Romànic tardà a les terres de Lleida Estudis sobre Vilagrassa Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013 ISBN 978-84-616-6031-5 Una pica baptismal del segle XIII, a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Penelles (la Noguera), possiblement vinculada als Templers Per Francesc AMORÓS i GONELL Centre d’Estudis Històrics Internacionals Universitat de Barcelona Pàgina anterior: Francesc Amorós durant la XLII Jornada de Treball, a Vilagrassa, 2011 (fot. Josep Sanahuja). Actes de la Jornada de Treball XLII Context geogràfi c del lloc de Penelles El terme de Penelles està adscrit a la comarca administrativa de la Noguera. Geogràfi cament es troba situat al límit oriental de la Plana d’Urgell entre el sud del riu Sió i el nord del riu Corb. El poble és equidistant en 15 km entre Balaguer i Tàrrega. El seu districte municipal, de formes molt irregulars, ocupa l’extrem est de la comarca de la Noguera i s’endinsa per entre les comarques de l’Urgell i el Pla d’Urgell. Gràcies a les lleis que van desamortitzar les propietats senyorials i eclesiàstiques promogudes per governs liberals, el petit terme rural, conegut des del segle XI com “castell de Les Penelles de Butsènic”, antiga dependència de la comanda templera-hospitalera de Barbens al segle XII, va eixamplar considerablement els seus límits territorials per transformar-se en l’actual municipi, que amb 25’5 km2 supera en extensió, no en habitants, bona part dels pobles circumveïns. Llavors durant la primera meitat del segle XIX se li van agregar formant un únic districte administratiu els antics termes rurals de la Torre de n’Heral (o Torreneral, que comprèn el Castell del Remei amb Torre del Bisbe, antigament de la canònica de Solsona, i la Torre dels Frares (possessió del monestir de Poblet), Ballestar o Bellestar, que fi ns llavors pertanyia a la baronia de Bellpuig (avui dia caserius de la Granja Sant Vicenç Ferrer, Almassor i la Toralla), els Falcons (abans de Poblet i que al segle XIX depenia de la Fuliola) i la Filella (llavors de Poblet i ara de Bellcaire). Per aquesta raó avui dia afronta amb els termes municipals de Montgai, Castellserà, la Fuliola, Ivars d’Urgell, Vallverd, Linyola, Bellcaire d’Urgell i Bellmunt d’Urgell. Aclariment fi lològic Aquest topònim genèric signifi cant “conjunt de roques o penyes petites” deriva del mot antic pena, que al seu torn prové del nom comú llatí PINNA (=roca, penyal), el diminutiu del qual PINNELLA en la seva forma plural donarà lloc al nostre terme geogràfi c. També a l’alta edat mitjana es va aplicar a certes elevacions del terreny o llocs defensius naturals no edifi cats, oposat en principi als de castell o fortalesa. Això explicaria que el topònim “les penelles” ja existia abans de la fundació de la població (1084). Coexistirien les “penelles de Butcènic” i les “penelles d’Algazet”, no lluny unes de les altres. Per tant, el nom “penelles” sembla mossàrab o almenys un mot del llatí vulgar, utilitzat pels parlants mossàrabs amb el signifi cat de “penyes” o “roques” defensives. Se sap que comunitats mossàrabs vivien als vessants del Montsec i altres indrets de la comarca de la Noguera (Francesc AMORÓS I GONELL: Notes i aclariments al topònim “penelles”. Revista “Occidens”, 1 (=Homenatge a J. Lladonosa). Centre d’Estudis del Baix Segre, 1985, pp. 139-140; id. Història de Les Penelles, 1084-1984. Diputació de Lleida, 1984, p. 29). 497 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT Context històric de les Penelles als segles XI-XIII Per contextualitzar algunes peces escultòriques objecte de consideració i donar a aquestes el seu just valor dins el patrimoni artístic i històric català, hem de recórrer al seu passat històric. L’autor d’aquest treball ja ho havia fet en altres ocasions amb tres monografi es independents: Història de Les Penelles, 1084- 1984 (publicada el 1984 amb motiu de la celebració dels nou-cents anys de la seva fundació), la Font de Penelles de 1896: les transformacions del municipi entre 1880 i 1923 (en commemoració de la seva construcció el 1896), i Penelles i la parròquia de Sant Joan Baptista: nou segles d’història (publicada el 2004 en celebrar-se el primer centenari de la segregació de la parròquia de Penelles de l’església parroquial de Santa Maria Magdalena de Castellserà, a la qual havia estat annexionada des de l’edat mitjana). El nucli poblat antic de les Penelles va ser erigit de nova planta a l’entorn d’un castell a la segona meitat del segle XI, durant el procés de reconquesta als musulmans i repoblació cristiana de la plana d’Urgell. Aquesta tasca colonitzadora va ser portada a terme pel comte Ermengol IV d’Urgell a la vall del Sió, el Mascançà (Pla d’Urgell) i entorns de la serra d’Almenara. El document que ho ofi cialitza és la coneguda “carta de poblament” de Penelles, datada el 6 de març de 1084, per la qual s’estableix que el senyor feudal de Butsènit d’Urgell, el destacat noble urgellenc Ramon Gombau (o Gombal) de Ribelles, havia rebut del comte Ermengol IV d’Urgell l’encàrrec de repoblar el lloc de “les Penelles” recentment conquerit als musulmans, tasca que va ser encomanada als veïns habitants de Butsènit d’Urgell. És per això que en un primer moment eren conegudes textualment com “les Penelles de Butsènic” (sic), per distingir-lo d’altres nuclis poblacionals homònims que tenien el mateix topònim mossàrab genèric1. Estableix que els nous pobladors cristians acceptin l’encàrrec del comte d’Urgell d’aixecar en aquest indret els murs de la nova població, mentre que el senyor feudal jurisdiccional, Ramon Gombau de Ribelles, hi construiria el castell.Des d’aquest moment en tota la documentació conservada es parla del “kastrum de ipsis Pennelles”, “castell de les Penelles”. El lloc era ben adequat per bastir-hi una petita fortifi cació i un nucli poblacional on es poguessin refugiar els nous residents penellencs. L’indret disposava de dues basses naturals d’aigua potable i un conjunt de roques o penyes que constituirien la base del castell, a redós del qual s’aixecarien les primeres cases, potser també una esglesiola o capella castral annexa amb el corresponent fossar eclesiàstic. D’aquesta torre medieval del segle XI potser se n’ha preservat alguna resta. L’autor creu que sí, per unes gruixudes parets aparegudes recentment en una casa situada a l’antic carrer del Castell, a tocar del Portalet nord. Carta de poblament de 6 de març de 1084 “Heu de saber que nosaltres, Ramon Gombal (o Gombau) de Ribelles i la meva muller Sicard, que havíem rebut del comte d’Urgell Ermengol (IV) el terme de Les Penelles en plena possessió i amb lliure disposició, lliurem aquesta propietat al 498 Actes de la Jornada de Treball XLII castell de Butsènit. Vosaltres habitants de Butsènit fareu els fossats i els murs de la vila, i nosaltres, els senyors, tota l’obra del castell”.1 El comte Ermengol IV d’Urgell, dit el de Gerb –perquè hi trobà la mort lluitant contra els moros– portà la línia fronterera del comtat d’Urgell amb l’Islam fi ns a Agramunt i Barbens. A partir de 1078 ocuparia també la ribera del Sió fi ns a la serra d’Almenara i amb els anys posteriors progressaria en direcció sud i sud-oest de la plana d’Urgell. Donacions del castell i terme de les Penelles a l’orde del temple Transcorreguts cent anys des de la fundació, el 1186 Guillem de Meià, llavors senyor de les Penelles, féu la donació del castell i terme a l’orde del Temple, posant-lo sota la jurisdicció del comanador templer de Barbens. El seu exemple va ser seguit per altres cavallers urgellesos que havien adquirit propietats al terme del castell de les Penelles. Així amb el beneplàcit d’Ermengol VIII, l’any següent (1187) Berenguer d’Alentorn i la seva muller Na Sança, conjuntament amb els seus dos fi lls, Guillem i “Arnau” –afegint a aquest darrer nom l’expressió en un perfecte català ”si pod parlar”– cedien a l’orde del Temple (“ad Milicie Templi Salomonis”) tots els seus drets que posseïen al castell de les Penelles. Posen com a condició que ell, Berenguer, fos admès com a cavaller de la milícia del Temple. Pocs anys després, vers el 1195, Arnau de les Avellanes també donava a l’orde del Temple tot el que posseïa al terme del castell de les Penelles2. La donació va ser feta a Gilbert Erall, preceptor de Gardeny i a Pere Adalbert, preceptor de Barbens”.3 Dues dècades abans (1164) el castell de Barbens havia estat cedit a perpetuïtat a l’Orde del Temple per Gombau de Ribelles. Ell i la seva esposa Marquesa donaven tots els drets que tenien a l’expressat terme urgellenc. Dos anys després, el 15 de desembre de 1166, Ramon de Butsènit feia donació del seu alou que posseïa a Barbens al mateix orde religiosomilitar.4 Amb la traumàtica supressió de l’Orde del Temple (1312) les seves possessions i béns van passar (1317) a l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que des de mitjan segle XVI serà conegut també com Orde de Malta. Amb els successius decrets de desamortització dels béns eclesiàstics el segle XIX, l’orde hospitaler quedaria extingit com a entitat de dret públic i jurisdiccional, i totes les seves propietats serien venudes a l’encant públic. D’aquelles reculades èpoques històriques, Penelles n’ha salvaguardat unes precioses relíquies de pedra, ara objecte d’estudi. Però del vell castell templer hospitaler només n’ha romàs un pati rocós corresponent a la torre de defensa –en peu parcialment al segle XVII– i el nom d’un carrer fi ns al segle XIX conegut com “carrer del Castell”, avui dia ofi cialitzat com “carrer de Dalt” amb el corresponent portalet que dóna accés al carrer Gran i pel nord toca al “carrer de les Roques”.