, pero també hi trobem gent de la vila o comarca.

La majoria dels hospitals de l'antic regim, com sembla ésser el cas del de lfEspluga,depenien, des de la seva constitució, del bisbat al que territorialment pertanyien. Molts es mantenien gracies a les terres, camps i boscos que se'ls hi havia adjudicat i que comportaven unes rendes en ser donades per l'explotació. Així es van crear uns censals (9) que pertanyien i eren administrats per l'església.

Aquesta situació administrativa va ser font de freqüents i a vegades greus discussions. Per aixo, en alguns casos es va alternar amb la beneficencia individual o bé es van crear unes societats que en tenien cura. Altres vegades es va organitzar la prestació de serveis a domicili, amb la supervisió de l'hospital, pero regulats per un gremi o un poble. Alguns hospitals van cercar altres ingressos atípics en els espectacles, les comedies i els jocs, com és el cas de l'hospital de la Santa Creu de Barcelona.

El pas de l'antic regim a la societat de classes va ser molt traumatic per a la institució hospitalaris. Sota la influencia dels principis de la Revolució Francesa, la viabilitat dels hospitals va estar considerablement compromesa. S'entra en un període de greus contradiccions, perque es va perdre el recolzament economic de l'església i a més a més van canviar les

(9) Censal era el dret a cobrar un canon anual com a contrapartida dlun capital donat. circumstAncies polítiques, economiques i administratives. Els hospitals van viure unes escenes dramAtiques, ja que es van quedar sense medis, pero amb l'augment de la població també van augmentar els malalts i els indigents.

En un principi algunes decisions inspirades en els nobles ideals revolucionaris foren poc realistes. La impotencia per trobar solucions al problema hospitalari va fer que alguns propugnessin la seva supressió. Així tenim el doctor Lanthenas, del grup del girondins, que va pronunciar aquella inefable i famosa frase: La llibertat, la igualtat i la fi de la probresa, suprimiran la malaltia (10). Si la malaltia estava condemnada a desapareixer sobraven els hospitals. Pero arribar a desenmascarar aquella bella utopia va costar molts sofriments.

A la segona meitat del segle XIX, els avencos científics i molt especialment el descobriment del microbi com agent etiolbgic de les malalties infeccioses, va exigir canviar les característiques arquitectoniques dels hospitals. Es va considerar que una major cubicació i ventilació seria la millor defensa contra els miasmes o infeccions hospitalAries. Aixo va motivar que, des d'un punt de vista arquitectonic, molts hospitals quedessin obsolets.

L'hospital de llEspluga, també a petita escala, es va fer resso de tot aquest procés. Malgrat que no poguem assenyalar amb exactitud fins quan va estar en servei, podem dir que tenim notícies de que encara el 1889 -just fa ara cent anys- mantenia alguna activitat.

(10) Sournia, Jean-Charles, La médecine revolutionnaire. 1789-1799. E. Payot, Paris 1989, pag. 86. S'han conservat alguns llibres que. ens forneixen de dades molt interessants de la dinamica de l'hospital (11). Contenen dades de tots els censals i de les terres depenents de l'hospital i els comptes bastant complets fins el 1880. Al final hi ha diverses notes que, com hem dit, arriben fins el 1889. Són doncs notícies de la vida de l'hospital durant un període d'uns cent-cinquanta anys, grAcies a les quals sabem els censals que cobrava i les despeses que tenia tant de conservació de l'edifici, com de despeses originades per la propia vida hospitalaris: manutenció dels malalts, honoraris o conductes de metges, cirurgians i apotecaris, sous diversos a l'hospitaler, dides, acompanyants de malalts i exposits en transit a altres hospitals, etc.

Així doncs, la vida assistencial del Sant Hospital de 1'Espluga es va mantenir durant segles. Estava ubicat en un edifici molt limitat que tenia pocs llits destinats a malalts (12). Cal recordar perd, que la majoria dels hospitals antics no tenien llits propiament dits, sinó bressols o caixes de palla, que només es renovava quan feia pudor i molt de tard en tard, on s'ajeien els malalts i els vianants. Els exposits gairebé sempre eren donats a la custodia de l'hospitalera, que els lliurava

(11) Es tracta de: A. I1LLibre I1 de Les Rendes de la Cofradia dels Pobres del Ospital 1i32-1844aa. Es el Llibre nwn. 69 de llArxiu Parroquial, i conté els carrecs (entrades de diners, censals, etc.) i descarrecs (despeses) de lahospital durant un perfode que va del li34 al 1795. B. aaAdministraciÓ del Sant Hospital. Llibre tercer dels comptes de La Administració del Sant Hospital de La present vila, comensat 10 añy 1844. Espluga de Francolí Mars Iola. Es el llibre num. 38, i esta en LaArxiu Arxidiocesa de Tarragona. Conté dades de tots els censals i de Les terres de L1hospital, i els comptes ben complets fins el 1880; al final hi ha diverses notes que arriben fins el 1889.

(12) Segons el Llibre 9 de LaArxiu Parroquial de LaEspluga, fol. 29, L Ihospi tal tenia dos llits I1bons i netsM que els va pagar L 'arquebisbe Armaña. a altres dones i dides de lfEspluga durant la seva l estanca a la nostra vila. La seva limitada capacitat la podem deduir d'una nota sobre la roba que l'any 1863 tenia l'hospital (13).

Durant la major part del segle XVIII, l'hospital tenia una renda anual de 34 lliures, 7 sous i 5 diners. A més a més i des de temps immemorials, tenia dret a tres sous per cadascun dels que morien a la vila (14).

A part de les despeses per medicaments, són importants les degudes al subministrament, sobre tot de pa, carn i altres articles pels necesssitats als qui se'ls feia almoines.

El subministrament de carn era freqüent, i a vegades es feia constar que s'ingressava a algun necessitat a l'hospital per desnutrició, i se'l tractava fent que mengés carn.

Els qui subministraven la carn eren anomenats tallers, i així, trobem el nom de Marcal Pena i Anton Biosca, tallers que cobren per la carn, i a Teresa Puig,

(13) "Nota de las robas que echisteixen en aquest hospital de Espluga de Francolí vuy 29 de Maig 1863". Aquesta nota esta escrita en la contraportada

del "Llibre tercer dels comptes ...It. Diuen textualment: "llansols 22; marfegas 6; camisas de ome 6; camisas de dona 8; astovallas 1; tovallolas 8; tovallons 31; aixuga mans 8; cobre llits 2; flasadas 1; cuixins 5; conchas 4; cuixineres 19; talles 9".

(14) Llibre num 9 de llArxiu Parroquial de LIEspluga, fot. 290. tallera (15).

De 'la mateixa manera consta sempre el subministrament de pa. A la segona meitat del segle XVIII trobem en aquest sentit a Joan Altes, flequer.

Totes aquestes despeses eren destinades als malats, als pobres ingressats, a soldats malalts o ferits i de pas per lfEspluga, a pelegrins etc. Com a exemple, citarem que per l'aliment per un malat i pel treball d'acompanyar-10 a Montblanc, l'hospitalera rebia 4 sous (1770), mentre que només rebia la meitat per un pobre.

Un altre capítol és el que tracta de les despeses ocasionades per l'atenció als exposits. Es tracta d'un transit bastant intens com el que hi havia en altres hospitals. Aquestes despeses per la lactancia d'exposits

(15) La distribució de carn no es fa només als malalts de ishospital, sinó també a totes Les persones del poble mes o menys necessitades. Aixf el 1848 a Manuel Larrieta i a La seva muller seeLs hi paga per IsLo gasto de carn y demes per 10 Hospital1I. Leany 1855 consta la nota següent: sevalorde la carn distribuida als malalts en sacasa en 1855: 467 rals 23 ms; 392 rals 8 ms durant 10 any 1856; 773 rals 8 ms durant 10 any 1857. Dia 12 de febrer de 1858 he pagat per 16 tersas de carn, distribuidas als malalts ab polisa de Sr. Joan Arrufat, metge: 32 ratste. Ie1859. A la carnicera per les polices que me ha presentat que importan 47 tersas de carn donadas a domici 1i de orde dels Sers. metge y cirurgia, a 2 rals la tersa son 94 ralsts. estan ben especificades (16)

Per altra part els litigis que l'hospital va tenir en múltiples ocasions, va fer que hagués de necessitar l'assessorament dels professionals del dret, que potser eren els qui s'emportaven els honoraris més alts de tots els que pagava el nosocomi (17).

Altres despeses van ser degudes a la conservació i obres de l'hospital així com per vestits dels ingressats. En aquest capítol són nombrosos els pagaments (18).

A la segona meitat del segle XIX totes aquestes despeses van augmentar i a més a més van apareixer altres factures per feines que no consten que fossin satisfetes

(16) La persona que es feia carrec de 18expbsit rebia 4 sous de salari per #'donar de mamar a un expureo y transitar10 a Montblanch" (1772).

(17) Així es pagava a Francesc Molins, doctor en lleis de Montblanc (1768). "per mitja conducta y treballs fets a la causa portada 10 Sant Hospital contra Ramon y Magdalena Borges, consortestt, 7 lliures, 7 sous i 6 diners. El mateix any a Josep Cabeca i Font, notari de Montblanc, se li paguen 13

lliures, 10 sous i 6 diners "per gastos fets en la causa ...I8. A Anton Vasallo, notari, per una escriptura per llhospital va cobrar 10 lliures, 19 sous i 4 diners. La factura més alta la va cobrar el notari Monfa I8per gastos sobre una herencia": 30 lliures, 9 sous i 8 diners.

(18) Josep Avella, teixidor de lli va cobrar 8 lliures i 3 sous per dotze canes de roba per fer dos llen~olsper lahospital (1762). Pocs anys més tard al fuster Pau Miquel se li paguen 10 lliures (1769) '#per un reixat de fusta y una portal1. El 1766 Josep Ribas, ferrer del carrer de la Font, cobra 5 sous "per un golfo de la portal1. durant el segle XVIII (19), o be pel trasllat d'un malalt a l'hospital de Barcelona (20).

En altres ocasions l'hospital actuava com una caixa de resistencia pels malalts o bé pels parents (21).

Els hospitalers

L'hospitaler era el responsable de la bona marxa de l'hospital. Feia una tasca polifacetica: donar les medecines als malalts, tenir cura de l'edifici, fer la compra, preparar i repartir el menjar, distribuir la carn i el pa, cercar dides pels exposits, relacionar-se amb els traginers i els conductors pels transport d'exposits i malalts, cobrar els censals, etc. Com es pot veure, el chrrec tenia molta responsabilitat i calia a més a més que tingués un bon carhcter i do de gent. Fem constar que sempre hi havia al seu costat l'hospitalera, és a dir la muller, que estava encarregada de fer certes feines especifiques. En nombroses ocasions és l'única persona que consta en tots el comptes, dels que segurament es deuria encarregar.

En general pero, l'hospitaler era un home. A la meitat del segle XVIII hem trobat el nom de Magdalena Amigo com hospitalera. Suposem que no era l'esposa de l'hospitaler. Aquesta hospitalera l'any 1751 va cobrar 12

(19) "Per traladar dos expbsits a Montblach: 7 sous i 6 dinersm1(1845) o "al foser, per 10s treballs de obrir La porta del Sementiri: 7 sous i 6 dinersmm (1848).

(20) "Per conducció dun malalt desde est hospital al de Barcelona: 90 ralsmm (pagats a Josep Sans, conductor, el 1848).

(21) Im11de desembre de 1867: Entrego a Doloras Vidal, que son marit es en 10 Sant Hospital por haverse cremat: 8 ralst1. A La mateixa senyora se li van ltiurar 12 rals de part del batlle. Hi ha altres entregues de 20 rals, repetides cada setmana i durant cinc setmanes. sous per la seva malaltia que la tenia allitada al mateix hospital. A l'any següent hi moria.

En el capítol que a una altra part del present treball dediquem al personal sanitari, hem inclos alguns dels hospitalers dels que tenim no'ticia.

Diguem aquí simplement, que el 1734, l'hospitaler havia rebut com a salari, la quantitat de 5 lliures. Pero a l'any següent consta la quantitat de 7 lliures 10 sous. A l'hospitaler se li pagaven, a més a més dels salaris, els treballs extres i les despeses que justificava per les compres que efectuava. El 1793, Pau Galceran, hospitaler, cobrava un salari de 4 lliures 10 sous.

També al segle XIX, aquestes quantitats van augmentar considerablement (22).

L'hospital passa epoques en que la seva administració no era portada massa bé. Pero el 1759 se'n feu chrrec, com a administrador Josep Muntaner i Murtra, prevere, pleba i dega de Montblanc, i es a partir d'aleshores que trobem ben escrits, tant els censals cobrats (carrega) com totes les despeses efectuades (deschrrega). Josep Muntaner nomemh recaptadors a Pau Arb6s, dit 10 terrassa; Andreu Fabregas del carrer de les Parres; Francesc Badia del Portal i Miquel Capdevila dit segarreta del carrer del Forn.

A partir d'aquell moment va estar forca ben especificada la comptabilitat de l'hospital.

Les conductes

No sempre l'hospital estava ocupat. Quan hi havia algun malalt, aquest era asistit amb puntualitat de

(22) 1110 de abril de 1860, pago al hospitale La mitja anyada que vencé a 31 de desembre de 1859: 96 ralsB1. medicaments i assistencia del metge, cirurgiii i apotecari, a qui se'ls hi pagava un tant per conducta.

Durant el segle XVIII el metge aconductat rebia una mitjana de 2 lliures 5 sous anuals. El 1764 trobem que per dos anys el doctor Olives va rebre 7 lliures 16 sous (23). El 1760 s'ajusta perfectament a la mitjana (24), pero vint anys més tard ja ascendia a 3 lliures anuals.

Els metges havien de fer dues visites diaries als malalts. En el cas de disposar de mes d'un metge, el malalt podia escollir. El metge era la miixima autoritat sanitiiria i per aixo es deia: "que ningú gose donar beure, menjar ni regalo algun, sens llicencia del metge".

La conducta de l'apotecari era la que més oscil.lacions tenia, en funció, probablement, del nombre dels malalts atesos o de les característiques del medicament prescrit. L'apotecari que havia de subministrar els medicaments cobrava no solament pels seus serveis professionals sinó que també per algunes de les substAncies que s'utilitzaven i que no entraven en la conducta. Nomes així es pot comprendre la diferencia d'assignacions que hem observat. Per un any (1761) es va cobrar 4 lliures i 10 sous (25), pero la mitjana podia

(23) Dionís Olives, doctor en Medicina rep 7 Lliures i 16 sous "per son compliment dels dos anys estigué aconductat en to Sant Hospital de La present vila, que era per La consulta de 1744 y 1745".

(24) Pau Bertran, doctor en Medicina rep una conducta de 2 Lliures i 5 sous anuals. L1any 1760 trobem La següent nota: laPau Bertran, doctor en medicina reb 11 lliures 8 sous per sinch anyades de las conductas del Hospital ~o es 10 any 1755 fins 10 any 1760 inclusiveu1.

(25) A Sebastii Casas, apotecari del Reial Monestir de Poblet se li paguen 4 lliures i 10 sous el dia 5 de gener de 1761, per un any de ~~conduccióM. arribar a 5 lliures anuals (26). En canvi en altres casos no arribaria ni de bon tros a aquestes quantitats. És el cas per exemple de l'apotecari Pere Tebé (1760) que per cinc anys rebia un total de 15 lliures. En canvi un altre supera la mitjana (27).

Els apotecaris havien d'aportar les medecines ordenades pels metges, que s'havien de donar puntualment a sas horas, es a saber, al temps de la canfcula las medicinas purgants a las tres del matf, y en 10 restant temps del any a las quatre del matf; aixarops y altras medicinas a las sinch del matf, y a la nit a las vuyt, y en aquellas horas que tant de dia,com de nit ordenaven els metges i cirurgians.

El cirurgia, d'una categoria 'inferior a la dels dos sanitaris anteriors, tenia una conducta anual d'l lliura 8 sous.

Estava obligat a fer una visita diAria per curar els nafrats i practicar les sagnies previament prescrites. Els cirurgians fadrins havien de llevar cabells als malalts sempre que 10 metge ho manava y en allb que convindria.

Aquesta es, forcosament resumida, una síntesi del pas per 1'Espluga d'una venerable institució: l'hospital. Diem venerable perque l'hospital va ser durant molts anys

(26) A Maria Angela Fores vidua dlapotecari, el mateix any de 1761 se li paga una conducta atrassada. I se li continua pagant durant anys, si més no fins el 1773 hem trobat constancia dels pagaments. La conducta era de 5 Lliures a l'any. 6s interessant constatar que La vidua deuria continuar regint llapotecaria del seu marit mort. Aixo ho hem comprovat amb un altre apotecari i també en altres obradors professionals.

(27) A Francesc Simorra, apotecari: I1se li dona de conducta per les medecines de dit Sant Hospitalaala quantitat de 8 lliures i 10 sous (1770). A Ramon For&, doctor apotecari se li paguen dues anyades de conducta "per haver subministrat les medicines al dit Hospital", és a dir 10 lliures, el 1772. un dels eixos de la vida quotidiana de la nostra vila. Les velles pedres de l'hospital han estat el mut testimoni de miseries increlbles, d'impotencies i errors sanitaris, i dels llargs silencis d'agonies anonimes. Les seves parets ens podrien parlar de situacions contradictories, algunes tragiques i d'altres potser fins hi tot injustes, i en canvi n'hi hauria d'altres de nobles reconeixements. És per aixo que cal considerar també l'hospital com el lloc de refugi i d'empar, el lloc on alguns espluguins i altra gent van recuperar la joia i l'esperan~ade viure. Un hospital que com tots va ser discutit i discutible. Un hospital que guarda el secret de moltes histories de la vida i de la mort. ANEX DOCUMENTAL

En el "Llibre 11" trobem els següents noms dels qui paguen censals:

Vicens Pages, del carrer de 1'Hospital. Joan Cantí, del carrer Major. Pau Forgas, Hostaler de 1'Hostal de Dalt. Ramon Llauradó, pentinador de cAnem. Francesc Nadal, del carrer de les Parres. Joan Balsells, del Portal de Pau Anguera. Andreu FBbregas, del carrer de les Parres. Josep Espasa, del Capuig. Besora, del Capuig, gendre de Joan Sabater. Ventura Cortés, vídua, de la Placa de'n Canós (1768). Joan Balcells, del carrer Nou (1765). Francesc Rossell, de la Placa. Francesc Casanovas, del carrer de la Pedrera. Pau Arbós, dit TerrassA, del carrer de les Parres. Josep Guasch, del carrer del Castell. Josep Llauradó, sabater, del carrer de l'higua. Miquel Odena, dit BalanyA. Bonaventura Soler, dit 10 Mir, del Portal de Pau Anguera (1766). Pau Roig, dit Carnicer. Pau Anguera i Dilla, del carrer de la Font. Cosme Vidal, del Capuig. Ramon Farre, sastre. Josep Torrel, del Capuig. Francesc Rossell, dit Maset. Miquel Fons, de la Placa den Canós. Josep Rossell, del carrer dels Ametllers. Josep Poca, del carrer de la Font. Josep Mico, del carrer Nou. Ramon Borges, de la Placa. Francesc Marti, del Fossar. Josep Bernat, del carrer Major. Josep Anguera, del carrer Major. Joan Sabater, del Capuig. Andreu Costas, de 1'Hostal de Dalt. Francesc Marti, dit 10 Bassó. Joan Dosan, del Capuig. Marti Canyelles, Albeiter. Josep Nadal, campaner, i son fill Francesc, dit 10 Xiquet. Ramon Guasch, dit Cametes. Francesc Roig, del carrer de 1'Hospital. Agustí Roig, del carrer de la Font. Miquel Anguera, de la Masia de l'higua. Maria Marti, dita la Xima, del carrer Nou.

En el "Llibre tercer" hi ha una nova relació:

"Llevador de rendes del St. Hospital de la present vila, arreglat 10 any 1845".

Manuel Roig, del carrer del Aigua. Viuda de Anton Roig, dit Agustinet. Pau Salas, dit Quiteri - partida dita la coma de la Fals. Ramon Rosell, dit Maset. Joseph Rull, de la plasa, per la viña del Pla'de Cervera. Marti Farrate - hort de la horta de vall. Sor Pau Boque - pesa de terra de las comas den Gall. Joseph Roig, dit 10 Roig, de la plasa - pesa de terra, viñas de un jornal parum, partida de la creu den Guim o den Muró. Mariano Gaset, casat amb la pubilla de Felip Guasch - terra al coll de la Sinqueta. Raymunda y Francisco Torres, dit Asbart - pesa de terra a la partida dita la cometa. Manuel Cunillera - partida en las comas den Gall. Josep Capdevila, dit Pau del Tallat - partida dita 10 gorch den Talavera. Josep Miquel per sa muller Maria Guasch - partida en 10 pla de Cervera Da. Tecla Capdevila. Anton Salas, dit Quiteri - pla de Cervera. Ramon Capdevila, dit Peremas - hort de la font den Roig, vuy al costat del moli del Forsó, inmediat al pon de la font. Joan Sabate, dit Flochs - partida dita 10 mas den Forsoy i comas den Gall. Magdalena y Miquel Llort mare i fill, - hort de la partida dita 10 Gorch den Talavera. Joan Robuste - casa al Capuig de baix. Josep Bosch, dit Blay - casa al Capuig. Ramon Roig, 10s hereus de Esteve Vidal, Paula y Pau Vidal dit Bove y Joan Pamies - cases que poseeixen al Capuig. Viuda de Pere Cantí - hort de la horta den Pinós o de Vall.

Censals

Blay Anguera - casa a la plasa den Canós. Simon Llauradó. Anton Solsona - viña a la partida del Argelichs. Dn. Ramon Guasch, dit Cametas. Josepa Civit y Barnat, Partisana. Frach. Marti - viña del pla de Cervera (Ara correspon Josep Rull y Sans, de la plasa). Josep Ignasi Fabregat - hort a la horta den Pinós (Ara correspon dit censal Miquel Vila, dit Quatrancas). Dr. Francisco Poca - pesa de terra en la partida dita 10s Diumenges. Ramon Arbones - una casa a la plasa major. Lo Comú de Regidors - Lo Rt. Rector de la present parroquia - 10 Rt. obtentor del Benefici de la Asunta (Guillem Bosom, fundador del dit benefici y ardiaca de la Iglesia catedral de Tarragona). Pau Carnicé - hort inmediat a la creu de la horta de Vall (Ara correspon Josepa Salla, dita palada). Francisco Miró - pesa de terra al coll de las Ubagas que vuy la poseeis. Miquel Calbet - 10 mateix Francisco Mir6 y Rosell. Sr. Pau Boque, com a pubill de casa Biscarri. Catarina Martí, viuda - pesa de terra de la partida dita la Espadella (Vuy correspon Anton Boqué, dit 10 Rafalot). Anton Avella, dit Malda, teixidó de la present vila. Jaume Vidal, dit Jaume del Nofre. Magí Casanovas, dit Cabré, pages - hort de la horta de Vall. Anton Anguera, dit Sanen. Pau Roig, pages - casa al costat del Hospital. Josep Balcells, dit Mitjanet - un corral al costat de la casa de Pau Farré que antes era del Hospital. Vuy poseeix la finca hipotecada Albert Carreras, dit 10 Forsó. D. Joan Oromí, Notari de la present vila - casa que antes era de Rafel Casanovas. Francisco Capdevila, dit 10 Capdevila - casa que habita en 10 carrer Nou Jaume Llobet, pages - per 10 Oliva al camí de Poblet ... dita terra la poseeix Franco Torres dit Lo Asbert. Lo censal vuy 10 paga Magdalena Guasch y Llobera, viuda de Joan Gasch, dit 10 Eando. Viuda de Miquel Trullols dit 10 Nina, hisendat de esta vila per la casa que poseeix al costat del Hospital a la part que dona a la plasa. Pau Odena, pages - Ara correspon Pau Varnet, dit del Pau de Tibau, per ser casat ab Maria Odena pubilla del sobredit Miquel. Pere Joan Cornet, pages. Joan Vila, pages de Vimbodi - casa en 10 carrer de la Abadia - Vuy correspon del censal Joseph Boqué dit charranca per poseir dita casa hipotecada. Joan Callau, - casa que habita en 10 carrer de la Parras - Vuy correspon Pau Callau, dit Callau de baix (la mitat de dit censal). Marti Cañellas, albeytar - casa en 10 carrer de las Parras. Ramon Porta, pages, dit 10 Porta - casa que vuy poseeis Joseph Arbós, dit tarrasa en 10 carrer de las parras y carretera de Vimbodi. Pere Fabregas, pages. Joseph Arbos, dit Tarasá. Franch. Capdevila, pages - hort a la horta de mun. Ramon Vidal, paghs de Vimbodi - pesa de terra al coll roig - Vui correspon Miquel Poca dit 10 Ros de las Escaletas, pages. Josep Guasch, pages despues Joseph Bertran metge de esta vila - casa al carrer dit del Castell que afronta per part de darrera ab 10 Capuix. Carlos Espasa, pages, dit de casa 10 Espasa - casa del carrer dit de Capuix que vuy habita Joan Mico, dit Blanque. Miquel Fluvia, pages - un hort en la horta de mun (En 1704 correspon Joseph Marti dit xapitena - vuy Teresa y Agustí Roig dit Agustinet. Ramon Vidal, pages de Vimbodi. Maria Espasa y Ferrer, vehina de la ciutat de Reus ... hereva de Miquel Capdevila dit Sagarreta, pages (cessió al Hospital de la mitat dels bens).

Tot seguit fem una relació d'alguns óbits que van tenir lloc a l'hospital:

1730. 29 abril. Ramon Grau, sisteller.

1732. 19 maig. Pere Joan Costa, pages, habitant de Vallclara, del lloch de Llor, Ribera de Sfo, Bisbat de Solsona, mori de malaltia de un mal gra ...

1735. 25 agost. Hortensi Amigo, mori com a pobre del Hospital. No féu testament per esser de poca edat y no tenir que disposar.

1737. 30 juliol. Engracia Carbonell, muller d'Andreu Carbonell, ferrer sepultada amore Dei.

1737. 30 desembre. Morí Llúcia Bellver donzella, de Seguer, de edat diuen de 60 anys, pobra coixa, habitant en esta de la Espluga de esta part de 40 a 50 anys ...

1738. Abril. Josep Ballart, albat de edat 11 anys 10 qual ha mort en 10 St. Hospital de esta vila sens poder combregar per que li a esdevingut una febra que no 10 ha dexat parlar perfetament ni estar ab perfets sentits ho advertencia.

1740. 31 maig. Joan Bertran, dit Nofra, pages, domiciliat en Poblet se creu que per buscar remei de un mal gra li hisqué a la cara, hisqué del monestir y se hospeda al Hospital de esta vila.

1741. 15 novembre. Joan Nadal, pages de la vila de Tirbia, Bisbat de la Ceu de Urgell, 50 anys poch mes o menos, pobre.

1742. 13 gener. Francesc Farran, dit Salas, 50 anys, pages, celibe e/o fadrí "morí" en una alcova del St. Hospital ... devingut de malaltia corporal. 1746. 20 juliol. Pere Joan Bosch coix dit de Salanova, pobre de solemnitat de edad cerca 70 anys, de Alcover.

1752. 20 febrer. Gerbnima Termens i Obrado, de 60 anys, vidua de Gabriel Termens, morí en son llit com Ospitalera en 10 Hospital de esta vila, de malaltia.

1756. 6 novembre. Maria Xova i Panaque, vda. 60 anys obiit en sa malaltia en la alcova del St. Hospital ... una dona pobre de solemnitat, pasanta pordiosera ab 5 dias.

1762. 15 febrer. Josep Casanovas, Apotecari, morí com a vago ... en 10 llit de este Hospital, fill de Joseph Casanovas, Tinent del Regiment del Princep de Armastat (sic), natural de Barcelona, parroquia del Pi.

1762. 15 juliol. Maria Daurios i Pere, dita la Vinaixa, vidua de Joan Daurios, de frances Nació, serrador, mori en la cambra mes alta del St. Hospital.

1762. Juliol. Un infant, Carrera, filla de pares pobres Vagos ... ha mort en 10 St. Hospitdl.

1763. 24 setembre. Joan Marquet fadrí natural de Castell6 de Tora, mori en la alcova del St. Hospital.

1766. 18 agost. Caterina Guasch, muller de MaciA Guasch, vinguda del Port de Tarragona pera prendre la aigua mineral arriba molt mala y posada en una alcova de este St. Hospital mori ...

1767. 24 gener. Jaume Salla i Canadell, pages, del poble dels Homells mori en 10 Hospital.

1767. 7 desembre. Mori en 10 St. Hospital un pobre home anomenat Rafel Vilaplana que deya era de Pons o de cerca de Pons. Enterro ab assistencia de tota la comunitat ab enterro de estil mija ques paga de una capta se feu per la vila.

1768. 22 juny. Jaume Bages, de nacib frances del poble de Crodi del visbat de Sta. Maria . . . 1769. 20 setembre. Lluis Xallo, 45 anys, natural de Mondonyedo, de Galicia. Soldat de Guardias Espanyolas de la Companyia del Marques de Mondeja, mori en 10 Hospital de esta vila, en la nit, sens repararho.

1769. 4 novembre. Balthazar Gonzales, 21 anys, fill de Castilla la Vieja, Soldat de Guardias Españolas de la Tercera Companyia, cap de esquadra de la mateixa companyia . . . enterrat de charitat y per Amor de Deu y una missa resada.

1770. 22 octubre. Francesc Rius, 60 anys, de Bimbodi y habitant en Barcelona.

1778. 24 agost. MariAngela Rull i Orios, 52 anys mori en 10 Hospital.

1778. 21 setembre. Barthomeu Rull, pages, 60 anys, marit de l'anterior.

1781. 1 juny. Dionís Ponte, pages d'Esterri de Cardós mori en 10 Sant Hospital per haver10 portat malalt.

1783. desembre. Pere Vicen~Perico, pobre de solemnitat, 70 anys, vidu, mori en 10 Hospital. Alienigena.

1784. 27 octubre. Teresa Domenech, de Mora d'Ebre, orfena, una minyona pobre mori en 10 Sant Hospital. Enterro de charitat. Alienigena.

1785. febrer. Mori en 10 Hospital un albat, 8 anys 3 mesos, nena.

1805. juliol. Mori un home, fadri pages, Alienigena.

1809. juliol. Una donzella, la trobarem morta en 10 Hospital.

1809. 14 setembre. Josep Farre, pages, marit de Maria Capdevila.

1809. octubre. Mori un home, 39 anys, de la Selva. Al ienigena . 1814. febrer. Dia 20 ... en 10 Hospital ... mori de repent Agustí, de edad de quaranta anys, natural de Zaragoza. Alienigeno.

febrer En 10 Sant Hospital ... se troba mort Anton Torrell de edad de uns sinquanta anys, marit de maria Fortuny, natural de Servia ...

1820. abril. Pau Sauren. de Arbeca, 50 anys, casat.

1827. gener. En 10 Sant Hospital mori repentinament Teresa Ordoñez y Navarro de Manuel Pallares 10 marit natural de Pradilla en Arag6. Sos pares militars. La difunta nada accidentalment en Montblach.

1831. agost. Mori en 10 Hospital de dita vila Pere Garrig6 pages solté de la vila de Alguayre bisbat y Corregiment de Lleyda, de edad de 45 anys poch mes o menos (no se sap cap noticia mes perque no parla).

1848. agost. 50 anys, pages, de Montblanch, mori en 10 St Hospital.

1849. juny. 34 anys, donzella.

1852. octubre, 13. Ramon Tarrés i Garcia 29 anys, Cabo segon que fou de Regiment Infanteria de S. Fernando, fill de Francisc y Antonia, conjuges de Aranjuez: obtinguda sa llicencia absoluta regresaba a sa Casa ja algun tant malalt y habenseli agravat 10 mal tingue que detenirse, y mori en 10 S. Hospital de esta, auxiliat en tot.

1867. 14 desembre. (en el llibre de matrimonis núm. 29 hi ha una nota)

En 10 Sto. Hospital ... murio Climent Figols de unos 50 a. de edad oriundo de St Climent Obispado de Solsona y vecino de la Sendrosa parroquia de Vallvert de Urgel, marido de Francisca Comas, oriunda de Pont dels Torrents Obispado de Solsona, hijo legitimo y natural de Nicolau Figols . . . 1868. agost. Mori a lrHospital Francisco Olle pages, marit en segone núpcies de Maria Calbet, 70 anys, no es pogué viaticar per haver-li sobrevingut un accident.

1868. agost. 67 anys, viuda, mori en el St Hospital.

1869. gener. 50 anys, casat, no es pogué viaticar per haver-li sobrevingut un accident que no dona lloc a res més.

1869. juny. Francisco Mancho, 70 anys, viudo pag&s, pordiosante, de Camporrells, bisbat de Lleida.

1888. juny. Francisca Roiger i Andilla, del Pla de Cabra, casada amb Josep Parramon i de 35 anys, pordiosera y transeúnte. ADDENDA

ANEX DOCUMENTAL

MORTS VIOLENTES

En aquest anex documental hem optat per transcriure in extens0 les fonts originals. La mort violenta és un fenomen polifacetic que descansa sobre dos eixos fonamentals, el criminal i l'accidental. Les múltiples causes que menen a la violencia: socio-economiques, política-militars, accidentals, laborals, antropologiques (psiquiiitriques, suicidis,zelotípia,...) tradueixen un frac& de la convivencia social i del desenvolupament normal de la societat. I ho entenem així perque no volem acceptar que la violencia sigui inherent a la naturalesa humana. Ans al contrari, la historia de l'home és una cursa cap a una millor seguretat individual i col.lectiva. Pero aquesta seguretat exigeix una base etica i financera. Etica perque permet que 1'Estat pugui actuar contra la llibertat individual en haver de vetllar pels seus súbdits. I aquesta tutela pot arribar a límits perillosos. Financera perque la seguretat exigeix una prevenció amb una base tecnologica important. Cada nou invent i cada nova mAquina comporta un augment de risc vital per l'home. El preu de la mecanització, que allibera l'home de molts treballs ha estat paradoxalment car en vides humanes.

Durant aquest dos segles ltEspluga tampoc no es va veure lliure de la violencia. Ja ho hem dit en el capítol anterior, on feiem menció del seu augment durant els anys de guerres obertes. Pensem que amb el seu estudi i recollida sistemAtica podem contribuir a coneixer una mica millor certs aspectes del les societats que ens van precedir. Així -podem valorar la incidencia en vides humanes de les tasques del camp, de l'obertura de la línia ferrovidria, de les passions polítiques i economiques, i molts altres factors. Una última referencia sobre el suicidi: és probable que la nostra llista no els hagi recollit tots, perque sembla que hi hagué una tdcita actitud col.lectiva a disimular-10s.

La transcripció literal amb el llenguatge natural, fresc i lliure de preocupacions estilístiques, pot ajudar-nos a fer una aproximaci6 més directa al problema de la violencia.

Hem dividit aquest anex en quatre parts. En la primera fem una relació de la mort violenta en general. En la segona recollim les morts violentes ocorregudes entre els albats, i en les dues últimes esmentem les produides durant la guerra del frances i l'aiguat de santa Tecla.

1.- 1731. Novembre. Vda. Anguera: Morí de vellesa y de una cayguda (sagraments sub condicione per no donar senyals certs de dolor).

2.- 1738. Novembre. Salvany, fadri pages despues que dos o tres dias abans de morir prengué alguna desgracia sobre una premsa no pensant que fos cosa perillosa perque sols 10 cilurgia y ana alguna visita - Dia 10 de dit mes y any. Avuy al mati 10 trobaren mort sens que antes preseis noticia al Parroco de sa desgracia ni que fes llit.

3.- 1740. mar^. Maria Olivé donzella de 17 anys poch mes 6 menos com dita estava tocada o patia accident de mal de caurer dit mal de St Pau caygué per la escala y se subfocá de forma que nos pogue sagramentar absolutament sino sub conditione.

4.- 1744 Juliol. Solé, fadrí, 46 anys havent mort de una cossa li dona una mula 10 dia antes. 5.- 1746 Gener. Joan Daurios, serrador, frances, de 60 anys poch mes o menos ..., morf de una feridura provinguda duna cayguda de hument.

6.- 1748 Gener. Francesc Anguera, pages, 72 anys, i Maria Rúbies, 69 anys. Estant dits conjuges en son llit enves 6 horas del mati am perfecta salut es desploma un segon travo1 6 traspol carregat de Olives y este feu caurer un altre traspol que just donava sobre 10 llit dels dits conjuges Francesch y Maria Anguera y 10 gran pes 10s ha ofegat y aixis se han trobat 10s dos morts. (El rector explica que els han enterrat junts).

7.- 1749 Setembre. Joseph Rull, pages, 80 anys mes o menos, de la vila de Alcatllar ha mort de repente se judica que com per ses turbes de cap tot sovint perdia lesma havent10 deixat en casa sol la porta major ajustada despues de haver tornat de ohir dos missas a poc rato volgue hexir de casa y al voler topar ab la porta major com 10 trobaren mort detras de la porta no la acerta sino la paret y ab 10 gran colp degué dona caygué de cayguda forta y alli sol acaba la vida.

8.- 1750 Octubre. Francisco Badia, de devant 10 Hospital, de 70 anys, ha mort de repente y de imprevist anant al Regue a son treball se judica haver caygut de cavall de una mula guita al mati anant a llaurar o sembrar.

9.- 1752 Gener. Vila, fadrí pages, 16 anys morf al bosch de Poblet perque se li troba una carrega de llenya sobre dell.

10.- Agost. Joseph Carreras, mestre de cases de 38 anys mes o menos, mori per haverse exit un cabiro de una vestida de la obra de la capella seva construint cayent al entrar a ma esquerra a una pasa o dos ...

11.- 1755 Novembre. Maria Anguera i Civid, casada, 50 anys, ha mort de una caiguda de un trespol a la sua teuleria. 12.- 1757 Octubre. Francisco Fores, sastre, 85 anys, ha mort de una gitada del llit ... havia dos o tres anys se havia ferit.

13.- 1761 Marc. Francisco Poca mori en sa malaltia que ha tingut despues de haver caygut per 10 primer ram descala de sa casa.

14.- 1762 Marc. Maria Xanxes, 70 anys, muller de Joan Miquel, pages, obiit duna caiguda a la escala de sa casa.

15.- 1776 Octubre. Felip Sardanyons, fadrí mestre de cases, fill de Calaf morf ofegat en 10 cup de la oficina de Ortensi Puig.

16.- 1777 Maig. Salvador Bernat, 35 anys, mori per haverli caygut demunt un carro.

17.- 1778 Desembre. Carlos Prats, pages de Blancafort mori de una desgracia segons relacio per haverselin anat una escopeta que tenia.

18.- 1779 Agost. Joseph Arbós, pages, 31 anys per haverli unas pedras de una barrinada obert 10 cap, mori.

19.- 1791 Octubre. Fadrí pages, 14 anys, alienígena, mori havent caigut en un cup de vi.

20.- 1791 Novembre. Alienigena, 24 anys, de repente morf en un carro.

21.- 1798 Novembre. Mori en Poblet ofegat en un cup, Joseph Vidal, de l'Espluga, marit de Theresa PZlmies ... fou enterrat en Poblet.

22.- 1799 Desembre. Als vint y hu de Desembre de mil setcens noranta nou morí sens poder rebrer sagrament algun en 10 bosch de Poblet ofegat de la neu y de fret cerca del mas dit del Pages cami de Prades Joseph Borges, pages marit de Maria Oliver, fill llegitim y natural de Francisco Borges i Anguera vivint y 10 dia vint y set del dit mes y any despues de ser visurat per la Justicia fou portat a esta vila de ahont eran fills sos Pares y ell.

23.- 1799 Desembre. Als vint y hu de Desembre de mil setcens noranta nou morf sens poder rebrer sagrament algun en 10 bosch de Poblet cerca del mas dit del Pages cami de Prades, ahont mori colgat de la neu caygué aquella nit y 10s mata 10 fret ab 10 sobredit y 10 seguent difunt Senen Farre, pages marit de Maria Farre y Codina conjuges desta vila y 10 dia vint y set de dit mes y any despues de ser visurats per la Justicia fou portat a esta vila de ahont era feligres.

24.- 1799 Desembre. Als vint y hu de Desembre de mil setcens noranta nou morf sens poder rebrer sagrament algun en 10 bosch de Poblet cerca del mas dit del Pages camí de Prades, junt ab dos antecedents escrits Joseph Roig pages desta vila marit de Antoni Borges, fill de Pau Roig y Soler y de Thegla Roig y Mir, y 10 dia vint y set de dit mes y any despues de ser visurats per la Justicia fou portat a esta vila.

25.- 1801 Setembre. Joseph Vernet, 60 anys, pages de 1'Espluga de Francolí, marit de Francisca Montser:rat, 10 mataren uns 1ladres .

26.- 1803 Abril. Bonaventura Guasch, 20 anys, fadrí, morf de una ferida 1i donaren en la nit.

27.- 1810 Gener. Francisca Bertran i Gari, vídua Altarriba, de 80 anys,la qual morf 10 dia antes de una caiguda.

28.- 1811 Setembre. Dia vintihu de Septembre de mil vuit cens y onse, morí per resultas de unas feridas, en 10 Hospital de la vila de la Espluga, ... , Pere Vendrell, espardañé de edad de trenta anys.

29.- 1811 Novembre. Dia onse de Novembre de mil vuit cens y onse... mori pasat per las armas Agustí Anguera soldat de la Compañia de Don Joseph Quer, Capita de las Seccion primera de la Infanteria de Linea. Fill llegitim y natural de Baptiste Anguera y de Magdalena Rojals, tots de Tivisa, Bisbat de Tortosa.

30.- 1811 Novembre. Dia onse de Novembre de mil vuit cens y onse. . . fou pasat per las armas Baptista Rojals soldat de la sobredita compariia, fill llegitim y natural de Thomas Rojals, y de Manuela Ferran conjuges de Tivisa, Bisbat de Tortosa ....

31.- 1811 Novembre. Dia onse de Novembre de mil vuit cens y onse. .. fou pasat per las armas Jaume Vernet soldat de la sobredita compañia, fill llegitim y natural de Francisco Vernet, y de Mariagnés Cavalle conjuges de Tivisa, Bisbat de Tortosa ....

32.- 1811 Novembre. Dia vintihu de Novembre de mil vuit cens y onse mori de mort violenta ... Anton Domingo, soldat del Batallo de Urgel.

33.- 1812 Juliol. Dia onse de Juriol de mil vuit cens y dotse ... morf pasat per les armes Isidro Comes de Lleyda, Marit de Josepa Comes.

34.- 1812 Setembre. Dia nou de Setembre de mil vuit cens y dotse ... morf despres de haver rebut 10 Sagrament de Penitencia, pasada per les armes Theresa Puig natural de Corbins, casada a Juneda.

35.- 1812 Agost. Pere Fort, 44 anys, marit de Rosa Borges morf de mort violenta.

36.- 1815 Setembre. morf ofegat Pere Vendrell, 75 anys, viudo dexat de Maria Alsina.

37.- 1816 Juliol. Un dia del mes de Juriol de 1816 fou mort en un camp del terme, ... , Miquel Pasqual y Llort, marit de Francisca Beltran. (Esta escrit en un full a part en el llibre d'obits corresponent a l'any 1826).

38.- 1817 Gener. Fou sepultat un cadaver que se troba mort que morf de forma violenta. 39.- 1820 Novembre. Bernat Pena, pages, marit de Raymunda Genovés mori de mort violenta, ... , se li dona sepultura despues de haver10 visurat 10 Sirurgia y feta la Anatomia per orde, y en presencia de la Justicia de esta vila . . . .

40.- 1822 Maig. Morf de mort violenta, de edad de quaranta tres anys Joan Gine i Pages, marit de Magdalena Xaruba .

41.- 1822 Juliol. Dia 30, mori de mort violenta, y de edad de una quaranta anys,poch mes 6 menos, Anton Bou y Calbet, marit de Maria Antonia Vendrell, ... , fou sepultat son cadaver despues de visurat, y presentat per la Justicia.

42.- 1822 Agost. Mori de mort violenta y de edad de 35 anys poch mes o menos, Joseph Arbbs y Corbell, marit de Maria Pamies, fill de Pau Arbbs, fuster, ... , y al dia seguent fou sepultat son cadaver en 10 cementiri de la present Iglesia, ... , despues de visurat, y presenciat per la Justicia.

43.- 1822 Agost. Morf de mort violenta, y de edad uns 40 poch més o menos, Ram6n Gine y Ribas, marit de Maria Fon t.

44.- 1822 Novembre. Dia vint y sis de Novembre de mil vuit cents vint y dos morf en camp de batalla, de una bala de fusell, Agustí Boquer, soldat Realista de la segona Compañia de Ramonillo, y son cadaver fou sepultat en una Pallisa del Poble de Camarasa, consta per declaracib de Nicolau Vernet, soldat de la mateixa compañia .

45.- 1823 Maig. Dia 8 de Maig morf de unas feridas graves Joan de 10s Santos, soldat del segon Batall6 de Malaga, de edad trenta y sinch anys, fill ... del poble de San Martí de Ozon, Bisbat de Santiago de Galicia.

46.- 1823 Juliol. Dia sis Juri01 de mil vuit cents vint y tres, fou sepultat 10 cadaver de un Capella 10 qual se encontra difunt en 10 terme de dita vila a la Pesa de terra anomenada del So, distant mitja hora de la vila, al pareixer era de edat sinquanta y tants anys, y segons algunas veus y per algun document se li encontra son nom era Rt Joseph Solano Cura Parroco de Artesa de Segra, fou asesinat per una partida de Miquelets segons veu comuna.

Desgracias hagudas de alguns fills de la Espluga de Francolí en 10s anys 1821, 1822 y 1823.

47.- 1823 Gener. Dia un de Janer de mil vuit cents vint y tres fou asesinat entre 10 poble de Vallvé y Pont de Bar per una partida de Milicianos Gabriel Ferrater y Fonts.

48.- 1823 Gener. Dia un de Janer de mil vuit cents vint y tres fou igualment asesinat per una partida de Milicianos entre Vallvé y Pont de Bar, Joan Civit y Ingles, edat quaranta dos anys no consta se li donas sepultura Ecclesiastica, consta per declaraci6 de varios individuos.

49.- 1823 Febrer. Dia 13 Febrer 1823 mori de edat de 42 anys en 10 Poble de Cunill, Vall de Andorra, Francisco Font y Boquer, sargento de quarta companyia del segon Batall6 del Dn Joan Romagosa, marit de Theresa Amor6s.

50.- 1823 mar^. Dia diset de mar^ del any mil vuit cents vint y tres en Zaragoza, mori sentenciat pero noble y gloriosamen en defensa de la Religi6 Catholica y del Rey, Joseph Guasch, Tinent Coronel Realista, ex Governador de la Fortalesa y Plaza de Mequinensa, y actualment comendant de la Divisio catalana de aquella Plasa, Marit de Rosa Ingles, fill llegitim y natural de Francisco Guasch, pagés, y de Josepha Bosch, conjuges difunts de esta Vila de la Espluga de Francolf. Y 10 mateix dia despues de executada la sentencia del Garrot fou sepultat son cadaver en 10 sementiri comú de dita Ciutat de Zaragoza. 51.- 1823 Marc. Consta una certifiacio de "Francisco Pallerola, Monje del Real Monasterio de Santa Maria de Poblet, cura párroco que fue de 10s fuertes de Urgel" que : Certifica haber muerco en el Santo Hospital de la Ciudad de Albi en Francia a 10s tantos de Marzo del mismo año 1823 Juan Llort, soldado de la compañia de granaderos del primer Batall6n de la Division del Mariscal de Campo Dn Juan Romagosa, a la entrada de las tropas Realistas en 10s fuertes de Francia, híjo de Isidro Llort y de Maria Llort y Peres, de la Espluga de Francolf.

52. - 1823 Abril. Dia trenta Abril de mil vuit cents vint i tres se troba un Cadaver en 10 terme de Poblet que segons se digué era un tal Jaume Llort de Vimbodf, casat en esta vila, dit cadaver estava rosegat, y allí mateix fou colgat, consta per un tal Nasi y declaracio de un fill del dit Jaume Llort.

53.- 1823 Juny. En la Parroquial Iglesia de la Vila de Totana, en quatre de Juny mil vuit cents vint y tres se enterra de limosna a un home que conduhian pres ab altres mols de Cataluña, per Malaga, 10 regiment de Velez Malaga ... son aspecto mahifestava tenir entre trenta a quaranta anys ... Per saber ab certitut qui era vas pendre declaracions de varios que anavan presos ab ell y entre altres a Joseph Salvany sargento primer, y declara que 10 unich que dexaren molt mal era Maurici Touxini cabo de la sua mateixa compañia, marit de Paula Xaruba, y tan mal crehia moriria dins de pocas horas: Anton Teixido soldat presoné conduit en sa compañia declara 10 mateix.. .

54.- 1824 Gener. Dia vint y tres de Gener de mil vuit cents vint y quatre se dona sepultura, ... , despues de visurat per la Justicia a un home que se encontra cerca 10 Mas dit del Pages, terme y bosch del Real Monastir de Poblet, y se porta en esta vila per no poder habitar en dit Monastir 10s monjos per averlo imposibilitat 10s constitucionals 10 any antecedent.

55.- 1824 Gener. Dia 24: morí de edat de 40 en la vila de Mirabueno, tres horas de Siguenza, Jaume Virgili y Cunillera, soldat realista de la divisio de Besserres, marit de Maria Xaruba.

56.- 1824 Juliol. Dia deu Juri01 de mil vuit cents vint y quatre morf de edat de divuit anys, noble y gloriosament en defensa del Altar y del Trono, en camp de Batalla, Agustí Boquer i Benet, soldat de la segona compañia de la divisio de D. Francisco Badal, marit de Paula Carreras.

57.- 1824 Novembre. Dia vint y vuit Novembre de mil vuit cents vint y quatre se me avisa a mi 10 abaix escrit Rector que al matf del mateix dia al que serian las nou y mitja encontra la Justicia un home mort al carrer de la carretera de Poblet en esta vila de Espluga de Francolf, qual home segons relacio de la mateixa Justicia no se sab qui es y a requeriment de la mateixa se li dona sepultura Yglesiastica.

58.- 1825 Setembre. Vuy dia dinou Setembre 1825 a les tres y tres quarts de la tarde me dona avis de part de la Justicia 10 Sr Dr D Joseph Torrent y de Oliva, que 10 dia antecedent a cosa de las set del vespre se encontra mort de mort violenta en la mateixa vila y en la casa de sa habitacio Pau Rossell.

59.- 1826 Maig. Dia setse de Maig mil vuit cents vint y sis a cosa de les set del mati en 10 hort de Joseph Pages partida de horta del disapte terme de esta parroquia y vila de Espluga de Francolf se encuentra mort Joseph Panades, moline, marit de Civina Vidal; repara mort de mort violenta y se enterra al endema en 10 fossar comú de la mateixa despues de las diligencias del Tribunal.

60.- 1827 Maig. Dia 7 Maig 1827 a las nou del mati se encontra mort en un pou tocant 2 la iglesia Macia Vernet i Llobera de edat de alguns seixanta set anys.

61. - 1.827 Desembre. Dia 23 en la masia moli dit den Guasch ... encontraren mort en un cup segons se vejé del baf del mateix cup, en que havia brisa ja premsada a Gabriel Ferrate y Casanovas fadrí de alguns 16 anys. 62.- 1828 Novembre, Dia 28 trobaren cremada y casi morta en 10 foch de sa casa, y mori luego a Teresa de Batlle y Andreu; muller de Joseph Nadal.

63.- 1828 Novembre. Dia vint y vuit de Novembre de mil vuit cents vint y vuit morí noble y gloriosament en defensa de la Religi6 Catholica y del Rey Dn Fernando sete (que Deu guarde), Francisco Lafita, Sargento segon de la Primera compadia del segon Batallo del Señor Mariscal de camp Dn Francisco Badals; en 10 ataque de Biosca que manava 10 Sr Bar6 de Eroles contra las tropas constitucionals, marit de Maria Espasa, fill llegitim y natural de Onofre Lafita, mestre de cases, y de Josepha Siscart, conjuges vivint, de la Espluga de Francolí.

64.- 1830 Octubre. Dia dos de Octubre, a las onze del mati se encontra mort en la basa del moli de farina dit 10 moli de Poca a Joseph Marti y Vila, moliner en 10 dit molí, 53 anys.

65.- 1835 Novembre. Dia vuit de Novembre de mil vuit cents trenta sinch cerca 10 Pont de la Fusta terme y Parroquia de Montblanch mori de mort violenta Joseph Bonet i Montserrat, de edad de vint y tres anys, marit de Monica Calbet,.., y 10 endema fou sepultat,.., en Montblanch, tot 10 que me consta per relacio de varios testimonis que veigeren son cadaver, se allarga la present en esta Parroquia per no trobarse escrita en la Parroquia de Montblanch.

66.- 1835 Novembre. Dia 9 mori de desgracia Anton Majoral fadrí pages de edad de quaranta sich anys, fill de altre Anton y de Maria Canti, tots de esta vila ... fou sepultat per disposicio de la justicia civil en la fosa de la mateixa.

67.- 1835 Novembre. Dia 20 mori de desgracia Francisco Farran pages de esta vila, 56 anys; marit de Tomasa Vilella, fill de Anton y de Rosa Olive, y 10 endema per disposicio ...

68.- 1835 Novembre. Dia 26 se troba mort de desgracia Ramon Pamias, fusté, natural y vehi de Vimbodí marit de Teresa Cañellas, fill de Ramon y de Magdalena Ferrer, 10 mateix dia per disposicio ...

69.- 1835 Juliol. Dia 29 juri01 1835 en 10 Bosch del Real Monastir de Poblet se troba mort Josep Pages y Panades natural de esta vila de edad de cinquanta nou anys marit de Teresa Martf, y 10 mateix dia, per disposicio de la Justicia civil fou enterrat en 10 fosar ahont se acostuman a enterrar 10s seculars de dit RI. Monas tir.

70.- 1835 Agost. Dia setse de agost de mil vuit cents trenta sich, cerca 10 mas del Chup, terme y Parroquia de esta Vila se troba mort un home que se digue ser de Vimbodi sens poder averiguarse de cert fou enterrat per disposicio de la Justicia. Nota. Se ,ha averiguat que 10 home espresat en 10 antecedent obit era Francisco Vallverdú, marit de Francisca Caixal, fill de Joseph y de Susana Pamies de Vimbodi.

71.- 1835 Agost. Dia vint y quatre de agost mil vuit cents trenta sinch en la Partida de las Planas terme de esta Vila mori de un tiro al temps de passar las tropas Francesas vingudas per defensa de la Reyna N.S. Josep Maré Paiges natural de esta vila cabo que era de las tropas rebeldes y era de edad de vint y vuit anys, marit de Francisca Roig y fill de Bernat Maré y de Theresa Poca y 10 mateix dia fou sepultat per disposicio de la Justicia civil.

72.- 1835 Agost. Dia vint y quatre de agost de mil vuit cents trenta sinch mori de una ferida mortal rebuda de un tiro disparat del Castell de esta Vila per 10s Miquelets que en ella estan de guarnicio al temps de entrar per 10s carres las tropas de 10s rebeldes Anton Escoté Soldat de ditas tropas natural de la mateixa, de edad vint y set anys, marit de Maria Canti, fill de Anton Escote y de Paula Grasas ... per disposicio de la Justicia civil fou sepultat ...

73.- 1835 Agost. Dia vint y quatre de Agost de mil vuit cents trenta y sinch. En la Plaza maij6 de esta Vila mori de un tiro disparat del Castell de esta Vila per 10s Miquelets que en ella estavan de guarnicio al temps de entrar las tropas dels rebeldes, Joseph Pin6s y Parra, Soldat de ditas tropas.

74.- 1835 Agost. Dia catorze de Agost de mil vuit cents trenta sinch en la partida dels Diumenges terme de esta Vila se troba mort Joseph Vidal y Marti, fadrí pages de esta Vila, de edad de vint y un any.

75.- 1835 Desembre. Dia tretze de Desembre de 1835 no rebé 10 Sagrament de 10 Viatich per impediment del bomit de sanch, mori de un tiro de fusell, Marti Guasch, estudiant, de edad de vint y un any, fill de Jaume y de Antonia Puja1 .

76.- 1836 Gener. Dia 8 gener 1836 mori de unas feridas rebudas 10 dia antes Mariano Civid y Torres, pages de esta Vila, de edad de vint y dos anys, marit de Maria Carreras.

77.- 1836 Febrer. Dia vint y tres de Febrer de mil vuit cents trenta sis en 10 terme de esta Vila a la tarde fou mort per las tropas del Batall6 Saboya, Pere Rosell y Garlandi de edad de cuaranta dos anys, soldat carlista al mando de D. Agusti Cendrbs, natural del terme de Lilla.

78.- 1836 Febrer. Dia 23 ... a la tarde fou mort per las tropas del Batall6 Saboya, Pau Robusté, soldat Carlista del mando de D. Agusti Cendr6s, de edad de trenta sinch anys natural de Vilavert, marit de Magdalena Albareda.

79. - 1836 Maig. Maig de 1836 mori de mort violenta Cosme Palau i ~rko,pages del Albi, marit de Antonia Gay6 .

80.- 1836 Juny. Dia 30 de juny 1836 a la nit mori de mort violenta Pau Poca pages de esta marit de Maria Ferre, fill de Miquel y de Maria Anna Martí. 81.- 1836 Agost. Dia 16 agost 1836 a las 10 de la nit mori de una ferida rebuda la mateixa tarde Abdon Gine de edad de setze anys, fill de Pau Gine pages y de Maria Grasas conjuges de esta y 10 endema per disposicio de la justicia civil fou sepultat en 10 fosa de la mateixa.

82.- 1836 Agost. Mori de mort violenta un home com de uns trenta dos anys de edad, barbaserrat, estatura regular que se digue ser de Menarguen, sens poderse averiguar 10 nom, 10 dia seguent fou sepultat en 10 fosa de la mateixa per disposicio de la justicia civil.

83.- 1836 Setembre. Dia dotze de Setembre de 1836 en 10 terme del R1. Monastir de Poblet mori de mort violenta un home com de uns vint y dos anys de edad, estatura alta anomenat Antonio, 10 qual parlava 10 idioma castella, no ha pogut averiguarse son apellido y naturalesa ...

84.- 1836 Setembre. Dia tretze de setembre 1836 en 10 terme de esta Vila sobre las nou del mati mori de mort violenta Joseph Llort, de esta Vila, fadri fill de Gabriel y de Coloma Farran no rebe Sagrament algun y 10 mateix dia fou sepultat.

85.- 1836 Setembre. Dia tretze de setembre ... sobre las nou del mati mori de edad de vint anys y de mort violenta Francisco Guasch fadrí de esta Vila fill de Joseph y de Rosa Rosell conjuges de esta.

86.- 1836 Octubre. 5 octubre 1836: a las onse de la nit mori de edad de trenta sich anys, y de resultas de una ferida Miquel Sans y Ingles pages de esta Vila.

87.- 1836 Novembre. 1 novembre: sobre las cuatre de la tarde mori de mort violenta Domingo Sans y Espasa pages de esta Vila, de edad de cuaranta cuatre anys.

88.- 1836 Novembre. 1 novembre: a las cuatre de la tarde mori de mort violenta un home inconegut com de uns divuit anys de edad, estatura regular que se digue ser de Vilanova de Prades. 89.- 1836 Novembre. Dia vint y dos de Novembre de mil vuit cents trenta sis en la partida dita 10 Coll vell terme de esta Vila se troba mort de mort violenta un home de edad com uns trenta sinch anys, barbacerrat, estatura alta que se digue ser de Nalech.

90.- 1836 Novembre. Dia 22 ..... : se troba mort de mort violenta un home de edad com de uns vint y dos anys, estatura regular.

91.- 1836 Desembre. Dia quinze de Desembre ... sobre las cuatre de la tarde mori de mort violenta Francisco Roig y Pere, pages de esta Vila, de edat de vint y nou anys.

92.- 1836 Desembre. Dia quinze ... sobre las cuatre de la tarde morf de mort violenta Llorens Oliva, pages de esta Vila de edad de trenta anys, marit de Raymunda Casanovas.

93.- 1836 Desembre. Dia quinze ... a les cuatre de la tarde morf de mort violenta Joan Baptista Salas, fadrí nunci de Montblanch.

94.- 1836 Desembre. Dia vint y nou de Desembre de mil vuit cents trenta sis . . . sobre las tres de la tarde morf de mort violenta Cayetano Capdevila y Ditlla, fadrí pages de esta Vila de edad de uns divuit anys.

95.- 1836 Desembre. Dia vint de Desembre de mil vuit dents trenta sis morí al terme de Castelldasens, Bisbat de Lleida, y de resultats de una accio tinguda contra las tropas constitucionals, Manuel Anguera y Fonts, natural de esta vila voluntari carlista del Batall6 de D. Agustí Cendrbs de edad de trenta anys, marit de Magdalena Roig. Son cadaver fou sepultat en 10 cementiri de Castelldasens segons relacio del Rnt. D. Francisco Gomis, Cura parroco de dita Parroquia; consta sa mort segons declaracio de Pau Feliu y Jaume Marsal, 10s dos de esta Vila, y voluntaris del mateix Batall6, 10s que confesaren have vist mort en las inmediacions del citat Poble de Castelldasens al relatat Manuel Anguera de tot 10 que dono fe jo. 96.- 1837 Maig. Dia 26 de Maig de 1837 ... morf de mort violenta Jaume Miquel y Folch, fadrí, de edad de vint y sinch anys natural de esta Vila.

97.- 1837 Agost. Dia vint y sinch de Agost de mil vuit cents trenta set: sobre las sinch de la tarde fou asesinat en 10 mateix treball per alguns Miquelets (segons se digue de Vimbodi) Pau Llorach y Vidal, pages de esta Vila, de edad de vint y un any, marit de Francisca Civid.

98.- 1837 Setembre. Dia setse de Setembre a la divisi6 del terme del R1 Monastir de Poblet y esta Vila se troba mort un home de estatura alta, 10 cua1 se ignora qui es.

99.- 1837 Octubre. Dia sis de Octubre de mil vuit cents trenta set a la coma dels Albans terme de esta Vila, a las cuatre de la tarde fou mort per las tropas nacionals Feliu Majoral y Virgili de edat de vint y sinch anys, Voluntari Carlista del Batall6 numero setse.

100.- 1837 Octubre. Dia vint y set de Octubre 1837 en 10 barranch de la hermita de esta Vila a las cuatre de la tarde fou mort per las tropas nacionals Andreu Casanovas y Guasch, voluntari carlista del Batall6 numero setse, de trenta cuatre anys, natural de esta Vila.

101.- 1837 Octubre. Dia 27 ... en 10 barranch ... : sobre las cuatre de la tarde fou mort per las tropas nacionals Anton Farran y Vilella, voluntari carlista del Batall6 numero setse, de edad de trenta un anys, natural de esta Vila.

102.- 1837 Novembre. Anton Bernat, pages de esta Vila, 45 anys, marit de Tecla Gili, fill de Joan y de Maria Civid, per haver mort de una caiguda que1 priva dels sentits.

103. - 1837 Desembre. Dia dinou de Desembre 1837 en 10 Comella dit de las Fargas terme del Real Monastir de Poblet, fou mort Joseph Nuet y Llort, natural de esta Vila, voluntari carlista de Batall6 numero setse, de edad de trenta anys.

104.- 1838 Maig. Dia nou de Maig de 1838 a las dotze de la nit mori de edad de vint y sinch anys Baltasar Vidal y Amig6, voluntari Carlista del Batall6 numero setse, natural de esta Vila. Rebe antes 10 sagrament de la Extremaunci6 tan solament, per haver mort de una ferida al cap, que1 priva dels sentit.

105.- 1838 Maig. Dia dotze de Maig ... : a las onse del dia fou pasat per les armes per una partida de carlistas del Batall6 de Guias del Camp de Tarragona, Joan Pons y Domingo, voluntari Carlista, desert6 del Batall6 numero setse, de edad de vint y dos anys, fadrí.

106.- 1838 Maig. Dia catorze de Maig de 1838 al peu de la costa que va a Prades, terme del RI. Monastir de Poblet, se troba mort un home, 10 cua1 havia mort de mort violenta, era de estatura regular.

107.- 1838 Setembre. Dia set de Setembre 1838 a las tres de la tarde fou mort per 10s voluntaris nacionals de la guarnici6 del fort de Montblanch, Joan Vernet y Carreras, de esta vila, voluntari del Batall6 carlista numero setse.

108.- 1838 Setembre. Dia deu de Setembre ... : se troba mort de mort violenta Ramon Odena y 011~5, pages del Poble de Vilavert, de edad de sincuanta sinch anys, marit de Francisca Folch.

109.- 1838 Octubre. Dia 25 de Octubre ... sobre las nou del mati fou mort per 10s nacionals del destacament de Montblanch, Joaquim Montserrat y Torres, natural de esta Vila, sargento segon de la tercera compañia del Batall6 numero quinse de aquest Principat, de edad de trenta cuatre anys, marit de Teresa Puig.

110.- 1839 Gener. Dia vuit de Janer de mil vuit cents trentanou en esta vila, a las cuatre de la tarde fou pasat per les armes Joseph Pallerols y Papiol, voluntari carlista desertor del Batall6 numero tretze de la Compadia de Casadors, fadrí natural de Alcover.

111.- 1839 Gener. Dia vuit ... , fou pasat per les armes Joan Barbara, fadrí natural del Albiol desertor de la quinta compañia del Batall6 carlista numero quinze.

112.- 1839 Marc. Dia diset de Mars de mil vuitcents trentanou mori en las rocas de la Font Maj6, terme y Parroquia de esta Vila, sobre la una de la tarde fou mort per 10s Miquelets de Vimbodí un home com de uns divuit anys anomenat Anton que se digue ser de Montblanch 10 cua1 era voluntari carlista.

113.- 1839 Juny. a las vuit del mati morí de una caiguda Teresa Borges y Cantí, donsella de edat vint anys, devant la masia del Simon.

114.- 1839 Juny. Dia 26 a la tarde mori ofegat Joseph Termens y Odena, pages de esta, de edad de setanta dos anys.

115.- 1839 Octubre. Dia vint y dos de Octubre 1839 en partida del coll vell terme y Parroquia de esta Vila se troba mort de mort violenta un home com de uns sincuanta anys de edad, cara llarga, cabells grisos, 10 cua1 se digué ser del Senan pero sens poderse averiguar qui era, y 10 mateix dia per disposicio de la Justicia civil fou sepultat en 10 fosa comu de la present Vila.

116.- 1839 Novembre. Novembre de mil vuit cents trenta nou, en un carrer de esta Vila de la Espluga de Francoli se troba morta de mort violenta Maria Majoral y Vilella, donzella edad de trenta anys.

117.- 1839 Novembre. Novembre 1839, en un carrer de esta Vila se troba morta de mort violenta Magdalena Calbet y Mirolla, donzella edad de divuit anys.

118.- 1839 Desembre. Dia vuit de Desembre 1839 estan de centinela fou mort per sos enemichs (violentament) Joan Casas y Batet, voluntari Realista de la primera Compañia del Batall6 R1 de Barna. número 13, y viudo que era de Magdalena Serra, oriundo de la vila de Montblanch.

119.- 1840 Gener. Dia vint y hu de Janer de mil vuit cents cuaranta, al peu del bosch terme y Parroquia de esta Vila sobre las tres de la tarde fou mort per sos enemichs, Pau Badia y Bertran, natural de esta, y nacional de la compañia de Montblanch de edad de trentados anys, marit de Rosa Poca.

120.- 1840 Gener. Dia vint y hu de Janer 1840 ... : sobre las tres de la tarde fou mort per sos enemichs D. Joseph Boada y Gardela, Administrador de Correus de aquesta Vila, y Subtinen de nacionals agregat a la compañia de Montblanch, de edad de uns trenta dos anys, marit de Dña Antonia Llado.

121.- 1840 Marc. Dia vint y sinch de Mars 1840, en 10 terme del RI. Monastir de Poblet fou mort per 10s nacionals de Vimbodi Jaume Bou y Vendrell, voluntari carlista natural de la present Vila de edad de uns vint anys.

122.- 1840 Maig. Dia vint y sis Maig 1840, en la basa del moli del Jan, terme y Parroquia de esta vila: a dos cuarts de tres de la tarde, mori ofegat Cristofol Esplugas y Martorell, fadrf de 15 anys, nat de la Espluga Calba.

123.- 1840 Maig. Dia 29 de Maig 1840 en la carretera de Lleida cerca 10 hostal dit de Carlets terme de la present Vila, fou mort per 10s Miquelets de Vimbodi, Pau Roig y Pere, pages de esta Vila.

124.- 1840 Juny. Dia setze de Juny 1840: en la font dita del Roca se troba mort un home que se digue ser Joan Jornet del Poble de Sanan.

125.- 1840 Juliol. Dia 15 en la torre dita del Pau Anguera, terme de esta vila se trobaren morts dos homens 10s cuals se ignora qui son. 126.- 1840 Setembre. Dia vint de Setembre 1840 en esta Vila, sobre las dos de la tarde fou mort per 10s nacionals de esta, y sens deixarli rebrer ningun Sagrament, Francisco Anguera y Guasch, pages de esta, de edat de vint y set anys.

127.- 1841 Febrer. Dia dinou Febrer en esta vila ... : a las sinch del mati mori de una caiguda Joseph Anton Guasch y Virgili, pages de esta Vila, marit de Maria Salvany, de edad que era de 63 anys.

128.- 1841 Juny. Dia 14 en la basa dita del Pau Anguera sobre las cuatre de la tarde se ofega Maria Roig y Escoda de 37 anys, viuda de Francisco Roig.

129.- 1841 Juny. Dia 30 ... : a las vuit del mati mori, de edad de uns vuitanta anys de resultas de una caiguda rebuda una hora antes 10 Rt. P. Fr. Esteve Granell, monjo Sacerdot del RI. Monestir de Nostra Sra. de Poblet, natural de Vilaseca.

130.- 1842 Maig. Dia catorse de Maig 1842 cerca 10 moli dit de Poca e inmediat a la carretera que va a Montblanch, terme y Parroquia de la present Vila en la tarde se troba mort, de mort violenta un home incognit, 10 cua1 era de edad com de uns cuaranta sinch anys, de estatura regular, cabell ros y algo gris, cara afable barba poblada, anaba vestit amb gech de setse, hermilla de vellut blau, samarreta de cot6, camisa blanca, calsas y faixa de cot6 blau, ab un cals6 en la cama esquerra, y un mocad6 lligat en la dreta y espardeñas; y 10 dia setse del mateix mes per disposicio de la justícia civil fou sepultat en 10 fosa comú de la mateixa Parroquia. NOTA: Segons ofici que ab fecha de vint y quatre de Juliol me pasa 10 Sor. Jutge de primera instancia de Montblanch era Pere Joan Casas, anomenat 10 marchan de Valls.

131.- 1842 Agost. Dia 31 Agost 1842 en la plasa dita den Canos de esta Vila, sobre las dos de la tarde morf de resultas de unas feridas rebudas poch antes Rosa Viñas de edad de uns trenta anys, natural de esta Vila, muller de Joseph Viñas, filla de Joseph Bonet, pages, y de Josepha Robusté; y 10 endema per diposicio de la justicia civil fou sepultada en 10 fosa de la mateixa.

132.- 1844 Setembre. Dia 29 Setembre 1844 mori de mort violenta Joan Teres, pages, de edad de 32 anys, marit de Maria Clanxet, fill de Joseph Terés y de Maria Callau, tots de esta Vila: no tingue temps de rebrer Sagrament algun y . . .

133.- 1844 Novembre. Dia primer de Novembre 1844 en la partida dita 10 Reguer terme de esta Vila, sobre las 10 del mati fou mort per 10s mosos de Escuadra del destacament de la mateixa Joseph Bernat, fadrf, pages de edad de uns divuit anys.

134.- 1844 Novembre. Dia primer de Novembre 1844 fou mort per 10s mosos de Escuadra del destacament de la mateixa Jaume Bernat, fadri, pages de edad de uns vint y dos anys ... Era germ2t de l'anterior.

135.- 1845 Novembre. Civid, 75 anys, pages viudo, se troba mort dins 10 cup.

136.- 1846 Febrer. Dia setse de Febrer 1846 al mas dit del Calbet, ... ,fou mort per 10s mosos de la escuadra Joseph Benet y Miquel, pages de esta Vila de edad de uns trenta dos anys.

137.- 1846 Febrer. Dia setse de Febrer 1846, ... ,fou mort per 10s mosos de la escuadra de Cataluña Anton Anguera y Guasch, pages de esta vila de edad de un trenta vuit anys, marit de Maria Calbet.

138.- 1847 Juliol. Dia 15 de Juliol 1847. En esta Vila, en 10 carrer dit de la carretera, sobre dos quarts de nou del vespre, morf de mort violenta y de edat de vint y vuit anys y mitg, Joseph Miquel y Franques, pages de esta Vila, marit de Francisca Anguera.

139.- 1848 Febrer. Dia dos de Febrer 1848 en esta Vila sobre dos cuarts de deu de la nit mori de mort violenta y sens tenir temps de rebrer ningun Sagrament Pau Callau y Anguera, fadri pages. 140.- 1848 Agost. Dia primer de Agost en esta vila ... a las onse y mitja del dia frente al portal de la font mori oprimit per 10 carro que manava Ramon Viñas, fadrí carreter natural de Montblanch de edad de diset anys, fill de altre Ramon Viñas y de Agustina Masalles conjuges de la mateixa vila de Montblanch.

141.- 1848 Novembre-Desembre. NOTA. En virtud de 10 mandado por el muy Iltre Sor. Vicro. GI. de Tarragona ... se extiende la partida de óbito siguiente: En cierto dia de 10s que corrieron desde primer0 de Noviembre, hasta el veinticinco de Diciembre de mil ochocientos cuarentiocho, en acci6n de guerra habida en la inmediaciones de Piera, muri6 José Montserrat y Iglesias, labrador, soltero de ventidos años de edad, oriundo de la Espluga.

142.- 1851 Desembre. Dia set de Desembre 1851 ... : sobre las sinch de la tarde fou mort violentament Agustí Cantf y Calbet, pages, de edad de cuaranta vuit anys, marit de Maria Domingo.

143.- 1853 Gener. Dia nou de Gener de 1853: Martí Martí y Roig, marit de Magdalena Farran, 10 mataren 10s mosos de Escuadra a una hora de distancia de esta Vila a la part del bosch segons la relacio que sem ha donat a mi 10 infrascrit Rector.

144.- 1853 Gener. Dia 9 ... Joseph Sales y Vila, del Poble de Vallclara, 10 mataren 10s mosos de Escuadra a una hora de distancia de esta vila a la part del bosch. . .

145.- 1854 Desembre. Dia 13 per disposicib de la Justicia civil se ha donat sepultura eclesiastica al cadaver de Francisco Mir6, viudo en primeras nupcias de Maria Guasch, en segonas de Francisca Duran, fill de Victoria Mir6 y de Maria Rossell, conjuges, morf en desgracia ofegat en la bassa del moli de la Vila.

146.- 1856 Abril. Dia 8 ... en esta vila ... morf de desgracia oprimit de un carro, edad de 23 anys, Joseph Montserrat y Debat, solter, de la present. 147.- 1857 Agost. Dia tretse de Agost de mil vuit cents cincuanta set, per disposicio de la justicia civil se ha donat sepultura eclesiastica al cadaver de Joseph Miquel y Folch, marit de Josepha Virgili,... segons a mi infrascrit donada fou mort violentament a set quarts de hora de esta vila en la part dita 10 Ragué.

148.- Per mandat del Sr. Vicari de Tarragona s'adjunten dues notes:

En 10 mes de Abril de mil vuit cents vint y tres en 10 Hospital de la present Vila de la Espluga de Francolf, Arquebisbat de Tarragona, morf de mort violenta Andreu Bonet y Queral, fadrf de Valls de vint y sinch anys de edad, conegut per 10 apodo Falet, de ofici traginer y negociant de blat.

149. - En cert dia del any mil vuit cents trenta set al de mil vuit cents trenta nou morf de mort violenta en 10 terme de la Espluga de Francolf y pun anomenat dresera de Prades, Joseph Vernet y Vidal (a) Caga Fret, oriundo de la present vila de la Espluga de Francolf, marit de Teresa Odena.

150.- 1859 Desembre. Dia 26 ... morf de desgracia quedant cremada Maria Civit y Trullols, muller de Salvador Farran, tots pagesos de la present Vila.

151.- 1860 Febrer. Dia vint y set de Febrer de mil vuit cent seixanta. A dos quarts de vuit del vespre, morf de mort violenta Sebastia Llauradb y Martf, solter de vint y tres anys de edat, de ofici carreté.

152.- 1860 Agost. dia set de Agost de mil vuit cents seixanta ... morf de mort violenta Joan Ximenes, xollador y negociant de animals, de vint y vuit anys de edat, marit de Magdalena Ximenes, fill de Francisco Ximenes y de Francisca Ximenes y Ximenes.

153.- 1860 Desembre. Dia 9, mori de desgracia per haverse arruinat part de sa casa Magf Morat6 y Amig6, pages, de 44 anys marit de Maria Serret, de Picamoixons. 154.- 1860 Desembre. Dia ..... morí de desgracia per haverse arruinat part de sa casa Maria Serret de uns trenta nou anys, oriunda de Picamoixons muller de Magí Mora t6.

155.- 1861 Setembre. Beneta Torres y Torrent muller de Anton Borjas, pagés de 50 anys, morf de un accident y cayguda. (No pogué confessar ni viaticar per faltarli la paraula) .

156.- 1862 Novembre. Ramon Olle, marit de Margarida Ferre, fill de Ramon y Francisca Vallverdú, mori de una cayguda .

157.- 1862 Novembre. A la tarde del dia deu de Novembre de mil vuit cents seixanta dos: En la partida dita del mas den Simon, morf de ma homicida Joseph Olivart y Serra, pastor de ovellas, de trenta dos anys de edat, oriundo de la Guardia dels Prats, marit de Maria Saperas. Al dia dotze havent precedit Ofici del Sor Alcalde se dona sepultura a son cadaver en 10 fosa de la present Parroquia ...

158.- 1863 Juliol. Dia primé de Juri01 en 10 cami dit punta de bou a las tres de la tarde, caigué de cavall y mori Florentina, de 60 anys, muller de Jaume Angles, pages, 10s dos de Prades, filla de Ambr6s Martorell y de Maria Montserrat, conjuges, que foren també de Prades.

159.- 1863 Agost. Dia vuit de Agost de mil vuit cents seixante tres en 10 terme de Espluga de Francolí, en 10 hostal dit del Pi, sens haver donat lloch a la recepci6 de Sagraments, mori de riñas Andreu Girona y Cereñana, fadrí, pages de quinze anys de edad oriundo de la Selva ... Al dia deu del mateix, despues de feta la Autopsia se dona sepultura eglesiastica.

160. - 1864 Juny. Dia 27 en 10s treballs del ferrocarril de esta vila morí de desgracia, Joseph Canela y Farran, pagés de 25 anys, oriundo del Pla y vehi de Picamoixons, marit de Francisca Cartaña. 161. - 1864 Juny. Dia 29: En 10 Hospital morí de resultas de feridas rebudas en un despeñadero en 10s treballs del ferrocarril, Joseph Semisa y Jove, pages de 35 anys, oriundo de Garcia, Bisbat de Tortosa, marit de Rosalia Escoda.

162.- 1864 Setembre. 22 de Setembre, de resultas de una caiguda de un arbre morí Macia Llorach y Vidal, pages de 66 anys, marit en terceras nupcias de Doloras Civit, en segonas de Magdalena Mico, y en primeras de Raymunda Borjes. No dona lloch a la recepcio de Sagrament per haver mort al acte de haver caigut.

163.- 1867 Octubre. Dia 22: Cay6 en un lugar y muri6 Victoria Muncusf y Carnicé, 60 años, mujer en segundas nupcias de Pablo Salas de la presente villa, y en primeras de Pedro Nuet.

164.- 1867 Desembre. Dia seis de Diciembre 1867: En el termino de esta Villa en la partida de la bala den polonia, de la general del Regue, en la particion de las tierras de Manuel Vidal y de Francisco Majoral, a las once de la mañana se ha116 muerto José Gené y Artigas de 58 años de edad, oriundo de Nulles y vecino de esta parroquia, viudo de Antonia Ramon.

165.- 1868 Octubre. Antonio Miró y Casanovas 38 anys, casat, muri6 de muerte violenta. Era marit de Rosa Civit.

166.- 1872 Gener. En la noche del doce al trece de Enero de 1872 muri6 asesinado y robado José Ignacio Fabregat y Florensa a la edad de 79 años, marido en segundas nupcias de Teresa Nadal de Vimbodí, y en primeras de Maria Sans.

167.- 1872 Gener. En la noche ... muri6 asesinada y robada Teresa Nadal y Rubio, a la edad de cuarenta y cinco años, poca diferencia, mujer de Jose Ignacio Fabregat.

168.- 1872 Juliol. Dia 10 ... muri6 por haberse suicidado, disparandose un tiro de pistola en la cabeza Jose Fabregat y Tort, labrador de unos cuarenta y cinco aiios de edad, natural de Pasanant y vecino de la presente, marido de Josefa Calbet e Ingles. No recibi6 ninghn Sacramento por haber muerto al momento de perpetrar el crimen. Dos dias después por disposición de Sr. Juez y Superior Eclesiaastico se enterro su cadaver en un lugar contigu0 al cementeri0 y destinado para 10s casos dudosos.

169.- 1872 Juliol. Dia 10 ... ha muerto de desgracia, por haberle un sujeto disparado al pecho un tiro de escopeta media hora antes de morir, Jose Rosellb y Pedrol, molinero, marido en segundas nupcias de Maria Roig de la presente y en primeras de Antonia Panades, natural de Montblanch y vecino de la presente.

170.- 1873 Febrer. Dia 6 ... a las 8 del anochecer, en la lucha o refriega que sostuvieron 10s carlistas al entrar en esta Villa con 10s liberales de la misma, murio el legitimista Juan Llauradb y Arb6s soldado del Ejercito de Don Carlos, natural de esta misma villa, marido de Antonia Farran ... muri6 a la edad de 40 años; no pudo recibir 10s Sacramentos por ser instantánea su muerte a resultas de un tiro que recibi6 en la frente.

171.- 1873 Juny. Dia cuatro ... en esta villa ... , a las ocho del anochecer, muri6 sin poder recibir 10s Stos. Sacramentos, durante la lucha que sostuvieron 10s carlistas contra 10s republicanos de esta villa, el liberal Domingo Garrell y Torrents, labrador, marido de Maria Rull, de edad de cuarenta y cinco años, hijo de Pedro y Rosa, consortes difuntos y todos de la presente villa.

172. - Dia cuatro ... del anochecer, al entrar en esta villa 10s Carlistas durante la refriega sostenida contra 10s republicanos de esta villa, muri6 el liberal Ramon Vernet y Serret, labrador de edad 49 años, natural y vecino de esta villa, marido de Maria Bota, hijo de 10s difuntos de esta villa Magin y Magdalena de Montblanch. 173. - Dia cinco de Junio ... a la una de la madrugada durante la lucha que sostuvieron 10s carlistas contra 10s republicanos en esta villa, muri6 el liberal Jaime Vila y Sans, de edad de 68 años, labrador de esta villa, marido de Maria Torruella de Montblanch.

174.- 1873 Juny. Dia seis ... se ha116 muerto violentamente en el sitio y partida de la Masieta, el joven Antonio Esteve y Pages, soltero, labrador, de edad de 20 años, natural y vecino de esta misma villa.

175.- 1873 Juliol. Dia 30 ... a la una y media de la tarde, por mano alevosa fue asesinado Francisco Rull, labrador, soltero de 32 años de edad, hijo de José Rull y de Paula Casanovas, todos de la presente villa.

176.- 1873 Juny. Dia 21 ... a las nueve y media de la noche fue muerto de un disparo de arma de fuego, José Mir6, labrador de unos 50 años de edad, marido de Maria Salesas, esta de Puigpelat, hijo de José Mir6 y Prats y de Maria Francisca Cornet de la presente villa.

177.- 1873 Juliol. Dia 7 ... a las cuatro de la madrugada ha sido pasado por las armas del exercito carlista José Vidal de veinte y cinco años marido de Maria Calbet, hijo de José, viviente y de Magdalena Rull, difunta, todos de la presente villa.

178.- 1873 Juliol. Dia 11 ... en el cementeri0 de esta parroquia de ... por disposici6n de la justicia civil se ha dado sepultura eglesiastica al cadaver de un joven de unos veinte y dos a veinte y cuatro años; segun indicios procedente de las filas carlistas, que habiendo sido sorprendidos por las tropas republicanas en el termino de Fulleda, y fatigado de correr, muri6 esficciado en el termino de la presente Villa en la partida llamada las Fontanellas. Por datos fidedignos se sabe de positivo que se llamaba D. Constantino Ponce de Le6n, y que realmente pertenecia a las filas carlistas. Habia estudiado medicina y era oriundo de Albacete.

179.- 1875 Juliol. Dia 24 ... Se calcula serian las dos menos cuarto cuando José Cantí de sesenta y cuatro años de edad, hijo de Francisco de -Asfs Cantí y de Josefa Fabregas, despues de haber asesinado a su mujer, se suicidb con un pistoletazo en la boca y en el mismo dia hecha la autopsia la justicia civil cuydo de sepul tar su cadaver.

180. - Dia ... a la una y media de la madrugada José Canti en su propia habitacibn asesin6 a su propia mujer Josefa Farran, de unos cincuenta y cuatro años de edad, hija de Francisco Farran y Olivé y de Tomasa Vilella y Serra esta vivint y aquel difunto, todos de la presente villa; y en el mismo dia hecha la autopsia la justicia civil trajo su cadaver en el cementeri0 de esta parroquia donde fue sepultado.

181.- 1875 Setembre. Muri6 de desgracia Fernando Olivé, labrador, soltero de 18 años, hijo de Pablo, propietario, y de Raymunda Rosell.

182.- 1875 Setembre. Dia 7 ... a las tres y media de la madrugada , muri6 de una herida de bala recibida en las inmediaciones de esta villa Manuel Arrufat y Sancho, soldado carlista del Cuarto Batallon de la 2a. Brigada de la 2a. Divisi6n del RI. Exercito de Cataluña, de unos veinte y dos años oriundo de Horta Obispado de Tortosa. No se pudo Viaticar por haber entrado en delirio.

183.- 1876 Agost. Muri6 de una caida Teresa Sole, muger de Pablo Civit, 58 años, hija del Sr Pedro Solé, veterinario.

184.- 1876 Octubre. Dia, o sea en la noche del cuatro al cinco de Octubre ... Ramon Capdevila, labrador, de 50 años de edad, marido de Paula Calbet, hijo de 10s consortes Francico y Rosa Borges, movido de un fuerte desvario, se march6 de casa y cay6 6 se tir6 en una balsa en la que se ahog6.

185.- 1879 Agost. Dia 24 ... muri6 de una caida por las escaleras, Maria Prats de unos 60 años, viuda de Jose Arb6s, hija de 10s consortes Jose y Teresa Roig, esta de Rocallaura. 186.- 1880 Maig. Dia 22 ... muri6 de desgracia (en una maquina) Ramon Llaurad6 y Farran, oriundo de Piera, marido de Antonia Pedro, esta de Barbara.

187.- 1881 Juliol. Vuy dia once de Julio 1881: en nuestra Yglesia parroquial se han celebrado 10s funerales de 3a. clase a Antonio Rull, que fué muerto por 10s carlistas en acci611 de guerra en las paredes de la villa de la Selva, siendo de unos trenta y tres años de edad.

188.- 1882 Setembre. Dia 24 ... muri6 de muerte violenta, a la edad de 61 años Buenaventura Borges y Nogués, labrador, consorte de Serafina Guasch.

189.- 1883 Setembre. Muri6 de muerte violenta a la edad de 42 años José Callau y Anguera, labrador, consorte de Dolores Bergada y Palau.

190.- 1884 Febrer. Dia 27 ... muri6 de desgracia, (se supone de una caida en una finca de su propiedad donde se encontr6 el cadaver,) Miguel Josa y Rossell, labrador, viudo de Maria Pages y Galceran.

191. - Dia 7 ... a la edad de 73 años (no se sabe como porque al anochecer del mismo dia se le encontrb cadaver en una finca de su propiedad), José Montserrat y Guasch, labrador, viudo de Josefa Llort y Rosich.

192.- 1885 Maig. A 10s once dias del mes de Mayo ... a la una de la tarde muri6 ahogado en un pozo del manso llamado Milmanda, parroquia de Vimbodf, donde se arroj6 el mismo, sin saber de seguro 10 que se hacfa pues de algunos dias venia padeciendo una enajenaci6n mental, José Josa y Bonet, labrador, soltero, de veinte y cuatro años .

193.- 1886 Agost. Dia 16 ... fue hallado el cadaver, en la plaza de la Iglesia, de Pablo Ingles y Casanovas, de edad 62 años, labrador, marido de Mariana Farran, muerto violentamente.

194.- 1890 Desembre. Dia 8 ... fue hallado el cadaver, en la balsa del molino del Jan, de José Olivé y Gili, labrador, casado con Teresa Call y Ferrant, y resultando de las informaciones al efecto tomadas, que al referido se le habian notado sfntomas de locura, se procedib a darle sepultura eclesiástica.

195.- 1893 Agost. Dia 30 ... muri6 ahogada Francisca Sales y Majoral, viuda de José Gili.

196.- 1897 Juny. Dia 20 ... encontr6se ahogada en una balsa Maria Morgades y Rosell, que según dictamen facultativo padecia una enagenaci6n mental, viuda de José Balcells.

197.- 1899 Agost. Dia 4 ... por disposici6n del Juez del Distrito de Montblanch fué conducido al cementeri0 de esta parroquia el cadaver de José Espina y Virgili, casado, vecino de la Riera, muerto de muerte violenta en una de las calles de esta villa. (1)

198.- 1899 Octubre. A las seis de la tarde del dia 26 Octubre 1899 falleci6 de muerte violenta Pablo Balcells y Amig6, de la presente, viudo en primeras nupcias de Francisca Monne y consorte en segundas de Teresa Arb6s y Sans.

(1) Vegeu ROCA i ARMENGOL, Jordi. "La mort del cobradortt. El Francoli, juny 1989. ALBATS

1.- 1739 Setembre. Simon Josa de edad de dos anys mort offegat en son onjub del mas dit Simon Martí.

2.- 1745 Marc. Joseph Anguera, de edad 11 mesos, fill de Francesch Anguera y de Candia Guasch, morf ofegat.

3.- 1746 Marc. 25. Cadaver albat March Civit de edad de 15 anys y deu mesos mort de desgracia per haver caygut al Paro1 calent del moli del oli la nit del dia 23 del dit mes y any.

4.- 1748 Juliol. Francesch Anguera y Dilla de 13 anys y 3 mesos ... ha mort ofegat al gorch dit en Tallavera.

5.- 1750 Novembre. Maria Cunillera, de edad de dos anys, filla de Joan Cunillera, moliner morta offegada al corrent de la Aygua de la baxada del moli dels frares.

6.- 1787 Novembre. Als sinch de Novembre de mil setcents vuytanta set morf ofegat en un cup sens poder rebrer ningun sagrament Domingo Anton Ramon Poca y Arb6s, parvulo de edad de tretze anys y deu mesos.

7.- 1808 Vidal, 10 anys, mori ofegat de aygua.

8.- 1811 Agost. Dia 5: mataren en 10 terme de dita Espluga, y a la partida dita la Argentera, a Joan Rius y Mestre de edad 11 anys, fill de Pau Rius, teixido de lli. 9.- 1814 Marc. Dia 1 ... morf de desgracia per haver10 apretat en una paret un carro Miquel Segué, de edad 11 anys, fill de altre Miquel Segué, carretero arriero, y de Francisca Galbi, naturals de Sezera de Arag6 partit del Carnis y Arcabisbat de Zaragoza ...

10.- 1827 Gener. Dia 21 ... mori de repente de una caiguda Francisca Farran y Casanovas de edad de 11 anys.

11.- 1836 Desembre. Dia 15 ... a las 4 de la tarde mori de mort violenta Ramon Capdevila y Selva, de 13 anys, fill de altre Ramon, Albeyter.

12.- 1842 mar^. Dia primer de Mars de mil vuit cents cuarantados, en la Masia dita del Garbe a dos quarts de sis de la tarde fou mort per un llop Joseph, fill de Joseph Farran, de edad de quatre anys, y de Josefa Bernat, y 10 endema fou sepultat en 10 fosa de la ma t eixa .

13.- 1854 Octubre. Dia 26. MaciA Piimies y Montserrat, 8 anys, fill de Joan y de Munda morf ofegat en un cup.

14.- 1855 Octubre. Dia 26. Joseph Vila de edad de uns deu anys, fill de Anton Vila y de Antonia Mico morf de desgracia ofegat en un cup.

15.- 1860 Desembre. Dia 9. Antbnia Morat6 i Serret, de 9 anys, morf a dos quarts de dos de la nit per haverse arruinat part de sa casa, morf de esta desgracia.

16.- 1860 Desembre. Dia 9. Magi Morato i Serret, de 6 mesos, germA de l'anterior. Fills de Magi, pagés i de Maria. S'enterraren al dia següent feta l'autdpsia.

17.- 1864 Octubre. Dia 10. A las sinch de la tarde morf ofegat en un cup Pau Palau y Ballesca de deu anys i mitg ... Al dia tretze per disposicio del tribunal civil se ha donat sepultura a son cadaver . . .

18.- 1866 Octubre. Dia 7. Silvina Vidal i Cullell de 2 anys i dos mesos, morf de desgracia per haver caigut en una basa. 19.- 1871 Abril. Dia 4. Josep Ferraté y Ferran ... a las tres de la tarde muri6 (por haber caido de una ventana) ... a la edad de cuatro años y medio.

20.- 1872 Maig. Dia 24. Salvador Porta i Canti a las seis de la mañana de una caida de una ventana muri6 ... de cinco años de edad ...

21.- 1898 Abril. Dia 3. Joan Marsal Giménez, fill de Juan y Maria, de 13 anys, muri6 de desgracia.

L'any 1808 ve marcat per una guerra que aixeca tota la península en contra de l'exercit frances.

Les nostres terres se'n ressenten, la guerra arriba al nostre poble, i en els llibres espluguins en trobem diversos testimonis.

Com és ben sabut, "l'alian~a franco-espanyola autoritzava el pas de les tropes franceses a través de tota la peninsula, a fi de participar en una campanya contra Portugal, aliat dtAnglaterra. D'acord amb el tractat de Fontainebleau, un exercit dirigit pel general Duhesme entra per la Jonquera el gener de 1808 ... A mitjans de marc, uns cent mil soldats francesos, sota les ordres de Murat, ocupaven ja tot Espanya". (1)

A partir del mes d'abril comencaren a apareixer revoltes locals, que s'anaren multiplicant donant lloc a les Juntes de Govern que proliferaren aviat per tot arreu. A Catalunya la primera Junta fou formada a Lleida el 28 de maig, seguida per Tortosa (29 de maig) i Tarragona (31 de maig). El 14 de juny la comunitat de preveres de Tarragona "decideix d'oposar-se a un enemich que a mes de sa crueltat procura destruhir nostra sagrada

(1) Ardit, Manuel; Balcells, Albert; Sales, NQria. Histbria dels Paisos Catalans. De 1714 a 1975. EDHASA. Barcelona 1980, pag. 154. Religió cremant temples, pisant las sagradas formas y altras atrocitats que horrorisa pensarlas". (2)

Paraules d'aquesta santa indignació les trobem en els llibres parroquials espluguins, de la ma del Regent Mn. Josep Serra. A la nostra vila la primera i principal trobada amb les tropes franceses tingué lloc el febrer de 1809, pero fins el 1813 la guerra ana portant conseqüencies de morts i desgracies. Ja hem vist la gran mortalitat d'aquests anys, sobre tot els 1811, 1812 i 1813, que foren anys de fam, de miseria i d'epidemies.

"Dia un de Mars de mil vuyt cents y nou mori ... del susto, y del mal part ... Maria Besora y Rosell, muller de Joan Besora, pages, vivint ... y fou enterrat son cos en 10 fossar de esta Iglesia, sens acistencia dels Reverents per ser expatriats a causa dels francesos, menos 10 Rt. Josep Secall, Regent de esta vila que asisti a son enterro . . . "

"Dia vuyt de Mars ... mori despues de haver rebut 10 Sagrament de la Penitencia Isidro Casanovas, fadrí pages ... y fou enterrat en 10 fossar de esta Iglesia sens acistencia de Reverents per haver mort en temps que 10s francesos tenian ocupat Montblanch, y 10s vehins de la Espluga, temerosos de la barbaritat de aqueslls fieros enemichs de la Religió, del Rey, y de la Patria tots nos escaparem per la montañas, masos, y vilas no invadidas de aquells. Dia vintisset de febrer a la tarde entraven en la vila de Montblanch, y 10 demés exercit estava en Reus, Valls, Alcover, Selva, Pla y altres Pobles del camp. Per est motiu, y per 10s temors que infundian als Pobles, o a la poca gent que quedavan en ells, als quals maltractavan, Ó matavan, y particularment al clero, desemparavan las casas: seguintse de tot sustos, y espants, y la mort de molta gent que acabaren 10s seus

(2) Ob. cit. pig. 156. dias, que luego haniré notant ab aquell orde que ha estat: possible".

El Regent enumera uns obits produits durant aquests dies, en que "alguns homens que quedaren en la vila, haventse expatriat 10 demés Poble, y clero," portaren a enterrar.

Anteriorment ja trobem constancia de la guerra, eri la partida següent: "Dia quatre de Janer de mil vuit' cents nou, mori en esta vila ... després de haver rebut 10 S. Sagrament de la Extremauncio per no haver pogut rebrer 10s demes, Francisco Valls, sastre de la ciutat de Barcelona ... emigrat de ella per la captivitat ab que 10s Francesos la tractavan despres de haverse apoderat de ella ab la mes negra, y horrenda traicio ques pot imaginar ..." Totes aquestes noticies tenen en el marge: "Desgracias que ocasionaren 10s francesos, las següents".

A la pagina següent, amb el dibuix d'un fusell fet al marge de la pagina llegim

Morts que feren 10s Francesos en 1809

"Dia sis de Mars a la tarde al regressar de Prades una Partida de exercit francés que estava en la vila de Montblach passa per 10s carrers de esta Vila de Espluga de Francoli part de la Infanteria, havent passat antes la Cavalleria, y a sanchs fredas, y sens fer la menor resistencia mataren la carretera de Poblet a Jaume Vernet pages de edat xeixanta anys poch mes, o menos, ... Item: en esta vila ... en la carretera de Poblet mataren a Pau Vidal, pages que estava en la porta de sa casa oferintlos beure, tenia de edat sinquanta sis anys . . . Item: en seguida mataren tambe a Jaume Pelegrí del cap del carrer nou ... Item: mataren a Joseph Gelambi, sabater, y mosso dels Regidors, 10 qual se estava en 10 canto de la casa de la vídua Carlins en la Plassa Major contemplant, y mirant als Francesos com passavan ... : 10s quals dits difunts foren enterrats en 10 fossar de la present Iglesia sens acistencia del clero, per haverse expatriat". Segueix en les partides de dos obits mes, i, a la pagina següent, junt amb el dibuix d'un soldat a cavall armat amb un sabre, llegim:

Desgracias de la Espluga de Francoli del dia 17 de Mars del any 1809 Francesos. "Dia disset de Mars de mil vuyt cents y nou passa per la carretera dita de dalt, o de Lleyda 10 refors del exercit francés que venia de la part de Aragó en numero de sis cents homens: 10s quatre cents de Infanteria, y 10s restants de Cavalleria. Lo dia antecedent feren nit a las Borjas de Urgell: 10 mati del dia disset eixiren de dita vila, passaren per Vinaixa, Terré y poch antes de arribar a Vimbodi comensaren 10s Somatens cathalans en numero de alguns cents homens a ferlos foch; pero com no eran dirigits per Gefe algun, si sols per un capitá de contrabandistas anomenat Corrunculls, que servian al Rey se defensaren de tanta gent y passaren a dormir a la vila de Montblanch: al passar per la carretera de dalt, entre mitg del hostal, y el moli de Guasch, terme de la present vila, irritats que venian de Vimbodi, y vehent a alguns homens de esta vila que dispararen alguns tiros contra ells 10s envesti la Cavalleria per la Partida de las Planas fins al Mas del Calbet, y mataren als següents sens rebrer ningun Sagrament: Joseph Boqué pages del carrer del aygua, marit de Francisca Bou vivint fill de Joseph Boque difunt, y de Maria Salas vivint: item: a Joseph Altarriba, marit de Maria Font vivint, fill de Pere Joan, y Maria Marqués difunts del carrer del aygua: item a Ramon Cornet viudo deixat de Maria Cunillera, fill de Ramon Cornet, vivint y de Raimunda Vidal difunta tambe del carrer del aygua: Item a Domingo Sans pages marit de Maria Espasa difunta fill de altre Domingo, y Maria conjuges difunts de dit carrer del aygua: item a Joan Prats viudo que 10 dia antecedent mori la sua muller Maria Vernet, fill de Anton, y Maria Bonet conjuges difunts del carrer del aygua: item 2 Juan Sugranes fill de Francisco, y de Rosa Gili conjuges difunts de la Guardia dels Prats, y 10 difunt habitant en esta vila: Item: a Joaquim Calbet marit de Maria Miró vivint fill de Francisco Calbet vivint, y de Mariagna Torres conjuges difunta del carrer major de dita vila: Item: a Joseph Farran marit de Madalena Altarriba vivint, fill de Joan, y de Manuela Benet conjuges difunts del carrer de la Pedrera: Item: á Joseph Badia estudiant fill de Pere Badia vivint y de Antonia Zaragoza conjuges difunta del dit carrer de ló: Pedrera: Item: a Francisco Bonet del carrer nou, marit de Raymunda Amigó vivint, fill de Anton Bonet difunt, y de Francisca Borges vivint de la present vila: Item a Ramon Moix del carrer nou, marit de Maria Llobera, fill de Joseph Moix de Blancafort: Item: a Joan Borges fill de esta vila que casa ab Maria Barenys de Alcover vivint, fill de Pere Joan Borges difunt, y de Maria Pijoan del carrer de la Rectoria: Item: a Pau Calbet fadri del Capuig fill de Pau Calbet, y de Geronima Rossell conjuges vivint: Item: a Joan Cortes fadri fill de Joseph, y de Paula Furti del Capuig vivint: Item: a Isidro Zaragoza: fadri de la carretera de Poblet fill de Isidro, y de Madalena conjuges vivint: Item: mataren en sa casa 2 Agusti Oliva de edat de setanta set anys poch mes 6 menos, marit de Madalena Miró del Arrabal de St. Miquel fill de Llorens y de Maria Vendrell conjuges difunts: Item: dit dia feriren gravement a Francisco Bou fadri. pages fill de Joseph y Maria Anguera del carrer del. aygua, qual mori dia vintidos, y fou enterrat en lo fossar de esta Iglesia Parroquial ab acistencia de la Reverent Comunitat ab estil mitja, y se li canta una Missa de cos present. Rebe 10 Sagrament de la Penitencia, y la extremaunció. Los demes no poqueren rebrer ningun Sagrament, y foren sepultats en 10 fossar de la present: Iglesia, quals cadavers hanaren recullint alguns homens! quedaren en esta, y ab una carrada ne portaren tretse, que tots foren sepultats juns en un clot, y 10s restants! aixis com 10s hanavan troban. Causara horror a la posteritat una tant terrible catastrofe, y mes al llegiz- 10s Anals de España que referiran las picardias, robos, 10s homicidis, las deshonestitats, la irreligió del exercit francés que cometé en la major part de nostra España. Mes se horrorisarán al llegir, que 10s francesos entraren en nostre Regne en senyal de Pau, y amistat, que entraren pera protegirnos; pera guarnir las costas de Mar; pera conquistar á Gibraltar: aquesta politica tant: perversa tapa la boca, y esperit als Españols: una amistat tant intima; una alianza tant gran com teniam ab la Fransa per hanar contra la Gran Bretaña, nos cega de tal manera que no veigerem 10s fatals estragos que hanavan a descarregar contra 10s espafiols. Uns pretextos tant aparents de amistat y defensa, acompañats del mando debil de Carlos quart, foren causa de entregar als francesos 10 Castell de Figueras, las fortalesas de Barcelona, y Pamplona y fins del internarse a la mateixa Cort de Madrid. Lo perfido del Godoy que fou alsat del pols de la terra a primer Ministre de España, y 10 favorito del Reys, aquest fou la causa principal de nostras desgracias. Per aquest vil Ministre fou aborrit, y perseguit de sos Reys Pares 10 innocent Princep de Esturias Fernando. Seria molest, si havia de referir 10 que ha esdevingut a la España; pero no puch deixar en silenci 10 que ocorregué 10 dia setse de Mars de mil vuyt cents y vuyt; que ab motiu de que Godoy volia fer marxar a la nit als Reys, y familia Real, y embarcarse per la America, pera que aixis 10s francesos poguessen apoderarse millor de la España, y posarnos 10 desordre: de aquesta resolucio esdevingué a la nit tal sublevacio que 10s Gallegos, Paysans, y Tropa nostra que hi havia en aquest siti, no sols no permeteren la fugida dels Reys; si que prengueren a Godoy, trobat embolicat en una estora; 10 posaren a la presó; feren que Carlos quart renuncias a la Corona a favor del Princep Fernando, y luego las cosas mudaren de aspecto; perque 10 dia dinou de Mars fou proclamat per Rey de España, é Indias Fernando seté ab universal aplauso de tota la Espafía. Entretant 10 General Murat ab tot son exercit francés estava en Madrid observant aquestos moviments, y la alegria dels Españols. Tots pensavam que Napoleon protegia la España, y que totas las suas miras eran afavorir a Fernando VII; pero tant las esperansas de Fernando, com las de tots 10s verdaders Españols quedaren repentinament frustradas; perque 10 perfido Emperador aparentant que volia venir España, eixí de Paris, y dirigi son rumbo dret a Bayona; y Fernando no satisfet de enviar a son germa Carlos y Grandes, volgué ell mateix hanar a la frontera per mes obsequiarlo. Luego ques troba halli procura un Ministre de Napoleon que arribas tambe a Bayona, ahont Napoleon 10 estava esperan ab ansias. Condessendi Fernando, y luego de son arribo a Bayona se veige pres per Napoleon. Entretant se procura la vinguda del Reys Pares, luego tota la demes familia Real, y trobantse tots congregats, protesta 10 Rey Pare, que ell havia renunciat ab violencia la corona a favor de son fill Fernando, y aixis que ell la renunciava a favor de Napoleon perque disposas de ella a sa voluntat. No termina aqui la tragedia: procura Napoleon elegir a Murat per Regent de la corona de España, e interna a la Fransa a tota la progenie Rea1,separant á Fernando de sos Pares: posat en Valencey com a presoner, y reo de lesa Magestat sens altra comunicació que la que volgué Bonaparte. En aquest infelis estat se troba vuy dia vintiun de Abril de mil vuyt cents y nou. Godoy fou portat a Fransa, ahont esta libre ab 10s Reys Pares, fins a tant que Deu disposia 10 de la sua adorable voluntat. Aqui pot inferir 10 lector 10s fatals resultas que havia de venir una tant inesperada novetat. Tota la España en massa se declara a favor de Fernando: totom prengué las armas pera hanarlo a llibertar, y defensar la Patria inundada de feroces enemichs. Declarat pues 10 esperit de la España se obriren 10s portals als inglesos: desembarcaren armas, diners, y quant necessitavam pera fer guerra a la Fransa: luego se feu una Junta Central, que ab unanime concentiment dels Españols, governa en nom de Fernando VII, essent 10 primer President 10 may ben alabat Florida Blanca, y despues de la sua mort fou elegit per vice President 10 Duch de Altimira, que és 10 que en 10 dia de vuy governa, junt ab dos vocals de cada Provincia de España. Los Francesos entretant apoderats de las fortalesas nostras fan diariament correrias, robant y matant, y fent 10 que no farian 10s Moros, ni altra Nacio inculta, de que ab tot no han conquistat mes que la terra que pisan, y no las voluntats dels Españols. Tampoch voldria olvidarme de referir, que Bonaparte despues de haver confiat la Regencia de nostre Regne a Murat, luego despues 10 envia a Napols, y de halli feu venir per nostre Rey a son germá Joseph; pero 10s verdaders Españols no regoneixen per Rey a altre que a Fernando 7, que es 10 llegitim successor a la corona de España. Totas las referidas desgracias havem presenciat 10s que vivim en aquest desgraciat sigle: desgracias que la posteritat Ilegira ab horror, y admiració. De tot 10 que fas fe jo J. Serra Regt. Llibre de Ba~tismes

També al llibre de Baptismes el regent Mn. Josep Serra amplia alguna noticia de la topada bel.lica que tingue lloc el mes de marc de 1809.

24 febrer 1809 "Dia disset de mars de mil vuyt cents nou pasa per esta vila y per la carretera de dalt un refors del exercit frances que venia de Arago en numero de quatre cents de Infanteria y dos cents de Cavalleria, qual pernocta en Montblanc ahont y havia las avansadas del altra exercit frances que alguns dias antes se havia apoderat de tot 10 camp de Tarragona. Feren desde alli algunas guerrillas: passaren per esta vila moltas vegadas y encara que tingue la ditxa de no ser saquejada, ni cremada; pero mataren a vint y un home: a saber quatre la Infanteria y disset la cavalleria: 10s primers foren morts en 10s carrers de esta vila y 10s restants a las planas fins al mas del Calbet: entre ells molts moriren indefensos. Vide per major noticia 10 Llibre dels Obits de dit dia y any (24 de febrer de 1809, sic).

Aquesta fou ltacció amb més mortalitat a ltEspluga. Després aniran produint-se més morts per acció de guerra, que queden reflexades als llibres fins el 1813. Així, trobem :

1810. "Dia trenta de Abril ... 10s Francesos mataren a Francisco Pages, de setanta sinch anys"

"Dia trenta de Abril . . . 10s Francesos mataren a Mariano Marques, viudo de sinquanta anys"

"Dia vint y set de Agost ... mataren 10s francesos a Ventura Mir y Roig, viudo . . . edat 70 anys . . . "

"Dia dos de Dezembre ... mataren 10s Francesos a Ramon Vidal, viudo, de setanta set anys1'

"Dia nou de Dezembre ... en la masia dita del Aygua mataren 10s Francesos a Pau Anguera, pages, de sexanta tres anys" "Dia vint y vuit de Desembre de mol vuit cens y deu en las alturas de Llagostera mori acesinat per 10s Francesos, en una acció que se sostingué per 10 cos de reserva del partit de Montblanch Corregimen de Tarragona, Ramon Vidal dexat de Francisca Oliver, fill de Pau Vidal y de Cecilia Vidal y Casares, conjuges de la Espluga de Francoli. De que dono fe jo F. Joan Ferrer y Marsal Religios Franciscanho capella de dit cos de Reserva.

1811. "Dia dinou de octubre ... en la carretera de Lleyda en 10 terme de la Espluga cerca del hostal del Pi, mataren 10s francesos a Ramon Sanahuja, Soldat de la Compania Patriotica de Dn . Joseph Rocamora dit Corrancul 1

1813. "Dia divuit de Juriol de mil vuit cens y tretse de la vila del Pla del present Arcabisbat de Tarragona 10 exercit Frances en 10s mols homens prengue de dita vila, senporta a Joseph Guell pages marit de Josepa Rodon Fill llegitim, y natural de Joseph Guell, y de Maria Pujol del dit Pla, y 10 sobredit 10 prengueren ab 10 seguent vestit es a saber calsas de drap de casa usadas, Jaleco de sastre del Pon. lligacamas de simolsa, espardeñas vellas y astropeadas, calsons nous y camisa apadasada ab pedasos nous de drap de casa; y en 10 dia vint y tres del dit juri01 en la de la Espluga de Francoli a la vora del Riu se troba un home mort, molt desfigurat de la cara, y per dit fi no se han pogut pendre las filiacions, y vestit ab tot 10 sobre dit menos 10s calsons, del que donan fe Pere Solé Albeitar de esta 10 Rnt. Joan Macip beneficiat de dita Espluga, y Pau Avella, teixido de Ili, y Josepha Rodon mulle del sobredit declara, que son marit anava vestit del modo sobre dit, y que 10s Francesos 10 prengueren, y li feian guarda 10 bestia del exercit Frances. Lo sobre dit home fou sepultat en 10 sementiri comú de la Iglesia Parroquial de Sant Miquel Arcangel de dita Espluga en 10 sobre dit dia vint y tres.

1813. "Dia vint y dos de Juriol ... en 10 campamen situat en 10 terme de Poblet mataren 10s Francesos a Pau Rius, teixidor de lli, de edad de sinquanta nou anys" "Dia vint y dos de Juriol ... 10s Francesos sen portaren de la Espluga ... a Joan Farran, pages natural de dita Espluga, y en 10 dia vintiquatre del dit mes y anys, entre 10s mols mataren 10s dits Francesos al Mas Llorens, Bisbat de Barcelona, mataren al dit Joan Farran ..."

"Dia vin y dos de Agost ... 10s Francesos Mataren a Francisco Llort ..."

"Dia vint y dos de Juriol ... mataren 10s Francesos a Anton Esteve, casat, de edat de quaranta anys ..."

A més a més d'aquestes morts, entre els anys 1811 i 1813 es produeixen a 1'Espluga diverses morts violentes, algunes per ferides (versemblantment per accions de guerra) i d'altres cossos trobats morts de manera violenta. I també consignem que en aquests temps cinc persones foren passades per les armes en la nostra vila, entre elles una dona, Teresa Puig. Els demes eren soldats. AIGUAT DE SANTA TECLA

En la Espluga de Francolí Arzobispado de Tarragona: en la noche del veinte y dos al veinte y tres de Septiembre de mil ocho cientos setenta y cuatro, en una extraordinaria y no oída avenida del rio Francolí, quedo arrancada y destruida por sus aguas una casa en la que muri6 sumergido y arrastrado por ellas Antonio Calbet labrador de setenta y tres años de edad, viudo de Raymunda Arbós, hijo de Jose Calbet y de Maria Llorens. No se ha podido encontrar su cadaver. Dia diez y nueve de Octubre se le han celebrado 10s funerales de tercera clase.

En la Espluga de Francolí ... muri6 sumergida y arrastrada por aquellas aguas Maria Calbet soltera de veinte y cuatro años de edad, hija de Antonio Calbet y de Raymunda Arbos ...

En la Espluga ... qued6 arrancada y destruida una casa, de cuyas resultas murió, sumerjida y arrastrada por aquellas aguas Antonia Texido, de veinte y nueve años de edad, muger de Antonio Casanovas, hija de Antonio Texido y de Magdalena Roig, todos de la presente villa. No se sabe donde paro su cadaver ...

En la Espluga . . . : en la noche del veinte y dos al veinte y tres de Setiembre de mil ochocientos setenta y cuatro, muri6 en su casa (sumergido y arrastrado por las aguas que bajaron de la parte alta de la poblacion) Juan Josa labrador y propietario, de sesenta y seis años de edad, marido de Maria Vila, hijo de Miguel Josa y de Marina Panades. Se asegura que su cadaver fué encontrado en el termino de Puigdelfi y sepultado en aquella Villa. Dia treinta del mismo se le celebraron 10s funerales de segunda clase, en la presente parroquía.

En la Espluga ... en una extraordinaria (no vista ni oida avenida del rio Francolí), fue arrancado y destruido un molino harinero, llamado de la Villa, de cuyas resultas muri6 sumergido y arrastrado por aquellas aguas Jose Rosello molinero de cincuanta y siete años dedad, oriundo de la Plana parroquia de Alvover, marido de Raymunda Pomes de Montblanch, hijo de Jose Rosello y de Catarina Badia. Nos se sabe donde par6 su cadaver.

En la Espluga ... fue arrancado y destruido un molino harinero llamado de la vila,de cuyas resultas muri6 sumergida y arrastrada por aquellas aguas Raymunda Pomes, muger de Jose Rosello molinero, hija de Agustin Pomes y de Raymunda Jove. No se sabe donde paro su cadaver.

En la Espluga ... de cuyas resultas muri6 sumergido y arrastrado por aquellas aguas Juan Rosello molinero soltero de veinte y un años de edad, hijo de Jose Rosello y de Raymunda Pomes consortes de Montblanch. Segun datos muy positivos su cadaver fue hallado en las cercanias del molino de Castellvi y sepultado en el cementeri0 de Montblanch.

En la Espluga ... de cuyas resultas murio sumergida y arrastrada por aquellas aguas Raymunda Roselló soltera de diez y ocho años de edad, hija de Jose Rosello y de Raymunda Pomes consortes de Montblanch. No se sabe donde paro su cadaver.

En la Espluga ... del rio Francolí, quedó casi destruido un molino harinero llamado de 10s frailes 6 sea de Casany de Vimbodí, de cuyas resultas muri6 sumergido y arrastrado por aquellas aguas, Pablo Rosell molinero de cuarena y siete años de edad, marido de Magdalena Soronel.las de Riudecols, hijo de Ramon Rosell y de Josefa Martí consortes vivientes de esta Villa. Se dice si su cadaver fue encontrado y sepultado en el cementeri0 de Perafort.

En la Espluga ... quedo sumergida y arrastrada por aquellas aguas Josefa Rosell soltera de catorce años de edad hija de Pablo Rosell molinero y de Magdalena Soronellas consortes que fueron de esta de Riudecols. No se sabe donde paró su cadaver.

En la Espluga ... Francoli quedo arrancada y destruida una casa, de cuyas resultas murio sumergido y arrastrado por aquellas aguas Jose Miró labrador de setenta y nueve años de edad, viudo de maria Francisca Cornet, hijo de 10s consortes Jose Miró y de Rosa Prats, de la presente Villa. No se sabe donde paró su cadaver.

En la Espluga ... quedo arrancada y destruida una casa, de cuyas resultas murio sumergido en aquellas aguas y arrastrado por ellas, htonio Moix labrador de treinta y seis años de edad, oriundo de Blancafort, marido de Josefa Marsal en segundas nupcias, y en primeras de Maria Farran, hijo de Jose Moix y de Teresa Vime de Blancafort. No se sabe donde paró su cadaver.

En la Espluga ... arrastrada por aquellas aguas Josefa Marsal de veinte y siete años de edad, muger de Antonio Moix de Blancafort, hija de Jose Marsal y de Magdalena Mico de la presente Villa. No se sabe donde paró su cadaver.

En la Espluga ... quedo casi arruinada una casa, de cuyas resultas muri6 sumergida y arrastada por aquellas aguas Maria Arbós de cuarenta y siete años de edad, muger de Jose Vendrell, hija de Francisco Arbós y de Rosa Cortada consortes todos de la presente Villa. No se sabe donde paró su cadaver.

En la Espluga ... por aquellas aguas Juan Padró albañil de sesenta y cinco años de edad, marido de Mariangela Odena, hijo de Jose Padró y de Maria Besora. No se sabe donde paró su cadaver. En la Espluga ... sumergida y arrastrada por ellas, y murio Mariangela Odena de cincuenta y cuatro años de edad, muger de Juan Padró, hija de Carlos Odena y de Maria Batlle consortes que fueron. No se sabe donde paro su cadaver.

Al Llibre d'obits d'albats hi trobem (Fol 145)

"La siguientes partidas de parvulos donde veras un sedal, murieron de una estraordinaria, nunca vista ni oida, avenida del rio Francolí, que destruyó las casas donde murieron .

En la Espluga de Francoli Arzobispado de Tarragona en la noche del veinte y dos al veinte y tres de Setiembre de mil ocho cientos setenta y cuatro, una extraordinaria avenida del rio Francoli destruyó una casa de cuyas resultas murió sumergido y arrastrado por aquellas aguas Jose Casanovas de cuatro años de edad ... No se sabe donde paro su cadaver.

Lluis Sarri i Llobet, de 7 mesos, fill del Notari Francesc Sarri Carme Rossell i Soronellas, de 7 anys Carme Vernet i Rossell, de 22 mesos Antoni Moix i Marsal, de 6 anys Teresa Moix i Marsal, de 2 anys

(Una extraordinaria avenida del rio Francoli destruyo parte de un molino harinero, llamado de 10s Frailes, de cuyas resultas murio sumergida y arrastrada por las aguas Carme Rossell y Carme de Vernet Rossell) ALGUNS RENOMS DEL SEGLE XVIII

Repassant els llibres sagramentals ens hem trobat sovint amb els renoms, que totes les famílies espluguines tenien. Aquests renoms eren donats en funció de la població d'origen, per alguna característica física o be, per algun derivat patronímic. Oferim tot seguit una petita mostra dels corresponents al segle XVIII. Alguns encara són vigents, pero la majoria han desaparegut:

Adorno Simon Calbet 10 Agustinet Agustí Roig Alls Francesc Cases Ametlla Joan Roig Aragones Francesc Martí BalanyA Miquel Odena Baltasar Esteve Vidal BArbaro Pau Palau 10 Berga Josep Berga 10 Bessó Josep Altarriba la Bessona Caterina Brovia Biela Josep Esteve i Amigo Birolero Joan Grases Biscarri Miquel Anguera 10 Blai Josep Bosch 10 Borni Pau Pere 10 Borrasca Anton Anguera Cabre Francesc Casanoves Cagafred Jaume Vernet 10 Calca Francesc Panades Cametes Ramon Guasch i Serra el Camisola Ramon Vidal i Capdevila 10 Campaner Josep Nadal i Roig CAndio Josep Pages 10 Caragol Francesc Sans 10 Cardona Josep Soler el Carles Rafael Bonet Carlins Ramon Oliver Carnicer Pau Roig Cascahuet Josep Salvany 10 Castany Miquel Arbós 10 Cego Bonaventura Calbet i Llorens la Siciliana Maria París 10 Cilet Pau Vidal 10 Cogul Francesc Vidal Cornet Ramon Llauradó 10 Coronel Joan Guasch 10 Cosí Josep Poca 10 Cosme Josep Lladó 10 Cosmet Ramon Vidal 10 Dolc Francesc Termens 10 Dorrió Pau Calbet 10 Dosan Miquel Llort Es tudiant Miquel Saboné Estudiant del Mariquitas Josep Bonet 10 Farriol Anton Angles Fiano Josep Badia del FOSA Francesc Martí 10 Francisquet Francesc Ferran 10 Fulleda Josep Romeu 10 Futre Baptiste Ruf ie 10 Ganancies Magí Capdevila 10 Garbe Josep Farran 10 Garbero Anton Farran 10 Garrut Maria Sans i Capdevila 10 Gatots Pau Esteve i Sans 10 Gineret Francesc Salvadó Girereta Maria Salvadó 10 Gras Joan Llauradó 10 Gravat Pau Civit i Llenes 10 Grill Anton Vilella i Serra 10 Guerxo Pau Llauradó Guineu Josep Josa i Olive Ingenio Miquel Bonet 10 Jan Josep Fons i Farre 1o J andó Joan Guasch el Jaques Francesc Roig 10 Joan Gran Josep Forti Jover6 Francesc Jover Juradet Joan Ferrer 10 Llarg Joan Anguera i Forti Llibrós Joan Vidal 10 Llordet Francesc Marti 10 Llort Pau Martí Magina Ramon Calbet 10 Mal de Ventre Magí Ferran i Josa Malet Jaume Angles Mallol Jaume Mas Maritites Francesc Bonet 10 Masset Josep Rossell Masetet Francesc Rossell 10 Maurici Pau Farre 10 Met Anton Vidal 10 Miquel Esteve Josep Bonet i Torres Miquelas Miquel Anguera 10 Ministre Anton Farré 10 Mitgeret Joan Balcells 10 Mir Bonaventura Soler 10 Mora Francesc Capdevila 10 Moreno Josep Torrellas 10 Mixone Pau Vila Nadala Francesc Salvany 10 Neu Pere Joan Cornet Nina Miquel Trullols 10 Nofre Jaume Vidal Nuetet Anton Nuet 10 Nunci Pau Feliu Paisano Rafael Besora 10 Parrió Josep Roig Partisan Josep Bernat 10 Paruxo Josep Bernat (diferent de l'anterior) Pauleta Pintora Paula Pintor 10 Pau del Tallat Josep Capdevila 10 Pau16 Pau Guasch 10 Pelat Esteve Ingles i Boquer 10 Pinyolet Francesc Cantí 10 Plomo Joan Roig 10 Pobre Josep Balcells 10 Polit Francesc Llobera Potra del Serrador Josep Salvany 10 Potreta Francesc Torrell 10 Prunera Josep Vila la Pubilleta Magdalena Anguera 10 Punto Pau Civit 10 Querit Miquel Calbet 10 Quicall Francesc Boquer 10 Quiteri Anton Sales Raf elot Anton Boquer el Raspall Jaume Miquel 10 Rei Jaume Poca Remundi t Isidre Llort la Rodona Vidua de Pellicer 10 Roig Anton Civit 10 RomA Francesc Nicola 10 Roquí Josep Martí 10 Ros Miquel Poca Ros del Silet N. Vidal 10 Salas Francesc Farran la Sansona Maria Martí 10 Sarral Joan Huguet 10 Seba Josep Llorens i Ferrer Segarreta Miquel Capdevila S incona Ramon Poca la Sinta Mariagna Font 10 Solivella Francesc Torres i Solivella 10 Sord Joan Borges el Tallat Pau Capdevila 10 TApies Jaume Pelegrí Termenois Josep Termens Tesets Josep Pelegri i Guasch 10 Tibau Francesc Montserrat i Anguera 10 Tiesa Francesc Rosell 10 Tio Ramon Mico 10 Tragine Joan Pons el Traidora Francesc Guasch 10 Trentarals Joan Anguera i Majoral Vadona Maria Pellicer Venture ta Ramon Rosell 10 Xacó Agusti Rossell 10 Xamberch Francesc Roig i Canti Xapite Josep Poca 10 Xarpó Francesc Poca Xarranca Rafael Boquer la Xima Maria Marti Xime t Anton Marti 10 Xoxó Josep Mico

LLIBRES PARROQUIALS CONSULTATS

Els Llibres estan tots escrits en catal& fins el 1867. A principis d'aquest any el Rector escriu una nota breu al llibre d'obits:

Por disposición de S.E.Y. en el presente año se deben estender todas las partidas en idioma castellano, y asi sucesivamente.

A partir d'aquesta data, naturalment, el castell& és l'únic idioma usat en tots els llibres.

És interessant de fer constar que en els anys anteriors el nostre idioma era exclusiu, llevat d'unes excepcions ben concretes:

1. Quan la partida era per fer constar un esdeveniment -naixement, bateig, casament, obit- de la família d'un militar: en aquests casos era sempre escrita en castell&, inclús quan el militar era esplugui o catala.

2. Quan la partida era per fer constar l'bbit d'un religiós: en aquest cas era sempre escrita en llatí.

Cal dir que 1'Arxiu Parroquial de 1'Espluga esta ben conservat, amb tots els llibres sagramentals catalogats.

Els que nosaltres hem consultat per a aquest treball són els de bateigs o naixements, els d'obits -que moltes vegades ens permeten de fer una aproximació a les causes de la mort - i els de desposoris o matrimonis, amb els que hem intentat de reconstruir famílies. Seguidament fem una relació amb més detall d'aquests llibres.

A. Llibres de Baptismes

1.- Llibre comú de baptismes i desposoris, catalogat amb el núm.10. Els primers 276 folis registren els baptismes haguts entre el 4 de gener de 1694 i el 30 de desembre de 1731.

2.- Llibre de baptismes, número 11. Registra els baptismes haguts entre el 14 de gener de 1732 i el 26 de desembre de 1770.

3.- Llibre de baptismes, número 12. Registra els baptismes haguts entre el 10 de gener de 1771 i el 9 de maig de 1782.

4.-Llibre de baptismes, número 13. Compren des del 12 de maig de 1782 i el 8 d'abril de 1801.

5.- Llibre de baptismes, número 14. Compren des del 17 d'abril de 1801 i 1'1 de marc de 1814.

6.- Llibre de baptismes, número 15. Compren entre el 2 de marc de 1814 i el 16 de novembre de 1834.

7.- Llibre de baptismes, número 16. Compren entre el 22 de novembre de 1834 i el 30 de desembre de 1851.

8.- Llibre de baptismes, número 17. Compren entre 1'1 de gener de 1852 i el 29 de desembre de 1862.

9.- Llibre de baptismes, numero 18. Compren entre el 6 de gener de 1863 i el 26 de desembre de 1878.

10.- Llibre de baptismes, número 19. Compren entre el 3 de gener de 1879 i el 31 de desembre de 1887.

11.- Llibre de baptismes, número 20. Compren entre el 3 de gener de 1888 i el 29 d'agost de 1895. 12.- Llibre de baptismes, número 21. Hem mirat des del 5 de setembre de 1895 fins el final de desembre de 1899.

B. Llibres de Desposoris

1.- Llibre de Baptismes i Desposoris. Ja l'hem consignat, ja que el mateix llibre conté també els Baptismes. Abraca els anys 1696 a 1729, i esta catalogat amb el número 10.

2.- Llibre de Desposoris núm. 29. Té 381 folis i va de 1730 al 1779.

3.- Llibre de Desposoris núm. 30. Té 383 folis i va de 1780 al 1802.

4.- Llibre de Desposoris núm. 31, Té 701 folis i conté els anys 1803 a 1842.

5. - Llibre de Desposoris núm. 32, Té 454 folis i conté els anys 1843 a 1851.

6. - Llibre de Desposoris núm. 33, Té 424 folis i conté els anys 1852 a 1887.

7. - Llibre de Desposoris núm. 34, Té 169 folis i conté els anys 1888 a 1913.

C. Llibres d'0bits

1. Llibre núm. 42. Llibre dels Obits i Sepultures, 1730-1774. Conté una primera part amb els obits d'adults, i, per separat, el d'albats.

2. Llibre núm. 43. Llibre dels Obits, 1775-1793. Igual que l'anterior, conté una part destinada als adults i una altra, separada, als albats.

3. Llibre núm. 44. Llibre dels Obits, 1794-1809. Conté 306 folis, amb només obits d'adults. 4. Llibre núm. 45. Llibre dlObits de la Parroquia, 1809-1851. De 620 folis, també només amb obits d'adults.

5. Llibre núm. 46. Llibre dlObits de la Parroquia, 1852-1880. 340 fols. Obits d'adults.

6. Llibre núm. 48. Llibre dlObits de la Parroquia, 1881-1909. 387 folis, amb obits d'adults. L'hem estudiat només fins el 1899.

7. Llibre núm. 52. Llibre dlObits Menors, 1794-1810. 230 folis, amb obits només d'albats.

8. Llibre núm. 53. Llibre dP0bits Menors, 1810-1842. Conté 427 folis, amb obits d'albats.

9. Llibre dfObits de Parvuls, 1843-1858. Té 153 folis. Llibre núm. 54.

10. Llibre dlObits de PBrvuls, 1858-1879. Llibre núm. 55. 185 folis.

11. Llibre núm 56. Llibre dlObits de PBrvuls, 1880-1899. Amb 283 folis.

12. Llibre núm. 57. Llibre d'0bits de PArvuls, 1899-1932. Té 132 folis. Hem estudiat només el primer any que conté, el 1899.

D. Llibres de lrHospital

1. Llibre II de les Rendes de la Cofradia dels Pobres del Ospital, 1732-1844. Es el llibre catalogat amb el núm. 69.

2. Administraci6 del Sant Hospital. Llibre tercer dels comptes de la Administraci6 del Sant Hospital de la present Vila, comensat 10 any 1844. Es el llibre catalogat amb el núm. 38 a 1'Arxiu ArxidiocesA de Tarragona. BIBLIOGRAFIA

ALBARRACIN, A. El médico en el mundo. "El médico", núm. 300. Madrid, 1989.

ALTISENT, A. Equipament d'un molí hidraulic a Montblanc? el 1686. "Boletín Arqueológico" CXIII-CXX. Tarragona, 1971-72.

ALTISENT, Agusti. Histdria de Poblet. Abadia de Poblet: 1974.

ALTISENT, Agusti. Les granges de Poblet al segle XV. I.E.C. Barcelona 1972.

ALTISENT, Agusti. L'Espluga de Francolí de 1079 a 1200. Un poble de la Catalunya nova. Els segles XI i XII. "Anuario de Estudios Medievales". 3. Barcelona 1968.

AMADES, Joan. Costumari catala. V. El curs de l'any. Salvat-Edicions 62. Barcelona 1983.

AMETLLER i VINYES, Josep. Discurso acerca de las reformas tocantes a la Higiene y administraci6n de las inclusas y. 10s hospicios. Discurs inedit. Biblioteca de 1.a Reial Academia de Medicina de Madrid 1858.

ANGUERA, Pere. El ferrocarril a 1'Espluga de Francolí. "Arrels" I. L'Espluga de Francolí 1980.

ARDIT, Manuel; BALCELLS, Albert; SALES, Núria. Histbria dels Paisos Catalans. De 1714 a 1937. Edhasa, Barcelona 1980, Vol 3. BOLÓS i MASCLANS, Jordi; NUET i BADIA, Josep. Els molins fariners. Ketres. Barcelona 1983.

BONET i EST RAD^, Manuel. Geografia Humana de 1'Espluga de Francolí. "Arrels", I. L'Espluga de Francolí 1980.

BOU i SIMÓ, P. Jordi M. L'ermita de la Santíssima Trinitat. L'Espluga de Francolí 1979.

CALBET, Josep M. La "Topografia" medica de lfEspluga. "El Francolí, 11. L'Espluga de Francolí 1984.

CALBET i CAMARASA, J.M.; CORBELLA i CORBELLA, J. Diccionari Biografic de Metges Catalans. F. Vives Casajuana - Seminari Pere Mata. 3 vols. Barcelona 1981-1983.

CAMPS i SURROCA, M.; CAMPS i CLEMENTE, M. La pesta de meitats del segle XVII a Catalunya. Seminari Pere Mata. Lleida 1985.

CAMPS i CLEMENTE, M.; CAMPS i SURROCA, M. Aspectes sanitaris de lfarxiu de Sant Joan de Lleida. Segle XVII. Seminari Pere Mata. Lleida 1983.

CANAL i MORELL, J. Una vila catalana davant la mort. La pesta de 1650 a Olot. Batet. Olot 1987.

CANGIAMILA, F. M. Abrégé de Ifembryologie sacree. Paris 1775. cARB~,D. Libro del arte de las comadres o madrinas y del regimiento de las preñadas y paridas y de 10s niños. Mallorca 1541. Ed. facsímil Gayoso-Wellcome. Madrid 1970.

CARDONER i PLANAS, Antoni. Creaci6 i Histdria de Real Colegio de Cirugía de Barcelona. "Tres treballs premiats en el concurs d'homenatge a Gimbernat". Laboratoris del Nord dlEspanya. Barcelona 1936.

CARDOSO, Ciro F. S.; PEREZ BRIGNOLI, H. Los métodos de la historia. Crítica. Barcelona 1976. CARMONA i CORNET, Anna; ROF CARBALLO Ma. Concepción. Genealogia del Dr. Folch i Andreu. "Medicamento, Historia y Sociedad". Universidad Complutense. Madrid 1983.

CARULLA i CANALS, Lluis. El notari Oromi i els carlins. "El Francolí", 14. L'Espluga de Francolí 1984.

COL.LOQUI dfHist6ria del Camp de Tarragona, Conca de Barbera i Priorat. Exma. diputació de Tarragona. Institut: dlEstudis Tarraconenses. 43. Tarragona 1979.

DAUMON, P. Le mythe de la procreation a If2ge baroque. Seuil. Paris 1981.

DICENTA SOUSA, M. Aspectos sanitarios del archivo de la parroquia de la Purificaci6n de Santa Maria de Ciutadella. 1566-1666. Tesi doctoral inedita. Universitat: de Barcelona. 1988.

DOMINGUEZ -ALCÓN, Carmen. Los cuidados y la prof esibn de enfermera en Espada. Piramide. Madrid 1986.

DROYSEN. Histdrica. Sobre enciclopedia i metodologia de la historia. ClAssics del pensament modern. Edicions 62. Barcelona 1986.

ESCUDE i AIXE~,Manuel M. Aspectos sanitarios del archivo parroquial de la iglesia de San Bartolome y Santa Tecla de Sitges en el siglo XVIII (1701-1800). Tesi doctoral inedita. Universitat de Barcelona. 1986.

ESEVERRI CHAVERRI, C. Historia de la enfermerfa española e hispanoamericana. Salvat, Barcelona 1984.

ESPAÑOL i BERTRAN, Francesca. Els casals de molins medievals a les comarques tarragonines. "Acta historica et archaelogica medievalia" I. Barcelona 1980.

FARRAN i MONTSERRAT, Rosa. Demografia a lfEspluga de Francolí (1730-1755). "Arrels", I. L'Espluga de Francolí 1980. FARRÉ i GUAL, J. El Hospital de la Espluga de Francolf. "Boletín informativo del Colegio Oficial de Médicos de la provincia de Tarragona", 8. Tarragona 1969.

FARRB i GUAL, J . Ramon Monroig i Valls, figura del segle XIX. "Arrels", 11. L'Espluga de Francolí 1983.

FERNANDEZ FERNANDEZ, L. Aspectos sanitarios del archivo diocesanal de la catedral de Tarragona. Tesi doctoral inedita. Universitat de Barcelona, 1986.

FINESTRES, Jaime. Historia del Real Monasterio de Poblet. Orbis. Barcelona, 1949.

FONT i SAGU~ N. et al. Agua y Balneari0 de Espluga de Francolf. Guimard y Pujolar. Barcelona 1918.

FONTANA, Josep. La fi de l'antic regim i la industrialitzaci6, 1787-1868. "Historia de Catalunya" dirigida per Pierre Vilar. Ed.62, Barcelona 1989, Vol. V.

FORT i COGUL, E. Gaudf i la restaurací6 de Poblet. "Episodis de la historia". Dalmau. Barcelona 1976.

GARCIA, Santiago. Breve instrucci6n sobre el modo de conservar 10s niños exp6sitos. Madrid 1794.

HUBERT, Gerard; WUNSCH, Guillaume. Demografia. Piramide. Madrid 1975.

GINE Y PARTAGAS, J. Curso elemental de Higiene Privada y Pública. 2 vols. Barcelona 1871-1876.

GRASA MURO, J . L. Aspectos sani tarios del archivo diocesanal de la catedral de Tarragona. 1550-1700. Tesi doctoral inedita. Universitat de Barcelona. 1988.

GRASSET, Vicenc. De 10s esp6sitos. Barcelona 1858.

GRAU i PUJOL, Josep M. i col. La poblaci6 de la Conca de Barbera entre la crisi de mitjan XVII i les epidemies del 1725-1727. "Aplec de Treballs núm. 8 del Centre dlEstudis de la Conca de BarberA". Montblanc 1987. GUAL i VILA, Valentí. Vida i mort a la Conca de Barbera a I'edat moderna. (Rocafort de Queralt. s. XVI-XVIII). Institut dlEstudis Tarraconenses. Tarragona 1988.

GUERRA, Francisco. Historia de la Medicina. Norma. Madrid, 1985-1988.

GUILLEMAU, Jacques. L'hereux accouchement des femmes. Paris 1609.

GUITERT i FONTSERE, Joaquim. Historia del Real Monasterio de Poblet. Tomo VI. Orbis. Barcelona 1955.

HENRY, Louis. Manual de demografia hist6rica. Crítica. Barcelona 1983.

IGLESIES, Josep. El poblament a les muntanyes de Prades. "Arrels", 11. L'Espluga de Francolí 1983.

IGLESIES, Josep. L'aiguat de Santa Tecla. "Episodis de la Historia". Rafael Dalmau. Barcelona 1971.

IGLESIES i FORT, Josep. El Cens del Comte de Floridablanca (1787) . Part de Catalunya. Fundació Salvador Vives Casajuana. Barcelona 1969-1970.

IGLESIES i FORT, Josep. La poblacib de la Conca de Barbera a través de la histdria. "Actes de la VIIa. Assemblea Intercomarcal d'estudiosos". Barcelona 1967.

IGLESIES i FORT, Josep. La poblaci6 de les vegueries de Tarragona, Montblanc i Tortosa segons el fogatge de 1496. Rosa de Reus. Reus 1987.

JORDA, Antoni. Delmes i drets senyorials de 1'0rde de Sant Joan de Jerusalem de 1'Espluga de Francoli. (s. XVIII). "Aplec de Treballs núm. 4 del Centre dlEstudis de la Conca de Barbera". Montblanc 1982.

JULIANO i CORREGIDO, Dolors. Els fills de ventura i de pares incdgnits. "Actes de les Primeres Jornades d'hntropologia de la Medicina". I. Tarragona 1982. LLADONOSA i PUJOL, Josep. Documents per a l'estudi de la pediatria als establiments de beneficencia de la ciutat de Lleida. "Actes del I11 Congrés dlHistoria de la Medicina Catalana". Barcelona 1981.

LLADONOSA i PUJOL, Josep. Histdria de la vila de 1'Albi i la seva antiga Baronia. Lleida 1986.

LÓPEZ GÓMEZ J.M. Salud pública y medicina en Mérida (1700-1833). Tesi doctoral inedita . Universitat de Barcelona. 1988.

MADOZ, Pascual. Diccionari0 geográfico - estadfstico - hist6rico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid 1845. Reedició de Curial, Barcelona 1985.

MALTHUS Thomas Robert. Un assaig sobre el principi de poblaci6. Edicions 62. Barcelona 1985.

MALUQUER i SOSTRES, Joaquim. Poblaci6 i societat a l'area catalana. Casa i Vall de Barcelona. Barcelona 1965.

MARCH i ANGLADA llor en^. Apunts per a la Topografia i demografia medica de 1'Espluga de Francolf. "Arrels", V. L'Espluga de Francolí 1989.

MARTINELL, Cesar. Els hospitals medievals catalans. Fores. Tarragona 1935.

MASERAS i RIBERA, M. Instrucci6n para el embarazo, parto y puerperio. Barcelona 1920.

MASSAGUE i MATAS, Maria del Carme. LfHospital de 1'Espluga de Francolf. "Arrels". I. L'Espluga de Francolí 1980.

MC GREW, Roderick E. Encyclopedia of Medica1 History. MacMillan Pres. Londres 1985.

MEN~SY DE LLENA, S. Memoria 6 breve descripcibn de las aguas minerales de la fuente de la villa de Espluga de Francolf en el Principado de Cataluña. Manresa 1787. MERC~i COSTA, Maria. Notfcia dels habitants de 1'Espluga de Francolf a la segona meitat del segle XV. "Aplec de treballs núm. 2 del Centre dlEstudis de la Conca de Barbera". Montblanc 1980.

MIRALLES i SALES, Josep. Expdsits i bastards al Maestrat des del segle XVI al XX. "Boletin de la Sociedad Castellonense de Cultura". LV. Castelló de la Plana 1979.

MIRET, Xavier. Els expdsits. La seva situaci6 a traves d'un hospital de pas a les darreries del segle XVIII. "Actes del Primer Congrés dlHistoria Moderna de Catalunya". Barcelona 1984.

MONLAU, Pedro Felipe. Elementos de Higiene Pública. P. Riera. Barcelona 1847.

MONLAU, Pedro Felipe. Elementos de Higiene Privada. Moya y Plaza. Madrid 1870.

MONLAU, Pedro Felipe. Higiene del matrimonio. Madrid 1881.

MONTARA i BUCHACA, Daniel. Aspectes sanitaris del terme i vila de Terrassa en els segles XVI, XVII i XVIII. Seminari Pere Mata P.P.U. Barcelona 1987.

MONTSERRAT FIGUERES, S. La Medicina en Poblet. "Revista Poblet" 11. Poblet 1949.

MORERA Y LLAuRAD~, Emili. La província de Tarragona. "Geografia General de Cataluña", dirigida per Francesch Carreras Candi. A. Martin, Barcelona s.d.

NADAL, Jordi. La poblaci6n española (siglos XVI a XX) Ariel. Barcelona 1986.

NADAL, Jordi. L'úl tima gran pandBmia . de pesta a Catalunya. 1650-1654. "Actes del Seg6n Congres Internacional dlHistoria de la Medicina Catalana", I. Barcelona 1975. PALAU, Antoni. Bibliografia de la Conca de Barbera. Barcelona 1915.

PALAU i DULCET, Antoni. Guia de la Conca de Barbera. Romana. Barcelona 1932.

PALAU i DULCET, Antoni. Guia de Poblet. Romana. Barcelona 1931.

PALAU i DULCET, Antoni. La Conca de Barbera. Monografia histórica y descriptiva. 1912.

PALAU i DULCET, Antoni. Guia de Montblanch. Romana. Barcelona 1931.

PALAU i RAFECAS, Salvador. Els molins fariners d'aigua a la Conca alta del riu Gaia. "Recerques lleidatanes", 1. Lleida 1979.

PERPIRA i GUTIERREZ, Carles. Aspectes sani taris dels arxius parroquials de la regi6 central del Baix Llobregat. Segles XVI-XVII. Tesi doctoral inedita. Universitat de Barcelona. 1988.

POBLET, Josep Ma. La Conca de Barbera. Selecta. Barcelona 1961.

PRESSAT, Roland. Introduccibn a la Demografia. Ariel. Barcelona 1985.

REVEST CORZO, L. El cuidado de 10s huérfanos. "Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura", XXII. Castelló de la Plana 1946.

ROCA i ARMENGOL, J. L'església nova de 1'Espluga (1860-1888). Centenari de la seva culminacib. "Arrels", V. L'Espluga de Francolí 1989.

ROCA i ARMENGOL, Jordi. L'Espluga i la Guerra de Successib a la corona dfEspanya (1705-1 714). "El Francolín, 47. L'Espluga de Francolí 1987. ROCA i ARMENGOL, Jordi. La placa de l'església: el rovell de I'ou. "El Francolí", 61. L'Espluga de Francolí 1989.

ROCA i ARMENGOL, Jordi. La mortalitat infantil a 1'Espluga (1730-1932). "El Francolíw, 38. L'Espluga de Francolí 1986.

ROJAS, Fernando de. El padre de huérfanos de Valencia. H. Vives Mora. Valencia 1927.

ROLDAN, Aurea. Els nens abandonats a la Catalunya del segle XVI. "LfAvenc",66. Barcelona 1983.

RUBI~i BORR~S, M. Historia de la Real y Pontifica Universidad de Cervera. Barcelona 1915-1916.

SABATE i BOSCH, Josep Ma. Aspectes de la pietat a 1'Espluga de Francolf a la fi de l'antic regim. "Arrels", V. LIEspluga de Francolí 1989.

SANCHEZ REAL, José. Un medico del siglo XVIII. Juan Coscullana de Montblanch. I Jornada dlHistoria de la Medicina Tarraconense. Tarragona 1989.

S~CHEZRIPOLL&, J . M. Dades i esdeveniments m&dics de;! segle XVIII a la comarca de 1'Alt Camp. Institut: dfEstudis Vallencs. Valls 1989.

SANPERA i ROSSINYOL, I. Alguns aspectes de la medicina a Poblet. "Actes del Primer Congres Internacional. dlHistoria de la Medicina Catalana", IV. Barcelona 1970.

SANZ EGAÑA, D. Historia de la Veterinaria española. Albeiterfa - Manescalerfa - Veterinaria. Espasa-Calpe. Madrid 1941.

SAUNIER, A. Le visiteur, les femmes et les "obstetrices"' des paroisses de l'archidiacone de Josas de 1458 a 1470. "Congres National des Societés Savantes", I. Montpellier 1985.

SOURNIA, Jean-Charles. La médecine révolutionnaire. Payot. Paris 1989. TARES i MAñTI , Joan. Molf de Guasch. "El Francolí", 44. L'Espluga de Francolí 1987.

TARES i MAñTI, Joan. El Molf del Jan. "El Francolíw, 46. L'Espluga de Francolí 1987.

TODA i GUELL, E. El doctor Joseph Ribera y Sans. Castell de Sant Miquel dlEscornalbou 1930.

TRENCHS i ODENA, Josep. Un document de l'any de la Pesta Negra a 1'Espluga de Francolí. "Aplec de Treballs núm. 1 del Centre dlEstudis de la Conca de Barber&". Montblanc 1978.

USANDIZAGA, Manuel. Historia de la Obstetricia y de la Ginecologia en España. Santander 1944.

VALL~Si MARTÍ, Josep. L'aigua de les cent fonts. La realitzaci6 més important a lfEspluga del segle XIX. "Arrels", V. LIEspluga de Francolí 1984.

VALLRIBERA i PUIG, Pere. L'hospital d'0lesa de Bonesvalls. "GIMBERNAT. Revista catalana dlHistoria de la medicina i de la ciencia", 111. Barcelona 1985.

VALLRIBERA i PUIG, Pere. LfHospital dfOlesa de Bonesvalls. La seva activitat a mitjan segle XVIII. "Grup dlEstudis Sitgetans", 11. Sitges 1988.

VIADER, Josep Antonio. Discurso medico-moral de la informaci6n del feto por el alma desde su concepci6n, y administraci6n de su bautismo. N. Oliva. Gerona 1785.

VICENTE GUILLEN, A. Aspectos sanitarios de 10s archivos del Vendrell (Baix Penedes). 1580-1800. Tesi doctoral inedita. Universitat de Barcelona. 1987.

VILAR, Pierre. Catalunya dins lfEspanya moderna. Edicions 62. Barcelona 1964-1968.

VILAR, Pierre. Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII. Curial. Barcelona 1973. 1

VINYOLES , Teresa M. ; GONZ~LEZ, Margarida. Els infants abandonats a les portes de lfHospital de Barcelona (1426-1439). "La pobreza y la asistencia a 10s pobres en la Cataluña medieval". CSIC. Madrid 1982.

ZURDO PEL~EZ,J .L. Aspectos sanitarios del archivo de la iglesia de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú en el siglo XVIII. Tesi doctoral inedita. Universitat de Barcelona. 1988.

L'ESPLUGA DE FRANCOLI: Estudi de la Hortalitat

------iiORTALlTAT TOTAL------TOTAL ANY ------fiDULTS------ALBATS------ADULTS HOiiES DONES TOTAL HOiiES DONES TOTAL I ALBATS

------

------MORTALITAT TOTAL------TOTAL ------ADULTS------ALBATS------ANY ADULTS HOMES DONES TOTAL HOMES DONES TOTAL 1 ALBATS ------

1780 14 17 31 39 34 73 104 1781 18 12 30 34 34 68 98 1782 7 12 19 15 18 33 52 1783 29 28 57 30 24 54 111 1784 10 5 15 21 13 34 49 1785 17 17 34 21 28 49 83 1786 15 25 40 26 19 45 85 1787 23 19 42 27 42 69 111 1783 11 23 44 26 26 52 96 1789 13 7 20 27 25 52 72 1790 11 10 21 22 17 39 60 1791 14 20 34 50 45 95 129 1792 19 15 34 27 27 54 88 1793 12 22 34 24 29 53 87 1794 9 15 24 31 26 57 81 1795 16 9 25 23 17 40 65 1796 13 16 29 18 13 31 60 1797 15 7 22 70 88 158 180 1798 12 10 22 22 22 44 66 1799 35 20 55 22 26 48 103 1800 20 13 33 21 29 50 83 1901 16 24 40 29 16 45 85 1802 24 26 50 35 26 61 111 1803 26 18 44 56 65 121 165 1804 16 14 30 19 21 40 70 1805 16 23 39 19 25 44 83 1806 25 29 53 18 23 41 94 1807 18 22 40 14 20 34 74 1808 21 17 38 25 28 53 91 1809 86 72 158 80 82 162 320 1810 39 38 77 35 31 66 143 1811 20 15 35 24 19 43 78 1812 59 57 116 46 43 89 205 1813 26 24 50 32 57 89 139 1914 18 21 39 41 25 66 105 1815 11 21 32 33 33 66 98 1816 14 15 29 27 28 55 84 1817 16 6 22 41 24 65 87 1818 24 31 55 27 22 49 104 1819 10 23 33 34 31 65 98 1820 19 23 42 23 43 66 108 1821 22 14 36 35 33 68 104 1822 30 24 54 32 30 62 116 1823 37 19 56 42 48 90 146 1824 33 23 56 22 33 55 111 1825 21 15 36 27 29 56 92 18 ,16 19 27 46 39 48 87 133 1827 10 16 26 27 27 54 80 ...... ------HORTALITAT TOTAL------TOTAL ANY ------fiDULTS------ALBATS------ADULTS HORES DONES TOTAL HOBES DONES TOTAL IRLBATS ...... 11 14 25 44 26 70 95 16 20 36 34 29 63 99 14 21 35 26 26 52 87 I6 23 39 42 35 77 116 13 27 40 47 35 82 122 17 I8 35 30 29 59 94 19 25 44 51 44 95 139 26 23 49 46 51 97 146 39 32 71 33 21 54 125 22 19 4 I 41 19 60 101 30 24 54 21 23 44 98 24 28 52 26 43 69 121 28 15 43 17 16 33 76 24 26 50 38 38 76 126 20 32 52 38 21 59 111 15 33 48 35 20 55 103 23 25 48 32 28 60 108 20 36 56 23 27 50 I06 23 21 44 33 33 66 110 25 27 52 29 13 42 94 43 36 79 36 34 70 149 18 35 53 44 51 95 I48 23 18 4 1 43 31 74 115 12 30 42 21 21 42 84 11 14 25 26 25 51 7 6 28 30 ' 58 38 19 57 115 58 55 113 43 25 68 181 17 I8 35 2.3 28 51 86 20 19 39 23 31 54 93 17 25 42 71 28 99 141 12 19 31 28 24 52 83 I8 27 45 37 42 79 124 20 33 53 52 57 109 I62 20 25 45 24 17 41 86 I I 19 30 33 23 56 86 16 21 37 19 21 40 77 17 28 45 59 70 129 174 25 32 57 52 33 85 142 22 26 48 35 23 58 106 33 37 70 48 36 84 154 28 30 58 38 33 71 129 12 22 34 50 55 105 139 35 34 69 30 28 58 127 13 22 35 30 13 43 78 ' 17 17 34 28 25 53 87 23 28 51 29 34 63 114 34 39 73 62 06 148 221 27 30 57 28 26 54 I11 32 30 62 40 33 73 135

------

------MORTALITAT TOTAL------TOTAL ADULTS------ADULTS------ANY ------ALBATS ------HOMES DONES TOTAL HOMES DONES TOTAL 1 ALBATS ------

1877 22 38 60 27 27 54 114 119 1878 32 33 65 26 28 54 1879 25 32 57 38 31 69 126 149 1880 19 28 47 51 51 102 1881 22 22 44 13 24 37 81 114 1882 21 37 58 32 24 56 1883 39 45 84 35 40 75 1b9 102 1884 18 29 47 32 23 55 99 1885 24 32 56 24 19 43 104 160 1886 33 13 56 51 53 110 1887 30 27 57 29 24 53 50 97 1888 20 27 47 30 20 169 1889 33 32 65 53 51 104 1890 18 28 46 35 44 79 125 73 117 1891 15 29 44 33 40 110 1892 31 42 73 16 21 37 1893 26 37 63 58 45 103 166 57 117 1894 28 32 60 27 30 108 1895 34 27 61 22 25 47 1896 27 33 60 22 22 44 104 33 72 1897 21 18 39 17 16 1898 19 30 49 26 29 55 104 60 110 1899 30 20 50 26 34 1900 ------15896 total ...... 3108 3420 6528 4783 4585 9369 ------_J [!J V) I 11 h O am M ti P -O e, --1 - N G N? I .p Q F- H I u7 P N P G ~O ti h R W ./- M Pm - M - M 1 P F- J Q 1 M M ~?' 1fi h m P ^~ -+ G .ti -r O N N N -, 1 W O O m 1 ti ti -y .-1 ti ti ti ti .-1 I V? N G _J I 1 .-1 Q Q I 1

1 J 1 h h .O h N P P ^1 17 -~ P -O h m P P m I W I Q 1 ^" a .aT ~O O h N ti ~ 1!"J h CO O N h -4? 1~- m I .O 1 1 H 1 CJ CJ N C ef V7 .O J7 -D ~O .O h ~O Ô Y'i 1 t7 1 1 O 1 1 P 1 1 H 1 1 1 I I 1 I I 1 I 1 I 1 I 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 W N I .--1 -"a -O n M O fn -G -O --1 4 m -r P C> 1 la-r I 1 ti 1 Mm O N -d N --1 " O' N t7W h -O M N O 1 1 1 Q WZ I P .~ .-1 N N N M M M t7 M N M M hî 1 m 1 I W O 1 N M 1 < 1 I J p 1 1 1 1 Q 1 1 I 1 i 1 1 1 1 1 1 I 1 I 1 I 1 1 1 1 I 1 I 1 1 1 I I 1 1 ,9 .O tn ~O P ~O O M u~ M G W G N 1 M 1 1 1 Wm 1 N G Nm O'+ V' Y) O ti V CJ .O N I(? ti M ~ W 1 W 1 1 1 E 1 .-.1 ~""1 ti N N N I"7 M M M M M f7 tt M N) N 1 h 1 J 1 O 1 1 t1 1-Q S I I 1 O 1 1 "~-+ 1 I F- i 1 T I 1 I I '_^1 1 1 Q 1 1 I 1 H I 1 T 1 I J 1 .p C" ^1 ~ cJ O ~ M O u7 --+ h ~'? '"1 Il? I W +"' 1 1 J Q t M -Oa P 1,4N) NJ C" N m Î W N n h .1] Ô ~t 1 N L 1 1 Q 1 !- 1 ti ti ti ti t.-> w, -o- -1 0 1 t 1- 1 O 1 I ~p L 1 1 tr 1 H I I 1 I O 1 1 1 T 1 I E I 1 1 '+ 1 1 1 1 1 1 I I I 1 1 I a 1 t 1 1 1 1 ~ 1 1 1 I 1 I .-1 1 1 1 m U7 I a P N u~ aF h .-r If O ^4 V7 M NJ N -O I G 2~ 1 1 1 H w I .Ov m hm G N ~U ~f" V? u7 P a1" W I!i h o C" o- I N ~ 1 1 I J .-f ti ti ti N Î N N M 1 +J i I 1 J OZ 1I N . N N M N 1 W? I I 1 A 0 1 1 W 1 1 I Q 1 1 1 I1 I 1 1 1 _ 1 1 1 1 1 J 1 1 1 I iI O 1 1 1 1 1 U 1 1 1 1 i Z 1 I I (fJ 1 N G N (~J P h il h W O P ~O ? a P P 1 m m Î ¡I O -O Il] V" Q 1 I1 1 >CW 1 n h W m tiO .-y-U Y? ~O M N N.. It O_ WOC 1 I 1 1 .--1 N N CJ N N N cJ N N N 1 N? 1 1 O 1 I W 1 I S 1 I Ci 1 1I I1 1 Q 1t 1 1 1 GO 1 1 I I ~ I 1 I 1 J t I 1 1 d. 1 I 1 P P P P P P P P P P P P P o- P P P 1 W(!J 1 1 I1 M hC ~+ h_-~ h nm P O ti CJ n? ~ ~ -O h m P 1 1 ti h h m m m W W m W ~ymm ~.y ~-1m 1 J I 1 1 0T T T T T T T T T m N .O T T ~ T T 1 I G " 1 I1 Z?" 1 MO O' O -9C hO mG O G .-1O NO mO mG mO mG mO mO G I T 1 6 1 h h h h h !~ hP m m m m m Ww I ~ I I i ~ 1 I a a m a1 m m w a Iv m w al m m m m w 1 mortalitat I I I I I I I I lm I tu I lm I IC I 10 1 IU I 10 1 IC I I I I I I I mul1 I -1 IhC1m I Ial I I XYv, I 14,

I I --"r>K*o-O-rJv,QrJ4v,NOm 1 * 1 -4r<~-o--~rc~t->n4I m I INI

I I I I I I I mLn1 1XYm1 LnI .-I W 1 m-0 1 XIL I 0 1 or- 1 XIC 1 1111 I 1181 ! . o

LLI C1

U1 W -J =3 aC I I INI I~I 1-1 I I I I I I I I I I I I I I I I 1 I CJ 1 INI 1-1 I I I I I I I I !!

I I I I I I I I I I I I I I INI 1 CS 1 1 u- 1 I I I I I I I I I I I I I I I I I I "-4 Y, o-4

+ o- 4

m *-a-

Cr)"7, 4LN

LC, o- m4

~msm*e-a~mmr,~~m-+mm 4 4 r-4 e-, r~M w N N e> "-2 4 t-, O"-4

0 9 "-1 O 4 I.? mr3 b .d "7. e-,~~Ln~6MY'reaeY4

d m u 4o L'ESPLUGA DE FRANCOLI: Estudi de la fiortalitat

TAULA DE HORTALITAT D'ADULTS PER EDAT :

ANY menors de de 20 a de 41 a najors de no consta TOTAL 20 anys 40 anys 60 anys bO anys de 1741 a 1749 1O 19 3 5 75 11 150 de 1750 a 1759 1O 26 39 72 13 160 de 1760 a 1769 (1) 5 32 24 30 16 107 de 1770 a 1779 (1) 3 5 4 10 4 26 de 1780 a 1789 15 50 83 138 46 23'' 7 de 1790 a 1799 9 35 57 89 55 245 de 1800 a 1809 (2) de 1810 a 1819 30 113 140 155 55 498 de 1820 a 1829 20 89 113 171 2 !I 413 de 1930 a 1839 22 104 103 217 14 460 de 1840 a 1849 24 112 143 235 11 52 5 de 1850 a 1859 34 89 113 224 11 471 de 1960 a 1869 23 76 105 259 4 477 de 1870 a 1879 22 1?8 129 307 6 563 de 1989 a 1889 34 83 116 323 5 551 de 1890 a 1899 20 95 131 293 6 545 ...... total...... 281 1036 1326 2509 ?i2 5523

(I) .- Durant els anys 1766 a 1778, en moltes ocasions no consta l'edat de la persona rorta, desvirtuant, doncs, l'estadistica. Hi ha anys en els quals nones hi consta en aproximadarent un 10 per cent, sense arribar nai al 50 per cent.

(2) .- Des de I'any 1799 fins al 1809, en noabroses ocasions no esta consignada l'edat. L'ESPLUGA DE FRANCOLI: Estudi de la Natalitat i la iiortalitat ------INDEX DE NAIXENENTS PER liORT TOTAL I INFANTIL (Entenent per mort infantil en menors d'un any)

INDEX INDEX AtiY Naixements per cada mort Naix, per wort.infanti1 (( 1 a.) Hores Dones Total Homes Dones Total

de 1740 a 1749 1,41 1,28 1,34 6,20 6,27 6,24 de 1750 a 1759 1,46 1,36 1,41 5,46 7,35 b,25 de 1760 a 1769 1, 52 1,30 1,41 8,78 8,56 8,67 de 1770 a 1779 1,48 1,46 1,47 5,81 6,97 6,33 de 1780 a li89 1,33 1,32 1,3? 7,80 6,55 7,13 de 1790 a 1799 1,46 1,44 1,45 6,13 7,58 6,76 de 1803 a 1809 1,06 1,20 1,13 6,03 7,13 6,57 de 1810 a 1819 1,23 1,32 1,27 7,95 10,04 8,90 de 1820 a 1829 1,39 1,37 1,38 7,55 6,51 7,OO de 1830 a 1839 1,23 1,19 1,21 6,89 7,71 7,27 de 1840 a 1849 1,17 l,l8 1,17 5,67 7,27 6,38 de 1850 a 1859 1,20 1,25 1,23 6,05 8,bl 7,09 de 1860 a 1869 1,24 1,15 1,19 4,44 5,62 4,95 de 1870 a 1879 1,25 1,18 1,21 5,OO b,65 5,71 de 1880 a 1889 i,.:? 1,25 1,31 5,38 5,9O 5,62 de 1890 a 1899 1,38 1,18 1,27 5,57 6,39 5,94 total...... 1,30 1,27 1,28 6,iO 7,21 6,67

1 Publicacions del Seminari Pere Mata, de la Unitat d'Enscnyamcnt i Recerca de Mcdicina Legal i Laboral i Toxicologia de la Facultat de Mcdicina dc la Universitat de Barcclona.

1. DOMENECH, Edelmira, "La Frenologia". Analisis histórico de una doctrina psicológica organicista, 1977, 216 pp.

2. CAMPS i SURROCA, Manuel; CAMPS i CLEMENTE, Manuel, Santuaris lleidatans amb tradició m&dica,1981,158 pp.

3. CALBET i CAMARASA, Josep M" CORBELLA CORBELLA, Jacint, Diccionari biografic de metges catalans, primer volum A-E, 1981, 194 pp. (Cocdici6 amb la "Fundació Salvador Vives i Casajuana", Barcelona).

4. Programa del I11 Congrés d7Histbriade la Medicina Catalana, Lleida, 4-6 juny de 1981,32 pp. (Coedició amb el Collegi Oficial de Metges de Lleida).

5. Actes del I11 Congrés d'Histbria de la Medicina Catalana, Lleida 1981, primer volum, 346 pp.

6. HUGET RAMIA, Emilio, Detcrminación del cadmio y plomo en las aguas de consumo, 19Sl,90 pp.

7. MART1 AMENGUAL, Gabriel, El suicidio consumado en las Islas Balearcs, 1981, 256 pp.

8. CALBET i CAMARASA, Josep M" CORBELLA CORBELLA, Jacint, Diccionari biografic de metges catalans, segon volum, F-G, 1982, 240 pp. (Coedició amb la "Fundació Salvador Vives i Casajuana", Barcelona.)

9. CAMPS i CLEMENTE, Manuel; CAMPS i SURROCA, Manuel, Aspectes sanitaris de ]'Arxiu de Sant Joan de Lleida, 1983,424 pp.

10. CALBET i CAMARASA, Josep M" CORBELLA i CORBELLA, Jacint, Diccionari biogrhfic de metges catalans, tercer volum R-Z i Addenda, 1983, 348 pp. (CocdiciO amb la "Fundació Salvador Vives i Casajuana", Barcelona.)

11. CORBELLA i CORBELL.A, Jacinto; CALBET i CAMARASA, .ros6 M" El pensamiento sanitari0 y laboral de dos médicos anarquistas del siglo XIX, 1984, 172 pp. 12. Programa del I Congrés Catal2 de Medicina del Treball, 1984,36 pp.

13. GIMBERNAT, Revista Catalana d7Histbria de la Medicina i de la Cikncia, vol. I, 1984,322 pp.

14. GIMBERNAT, Revista Catalana d'Histbria de la Medicina i de la Cii?ncia, vol. 11,1984,346 pp.

15. ARRO y TRIAY, Francisco de Paula, Estadística mtdica de la compañia de ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia. (Reedición en facsímil de la edición de Barcelona de 1892), 1985, 162 pp. Coedició amb la Societat Catalana de Seguretat i Medicina del Treball i Ajuntament de Barcelona. Relació i estudi preliminar: J. Corbella.

16. CAMPS i SURROCA, Manuel; CAMPS i CLEMENTE, Manuel, La pesta de meitats del segle XVII a Catalunya, Lleida, 1985,424 pp.

17. Programa del IV Congrés d'Histbria de de la Medicina Catalana, Monestir de Poblet-Tarragona, 7-9 de juny de 1985,36 pp.

18. GIMBERNAT, Revista Catalana d'Histbria de la Medicina i de la CiCncia, vol. 111, 1985,470 pp.

19. GIMBERNAT, Revista Catalana d'Histbria de la Medicina i de la Cikncia, vol IV, 1985,396 pp.

20. ROBERT YARZABAL, B., Balance del siglo XIX. La Medicina. Edición y estudio preliminar: J.M. Calbet y J. Corbella, 1985,68 pp.

21. GIMBERTNAT, Revista Catalana d'Histbria de la Medicina i de la Cikncia, vol. V, 1986,412 pp.

22. GIMBERNAT, Revista Catalana d'Histbria de la Medicina i de la ciencia, vol. VI, 1986,382 pp.

23. VIDAL, Domingo, Cirugia forense (1783). Edición y estudio preliminar: J. Corbella, 1987, XXIV + 96 94 pp.

24. MONTANA I BUCHACA, Daniel, Aspectes sanitaris del Arxius de les parrbquies del terme i vila de Terrassa als segles XVI, XVII i XVIII, 1987,1.88pp. I

25. DOMENECH, E.; CORBELLA, J.; PARELLADA, D. (eds.), Bases hist6ricas de la psiquiatria catalana, 1987,401 pp.

26. VALLRIBERA i PUIG, Pere, L'obra mtdica catalana de dos Cirurgians del 1700. Anton DE BORJA i Carles PALLETA, 1987,130 pp.

27. GIMBERNAT, Revista Catalana d'Histbria de la Medicina i de la Citncia, vol. VII, 1987. ( ')

28. GIMBERNAT, Revista Catalana d'Histbria de la Medicina i de la Citncia, vol. VIII, 1987. ( '*)

29. FRAGOSO, Juan, "Tratado de las Declaraciones que han de hacer 10s cirujanos acerca de muchas enfermedades y muchas maneras de muertes que suceden". Edición y estudio preliminar de J. Corbella, 1988.

30. LOPEZ GOMEZ, José Manuel, "Don Martín Vallejo Lobón. El mCdico y el hombre", 1988.

31. HUGUET RAMIA, Emili; CARRACEDO ALVAREZ, Angel; GENE BADIA, Manel, "Introducción a la investigación biológica de la parernidad", 1988.

32. HEXACLOROBENCENO, Primeras Jornadas Nacionales. Libro de resúmenes, 1988.

33. GIMBERNAT. Revista Catalana d'Histbria de la Medicina i de la Citncia. vol IX 1988 (x)

34. Jornades d'Histbria de la Medicina &Olot. Olot 1987. (separada de Gimbernat VIII)

35. ORFILA. I Jornadas Anuales de la Socicdad Española de Medicina Legal y Forcnse. Libro de Actas. Alicante 1987.

36. ORFILA. I1 Jornadas Anuales de la Sociedad Española de Medicina Legal y Forcnse. Libro de Actas. Barcelona 1988.

37. GIMBERNAT. Revista catalana d7Histbria de la Medicina i de la Cikncia. Vol. X. 1988. (xx). 38. CALBET i CAMARASA, J.M.; VALLRIBERA i PUIG, P., Medicina i Societat a 17Esplugade Francolí. (segles XVIII i XIX), GIMBERNAT XI. 1989. (x)