En els últims anys, els llibres sagramentals que custodien les parroquies han despertat un interes creixent. D'aquests llibres els més especialment investigats han estat i són els que fan referencia als baptismes, als matrimonis i als &bits. L'interes bAsic d'aquests llibres rau en que són l'eina més important per poder analitzar les relacions i dependencia entre natalitat i mortalitat, en una determinada població o parroquia. És a dir, l'interes fhnamental és el de fa- cilitar l'estudi de la demograf$a historica. Pero al marge de l'estricta demografia, que ja és molt important, també ens proporcionen' dades sobre molt di- versos aspectes, com poden ser, per citar-ne alguns, els econbmics, els antropologics, els politico-socials i els sanitaris. Dintre de 1' inteies sanitari, volem subratllar la importancia que tenen aquests llibres per aprofundir en el coneixement de 19 patologia historica, ja que a través dels seus folis, queda la constAncia del pas, no solament de les epidemihs, sinó també de les microepidemies, i la incidencia social que aquestes podien haver significat. L'estudi de la patologia historica pot ajudar-nos a fer unA millor interpretació dels nostres coneixements d'alguns fets del passat col.lectiu. També dintre de la sanitat, cal considerar la presencia i la tasca del persohal sanitari. El record d'aquest personal, d'escassa o nul.la projecció més enlla de l'interes estrictament professional, és com un petit homenatge a tots aquells que van participar en la lluita intergeneracional contra la malaltia. Amb llurs encerts i errors, virtuts i defeytes. L'home no es va resignar, per exemple, a acceptar aquelles increlbles mortalitats medievals. I aquesta rebel.lió abanderada pels sanitaris, ens ha portat a la situació actual, en que podem controlar o comprendre millor la patologia i les seves causes. També aquests llibres, ultra la mortalitat global, ens permeten de fer una aproximació a certes causes de mort i molt especialment a les d'origen violent o acci- dental. Els aspectes sanitaris que acabem d'apuntar, a mes d'algun altre, han fet que la historiografia medica catalana actual hagi endegat un ambiciós i sistemiltic estudi dels principals arxius parroquials del nostre país. Així, ja s'han estudiat totalment o parcialment els de Lleida, Terrassa, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Tarragona, Valls, Ciutadella, Vilanova, i algunes viles del Baix Llobregat i estan en curs d'investigació els de Girona, Olot, Vilafranca, Reus, Mataró, i algun altre (1) (1) - Camps Clemente M.; Camps Surroca M. Aspectes sanitaris de Ltarxiu de Sant Joan de Lleida. Segle XVII. Seminari Pere Mata. Lleida 1983. - Montaiia Buchaca D. Aspectes sanitaris del terme i vila de Terrassa en els segles XVI, XVII i XVIII. Seminari Pere Mata. Barcelona 1987. - Sanchez Ripollés J.M. Dades i esdeveniments hdics del segle XVIII a La comarca de LtAlt Camp. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona 1986. Editada el 1989 per llInstitut d8Estudis Vallencs. - Escude Aixela M.M. Aspectos sanitarios del archivo parroquial de la iglesia de San Bartold y Santa Tecla de Sitges en el siglo XVIII (1701-1800). Tesi doctoral inedita. Universitat de Barcelona 1986. - Fernández Fernández L. Aspectos sanitarios del archivo diocesana1 de La catedral de Tarragona. Tesi doctoral inMita. Universitat de Barcelona 1986. - Vicente Guillen A. Aspectos sanitarios de 10s archivos del Vendrell (Baix Penedes). (1580-1800). Tesi doctoral indita. Universitat de Barcelona 1987. - Zurdo Pelaez J.L. Aspectos sanitarios del archivo de la iglesia de Sant Antoni Abat de Vilanova i La Geltrú en el siglo XVIII. Tesi doctoral ingdita. Universitat de Barcelona 1988. - Perpiñá Gutiérrez C. Aspectes sanitaris dels arxius parroquials de La regió central del Baix Llobregat. Segles XVI-XVII. Tesi doctoral inedita. Molt especialment volem posar en relleu el treball que els doctors Manuel Camps i Clemente i Manuel Camps i Surroca, pare i fill, van dedicar a l'estudi dels llibres sagramentals de la parrdquia de Santa Maria de Lleida, i que ha significat l'inici d'una fructífera línia d'investigació historico-medica. Ara nosaltres, tenim la responsabilitat d'afegir-hi el de llArxiu Parroquial de 1'~spluda de Francolí (Conca de Barbera) (2) . I És a través d'aquests llibres que podem tenir noticia de la incessant transfqrmació social i dels intercanvis generacionals que van tenir lloc a 1'Espluga. En certes ocasions són les inscripcions anotades en aquests llibres els vius testimonis d'unes alegries i d'uns fets positius. Altres vegades, tanmateix, ens parlaran de tristdses, dolors i cendres, que ens deixen un regust amargaqt. Tot plegat, la vida d'un poble, de l'interior de Catalunya, vista des d'una perspectiva sanitaris, com és el cas del present treball. Universitat de Barcelona 1988. I - Grasa Muro J.L. Aspectos sanitarios del alrchivo diocesanal de la catedral de Tarragona. 1550-1700. Tesi doctoral inkdita. Universitat de Barcelona 1988. I - Dicenta Sousa M. Aspectos sanitarios de1,archivo de la parroquia de La Purificación de Santa Maria de Ciutadella. (1566-1666). Tesi doctoral inedita. Universitat de Barcelona 1988. I - López Ghz J.M. Salud pública y medicina en Merida. (1700-1833). Tesi doctoral inedita. Universitat de Barcelona 19b8. (2) Ja és sabut que els primers llibres que es guarden a 1'Arxiu Parroquial de llEspluga, són dluna &poca tardana, tal cbm ens recorden Josep M* Grau i Pujol i col.laboradors, a "La població de la Conca de Barbera entre la crisi de mitjans segle XVII i les epidhies del 1725-172711.V. Aplec de Treballs, nÚm 8, del Centre dlEstudis de la Conca de Bbrbera, pigs. 169-180 Montblanc, 1987. En relació a l'origen dels llibres sagramentals, tots els autors assenyalen que van apareixer després i a conseqüencia del concili de Trento (1563), pero, com recorda Jordi Nadal, els llibres d'obits no van comencar a ser obligatoris fins el Ritual roma de 1614. Tanmateix, també Jordi Nadal ens recorda que el bisbe Berenguer de Pau ja va establir l'obligatorietat dels llibres baptismals al sínode de Girona l'any 1502 (3). I aquests llibres, concretament els de la parroquia de Sant Feliu de Guíxols, es guarden des de l'any 1511. Amb aixo estem autoritzats a pensar, que abans d'establir-se'n l'obligatorietat, ja va existir una preocupació per tenir un cens dels feligresos. En aquest sentit sembla ésser que els registres parroquials més antics dels quals es té noticia són els de la parroquia francesa de Givry (1334) i, d'uns anys més tard, els de la diocesi de Nantes (1406). A la diocesi de Girona, la partida sacramental més antiga es troba a la parroquia de Santa Pau, amb data de l'any 1499 (4). Encara que és posible que a 1'Espluga haguessin existit llibres més antics, el registre de baptismes i de desposoris s'inicia l'any 1694, mentre que el d'obits no comenca fins a l'any 1730. Aixo ens ha permes de fer una revisió dels corresponents als segles XVIII i XIX. La nostra pretensió ha estat la de fer un treball de caracter local. Pensem que moltes vegades haurem estat d'un localisme petit i estret. I encara més, tampoc no hi hem escatimat la relació d'uns fets simples, entre anecdotics i curiosos. Tot plegat pot fer pensar que la nostra tasca ha quedat limitada. És un criteri que no ens immuta, perque en tot cas, acceptem la paraula de Josep Pla: en el curs de la vida, les (3) Nadal, Jordi. La población española (siglos XVI a XX). Ariel, 2a. edició, Barcelona, 1986, pag. 20. (4) Canal i Morell, Jordi. Una vi la catalana davant La mort. La pesta de 1650 a Olot. Batet, Olot 1987, pag. 29. coses inútils m'han donat una feinla terrible (5). També nosaltres podem dir que ordenar aquests papers ens ha donat una miqueta de feina, que per altra part només dediquem a tots aquells que estiden i han fet estimar 1'Espluga. Aquest treball, queda doncs, justificat en l'afecte que sempre hem sentit per 1'Espluga de Francolí. I Aquests afecte i estimació no han impedit la nostra imparcialitat. En definitiva, el nostre objectiu ha estat el de fer una aportació a un,millor coneixement de la vida quotidiana dels esplugins dels segles XVIII i XIX. Per aconseguir-ho hem recolllit la informació que ens ha semblat més escaient, i, qu,anha estat possible, n'hem fet una interpretació d'acord i en funció del seu context historic. Ens donaríem per satisfets si aquest treball pogués ésser posat al servei del revifaknent comarcalista que vivim en els nostres dies i en ceritamanera ens plauria que fos interpretat com una aportació a la conscienciació i al redre~amentnabional de Catalunya. Aquest llibre s'ha pogut fer gracies a la sistematica i pormenoritzada rkvisió dels llibres sagramentals espluguins. En total hem visc 21.815 partides de neixements, 4.751 de matrimonis i 15.896 d'obits. El total ens dóna una xif'ra de 42.462 partides, que hem hagut de valorar una per upa. Finalment volem fer constbr, de manera ben explícita, el nostre agrafment a, l'actual Rector de llEspluga,mossen Pasqual Gasol, ja que sense la seva ajuda, comprensió i generositat no hauríem pogut dur a terme el nostre proposit. I (5) Pla, Josep Obra completa, vol VII, De$tino, Barcelona 1974, segona edició, phg. 306. I1 DEMOGRAFIA ESPLUGUINA Encara que amb anterioritat a l'any 1079 1'Espluga o el seu terme ja deurien haver estat habitats, és en aquesta data quan es considera el seu naixement oficial. Aquest any és quan 1'Espluga adquYreix els trets socials i polítics basics que menarien cap a la vila dels nostres dies.