DOCSLIB.ORG

Resolución JUS/2119/2008, De 25 De Junio, Por La Que Se Aprueba La Modificación De La Agrupación De Secretarías De Juzgados De Paz Núm

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Resolución JUS/2119/2008, De 25 De Junio, Por La Que Se Aprueba La Modificación De La Agrupación De Secretarías De Juzgados De Paz Núm Resolución JUS/2119/2008, de 25 de junio, por la que se aprueba la modificación de la Agrupación de Secretarías de Juzgados de Paz núm. 56, con sede en Bellcaire d'Urgell. Organo Emisor: Departamento de Justicia Tipo de Norma: Resolución Fecha: 2008-06-25 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2008-07-07 12:00:00 Marginal: 79762 TEXTO COMPLETO : RESOLUCIÓN JUS/2119/2008, de 25 de junio, por la que se aprueba la modificación de la Agrupación de Secretarías de Juzgados de Paz núm. 56, con sede en Bellcaire d'Urgell. El Ayuntamiento de Bellmunt d'Urgell solicitó al Departamento de Justicia la incorporación de la Secretaría del Juzgado de Paz de este municipio a la Agrupación de Secretarías de Juzgados de Paz núm. 56, con sede en Bellcaire d'Urgell, y formada, además, por las secretarías de Vallfogona de Balaguer, Térmens, Menàrguens, Torrelameu, Albesa, Montgai, Penelles, Preixens i Cubells. El Consejo General del Poder Judicial, en fecha 23 de abril de 2008, ha emitido un informe favorable sobre la incorporación de la secretaría del Juzgado de Paz de Bellmunt d'Urgell a la Agrupación núm. 56. Dado que se han cumplido los trámites de audiencia al Ilustre Colegio de Abogados de Lleida, al Colegio de Procuradores de los Tribunales de Lleida, al Consejo comarcal de la Noguera, así como a las organizaciones sindicales más representativas; Visto el informe presentado por la secretaria de la Agrupación núm. 56 relativo a la carga de trabajo que tendrá la Agrupación con la incorporación de la Secretaría de Bellmunt d'Urgell, así como la programación de los días en los diferentes juzgados de la Agrupación; De acuerdo con la Ley orgánica 6/1985, de 1 de julio, del poder judicial, la Ley 38/1988, de 28 de diciembre, de demarcación y planta judicial, y el Decreto 75/1997, de 18 de marzo, por el que se regula el procedimiento de creación y modificación de las agrupaciones de secretarías de juzgados de paz; Dado que se cumplen los requisitos legales establecidos para proceder a la incorporación solicitada, Resuelvo: .1 Aprobar la incorporación de la Secretaría del Juzgado de Paz de Bellmunt d'Urgell a la Agrupación núm. 56, con sede en Bellcaire d'Urgell, integrada además por las secretarías de Vallfogona de Balaguer, Térmens, Menàrguens, Torrelameu, Albesa, Montgai, Penelles, Preixens i Cubells. .2 Aprobar el contenido de la memoria presentada por la secretaria de la Agrupación de Secretarías de Juzgados de Paz núm. 56. .3 Que la incorporación aprobada mediante esta Resolución no comportará modificación alguna de la plantilla de personal de la Agrupación de Secretarías de Juzgados de Paz núm. 56. .4 Que la incorporación de la Secretaría del Juzgado de Paz de Bellmunt d'Urgell a la Agrupación de 1 / 2 Secretarías de Juzgado de Paz núm. 56 tenga efectos y entre en funcionamiento a partir de un mes a contar desde el día siguiente al de la publicación de esta Resolución en el DOGC, de acuerdo con lo que establece el artículo 9.3 del Decreto 75/1997, de 18 de marzo, por el que se regula el procedimiento de creación y modificación de las agrupaciones de secretarías de juzgados de paz. .5 Contra esta Resolución, que agota la vía administrativa, las personas interesadas pueden interponer, con carácter potestativo, recurso de reposición ante este órgano en el plazo de un mes; o bien recurso contencioso administrativo, en el plazo de dos meses, ante la Sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, de acuerdo con lo que disponen los artículos 14, 25 y 46 de la Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la jurisdicción contenciosa administrativa, ambos plazos a contar desde el día siguiente al de la publicación de esta Resolución en el DOGC. Los entes locales pueden interponer recurso contencioso administrativo ante el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña en el plazo de dos meses contados a partir del día siguiente al de la publicación de esta Resolución en el DOGC. También pueden interponer, potestativamente, un requerimiento previo al recurso contencioso administrativo ante el órgano que ha dictado el acto, en el plazo de dos meses a contar desde el día siguiente a su publicación, según lo que dispone el artículo 44 de la Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la jurisdicción contencioso-administrativa. Igualmente, se puede interponer cualquier otro recurso que consideren conveniente para la defensa de sus intereses. .6 Que se notifique esta Resolución a los interesados. Barcelona, 25 de junio de 2008 Montserrat Tura i Camafreita Consejera de Justicia (08.171.155) 2 / 2.
Load more

Recommended publications
  • Quatre Escoles Rurals Més Incorporaran Al Setembre
    SEGRE 10 Dijous, 24 de maig del 2018 L’històric hostal Ca la Maria de Sant Puigverd troba onze sitges de l’edat COMARQUES Guim reobrirà com a ‘escape room’ mitjana a la zona del pou de gel www.segre.com/comarques p. 11 p. 14 ENSENYAMENT ESCOLES RURALS Quatre escoles rurals més incorporaran al setembre guarderies i ja seran trenta a Lleida La contractació del personal de les escoles bressol quedarà per primera vegada en mans d’Ensenyament i podria reduir-se || Els alcaldes ho veuen necessari per assegurar la continuïtat dels centres ESMERALDA FARNELL H.C. ❘ LLEIDA ❘ Quatre escoles rurals Col·legis de Lleida incorporaran el curs pendents del que ve les guarderies munici- pals a les seues instal·lacions nombre de nens a petició dels ajuntaments, de manera que ja seran trenta els n Nombroses escoles ru- centres educatius lleidatans que rals estan pendents cada han pres aquesta mesura en els any del nombre d’alum- últims anys per garantir la con- nes apuntats en el termini tinuïtat i el funcionament òptim de preinscripció per cer- dels centres escolars més mo- tificar la continuïtat del destos. Són les escoles de Bella- centre ja que Ensenya- guarda, Torrelameu, Camarasa ment no considera viable i Llavorsí, segons va confirmar mantenir un col·legi amb ahir el delegat d’Ensenyament, menys de cinc alumnes. Miquel Àngel Cullerés. El curs vinent tot apunta Aquesta iniciativa s’emmarca que l’escola de la Pobla de en un pla pilot de millora de les Cérvoles serà l’única for- escoles rurals que va començar çada a tancar després de el curs 2015-2016.
    [Show full text]
  • Preliminary Part
    Chapter 7: Harrowing effect on Papaver rhoeas ____________________________________________________________________________________ Soil was quite moist at both the sowing date and at pre-emergence harrowing. Soon after the pre-emergence harrowing the soil dried out and it was quite cold so that P. rhoeas germination was probably not enhanced by this soil disturbance. Additionally, independently from the harrowing, P. rhoeas could have hardly started to germinate due to the same reasons, so that pre-emergence harrowing did probably kill few P. rhoeas seedlings starting to germinate. 250 a 200 ab a a ab ab a a 150 a ab -2 a a a a a b a Plants m a 100 ab a a b a 50 bc a a bc c b c a c a a 0 11/12 11/01 13/02 08/03 30/03 Date Figure 7.17. a. Papaver rhoeas plant number evolution in time in the field trial conducted in Baldomar in 2000-01. The arrows indicate the harrowing moments. ? Untreated, - herbicide, * pre-emergence, ? post-emergence at 2 km h-1, ? post-emergence at 4 km h-1, ¦ post-emergence at 6 km h-1, ? post-emergence at 8 km h-1. Different letters correspond to statistically significant differences at P<0.015. 205 Chapter 7: Harrowing effect on Papaver rhoeas ____________________________________________________________________________________ The post-emergence harrowing was conducted in a correct moment taking into account that no new P. rhoeas germination was observed since the harrowing date. Initial plant density immediately before the post-emergence harrowing was moderate ranging between 100 and 180 plants m-2 (Figures 7.17.
    [Show full text]
  • SSD20171022 320.Pdf
    A.E. Talaia SSD20171022_320 SECCIÓ DE SENDERS AE TALAIA PER LES TERRES DE PONENT Etapa 6: LLEIDA – SANT RUF – LLÍVIA CORBINS – TORRELAMEU 22 d’octubre de 2017 HORARI PREVIST Sortida de la Plaça de l’Estació de Vilanova i la Geltrú. 7 h Àrea de Servei de Lleida . Esmorzar. 8 h 30 min Sortida cap a Lleida. 9 h Lleida . Inici de l’etapa. 9 h 20 min Llívia . Reagrupament. 10 h 25 min 10 h 35 min Alzines . Reagrupament. 11 h 35 min 11 h 45 min Corbins . Reagrupament. 12 h 30 min 12 h 40 min Torrelameu. Final de l’etapa. 13 h 10 min Sortida cap a Lleida. 13 h 20 min Lleida . Dinar 13 h 45 min Sortida cap a Vilanova. 16 h 30 min Vilanova i la Geltrú . 18 h Notes .- ** Esmorzarem a l’Àrea de Servei de Lleida. En acabar, l’autocar ens portarà a Lleida on dinarem(cadascú pel seu compte). ** Tingueu en compte que l’organització sempre pot modificar aquesta previsió d’horari en funció de com es vagi desenvolupant l’etapa (Condicions meteorològiques, retards o avançaments imprevistos, etc). ** Si us plau, sigueu puntuals, respecteu els reagrupaments i mantingueu sempre contacte visual amb els que us se- gueixen; si cal espereu-vos. Intenteu seguir els horaris previstos, és a dir, no correu ni aneu massa lents! (Penseu que aneu en grup). ** Atenció : Per a qualsevol comunicació amb la Secció el dissabte abans de l’excursió o el mateix diumenge (mitja ho- ra abans de la sortida) utilitzeu només el telèfon 692620181 (Isidre Poch).
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell
    Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • L'aeroport D'alguaire Registra 3.274 Passatgers En La Temporada D'estiu
    10 DILLUNS, 4 DE SETEMBRE DEL 2017 Pirineus Turisme Exposició Mostra de 70 L’aeroport d’Alguaire registra 3.274 instantànies sobre passatgers en la temporada d’estiu piragüisme Aquesta infraestructura lleidatana ha rebut enguany 80 persones més que l’any passat Redacció La seU D’UrgeLL AGÈNCIES Agències desembre amb els vols de Neil- Un recull de 70 fotografies LLEIDA son als aeroports de Gatwitck, sobre piragüisme es pot vi- L’aeroport de Lleida-Alguaire Standsted, Manchester i East sitar al centre cívic El Pas- va acomiadar ahir la temporada Midlands. Més endavant s’hi seig de la Seu d’Urgell des d’estiu amb 3.274 passatgers afegiran les connexions amb d’avui fins al 24 de setembre que han viatjat a Palma, Maó i Tel-Aviv i el 4 de febrer les de vinent. Es tracta d’una mos- Eivissa amb Air Nostrum. Són Suècia. Serra ha detallat que tra d’instantànies captades uns 80 més que l’any passat, hi haurà cinc destinacions al per membres de l’Agrupació quan la xifra va ser de 3.195, país escandinau: Göteborg, Fotogràfica de Montcada i segons dades actualitzades pel Stocolm, Malmö, Jönköping i Reixac (Afotmir), a qui els director de l’aeroport, Antoni Växjö. apassiona “retenir la belle- Serra. Els vols a les illes Balears sa, la plàstica i les expressi- s’han operat cada divendres i FESTA DEL CEL ons impactants de la pràcti- diumenge del 21 de juliol al 3 D’altra banda, Antoni Serra va ca d’aquest esport”, que des de setembre. La destinació de explicar que està esperant si l’Afotmir es cataloga com Palma és la que ha tingut més finalment arriben els permisos una disciplina esportiva viatgers, seguida de Menorca i perquè l’aeroport de Lleida- “espectacular” i relacionada Eivissa.
    [Show full text]
  • El Pandero De Les Mosses a Ponent
    pàg. 129 Musicologia El pandero de les mosses a Ponent shikar. núm. 02 | 2015 p. 129-137 Ester G. Llop RESUM ABSTRACT Etnomusicòloga Les captes amb el pandero, vinculades a la confraria The timbrel catches, which are related to the de la Mare de Déu del Roser, havien estat ben confraternity of Our Lady of the Rosary, had been presents en les celebracions de moltes poblacions in the celebrations of many villages of western de Ponent fins al primer terç del segle XX. La Catalonia until the first third of the twentieth manca de continuïtat dels estudis dels primers century. The abandonment of this activity, as well etnògrafs i l’abandonament de l’activitat n’han as the lack of continuity in the earliest ethnographic «Aquí vénen condicionat i limitat la imatge actual. En aquest studies, has conditioned and limited the present les donzelles, cavallers, article ens proposem revisar la bibliografia de les knowledge on the timbrel songs. We review here per a cantar» primeres recerques sobre alguns aspectes de les the early studies on timbrel songs during the late cançons de pandero, a finals del segle XIX i primer nineteenth century and the first quarter of the quart del segle XX —principalment de la mà de twentieth century —mainly from Valeri Serra i Valeri Serra i Boldú—, el treball de camp d’Enric Boldú—, the Enric Farreny fieldwork of the early Farreny a principis dels anys 70 i les investigacions 70s and the current investigations in the Pla de actuals al pla de Lleida. Així mateix, revisem els Lleida.
    [Show full text]
  • Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El
    1 DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE POBLET RELACIONADA AMB EL SOLERÀS (1) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, JUSTÍCIA I TERRA La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI II) de Cossetània Edicions, juliol 2003 (2) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, POBLET, SENYOR FEUDAL La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI III) de Cossetània Edicions, gener 2007 (En ordre cronològic) (1) Pàg. 933 Calaix 36 Extracte- resum: El 1180 , Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó donaren a Bernat de Montpalau i a Berenguer de Lima tota la Vallcansada segons baixen les aigües per totes parts... Ho feren perquè es poblés, amb les terres, aigües, molins, boscos, llenyes, muntanyes, valls, plans, pastures i tot el que pertany a l’ús de l’home, amb la obligació de donar a Déu i a l’Església delme i primícia. El 1209 , el fill de Bernat de Montpalau ven a Domènec Traper i Pere Vidal, ardiaca de Tarassona, una parellada d’alou en l’indret dit Vallcansada, pel preu de 100 sous jaquesos. D’una part afrontava amb el Soleràs . El 1219 , Bernat ven a Pere Vidal la mateixa vall de Vallcansada, llindant amb el terme de Soleràs , ... Recull: Manel Marsan Segú. Octubre 2009 2 1224 Veure l’any 1744 (1) Pàgina 932 Calaix 36 Extracte- resum: El 1254 , en temps de l’abat Arnau de Prèixens, el monestir comprà a Pere Vidal, ardiaca de Ribagorça, en aquell moment propietari d’uns honors a Riudeset i en la vall dita Baladrosa (que comprenia cases, vinyes, molins, alous, erms i poblats), cert honor situat al terme de Castelldans, en la part anomenada Baladrosa, juntament amb una vall dita Vallcansada, a més d’uns altres honors a Juncosa i Valljuncosa, a Riudeset, i a la vall de Baladrosa, amb vinyes, molins, alous, erms i poblats.
    [Show full text]
  • Llibre Vilagrassa Ok.Indd
    Romànic tardà a les terres de Lleida Estudis sobre Vilagrassa Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013 ISBN 978-84-616-6031-5 Una pica baptismal del segle XIII, a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Penelles (la Noguera), possiblement vinculada als Templers Per Francesc AMORÓS i GONELL Centre d’Estudis Històrics Internacionals Universitat de Barcelona Pàgina anterior: Francesc Amorós durant la XLII Jornada de Treball, a Vilagrassa, 2011 (fot. Josep Sanahuja). Actes de la Jornada de Treball XLII Context geogràfi c del lloc de Penelles El terme de Penelles està adscrit a la comarca administrativa de la Noguera. Geogràfi cament es troba situat al límit oriental de la Plana d’Urgell entre el sud del riu Sió i el nord del riu Corb. El poble és equidistant en 15 km entre Balaguer i Tàrrega. El seu districte municipal, de formes molt irregulars, ocupa l’extrem est de la comarca de la Noguera i s’endinsa per entre les comarques de l’Urgell i el Pla d’Urgell. Gràcies a les lleis que van desamortitzar les propietats senyorials i eclesiàstiques promogudes per governs liberals, el petit terme rural, conegut des del segle XI com “castell de Les Penelles de Butsènic”, antiga dependència de la comanda templera-hospitalera de Barbens al segle XII, va eixamplar considerablement els seus límits territorials per transformar-se en l’actual municipi, que amb 25’5 km2 supera en extensió, no en habitants, bona part dels pobles circumveïns. Llavors durant la primera meitat del segle XIX se li van agregar formant un únic districte administratiu els antics termes rurals de la Torre de n’Heral (o Torreneral, que comprèn el Castell del Remei amb Torre del Bisbe, antigament de la canònica de Solsona, i la Torre dels Frares (possessió del monestir de Poblet), Ballestar o Bellestar, que fi ns llavors pertanyia a la baronia de Bellpuig (avui dia caserius de la Granja Sant Vicenç Ferrer, Almassor i la Toralla), els Falcons (abans de Poblet i que al segle XIX depenia de la Fuliola) i la Filella (llavors de Poblet i ara de Bellcaire).
    [Show full text]
  • Consorci Grup D'acció Local Noguera – Segrià Nord
    Rialb reservoir and biking (Lluís Vidal) Consorci Grup d’Acció Local Noguera – Segrià Nord Noguera: Àger, Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Area: 2 Linya, Balaguer, la Baronia de Rialb, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Cabanabona, 1.967,10 km Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Foradada, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Oliola, Os de Balaguer, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Térmens, Population: Tiurana, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de l’Aguda and Vilanova de Meià. 52.863 inhabitants Segrià: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Corbins, la Portella and Vilanova de la Barca. Population density: 26,87 inhab./km2 Number of municipalities: 36 municipalities Territory Contact details Consorci Grup d’Acció Local Noguera - Segrià Nord works in Noguera and in six municipalities of the North of Segrià region. This territorial area is divided into two very different parts in Office landscape terms: the North part, with Montsec range close to Pre-Pyrenees, and the plains in the South, occupied by cultivation land, horticulture and non-irrigated land, among which Noguera Regional Council fruits trees and cereals stand out. Pg. Àngel Guimerà, 28-30 The most important economic industries are the agrarian, in expansion thanks to the irri- 25600 Balaguer gated-land facilities; and the tourist, which has a lot of possibilities, especially those related Phone (+34) 973 44 89 33 to the natural and landscape heritage in Montsec and its sky, which has been certified as a “Starlight Reserve”. www.noguerasegrianord.cat [email protected] The territory also has the distinctive feature that it is bordering with the capital of the de- C facebook.com/ partment and its influential area; so it is very close to important communication ways, such as Consorci-GAL-Noguera-Segrià-Nord high-speed train railway station Lleida –Pirineus and Alguaire airport.
    [Show full text]
  • Rankings Municipality of Montgai
    10/3/2021 Maps, analysis and statistics about the resident population Demographic balance, population and familiy trends, age classes and average age, civil status and foreigners Skip Navigation Links SPAGNA / CATALUÑA / Province of LLEIDA / MONTGAI Powered by Page 1 L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNA Municipalities Powered by Page 2 ABELLA DE LA Stroll up beside >> L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin CONCA ESPOT Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH ÀGER SPAGNAESTAMARIU AGRAMUNT ESTARÀS AITONA ESTERRI D'ÀNEU ALÀS I CERC ESTERRI DE ALBATÀRREC CARDÓS ALBESA FARRERA ALCANÓ FÍGOLS I ALCARRÀS ALINYÀ ALCOLETGE FONDARELLA ALFARRÀS FORADADA ALFÉS FULLEDA ALGERRI GAVET DE LA ALGUAIRE CONCA ALINS GIMENELLS I ALMACELLES EL PLA DE LA FONT ALMATRET GOLMÉS ALMENAR GÓSOL ALÒS DE BALAGUER GRANYANELLA ALPICAT GRANYENA DE LES ALT ÀNEU GARRIGUES ANGLESOLA GRANYENA DE ARBECA SEGARRA ARRES GUIMERÀ ARSÈGUEL GUISSONA ARTESA DE GUIXERS LLEIDA ISONA I CONCA ARTESA DE DELLÀ SEGRE IVARS ASPA D'URGELL BAIX PALLARS IVARS DE BALAGUER NOGUERA BARBENS IVORRA BASSELLA JOSA I TUIXÉN BAUSEN JUNCOSA BELIANES JUNEDA Powered by Page 3 BELL-LLOC L'ALBAGÉS L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin D'URGELL L'ALBI Adminstat logo BELLAGUARDA DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNAL'ESPLUGA BELLCAIRE CALBA D'URGELL LA BARONIA DE BELLMUNT RIALB D'URGELL LA COMA I LA BELLPUIG PEDRA BELLVER DE LA FLORESTA CERDANYA LA FULIOLA BELLVÍS LA BENAVENT DE GRANADELLA SEGRIÀ LA GRANJA BIOSCA D'ESCARP
    [Show full text]