Núm. 17 • desembre de 2019 • Preu: 10€ CONSELL CULTURAL DE LES VALLS D’ÀNEU DE LES VALLS CULTURAL CONSELL RASTELL MEDIUM

NABIUS 17 / 2019 ✒ Ferran Rella. President del Consell MEDIUM Cultural de les Valls d’Àneu ● Compromís, passió...sentit. Ferran Rella 3 LITTERA ● Excés de comunicació. Joaquim Carbó ● Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana. 75 ● Les Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae: els documents altmedievals 4 Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de Compromís, passió... originals més antics conservats a Catalunya. Jesús Alturo-Tània Alaix 5 lloc. Xavier Planas, Carles Gascón, Juan Karlos Lopez- Mugartza i Mikel Belasco sentit DIÀLEGS ● L’amiga pallaresa. Jordi Cabré 76 ● Escriptures entre muntanya i riu: Joan-Loís Lavit. Terèsa Pambrun 8 ● Pagus Anabiensis. Origen i significat dels noms de lloc de les 77 questa introducció és deutora del pensa- Valls d'Àneu d’Albert Turull. CCVÀ ment filosòfic de Joan Carles Melich en VISTAIRE ● Escriure sense por. Manual d’escriptura creativa. Raquel Picolo 78 Ageneral i, molt especialment, quan reflexio- ● Dinosfera, un museu de Paleontologia a Coll de Nargó. Àngel Galobart 13 ● Revista El Mirall, des del 1987 reflectint cultura. Ignasi Serra 79 na, en un món altament tecnificat (tecnoeconòmic), ● La presència de jueus al Pirineu català a l’edat mitjana. Carme Batlle 16 ● Poesia. Sebastià Alzamora 80 sobre la importància de formació humanística a la Portada: Dansàneu, Santa Maria d’Àneu 2019. ● Quan va arribar el franquisme: dones i repressió al . Conxita Mir 21 qual tants esforços hem dedicat des del 1983, any Expressa la directora del Dansàneu Rut Martínez que el ● Dones, pagesia i muntanyes en moviment. Federica Ravera 25 ANAVI de fundació del Consell Cultural de les Valls projecte consolida el vincle amb un territori que és propi ● Una gran lliçó natural. El Jardí de Roques del Centre de Descoberta 29 ● Entre la memòria i l’oblit. L’Aula d’extensió universitària com 82 a la marca i a l’ADN d’un festival amb un present notable d’Àneu. dels Ciències de la Terra de Rubió. José López antídot de l’emigració interior. Ferran Rella Compromís doble amb el territori d’Àneu i amb i un futur il·lusionant. Dansa, música i patrimoni. I cultura ● ● popular i orígens i la més rabiosa contemporaneïtat. I Primers Assentaments Humans als Pirineus: La Cova de les Llenes i 31 La dona dels anys vint. Neus Pujol 84 la seua gent. ● diàleg, entesa i ment oberta. Participació, aprenentatge, Els Neandertals. Maite Arilla La Caixa: compromís social i desenvolupament territorial. 86 Passió en l’exercici de transmissió d’un conei- ● descentralització i accés a la cultura per a tot tipus de I va de jocs…Vicent Vidal/ M. Isabel Guardiola 35 Antonio Ros xements, d’uns valors, d’un pòsit cultural que ens públics. Foto. Joan Blanco ● Les construccions de pedra seca a Catalunya i al Pallars Sobirà. Jordi Grau 37 ● Les falles de les Valls d’Àneu, un patrimoni aneuenc. Mirèlha Guil 92 ● ● agombola, redefineixen els camins de la vida i ens Notícies sobre el Pallars Sobirà en el diccionari Català-Valencià- 40 Àrea d’audiovisuals de l’Arxiu d’Imatges. Ramon Alaró 96 commou . Balear. Maria-Pilar Perea ● Cami d’Àrreu. Memòria i semàntica de la responsabilitat. 97 Sentit, finalment el sentit educatiu que tot pro- Director: Ferran Rella i Foro ● Resseguint les petjades dels pastors. Maria Celma/ Elena Muntan 43 Ferran Rella/Aleix Gallardet jecte ha de tenir, una experiència, un viatge no pla- Cap de redacció: Joan Blanco i Barrilado ● En recordança de Conxita Grangé Beleta, la darrera catalana supervi- 46 ● Els mestres pintors romànics de les Valls d’Àneu. 99 nificat capaç de transformar-nos. Coordinació: Laura Grimau i Bertran vent dels camps de concentració nazis. Josep Calvet Montserrat Pagès ● El misteri de l’Estany de Senyora: una interpretació geomor- 101 És, doncs, en aquesta aventura de la qual par- Textos: Joaquim Carbó, Jesús Alturo, Tània Alaix, Terèsa LITTERA fològica a partir de la tradició oral. Pere Oller ticipen la població en general, però de forma espe- Pambrun, Àngel Galobart, Carme Batlle, Conxita Mir, ● Maleïda 1882, una pel·lícula documentari sobre Verdaguer i el Pirineu. 48 ● Muntanyes humanitzades. Un recull de l’arqueologia al Parc 105 cial les nostres sòcies i els nostres socis que volem Federica Ravera, José López, Maite Arilla, Vicent Vidal, remarcar dos projectes que s’inspiren en aquest tri- M. Isabel Guardiola, Jordi Grau, Maria-Pilar Perea, Maria Bernat Gasull Nacional. Ermengol Gassiot Celma, Elena Muntan, Josep Calvet, Martí Domínguez, ● El centre de nosaltres mateixos. Ramon Sistac 107 ple propòsit comentat: Mnemòsine, dossier de Guillem Rúbio, Màrius Domingo, Barnat Gasull, Xavier MNEMÒSINE 51 ● De tramuntana a migjorn: un eix dialectal i cultural que ens fa 108 natura que de la mà del naturalista Francesc Planas, Carles Gascon, Juan Karlos Lopez-Mugartza, DOSSIER NATURALISTA sentir pròxims. Antonio Teruel Rodríguez presentem en aquests Nabius 2019 i Mikel Belasko, Jordi Cabré, Albert Turull, Raquel Picolo, ● ESBOÏGAR. El Patrimoni natural, una peça clau de comprensió de 53 3 ● Calendari Anavi. Josep Maria Turon 112 que a partir del 2020 constituirà una nova aposta Ignasi Serra, Sebastià Alzamora, Neus Pujol, Antonio ● Ros, Mirèlha Guil, Aleix Gallardet, Montserrat Pagès, l’espai. Ferran Rella/Francesc Rodríguez Natura en equip. Projecte Boscos de Muntanya/Herba-savina. 114 editora i el Dansàneu que circula, cap enlaire, cap Pere Oller, Àlex Broch, Anton Sala-Cornadó, Jaume ● FICOT. La batalla perduda del gall fer. Martí Domínguez 54 4 ● Un poble màgic tocat per l’atzar Bep Ortega a la vintivuitena edició i que des de fa uns anys, Massó i Torrent, Joan Maragall, Ermengol Gassiot, ● BIRBAR. Com ens afecta el canvi climàtic?. Conversa amb el Dr. 56 6 ● 32a Pujada al Port de Salau. Jordi Carrera 116 sota l’harmònica batuta de la seua directora Rut Ramon Sistac, Antonio Teruel, Bep Ortega, Mercè Javier Martín-Vide. Francesc Rodríguez ● CurtÀneu 2019. Quarta edició. Ramon Alaró 119 Martínez teixeix un admirable retaule actiu d’ager- Canela, Alba Jovani, Francesc Rodríguez, Ramon Alaró, ● AMONTANYAR. Petites illes com el passat. Guillem Rubio 59 9 ● Art, passió, foc, vida, emoció: Dansàneu 2019. Ferran Rella 121 manament entre la dansa, la música i patrimoni. Rut Martínez, Laura Grimau, Joan Blanco, Ferran Rella. ● DIDALERA. La natura en un click! Fotografia naturalista. Màrius Domingo 62 12 ● Tossudament aneuenc. Rut Martínez 122 Voldria acabar, justament aquesta editorial ● ● Fotografies i il·lustracions: Arxiu Capitular d’Urgell, PLETA. Un Gatillop neix al Pirineu. CCVÀ/FRA 64 14 La dansa, la música i la cultura al cor del Pallars. 124 amb les paraules de Joan Carles Melich que l’ha ● Tània Alaix, Ricard Marco, Terèsa Pambrun, Joan-Lois Tocats del bolet. El calendari naturalista, lingüístic i literari de les Valls 65 15 Mercè Canela inspirat: Educar és, al mateix temps, rebre e inno- ● Lavit, Dinosaures dels Pirineus-Museu de Paleontologia d’Àneu. CCVÀ/FR Dossier fotogràfic Dansàneu 2019. Joan Blanco 127 var, escoltar i discrepar [...] Hi ha múltiples aspec- de Coll de Nargó, Teresa Llordés, Noemí Riudor, ● La secció de natura del CCVÀ 2019. CCVÀ/FRA 66 16 ´ tes de la vida humana que no poden contemplar- Bundesarchiv Bild, David Tarrasón, José López, Maite ● El Piribus a Esterri d’Àneu. CCVÀ/FRA 67 17 GRIPIA Arilla, Wikipedra, Elena Muntan, Josep Calvet, Museu se sota la lògica de la utilitat. ● Jornades Micològiques. CCVÀ/FRA 68 18 ● Activitats 2019. Laura Grimau/Joan Blanco 132 Hidroelèctric de Cabdella, Raül Valls, Rewilding Lapland, Tal vegada, la cultura , com la tórtora poètica ● Sons de tardor: el reclam de l’amor. CCVÀ/FRA 70 20 MNAC, Màrius Domingo, Francesc Rodríguez, Bernat de Sebastia Alzamora ha alçat el vol i no sabem ● Activitats de la Secció de Natura del Consell Cultural de els Valls 72 22 RETRATS Gasull, Revista El Mirall, Neus Pujol, Ramon Alaró, Fons ben bé on ha anat. Antoni Ros, Arxiu Històric de la Fundació Bancària “La d’Àneu. Francesc Rodríguez ● Murs. Alba Jovani 136 Caixa”, Ivan Fernández, Jaume Comas, Mireia Izquierdo, ● GARBA. Històries naturals. CCVÀ/FRA 73 23 ● L’arxiu d’Imatges. El fons Tomeu Lladós. Ferran Rella 140 Serni Ros, Pere Català Roca, Arxiu Mas, Centre d’Études Ens agradava quan prenia el vol Superieures de Civilizacions Mediévales de Poitiers, Pere i tornava després damunt l’espatlla Oller, Josep M. Turon, Ermengol Gassiot, SES Joaquim del meu cosí Rafel, que era un al·lot Morelló, Josep Carrera, Aspic, Alba Jovani, Tomeu ros, de somriure fàcil. Lladós, Joan Blanco, Laura Grimau, Ferran Rella, Fons CCVÀ-Arxiu d’Imatges. Són records, Aquest número ha comptat Ara que som a la meitat de tot amb el suport de: El 28è Dansàneu I les activitats de divulgació Preu de l’exemplar: 10 € I la col·laboració de: I no sabem on va volar la tórtora Producció gràfica: Raül Valls. Press Okedi SL del Patrimoni Cultural de les Valls d’Àneu han rebut el suport de l’Obra Social de “la Caixa”. Impressió: Impremta Barnola SL (La netedat-Tòrtora) Dipòsit: L-1110-2004 Municipis Aneuencs Adreça de l’editor: Consell Cultural de les Valls d’Àneu, Av. Alt Àneu Joaquim Morelló, 3, baixos - 25580 Esterrid’Àneu, tel. La Guingueta d’Àneu 973626316. www.aneu.cat, [email protected] Els articles publicats a Nabius expressen solament l’opinió dels seus autors. 17 / 2019 3 MEDIUM MEDIUM

✒

✒ Joaquim Carbó. Escriptor Jesús Alturo - Tània Alaix

Seminari de paleografia, codicologia i diplomàtica de la Universitat de Barcelona. Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae Els documents altmedievals més antics conservats a Catalunya.

e celebra enguany el 65è aniversari de la fun- dació de les Chartae Latinae Antiquiores, una Scol·lecció internacional creada el 1954. En foren fundadors els grans paleògrafs Albert principis de la dècada dels Bruckner, suís, i Robert Marichal, francès. I, en l’ac- seixanta el director de tualitat, el projecte compta amb Acinema Michelangelo el suport institucional de la Unió Antonioni va pensar, escriure i Acadèmica Internacional i de les dirigir un seguit de pel·lícules principals acadèmies d’Europa i sobre la incomunicació. Els més de Nord-amèrica, entre elles, la vells podem recordar els diàlegs Excés de Real Academia de la Historia de més aviat superficials de Madrid, però no, ai las!, l’Institut L'aventura, La notte i L'eclisse. d’Estudis Catalans. Es començava a superar la comunicació L’objectiu d’aquesta magna misèria que s'havia abatut sobre empresa és doble. De primer, oferir el vell continent al final de la a la comunitat científica una edició Guerra Mundial i una part de fidel i exacta dels textos diplomàtics l'Europa benestant entrava en un món ple de sofisti- Estem subscrits a diverses publicacions de periodici- de tota la documentació europea cació en què les maneres de fer i les actituds inten- tat setmanal o mensual. Escolto la ràdio mentre con- anterior al segle x conservada en la taven amagar els sentiments. El mateix Antonioni dueixo o camino pel carrer. I últimament he entrat en versió original; les còpies, si és que havia dit: "La incapacitat d'expressar sentiments és una espiral d'informacions a través de les xarxes. no són anteriors a l’any 901, en que- la tragèdia de l'home modern". Hi ajudava la deshu- A més del correu electrònic que no em deixa den excloses. S’acompanya aquesta manització de les grans ciutats amb els gratacels, viure tranquil, perquè ara mateix, mentre escric, un edició amb una reproducció fotogràfi- les vies urbanes atapeïdes de cotxes, les autopistes, avís fa que em posi nerviós perquè vull saber què ca a mida natural de cada diploma, les fàbriques... em volen comunicar, hi ha, també, la febre conillera amb la qual cosa s’assegura el segon En aquestes pel·lícules, els actors deien bana- per accedir a tants blogs com sigui possible. objectiu, que és el de contribuir a la litats, dissimulaven els problemes, s'exhibien i es De moment, només m'he tornat addicte a conservació d’aquest important patri- relacionaven d'una manera frívola, però la processó Núvol, Catorze, Vilaweb, Mascaró de proa, Nació moni cultural d’Europa. El document original més antic conservat anava per dins, ja que cada un d'ells covava un dra- Digital, Jordi i ben aviat sé que n'hi haurà Els criteris de presentació de la a Catalunya, 15 d’octubre de l’any 815. La Seu d’Urgell, Arxiu Capitular d’Urgell ma interior que de vegades no s'arribava a desco- més perquè el nombre de blogaires que em volen fer col·lecció ja van ser fixats, com és natu- (ACU), Codinet, núm. 5. brir. saber què pensen de tot el que passa augmenta ral, en el moment inicial del projecte, i només en © Arxiu Capitular d’Urgell Han passat molts anys i ara, en aparença, hem cada dia. punts menors han canviat. No, malaraudament, en fet un canvi radical perquè hem entrat en una era en Per més que continuo ple de dubtes a l'hora de un aspecte important, al qual nosaltres, només per què la comunicació s'ha estès i es fa present a tots prendre decisions, he arribat a pensar que sóc una exigències editorials, ens hem hagut de doblegar, nivells. Per a això ens ajuden tota mena de ginys, de les persones més ben informades del món, però malgrat la nostra opinió en contra, tal com manifes- aparells, artefactes i sistemes. l'altre dia, quan ho comentava amb uns amics, vaig tem en el mateix estudi. Em pregunto, però, si els resultats són els saber que el veí del replà de casa fa una setmana I és que els volums es presenten segons el lloc i, a més, ha implicat que alguns diplomes d’origen esperats. A casa, cada dia entren tres diaris en que és a l'hospital perquè el va atropellar un patinet de conservació actual dels diplomes, no d’acord català conservats fora dels arxius i biblioteques de paper i no deixem de veure un parell de telediaris. elèctric . I jo no en tenia ni idea! amb llur origen. Aquesta manera de fer, en dificultar la Catalunya de l’Estat espanyol, no s’hagin pogut l’agrupament de documents sortits d’un mateix incorporar als nostres volums. Sortosament, però, escrivà o d’un mateix centre o lloc, dificulta l’anàlisi, són pocs aquests diplomes, però és realment una ▼

4 NABIUS 17 / 2019 5 2 MEDIUM CHARTAE LATINAE ANTIQUIORES CATALONIAE

I encara ens hem de congratular de la recent incorporació al nostre aplec de dos nous diplomes procedents del monestir de Gerri en un volum d’addenda que acaba d’aparèi- xer aquests mateixos dies dins la mateixa col·lecció. Els originals es custodien ara a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà gràcies a la intel·ligent generositat dels seus propietaris: la Sra. Mireia Font i el seu espòs, el Sr. Jesús Sànchez i Pellicer. Tot indica, en definitiva, que el bisbat de la Seu d’Urgell tenia un bon nivell cultural encara al segle ix. Ja la centúria anterior va destacar aquesta diòcesi amb un personatge, certament, herètic, però, sens dubte, heroic defensor de la veu de la pròpia consciència, i, en veritat, cultíssim. És clar que estem parlant del bisbe Feliu. I, encara que l’especulació teològica ja no fos possible després de la inter- Judici presidit pel bisbe Guisad I venció dràstica de Carlemany i del d’Urgell, 17 de març de l’any 872. seu ministre Alcuí de York per acabar La Seu d’Urgell, Arxiu Capitular amb l’Adopcionisme, no s’apagà del d’Urgell (ACU), núm. 15. tot el fogar cultural de les nostres contrades pirinen- © Arxiu Capitular d’Urgell llàstima que no hagi estat possi- El Monestir de Gerri, situat a l’altra banda Són així ara els inexistents fills ques en el segle següent. de la Pallaresa. Foto: Tània Alaix ble d’actuar científicament en d’Atenea! Però uns i altres textos Amb tot i això, no hem pas de creure que en les aquest punt. estan públicament editats, i els nostres encontrades, com en altres de conveïnes a Aquest el denuncià per haver-lo envestit encoleritzat, Per contra, altres diplomes que no van sortir ni investigadors seriosos podran optar per una o altra l’època, no s’arrangessin les discrepàncies, més per haver-li donat dos cops amb un garrot i per de les cancelleries, ni d’altres centres de producció versió, o proposar-ne una altra de nova. Perquè no d’una vegada, amb abrivament i fogositat. Un judici haver-lo retingut tancat a casa de Recared, primer, i, del nostre terrer i que, no per aquest motiu, deixen cal pas advertir que, si partim de textos mal editats del 17 de març de 872, presidit pel bisbe Guisad I després, a casa de Gregori. Malgrat que inicialment de tenir un gran valor cultural i històric, els hem o amb insuficiències, qualsevol interpretació que d’Urgell, ens assabenta del reconeixement de culpa Lleofred declarà que havia actuat en pròpia defensa, pogut incloure dins els nostres volums. Aquest és el se’n derivi, serà incorrecta. que féu Lleofred acusat d’haver escomès Ispalaric. després no pogué demostrar-ho… cas, per exemple, de dues butlles pontifícies en D’altra banda, no deixa de constituir una satis- papir, una del papa Formós expedida l’any 892, i facció per a nosaltres que no sols la majoria d’a- una altra del papa Romà de l’any 897, a les quals cal quests diplomes, sinó també els més antics, són els sumar diversos preceptes dels sobirans francs, més pirinencs. No debades es conserven majoritària- un parell de privilegis concedits pels comtes de ment a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell. El primer Tolosa. de tots data del 15 d’octubre de l’any 815, i ens ofe- Malgrat aquests entrebancs, la nova edició reix una única i magnífica mostra d’una escriptura d’aquests documents ha permès de corregir no pocs visigòtica cursiva ben cal·ligràfica i d’origen indubta- noms propis, d’incorporar-ne d’altres fins ara no lle- blement català. Fou fruit de la professionalitat d’un Jesús Alturo i Tània gits i de presentar noves lectures de paraules aïlla- escrivà que, fins ara, hom creia que responia al nom Alaix amb els volums de les Chartae Latinae des i de frases senceres. Ni cal dir que aquestes de Benet, però que nosaltres creiem que té més Antiquiores Cataloniae, a esmenes, presents, dit sigui de passada, en absolu- probabilitats d’haver-se dit Honest. I si la col·lecció la Sala de Reserva de la tament tots els diplomes editats, que sumen un cen- diplomàtica ara de bell nou agabellada comença Biblioteca de Catalunya. tenar distribuïts en tres volums, comporten novedo- amb aquesta esplèndida mostra gràfica, conclou Foto: Ricard Marco ses interpretacions de caràcter històric, però també també, a final del segle ix, amb els exemples d’ex- d’ordre lingüístic. Val a dir, tanmateix, que els temps cel·lent escriptura carolina catalana dels escrivans actuals no semblen gaire sensibles a aquestes d’Urgell Centoll i sobretot Baldric, ambdós, natural- “minúcies” i que àdhuc institucions acadèmiques ment, preveres; sense que a l’entremig no faltin que hom diria que haurien de vetllar pel màxim rigor bones manifestacions també de la visigòtica rodona fins i tot en els mínims detalls, prefereixen mantenir- per mà dels així mateix eclesiàstics Alaric o se en l’error abans que acceptar una equivocació. Tractemar, per limitar-nos a uns pocs noms.

6 NABIUS 17 / 2019 7 DIÀLEGS JOAN-LOÍS LAVIT

✒ Terèsa Pambrum. Escriptora

Fotos: Arxiu personal Joan-Loís Lavit

Traducció de Jordi Suils. Professor de la Universitat de Escriptures entre muntanya i riu1: Joan-Loís Lavit Lorda 1959 - Escriptor occità

A quí al Lavedà hi ha muntanyes. En una d’a- queixes hi ha una borda. I davant d’aqueixa borda, sobre una paret de pedra s’hi està un home assegut. Es mira el país. D’un tuc a l'altre, entre Pica de Basès i Cabaliròs s’estèn el seu domini. Al fons, el Gabisòs segur, ancorat, amb neu al cap. Igual que aquest, Joan-Loís Lavit: ancorat. Avall, a la ribera, el Gave discorre. Mormola. Borbolla. Cantusseja. A vegades s’enfurisma. Igual que aquell, l’home assegut que porta a les venes la sang del Gave nascut a la mun- tanya i que se’n va a córrer pel món avall. Joan-Loís Lavit, un home muntanya, nascut el 1959 en aquella petita vall d’Asun i que mai no n’ha marxat realment. I que és aquí ara, assegut, com el padrí en aquest mateix lloc fa uns cinquanta anys (i el seu pare d’aquell, abans), que li llegia la contrada: Pic de Pan, Pic de Berbelhet, Som del Latjar, Som de Lharr, el Calhau de 10 Òras i la Bòrda de 5 Òras, Joan-Loís Lavit i l’autora de l’entrevista, l’escripto- Arranhat, i sempre tornar fins a la Pica de Basès. ra Terèsa Pambrun autora de llibre Los Òmis Va ser el padrí... qui li va transmetre el goig d’a- Petits en el joc de miralls que és la literatura. quella llengua gascona tan pura que li parlava? Va ser la tieta qui el va fer gaudir de contes i dites humorístiques i divertides? Els pares, de petit, li par- laven en una altra llengua: la del país de França. carrer, de tothom al voltant, la llengua del lligam social: Però els sentia "gasconejar" entre ells i de jove es la voluntat de parlar gascó em venen de la descoberta va prendre la llibertat de parlar-los només en gascó. d'aquell mon, d'un gran desig de comunicació.

Joan-Loís Lavit, d’on ve aquesta voluntat de Com és el camí del parlar a l'escriure? parlar gascó? Un camí complex i una construcció: durant molt Ma mare era mestra d'escola. Al costat de la de de temps he seguit escriptures essencialment en l'escola -el francès hi era l'única llengua- hi havia una llengües altres que l'occità (francès i anglès). És L’autor pirinenc altra llengua al meu entorn, la dels padrins, la del una presa de consciència tardana que em va fer fer Joan-Lois Lavit sota la muntanya 1. Ací el títol original diu «entre montanha e Gave». Aquest gave és un terme genèric que vol dir «riu» (més precisa- inspiradora, vital. ment un riu de muntanya) però també és usat com a nom propi, com en el Gave de Pau, Gave de Gavarnia o Gave d’Asun, d’aquí la majúscula en l’original. No la mantinc en català, on hauria resultat forçada. (nota del traductor) ▼ 8 NABIUS 17 / 2019 9 DIÀLEGS JOAN-LOÍS LAVIT

aquest aprenentatge: hi havia, al En la fotografia Jausèt de Pètro, La darrera novel·la policíaca es va publi- costat de la llengua de la intimitat, el padrí que, juntament amb l’al- car en un blog, per què? un territori occità més ampli que tre padrí Lucièn dera Talader i es va despertar a poc a poc. Va la tieta van transmetre-li aquella Perquè tenia ganes de ser a les xarxes, ser com una porta que es badés llengua gascona tan pura. explorar i proposar un univers més complet, sobre espais de la nostra història i però els lectors en occità són lectors de xar- de la nostra geografia. Els vaig xa? Potser està obsolet, el blog? descobrir de jove, al llarg de la Em va permetre de tractar amb una altra meua formació com a mestre manera de comunicar en forma escrita, d’in- d'escola, gràcies a amics més cloure-hi il·lustracions que em venia de gust informats que jo d'aquella realitat de dibuixar jo mateix -potser el gust pel occitana. També hi havia una còmic- i de tindre intercanvis electrònics amb amiga de la meua mare, a alguns lectors. Carcassona, que es movia en un medi occità i que podia respondre les meues pre- espectacle vocal contemporani que barreja poesia, guntes. I com a mestre, al Centre Regional d'Estudis música del Renaixement i cant polifònic. Occitans, em vaig fer la pregunta sobre com ensen- yar aquella llengua (una cosa que no es feia, llavors, Un autor de referència? a l'escola de la república francesa). Entre tradició i modernitat, vaig descobrir-ne un I més precisament, sobre el pas a l'escriptura? que no és gascó, que en els seus textos analitzava Parlar i escriure en gascó, un exercici intens d’aprenentatge. la relació que tenim amb la tradició: és Ives Joan-Loís, en procés creatiu. Va ser part d'un camí com a militant de la llen- Roqueta. I sobretot un text: Messa pels pòrcs. Hi gua. El 1981, l'elecció del socialista François vaig trobar la pregunta sobre la nostra relació Mitterrand com a President de la República francesa essencial i tanmateix mortífera amb la tradició. La Per a mi, escriure és embriagar-me de la rique- va canviar les regles del joc i les llengües minoritza- pregunta dolorosa sobre l'existència, o no, d'un sa del gascó, riquesa lèxica que per mi és subtil, i des van poder fer-se un lloc, certament limitat, però demà volgut com a poble occità. I també Bodon, per potser aquesta embriaguesa em porta a servir-me real, a l'espai públic... Ja sabem que això no ha aquella amiga de Carcassona. I encara una mica d'una llengua massa complexa, diuen alguns... aportat gran cosa fins ara a l'occità, però va ser un més proper geogràficament, i tanmateix una desco- D'altra banda, escriure es nodreix d'encontres, i moment d'esperança. Arreu van sorgir iniciatives i berta tardana: Miquèu de Camelat. El gran escriptor entre aquests hi va haver les Trobades d’Escriptors al un diari pirinenc va proposar una crònica periòdica de la vall d'Asun que va triar d'escriure en un gascó Pirineu. Va ser un lloc humanament ric i literàriament en occità a les seues pàgines. Llavors, va ser clàssic i va portar ben amunt l'orgull literari de l'oc- Assaig i ficció superposats en l’obra dinamitzador, de trobades múltiples amb catalans, de Joan-Lois. De mot a mot, textos començar a escriure textos sobre la cultura pirinen- cità-gascó. aragonesos, bascos i també occitans, i de prendre històrics occitans en els escrits d’un ca, algunes emocions de la infantesa, records d'ex- Penso que he practicat l'escriptura amb una contacte amb la unitat i la diversitat pirinenca. notari d’Arràs i Escura, la nueit, periències al voltant de la llengua... i vaig rebre reac- preocupació persistent: la relació amb la mort, la novel·la d’aventures que explica l’iti- cions positives i, sobretot, ànims que m'enviava una pèrdua de la identitat, i la voluntat de tornar a con- També hi ha recerques sobre un notari del segle nerari d’un jove muntanyenc en tieta, una dona que, quan era petit, m'havia subscrit querir i preservar a través dels mots. 2 temps de l’imperi romà. a algunes revistes i que li agradava força llegir. Un XVI i treballs universitaris a l’EHESS . referent per mi. Als anys 2000 em vaig animar a fer una carrera En el teu itinerari també hi ha una part impor- universitària a Pau, i en aquell context vaig conèixer Actualment practiques gèneres literaris diver- tant de cant. els textos històrics occitans en els escrits d’un notari sos: novella, pastorala, poesia, policíaca, blog... d’Arràs3, el meu poble. Algú que al segle XVI havia Hi ha temàtiques que s'adiuen més amb un for- El cant és un element cultural molt present als inserit fragments d’un diari íntim entre els seus mat que amb un altre? pobles, a l’església però sobretot en ocasió de les escrits administratius. I jo fent-me sempre preguntes festes familiars o comunitàries. Al padrí de çò de sobre la vida social de l’occità, sempre la mateixa: Sempre he llegit coses diverses, literatura clàs- Pètro (aquell padrí matern que va ser tan important) com havíem pogut perdre fins aquell punt l’orgull de sica però no només. De jove no vaig poder fer estu- li agradava molt cantar. Em recordaré sempre d’a- la llengua escrita? dis universitaris (calia treballar i guanyar diners, i de quell moment, als meus quinze anys o setze, quan A l’EHESS de Tolosa vaig tindre ocasió d’explo- pressa), però sempre m’ha agradat llegir coses es va obrir el cercle dels cantaires -en una festa del rar la transmissió de la memòria partint de la història variades que no m’havien estat transmeses ni en el poble- per fer-m’hi entrar... Sempre he estat entu- d’un conflicte històric entre dos comunitats pirinen- marc d’un currículum escolar més avançat. També siasta del cant (precisant però que al mateix temps ques veïnes. Baralles de pastors de les quals es té llegeixo novel·la policíaca, de ciència-ficció, apas- escoltava rock anglosaxó, rock alternatiu, una cosa memòria per textos medievals i també, en paral·lel, sionat del còmic... Amb aquest bagatge, em vaig que compartíem amb mon germà). per una cançó que m’havia transmès el meu padrí. I posar a escriure novel·la, policíaca en paròdia o D’aquesta manera també vaig trobar com un vaig treballar sobre aquests mecanismes de trans- més seriosa. També m'agrada l'actuació en viu, camí paral·lel al món de la cultura oficial. Hi era la missió. cosa que m'ha portat a escriure força obres i a pràctica de casa, la del poble, i una pràctica cultural actuar-hi, de les pastorales gascones fins a un Al col·legi Calandreta de Pau. Transmissió literària als alumnes. gascona pirinenca més àmplia: la tieta havia com-

2. Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales. ▼ 3. De mot a mot – edicions Letras d’OC. 10 NABIUS 17 / 2019 11 DIÀLEGS VISTAIRE

✒ Àngel Galobart. Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i Dinosfera Director del Museu de la Conca El cant és un element cul- Dellà i Dinosfera. tural imprescindible i arre- lat als pobles. En la foto- un museu de Fotos: Dinosaures del Pirineu grafia, Joan-Loís cantant a la muntanya del Levedà amb la seua dona Terèsa i el cantor polifònic Pascal Caumont. Paleontologia prat el primer disc del festival de cant de Siròs de Està també treballat del mànec: una parella, des- Bearn! Tan lluny de casa nostra i tanmateix tan pullats, en un extrem. No sé si tenen relació amb a Coll de Nargó semblant. Avui en dia aquest gust s’ha acrescut algun mite. Es va morir poc després, el padrí, sen- per la possibilitat de cantar amb els fills i acompan- se dir-me’n res, i em va deixar així amb les meues yar-los des de la pràctica en família cap a la pràcti- preguntes sobre el que som, el que trasmetem... ca social encara viva a casa nostra. Què hi fa un museu de dino- Quin animal? saures a Coll de Nargó? Quins projectes tens? La vaca... hi somio! Quan tinc moments difícils Coll de Nargó és una petita vila Hi ha, en curs, l’edició de textos meus, textos a la meua vida, somio vaques, que no es poden mil·lenària que té un nucli antic que es breus escrits entre els anys vuitanta i avui amb l’e- tindre dretes i les hem d’ajudar a aixecar-se. troba dalt d’un turó, fet que ens sol cri- ditor Letras d’Oc. També se suposa que he de par- dar l’atenció quan circulem per la ticipar en una sèrie de televisió a l’entorn de l’heroi Una frase? carretera C14 en direcció a Andorra. bigordà Pelòt. De fet, una altra cosa que sol cridar l’a- Ara estic acabant un article sobre la imatge de «Tu hauries estat un bon capellà», em va dei- tenció al viatger atenta al paisatge són la dona en la cançó pirinenca. També, en perspec- xar anar un dia la padrina de Pètro. Dient-me, amb els plegaments de roca que es veuen, tiva, conferències sobre aquest tema, sobre la això, que em veia una oralitat desitjosa de comuni- des d’Organyà, quan circulem cap el toponímia, la lectura simbòlica de l’espai... car, de meravellar-me amb els altres (potser el pri- Nord i que cada cop són més abruptes mer cop que algú es fixava en la meua personali- fins arribar al nucli del Pirineu. Coll de I què t’agradaria? tat). Ara que, de religiós, no en soc gens Nargó es troba en aquesta zona prè- via del Pirineu on ja es nota la influèn- He col·laborat en la creació d’una pastorala fa Un vegetal? cia de la geologia local en el paisatge algun temps i en tinc una altra d’escrita. que ens envolta. A més a més, a Coll M’agradaria veure-les representades. El faig: d’aquelles fagedes que son a la ratlla de Nargó hi trobem un altre atractiu I quins somnis tens?... ulls amagats... gran silenci entre els prats i la muntanya. Amb el davall tot gro- que, fins fa relativament poc temps, El meu somni, com el d’altres, ben segur, seria guenc de la fullaraca seca i els troncs com colum- estava ben amagat: el terra que trepit- entendre com es podria, avui en dia, trobar un nes de temples antics que juguen amb el vent. gem en aquest municipi és el mateix públic lector de literatura, si encara hi ha lectors en M’agrada d’anar-m’hi a perdre. que van veure i viure milers de dino- Característic paisatge de la Vall occità. Els editors ho tenen difícil i no hi ha política Una mica d’història: les del riu Sallent, el jaciment amb saures que any darrera any, i durant més ous de dinosaure d’Europa. pública del llibre. Ens trobem en una situació de quasi quatre milions d’anys, venien a troballes fetes al segle XX llengua ultraminoritzada, amb grans dificultats per pondre els ous a recer dels perills d’a- fer poble, per tornar a veure un futur per a la llen- quella època. No podem saber qui va fixar-se anys abans, el 1958, un investigador gua occitana... És per aquest motiu que Coll de per primer cop en les petites estructu- francès Albert de Lapparent, desco- Ce’m digó: a tu que t’ac pots Nargó és considerat el jaciment amb res negres i rugoses que són les bria el jaciment d’ous de Basturs, al Per acabar, algunes preguntes breus i dar, que saberàs que hèr- ous de dinosaure més gran d’Europa, closques d’ous de dinosaure que Pallars Jussà, que en aquells temps atzaroses que has de respondre ràpi- ne. Vet aquí un especial fet que ha atret fins l’Alt Urgell investi- afloren en molts punts del municipi, era considerat el novè jaciment cone- dament sense pensar: un objecte ribot, un arrabòt, regal gadors de tot al món i ha permès la però si que podem saber qui les va gut d’ous de dinosaure al món, però totèmic? impensable de fa quar- realització de nombrosos estudis cien- identificar com a tals ja que queda el tercer en importància pel nombre tanta anys del padrí tífics sobre la biologia dels dinosaures. registrat en la bibliografia científica. de closques i ous. «A tu t’ho puc donar, que sabràs deth çò dera Talader. Té, Amb aquests antecedents sembla La primera cita ens l’aporta l’insigne Com sol passar amb la ciència, què fer-ne», em va dir, fa quaranta anys, digué, a tu t’ho puc donar ben lògic que l’imponent edifici que hi geòleg Dr. Joan Rosell en una publi- els avenços es donen pas a pas i el padrí de çò dera Talader donant-me un que sabràs què fer-ne. ha entre les escoles i la piscina estigui cació a la revista Pirineos de l’any seguint les informacions que van ribot. És una eina petita d’aquelles que es fan dedicat a la reproducció dels dinosau- 1967 quan parla de la troballa d’ous i publicant els investigadors. Sabem anar per acabar de retocar el treball de la fusta. res. Però anem a pams i fem una mica closques d’ous prop del riu Segre, no que el Dr. Erben va llegir aquestes d’història de les troballes. gaire lluny de Coll de Nargó. Pocs publicacions quan va decidir, a mit- ▼

12 NABIUS 17 / 2019 13 VISTAIRE DINOSFERA, UN MUSEU DE PALEONTOLOGIA

El segle XXI, la Sala Límit jans dels anys 70, fer un article cientí- K/T i el Mirador del Cretaci fic sobre les possibles causes d’extin- ció dels dinosaures en base a les Aquesta darrera actuació va des- pertar consciències tant entre la gent closques anomenades patològiques. Detall d’un ou de del territori com entre una nova forna- És a dir closques d’ous que presen- dinosaure al jaci- ten malformacions, ja siguin per ment, l’erosió ens da de paleontòlegs. En el primer cas, reducció del gruix de closca o per la descobreix aquestes un grup de entusiastes sota el parai- superposició de diverses capes de delicades estructures gües científic de diversos geòlegs van però també les pot calcita. crear ADAU (Amics dels Dinosaures acabar destruint. de l’Alt Urgell), amb l’objectiu de prote- Aquest investigador de la Foto: Teresa Llordés Universitat de Bonn, juntament amb gir, estudiar i divulgar el patrimoni paleontològic de Coll de Nargó. De dos col·legues de la Universitat de ció desmesurada d’ous patològics d’ous de dinosaure com postes sen- seguida es posen a la feina i amb la Göttingen, va utilitzar centenars de que haurien acabat amb aquest grup ceres per la seua tesi de doctorat. col·laboració d’investigadors de la closques d’ous provinents de 14 jaci- de dinosaures. Hem de dir que Hem de recordar que només feina Universitat de Barcelona i de l’Institut ments de Coll Nargó per demostrar actualment no és gaire acceptada uns anys que s’havia promulgat la llei de Paleontologia de Sabadell (actual que, pocs milions d’anys abans del aquesta hipòtesis. de patrimoni català que protegia tot el Institut Català de Paleontologia Miquel final de l’època dels dinosaures, va Per cert, segons podem llegir en patrimoni arqueològic i paleontològic Crusafont) duen a terme diverses succeir un canvi ambiental que va els agraïments del treball, els autors de Catalunya. Aquests primers anys campanyes de prospecció que per- acabar amb els sauròpodes. La seua agreixen al diplomat en Geologia, Sr. de desenvolupament de la llei van meten valorar en la seua justa mesura hipòtesis, de gran interès científic, Eckehard Martin les closques obtin- comportar els lògics problemes d’a- la riquesa d’ous de dinosaure. Entre proposava que els canvis en el clima gudes a Coll de Nargó. Sembla daptació a les noves normatives i, en les principals troballes en destaquem havien modificat i reduït les zones doncs que no varen ser els paleontò- aquest cas, es va considerar que els el jaciment de pinyes i la zona de nius d’alimentació de sauròpodes de for- legs qui varen recollir aquestes mos- treballs no es feien amb tots els per- del que, posteriorment, serà el Mirador ma dràstica. Aquesta situació hauria tres, si no que va ser el Sr. Martin. misos pertinents i es varen confiscar del Cretaci. Vista general dels espais provocat una superpoblació d’aquest Per acabar aquesta petita histo- els materials que començaven a L’any 2005 es va dur a terme la Dinosfera i el projecte expositius de Dinosfera. dinosaures i, conseqüentment, un ria de les troballes durant el segle XX extreure aquests investigadors. primera campanya d’excavació con- augment de les interaccions entre ens hem de situar a finals dels anys Dinosaures dels Pirineus junta entre ADAU i el Museu individus i un estrès permanent. noranta quan un altre investigador El mirador del cretaci s’ha res- Crusafont que va permetre topogra- Dinosfera és un equipament conforme el gran museu de paleonto- Aquest estrès, com ens passa també alemany, el Dr. Martin Sander, i un taurat i reconstruït aquest any fiar i extreure diverses postes o nius modern que va ser creat gràcies a logia dels Pirineus. A més de als humans s’hauria traduït en un estudiant de doctorat, Christian Peitz, 2019 després d’haver sofert un amb ous de dinosaure. Entre aques- l’impuls de l’Ajuntament de Coll de Dinosfera, formen part d’aquest pro- desequilibri hormonal que hauria tin- treballen en diversos afloraments de acte de vandalisme que va des- tes, una posta en concret va cridar Nargó i d’ADAU. L’any 2012 es va jecte el Centre d’Interpretació gut com a conseqüència una produc- Coll de Nargó extraient tant mostres trossar un patrimoni únic. l’atenció als investigadors del inaugurar aquest edifici que exposa Dinosaures del Fumanya al Crusafont, ja sembla que contenia una museografia moderna i que s’ac- Berguedà (Barcelona) al costat dels més de 20 ous, un fet inaudit fins el tualitza a mesura que les noves tro- impressionants jaciments de petja- moment. Durant tres campanyes balles científiques surten a la llum. En des de dinosaure, el Centre més es va treballar en aquest punt el museu hi podem veure, entre d’Interpretació del Montsec de fins a extreure un bloc de pedra i fòs- altres, la posta més gran d’ous de Vilanova de Meià (la Noguera) on sils de quasi dues tones de pes que dinosaure d’Europa, una reconstruc- s’exposen els fòssils dels jaciments resultaria ser el niu d’ous de dinosau- ció d’un titanosaure ponent els ous o del Cretaci inferior de la Pedrera de re més gran d’Europa. el ossos fossilitzats del petit cocodril Meià, el Centre de Dinamització de Al mateix temps, sota l’impuls del que, possiblement, era el depredador Tartareu (la Noguera), on s’exposen grup ADAU, s’obre a la rectoria de de les cries de dinosaure. La museo- els fòssils del jaciment del Cretaci Coll de Nargó un petit museu amb el grafia s’acompanya d’element inte- superior de l’Espinau, l’Epicentre de nom de “Sala Límit K/T”, en referèn- ractius, audiovisuals i una audioguia , on es parla de la vida després cia al moment geològic en que es van explicativa en quatre idiomes. de l’extinció dels dinosaures i, per extingir els dinosaures, és a dir el pas Aquest equipament és una baula finalitzar, el mateix Museu de la del Cretaci al Terciari, fa 66 milions més d’un projecte de divulgació patri- Conca Dellà que mostra una extensa d’anys. Aquest museus serà l’embrió monial al territori anomenat i espectacular col·lecció de fòssils de l’actual Dinosfera. “Dinosaures dels Pirineus” que vol d’hadrosaures i titanosaures, els El mateix grup, amb la col·labora- revertir la tendència que ha fet que darrers dinosaures que varen viure a ció de la Universitat de Barcelona, bona part del patrimoni acabi en els Europa just abans de la seva extin- museïtza el paratge del Mirador del museus de les grans ciutats. Amb el ció, ara fa 66 milions d’anys. Cretaci, on s’hi poden veure diverses Museu de la Conca Dellà d’Isona, postes d’ous, marques de les petjades com a dipositari d’aquest patrimoni dels sauròpodes i restes de fulles. diverses sales repartides pel territori

14 NABIUS 17 / 2019 15 VISTAIRE

✒ Carme Batlle. Professora d’Història Medieval de la UB

La presència de jueus al pirineu català a l’edat mitjana

El títol potser resulta massa ambiciós tant en l’extensió geogràfica com en la cronològica. D’antuvi cal remarcar que la presència de jueus no es possible documentar-la a tota la serralada ni durant tots els segles medievals. Mapa de distribució dels jueus al Pirineu extret de la seua monografia. Pag 28 Per tant ens limitarem a la informació que pro- porcionen les fonts documentals i els estudis ja en mica fugint de les persecucions del rei francès El tràfec només es documenta a partir de l’èpo- realitzats sobre algunes poblacions, només les Felip el Bell, sobretot la de 1306. Sembla que foren ca en què es generalitza l’activitat notarial, és a dir, ben rebuts perquè el nombre de famílies era reduït a mitjan segle XIII, però això no vol dir que no hi més importants. Puigcerdà i la Seu d’Urgell i no provocava cap conflicte demogràfic ni canvis hagués jueus en una època anterior. La seua són sens dubte les més destacades i conegu- importants. A més, portaven diners i també riquesa presència perdura durant tot el segle següent i es amb els seus negocis. Sabem que alguns senyors 1 relativitza durant el XV fins a l’expulsió definitiva des per mitjà de les respectives monografies. els protegiren, com el vescomte de Castellbò i el dels jueus per decisió de Ferran d’Aragó i Isabel de Carme Batlle, emmarcada en el paisatge bisbe d’Urgell, que donaren unes franqueses i dis- Castella, els Reis Catòlics, el 1492. pirinenc, sosté a les mans el fruit del seu posicions a fi de regular l’establiment de les prime- treball obre L’aljama de la Seu d’Urgell. res famílies, sempre de condició lliure: la protecció dels nous vassalls, la seua activitat de negociants, L’aljama de la Seu d’Urgell temes relatius a la justícia, la contribució per foc o n l’estudi de les aljames de Puigcerdà i La Seu Malgrat tot, el segle XIII i la primera meitat del E casa que havien de pagar al senyor, etc. Només A la Seu es constituí sota la protecció episcopal d’Urgell consten nombroses referències a altres següent són períodes de prosperitat pels jueus tenim una idea de la primera salvaguarda senyorial una comunitat ben estructurada o aljama consistent en coreligionaris seus procedents de viles més o establerts a algunes poblacions pirinenques. Es i episcopal gràcies als privilegis posteriors, de prin- una vintena de famílies en el seu moment àlgid. menys veïnes amb les quals els jueus cerdans i tracta de petites comunitats amb homes proce- cipis del segle XIV, i dels privilegis concedits pels Estava ben organitzada amb la seua sinagoga-escola urgellesos mantenien relacions comercials, i també dents de terres llunyanes de les quals hagueren de monarques als jueus de Lleida i Barcelona. que, als primers temps, la considerem ubicada a casa familiars. Les dades esmentades ens ajuden a pre- fugir durant els anys de les persecucions organitza- A fi de situar la presència jueva en terres pirinen- d’Elies Bedoz, segurament el rabí, ja que posseïa una cisar de quins llocs procedien els prestadors o mer- des pels monarques o degudes a les guerres. ques i les principals vies de comunicació ens reme- bona biblioteca. Més endavant l’edifici, independent i caders que es dirigien a trobar personatges dels Molts cognoms ens fan conèixer l’origen dels refu- tem al mapa de la pàgina 28 del nostre llibre citat a la molt petit, s’aixecà protegit de les mirades dels veïns centres més importants amb motiu de negociar, giats al Pirineu, en general procedents de França a nota número 1. Comprèn des de Perpinyà a Sort i per un pati al carrer dels Jueus, que ha conservat el sobretot en l’obtenció de préstecs i en l’adquisició la segona meitat del segle XIII i principis del segle també viles del prePirineu amb comunitats hebrees. seu nom fins avui dia. També tenim notícia del seu de roba a crèdit. La comunicació i la relació entre següent: a la Seu hi ha els Borgonyó, els Maseres, Cal precisar que els jueus cercaven negoci, sobretot cementiri situat vers Segalés, ben apartat de la ciutat. les ciutats i les viles pirinenques més properes eren a Castellciutat Jucè de Tolosa, el seu fill Benetó, el préstec de diners (en concret el crèdit agrari), i per A mitjan segle XIII la comunitat urgellesa ja molt difícils pels entrebancs produïts per la mateixa una dona anomenada Tolsana, com també uns de tant només establiren una petita comunitat en viles comptava amb un prestador destacat anomenat configuració geogràfica, com encara es pot apre- la mateixa procedència a Organyà, Jucef d’Acre on el mercat setmanal i especialment les fires tenien Simó, dedicat al crèdit agrícola, però un problema ciar avui dia en algunes valls paral·leles. S’hi afegí habitava Castellbò, i així molts més. suficient base de convocatòria en una àmplia rodalia. greu arruïnà el negoci i la família. En efecte, el seu el problema polític, és a dir, el derivat de la con- Els fugitius seguien uns camins coneguts o uns Es comprova en el mapa de Catalunya publicat per fill fou acusat de tenir relacions amb una cristiana, questa de la illa de Sicília pel rei Pere el Gran senders invisibles que connectaven el Rosselló i la Jaume Riera i Sans2. En canvi, els habitants del absolutament prohibides, i tant si era cert com no, (1289). En resultà una guerra que portà els france- Cerdanya amb Catalunya, ja que ambdós territoris Pallars sí que es traslladaven cap a l’est a fi d’establir el cas fou jutjat pel mateix rei Jaume I el sos a envair Catalunya i a comptar amb la complici- mantenien relacions molt continuades des de sem- contactes amb jueus prestadors a la recerca de man- Conqueridor, que imposà una multa al noi i el seu tat de Jaume de Mallorca, senyor del Rosselló, la pre. Així els jueus ultrapirinencs arribaren de mica llevar diners i d’adquirir roba. allunyament de la Seu.

Cerdanya i Montpeller. ▼

1. Carme Batlle i Gallart, L’aljama de la Seu d’Urgell medieval. Una comunitat jueva del Pirineu català. Barcelona, Rafael Dalmau, editor, 2016. Claude Denjean, Juifs et chrétiens. De Perpignan à Puigcerdà. XIIIè-XIVè siècles. Canet, Trabucaire, 2004. 2. La Catalunya jueva del segle XIV, “L’Avenç”, Barcelona, núm. 25, 1980, p. 52-55, 1 mapa, 1 fig. 16 NABIUS 17 / 2019 17 VISTAIRE LA PRESÈNCIA DE JUEUS

Menys important és la comunitat jueva de Sort. gat a nomenar un procurador a fi que hi anés a recla- En formava part Maimó Levi quan l’any 1359 s’hagué mar i aconseguir cobrar el deute a canvi d’un salari de de presentar a la Seu, exactament a la cúria episco- 10 sous diaris. Per fi el 4 d’agost següent el deute pal, a fi de dirimir davant l’autoritat una causa que quedà cancel·lat en presència del rector de tenia amb l’urgellès Macip Levi, potser un parent seu. Castellbò4. Era un sistema freqüent perquè el presta- Més endavant un grup de jueus d’aquesta vila l’aban- dor jueu no solia anar personalment a perseguir els donà i s’establí a la Seu, on varen tenir un conflicte, morosos, i encara menys tan lluny. com una lluita de bàndols, amb els seus coreligiona- ▼ ris. Eren Jucè Bites, el seu germà Jacó i uns amics seus els nou domiciliats de poc i els enemics d’un metge de la ciutat i dels seus valedors (1372). A totes les aljames podien tenir lloc enfrontaments entre grups per motius ben diversos, personals, econòmics, Més endavant augmentà el nombre de presta- etc. que pertorbaven la pau urbana. dors, que no solament negociaven amb el diner Més allunyada però sempre en contacte amb la sinó amb tota mena de mercaderia, sobretot durant Seu hi ha la vila de Tremp, amb alguna referència a el mercat setmanal i les diverses fires amb el seu jueus, sobretot per la persecució que sofriren durant “retorn”. També va créixer el nombre de professio- A la Seu d’Urgell i sota protecció epis- els avalots de 1391. Molt esporàdica és l’activitat d’al- nals, com els metges, els corredors d’orella, i de copal hi visqueren, en el moment àlgid, gun jueu de Salàs, un centre econòmic important gent d’oficis, com argenters, sastres, pergaminers, una vintena de famílies hebrees. quan s’hi celebraven les cèlebres fires de bestiar. Més bossers, courers. Al seu costat treballaven les enllà no hem trobat, almenys de moment, cap notícia dones, algunes ben capaces de continuar el negoci de jueus. Pensem que és possible que hi anessin a dels préstecs a la mort del marit a fi de transmetre- tat, és a dir Castellbò, i els urgellencs. Fins i tot un negociar temporalment però no que s’hi establissin ho tot als fills. Una d’elles, anomenada Boneta d’aquests, anomenat Dolcet Gallipapa, quan fou pel predomini de l’economia agrícola i ramadera de Bonió, esposa de Jucef Astruc de Maseres, fou una perseguit pels oficials episcopals, aconseguí fugir les terres pirinenques situades més a ponent. El punt veritable matriarca que regí la família durant molts de la Seu i trobà refugi a la capital esmentada sota de contacte més allunyat que hem trobat és la vall anys. Va tenir un gest realment insòlit que consta la protecció de l’enemic del bisbe (any 1401). En d’Àssua, del Pallars sota domini del vescomte de en el seu testament: disposà d’una considerable altres circumstàncies alguns fugitius de la jurisdic- Castellbò : el 27 d’abril de 1390 Ramon Botella, del fortuna ben repartida i fins i tot destinà 20 sous a fi ció episcopal s’havien refugiat a Castellciutat sota Tron d’aquesta vall, és a la Seu on compra a crèdit a de ser distribuïts entre els pobres vergonyants cris- l’empara de la citada autoritat; són dues pobla- Dolcet Gallipapa, un conegut negociant, roba de llana tians. Recordem que es tracta del juliol de 1375, un cions tan veïnes però de diferents senyors i ene- i de lli per valor de 7 lliures i 14 sous, una suma molt any de fam, per tant la testadora demostrà una mics. L’altra cara de la moneda és l’atac freqüent elevada que es compromet a pagar per Pentecosta. sensibilitat especial envers els seus veïns cristians dels homes de Castellbò contra els súbdits del bis- Com que no complí el tracte, el prestador es veié obli- afectats per la manca de cereals. Aleshores existia be en el recorregut del riu Segre, com un dels entre els urgellencs un sentiment de comunitat per punts més difícils de les comunicacions, el Forat El punt de contacte sobre de les creences religioses, un impuls capaç dels Tres Ponts. En una ocasió aquí -lloc propici a més allunyat que de combatre la pobresa durant uns anys dolents. El segrestos i robatoris- fou segrestat el fill d’un jueu s’ha trobat és la vall fet és únic certament i per aquest motiu cal desta- molt conegut de la Seu (Cohén), que fou alliberat d’Àssua, al Pallars Sobirà, sota domini car-lo. Malauradament la concòrdia entre ambdues previ pagament de 37 lliures i 2 sous, rescat fet del vescomte de comunitats no tardà a trencar-se fins a arribar al efectiu precisament per mà de jueus vassalls ves- Castellbò terrible avalot del 1391. comtals (any 1330). A continuació i seguint el curs del riu Segre tro- bem la vila d’Organyà, situada en ple domini epis- La comarca a l’oest de la copal i dotada d’una comunitat hebrea pròspera i ciutat de la Seu d’Urgell molt relacionada amb l’aljama de la Seu: hi ha matrimonis, aprenentatge d’ofici (amb l’esmentat Dolcet que era sastre), etc. A la mateixa època les Iniciem el recorregut amb la referència a la vila universitats o comunitats de Caregue i Escàs, tots més propera a la Seu d’Urgell, Castellciutat, ja que els habitants d’aquests llocs del Pallars, s’havien els jueus habitants del lloc tenien una relació cons- endeutat amb un jueu d’Organyà, anomenat tant, familiar i de negocis, amb els coreligionaris Bonjac. Com que no li pagaven el deute, ho denun- El vescomte de urgellesos. Malgrat que eren els dominis del ves- cià a la cúria episcopal però no sabem amb quin Castellbó propicià comte de Castellbò, després comte de Foix, sem- resultat (1399).3 l’assentament pre acèrrim enemic del bisbe de la Seu d’Urgell, els d’una comunitat contactes entre els vassalls hebreus de l’un i de jueva a la vila i l’altre no es trencaren mai. La mateixa bona relació 3. Podem afegir que Jafudà Bonjac, d’Organyà, tenia activitats econòmi- també al comtat. l’observem entre els jueus de la capital del vescom- ques trobant-se a Lleida el 17 de setembre de1397, quan es tractava de la defensa del Pallars (Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria, reg. 4. C. BATLLE, Una familia jueva de la Seu d’Urgell, la de Salomó 2238, f. 27 r-v, 34v). Didó i Goig, vers 1400, “Urgellia”, 19 ,2015-2018, p. 457. 18 NABIUS 17 / 2019 19 VISTAIRE VISTAIRE

quatre secretaris assessorats per set homes proce- dents de l’esmentat consell i tenien tan poder que ✒ Camí de la Cerdanya cap Conxita Mir. Universitat de Lleida a Puigcerdà podien enviar un representant a tractar amb el monarca o solucionaven els problemes per mitjà dels oficials reials, com el veguer o un procurador Quan va arribar el franquisme: Si ens situem des de la Seu cap a l’altre costat especial. del Segre trobem la vila de Bellver comunicada amb Els jueus dedicats sobretot al crèdit agrícola, Bagà malgrat l’alçada del massís del Cadí, i vincula- és a dir, al préstec de diners als pagesos al moment des ambdues a Puigcerdà més que a la Seu. de la sembra, i també als cristians en general, no Sens dubte és Puigcerdà el nucli més poblat i menyspreaven cap negoci a la mateixa població o dones i repressió actiu de la Cerdanya i per tant el lloc escollit pels als voltants. Es desplaçaven tant a la Seu d’Urgell jueus per establir-s’hi a negociar en una data des- com a altres pobles de les comarques veïnes, al El retraïment en els afers públics a coneguda, però que possiblement es pot fixar a Rosselló i al Conflent, on també existiren petites què havien estat sotmeses les mitjan segle XIII. Sembla que les primeres famílies comunitats que no arribaren mai a tenir aljama; per al Pallars procedien de Perpinyà, molt poblada, com ho exemple Vilafranca de Conflent, Ceret. dones només fou momentània- manifesten els lligams que uniren sempre ambdós Un fet que demostra la riquesa i l’extensió del ment trencat amb la proclamació grups. Al nou emplaçament i sota la protecció reial negoci dels jueus cerdans és la formació i el viatge la comunitat hebrea de seguida hi va arrelar i va a Puigcerdà d’un escamot d’urgellencs nombrós i de la República, el 14 d’abril de créixer fins a esdevenir una veritable aljama, és a armat decidit a liquidar-los. Abans d’arribar-hi ja féu 1931. La dictadura les retornà a la dir, amb una organització pròpia ben coneguda. De desordres i excessos durant el mes d’agost de tota manera no era plenament autònoma ja que 1391, però els jueus cerdans s’havien refugiat al llar. L’arribada de les tropes fran- estava unida a la “col·lecta” de Perpinyà, per castell de Llívia. Fou un acte violent més durant el quistes a Catalunya, la primavera exemple quan s’esqueia el pagament del impost terrible episodi dels avalots d’aquest any a tot de la questia al rei, com el 1311. També alguns Catalunya. El rei Joan I ordenà la investigació i el del 1938, feu evident què significa- jueus tenien casa a les dues poblacions on desen- processament de tots els implicats en avalots, sedi- ria per a elles la “pau de Franco”. volupaven el negoci de prestadors. cions o concitacions de pobles, ferides i morts, El creixement de la capital cerdana basat saquejos de béns i tota mena d’enormes crims, sobretot en la producció tèxtil afectà de forma excessos i delictes comesos contra els jueus de la paral·lela les dues comunitats, la cristiana i la jue- ciutat de la Seu d’Urgell, de les viles de Puigcerdà, va. Aquesta darrera disposava de tot el necessari: Tremp i i altres llocs de la diòcesi urgelle- tenia la seua sinagoga-escola, el cementiri i els sa. Tot es resolgué amb composicions, és a dir, serveis normals de carnisseria i forn, i segurament pagament de multes, mentre que en altres ciutats, la “mikvè” o piscina ritual. Constatem que progres- com Lleida, el monarca féu ajusticiar els assassins. El general Antonio Sagardia Ramos sa de tal manera durant el segle XIV que el 1380 el Fou la fi de gairebé totes les comunitats, però amb Ramon Serrano Sunyer i consell de l’aljama l’integraven 87 caps de casa, les que sobrevisqueren varen malviure fins a la Heinrich Himmler a Berlin. incloses les vídues. Els seus dirigents eren els seva expulsió definitiva el 1492. l 3 d’abril, les tropes ne algunes en víctimes interposades, iniciant-se per a moltes d’elles un exili comandades pel gene- preses com a ostatges, quan no es de per vida. Algunes van acabar el seu ral Yagüe entraren a la podia arribar als homes. periple en algun camp de concentració E ciutat de Lleida, mentre Algunes d’aquestes foren executa- d’Alemanya per la seva pertinença acti- el general Sagardia s’instal·lava al des a les cunetes i descampats oberts i va en la resistència contra l’invasor nazi Pallars. Durant els nou mesos de front enterrades en fosses obertes de mane- de França. Encara avui hi ha una super- estable, a la zona ocupada començà a ra primerenca a les valls pallareses. vivent pallaresa del camp de arrelar el “Nuevo Estado”. Tot i això, al “Los lunares de Lleida” a que es referia Ravensbrück, Conxita Grangé Beleta, llarg de la barrera bèl·lica, limitada per la el falangista de Reus, Josep Maria nascuda, en 1925 a Espui i objecte d’un i el Segre, sabem Fontana. També són ben presents en homenatge de gran ressò com el que se que moltes dones mudaren el dol i el els sumaríssims d’urgència de primera li va retre el passat 26 de juliol a la dolor per la resistència més o menys hora, com es posa de manifest en els Central de Capdella (veure article de bel·ligerant contra el nou ordre. quadres de represaliades adjunts, els Josep Cavet en aquesta mateixa sec- Efectivament, junt al subministra- quals inclouen dones a les presons, ció). Patim encara un buit historiogràfic ment de roba i menjar als soldats que previ consell de guerra, o patint les san- important sobre l’exili republicà a creuaven les línies enemigues, o d’es- cions de un Tribunal de França que no facilità detectar altes devenir canals de comunicació familiars Responsabilitats Politiques, que afecta- casos de característiques semblants, ni i amics separats pel front, unes quantes ven al seu patrimoni en base a multes o tampoc calibrar bé l’impacte a nivell també sustentaren les xarxes d’informa- incautacions patrimonials si no podien local que aquest ocasionà. ció organitzades per exèrcit republicà. pagar-les. Igualment les dones es tro- En qualsevol cas, l’historiador Cap a mitjants del segle XIII, Puigcerdà, el nucli més poblat i actiu de la Petites contribucions que l’enemic pren- ben darrera les filferrades que envolta- Manel Gimeno explicà ja en 1987, al Cerdanya, fou també lloc escollit pels jueus per establir-s’hi a negociar. gué com actes de sabotatge, convertint- ven els camps de refugiats francesos, seu llibre “Revolución, guerra i repre- ▼

20 NABIUS 17 / 2019 21 VISTAIRE DONES I REPRESSIÓ AL PALLARS

sión al Pallars (1936-1939), la importàn- , amb dones sentenciades a cia de les mesures repressives que llargues penes de reclusió. Hi ha casos DONES REPRESSALIADES AL PALLARS SOBIRÀ afectaren a les dones de l’interior, sense com el de Emilia Baró de Peramea, oblidar aspectes com les evacuacions o qualificada com una dona “extremada- els càstigs humiliants com el rapat o la ment “perillosa”, posada al mateix nivell ingesta forçada d’ l’oli de ricí. Uns rituals de perillositat que el seu pare i el seu amb clares connotacions sexuals, en un germà No obstant això, se la con- context de control estricte d’una morali- demnà només a detenció domiciliaria tat publica i privada exercit amb la venia en raó “’de estar criando un hijo de cua- de l’Església i les forces vives arrengle- tro meses enfermo”. La benevolència rades amb el nacionalcatolicisme. vers les dones fou una actitud mostra- Encara avui queda record del cas d’u- da en moltes ocasions pels tribunals nes dones d’Esterri d’Àneu, al Pallars militar que optaren, sovint, quan de Sobirà, rapades i pintades de vermell i dones es tractava, pel sobreseïment passejades pel mig del poble. provisional o l’absolució, cosa que no I la memòria tampoc oblida les El primer llibre que estudià la estalviava l’aplicació d’accessòries dones que romangueren a les llars d’a- repressió al Pallars, de Manuel múltiples. A Maria Pedrico de la Vall de rreu del país, aprenent a resistir – un Gimeno, editat el 1987. Cardós, detinguda amb el seu germà i mot que lliga amb femení - com feren home – Antoni Gabriel Bohi, un reputat les pallareses que l’escriptora trempoli- per , Palau de Noguera, Tremp, “dirigent marxista” de la zona, en opinió na Maria Barbal sabé personalitzar en Sant Salvador de Toló, Alòs de de les autoritats judicials del moment - la Conxa de Pedra de tartera, una obra o . Explorant se l’acusà de col·laborar amb una xar- que encara amb encert les conseqüèn- sumaris com aquest apareixen entre la xa “diabòlica” que connectava Ribera cies de la violència franquista patida en documentació reunida altres noms de de Cardós amb Lleida i el Principat silenci, com expressió d’una altra forma dones sospitoses que segurament tam- d’Andorra. El testimoni d’un veí de pro, repressiva imposada pel règim. bé fora interessant resseguir. declarant que era “..persona de gran Mai podrem identificar a la majoria Sens dubte els lligams familiars inteligencia natural...sin que nunca d’aquestes dones. Tot just coneixem les expliquen el compromís de la majoria haya tenido intervención ni significa- que caigueren en les operacions de d’elles en les xarxes republicanes d’in- ción política”, no evità, però, que fos càstig col·lectiu i indiscriminat, dels pri- formació, el qual requeria la implicació enviada lluny del seu poble. De fet, el mers moments. De les vuit pallareses de vells i dones. Però si ens aturem gruix de les evacuacions estava consti- executades, set procedien de la només en els sumaris militars incoats a tuït per dones, com resta ben palès a la Guingueta d’Àneu - quatre d’Escaló, dones del Pallars Sobirà, trobarem cas- convocatòria adjunta, feta un dia de una d’Unarre i dos d’Escalarre -, mentre sos rellevants a , Esterri d’Àneu i l’any 1938 i referida a les persones una altra procedia de València d’Àneu. que havien de comparèixer “a las 7 en Gairebé un terç del total de les dones punto a la sala del Café de España”, afusellades per la Dictadura a la provín- que havien de ser deportades. D’un cia de Lleida. Fa anys que, gràcies a total de dotze persones, només hi Manel Gimeno, coneixem les cir- havia un home. cumstàncies de la seva mort, mentre Entre les dones de Montcortés, altres víctimes sotmeses a una repres- acusades d’auxili a la rebel·lió, figura la sió menys cruenta tot just se’ns han mestra Conxa Mor, “marxista perillosa” començat a manifestar a mesura que el –deien–, amb una conducta “de las más consells de guerra del franquisme s’han repugnantes por todos los conceptos”. fet més accessibles. Especialment – deien – perquè induïa L’any 1938, un sumari col·lectiu en de l’escola a les joves del municipi a el que apareixen implicades més de l’acció resistencialista. quaranta persones, ens parla d’una veï- És ben cert que de les dones que Fonts: elaboració pròpia a partir de C.MIR, A.Rafael Cots, G.Ramon Molins. (*) Dones que no apareixen a la Llista de Reparació Jurídica de les Víctimes na d’Albesa (la Noguera), condemnada hem pogut localitzar - 51 del Pallars Tenien nom, víctimes de la repressió franquista a les terres de Lleida (1938- del Franquisme (1938-1978), però amb expedient obert per part de la justí- a reclusió perpètua per un delicte d’es- Sobirà i 57 del Pallars Jussà - no totes 1963); Llista de Reparació Jurídica de les Víctimes del Franquisme (1938- cia militar, consultable a l’Arxiu Territorial Tercer. Aquest és un cas general 1978), publicada en xarxa per l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) que afecta a les funcionàries, principalment mestres, sotmeses a procés de pionatge, i d’unes pallareses de foren condemnades, però el simple inici http://anc.gencat.cat; Informació sobre Procediments Judicials Militars faci- depuració. Maria Pedrico Ninou, tot i no constar a cap de les actualitzacions Montcortès ( ) – Maria d’un expedient, generà, en el context de litada pel Tribunal Territorial Tercer (Barcelona) de les llistes de reparació publicades pel ANC (2017, 2018 i 2019), durant Andreu Montané i Maria Roig Miró - terror de postguerra, l’efecte paralitzant les diligències militars va ser acusada de pertànyer a una xarxad’espionat- ge que connectava Lleida amb la Ribera de Cardós i Andorra amb les que tenia relació, que al seu perdurable cercat per les autoritats. Per ▼ torn foren acusades de participar en Portada de l’edició especial del 30è això mateix, desitgem que les llistes una xarxa del SIEP (Servei d’Intel·ligèn- aniversari del llibre de Maria Barbal aportades resultin fructíferes a l’hora d’i- cia de l’Exèrcit Popular) que s’estenia Pedra de Tartera. niciar possibles estudis més acurats.

22 NABIUS 17 / 2019 23 VISTAIRE VISTAIRE

✒ DONES REPRESSALIADES AL PALLARS JUSSÀ Federica Ravera. Càtedra d’agroecologia i sistemes alimentaris, UVic-UCC

Fotos: David Tarrasón Dones, pagesia i muntanyes en moviment n les últimes dècades, les societats pirinenques tradicio- Enals han estat sotmeses a gran canvis socioeconòmics i ambientals que han modificat radi- calment les muntanyes i els models d’organització de la família i la comunitat. De les converses amb dones pastores, ramaderes, format- geres i artesanes de la llana, de famílies locals i neo-rurals, joves i més grans, he pogut capturar la seua mirada sobre aquests canvis i la seua vida com a dones pageses d’alta muntanya.

Fonts: elaboració pròpia a partir de C.MIR, A.Rafael Cots, G.Ramon Molins. Tenien nom, víctimes de la repressió franquista a les terres de Lleida (1938- 1963); Llista de Reparació Jurídica de les Víctimes del Franquisme (1938- 1978), publicada en xarxa per l’Arxiu Nacional de Catalunya http://anc.gen- cat.cat; Informació sobre Procediments Judicials Militars facilitada pel Tribunal Territorial Tercer (Barcelona)

(*)Dones que no apareixen a la Llista de Reparació Jurídica de les Víctimes del Franquisme (1938-1978), però amb expedient obert per part de la justí- cia militar, consultable a l’Arxiu Territorial Tercer. Aquest és un cas general que afecta a les funcionàries, principalment mestres, sotmeses a procés de depuració.. En el cas de Júlia Pons Mora, no es consta la raó de la seva exclusió.

(**) A la llista de Reparació Jurídica de les Víctimes del Franquisme figura com “Jolonch”.

(***) Degut a la darrera depuració de dades hi figura una dona menys que a Teníen nom... (op.cit.) Traginant l’herba amb els arguets. Fons Eduard Mulà. Espot 1965.

24 NABIUS 17 / 2019 25 VISTAIRE

El llegat de la dona pallaresa: Pràctiques de cada dia per revertir Reflexions en femení, sobre el que pot aportar una dona a la ramaderia, apunten a més a una nova pal de paller invisible de l’esfera estereotips i discriminació forma de treballar, sense violència, i amb paciència i domèstica i productiva empatia cap als animals: “moltes vegades tenim un Com conseqüència dels canvis esmentats, es llenguatge molt sexista (...), podríem evitar dir contra En el sistema jerarquitzat i desigual de la socie- van instaurar uns estereotips d’un món rural d’alta als animals tantes bestialitats”; “Les dones sabem tat pirinenca agro-ramadera tradicional basada en muntanya masculí, sense cultura, empobrit, del qual que és parir, per això tenim més paciència i més la Casa, com unitat reproductiva i productiva, el s’havia de fugir i renegar per tal d’entrar en una socie- cura en els parts”. paper de la dona era subordinat, invisible i sobreca- tat contemporània, de cultura predominantment urba- rregat, tal i com recull el monogràfic sobre la dona al na. Ser dona, pagesa i d’alta muntanya amplificava Pirineu publicat a la revista Àrnica aquesta visió discriminatòria. l’any 1996, i més recentment la Les històries de les dones, avui, publicació “El riu de les dones” al Pallars Sobirà i les seues motiva- Montse Barado de Sorpe, delimitant (2013), a partir de les converses cions per haver escollit quedar-se i espai per a les eqües. amb padrines: “Les dones eren viure a pagès son diverses. Malgrat unes esclaves: l’home feia la seua això, en l’exercici del seu ofici, la majo- lluny d’una qüestió merament folklòrica, reconèixer feina, i la dona doble, a casa i fora.” ria de les dones convergeixen a tren- aquesta funció és donar un lloc a la dona pagesa, Amb la mecanització i la intensifi- car amb els estereotips sobre un ofici baluard d’identitat, i de continuïtat del món rural. cació de l’explotació lletera iniciada “d’homes i per homes”. Les converses Al mateix temps, les dones demostren ser agents als anys ‘60, l’home, els animals i el amb elles donen exemples de de canvi i innovació en els models productius i econò- cicle productiu s’apropen a la casa resistència a la masculinitat i al mas- mics, en l’ús de tecnologia i noves formes d’organitza- i les activitats “d’ajuda”, a càrrec de clisme: “és mal vist que jo dugui ció del treball. En molts casos son les dones a diversi- les dones, i profundament desvalo- mono, porti el tractor, faci feines d’ho- ficar les entrades econòmiques familiars amb ritzades, augmenten. Amb la crisi mes”, “Nena, no podràs sola. Hauries projectes de transformació i comercialització directa, del sector agro-ramader, l’arribada de buscar-te un marit. I si em deixen que tanquen els cicle productius, com es l’elaboració del turisme i la terciarització de l’e- provar?”, “Noc soc la filla de, la germa- de formatge artesà, els obradors i la valorització de la conomia pallaresa als anys ‘90, les na de, la dona de...”, “Tinc mans des- llana de l’Obrador Xisqueta, o projectes innovadors muntanyes passen a ser de proveï- cuidades perquè cuidem la terra i els que miren a integrar-se al sector turístic, com son les dores d’aliments i cultura a proveï- Detall del primer dossier Nabius animals”. cases rurals, l’“adopció d’una ovella” o “viure l’ofici per dores de paisatges i força de tre- El treball de la dona al Pirineu Les dones de muntanya, avui, no un dia”. Aquests projectes valoritzen la qualitat de ball assalariat. Les muntanyes realitzat per Solé Jiménez i accepten la imatge de la dona pasto- productes, les races locals i una cultura de la sosteni- comencen a emboscar-se, els Isabel de la Parte. ra en un paisatge bucòlic i de postal, bilitat, i busquen redefinir la relació amb el consumidor pobles es despoblen i el sector des de la mirada urbana, i per altra Mònica Balaguer transformant la llet a la formatgeria Girola i la cultura urbana. agro-ramader es masculinitza, banda saben que han de apoderar- de València d’Àneu. Tota una delicadesa gastronòmica. donat que les dones han de migrar se i alliberar-se de la imatge de la (Re)visitar les relacions de gènere o buscar altres oportunitats de fei- dona “tot terreny”. La dona entre guardiana del amb una nova mirada na fora de la casa. La dona s’allibe- ra però deixa de ser el fil de trans- coneixement ecològic Les relacions de gènere a la família, en la comu- missió d’identitat i coneixement. tradicional i innovadora nitat i el sector també estan canviant, amb la creació d’empreses i associacions familiars, on la dona parti- Preservar la ramaderia extensiva d’alta muntan- cipa amb coresponsabilitat de les feines, o està al ya, i els coneixements agroramaders, significa defen- capdavant de les explotacions. Aquest nou rol, recon- sar una producció d’aliments sans, prevenir els incen- ceptualitza aquella mirada social de la dona com “aju- dis, conservar els ecosistemes de pastures i la seua dant” que havia tret importància al seu treball, desva- capacitat de respondre al canvi climàtic proveint ser- loritzant-ne el seu paper. veis a la societat, com per exemple l’emmagatzemat- Davant del model de gestió individualista del pas- ge de carboni i aigua, el manteniment de la biodiversi- sat, que, amb el pas del temps, es va establir a la tat genètica de races autòctones, florística i d’espècies societat pirinenca, reforçat pel sistema d’ajudes de la pol·linitzadores i dispersores de llavors. política agrícola comunitària que va debilitar les La dona des de sempre ha estat la transmissora comunitats i el sector, es veu la necessitat de defen- de mares a fills del coneixement tradicional, lligat a la sar la gestió comunitària de la terra i dels recursos, els terra (hort de casa i ús de herbes medicinals), als ani- espais d’ajuda mútua i de trobada, que tradicional- mals i les cures, l’alimentació (matança d’animals, ment son una resposta adaptativa a les dures condi- receptes, producció de formatge i conserves, etc.), les cions d’aquest món de muntanya. És el que em oracions, i en general la cultura local agroramadera: comenta Montse Barado de Casa Armengol de Sorpe “Això és un regal que us fa la mare. Tot això que us en un dinar de diumenge als pasturatges de muntan- Violant Carrera d’Esterri d’Àneu, passant control al bestiar amuntanyat a Beret. ensenyo.” diu Glòria Espot, de casa Toni de Burg. Ben ya amb vàries famílies ramaderes de la mancomuni- ▼

26 NABIUS 17 / 2019 27 VISTAIRE VISTAIRE

tat de les Valls d’Àneu: “No es han estudiat fora i han tornat ✒ José López. Geòleg i inspirador perquè siguis dona que neces- per decisió pròpia al capda- del Jardí de Roques. sites la comunitat, sinó que és vant de les explotacions o important en aquest ofici”. ocupant càrrecs de respon- Preservar la gestió del que sabilitat en organitzacions, és comú podria revitalitzar el per exemple a la Presidència territori i fer sostenibles nous de la Vaca Bruna del Pallars projectes de ramaderia? o a la junta de l’associació Mònica Balaguer de casa d’egües pirinenques, està Metó) i Victòria Vilalta de casa obrint noves bretxes i oportu- Vista general del Serraire ambdues de València nitats per un relleu genera- Jardí de Roques. d’Àneu amb el títol d’arts i cional del sector en femení: forestal respectivament, van “un sector que hauria de can- arribar com neo-rurals i es van viar, de mobilitzar-se més, de casar amb nois que, malgrat treure el cap i la veu, i no exercir altres oficis, tenien la només anar fent, tornar a fer Victòria Vilalta de València Una gran lliçó natural passió per tornar a tenir ani- veure que amb companyonia mals. Elles, que mai havien d’Àneu alletant corderets. i col·laboració es pot molt”, pensat ser ramaderes, van ser comenten quasi amb les i passeu per la carretera el motor per iniciar l’activitat. A l’estiu porten junts el mateixes paraules, Jordina Casimiro de casa Sintet (N260) que comunica el ramat a la muntanya, en un dels re-agrupaments d’ i Anna Vidal de casa Quimet de Vilamur. SPallars Sobirà amb l’Alt Urgell organitzats per poder conviure amb l’ós. També es desdibuixen nous espais d’apodera- (de Sort a La Seu d’Urgell), la Comparteixen pastor, com es feia tradicionalment, ment. En els últims dos anys es van crear noves xar- medieval Vall de Siarb i abans treballs, l’esmorzar i inquietuds sobre com es podrien xes, on la comunicació passa per facebook i what- d’atènyer el Port del Cantó (1728 redefinir els moviments del bestiar per salvar les sapp. Experiències com les Dones del món rural per m), arribareu al petit poble de muntanyes de l’abandonament. “La clau està a com- algunes i Ramaderes de Catalunya per altres, son Rubió, el poble habitat mes alt partir. Vaig tenir un finançament per obrir l’obrador de noves comunitats de pertinença, una extensió dels (1678 m) de tota Catalunya. En carn, estaria bé que, passats els 5 anys, es pugui espais d’expressió i altaveu d’informació i d’ajuda aquet indret, gairebé just amb la compartir aquest servei amb altres” m’explica mútua i suport emocional, més enllà de la família i el confluència del poble, a mà dreta, Mònica. Un exemple d’això el trobem també amb la territori i amb el tret característics de ser composta trobareu un parell d’edificis i una Gavassenca (Gavàs), un projecte de cooperativis- només per dones: “Ens passem coneixements que zona d’aparcament. Un d’ells es el me agrari, recentment traspassat a dues dones i dos també està molt bé... no només d'ovelles, sinó d’ac- restaurant de Rubió, propietat de Inauguració, amb presència del Director General de Medi Natural, de l’Alcalde del Municipi de Soriguera, del President de la Junta Rectora homes que han agafat el relleu d’una explotació de cés a la terra, de coses vàries....i també si alguna ha l’Ajuntament de Soriguera i, al seu del PNAP i del Director del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. cabres ecològiques i formatgeria per tal de produir tingut un mal dia... és de suport’. Sí, això en aquest costat, un altre edifici, actualment col·lectivament. grup n’hi molt”, diu Anna Planas de casa Perales de tancat, però destinat a la creació del Des de principis del 2015 se està La presència de dones, moltes d’elles joves que LLessui. “Centre de Descoberta dels tes (petjades) i d’altres tipus de fòssils presents al Parc Natural. treballant en la construcció i organit- Ciències de la Terra”. zació del Centre de Descoberta, en Aquet Centre disposarà de 4. Interpretació i descoberta de dos fases successives; la primera el dues àrees ben definides, un espai les diverses disciplines de les propi “Jardí de Roques” i, la segona, interior museístic i interpretatiu, i un Ciències de la Terra dintre del la part museística i interpretativa a espai exterior, el “Jardí de Roques”. context regional i del Parc l’interior de l’edifici. Els principals objectius de tot Natural. ▼ aquest complex del Centre de Anna Vidal de Vilamur, Descoberta son: presidenta de 1. Centre d’Informació del Parc l’Associació de la Vaca Natural de l’Alt Pirineu, a la seua Bruna amb la seua entrada més meridional, i de l’o- padrina. Indubtable transmissió d’uns ferta cultural i turística del coneixements a punt Municipi de Soriguera. de perdre’s. 2. Centre instructiu sobre la riquesa geològica, geomorfolò- gica i paleontològica del Parc Natural de l’Alt Pirineu, i en especial de la Vall de Siarb. 3. Exposició de mostres de dife- rents formacions rocoses, icni- Plafó informatiu, la calcària “griotte” del Devonià (360-415 milions d’anys).

28 NABIUS 17 / 2019 29 VISTAIRE VISTAIRE

Actualment, lo “Jardí de gues a les més modernes. A mesu- interns i externs que ha sofert el ✒ Maite Arilla. Investigadora de Roques” està ja en ple funciona- ra que anem avançant pel recorre- planeta des dels seus orígens i l’Institut Català de Paleoecologia ment, es va inaugurar el juny del gut que ens marca la passera que es remunten al voltant dels humana i Evolució Social (IPHES). 2018 amb la presència de repre- podrem observar les mostres i fixar- 4.500 milions d’anys (Ma). sentants de l‘Ajuntament de nos en els plafons informatius indivi- Les roques sedimentàries més Codirectora de les excavacions Soriguera, la Universitat duals per cada roca de la qual tro- antigues de Catalunya afloren al Primers assentaments arqueològiques a La Cova de les Autònoma de Barcelona, l’Institut barem una petita descripció amb Parc Natural de l’Alt Pirineu amb Llenes i a la Cova dels Tritons. Català de Paleontologia i amb el curiositats diverses i n’observarem sèries molt potents, de l’ordre de humans als Pirineus: veïns i geòlegs del municipi. també la seua representació en l’ex- milers de metres. El registre sedi- El “Jardí de Roques” ens tensió del Parc. mentari de la zona engloba els perí- mostra de forma representativa A més a més de veure sobre la odes des de l ’Edicardià (més de La Cova de les Llenes i les diferents formacions rocoses passera les marques dels milions 540 Ma) fins a finals del Triàsic (fa del Parc Natural de l’Alt Pirineu. d’anys que situen cronològicament la 200 Ma), incloent-t’hi també mate- Però, abans d’entrar-hi, formació de les roques, trobarem rials més moderns del Neogen, Els Neandertals entreteniu-vos alguns minuts lle- símbols que ens informaran dels resultat de processos actius i gla- gint la informació que el “Pep esdeveniments a destacar, com són cials més actuals (des dels 10 Ma Picapedres” ens proporciona l’aparició dels diferents tipus de vida fins a l’actualitat). Aquests 340 sobre el que veurem seguida- (el insectes, crustacis, rèptils, etc.) i milions d’anys queden representats ment. els períodes vitals (amb els seus per- per diferents roques que indiquen El Pep ens explica com centatges d’extinció d’espècies) que quin ambient predominava en podem enfocar la visita per fer-la van ocórrer en aquest passeig de cadascuna de les edats (mar, platja, mes amena, profitosa i instructi- quasi bé 300 milions d’anys. Fixeu- riu...). va. La passera de fusta, a part de vos en la gran liquidació que hi va Passegeu-vos, sense pressa, fer totalment accessible una volta haver en el trànsit entre el Permià i el llegiu els plafons informatius amb agradable pel jardí, serveix per Triàsic, fa mes o menys uns 250 interès per cadascuna de les 12 mostrar-nos el sentit que s’ha de milions d’anys, en què van desa- mostres de roques dels diferents prendre per tal de moure’ns a tra- parèixer el 95% dels espècies mari- períodes geològics i aprofiteu la vés del temps geològic. En pocs nes i mes del 70% dels terrestres! visita amb tranquil·litat, sempre passos podrem avançar milions i El Pep també ens narra com al sense sortir-vos de la passera de milions d’anys tot descobrint les Parc Natural de l’Alt Pirineu trobem fusta, ni tocar les roques. Gaudiu roques que es poden trobar en la el resultat de l’extraordinària diversi- del Jardí de Roques!! Aprofiteu zona del Parc, de les més anti- tat de processos geodinàmics aquesta gran lliçó natural.

a) Localització de la cova de les Llenes al Congost d’Erinyà. b) Vista de la boca de la cavitat.

es dinàmiques poblacionals de fluxos i ment per les poblacions d’humans anatòmicament refluxos han estat constants durant tota la història de la moderns procedents de l’Àfrica a finals de l’Estadi Lhumanitat. Aquests fenòmens es manifesten a nivell Isotòpic 3 i inicis del 2 (40-30ka). arqueològic en forma d’ocupacions, abandonaments i A nivell geogràfic això provoca una representa- reocupacions dels diversos territoris, canvis culturals, ció desigual del registre arqueològic entre aquells substitució de poblacions o extincions, entre d’altres. territoris proclius a mantenir poblacions humanes Atesos els constants canvis climàtics a escala global constants i aquelles àrees que, per qüestions orogrà- amb les conseqüents transformacions dels paisatges i fiques i ecològiques seran susceptibles de ser aban- de les associacions biològiques durant la Prehistòria donades en moments d’adversitat climàtica. El resul- més antiga, aquests processos semblen haver estat tat s’observa en el contrast entre zones amb freqüents. Un dels exemples més conegut és la desa- ocupacions humanes constants, com, per exemple, Visitants de totes edats i nacionalitats. parició dels Neandertals a Europa i el seu reemplaça- els grans corredors mediterranis, amb una continuïtat ▼

30 NABIUS 17 / 2019 31 VISTAIRE LA COVA DE LES LLENES I ELS NEANDERTALS

Perfil estratigràfic establert posteriors erosions des- a la primera campanya material o estructura que prés del darrer Màxim d’excavació (2013). permetés situar-los en un Glacial. La cova va ser període històric concret. explorada per primer cop Per sota apareix el nivell 7, a mitjans del segle passat format per lutites de color pel professor Maluquer marronós. Aquest nivell de Motes (Maluquer de presenta una barreja d’e- Motes 1951: 5-20). lements ceràmics de Imatge de la primera L’excavació va consistir l’Edat del Bronze i del campanya d’excavació en una rasa transversal a Neolític amb elements (2013) a l’entrada de la cova durant un dia la zona de l’actual entra- plistocens (industria lítica i de visites guiades. da, a partir de la qual es ossos d’animals). va descriure per primer Probablement aques- cop l’estratigrafia que es ta barreja estigui relacio- coneix avui dia. Segons Maluquer de Motes (op. cit.), nada amb la remoció de sediments per l’activitat la cavitat presentava una seqüència d’estrats holo- humana durant l’Edat del Bronze. Tampoc es va loca- cens mal conservats pertanyents a l’Edat del Bronze, litzar cap estructura en aquest nivell. Tot i estar remo- que cobrien un estrat basal d’edat plistocena en el guts, els materials mobles pertanyents a la prehistòria qual es van documentar restes d’óssos de les caver- recent corresponen majoritàriament a un horitzó del nes (Ursus spelaeus). La deficient preservació de les bronze inicial (àmpliament documentats en l’informe restes recuperades va fer que aquest investigador del professor Maluquer), en que destaquen les restes perdés l’interès per aquest jaciment. Després d’a- de grans vasos d’emmagatzematge, ja sigui amb questes tasques inicials, la cova va ser abandonada, encastaments o engrutats de fang o be amb decoració la qual cosa va fer que quedés exposada a les activi- de cordons llisos i, sobretot, impresos. Tanmateix, s’hi tats d’afeccionats i col·leccionistes. Algunes cales i documenten també, en menor quantitat, fragments manifestada en el registre arqueològic, i, els buits Pallars Jussà, es manifesta a partir de jaciments de acumulacions de pedres que s’observen en l’actuali- amb decoració cardial i campaniforme, que indiquen, poblacionals detectats en jaciments allunyats d’a- cronologies diferents, com la Cova dels Muricecs de tat responen a aquestes activitats clandestines dutes si mes no, una freqüentació del lloc amb anterioritat a quests llocs privilegiats. És freqüent que, durant la o el jaciment a l’aire lliure dels Nerets de a terme durant aquest període. La situació de la cova l’Edat del Bronze. El nivell 8, integrat per lutites ataron- Prehistòria més antiga, aquests indrets amb inter- , que són indicatius de certs fluxos de pobla- i la seua potència estratigràfica, però, van afavorir-ne jades, es el primer que sembla intacte i en el qual no es mitència de presència humana mantinguin una alter- ment a la Conca de Tremp relacionats, probable- preservació. documenten intrusions de materials holocens (figura nança ocupacional amb altres entitats biològiques ment, amb moments temperats. Malauradament, la La informació proporcionada per Maluquer de 3). Des del punt de vista arqueològic, el nivell 8 pre- com poden ser els grans carnívors. Les coves i els conservació d’aquests jaciments no permet fer Motes va motivar la visita dels membres de l’actual senta tot un seguit de característiques que apunten a abrics rocallosos són ocupats temporalment per inferències significatives d’indole general més enllà equip de recerca i el primer test arqueològic va ser un paleolític mitjà inicial, amb óssos de les cavernes, lleons, lleopards, hienes o de la mera presència humana i del seu desenvolupa- efectuat durant el mes de febrer del 2013 dins estratègies de reducció discoi- llops en aquests territoris, la qual cosa demostra que ment tecnològic. d’un projecte de recerca des i Levallois com a mes utilit- els ecosistemes, malgrat que cíclicament són poc Un altre d’aquests jaciments és la Cova de les vinculat a la interacció zades. Les matèries primeres favorables per al desenvolupament humà, són Llenes (, Pallars Jussà). La seua loca- entre homínids i carní- utilitzades, principalment quar- capaços de mantenir poblacions estables d’aquests lització en un àrea de mitja-alta muntanya, a uns 750 vors durant el període sita, son locals i provenen dels predadors i de les seues preses. Una d’aquestes àre- m.s.n.m., i en una vall tancada formada per un riu Neandertal. Durant còdols de les terrasses del riu es considerades marginals és el Pirineu, com a con- pirinenc, la situen en una d’aquestes zones margi- aquesta primera cam- Flamisell i/o dels conglome- seqüència de la seua orografia complicada i també nals allunyada dels grans eixos vertebradors del terri- panya preventiva, la rats terciaris situats a les perquè ha estat dominat en bona part pel fenomen tori. La seua situació geogràfica en una zona que, en recuperació en superfície immediacions. Destaquen les dels glaciars durant els períodes d’adversitat climàti- períodes climàtics freds, podria ser considerada peri- d’abundant material ascles no retocades i els den- ca. En general, aquest territori és poc favorable a glacial, és possible que fomentés moments de deso- arqueològic i paleontolò- ticulats, tot i que també s’ha preservar seqüències estratigràfiques plistocenes cupació humana del territori circumdant. Per tant, gic pertanyent al Plistocè recuperat algun nucli. Els llargues amb continuïtat de poblament humà. No l’estudi de les activitats humanes en aquest territori mitjà, sobretot restes de grans formats també hi son obstant això, també s’ha de tenir en compte que el s’ha d’entendre com una manifestació de l’alta capa- fauna, va propiciar que es presents en forma de vessant sud del Pirineu es caracteritza per una mala citat d’adaptació dels neandertals a unes condicions dugués a terme la primera bifaços. L’associació de les conservació del registre arqueològic antic com a con- extremes. I és que el Pirineu, deuria formar part d’un campanya d’excavació restes faunístiques amb les seqüència d’una geologia i una geomorfologia com- dels “limes” d’aquests grups humans. durant l’agost del 2013. ocupacions humanes es plexes: rius amb desnivell considerable que no facili- La Cova de les Llenes és un tub càrstic, amb L’estratigrafia mostra documenta a partir de les ten la formació de terrasses fluvials, surgències l’entrada situada en un espadat a uns 100 m d’altura uns estrats superiors d’ori- marques de tall i fractures hídriques força actives amb cicles continus de gel i sobre el marge dret del riu Flamisell al seu pas pel gen antròpic (nivells 1 a 6) antropogèniques sobre els desgel que buiden les coves o sols àcids poc aptes Congost d’Erinyà. La cova està formada per una amb un alt contingut en cen- ossos d’alguns ungulats. per a la conservació de restes orgàniques (fauna, galeria principal i una galeria lateral amb un total de dres i carbons relacionats Entre la fauna, destaquen especialment). Malgrat això, en alguns jaciments han 185 metres de llargada. L’aspecte general suggereix amb activitats industrials o quedat preservades les evidències del poblament l’existència durant el Plistocè de formacions estalag- preindustrials d’edat indeter- Indústria lítica de grans for- humà en aquests indrets en diferents moments del mítiques que haurien cobert bona part dels rebli- minada. Malauradament no mats: a) Bifaç; b) Bifaç; c) Plistocè. La presencia de grups neandertals al ments sedimentaris plistocens preservant-los de es va recuperar cap element Nucli; d) Fenedor; e) Ascla.

32 NABIUS 17 / 2019 33 VISTAIRE VISTAIRE

les restes d’os de les cavernes ✒ Vicent Vidal/M. Isabel Guardiola. (Ursus spelaeus) i de tars Universitat d’Alacant (Hemitragus bonali). Tambe s’han recuperat restes de hiena (Crocuta sp.), cavall (Equus ferus), cérvol (Cervus elaphus), I va de jocs... La globalització, la industrialit- rinoceront (Stephanorinus sp.) i un gran felí (Felidae) entre d’altres. zació i tots els canvis socials i cultu- Tots aquests taxons son coherents amb els darrers moments del a transformació dels carrers i dels rals que s’observen amb el temps lli- espais públics i privats, la introduc- Plistocè mitjà. L’habitant per guen, també, amb la percepció que hi excel·lència a l’interior de la cavitat Lció de les tecnologies i l’electròni- és l’ós de les cavernes (Ursus spe- ca, la popularització dels esports, l’es- ha un conjunt de formes de vida en laeus), del qual se’n conserven a colarització mixta i distribuïda per més de les seues restes òssies, edats... són només alguns dels factors vies de desaparició —o, més precisa- dues osseres (llits) i les esgarrapa- Restes de fauna: a) ullal d’ós de les cavernes (Ursus spelaeus); b) que expliquen que els infants d’avui no molar d’ós de les cavernes (Ursus spelaeus); c) molar de felí des per esmolar-se les urpes que van quedar grava- juguen al mateix que els infants de fa ment, en vies de transformació–. (Felidae); d) molar de hiena (Crocuta sp.); e) el molar decidu de unes dècades. Com afirma Francesc des a les parets. rinoceront (Stephanorinus sp.); f) molar de cérvol (Cervus elaphus). Ocorre amb els models familiars, La Cova de les Llenes juga un paper significatiu Gisbert, «no podem obligar els xiquets per entendre aquestes dinàmiques poblacionals d’avui a jugar com els xiquets de fa vint amb els oficis, amb la literatura oral, entre els primers neandertals que ocuparen el Nord de Catalunya. La presència d’aquests grups o quaranta anys. Perquè, encara que humans en un context de carnívors com és la els nostres jocs ens semblen més inte- amb les tradicions i festivitats... i, és ressants i divertits, [...] no són els seus Cova de les Llenes, per tant, ha de ser ente- clar, també amb els jocs. sa en una àrea geogràfica marcada per jocs, sinó els nostres jocs, o els dels aquestes fluctuacions de població, les quals nostres avis» (2012: 9-10). Ara bé: el fet es manifesten de manera continuada fins l’a- que ara no es jugui al mateix que abans rribada de l’Holocè. De la mateixa manera no vol dir que no s’hi pugui jugar. La que entre els grups humans predominen els pregunta és, doncs, si té sentit que els moments de desocupació degut a qüestions infants d’avui també juguen als jocs climàtiques, és possible que els carnívors dels infants d’ahir. també seguissin un ritme similar. I tot això, La recuperació i la reintroducció possiblement com a conseqüència de la dels jocs populars pot encaixar sense manca de recursos, els quals oscil·larien dificultat dins les mateixes considera- amb el clima. No és estrany, des d’aquesta cions que el pedagog Gabriel Janer perspectiva que, després de la desaparició Manila va defendre a propòsit del sentit dels neandertals de la zona, el poblament de la cultura popular (1985). Com qual- no es recuperés fins ben avançat el sevol altra manifestació cultural, el joc Paleolític superior i superats els màxims forma part de la identitat d’un poble en freds. En definitiva, l’estudi d’aquest jaci- tant que hi representa una manera ment ens permet documentar el pobla- simbòlica d’entendre el món; conté un ment humà i el desenvolupament del conjunt de formes «estètiques» o paleolític mitjà als límits del Pirineu mogudes no per la funcionalitat, sinó durant els darrers moments del Plistocè per la creativitat i la imaginació; contri- mitjà i, de la mateixa manera, contribueix al coneixement sobre les dinàmiques poblacionals durant la prehistòria, tenint en compte diferents factors, com els canvis climàtics, l’alçada, la disponibili- tat de recursos i/o la llunyania dels grans corredors mediterranis. ▼ a) Esgarrapades conservades a les Petit atles del domini català: denominacions del joc de parets de l’interior de la cavitat d’ós la gallineta cega (A Esterri d’Àneu arreplega a cluqueta). de les cavernes (Ursus spelaeus); b) ossera (llit d’ós) a la galeria final. L’escola reinventa el joc tradicional: fabricació de bitlles de reciclatge.

34 NABIUS 17 / 2019 35 VISTAIRE

El joc tradicional a l’escola: estirar la corda. ✒ Jordi Grau. Observatori del Paisatge de Catalunya

La replega dels jocs populars tradi- Les construccions de cionals se’ns presenta com una neces- sitat i una obligació. Ara bé, cal que ens plantegem una qüestió important de base: la vida, els nens, la societat, els materials, les comoditats, els carrers… pedra seca no són els mateixos dels de fa vint, trenta o cinquanta anys. Com la vida mateix, els jocs tradicionals han de tro- a Catalunya i al Pallars Sobirà bar un espai de revitalització en el nos- tre dia a dia, s’hi han d’acoblar, reinven- tar, reelaborar, reinterpretar... I açò no bueix al desenvolupament intel·lectual del nostre patrimoni —el cultural ens ha de doldre. de l’infant; i sol incloure elements lin- inclòs— i han de ser suficientment güístics bàsics com ara cançons, conta- «generoses» per impulsar i dissenyar relles, fórmules, etc., o si més no la dis- projectes d’arreplega, estudi i difusió cussió mateixa de les regles del joc. d’aquest patrimoni ludonímic. Passem Gisbert (2012), de fet, observa un con- pels mitjans de comunicació: només cal junt d’habilitats que el joc infantil pot recordar, per exemple, els programes desenvolupar en major o menor mesu- televisius dedicats a l’ofici de l’ensen- ra: habilitats comunicatives, aprenen- yant i els projectes escolars, tan origi- tatge imitatiu i cooperatiu, coneixement nals, basats en el coneixement i la vida de valors i de l’entorn, convivència (res- en el nostre territori i en la recreació del pecte de les regles del joc, paciència, nostre patrimoni històric, cultural i lin- torns, saber perdre i saber guanyar, güístic. No podem deixar de banda la compartir, competir, ajudar...) i habilitats curiositat, l’interès i la sensibilitat de les motrius i físiques (córrer, saltar, fer associacions culturals, que han d’ac- força, coordinar moviments, orientació, tuar amb la connivència de les institu- Si passegeu o feu excursionisme pel Barraca de pedra seca situada a prop del ritme, etc.). I afirma que «és tan impor- cions. I, per finalitzar, en un nivell de nucli de Cerbi, al municipi de la Guingueta Pallars Sobirà, ja sigui pel fons de les d’Àneu (codi 11825 de la Wikipedra). tant jugar com dormir o menjar, el joc es concreció i aplicació pràctica -però no valls, com la vall , la vall de justifica en si mateix, sense menystenir únic-, hem de tenir present un espai el valor d’integració, formatiu i socialit- que a hores d’ara ocupa una gran part Cardós, les Valls d’Àneu (vall d’Isil) o bé zador. [...] Quan juguen, els infants de la vida dels nostres infants: l’escola. per les parts altes caracteritzades per estan construint i interpretant un món, L’escola actual, innovadora i pedagògi- prats de pastura, segur que heu vist el seu món, per imitació i adaptació del cament parlant preocupada per la felici- murs, barraques, bordes, fites i altres món dels adults (normes, costums, tat dels nens i perquè l’ensenyament elements fets amb pedres encaixades valors, tabús...)» (Gisbert 2012: 11). La sigui efectiu des del joc, és el recer ide- reintroducció dels jocs populars, doncs, al perquè es materialitzin els projectes estratègicament una amb l’altra. Només està plenament justificada. subvencionats per les institucions, pro- Bibliografia pedra amb pedra, sense ciment ni cap El 2003 sortia al mercat la publi- mogudes per les associacions, i que altre material que les uneixi. Es tracta de Gisbert, Francesc (2012): A què cació Els jocs tradicionals al Pallars després faran boca en els reportatges juguem? Els nostres jocs i joguets tradi- les construccions realitzades amb la tèc- Sobirà de Pere Lavega i Glòria Rovira. televisius i, fins i tot, en revistes cultu- cionals. Picanya: Bullent. nica constructiva de la pedra seca. El projecte, impulsat des del Consell rals o d’especialitat educativa. Aquesta Comarcal del Pallars Sobirà, escola, renovadora, pot aprofitar la tra- Janer, Gabriel (1985): «El paper de l’e- l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i dició per perpetuar-la tal qual i, també, ducació en la dinàmica de la cultura». Dins Dolors Llopart - Joan Prat - Llorenç l’Institut Nacional d’Educació Física de pot redefinir-la i acoblar-la als seus inte- Prats (eds.): La cultura popular a debat. questa tècnica permet crear Catalunya (adscrit a la Universitat de ressos. Cal, però, una infraestructura Barcelona: Fundació Serveis de Cultura molts tipus de construc- Lleida), inventaria 39 jocs populars i tra- que faci possible aquesta tasca: a) la Popular/Alta Fulla, p. 180-191. cions: murs o marges, barra- dicionals i en detalla les regles, mate- presència en els currículums d’aquests A ques o cabanes, estructures rials, variacions i altres informacions. continguts; b) equips directius dels cen- Lavega, Pere & Glòria Rovira (2003): Els per emmagatzemar aigua, pous de Aquest treball evidencia que la tasca de tres conscienciats; c) mestres formats i jocs tradicionals al Pallars Sobirà, glaç, forns de calç, camins empe- Tremp: Garsineu Edicions. drats, ponts, escales, entre molts recuperació de les tradicions s’ha de motivats que siguin capaços de treba- altres. Com us podeu imaginar, potenciar i motivar des de distints fronts llar des de la seua àrea en concret o en aquestes construccions no són i que, de retruc, ha de tenir distints projectes interdisciplinars; d) i, el que recents, es creu que la majoria nivells d’actuació i de concreció. no pot faltar mai, famílies que hi treba- foren creades entre els segles Comencem per les nostres institucions, llin des de casa i en relació amb els XVIII i XIX tot i que n’hi ha de molt Murs de pedra seca d’antics camps de conreu que han de vetllar per la conservació altres elements. més antigues. als inclinats vessants de la vall d’Unarre. ▼

36 NABIUS 17 / 2019 37 VISTAIRE LES CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA

Barraca de pedra seca situada a Tres Estanys, al municipi de la Guingueta d’Àneu (codi 11874 de la Wikipedra).

cionades amb la construcció, materials i eines emprades, etc. En són exemples paraules com cocó, catxerulo, estiràs, fornícu- la, claper o paretsecaire. Precisament aquesta tècnica constructiva i tot el patrimoni immaterial associat va ser reco- neguda a la Tretzena Sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNES- CO, celebrada a la República de Maurici el dimecres 28 de novembre de 2018, que va apro- var incloure la candidatura “L’art De manera generalitzada, l’origen de les de la pedra seca: coneixements i tècniques”, a la construccions de pedra seca rau en la necessitat Llista Representativa de Patrimoni Cultural de lliurar de pedres els camps que es volien con- Immaterial. Es tracta d’una candidatura conjunta rear. La gran quantitat de pedra que se n’extreia entre els estats europeus de Croàcia, Eslovènia, s’utilitzava principalment per aixecar murs per Espanya, França, Grècia, Itàlia, Suïssa i Xipre. Una de les fitxes de la Wikipedra correspo- protegir o limitar els camps, per crear multitud de Aquesta declaració per part de la UNESCO nent a una construcció del Pallars Sobirà construccions funcionals com les esmentades també és un reconeixement a la tasca que desen- anteriorment i per donar suport a l’activitat agríco- volupen les desenes d’entitats de Catalunya que la o ramadera. En el cas de les construccions vin- vetllen per aquest patrimoni, el posen en valor i altres construccions, com fites, rescloses, recs i construccions inventariades són el Pla de Santa culades amb les pastures d’alta muntanya, l’ori- en preserven la tècnica constructiva i que tenen el rieres empedrades, carboneres, sínies, tines per Maria (729) i Monistrol de Calders (689). gen rau més en la necessitat de crear de petites seu màxim exponent en l’Associació per la Pedra emmagatzemar vi, etc. Com podeu observar a les dades de cons- construccions de recer o aixopluc per als pastors, Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), que Ara ja fa vuit anys que la Wikipedra està acti- truccions inventariades per municipis i comar- o corrals per als ramats. agrupa bona part de les associacions locals. va i els resultats són molt positius. Gràcies a la ques, el Pallars Sobirà no és una de les comar- Les construccions de pedra seca no només implicació de 350 voluntaris a través d’entitats o a ques on s’han inventariat més construccions. De es troben al Pallars Sobirà, de fet, són un dels nivell particular, el projecte ja conté informació moment a la comarca n’hi ha 76, 32 a la principals elements que formen els paisatges La Wikipedra, l’inventari col·laboratiu de les sobre més de 22.300 construccions de pedra Guingueta d’Àneu, 17 al municipi de la Vall de rurals de tot Catalunya. Constitueixen un testimo- construccions de pedra seca de Catalunya seca i ha aconseguit generar nombroses siner- Cardós, 15 a l’Alt Àneu, 4 a Esterri de Cardós, 3 a ni d'una activitat humana ancestral que ha mode- gies tant en el sector privat com el públic. Alins, 2 a i una als municipis de Sort, lat - i modela - uns paisatges agrícoles i ramaders Les més de 22.300 construccions inventaria- Tírvia i Rialp. de gran valor dominats sobretot per l’olivera, la Un dels passos per aconseguir recuperar i des fins al moment permeten obtenir diverses Segurament, si heu passejat pels indrets que vinya, l’ametller, els cereals i els prats de pastura. posar en valor aquest patrimoni és precisament dades interessants. A partir dels mapes temàtics hem mencionat a l’inici de l’article, sabreu que al Als paisatges de la pedra seca, en conjunt, se li saber quin patrimoni tenim. Les associacions, que qualsevol persona pot consultar a través del Pallars Sobirà, encara que de moment no estiguin atribueixen valors estètics, històrics, simbòlics i juntament amb aficionats a nivell particular, fa web, es pot veure que la Wikipedra inclou ele- inventariades, hi ha moltes més construccions de ecològics que van més enllà de la seva funció molts anys que van elaborant els seus detallats ments a totes les comarques de Catalunya, de les pedra seca que us animem a localitzar i a intro- pràctica original, i són autèntics referents identita- inventaris locals. Però no va ser fins l’any 2011, quals destaca el Bages (4.296 construccions) i duir-les a la Wikipedra. ris a molts territoris on predominen. que fruit de la col·laboració entre una d’aquestes l'Alt Camp (2.192). I els municipis on hi ha més El patrimoni de la pedra seca ha anat dismi- associacions, el Grup Drac Verd de Sitges, i nuint en les darreres dècades, d’una banda, amb l’Observatori del Paisatge de Catalunya, i a partir el progressiu abandó de l'activitat agrícola i rama- d’una idea inicial de la Fundació Catalunya-La Pedra Seca, l’app de la dera i amb la modernització del sector, que, en Pedrera, es va aconseguir materialitzar el projec- Wikipedra, facilita la tasca alguns casos, considera que els tradicionals ban- te per aconseguir un inventari global de les cons- d’inventari de construccions. cals ja no són aptes per a una producció mecanit- truccions de pedra seca de Catalunya: l’inventari zada. Per l’altra, part d’aquest patrimoni ha que- col·laboratiu Wikipedra (wikipedra.catpaisat- dat amagat i sovint enderrocat a l’interior dels ge.net) que també té una aplicació per a disposi- espais forestals que anteriorment havien estat tius mòbils anomenada “Pedra seca”*. conreats. L’altre dinàmica negativa relacionada La Wikipedra és una aplicació interactiva amb la pedra seca és la pèrdua de l’ofici de mar- exclusivament col·laborativa que permet introduir, * Pedra Seca, l’app de la Wikipedra, està disponible pels sis- ger, persones especialitzades en la tècnica cons- visualitzar i consultar informació sobre les cons- temes operatius Android i iOS, i ha estat possible gràcies al projecte de cooperació LEADER COL·LABORAxPAISATGE tructiva de la pedra seca i que actualment la truccions de pedra seca de Catalunya. El web “Desenvolupament rural a través del paisatge i la col·labora- majoria ja tenen una edat avançada. Amb la pèr- permet inventariar de manera independent barra- ció ciutadana (construccions de pedra seca)” coordinat per dua de l’ofici, també es perd la rica memòria oral ques o cabanes, forns, construccions per emma- l’Associació pel Desenvolupament Rural Integral de la Zona d’expressions i vocabulari específic del món de la gatzemar aigua, murs o conjunts de murs i també Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC) amb l’assessora- pedra seca: tipus de construccions, accions rela- té un formulari més obert on es poden inventariar ment i el suport tècnic de l’Observatori del Paisatge.

38 NABIUS 16 / 2018 39 VISTAIRE DICCIONARI CATALÀ-VALENCIÀ-BALEAR

✒ Maria-Pilar Perea. Universitat de Barcelona

Noticies sobre el Pallars Sobirà en el diccionari Pallars, a Puigcerdà, Solsona, des”). La frase «Fa calor aquí i allon- Andorra, Tremp i a la Ribagorça. re» està documentada a . Hi ha, però, mots exclusius del En ocasions, el DCVB fa servir Pallars, com ara apalluquir (“Apariar de manera indistinta la denominació el foc, acostant i disposant bé la llen- “Alt Pallars” (crostet: “Crostó de pa”; Català-Valencià-Balear ya perquè no s’apagui”), atorellar croca: “Osca, incisió feta a un objec- (“Tallar llenya fent-ne trossos”), te per a encaixar-n’hi un altre, o com batestiri (“Bateig”), calçonar a senyal, etc.) i “Pallars Sobirà” (“Recollir les abelles en les potes la (abriga: “Manta”; albar: “Àlber”; apa- cera i altres substàncies preses de riar: “Apariar el foc: atiar-lo, acos- les flors”) o eixutada (“Temps molt tant els tions i llenya perquè cremi eixut; gran escassesa de pluja”). De bé i no s'apagui”). Els termes “Baix vegades, malgrat que se cita el Pallars” i “Pallars Jussà” apareixen Pallars, l’exemple que s’hi inclou pro- sols en topònims, com ara en les cedeix d’un indret concret; és el cas entrades Collegats i Vilancós, res- de l’adverbi allonre (“A les altres ban- pectivament.

2. Les fonts d’informació sobre el Pallars

Malgrat que una part de la informació del DCVB prové d’enquestes adreçades a nadius de localitats pallareses, algunes entrades mostren que hi hagué altres fonts complementàries. Així, corretjó, amb el l Diccionari català-valencià- significat “Cadascuna de balear (DCVB), d’Antoni M. les tires primes de pell que, teixides en forma de cordó Alcover i Francesc de B. Moll, E trenat, formen l’assot o és un ric inventari de mots que, en xurriaca”, està documentat l’àmbit dialectal, incorpora termes de al Pallars Sobirà i prové de diferents indrets i també d’àrees l’estudi El tragí popular al geogràfiques més extenses, com ara Pallars Sobirà (Barcelona, 1938), de Ramon Violant i comarques i altres divisions adminis- Simorra. D’una altra obra tratives. Els quaderns de camp, que de Violant, El cultiu tradicio- testimonien els viatges d’estudi que nal de les abelles al Pallars Alcover efectuà entre 1900 i 1928, Sobirà (Barcelona, 1936), recullen dades de 113 localitats del s’extreu el mot bordaler català occidental, 26 de les quals per- (“Guardià que té cura del bestiar gros mentre aquest tanyen al Pallars Jussà i 24, al Pallars pastura i sojorna a la borda Sobirà. Tanmateix, el DCVB fa servir o al mas, en l’hivern”). sovint la denominació genèrica Altres treballs propor- “Pallars” per descriure l’àmbit d’ús de determi- cionen també informació nats mots. lèxica sobre el Pallars. La definició d’aixecada, En aquest escrit es comentaran algunes de 1. Les dades relatives al Pallars “Operació d’eixugar el llit les dades obtingudes en el Pallars i es farà dels rius i xaragalls, amb referència tant a les fonts de documentació El Diccionari català-valencià-balear Plaça de la Creu, Esterri d’Àneu 2006. preses i dics, per fer-ne prats”, prové de la Desclosa de la placa commemorativa del cente- documenta un bon nombre de vocables Toponímia d'Andorra (1955), de Joan Coromines. escrita com als col·laboradors que aportaren nari de l’excursió filològica de Mn. Alcover. informacions per al DCVB. provinents del Pallars i, en força casos, Del Diccionario Crítico Etimológico de la lengua n’hi inclou la transcripció fonètica. De castellana (Madrid, 1954-1957), del mateix autor, vegades, el mot també és usat en altres procedeix el significat “Cabana feta de brancam i indrets. És el cas d’abuixar (“Aquissar, d’un sòl de roca”, aplicat al terme caburxota. Altres incitar un animal (especialment un gos) referències estan extretes del Tresor de la Llengua, perquè acometi”), que es troba, a més del de les Tradicions i de la Cultura popular de ▼

40 NABIUS 17 / 2019 41 VISTAIRE VISTAIRE

✒ Catalunya, d’Antoni Griera (desboterar: “Anar de Mireia Celma. Arqueòloga-arqueobotànica, ventre en abundància, desbotar”). També n’és una Dra. en Arqueologia Prehistòrica per la UAB. font d’informació l’article “Miscel·lània”, del mateix Elena Muntan. Biòloga-dendrocronòloga, Dra. Griera, aparegut el 1930 en el Butlletí de Dialectologia Catalana (XVIII, 149) (v. cassull: “Vas en Biologia per la UB. per a beure aigua els pastors, preparat amb la pell del bedoll”), o el treball de Johannes Hubschmid, “Lenguas prerromanas no indoeuropeas. Testimonios románicos”, publicat a l’Enciclopedia Lingüística Hispánica (v. basera: “Indret encinglerat Resseguint les a la muntanya”).

3. Els col·laboradors del Pallars petjades del pastors

Si les dades que s’han esmentat més amunt es refereixen a les fonts de documentació escrita, que emps enrere, els ramats molt probablement van ser incorporades per Moll, de muntanya lluïen uns ja que veieren la llum després de la mort d’Alcover, Tcollars per les esquelles cal preguntar-se quins foren els testimonis que feta amb el Dr. Schädel dins el domini català, del que eren fets de fusta. aportaren informacions orals. D’una banda, cal 31 de juliol al 13 de setembre de 1906” (BDLC III, Avui, els ramats segueixen portant recórrer al Butlletí del Diccionari de la Llengua 257-367), en el qual es descriu l’eixida filològica collars, però acostumen a ser d’uns Catalana (BDLC), publicació redactada, entre 1902 alcoveriana, s’explica que el 23 d’agost Alcover materials de procedència industrial i i 1926, gairebé íntegrament per Alcover; d’una visità Isavarre, Alós d’Àneu i Borén, on va fer estudi tan sols veiem els antics collars als altra, cal consultar el seu nombrós epistolari, que de les varietats dels dos darrers indrets. En el museus etnològics o en algunes inclou correspondència de diversos col·laboradors volum IX del Bolletí consta que un dels col·labora- fires, amb comptades excepcions. del Pallars. dors que van cooperar en el treball “Vocabulari del Els collars eren l'obra dels pastors En les primeres pàgines del primer tom del bestiar cabrum” BDLC (IX, 1916-1917, 178-196) va en les seues llargues jornades d’es- BDLC (I, 1902-1903, 56) s’indica que mossèn ser el propietari de Sort, Serafí Casesnoves. tiu als prats dels Pirineus. Allà tro- Antoni Navarro, de , serà el corresponsal de Finalment, en el “Dietari de l’Eixida Filològica per baven la seua matèria primera i el l’Obra del Diccionari del Pallars i de la Ribagorça. tot Catalunya i el Reyne de València de dia 26 de temps per tallar amb la punta del ganivet els dibuixos que ornamenta- El mateix Navarro participà l’any 1906 en el Primer juny fins a 23 de novembre de 1921 (BDLC, XII, ven els collars, també anomenats 1921-1922, 145-335) es fa una crònica de les Congrés Internacional de la Llengua Catalana, collars musicats. organitzat per Alcover, amb la comunicació “El enquestes fetes en localitats del Pallars, en parti- L'ofici de pastor té una història català a la Ribagorça”. De la descripció del Pallars, cular Sort i Esterri. mil·lenària i no gaire més recents se’n feu càrrec el filòleg francès Jean-Joseph Tornem a trobar els noms esmentats en el són els camins que menaven els Saroïhandy en el treball “El català del Pirineu a la Bolletí en algunes cartes de l’epistolari que Alcover ramats cap a les pastures d’estiu. ratlla d’Aragó” (v. BDLC III, 1906-1907, 168). Però va rebre. Així, Antoni Navarro, que mantingué Per alimentar el ramat, existia un Collar de fusta adquirit recentment en un mercat del és en les pàgines del “Dietari de l’escursió filològica correspondència amb Alcover entre 1902 i 1909, cicle anual de transhumància entre Pirineu. La tècnica ja no és la mateixa, no està accepta, en l’escrit del 7 d’abril de 1902 el nomena- la terra baixa i l’alta muntanya per permès esquerdar els troncs dels pins com es feia ment de corresponsal del Pallars i de la Ribagorça. aprofitar les èpoques favorables de abans, s’ha d’aprofitar la fusta d’una altra procedèn- El filòleg Jean-Josep Saroïhandy, que establí con- les pastures a un emplaçament i cia. El passador que el tanca és de fusta de ginebre. tacte epistolar entre 1903 i 1909, suggereix, en la carta del 24 de juliol de 1905, el tema de la seva comunicació per al Congrés de 1906: “El tema qu’esculliria si pugués ser ab vosaltres seria’l Catalá de la Regió pirenáica á Andorra, al Pallás y á la frontera d’Aragó”. En diversos escrits, Serafí L’apotecari esterrienc Casanovas remet a Alcover termes propis de Anselm Castellarnau Soriguera, que completen les informacions dels col·laborà en el diccionari apartats del BDLC que reunia les trameses dels proporcionant a Alcover col·laboradors. una llista de termes propis D’altra banda, l’advocat Ceferí Rocafort dona de la localitat. orientacions a Alcover en diverses cartes sobre els llocs que ha de visitar en fer les eixides filològiques i els contactes que hi ha d’establir. El prevere Esteve Faus i Sansa, vicari de Peramea, li adreça una llista de termes propis de la localitat, com tam- bé Anselm Castellarnau, apotecari d’Esterri d’Àneu. Tots els personatges esmentats i altres informadors anònims del Pallars van contribuir a incrementar el contingut del DCVB. Entorn dels arbres amb ferides a les localitats mostrejades de l’Estany Serull (esquerra) i Pui de Linya (dreta). ▼

42 NABIUS 17 / 2019 43 VISTAIRE RESSEGINT LES PETJADES DELS PASTORS

quan es va practicar l’ex- bar datacions més antigues, tracció. Es fa per compara- no obstant, als Pirineus ció de la mostra de l’arbre existeixen arbres pluricen- en qüestió amb una sèrie de tenaris i seria possible tro- mostres d’arbres sense feri- bar extraccions anteriors. da, en els quals la seqüèn- El paisatge té infinites cia d’anells de creixement lectures i hom veu el que és està completa fins al pre- del seu interès a cada sent. Es pot, així, determi- moment de la vida. En el nar l’any en què es va fer la transcurs dels anys, havent ferida a l’arbre i va visitat moltes pletes als començar el creixement del Pirineus (de Catalunya, cal·lus per recobrir l’obertu- l’Aragó, Andorra i França) i ra. havent observat incompta- Les dimensions del rec- bles pins negres, està clar tangle de fusta del collar de que l’extracció de la matèria la figura 1 són 44 cm de lon- primera per fer els collars Ferides antròpiques antigues en els troncs de pi negre fetes en extreure llenques de fusta per fabricar-ne collars. gitud per 6 cm d’amplada, era una pràctica estesa. Les una mida de collar que sem- marques, si hom s’hi fixa, blaria adequada per a un corder, Gràfic de les mides de les ferides antròpi- estan a tot arreu on hi ha hagut l’altre. A començament de l’estiu, es de proporcions ben establertes. En nou projecte de recerca etnològica i ovella o cabra. A la figura 4 s’expo- ques en pins negres del PNAESM. ramats transhumants pasturant a conduïen els ramats per les cabane- molts casos, el grau de desenvolu- de recuperació de les petjades dels sen les mesures de les ferides l’estiu. I, anant més enllà de les res fins als prats subalpins i alpins, pament del cal·lus de l'escorça dels pastors de la mà de les autores com investigades al PNAESM. Si bé nostres muntanyes, potser el que on romanien fins que els freds de la arbres demostrava que eren anti- a directores del projecte per prendre unes poques ferides tenen mesures La majoria de les extraccions es canvia és l’arbre d’on s’extreien les tardor assenyalaven el temps de gues, per què recobrien la fusta i dades i mostres dels pins negres a excessivament grans o petites per van practicar durant el segle XIX i llenques de fusta, ja no és el pi tornar cap els corrals. En els seus quasi tancaven la ferida, però sem- diversos indrets del PNAESM. correspondre a l’extracció per a un principis del XX. No hem trobat cap negre, però l’art seguia existint a viatges, el so de les esquelles tenia, pre es podien veure les marques de La metodologia utilitzada, com- collar, la majoria es troben entre els extracció posterior a 1970 i la més molts llocs d’Europa, amb dibuixos i té, la funció de guiar el ramat. No destral inconfusibles en els llocs binació de les nostres disciplines, 50 i 100 cm de longitud i entre els 8 i antiga data de 1765. L’edat dels semblants, símbols d’origen arcaic tots els animals en duen, d’esque- estratègics per esberlar la fusta va consistir en la localització dels 30 cm d’amplada. Les llenques de arbres és un factor limitant per tro- per espantar el mal i protegir els lles, sovint és la tasca dels més correctament. Eren la font de mate- arbres amb ferides longitudinals- fusta més amples i més llargues ramats. mansos. La resta, els segueixen. rial dels pastors per fer els collars i rectangulars al tronc dels pins serien per fer collars pels Durant la recerca arqueològica els pins amb aquests senyals es negres. Identificant, en primer lloc, ramats de vaques i cavalls i al Parc Nacional d’Aigüestortes i trobaven en profusió al voltant de les marques de destral, senyals de les més estretes, per ovelles l’Estany de Sant Maurici (PNAESM) les pastures de l’alta muntanya. Va l’origen antròpic, i mesurant segui- i cabres. per l’equip Grup d’Arqueologia ser, per un costat, per caracteritzar dament amplada i longitud de l’o- La datació de l’antiguitat Taula amb els períodes d’extrac- d’Alta Muntanya (GAAM) de la la matèria primera i el procediment bertura en l’escorça dels pins. de les ferides ha donat anys ció del material per als collars Universitat Autònoma de Barcelona d’extracció de la fusta, i per l’altre, Després es van prendre testimonis variats entre mitjans del datats a cadascun dels quatre l’any 2006, es van observar dife- per datar l'antiguitat de cada ferida de fusta dels pins per datar per den- segle XVIII i mitjans del XX. indrets investigats al PNAESM. rents localitats amb ferides rectan- que es va contactar amb la drocronologia l’antiguitat de les feri- gulars fetes a l'escorça dels pins Universitat de Barcelona. Així, des. El mètode dendrocronològic negres vells. Es tractava de ferides aquell mateix any, es va iniciar un permet datar amb precisió anual

Agraïments L’estudi dels collars es va iniciar al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici l’any 2006. La direcció del Parc va contribuir facilitant-nos allotjament durant l’estada de treball de camp a la Vall de Sant Nicolau l’octubre de 2007.

Bibliografia de consulta Gasol, X. (2007) Els pastors de la Vall d’Àssua, Ecomuseu, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Llessui.

Violant i Simorra, R. (1948) L’Art popular decoratiu a Catalunya. Ed.62. Barcelona.

Violant i Simorra, R. (1986) El Pirineo Español. Vida, usos, costumbres, creen- cias y tradiciones de una cultura milenaria que desaparece. V.II. Col. Mitos, ingenios Testimoni de fusta d’un pi negre amb ferida produïda en l’extracció de la fusta per Sorprenent imatge actual d’un animal amb un collar de fusta. La foto està y costumbres,15. Ed. Barcelona. pp: 410- fer un collar. La datació dendrocronològica permet dir que la ferida és de 1863 presa l’agost de 2019 al Pirineu aragonès. (Autor: Joan Macaya Solanes) 414.

44 NABIUS 17 / 2019 45 VISTAIRE CONXITA GRANGÉ BELETA

✒ Josep Calvet. Historiador

En recordança de Conxita Grangé Beleta la darrera catalana supervivent dels camps de concentració nazi

Acte calorós d’homenatge a l’exterior El 27 d’agost moria a Tolosa de Llenguadoc la del Museu Hidroelèctric de Capdella. pallaresa Conxita Grangé Beleta. Grangé era la darre- ra catalana supervivent dels camps de concentració conèixer a Josep Ramos Bosch, un antic guerriller nazi. Just un mes abans havia rebut un càlid homenat- català, amb qui va casar-se l’any 1946. ge al seu municipi natal, la Torre de Capdella. Tot i que Conxita Grangé va rebre les més destacades al sud de França va esdevenir un referent de la trans- condecoracions de la República Francesa, entre elles missió de la memòria de la deportació, a casa nostra la la Legió d’Honor i la Medalla de la Resistència. Va dedicar bona part de la seua vida a explicar la seua seua figura i la seua trajectòria és poc coneguda. experiència als escolars i a mantenir viva la memòria de les dones deportades. Implicada en organitzacions memorials i, especialment en la tasca pedagògica onxita Grangé Beleta havia nascut a que impulsa el Museu de la Resistència i la Espui (Pallars Jussà), el 6 d’agost de Deportació de Tolosa, li agradava ressaltar la importància de la transmissió de la memòria: “És grà- 1925, en una família de vuit germans. A Conxita Grangé, de nena, entre la seua cosina Maria causa de la malaltia que patia la seua Castelló i la seua tia Elvira Ibarz. © Musée départemen- cies a les joves generacions, ben informades, que mare, als dos anys va anar a viure amb tal de la Résistance et de la Déportation (Toulouse) hom pot esperar que les monstruositats que són el fei- la família del seu oncle Jaume Beleta xisme i el nazisme mai més no tornen a imposar-se”. CEspañol a Tolosa. Jaume, que regentava una empre- Paraules sàvies d’aquesta pallaresa insigne. sa de construcció, va tornar a Catalunya després de Ravensbrück. Des d’aquell moment van perdre la l’esclat de la Guerra Civil per dirigir la construcció dels seua identitat, el seu nom i els seus cognoms. Van aeròdroms militars de Balaguer, Vilajuïga i Tortellà. passar a ser un número de matrícula. El de Conxita L’acompanyaren la seua dona, Elvira Ibarz, la filla d’a- era el 62.480. A l’infern de Ravensbrück va ser testi- questa, Maria Castelló i la pròpia Conxita. moni de l’assassinat de centenars de persones, entre Acabada la guerra, la família Beleta va tornar a elles nens, i dels terribles experiments mèdics que França. L’esclat de la Segona Guerra Mundial i l’ocu- realitzava el doctor Karl Gebhradt. pació de França pels nazis a la primavera de 1940 va Passat un temps, Conxita va ser enviada a treba- canviar la seva vida. Al poc temps, Jaume s’integrà a llar a la fàbrica Heinkel, prop de Berlín, que produïa la resistència francesa. Va aconseguir la concessió acumuladors pels motors d’aviació. S’encarregava de d’una explotació forestal a l’Arieja on va emprar a exi- supervisar la qualitat de les peces. Sempre que podia liats espanyols que formaven part del maquis. L’any Invitació a l’acte d’homenatge de Conxita Grangé al sabotejava la producció fins que fou descoberta i va 1942 tota la família s’instal·là a una granja de Pény, Museu Hidroelèctric de Capdella. La imatge fou presa poc patir un càstig molt dur. prop de Varilhas. Quan les activitats clandestines del abans de la seua detenció a l’Arieja per la Gestapo. Quan el camp fou bombardejat per l’aviació alia- Jaume van ser descobertes, aquest va refugiar-se a da, Conxita, la seua tia Elvira i altres internades van Andorra. Llavors, Conxita Grangé, que tenia 17 anys, estar setmanes caminant en una marxa de la mort. La i la seua cosina Maria Castelló van passar a desenvo- menat tren fantasma, que amb 700 detinguts va seua cosina Maria, però, havia estat transferida al lupar tasques d’enllaç amb els maquis. creuar França de sud a nord, durant dos mesos sota camp de Bergen-Belsen. Finalment, el grup va acon- El matí del 24 de maig de 1944, la Milícia france- els bombardejos aliats i els atacs del maquis. seguir trobar les tropes aliades i, més tard, retornar a sa, al servei dels nazis, va assaltar la granja dels L’aneuenca Generosa Cortina del poble de Son, França. A París va ser sotmesa a reconeixements Beleta on aquell dia s’amagava Jesús Rios, cap del (1910 - Tolosa, 1987) també formava part d’aquest mèdics i va començar la seua recuperació física i XIV Cos de Guerrillers Espanyols a França que fou comboi i va seguir la mateixa trajectòria que Conxita. emocional després de la terrible experiència que aca- ferit de gravetat. Elvira, Maria i Conxita van ser detin- Després de fer una primera aturada al camp de bava de viure. Exposició al Museu Hidroelèctric de Capdella gudes. Lliurades a la Gestapo, van ser empresona- Dachau on foren internats els homes que formaven La seva cosina Maria Castelló que havia arribat sobre el camp de concentració per a dones des i torturades, primer a Foix i després a Tolosa. part del comboi, el 9 de setembre el grup de dones va molt dèbil, va morir al poc temps mentre que Conxita i de Ravensbruck on estigué presonera Finalment, van ser deportades a Alemanya en l’ano- arribar al camp de concentració de dones de la seua tia van tornar a Tolosa. En aquesta ciutat va Conxita Grangé a partir del maig del 1944.

46 NABIUS 17 / 2019 47 LITTERA LITTERA

✒ Bernat Gasull. Escriptor “Maleïda 1882” Una pel·lícula documentari sobre Verdaguer i el Pirineu

Rodatge a Bonabé companya la veu imponent de l’actor Lluís Soler representant el Verdaguer ja gran que recorda quan va fer aquella travessa. És així que podrem sentir els per exemple, davant la dificultat de filmar les fastuo- versos de ‘Canigó’ i els escrits de la llibreta reflectits ses glaceres que al segle XIX davallaven pel massís en les imatges que descriuen en cada cas. de les Maleïdes, ha calgut arribar-se fins als Alps per La filmació d’aquests tres escenaris paral·lels no trobar un paratge més fidel a l’aspecte original. ha estat gens fàcil. Cal tenir en compte que el docu- Tot plegat, un repte agosarat, amb ganes de rei- mentari s’ha fet totalment de manera voluntariosa, vindicar una història i uns paisatges sovint encara no amb un pressupost molt baix, però així mateix amb prou coneguts. moltes ganes. Calia cercar amb imaginació els millors CINEMA PIRINENC CINEMA La productora Filmexplora, de la mà del director Imatge dels figurants (d’esquerra a dreta) recursos per acostar la història a l’espectador tot de Ventura, Verdaguer i Domenjó. tenint en compte que el Pirineu ha canviat força. Així, Albert Naudin, ha estrenat aquest estiu la Rodatge al pont d’Àrreu pel·lícula en format documentari “Maleïda 1882. L’aventura de l’ascensió de Verdaguer a l’Aneto”.

l film explica l’epopeia del poeta Jacint el 2018— en diversos indrets bàsicament del Pirineu i Verdaguer el 1882 quan, tot partint de la Seu d’Osona. Volgudament s’han cercat els espais per on Ed’Urgell, va voler pujar el cim de la Maleïda, el va passar; fossin pobles, petits llogarrets, antics sostre del Pirineu, modernament ara als mapes també camins rals o alguns dels cims o ports enlairats que va conegut com a pic d’Aneto. Aquesta gesta fou proba- assolir el poeta durant aquell estiu. Per descomptat, CINEMA PIRINENC CINEMA blement la primera travessa d’alta muntanya feta per una part també s’ha filmat a les Valls d’Àneu. un excursionista català per l’Alt Pirineu i especialment Concretament s’han rodat imatges al coll de per cims i valls del Pallars, la Ribagorça i la Vall Campirme, a Esterri d’Àneu, al Castell de Pallars, a d’Aran. 137 anys després, es posa imatges en allò Isavarre, al pont vell d’Àrreu, a Isil, a Alós d’Isil i a que va deixar escrit Verdaguer a la seua llibreta de Bonabé. Aquest rodatge no només pretenia copsar viatge i en el que seria el fruit d’aquell acostament els paisatges, sinó que, mitjançant actors i figurants, als cims del Pirineu: el poema ‘Canigó’, dedicat s’ha volgut reproduir també l’ambient de l’època. Per també en bona part a la muntanya de la exemple, més enllà de la figura de Verdaguer del Maleïda. Després d’una feina de formigueta 1882, amb 37 anys, podrem veure alguns dels acom- per esbrinar el què i el com de tot plegat, panyants del tram de la travessa per les Valls d’Àneu; l’espectador ara té a l’abast aquella com el guia i caçaire d’ósses Ventura o en Joan aventura. Baptista Domenjó; escriptor, prevere i caminaire. La pel·lícula s’ha filmat sobre- Paral·lelament a la ficció un narrador posa en tot durant dos estius —el 2017 i context cada moment de la història. Així mateix l’a-

48 NABIUS 17 / 2019 49 Consell Cultural de les Valls d’Àneu El Consell Cultural de les Valls d’Àneu us desitja...

Núm. 0 Desembre 2019 REVISTA NATURALISTA Bones Festes i cultural any 2020!

Consell Cultural de les Valls d’Àneu 10

Creu de Sant Jordi 2016 Núm. 0 - Desembre 2019 3 ESBOÏGAR LES NOSTRES SECCIONS

Esboïgar: cavar per primer cop un tros de terra erma. L’editorial. Ficot: tros prim de fusta que es clava a terra o a la paret, i serveix per a estacar-hi animals o pen- El Patrimoni natural, una peça clau REVISTA NATURALISTA jar-hi objectes. Article de reflexió. Birbar: arrencar les males herbes del sembrat. Les nostres entrevistes. Amontanyar: menar el bestiar a muntanya a principis d’estiu. Articles diversos de fora endins. Núm. 0 Didalera: planta que floreix als camins i és molt vistosa i s’usa com a tònic cardíac. Foto de natura. de comprensió de l’espai Desembre 2019 Pleta: tancat fet amb andanes, dins del qual es tanca el bestiar de llana durant la nit perquè adobi la terra. Articles pallaresos i aneuencs. Garba: feix d’espigues tallades i lligades. Aparador bibliogràfic, fílmic i de fonoteca. Ferran Rella i Francesc Rodríguez SUMARI untament amb el patrimoni cultural, el de la Universitat de Sevilla El Patrimoni natural, una peça clau de comprensió de l’espai Jpatrimoni natural constitueix l'altre pilar Miquel Dolç1 un home crescut Ferran Rella/ Francesc Rodríguez damunt del qual se sustenta la mirada entre els boscos i els arbres, ESBOÏGAR sobre el territori aneuenc. De la interacció format entre treballadors, en la 3 entre ambdós, de la insistència en la seua dolcesa d'una Llombardia protecció, conservació i difusió en neixen millors humida i boirosa [...] un ésser FICOT societats, més pròsperes, més humanes, més delicat que havia de restar 4 plurals i comprensibles. Reflexions extretes de l'e- sempre lligat al país natiu, a La batalla perduda del gall fer ditorial dels Nabius 2018 que intitulàvem la natura i a la ruralia dels Martí Domínguez Caminar, caminar amb senzillesa, dèiem, per seus primers anys. Esperit saber-ne més, per entendre'ns millor, caminar, de màxim respecte a la BIRBAR com deia Canetti amb l'esperit lliure i crític despu- natura però també de res- 6 llat de tot artifici. posta a cadascuna de les Com ens afecta el canvi climàtic? Fa temps que Nabius encabeix propostes més imperioses necessitats de l'ànima Conversa amb el Dr. Javier Martín-Vide. naturalistes, com ho havia fet ja l'emblemàtica humana i a cadascun dels aspectes de les nos- CCVÀ/FRA revista Àrnica i projecta una mirada sobre l'espai, tres concepcions artístiques que va saber plas- l'aneuenc o qualsevol altre que, a tall mar universalment en la magna obra Bucòliques. Portada de la revista estatunidenca Life. El AMONTANYAR de vistaire, ens proporciona premi Nobel de literatura Vladímir Nobókov i Mnemòsine, ara un complementari dossier 9 lectura, narració encarada dels Nabius i més endavant, com hem dit, una sin- la seua esposa Vera caçant voliaines, una Petites illes com el passat altra de les seues grans passions. Literatura a nosaltres mateixos, gular publicació, es bateja el dia que l'escriptor i i naturalesa harmònicament agermanades. Guillem Rúbió però també i substan- biòleg valencià Martí Domínguez presenta a finals cialment als altres, del 2018 a Esterri d'Àneu el seu darrer llibre d'a- Director: DIDALERA experiències viscudes questa temàtica Històries naturals i amb la seua Ferran Rella i Foro 12 que col·laboren a habilitat narrativa en fa una artística trompe l'oeil Cap de redacció: La natura en un click! Fotografia naturalista mostrar els objectius per parlar-nos de les virtuts del llibre Volianies de Francesc Rodríguez i Ambel Màrius Domingo del Consell Cultural de Francesc Rodríguez, papallones celestials que Textos: crear una identitat narra- tant seduïren el premi Nobel de literatura Ferran Rella, Francesc Rodríguez, PLETA tiva. Per a sustentar i vehi- Nobokov, autor de la cèlebre novel·la Lolita que Martí Domínguez, Javier Martín Vide, 14 cular aquesta visió essencial no només donaria el nom a una espècie la Guillem Rúbio, Màrius Domingo Un Gatillop neix al Pirineu però transformadora i més enllà, Mnemòsine (Parnassius mnemosyne), sinó que Fotografies i il·lustracions: com hem dit, dels articles que esparsament han CCVÀ/FRA també pretengué intitular, l'editor li ho impedí per- CCVÀ/Joan Blanco, Revilding Lapland, anat poblant les nostres publicacions, l'any 2015 què les velletes no sabrien pronunciar el nom de MNAC, Màrius Domingo, Francesc es va crear la secció de natura dirigida pel natura- Mnemòsine, amb aquesta encarnació de la Rodríguez Tocats del bolet. El calendari naturalista, lista Francesc Rodríguez. D'aleshores ençà la lla- memòria en la mitologia grega. Finalment el llibre Producció gràfica: 15 vor naturalista no ha parat de créixer en activitats fou intitulat com Speak memory (Parla memòria). Press Okedi SL - Raül Valls lingüístic i literari de les Valls d’Àneu múltiples, publicacions com Voliaines o bé els Mnemòsine és, doncs, memòria, és passat, Impressió: CCVÀ/FR calendaris naturalistes (vegeu presentació en és present, és futur, és una ègloga virgiliana, un Impremta Barnola SL La secció de natura del CCVA 2019 aquesta mateixa secció) i, ara i, l'aparició del dos- cant de respecte a la natura ben entonada amb Dipòsit legal: L-1110-2004 CCVÀ/FRA 16 sier naturalista Mnemòsine precedent d'una nova l'stipula (flabiol d'una sola canya) és, tal com diu aventura editorial, una nova revista del Consell de manera grandiloqüent el cèlebre botànic EL PIRIBUS a Esterri d¡Àneu Adreça de l’editor: que apareixerà el juliol del 2020. francès Bernardin de Sain-Pierre autor de la Consell Cultural de les Valls d’Àneu CCVÀ/FRA 17 Mnemòsine és una nova proposta editorial, novel·la Paul i Virginie i a qui Martí Domínguez li Av. Joaquim Morelló, 3, baixos que més enllà de les necessitats formatives o de dedica el llibre Històries naturals: Estudiar la 25580 Esterri d’Àneu. Jornades micològiques. Setembre 2019 l'escaiença del moment, els humans baquetegem Telèfon:. 973 626 316 CCVÀ/FRA 18 natura és per tant servir el seu país i el gènere www.aneu.cat - [email protected] tant la natura i ho fem sense consciència ni con- humà. Sons de tardor: el reclam de l’amor templacions que en aquest projecte no hi és alie- 20 na la figura del poeta llatí Virgili, home de cultura Aquest número 0 ha comptat amb el CCVÀ/FRA suport específic de MónNatura Pirineus Activitats de la Secció de Natura del CCVÀ enciclopèdica, un dels primers mestres de la cul- de la Fundació Catalunya La Pedrera tura occidental tal com ens el descriu el professor CCVÀ/FRA 22

Els articles publicat al dossier Mnemòsine Històries naturals GARBA 1.Virgili. Bucòliques. Fundació Bernat Metge. Barcelona, 2011 Núm. 0 - Desembre 2019 expressen solament l’opinió dels seus autors. 23 CCVÀ/FRA 17 / 2019 53 3 FICOT

La batalla perduda del gall fer

Martí Domínguez. Professor i escriptor

egrí és el nom del gall fer que es troba a llositat. Alguns, com el dodo, o com el moa, la reserva de MónNatura, a les Planes s’extingiren perquè no tenien por: no tenien Nde Son. Quan arribem un dia de Nadal, depredadors naturals i no tenien res a témer. I s’enfaristola al davant nostre, obri el bec quan descobriren que l’home constituïa un perill de manera amenaçadora i estarrufa el ventall important ja era massa tard. Però el gall fer és de plomes de la cua, mostrant-nos el seu darre- tan abrivat i intrèpid que la seua pulsió biològica re. En castellà li diuen urogallo, del grec ouros, supera totes les precaucions i es llança sobre que significa, precisament, cua. I, certament, és l’intrús, per molt més gran que siga respecte a un gall amb cua, molt més cridanera que la del ell. De vegades, els turistes l’empaiten, i fins i gall de corral: recorda el pioc salvatge (avutar- tot, el provoquen i l’ataquen, per tal que els da, en castellà), però amb mala llet. Erik, el guia plante cara, provocant-li en ocasions ferides de MónNatura que condueix la visita, explica mortals (com va esdevindre a Benasc, fa un que Negrí és temible, perquè les seues picades parell d’anys). són com pessics que esgarren la carn i que fan Negrí ens segueix amenaçant, i fitant-nos molt de mal, fins a l’extrem que els cuidadors, amb un gest clintivustià. El bec groc entreobert, quan s’endinsen en la gàbia, ho fan protegits el pit inflat, les plomes de sota el bec eriçades. amb un escut. Vol semblar més gran del que és i ho aconse- Per tant, el nom de gall fer està molt ben gueix. I de segur que desitjaria no tindre aquella posat, perquè aquell ocellot tan fatxenda, una barrera de la gàbia, i llançar-se a sobre de mica baliga-balaga, amb aquella cella roja que li nosaltres i fer-nos fora, amb revolades i mosse- emmarca l’ull, té un geni de mil dimonis, un gades. Amb el seu cloqueig inconfusible, amb el caràcter arrauxat i brau. I precisament és seu parar enrogallat, de bufanúvols biològic. aquest caràcter tan batusser el que el posa en Tanmateix, com ens explica Erik, en perill d’extinció: quan un passavolant s’endinsa aquests dies de finals d’any és un comporta- en el seu territori, en lloc de fer la viu-viu i pegar ment molt estrany. Amb l’arribada del fred, el a córrer com una perdiu, el gall fer li planta cara gall fer perd part de la seua agressivitat i es i se li encrespa. Allò sovint té fatals conseqüèn- mostra menys guerrer. Aquell és un comporta- cies per a ell, en especial si es tracta d’un caça- ment més propi de la primavera, quan les feme- dor. Però el gall fer no li té por a res, el seu terri- lles estan en zel i ell defèn el seu territori genè- tori és vedat, i qui entra al seu domini se’l troba, sic, amb tota la ferotgia adés comentada. Però amb la cua estarrufada, la mirada de gaidó i el aquests dies les temperatures són molt més bec entreobert, amenaçador. altes d’allò habitual, i possiblement això l’ha La por mou l’instint de supervivència. Fins pertorbat. Pràcticament no ha nevat i les mun- i tot s’empren símils amb animals, com ser un tanyes que emmarquen les Planes de Son conill, o córrer com una gallina. La major part tenen tan sols alguns rodals de gel, que es dels animals són porucs, i no es deixen veure. fonen al sol del mig dia. Tot està agostat, amb La majoria dels depredadors eviten l’home, de una sequera que inquieta els pagesos i els fa qui coneixen d’una manera atàvica la seua peri- mirar el cel amb desassossec, encara a l’espera d’una bona nevada. El Canvi Climàtic pot ser un enemic molt més poderós que qualsevol altre, contra el qual Negrí pot fer ben poc. Perquè hi ha coses con- tra les quals ni el valent gall fer pot lluitar. 0 - Desembre 2019

Foto: Joan Blanco Núm. 4 3 54 NABIUS 17 / 2019 55 BIRBAR

Com ens afecta el canvi climàtic? Conversa amb el Dr. Javier Martín-Vide

Francesc Rodríguez. Naturalista i educador ambiental

l canvi climàtic ja és present entre nosal- E tres, és una nova realitat. La seua mani- festació més visible és l'escalfament glo- bal, és a dir, un augment significatiu de la tem- peratura de l'aire en superfície amb afecció pla- netària. A la península Ibèrica es pot percebre clarament l'increment tèrmic, paral·lel al plane- tari, amb una taxa una mica superior a la glo- bal. A Catalunya en el seu conjunt la tempera- tura mitjana anual està augmentant en l'actuali- tat a la raó de 0,25 °C per dècada, si aquest fet persisteix, suposaria un augment de 2,5 graus en un segle. Pel que fa a la precipitació, que és la variable climàtica més decisiva en el nostre país, les sèries més llargues disponibles no mostren una tendència clara i general. En gran part de Catalunya i d'Espanya, avui plou pràcti- cament el mateix que un segle enrere. Si s'ana- litza un període més recent, com per exemple els darrers 30 o 50 anys, aquestes dades ten- Coberta Atles de núvols deixen a la baixa. Per exemple, en el Pirineu i ©Javier Martín-Vide el Prepirineu català, s'ha produït una reducció pluviomètrica d'entre 2,4 i un 3,9% des del 1950 al 2014, segons el Tercer informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. Encara que la pre- cipitació no descendeixi, un augment tèrmic suposa una reducció dels recursos hídrics, per Imatge aèria dels Pirineus ©Javier Martín-Vide l'augment de l'evapotranspiració. Per les comarques del Pirineu la reducció dels recur- sos hídrics projectada pel 2050 s'estima prop Podrem esquiar d'aquí 25 anys al Pirineu? disposa de més al·licients que la neu? Una viuen en els nivells freds de l'alta muntanya no d'un 10% respecte a finals del darrer segle. estació de muntanya pot potenciar l'excursio- trobaran les condicions adequades pel seu L'augment de la temperatura ha tingut com Amb l'augment de la temperatura no és nisme, els esports d'aventura, l'aire pur, el llibre òptim desenvolupament i desapareixeran o efectes el retrocés quasi generalitzat de les gla- difícil preveure una reducció de la neu a les obert de la natura, que no tenen un calendari quedaran molt ressentides, perquè és obvi que ceres de muntanya, la dràstica reducció del gel nostres latituds, fins i tot si es mantingués la cenyit com el de la neu, la muntanya pot roman- ascendir té el límit físic dels cims. A més a més, de l'àrtic i l'augment del nivell del mar. Sobre les mateixa totalitat de precipitació. A mitjans del dre oberta tot l'any. la pèrdua del mantell nival canviarà el paisatge, glaceres, a Catalunya ja no queden vestigis de present segle no veig viables comercialment la els ecosistemes i els processos biofísics. cap glacera. Només al massís del Besiberri hi majoria de les estacions d'esquí del Pirineu. Les espècies especialitzades en els hàbitats ha una acumulació de glaç cobert per roques Podrem tenir algun any bo pels amants dels d'alta muntanya com la perdiu blanca A nivell de Catalunya, n'hi haurà prou amb la (glacera rocallosa). Hem de traslladar-nos al esports de neu, però aquesta escassejarà (Lagopus mutus) es veuran afectades? futura minimització d'emissions dels vehi- Pirineu aragonès per trobar glaceres i aquestes cada vegada més. En conseqüència, la millor cles de combustió? estan en una clara i contundent regressió mesura d'adaptació al nou context climàtic és En efecte, el Pirineu és conjuntament amb que les estacions d'esquí es transformin en les terres deltaiques, els dos àmbits que més El transport urbà i per carretera és un dels "estacions de muntanya", mitjançant la diversi- patiran el canvi climàtic a Catalunya. En el cas sectors que contribueix més a l'esclafament tat de la seua oferta. O és que la muntanya no del Pirineu, les espècies vegetals i animals que global, per les seues grans quantitats d'emis- Núm. 0 - Desembre 2019 6 7 56 NABIUS 17 / 2019 57

59

17 / 2019 / 17 NABIUS

58 8 9

Núm. 0- Desembre 2019

boscos creixin com mai al vell continent, la mei- la continent, vell al mai com creixin boscos

radicals en els usos del sòl. Malgrat que els els que Malgrat sòl. del usos els en radicals

humana a àrees boscoses i transformacions transformacions i boscoses àrees a humana

habitualment en una reducció de la pressió pressió la de reducció una en habitualment

d’àrees rurals cap a àrees urbanes s’ha traduït traduït s’ha urbanes àrees a cap rurals d’àrees

d’anys. A Europa, aquest canvi en la residència residència la en canvi aquest Europa, A d’anys.

Javier Martín-Vide Javier

arribarà al seu màxim demogràfic en qüestió qüestió en demogràfic màxim seu al arribarà

durant les darreres dècades i, segons el previst, previst, el segons i, dècades darreres les durant

© Rewilding Lapland Rewilding ©

canvi climàtic. canvi població rural al planeta ha crescut lentament lentament crescut ha planeta al rural població

Concepte o ‘postal’ d’una Lapònia renaturalitzada. renaturalitzada. Lapònia d’una ‘postal’ o Concepte

per donar l'impuls definitiu en la lluita contra el el contra lluita la en definitiu l'impuls donar per

les consciències dels més poderosos i serveixi serveixi i poderosos més dels consciències les

Greta Thunberg com a màxim exponent, remogui remogui exponent, màxim a com Thunberg Greta

d'aquests darrers mesos, amb la nena sueca sueca nena la amb mesos, darrers d'aquests

ment. Confiem amb l'activisme climàtic juvenil juvenil climàtic l'activisme amb Confiem ment.

nistren una acció urgent per contenir l'esclafa- contenir per urgent acció una nistren

les pautes consumistes i exigint als que ens admi- ens que als exigint i consumistes pautes les

gats a aportar el nostre granet de sorra, canviant canviant sorra, de granet nostre el aportar a gats

però des d'un punt de vista ètic estem tots obli- tots estem ètic vista de punt d'un des però

Cadascú de nosaltres no resoldrà el problema, problema, el resoldrà no nosaltres de Cadascú

portaria a efectes molt greus pel planeta. planeta. pel greus molt efectes a portaria

ra respecte a la del període preindustrial, fet que que fet preindustrial, període del la a respecte ra

sobrepassar 1,5 °C i, sobretot, 2 °C de temperatu- de 2 °C sobretot, i, 1,5 °C sobrepassar

cap a un model d'energies netes sota pena de de pena sota netes d'energies model un a cap

te hivernacle, amb una ràpida transició energètica energètica transició ràpida una amb hivernacle, te

urgència de reduir les emissions de gasos d'efec- gasos de emissions les reduir de urgència

Paris de desembre de 2015 posà en evidència la la evidència en posà 2015 de desembre de Paris

que són absolutament insostenibles. L'acord de de L'acord insostenibles. absolutament són que

econòmic imperant del consum de recursos límit, límit, recursos de consum del imperant econòmic

tic basat en els combustibles fòssils i del model model del i fòssils combustibles els en basat tic

origen, és un problema derivat del model energè- model del derivat problema un és origen,

segle XXI, però no tan sols és ambiental, el seu seu el ambiental, és sols tan no però XXI, segle

greu al qual s'enfronta la humanitat en aquest aquest en humanitat la s'enfronta qual al greu

El canvi climàtic és el repte ambiental més més ambiental repte el és climàtic canvi El

Què podem fer? fer? podem Què

mes dels seus efectes no desitjats. desitjats. no efectes seus dels mes

com agents del mateix i com a possibles vícti- possibles a com i mateix del agents com

bal on tots els éssers humans estem implicats implicats estem humans éssers els tots on bal

emissions, perquè aquest és un problema glo- problema un és aquest perquè emissions,

n'hi ha prou que Catalunya redueixi les seues seues les redueixi Catalunya que prou ha n'hi

gasos d'efecte hivernacle. Per altra banda, no no banda, altra Per hivernacle. d'efecte gasos ment. Tanmateix, també d’acord amb l’ONU, la la l’ONU, amb d’acord també Tanmateix, ment.

idealitzada, no és cap novetat. novetat. cap és no idealitzada, ria intensives són fonts molt importants de de importants molt fonts són intensives ria Europa escalen fins el 81% i 71% respectiva- 71% i 81% el fins escalen Europa

fòssils, certes indústries i l'agricultura i ramade- i l'agricultura i indústries certes fòssils, una natura salvatge o, si més no, no, més si o, salvatge natura una en ciutats. Les prediccions per a Nord-Amèrica i i Nord-Amèrica a per prediccions Les ciutats. en

generació d'energia a partir de combustibles combustibles de partir a d'energia generació 2050 més de dos terços de la humanitat viurem viurem humanitat la de terços dos de més 2050 Pirineu català, el pretès retorn a a retorn pretès el català, Pirineu

encara no és suficient, perquè els sectors de de sectors els perquè suficient, és no encara global segueixi creixent al ritme actual, l’any l’any actual, ritme al creixent segueixi global

gran part del Pallars Sobirà i del del i Sobirà Pallars del part gran

alleujaria la problemàtica, problemàtica, la alleujaria CO de d'emissions (ONU) estima que en cas que la població població la que cas en que estima (ONU) ₂

A les Valls d’Àneu, així com a a com així d’Àneu, Valls les A

L lliure transport un Assolir contaminant. no mòbil ’Organització de les Nacions Unides Unides Nacions les de ’Organització

« altre un o bicicleta en desplaçar-se o caminar

vat; i fins a l'esmentada mobilitat activa, és a dir, dir, a és activa, mobilitat l'esmentada a fins i vat;

la preferència pel transport col·lectiu vers el pri- el vers col·lectiu transport pel preferència la

més gran possible, la mobilitat sostenible, neta, neta, sostenible, mobilitat la possible, gran més

vehicles no arriba a l'1%. S'imposa a la brevetat brevetat la a S'imposa l'1%. a arriba no vehicles

Estudiant de doctorat a l’Escola de Geociències de la Universitat d’Edimburg Universitat la de Geociències de l’Escola a doctorat de Estudiant

. A Catalunya encara el nombre de de nombre el encara Catalunya A . CO de sions

₂ Guillem Rubio Rubio Guillem

Petites illes com el passat el com illes Petites

BIRBAR AMONTANYAR AMONTANYAR

renaturalització pot descriure amb força veraci- capital o patrimoni natural i cultural que ha d’ad- tat i provar de restaurar, per exemple, l’estat en ministrar de forma sostenible però sobre el qual què es trobava el medi natural pirinenc previ a no té tot el poder de decisió. les Revolucions Industrials. D’altra banda, tot i Per acabar, m’agradaria concloure amb que la restauració cultural també pot estar alguns interrogants que pretenen mantenir basada en uns fets històrics determinats pot aquest text obert i metamorfosar-lo en una con- acabar comportant la producció de parcs temà- versa necessàriament inacabada davant el con- tics pastitx, on allò que es conserva i es repro- text local de pèrdua de poder decisió i global dueix és preservat precisament pel seu valor d’emergència climàtica: existeix alguna natura productiu: cases de segona residència, paisat- autèntica a la qual puguem retornar? Potser, si ges antropitzats que són un reclam de càmeres, entenem que de la mateixa manera que qualse- etc. En ambdós casos, es corre el perill d’aca- vol canvi social i polític mai és ecològicament bar reimaginant i reconstruint –com assevera neutre, qualsevol argument sobre el medi Marris– “petites illes com el passat”: petites par- ambient també comporta un cost social i polític, cel·les de natura i cultura –ja que mai es poden aleshores l’interrogant que haurem de respon- entendre per separat– preservades només per dre no és on situem un suposat estat autèntic de la seua rendibilitat i que acaben i comencen en restauració, sinó com, amb quins mitjans els límits de les polítiques de restauració que socials i a través de quines institucions s’ha les fan possibles. A més, aquestes petites illes d’organitzar la producció social de la natura i la sovint tenen l’última missió de transformar natu- cultura? Com es poden crear uns mitjans ra i cultura en capital productiu: una natura i una democràtics per a la seua producció? I, encara cultura preservades només en tant que són pro- més important, quin tipus de natura i cultura ductives. Així, com descriu l’antropòleg del valorem i, per tant, volem? Detall d’un mapa de Gran Bretanya. Al centre, a la dreta postdesenvolupament Arturo Escobar, les tat de les espècies del planeta hauran desapa- s’hi llegeix “Caledonia Silva”: el bosc de Caledònia. necessitats de la comunitat que hi viu són final- regut en 25 anys si res no canvia. Això implica ment reconegudes només quan aquesta accep- que l’any 2050 haurem perdut tant la meitat de ta tractar-se a ella mateixa com a gestora d’un la biodiversitat de la Terra com totes aquelles el pretès retorn a una natura salvatge o, si més maneres de trobar-nos al món que no impliquin no, idealitzada, no és cap novetat. De la matei- viure en una ciutat, petita o gran. La pèrdua, per xa manera que a Escòcia determinats projectes tant, es converteix en un concepte clau a l’hora proven de restaurar des de fa dècades el mític de comprendre tots aquells dubtes que ens bosc de Caledònia –un bosc primordial celebrat assalten davant l’abisme que suposen les xifres arreu de les Terres altes– el degoteig de pobla- proporcionades per l’ONU. ció al Pirineu català ha anat de la mà de l’incre- Com afirma Emma Marris, hem perdut la ment de noves activitats turístiques de consum natura –si és que cal emprar aquesta paraula– massiu que es nodreixen d’un mite similar. Un en molts sentits, no només en l’actual procés de mite que considera el Pirineu català una serrala- destrucció ambiental, sinó que també: «l’hem da salvatge, allunyat dels tentacles verinosos extraviat, l’hem amagat de nosaltres mateixos. de la civilització i, per tant, autèntic per a un (...) Imaginem un lloc distant, salvatge i lliure, un col·lectiu determinat. Els Pirineus, per tant, pau- lloc sense persones, sense carreteres, tanques latinament han esdevingut en l’imaginari col·lec- ni línies d’alta tensió; un lloc que les mans avari- tiu o bé aquella natura verge que –com deia cioses de l’ésser humà encara no han tocat: Thoreau– «cap civilització pot suportar» o bé immutable si no fos per les estacions de l’any». un escenari idíl·lic que pot ser consumit visual- Tot i això, en una època en què la majoria de les ment. persones viuran en àrees urbanes o periurba- De la mateixa manera que la pèrdua de la nes, podem mantenir aquesta aspiració d’inten- qual Marris parla no és neutral, tampoc ho és la tar restaurar una natura autèntica i prístina? I, seva restitució. Marris afirma que davant la pèr- encara més important, tal com va preguntar-se dua, existeix el perill que vulguem retornar a William Cronon l’any 1996, fent això, no correm una natura que ja no emergeixi del teixit de les el risc d’acabar retornant a una natura equivo- relacions ambientals i social actuals, sinó d’ima- cada? ginaris modelats amb l’argila del passat i cuit El punt de partida d’aquest article és preci- segons les necessitats econòmiques del pre- sament aquesta mena de pèrdua, però alhora el sent. En aquest cas, és important reconèixer reconeixement de la urgència d’analitzar les que aquests imaginaris poden estar adequada- dimensions, socials, culturals i polítiques de la ment justificats històricament i científicament, seua restitució. A les Valls d’Àneu, així com a com és el cas de l’anomenada renaturalització o gran part del Pallars Sobirà i del Pirineu català, rewilding. La ciència darrere els processos de Josep Armet, Un país. Record dels Pirineus (1866), oli sobre tela, MNAC. Núm. 0 - Desembre 2019 10 11 60 NABIUS 17 / 2019 61 DIDALERA

La natura en un click! Fotografia naturalista

Màrius Domingo. Ornitòleg

Bec de corall senegalès, Strilda astrild. Espècie introduïda invo- luntàriament procedent d'esca- pats de captivitat. A diversos indrets de Catalunya, sempre prop del mar, ha establert pobla- cions estables, sedentàries i nidi- ficants. Nikon Coolpix P600 a 258mm, 1/250 i d 6,5.

Pastoreta, Motacilla alba. De nom oficial català cuereta blanca, és l'elegant i bell moixonet que empaita els tractors que llauren a la cerca d'insectes, li agrada molt estar sempre prop de l'aigua. Mou la cua amunt i avall quan camina o corre gràcilment. Nikon Coolpix P600 a 258mm, 1/200 i d 6,5.

Teixidor. Remiz pendulinus. La nostra mallerenga artesana, ja ens ho diu el nom. Fa uns precio- sos nius amb embut d'entrada penjant de l'extrem de la branca d'un pollancre. Viu als boscos de Picot de bosc petit, Dendrocopos ribera. Nikon Coolpix P600 a minor. El més petitó dels nostres 258mm, 1/250 i d 6,5. picots, d'expansió recent. De la mida d'un pardal, viu a boscos de ribera, li agraden els pollancres i els àlbers. Repica com els altres als arbres, però més ràpid. Nikon Coolpix P600 a 258mm, 1/250 i d 6,5. 0 - Desembre 2019 Núm. 12 13 62 NABIUS 17 / 2019 63 PLETA PLETA Tocats del bolet El calendari naturalista,

lingüístic i literari de les Valls d’Àneu

CCVÀ/FR

Un Gatillop neix al Pirineu otser si que estem tocats del bolet per Aquest calendari de bolets l’hem volgut pre- girar constantment el full de l’any amb sentar amb la coneguda cançó del mestre « P rigor i esforç cultural i per oferir-vos, un Jaume Arnella. Música que ens complau l’oïda i CCVÀ/FRA Un pagès hi ha a l’Empordà, que Llop-cer- any més, aquesta és la tercera edició, el calen- asserena i prepara l’esperit per a passar un bon ver s’anomena, té les urpes de voltor, la dari naturalista, lingüístic i literari de les Valls any 2020. cara de gos de presa; d’escanyapobres com d’Àneu. L’any 2018 presentàvem els nostres ell no n’hi ha un altre a la terra... Com a arbres; el 2019 mostràvem les plantes medici- Llop-cerver que es diu, xucla la sang de les Som boletaires, som cistellaires, nals i, el 2020 acariciem l’especial i màgic uni- venes; si els pot xuclar la sang, a bocins la la nostra vida és el rovelló. vers dels bolets. pell los lleva; si no els pot llevar la pell, Sentim la flaire, no triguem gaire Som els catalans, juntament amb els russos sense un fil de roba els deixa... a tenir ple el cistell i el sarró. un poble de pronunciada micofília: consumim

Mn. Cinto Verdaguer Lo Bruel 1885 bolets cuinats de moltes formes, sabem Mollerics, reigs, carreteres, reconèixer-los i ens delim per anar-los a buscar. fredolics i xampinyons, En aquest saludable exercici hi dipositem una erdaguer ens aquest fragment del poe- Sense entrar en cap debat ni discussió si cal- rossinyols, magencs, llanegues, enorme càrrega emocional perquè constituei- Vma el Bruel, ens compara la maldat d’un dria o no la seua reintroducció, penso que no dei- cama-secs i moixernons. xen un recurs fonamental en la nostra gastrono- home amb, probablement, un dels carní- xa de ser noticia rellevant que després de tants mia. A casa nostra s’hi troben a la vora de tres- vors més majestuosos i actualment extint al anys tinguem un naixement i més si aquest és a I al voltant dels pins s'albiren, cents noms populars i de les mil quatre-centes Pirineu. les Valls d’Àneu, encara que sigui en captivitat. El rovellons i pinatells. cinquanta-vuit espècies que hi ha a Catalunya, a Muntanyes Maleïdes, ens primer pas cap al consens de la gestió dels nos- I a l’entorn de les alzines sembla que som capaços de distingir-ne i esmenta que a molts pobles del Pirineu assegu- tres espais i en concret de la fauna, passa pel surenys i carlets novells. nomenar-ne prop d’un centenar. Això sí, la ren que el Gatillop és una fera que té forma de necessari coneixement de les espècies autòcto- tendència es perpetua per tradició oral i, sola- “gatot” monstruós i que és la fera més malvada nes. No em puc imaginar d’aquí vint anys un futur Bolets que Déu va donar-nos ment, es consumeixen aquells bolets que hom que existeix, ja que combina l’astucia del gat Pirineu on els paisans del territori no coneguin o als Països Catalans, coneix. És un sàvia operació si es vol evitar amb la brutalitat del llop. no hagin sentit parlar mai del gatillop. Aquest pri- és igual anomenar-los fatals intoxicacions. De gatillops o llops cervers al Pirineu ja no mer pas és un dels objectius clau emmarcats en rovellons i esclata-sangs. El calendari aneuenc ha escollit 12 bolets, en queden, de fet els reculls històrics d’observa- el projecte educatiu del centre de fauna de una per cada mes de l’any: Bolet de tinta, cions en citen als segles XVIII, XIX i comença- MónNatura Pirineus on utilitzant l’educació Dos amors jo comparteixo, Rossinyol, Rovelló d'avet, Fredolic, Carrereta, ment del XX, a excepció d’alguns naturalistes i ambiental com a mitjà educatiu pretén donar a Catalunya i els bolets, Moixarró, Calceta, Murga, Cep, Reig bord, Bufa biòlegs que asseguren observar algun rastre conèixer aquesta espècie. Queda molt camí per si un em fa decaure els ànims 1 de llop, Pota de rata, ben acompanyats de tot caps als anys 1986-87 , però mai amb dades córrer, debatre i analitzar, entendre i comprendre, l'altre me'ls manté ben drets. constatades o bé fotografies de qualitat, restes per saber quina ha de ser l’estratègia col·lectiva i un seguit de refranys que demostren la vitalitat i ósses o d’alguna pell o pèl. Sigui com sigui, consensuada per tornar a disposar de gatillops a arrelament d’aquesta estesa, coneguda i popu- Jaume Arnella Cançons de Taverna any 2000 podem garantir que fa anys vam perdre a un la Mata de València (personalment n’estic con- lar cultura del bolet. dels carnívors més formidables de la fauna piri- vençut que hi eren). nenca, el gatillop, llop-cerver o linx nòrdic (Linx Mentre aixequem la bastida del nostre futur linx), un mamífer que històricament era estès a escenari faunístic pirinenc, us recomanaria visi- Pel mal de ronyons suc de moixarrons les zones forestals europees dins de la regió tar aquesta espècie. Observeu-la i deixeu-vos que anomenem boreo-alpina i que la pressió de seduir per la seua bellesa, n’estic convençut l’ésser humà cap a l’espècie van arraconar-lo a que la seua mirada no us deixarà indiferents. Lladres, bolets i conills per la vora dels camins comptats espais del centre d’Europa, i països del nord. Si a l’octubre plou, el rovelló es mou

1. RUIZ-OLMO, J. PARELLADA, X. ORTA J. (1995). Els grans mamífers a Catalunya. Linx edicions, pàg. 114. A tot arreu se’n fan, de bolets, quan plou Núm. 0 - Desembre 2019 14 15 64 NABIUS 17 / 2019 65 PLETA PLETA EL PIRIBUS a Esterri d’Àneu La secció de natura del CCVÀ 2019 CCVÀ/FRA

CCVÀ/FRA eia el gran historiador francès Henri Béraldi Dque l'ideal del pirineista és saber ascendir, escriure i la vegada olorar. Si escriu sense pujar, no pot fer res. Si puja sense escriure, no nguany la sequera i les onades de calor pot fer res. Si pujant, no narra res, no deixa més E estivals, ens han deixat un paisatge que un full en blanc que podia haver tingut un esgrogueït, la neu va arribar tard i la pri- gran interès. Si ascendeix, escriu i olora, si en mavera, irregular, ens va deixar uns registres una paraula és el pintor d'una natura especial, el ben sorprenents. Tot i així el ritme de la natura pintor de la muntanya, deixarà un veritable llibre avança, a vegades a peu coix mentre el ritme admirable. dels humans continua accelerat. Des de la sec- Som molts els que encara recordem el ció de natura del consell no hem volgut perdre Piribus estacionat a la plaça de la Closa, una pistonada i hem intentat satisfer els objectius exposició itinerant i interactiva que pretén mos- plantejats l’any anterior. Ja teniu a les vostres trar i recollir part de l'ADN del Pirineu on l'educa- mans la tercera entrega del calendari naturalis- ció ambiental i el patrimoni són els seus prota- ta i literari, aquesta vegada girarem full donant a gonistes. conèixer alguns bolets del nostre entorn, afegint El Piribus a Esterri d'Àneu va assaborir una el suport lingüístic en aquest cas d’una trans- part de l'ideal del pirineista acollint a més de missió oral que hores d’ara sembla perduda i 1.700 visitants que encisats per les noves tecno- creiem escaient de recuperar; el refranyer logies van copsar l'alè del Pirineu. De la geolo- popular. gia al paisatge, de la biodiversitat a les emo- cions, l'arbre de la vida que acull a nombroses espècies i el testimoni d'un passat il·lustrat que ens ha de conduir a un futur més sostenible a vegades imaginat en 3D. Concert de Jordi Bardella i Marta Arnaus com a activitat relacionada amb el Piribus. Foto: Francesc Rodríguez Van ser uns dies de nombrosa assistència amb un programa on diferents entitats locals van oferir una proposta de coneixement cultural, patrimonial i naturalista. Les Plantes de les brui- la formatgeria de Gavàs, les "voliaines" de la xes a càrrec de l'Ecomuseu de les valls d'Àneu, secció de natura del Consell Cultural de les la Pasturada de cabres amb productes locals de Valls d'Àneu, el concert amb el cantautor local Jordi Bardella, la nit dels ratolins desperts amb Alfons Raspall i les visites al centre de fauna de MónNatura Pirineus van complementar el pro- grama d'activitats proposat per Obaga activitats empresa dinamitzadora. Aquest projecte transfronterer que ha comptat amb el suport de sis socis i que conti- nuarà el seu trajecte transpirinenc a partir de la primavera, finalitzarà el trajecte el setembre de 2020 a Tolosa de Llenguadoc. Esperem que aquest Piribus aporti el seu gra de sorra al coneixement i la sostenibilitat del nostre territori i esperem que molts a partir d'ara quan pugeu a un cim narreu i ensumeu l'essèn- cia del pirineista, de ben segur que l'ascensió serà més enriquidora. Per molts anys i que continuï el bon viatge del Piribus per altres terres de l'estimat Pirineu.

Presentació del Piribus a les Valls d’Àneu. Foto: Ramon Baylina Núm. 0 - Desembre 2019 16 17 66 NABIUS 17 / 2019 67 PLETA Jornades micològiques

Taula ben parada d’exposició de més de cent espècies a l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu. L'endemà diumenge, l'exposició va roman- dre oberta al llarg de tot el dia. A banda de la mostra es van poder analitzar les esporades al microscopi. Tot un món micromètric amagat en els tubs o làmines dels barrets dels bolets. El segon dia de jornada va finalitzar amb una con- ferència magistral d'en Joan Montón tot eviden- ciant la diversitat, l'ecologia i la gastronomia de les espècies que va captivar l'atenció de públic present a la Sala Àrnica del Consell Cultural de les Valls d'Àneu. Dilluns 23, va ser el dia adreçat a diferents entitats locals. Els alumnes de segon d'ESO del SES Morelló van gaudir de l'activitat proposada: una sessió in situ per conèixer el regne dels fongs i les singularitats més atractives de les espècies. L'alumnat va poder observar fins i tot una preparació microscòpica per entendre què és una espora, i la gran diversitat de mides, for- mes i colors que ajuden en casos molt concrets L’especialista Joan a identificar espècies molt semblants. Les jorna- Monton encapçalant la Setembre de 2019 des van finalitzar amb l'agradable visita dels sortida al Gerdar de les Jornades micològiques padrins de la residència, alguns d'ells recorda- CCVÀ/FRA de les Valls d’Àneu. ven noms locals i hàbitats d'on es feien. Unes jornades que es valoren exitoses, tan pel que fa a la diversitat de bolets amb més de Detall de l’exposició. ls dies 21 al 23 de setembre, el Consell secrets amb codis interns, on l'esporada ama- 130 espècies com pel grau de satisfacció del E Cultural de les Valls d'Àneu va acollir les gada en la tinta que desprèn el bolet en la seua públic assistent i els organitzadors. Jornades tècniques de bolets per donar a maduració permetia revelar la certesa del mis- conèixer la nostra diversitat micològica. satge. Bolets amb làmines, amb tubs, tòxics, Aquestes actuacions, s'organitzen des de fa comestibles i característics de diferents hàbi- anys a diferents localitats del territori i compten tats. Vam descobrir espècies que no havíem amb el suport de la Societat Catalana de observat mai, vam percebre l'aroma, la ferum Micologia i el Parc Natural de l'Alt Pirineu. d'algunes que pudien com el gas, el gust picant Les jornades van començar amb una breu de les cuagres (Russula sp.) i la diversitat dels presentació a la sala Àrnica. Malgrat fer un dia noms populars. rúfol, és va desenvolupar una sortida de camp La tarda de dissabte es va dedicar a identi- pels boscos del Gerdar de Sorpe conduïda per ficar i classificar totes les espècies trobades l’especialista Joan J. Monton (micòleg de la amb les quals anaven afegint altres persones Societat Catalana de Micologia). La sortida va que n'anaven portant. La determinació d'algu- comptar amb la participació de 20 boletaires, nes espècies requeria el màxim detall, l'exper- aficionats, encuriosits, alguns amb un cert tesa del micòleg agilitava la feina. Cada espè- bagatge micòfil. Al llarg del matí es van recollir cie disposava d'un rètol identificatiu amb el diferents espècies, i s'anaven esmentant nom científic i el popular, amb el detall de si era caràcters d'identificació i singularitats d'algu- tòxic, comestible o mortal. Finalment un total nes elles. Ens van sorprendre curiositats d'al- de més de cent vint espècies de bolets van guns bolets com la del bolet de tinta (Coprinus mostrar-se a la sala dels rellotges cedida per a comatus) utilitzat pels Alemanys al llarg de la l’ocasió de l'Ajuntament d'Esterri d'Àneu, entitat segona guerra mundial per escriure missatges col·laboradora de la Jornada. L’Escola SES Morelló d’Esterri i la Residència de la Gent gran, en la foto, van visitar l’atractiva exposició. Núm. 0 - Desembre 2019 18 19 68 NABIUS 17 / 2019 69 PLETA PLETA Enguany han passat pels punts d'informa- ció més d'un miler de visitants que en la major part dels casos van poder escoltar i observar diferents exemplars de cèrvids.

La brama, és un espectacle de curta durada, aproximada- ment d'un mes que segons les condicions climatològiques és pro- dueix al nostre territori entre el 20 de setembre i 20 d'octu- bre. Els mascles dels cérvols (Cervus elaphus) emeten un so gutural allargat i greu amb l'objectiu d'atraure les femelles. Una atracció de CCVÀ/FRA rivalitat que en molts casos acaba en una lluita de força entre mascles que enforquillant-se les banyes demostren la fortalesa genètica que té Activitat brama del cérvol. Sons de tardor: la recompensa del plaer. Esforç, desgast Foto: Obaga Activitats energètic constant que aflebirà els més dèbils Mascle de daina fins al punt del desgast total que pot arribar a les (Dama dama). portes de la mort. Observar i conèixer la brama el reclam de lamor Foto: Obaga Activitats de la mà d'un guia intèrpret de fauna no deixa de ser una bona ocasió per adquirir coneixe- ment i viure l'experiència personal intransferible de fer una immersió al medi natural. Algunes empreses especialitzades ofereixen aquest ser- vei on no es superen els vuit participants, això permet poder escoltar la brama i amb una mica L a tardor esclata a les portes de l'arri- de sort poder llucar i gaudir de lluny aquesta bada dels primers freds, els dies espècie que es transforma en un autèntic prota- s'escurcen i la temperatura a boca foscant o a gonista de les nostres tardors. trenc d'alba davalla, es posa en marxa el ressò A mesura que ens endinsem al mes d'octu- de la muntanya, el reclam de l'amor dels cérvols bre, entre els brams es barregen els roncs pro- esclata i el bram dels mascles inicia l'apertura funds i constants d'una altra espècie la daina orquestral que ens acompanyarà a les nostres (Dama dama). Sense menysprear l'espectacle, passejades pels camins i boscuries d’Àneu. Per la simfonia esdevé menys sonora però no per tercer any consecutiu, la reserva nacional de això deixa ser atractiva. Els mascles de daina, caça de l'Alt Pallars amb el suport del departa- ronquen per intentar atraure femelles que, entre ment d'agricultura de la Generalitat de àpat i àpat d'herba, guaitaran les enormes pales Catalunya posa en marxa, tres punts d'informa- de les seues banyes i escoltaran al millor del ció situats a les capçaleres de les Valls d'Àneu bosc, candidat òptim per la seua reproducció. (Bonaigua, Gavàs i Alós d'Isil), amb l'objectiu El reclam de l'amor al bosc s'apaga quan d'informar i assessorar al neòfit vers aquest l'octubre és finit, amb el canvi horari els dies ja espectacle de la natura. Uns punts d'informació enfosqueixen aviat i potser un bon foc a terra i per on enguany han passat més d'un miler de l’escalf de la llar, porti altres reclams amorosos visitants que en la major part dels casos van més dolços a les nostres llars aneuenques. poder escoltar i observar diferents exemplars de cèrvids.

Punt d'informació de la brama del cérvol de la RNC de l'Alt Pallars. Foto: Obaga Activitats Núm. 0 - Desembre 2019 20 70 NABIUS 17 / 2019 71 21 PLETA GARBA

Històries naturals Activitats Admiració per la diversitat de la vida Secció natura CCVÀ CCVÀ/FRA

Presentació dels llibres Històries naturals i Voliaines

El passat 28 de desembre de 2018, després brir el llibre i trobar en el pròleg una cita de l'assemblea de socis/es, vam poder-vos pre- O de Bernandin de Saint-Pierre i els seus sentar dues propostes de lectura naturalista. La Études de la nature engresquen a tot aquell que primera una edició de collita pròpia de la secció alguna vegada s'ha aturat mínimament a con- de natura, on presentàvem Voliaines 6 itineraris templar el seu entorn. Comparteixo que l'obser- per conèixer 30 papallones d'Àneu, un llibret de vació i l'estudi pel medi, m’engresquen a desco- camp per apropar al neòfit al meravellós món de brir i conèixer més i més detalls de les nostres les papallones de diürnes i de passada difondre joies naturals. Recomano anar tastant el llibre, a través de sis itineraris les nostres valls. La capítol a capítol sense l'afany de deglutir-lo en segona proposta, un llibre d'articles naturalistes pocs dies. Cada relat mereix un pensament i cal del biòleg i escriptor Martí Domínguez. Relats pair-lo a poc a poc. Cal endreçar el concepte i plens de saviesa i cultura que ens aporten el digerir-lo, tot i que la dosi de saviesa i curiositat coneixement tan necessari per entendre el món

Foto: Joan Blanco que l'autor ens encomana, a vegades amb un dels éssers vius. humor reconfortant, ens demana una lectura sense aturador. Al llarg de més de 125 petits relats, l'autor i el dibuixant ens guien a la desco- Les nostres Voliaines, sortida naturalista a Cerbi berta de la natura propera, a la saviesa de l'e- nigmàtic món biològic amb un lligam proper als El 25 d’agost, es va realitzar una sortida il·lustres i grans genis de l'art, humanistes i savis pels voltants de Cerbi oberta i gratuita pel socis que van percebre i copsar magistralment aques- del CCVÀ, per donar a conèixer la diversitat de ta vida per deixar-la immortalitzada, sovint a les voliaines de les valls d’Àneu. Amb el suport del seues grans obres d'art o als petits quaderns de Parc Natural de l’Alt Pirineu dins del programa camp. Mamuts, peixos, voliaines, bolets, ocells, d’educació ambiental als parcs i de la mà dels flors, i altres éssers vius. El sexe, la cultura i la tècnics d’Obaga Activitats, els participants van llengua, una diversitat conceptual i cultural que aprendre a identificar les principals famílies i em trasllada al pensament platònic de creure Fitxa tècnica: conèixer les principals característiques d’a- que si els mots, les frases i els paràgrafs d'a- quests interessants insectes. questes pàgines fossin organismes bioindica- DOMÍNGUEZ, Martí. Histories naturals, il.lus- dors, no dubtaria gens ni mica afirmar que trat per Perico Pastor. Barcelona: Pòrtic, 2018. Foto: Joan Blanco aquest llibre gaudeix d'una excel·lent qualitat 346 pàgines. ambiental i és que permeteu que afirmi agosara- L’escriptor i biòleg Martí Domínguez i l’il·lustra- Jornades micològiques dament que el treball de camp que ens aporta dor Perico Pastor formen una simbiosi perfec- en Martí Domínguez és el fonament de la cièn- te que ens apropa a conèixer curiositats natu- Els dies 21 a 23 de setembre, es van orga- cia i del coneixement d'un país que permet alho- ralistes que relliguen amb els grans autors de nitzar juntament amb el Parc Natural de l’Alt ra enriquir-nos de la cultura universal. la història de l’art i la literatura. pirineu i la Societat Catalana de micologia unes jornades per donar a conèixer la nostra diversi- tat micològica. Les jornades van incloure una sortida, una xerrda a càrrec d’en Joan J. Montón i una exposició a la sala de l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu amb l’epíleg didàctic als alumnes del SES Joaquim Morelló d’Esterri d’Àneu (veure article d’ampliació en pàgines anteriors) Núm. 0 - Desembre 2019 22 72 NABIUS 17 / 2019 73 23 LITTERA

✒ Xavier Planas Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana Xavier Planas, Carles Gascón, Juan Karlos López-Mugartza, Mikel Belasko

Ajut Lídia Armengol Vila 2013 Ministeri de Cultura, Joventut i Esports. Govern d’Andorra, 2018

quest llibre és el fruit d’un treball coordinat pel geò- Un dels atractius d’aquesta anàlisi toponímica rau, leg Xavier Planas i que ha comptat amb la partici- justament, en aquest tipus d’enfocament –des de diverses Apació de l’historiador Carles Gascón i dels filòlegs disciplines–. Val a dir que aquest encarament no és massa bascos Juan Karlos Lopez-Mugartza i Mikel Belasko. habitual, perquè tradicionalment els estudis dels noms de L’obra, que també va rebre l’assessorament del filòleg lloc s’han desenvolupat principalment des d’un sol àmbit Albert Turull, s’emmarca dins de l’ajut Lídia Armengol Vila científic –habitualment, el lingüístic– i no ha abastat de for- destinat a projectes de recerca i transferència de temàtica ma conjunta la geografia, la geomorfologia, la història i la andorrana del Govern d’Andorra (APTA005-AND/2013). filologia conjuntament. Amb aquest treball, la tètrada d’autors tracten d’oferir, El treball parteix de les 4.240 entrades del com enuncia el subtítol, “una visió propera i tècnica del Nomenclàtor oficial d’Andorra, en un primer triatge de territori a través dels noms de lloc”. En aquest sentit, topònims d’aspecte preromà se’n seleccionen 414 que l’Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d'arrel prero- han estat objecte d’una primera visita sobre el terreny per mana explora, principalment mitjançant comparacions analitzar-ne les característiques fisiogràfiques, la qual paisatgístiques, paratges amb noms que se sospita que cosa ha permès aïllar-ne 174; així mateix, després d’anàli- podrien tenir l’origen en una llengua prellatina. L’objectiu sis fisiogràfiques més minucioses i aportacions etimològi- del treball és detectar l’existència de característiques i/o ques anteriors, el seu estudi s’ha concentrat en 81 noms processos coincidents, entre indrets amb designacions de lloc, dels quals s’ha efectuat per a cadascun d’ells una iguals o similars, per establir proposicions sobre possibles fitxa fisiogràfica de detall i s’han agrupat en 18 codis amb valors de significació dels seus topònims. característiques paisatgístiques semblants. El llibre aborda, doncs, l’estudi de noms de lloc a par- Els aspectes lingüístics i etimològics es troben argu- tir d’una metodologia interdisciplinària que es basa en mentats i amb una aportació oberta de possibles interpre- l’anàlisi fisiogràfica comparativa –geogràfica física, paisat- tacions. L’equip suggereix en alguns casos orígens indo- gística, geològica–, compagina el coneixement històric i europeus –Canillo, Bartra i Seig– o bascoides –l’Hortó, Gatillop del projecte educatiu del cen- lingüístic del territori i finalment efectua una comparació que relacionen amb el basc lurte (esllavissada); Rat, amb tre de fauna de MónNatura Pirineus amb el basc per avaluar una antiga eventual continuïtat harrate (port de muntanya) o Baser, amb batxa (precipi- de les Planes de Son de la Fundació lingüística pirinenca. ci)–. En d’altres, com Arcalís, Anyós i Bixessarri, els autors Catalunya La Pedrera. detecten un cert caire eusquèric, però adverteixen que des d’aquesta llengua tampoc no són d’interpretació evident. LLIBRES PIRINENCS Foto: Joan Blanco i Barrilado. Un altre topònim rellevant tractat és el mateix nom Nikon D700, Nikkor 70-200 f/2.8. Andorra, per aquest cas apunten una possible explicació Distància focal 135mm f2.8- fisiogràfica com a “font important” –avui dia representat pel obturador 1/500 Iso 800 topònim català Escaldes–. La coincidència, també, de surgències importants –en aquest cas termals o sul- furoses, que convé considerar com un aspecte geogràficament molt significatiu (excepcional) i facilitador pel poblament en el context de la prehistòria– en indrets amb topònims Consell Cultural de les Valls d’Àneu del tipus Dorres, Dòrria, Durro, Lladorre o Norra (a Taüll) fona- menten i recolzen aquesta Xavier Planas (esquerra) Juan Karlos-Lopez-Mugartza (dreta) hipòtesi. a la Universitat Pública de Navarra, el 25 de febrer de 2019.

REVISTA NATURALISTA 17 / 2019 75

LITTERA LITTERA ✒

✒ Jordi Cabré. Escriptor Albert Turull. Universitat de Lleida Pagus Anabiensis Origen i significat dels noms L’amiga pallaresa * de lloc de les Valls d’Àneu

’any 2004 el Consell Cultural publicava, dins arbal no falla. Des de la primera pàgina. de la seua col·lecció Quaderns del Consell, Nivell, atenció, categoria. Literatura espur- Lel primer volum d’un projecte plurianual: Bnejada frase aquí, frase allà, genialitat al l’Inventari toponímic de les Valls d’Àneu. Aquell lli- següent paràgraf. “L’amic escocès” només és un bre, amb el títol De Marimanya al Cargol, contenia mirall, secundari i coprotagonista alhora. Un soldat pròpiament l’inventari, és a dir, les llistes dels català emmudit (per les ferides) i un escocès bri- noms propis de lloc de tots els termes d’aquest gadista es coneixen a l’hospital de guerra. Han tin- territori. gut la mort a prop o, més ben dit, senten que l’han Ja aleshores se’n preveia un segon (i un ter- viscuda a la pròpia pell. I de massa joves. A partir cer) volum; en concret, el segon, que enguany d’aquí saltem en el temps a la infantesa d’en (2019) s’ha d’acabar publicant després de diver- Benet, és a dir, els antecedents de tantes ferides sos ajornaments aliens a la voluntat del CCVÀ, irreparables. La Noguera, Pirineu, família. conté l’estudi etimològic d’aquells noms prèvia- Paisatges barbalencs i personatges que van sor- ment inventariats. Aquest llibre –que es preveu tint de la boira, com el destí, com el predestí. La completar en un futur amb un tercer i darrer volum pulsió artística d’en Benet enfrontada a un entorn dedicat a l’antroponímia: la història dels prenoms, massa real i massa cru, massa predestinat. els cognoms i els renoms aneuencs– és el comple- Proclamació de la República, primera estada ment necessari que ha de permetre extraure tota a Barcelona, feina a ca l’oncle, classes de dibuix, la informació servada pels nostres topònims, ja seguit de fenòmens que alguns estudiosos servei militar, noies maques pel carrer. Però també que, com és ben sabut, la toponímia té la virtut de –començant per Joan Coromines– han apuntat haver de tornar aviat a treballar per aquells paisat- LLIBRES PIRINENCS contenir en el seu “ADN lingüístic” la realitat histò- des de fa temps; per exemple, l’absència total d’a- ges rurals, entre ruralismes verbals i mentals. rica i geogràfica de l’època en què cada nom fou rabismes, o la presència massiva tant d’un estrat Massa poc, massa avorrit tot plegat, per a una creat i, quan n’és el cas, de la seva evolució d’ales- preromà no indoeuropeu (tradicionalment associat ment tan inquieta. La guerra és menys avorrida: aviat hi veurà l’horror, l’excés, la infernal i sobtada hores ençà. amb el basc) com d’un estrat romànic precatalà o incomoditat de tenir enemics a mort. I és al front Barbal ha tornat a fer una gran novel·la. És per això que aquest estudi s’estructura en paleocatalà, i tot plegat amb els parlars propis del de l’Ebre on coneix l’escocès, i aquí és quan la “Aquella guerra, aquell desastre, aquella dues part absolutament complementàries: una Pallars com a embolcall lingüístic definitivament biografia d’en Benet creix i es complementa. I la Espanya”. Com sap fer-los servir, la Barbal, els part analítica, anomenada diccionari toponímic, en singular. postguerra. I la postferida. sinònims! què cada nom (o més exactament, cada grup de És responsable d’aquest estudi qui ja fou

noms coincidents) és estudiat particularment, a la director de la primera fase de l’inventari toponímic, LLIBRES PIRINENCS llum de la documentació antiga (si n’hi ha), de la el Dr. Albert Turull, professor titular de filologia realitat geogràfica, de la variació lingüística, de les catalana a la Universitat de Lleida, especialista en hipòtesis etimològiques, etc., i una segona part, de onomàstica, autor entre altres del llibre La toponí- síntesi, anomenada assaig onomàstic, en què mia de les comarques de Ponent. Un assaig totes aquelles informacions es posen en relació i d’interpretació tipològica (Institut d’Estudis s’entrellacen sistemàticament, a fi d’obtenir una Catalans, 2007), i actualment membre visió de conjunt de la toponímia de les Valls de la Secció Filològica de l’Institut d’Àneu. d’Estudis Catalans i de la seua Atès que aquest territori, malgrat ser extrem Comissió d’Onomàstica. en el context català, és absolutament central en el marc de l’Alt Pirineu, les conclusions de l’estudi *Ressenya publicada a la Revista Sàpiens núm. 204. permetran copsar en la seua dimensió real un

76 NABIUS 17 / 2019 77

LITTERA LITTERA ✒ Raquel Picolo. Escriptora Escriure sense por Revista El Mirall ✒ Ignasi Serra. Cap de redacció d’El Mirall Manual d’escriptura creativa de Raquel Picolo Des del 1987 reflectint cultura

’any 1987 naixia dins l’Obra Cultural Balear una scriure sense por. Manual d’escriptura crea- nova revista cultural que volia fer arribar als seus socis i a la societat mallorquina en general articles tiva és un recull de notes destil·lades al llarg L i entrevistes sobre la història, la cultura o la política Ede disset anys d’ensenyament de l’escriptu- mallorquina i, de retruc, de la resta dels territoris de par- ra. Vol ser un estímul, un recurs i una finestra per a la catalana. aquelles persones interessades en el plaer i l’art Amb una periodicitat variable, la revista publicà d’escriure. Pensaments, textos de creació pròpia i 233 números fins el 2013. Després, la crisi econòmica propostes d’activitats, que considero que poden provocà el seu tancament. Poc temps després, el 2015, ser molt útils tant per començar a explorar l’aven- la revista reprengué l’activitat però fora de l’Obra tura d’escriure com per continuar endinsant-s’hi. Cultural Cultural. El naixement de la Institució Francesc La història d’aquest llibre comença molt enre- de Borja Moll, que reprenia la tasca de l’editorial Moll, re, quan vaig trobar en els manuals d’escriptura de va permetre poder tornar enviar una capçalera ja histò- Júlia Cameron i Natalie Golberg les paraules que rica a les llars mallorquines i, a poc a poc, a la resta dels nostres països. necessitava per transitar pels camins de la creació Des del 2016, publicam dos números monogràfics literària. A finals dels anys vuitanta. Els assajos semestrals, centrats en algun personatge, esdeveni- literaris són molt importants però calen manuals ment o tema rellevant de la nostra cultura. Fins avui senzills i clars, que tractin amb profunditats els hem dedicat un monogràfic a Vicenç Mut, astrònom temes principals de l’escriptura creativa. Amb mallorquí del segle XVI, a qui Riccioli homenatjà bate- aquesta intenció, i pensant en els meus alumnes i jant un cràter de la lluna amb el seu llinatge, “Mutus”; exalumnes, i també aquelles persones que s’a- escriure. Perquè a escriure només se n’aprèn l’any 2016 també parlàrem, com no podia ser d’una Valls d’Àneu i les properes, que apareixeran a finals de venturen o es volen aventurar a escriure, he pen- escrivint i llegint activament com a escriptor. altra manera, de Ramon Llull, en el setè centenari de la 2019, ens transportaran a les comarques centrals de València i a l’illa de Menorca. A més, ens serviran per sat aquest llibre. Ha nascut per ajudar als que els La intenció ha estat fer un llibre obert, que seua mort, amb un número que combinava l’erudició i la divulgació. conèixer de més a prop Francesc de Borja Moll, sense agrada escriure i que escriuen, als que volen generi pensament i reflexió després de la lectura, El 2017 férem un número sobre la importància dels el qual no tendríem la magna obra del Diccionari, i escriure i que no saben per on començar, als que amb missatges clars, exposats de manera directa i museus en la nostra societat i la necessitat de guardar i Manuel Sanchis Guarner, ajudant de Moll i filòleg indis- s’han encallat i als que ja escriuen a tota pastilla. senzilla, amb propostes pràctiques que estimulin protegir el nostre patrimoni, en aquest cas reivindicà- pensable per a la llengua catalana al País Valencià. Escriure sense por és la idea principal del lli- la lectura i l’escriptura. Escriure sense por és un vem la creació d’un Museu de la Ciència i de la Tècnica Amb aquest projecte de país, des de la redacció bre. No podem arribar gaire lluny carregats amb la manual per a tallers d’escriptura creativa i també i un Museu Marítim –aquest darrer, per sort, ja és una esperam que els “amadors de la llengua catalana”, que

LLIBRES VISTAIRES por de fer les coses malament, sense confiar en per a viatgers solitaris i autodidactes. És el meu realitat–. L’altre número el dedicàrem al castell de deia Alcover, puguin conèixer una mica més aquest les nostres idees i les nostres paraules. Aquesta gra de sorra per ajudar a superar la por a escriure. Bellver, edifici icònic de l’illa que combina bellesa i país nostre, un país i una llengua que resisteixen els afirmació també és vàlida per als escriptors que ja Proposo jugar amb les paraules, escriure amb terror, ja que en molts moments de la història ha estat embats de ponent i que quan actuen com una mata de són uns virtuosos teixint mots i lligant frases. Si tots els sentits, fer-se preguntes creatives, llegir en una presó. Fou on el general liberal Luis de Lacy i jonc són imparables, com Alcover i Moll, que no s’atura- ren mai. escriuen amb por, por a quedar malament, per veu alta, posar-se limitacions i obstacles perquè Jovellanos patiren reclusió en el segle XIX. De Lacy, exemple, o a sortir de la zona de seguretat, per l’escriptura brilli més. Escriure sense parar, sense per ordre de Ferran VII, hi fou afusellat; Jovellanos tam- bé hi patí reclusió entre 1801 i 1808. Però els records més gran que sigui el domini tècnic, difícilment pensar i sense por. recents s’imposen. Bellver fou presó durant la Guerra experimentaran l’art d’escriure, el goig i la tremolor Civil i encara avui es poden observar al pati i a les interna que sentim durant el procés de la creació. cel·les grafits d’alguns presos que hi visqueren de qual- Per escriure amb art s’ha d’escriure sense por. sevol manera entre el 36 i el 39. REVISTES Insisteixo molt en aquesta idea, des de diversos El 2018 parlàrem de la tècnica de pedra seca, en el Les Valls angles, perquè és clau i decisiva en la creació número 239, just quan la UNESCO la declarà patrimoni d’Àneu, ha literària i sovint no se’n parla tant com caldria. de la humanitat. Una manera de treballar el camp que estat la primera Al llibre plantejo qüestions fonamentals ha configurat Mallorca al llarg dels segles i que ara viu de les rutes repartides en tres grans apartats. Primer, un nou impuls gràcies al Gremi de Margers. Finalment, publicades. respirar per crear. És a dir, relaxar-nos i en el darrer número presentam “La Ruta del aventurar-nos a navegar pel mar obert Diccionari”, un projecte que consisteix a visitar els espais que mossèn Alcover i els seus col·laboradors de la nostra ment. Segon, posar-nos recorregueren per a fer el Diccionari Català-Valencià- reptes i restriccions per esmolar Balear i observar com és aquest espai avui en dia i els nostres recursos i deixar poder veure què ens ofereix culturalment, no només que ens sorprenguin. En ter- filològicament, sinó també des d’un punt de vista litera- cer lloc, rutllar, és a dir, lle- ri, històric, paisatgístic, gastronòmic, arquitectònic... La gir i llegir, escriure i Animant a escriure sense por a l’espai d'escriptura. primera de les rutes que ja hem publicat és la de les

78 NABIUS 17 / 2019 79

LITTERA Tórtora LITTERA ✒ Quan érem nins, el meu cosí Rafel Sebastià Alzamora. Escriptor i traductor duia una tórtora damunt l'espatlla. Anava amunt i avall, el meu cosí, amb la tórtora esplugant-li els cabells, i tots, cal confessar-ho, l'envejàvem. Marina en calma Era grisa i d'ull viu, el coll esvelt, Sebastià amb un collar molt prim de ploma negra. El faroner, que surt exhaust de l'úter, L'ocell acompanyava els nostres jocs, encén la torre, il·lumina la cala Alzamora i ell mateix era una bella jugueta. i giravolta el caparrot del far. Ens disparàvem grava del carrer amb tiradors fets amb colls de botelles El faroner dins el llim primigeni ebastià Alzamora va néixer a Llucmajor, s'unta amb salmorra i amb alga estantissa, Mallorca, l'any 1972. És autor dels llibres de llet i globus de plàstic, sovint Sde poesia Rafel (1994), Apoteosi del cer- robats d'una lenta papereria. i rep content la pluja de novembre. cle (1997), Mula morta (2001), El benestar Botàvem dins els horts per agafar (2003), La part visible (2009) i La netedat (2018), magranes, figues o nespres, segons El faroner amb la seva faronera així com de les novel·les L'extinció (1999), Sara i el temps, i transformàvem bicicletes mengen taronges, escampen llavors Jeremies (2002), La pell i la princesa (2005), Nit en naus espacials. i emeten llums que esqueixen les foscúries. de l'ànima (2007), Miracle a Llucmajor (2010), I ella, la tórtora, Crim de sang (2012), Dos amics de vint anys ens mirava tranquil·la i curritxava I anit han descobert un nou planeta. POESIA (2013) i La Malcontenta (2015). Ha estat guardo-

nat amb els premis Salvador Espriu, Jocs Florals de tant en tant, amb un cantet suau. de Barcelona i Carles Riba, de poesia, i també Ens agradava quan prenia el vol Del llibre La netedat (2018) amb el Documenta, Ciutat de Palma Llorenç i tornava després damunt l'espatlla Villalonga, Josep Pla i Sant Jordi, de narrativa. del meu cosí Rafel, que era un al·lot Per La netedat, l'any 2019 ha rebut el premi de la ros, de somriure fàcil. Crítica Serra d'Or de poesia. Ha estat traduït al Són records, castellà, francès, italià, portuguès, polonès, ara que som a la meitat de tot danès i anglès. És col·laborador habitual dels i no sabem on va volar la tórtora. diaris Ara i Ara Balears.

Del llibre La netedat (2018)

Preparaciò per al poema Lector Marina suburbial Em vaig rentar la cara al safareig Empatxat de literatura, Volava el cap de ma companya que hi havia al corral de cals teus pares: se t'entravessa la literatura. pel cel dels crematoris d'Alemanya, herbes molles i molsa a tot arreu. Tens la sospita que Benn sobreactua, amor, el món s'ensorra davant nostre Tots dos hauríem volgut tenir un riu que Tolstoi persegueix tan sols la vana i des d'aquest balcó tan sols veiem al davant, una força cabalosa, posteritat, que els barrocs i els romàntics una llenca de mar llisa i pastosa. ingovernable, que ens estalviés s'autocontemplen amb poca fortuna, POESIA

i que, de Melville i Hawthorne ençà, els adjectius i, sobretot, les minses Tenim el coit solemne, l'abraçada excuses per deixar de ser qui fórem. ningú a Amèrica ha escrit res que sigui monumental i voraç dels amants digne d'esment. Les lletres espanyoles que hauria estat millor que no es trobessin, La identitat és una qüestió et mereixen tan sols algun sarcasme, amargs vestits de noces, aliances que tendeix a cobrir-se de lleganyes. i de les catalanes ja no vols presumptuoses d'europeus obscens. ni sentir-ne a parlar. Del llibre La netedat (Proa, 2018) De mica en mica ens anem ennegrint. Tan bo com ets, La nostra mort estava escrita als mapes? t'estranya que ningú vulgui llegir-te? Accepta el mar que ens queda, i tanca els ulls.

Del llibre La netedat (2018) Del llibre La netedat (2018)

80 NABIUS 17 / 2019 81

ANAVI AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA ✒ CCVÀ/FR tiple, com deia, d’humanització, de reco- neixement del límits, i llibertat, dones i homes capaços de pensar i decidir per un mateix tal com deia Kant. CURS 2018-2019 No obstant, això no és possible sense recórrer un camí individual, però també col·lectiu d’exigència en la for- mació que, no només ens faci trobar l’i- nesperat, si no també que ens permeti guanyar capacitat d’empoderament, veu i decisió, que ens proporciona exigència contra la frivolitat i la deses- tructuració dels valors i de les idees que ens tornen manejables, totalment manipulables. L’Aula Universitària és exigent, ens interpel·la quan mirem el progra- ma, quan n’avaluem l’oferta...ens obli- ga a respondre-hi amb decisió i ferme- sa per trencar les rutines diàries, per evitar l’espiral d’una emigració interior, d’una fugida cap a nosaltres mateixos, pròpia de societats com la nostra amb molta informació però poca comunica- ció tal com ens il·lustra l’antropòleg i savi monjo de Montserrat Lluís Duch. És l’Aula una aposta per la confiança, per la transmissió, pel testimoni i, sobretot per la imitació que desvetlla processos crítics. Una invitació a l’edu- cació, una seducció que ens ve de Entre la memòria i l’oblit fora. Gràcies per compartir-la.

L’Aula Universitària com antídot de l’emigració interior

Digues i ho oblido, ensenya’m i ho recordo, involucra’m i ho aprenc. (Benjamin Franklin)

questes paraules del polític i físic els límits, car el camí va creixent a mesura Aamericà Benjamin Franklin sintonitzen perfec- que hom el recorre. Certament perquè com tament amb la màxima d’Heràclit d’Efès sobre més via fa l’home amb el pensament, com més el coneixement i, també és clar, amb els veritats descobreix, més conscient és de la objectius i propòsits d’humanització i llibertat immensitat que ignora. I reblava el clau del de l’Aula d’Extensió Universitària del Pallars pensament, del coneixement indicant-nos que Sobirà. Deia Heràclit, a través d’Euleuteri Tan sols alguns elegits poden tenir accés a la (home lliure) protagonista de l’obra de l’es- mansió de la saviesa i que es pot fer més mal criptor pallarès Pep Coll Al mateix riu amb la canyeta del càlam que amb la llança del d’Heràclit que Qui vol fer via pels camins de freixe. Propòsits epicurians d’aquesta Aula, l’ànima per molt que avanci, no en trobarà mai filosòfics doncs, consistents en un exercici múl- Acte de cloenda de l’Aula d’Extensió Universitària del Pallars Sobirà 2018-2019.

82 NABIUS 17 / 2019 83

ANAVI LA DONA ALS ANYS VINT ✒ Neus Pujol Birbe. Professora La dona dels anys vint

A través dels objectes de la llar, vaixelles, roba i revistes, descobrim els gustos i interessos de la dona dels anys vint a les valls. Paradoxalment, en els objectes més propers i quotidi- ans hi descobrim l'interès per cultures molt allunyades.

Màquina de cosir Singer dels anys 20. Revistes “La moda Elegante”, 1917.

Al cap de casa hi havia un bagul ple de Entre les partitures dels anys vint hi trobem revistes i partitures, algunes de les quals s'han fox-trots, cuplés, cançons tradicionals, pasdobles, L conservat. La majoria són dels anys 1917 al 1920 i valsos, tangos, polkes, sardanes, charlestons, a primavera passada vaig estava dirigit a un públic femení: La operetes i sarsueles. La lletra de La Monteria, acompanyar un grup d'alumnes moda elegante en España, El hogar zarzuela en dos actes, Tango Milonga, fa així: al MNAC i vam veure algunes de y la moda, El cine, Nuevo Mundo “Hay que ver mi abuelita la pobre, les sales del Modernisme. Com (cròniques, acudits, publicitat, que cosas usaba, que ho vaig trobar tan interes- espectacles, partitures, actualitat hay que ver estos sant hi vaig tornar. I va ser en forma de “notas gráficas”), La paños señores hay aleshores quan vaig veure en actualidad, El hogar y la moda, que ver estas man- aquelles estampes antigues amb amb comèdies, publicitat de gas. Contemplad motius orientals del japonisme la novel·les, contes, notes d'art i este vuelo tan grande imatge d'un brodat de casa. El varietats. El primer número de que tiene la falda, japonisme, “una moda seguidora la revista Lecturas s'anunciava ¡santo Dios y qué tra- de l'art i l'estètica del Japó. Va com a suplement d'aquesta jes más raros entonces néixer a París i es va estendre darrera revista. gastaban! ¡Hay qué ver per la resta de capitals europees Revistes dels anys 20. A dalt, un plat amb un esmalt oriental. Les portades de la las cosas que hace un durant la segona meitat del revista Vogue d'aquella siglo llevaba la mujer, segle XIX i les primeres dècades del XX”.* època mostren sempre una creo yo (2) que de una de Em preguntava si hi podia haver alguna con- la nova carretera ben segur que havien de repre- dona que es va alleugerint estas faldas salen lo nexió entre aquell corrent i els rastres d'imatges sentar canvis en el paper de la dona al Pallars. de roba, i al camp o a la menos dos”. I més enda- orientals en objectes quotidians al Pirineu. Els Vaig trobar que el brodat d'aquella tovallola bé platja sovint va acompa- vant afegeix “La mujer que nostres avis viatjaven a Barcelona i bé podien mereixia ser emmarcat, però no havia entès fins nyada d'un parasol. La se hiciera dos trajes su conèixer les noves tendències de la moda i l'art en aleshores per què la nostra padrina havia brodat salut i la moda són el casa arruinaba”. general, però el que no m'imaginava és que aque- un motiu tan allunyat del seu entorn. Brodar una principal objectiu de la sta informació arribava directament a Esterri en japonesa amb un parasol (inacabat) amb unes publicitat: màquines de forma de subscripció a través d'una tal varietat de flors i un ventall, em semblava fora de lloc en un cosir i remeis casolans revistes i altres publicacions. L'augment del per- entorn rural tan allunyat dels nous corrents urbans o consells de salut a Un tovallola amb una centatge d'alfabetització, l'arribada de l'electricitat i dels anys vint. cada número. japonesa brodada.

*blog del Museu Nacional de Catalunya. 84 NABIUS 17 / 2019 85 ANAVI ANAVI

✒ Antoni Ros i Pau. Enginyer Industrial

Fotos: Arxiu Històric de la Fundació

Bancària “La Caixa” i fons de l’autor. La Caixa A La Caixa mb motiu dels 150 anys del naixement de Compromís social i desenvolupament territorial Francesc Moragas i Barret, veritable fundador de “la Caixa”, volem repassar el seu llegat des de la pers- pectiva actual. Sobretot des de la seua personalitat i visió de futur, doncs aquestes encara impulsen avui la entitat i el seu compromís social. Des de jove va tenir un propòsit: comprendre i millorar el món. Va aspirar a una comprensió social i va ser un veritable pioner, humanista i un home d’acció. Amb constància i discre- Francesc Moragas, l’home darrere l’ànima ció, a principis del segle XX, va posar en marxa el pri- mer gran projecte de promoció social al país: la Caixa l fundador de “la Caixa”, va néixer de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis. Ea Barcelona el 13 desembre de l’any 1868. En les seues ascendèn- cies, els Moragas ja eren gent benes- tant de la burgesia barcelonina, una família de lletrats i notaris. El seu pare, Arístides Moragas, morí al 1881, quan ell tenia just 13 anys. La seua mare, vídua, es tornà a casar amb Joan Antonio Sorribas, un aragonès que havia cursat la carrera d’advocat a la Universitat de Barcelona. El Sr. Sorribas esdevindrà un expert en temes de dret administratiu i d’asse- gurances. D’aquesta manera, el seu padrastre serà una figura cabdal en la joventut de Francesc Moragas. El nostre personatge cursà la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona i va obtenir la llicenciatura l’any 1894. A la universitat va fer amistat amb perso- Francesc Moragas, fundador i primer director de natges que tindrien un paper rellevant l’entitat al seu despatx a finals dels anys vint. a la societat catalana de l’època: Enric Prat de la Riba, Francesc Vidal i Barraquer, Lluís Serrahima o Jaume a treballar al despatx d’advocats de la l’home més ambiciós del món: com Carner, entre d’altres. família. Als pocs mesos morí el seu que no tinc necessitats, he fet meves A banda d’algunes inquietuds pare adoptiu, Juan Antonio Sorribas, totes les dels altres”. polítiques inicials, tenia aficions ben llavors prengué la decisió de centrar els Com hem dit, era un home d’u- diverses. Era un bon jugador d’escacs seus coneixements en les asseguran- na gran consciència social, ja que els considerava una gimnàstica ces, cosa que li seria de gran utilitat en excel·lent gestor, auster, innovador cerebral molt efectiva i, en l’esport, el futur. Aprofitant la seua posició i con- i amb gran visió de futur. Un home era un gran ciclista. En el terreny per- tactes amb l’empresariat català dins de avançat al seu temps a l’hora d’es- sonal i familiar, Francesc Moragas es Foment del Treball Nacional, proposà tablir les bases de les asseguran- casà amb Clotilde Illa i Arquer el 1895, crear un compte obert per ajudar les ces socials modernes que més tard Exterior de la primera oficina de la no van tenir fills i Clotilde va morir víctimes de la vaga general del 1902. donarien lloc a l’Institut Nacional de Caixa de Pensions per a la Vellesa El seu objectiu era estimular l’estalvi, dignificant la velle- l’any 1921. Aquest fet farà que el Sr. Els fons que van quedar i altres aporta- Previsió. El mateix Josep Pla sen- i d’Estalvis a Esterri d’Àneu. sa. Ajudar a erradicar les malalties i oferint un futur millor Moragas es dediqués encara amb tencia d’ell: “era un des homes a les classes treballadores i als més necessitats. Amb tot cions es deixarien per crear una caixa més intensitat a la Caixa i a l’obra de pensions. Aquest va ser l’autèntic més importants del país i sem- això, aconseguiria fer de La Caixa la promotora a benèfica i social. embrió de la Caixa de Pensions per la blava que no existia”. Espanya de la previsió social, un dels pilars basics del En l’àmbit professional, el 1894 un Vellesa i d’Estalvis, que veuria la llum El Sr. Moragas va morir el 27 de que després seria la societat del benestar. cop acabada la carrera, Moragas entrà l’any 1904. Ell mateix s’explicava “sóc març de 1935. Tenia llavors 66 anys, ▼

86 NABIUS 17 / 2019 87 ANAVI LA CAIXA - FRANCESC MORAGAS

dels quals trenta els va dedicar a la Revista Social, que juntament amb la cació exclusiva. Aquell any es pro- seua creació “la Caixa de Pensions per publicació Los Seguros, es trans- mulgà igualment la creació del a la Vellesa i d’Estalvis”. Els diaris de formà en la plataforma on s’explicà el “Instituto Nacional de Previsión (INP)”, l’època en van fer un ampli ressò amb projecte de La Caixa de Pensions per la Caixa havia estat un dels seus crea- noticies semblants: “Un home modest, a la Vellesa i d’Estalvis com una insti- dors. Un fet a destacar és que senzill i treballador incansable. Es va tució destinada a recolzar l’obrer en la Francesc Moragas sempre va tractar saber guanyar l’afecte i el respecte de seua vellesa. els treballadors de l’entitat amb un gran tothom”. A l’abril de 1904 es va celebrar la respecte. Li deien el Pare. Una de les Junta General constituti- seues màximes vitals va ser “la feina al L’Obra Social d’una entitat moderna va de la Caixa, s’aprovà cap, la gent al cor” els estatuts de la Caixa L’expansió pel territori es farà de om ja hem esmentat, la Caixa de de Pensions i es nomenà el consell manera decidida, incloent-t’hi les Illes CPensions per a la Vellesa i directiu. Seria l’any següent quan es Balears. La neutralitat d’Espanya d’Estalvis es creà com a conseqüèn- produí el naixement jurídic de la Caixa. durant la Primera Guerra Mundial cia de les revoltes socials que culmi- Llavors, canvià la seua denominació, impulsarà amb força l’economia cata- naren amb la vaga general de febrer passant a dir-se: Caixa de Pensions lana i espanyola, i contribuirà a consoli- del 1902 a Barcelona. La realitat de la per a la Vellesa i d’Estalvis. Poc a poc dar també l’entitat. Amb aquesta sòlida vida obrera impulsà Francesc la Caixa va generar un important volum base financera, la Caixa va posar els Moragas i Lluís Ferrer-Vidal, en de negoci. Des de la seua fundació fonaments per desenvolupar l’Obra aquells moments secretari i president Moragas havia fet compatible la direc- Social. Un fet destacable, seria la inau- respectivament de Foment del Treball ció de l’entitat amb la secretaria del guració de la seu central l’any 1917 a la Nacional, a buscar remei per redimir Foment del Treball Nacional. Al 1905, Via Laietana. els problemes de la classe obrera. Al com a conseqüència del ràpid creixe- Els anys importants de l’obra març de 1902 Moragas fundà la ment de l‘entitat, exigia ja la seua dedi- social seran entre 1920 i 1932, quan la Homenatge a la Vellesa que es va fer a Sort el 22 d’abril de 1935.

Caixa de Pensions per a la Vellesa i després, al 1936. El càrrec passà lla- Avinguda Diagonal de Barcelona. A d’Estalvis es ja la primera de l’estat per vors a Lluís Serrahima, va ser quan més, es renovà l’estructura directiva i, la importància dels seus dipòsits. Així s’inicia la Guerra Civil espanyola, això es creà la Fundació “la Caixa”. En mateix, podem veure diferents fotogra- va separar l’entitat en dos bàndols. aquelles dates es farà la fusió amb la fies dels anys vint amb homenatges a Finalitzada la guerra, la Caixa va res- Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de la vellesa a Sort, ja al Pallars Sobirà. pectar els dipòsits en pessetes repu- Barcelona, la qual cosa donarà lloc a L’atenció als ciutadans més vulnera- blicanes convertint-les en moneda de “la Caixa” i es consolidarà com la pri- bles i fer-ho en un entorn de dignitat es curs legal del moment, la qual cosa li mera Caixa d’estalvis d’Espanya. convertí en una prioritat, incloïen les va donar molt de prestigi. Després del Amb l’arribada del nou segle apa- principals necessitats sanitàries i conflicte, fou nomenat president de la reixen noves oportunitats però també assistencials de l’època: l’Institut de la Caixa Miquel Mateu i Pla, un home riscos. Aquests primers 15 anys del Dona que Treballa, La Clínica de fidel al règim. A mitjans de la dècada segle XXI varen ser convulsos pel sis- Cirurgia de Santa Madrona o La Llar del cinquanta, l’entitat empren l’activi- tema bancari espanyol i europeu. Per per a Dones i Infants Malalts entre mol- tat immobiliària de caràcter social, tot això, “la Caixa” es sotmet a un pro- tes altes. Com es pot veure, la majoria dirigida a les classes desfavorides i cés de “bancarització”, incloent la reor- d’aquestes obres socials s’interessa- també a la incipient classe mitjana. ganització del Grup. Al 2016 Jordi Gual ven en els problemes que tenia la clas- L'apertura al públic del nou va ser nomenat president del Grup se treballadora i la societat, essent així Museu de la Ciència a Barcelona l’any CaixaBank, mentre que Isidre Fainé la primera en actuar en la previsió a 1981, va ser una important aposta de presidirà la Fundació Bancaria de la tota Espanya. L’Obra Cultural, cases l’Obra Social per fomentar l’educació i Caixa, de la qual penja l’Obra Social. de cultura i biblioteques populars; junt fer més propera la ciència als ciuta- El passat 3 de desembre de 2018 i amb l’Obra Agrícola, l’obra Marítima o dans, en especial per a la gent jove. a la seu central de Barcelona, Isidre l’Institut de Serveis Socials serien tam- L’any següent, es farà un important Fainé, reivindicà la figura de Francesc bé una part important de la tasca feta canvi d’imatge incorporant l’estrella i Moragas en el 150 aniversari del naixe- per la Caixa. els seus colors dissenyats per l’artista ment del fundador de l’entitat. Ho va fer A la mort de Francesc Moragas el Joan Miró, un fet que li donarà una en el decurs d’una conferència ben succeí com a president de la Caixa nova identitat corporativa. Al 1983 es complementada amb l’exposició intitu- Seu central de “La Caixa” acabada de construir l’any 1917 a Barcelona a la Via Laietana nº 56, cantonada amb el carrer Jonqueres. Lluis Ferrer-Vidal, que morí un any dissenya la nova seu central a la lada L’home darrere l’ànima. ▼

88 NABIUS 17 / 2019 89 ANAVI LA CAIXA - FRANCESC MORAGAS

En paraules d’Isidre Fainé: la figu- ra de Francesc Moragas ha estat cab- dal, tant per “la Caixa” com pel país. Va ser un home d’acció, però també i sobretot, un home de reflexió, de fortes conviccions. Es movia sense fer soroll i amb prudència, però era atrevit en els projectes i en el saber fer, ja que les seves idees es plasmaven en fets con- crets. Fainé afegí: la transformació de “La Caixa” al llarg de més d’un segle s’ha fet conservant-ne l’essència, els valors, la cultura organitzativa i, per descomptat, el compromís amb la societat. També comenta: Persones, Imprès de la inaugu- cultura, l’educació i la ciència. Que la ració de l’oficina 074 memòria de tot allò que va fer Moragas d’Esterri l’any 1933. i, tots els qui han arribat després, ens ajudi a poder continuar construint aquesta gran institució que avui és i L’actual president de la Fundació Bancària La Caixa Sr. Isidre Feine durant l’homenatge representa “la Caixa”. a la figura de Francesc Moragas en el 150 aniversari del naixement del fundador. de setembre de l’any 1963. Mª Pilar La nova i actual oficina de la Caixa d’Esterri d’Àneu cialment l’ 1 de juny del 1933. A mit- Canes, la darrera bibliotecària de la Vinculació de la Caixa al Pallars i les Valls d’Àneu construïda l’any 1950. jans del segle passat, també Esterri Caixa al poble, que avui segueix tre- construiria una nova seu tal com ballant a la Caixa d’Esterri, comenta a voluntat del seu fundador d’es- Sort, organitzaria periòdicament els podem observar-la actualment. que al setembre de 1997 es trasllada Social mantenen un fort compromís van recolzar el Programa Romànic Ltendre La Caixa de Pensions per actes d’homenatge a la vellesa. El compromís de la Fundació i l’o- a la Plaça de la Closa i que, despres amb la comarca i en particular a les Obert de monuments declarats la Vellesa i Estalvis, junt amb l’Obra Durant la Festa Major de l’any 1951, bra Social es ben pales a Esterri del trasllat, l’espai fou cedit com a Valls d’Àneu. En aquest sentit podem Patrimoni Mundial per la UNESCO Social per tot el territori, portà la pri- Sort inaugurava el nou edifici de la d’Àneu. Al anys 70, essent delegat de equipament social (conferències, parlar d’alguns del projectes on l’Obra 2000, amb l’objectiu de restaurar, con- mera sucursal al Pallars Sobirà a Caixa. la Caixa de Pensions per a la Vellesa i exposicions i darrerament per fer Social hi és implicada: Dansàneu servar i millorar l’important llegat patri- finals de 1920. La inauguració d’a- Quatre anys després, s’obriria ja d’Estalvis, el Sr. Josep Gordillo, s’em- rehabilitació física a la gent de la con- capaç d’agermanar dansa, música i monial, a la comarca. Dins d’aquest questa primera oficina, es faria any la sucursal d’Esterri d’Àneu al número prendrà a Esterri d’Àneu la primera trada). La Llar d’Avis, a prop de la patrimoni i El festival de teatre de carrer programa, s’ha participat en la restau- 1929 a Sort. Des del primer moment, 15 del carrer Major. S’inaugurava ofi- cooperativa d’habitatges com a pro- Caixa, s’inaugurà el 20 d’octubre de “Esbaiola’t” d’Esterri d’Àneu ambdós ració de Santa Maria de Gerri i en sis moció immobiliària. Miquel Canfran, 1991 amb la col·laboració de la potents dinamitzadors econòmics de la monuments romànics de les Valls que, llavors, hi treballava, ens comen- Fundació la Caixa. zona. El projecte “Viure en plenitud a d’Àneu que afecten al municipis d’Alt ta la capacitat dinamitzadora del pro- L’arribada del nou segle amb les partir del 50”, durant el 2009, entre la Àneu (Sant Pere de Sorpe, la Mare de jecte. El Sr. Felix Vázquez, delegat de reformes estructurals i organitzatives, Caixa i Creu Roja. Déu de les Neus d'Àrreu i Sants Just i la Caixa, promourà el 1973 diverses també afectaren el Pallars Sobirà. Però La Obra social “la Caixa” junta- Sant Pastor de Son) i de la Guingueta activitats recolzades per l’Obra la Fundació i amb ella la mateixa Obra ment amb la (Sant Bartomeu, a Dorve, Sant Pere Social: Cursos de natació a la piscina del Burgal, Santa Maria d'Àneu). de Llavorsí pels joves de la vall, a la biblioteca de la Caixa es feien cursos de català impulsats per Cavall Fort. Als setanta, els Joglars van ser a Esterri amb “Terra d’escudella” i tam- Agraïments bé l’estrena de “Sol-Solet” dins de la Voldríem agrair a la Caixa i a l’Àrea de programació televisiva de TV2. Comunicació de la Fundació La Caixa el Moltes d’altres activitats com ballada recolzament documental i fotogràfic per poder elaborar aquest article. Desitgem de sardanes, pessebres i altres festes reconèixer també les informacions facilita- infantils, deixaren un bon record per des per l’actual director de l’oficina d’Esterri al jovent. Els delegats de l’entitat, que d’Àneu Lluís Urrea i per M. Pilar Canes. Així com les aportacions, records i explicacions es denominarien directors en els anys d’enorme interès d’antics directors i treballa- següents, han mantingut fins avui un dors: Fèlix Vàzquez i la seua encantadora bon nivell d’activitat social per a la esposa Marta; Joan Carrera, Miquel contrada. La biblioteca, estava Canfran i Ferran Varela atès que en el seu moment van ser persones amb responsabi- instal·lada inicialment al mateix edifici litat a l’entitat de les Valls d’Àneu. Acte d’inauguració de l’actual Caixa a Sort durant la Festa Major de l’any 1951. de la Caixa i va ser inaugurada el 28 Inauguració de la biblioteca de La Caixa d’Esterri d’Àneu el 28 de setembre del 1963. CCVÀ

90 NABIUS 17 / 2019 91

ANAVI LES FALLES... UN PATRIMONI ANEUENC ✒ Mireia Guil. Universitat de Barcelona ritzat en els cercles folklorístics bar- Fotos: Pere Català Roca, Ivan celonins a través dels treballs de Fernández, Jaume Comas, Ramon Violant i Simorra i les fotogra- Mireia Izquierdo, Serni Ros fies fetes per Pere Català Roca l’any 1957 en companyia de Joan Lluís. Des de fa uns anys, a les Valls Les falles d’Àneu, es viu un procés de recupe- ració de falles, aquests són els casos de València, Espot i Alós; però tam- de les Valls d’Àneu bé un procés d’iniciació de la festa, com és el cas de la Guingueta 1 d’Àneu. Es tracta d’un cas particular en relació als altres, perquè no hi ha un patrimoni aneuenc cap referència escrita ni record oral que confirmi que s’hi haguessin bai- xat falles. Tanmateix, cal si es tenir En aquest breu article es vol refle- en compte que es tracta d’un poble relativament nou Falles a la Guingueta. Foto: Ivan Fernández xionar sobre la consideració de les format a partir del despoblament d’altres nuclis de la falles de les Valls d’Àneu com a part vora que possiblement haurien baixat falles, com com si el Pirineu hagués quedat al marge de qual- del patrimoni local a partir de l’anàli- sembla que havia estat el poble de Gavàs, a la vall sevol canvi; dels excursionistes, assedegats per coronar les muntanyes més altes de la serralada tal si de la història recent de la festa. d’Unarre (Bellmunt i Figueras, 1993). La represa d’aquesta festa, com la d’altres de la i com havien fet prèviament els anglesos i france- zona, podria explicar-se pel context en què van sos; i també de les primeres segones residències sil és el poble més recurrent dins de qualsevol esdevenir-se. Després d’una època de despobla- que, en certa manera, encarnaven anhels de folklo- 2 dels estudi sobre les falles del Pirineu , també el ment sostingut al Pirineu, a partir dels anys setanta, ristes i excursionistes. Imés citat pels excursionistes i folkloristes des es recuperen certs elements del passat, entre els En aquest nou context, molts joves de les 3 de principis del segle XX . No obstant això, sem- quals, un dels més recurrents, la festa. En efecte, la valls, després d’haver estudiat o treballa fora, van bla que altres pobles de les Valls d’Àneu havien festa esdevé un instrument per afirmar la identitat decidir instal·lar-s’hi i van començar a dur a terme celebrat la festa fins fa uns anys, tal i com posa de local d’aquests petits pobles del Pirineu, durant una sèrie d’iniciatives per valoritzar el patrimoni manifest el testimoni d’investigadors que van dur anys obviats per la majoria de la població del local. De fet, gràcies a aquest impuls naixeran ins- a terme la seua recerca durant els anys vuitanta i Principat, a excepció dels folkloristes, que encara titucions com el Consell Cultural de les Valls les informacions que ens arriben de la mà d’al- esperaven trobar-hi l’essència de les tradicions, d’Àneu i de la seua empenta l’Ecomuseu, vigents

guns folkloristes. Tenint en compte aquestes ▼ dades, a les Valls d’Àneu s’haurien fet falles4 a Alós, Àrreu, Borén, Espot, Esterri, Gavàs, Isavarre, Isil, Sorpe i València (Amades, 1984; Bellmunt i Figueras, 1993; Mas, 1993; Riart i Jordà, 2015; Ricart i Farré, 2012; Violant i Simorra, 1950). Cal tenir en compte, però, que el terme falla, al Pallars i la Ribagorça, té, com a mínim, dues accepcions, tal i com recorda Ramon Violant i Simorra (1950): d’una banda, la torxa Mn. Moga beneint la falla major. Fons Català Roca-CCVÀ mòbil que porten encesa els fallaires; i d’altra ban- da, la foguera que s’encén a la plaça les nits de Isil. Assaig de les danses 1. Aquest article és fruit del treball de camp dut a terme a les Valls d’Àneu de les falles amb Lluís Sant Joan i Sant Pere (1950). Precisament, per entre els mesos de maig i octubre de 2018 en el marc del meu doctorat a la Puig, principis del 90. aquest motiu, caldria veure en cada cas a quin Universitat de Barcelona sobre Les festes del foc del solstici d’estiu al Foto: Jaume Comas tipus de falla es refereix cada autor i, més concre- Pirineu, inscrites a la UNESCO des de 2015. tament, cadascun dels seus informants. 2. Vegeu Joan Grau (1995), Josep Maria Fericgla (1995), Sergi Ricart i Xavi Farré (2012) i Oriol Riart i Sebastià Jordà (2015), entre d’altres. Davant d’aquesta situació, resulta evident pre- 3. Des de La Veu de Catalunya (1902 i 1923) o La Vanguardia (1926); els guntar-se per què només Isil ha mantingut la festa, butlletins excursionistes Centre Excursionista de Catalunya (Joaquim com a mínim, fins on hi ha memòria oral. Hi ha dues Morelló, 1904) o la revista Mai Enrere del Club Excursionista de Gràcia possibles hipòtesis que poden ajudar a respondre (Joan Riba, 1927); fins a les obres de grans folkloristes com Ramon Violant aquesta pregunta: en primer lloc, tal i com afirma i Simorra (1926; 1933; 1949) o Joan Amades (1932 i 1953), entre moltes altres mencions. Farré (2014), les falles podrien haver-se mantingut 4. No es parla de pobles fallaires, perquè es tracta d’una consideració feta als pobles en què formaven part de la festa major; i a posterior, que implica consciència de formar part d’un col·lectiu més gran, en segon lloc, les falles d’Isil es podrien haver popula- de fallaires, que, de ben segur, en aquell moment era inexistent.

92 NABIUS 17 / 2019 93 ANAVI LES FALLES... UN PATRIMONI ANEUENC

tot un espai de trobada entre la gent que viu tot d’on el mira: quan aquí es parla de patrimoni encara avui. Un dels primers l’any a la vall i la gent que hi té una segona aneuenc, es parla del patrimoni seleccionat pels àmbits d’actuació va ser el festiu, residència. En aquest nou context, es van habitants d’aquestes valls, aquí i ara. no només es van recuperar algu- reprendre les falles d’Espot i d’Alós. Espot les va Segurament, pels aneuencs de principis del segle nes festes, com les falles, sinó que reprendre el 2007 per iniciativa d’un jove de la XX les falles serien una manera de celebrar el se’n van crear de noves, sempre Ribagorça, l’Oriol Cardona, per fer una festa per Sant Joan, en cap cas parlarien de patrimoni, ni amb la voluntat de posar en relleu la gent del poble, que ja no pujava a Isil per tan sols emprarien el terme folklore, que, de ben el patrimoni local, n’és un clar excés de gent. Més tard, Alós va recuperar la segur, sí que farien servir els folkloristes. exemple el Dansàneu. En efecte, festa per iniciativa de l’Òscar Vidal, el qual va La consideració d’un element com a patrimo- en aquell moment, molts pobles, trobar en la festa de les falles l’escenari perfecte ni pot venir feta des de dalt, per una institució; no només havien perdut les seues per a la recuperació d’algunes danses tradicio- però també pels mateixos actors, per la població falles, sinó també la festa major i nals, tals com el ball pla o l’esquerrana d’Alós; i local (Rautenberg, 1998). Les falles, abans de la d’altres festes lligades a una vida al mateix temps, una bona excusa per a tornar a UNESCO, ja havien estat erigides a la categoria ramadera i agrícola que des de ja engrescar la gent del poble en una empresa de patrimoni per part d’aquelles persones que feia uns anys havia deixat de ser comuna. (5) any rere any les van anar mantenint i també per prioritària. Sigui com sigui, en totes aquestes recupera- aquelles persones que van disposar-se a recupe- En aquest context, València va cions hi ha un denominador comú, la voluntat d’i- rar-les, tal i com posen de manifest els exemples recuperar les seues falles cap prin- dentificar-se amb un territori concret a partir d’a- etnogràfics citats. En efecte, van ser totes aques- cipis dels anys 80 per iniciativa quells elements que es consideren tes persones, agrupades en grups més o menys d’en Josep Serra, que va tornar a representatius. En efecte, el patrimoni és una formals, les quals van adoptar les falles com a fer-les per la canalla, tal i com ell construcció cultural i, com a tal, no és res més patrimoni vàlid per a afirmar la seva identitat a tra- les havia viscut. No obstant això, que un procés de selecció de certs elements del vés d’un procés de valorització de la pròpia festa. des de la represa, a València València. Fallaires abans de la baixada, 1993. passat feta des del present per uns actors deter- I és això el que permet parlar de les falles com a només es baixen falles per Sant Pere, no per Sant Foto: Mireia Izquierdo minats (Smith, 2006). El patrimoni és canviant, part del patrimoni aneuenc. Joan i Sant Pere com s’havia fet anteriorment. no només depèn de qui el mira, sinó també des Sembla que a València s’hi hauria ballat la bolan- guera i altres balls al voltant de la foguera, en arri- Isil, malgrat haver mantingut la festa, també va bar al poble, però, a diferència d’Isil i Alós, no hi haver de fer front a uns anys complicats, en què el ha hagut cap iniciativa per a recuperar-los. poble comptava amb molt poca gent per anar a fer falles, però també per a baixar- les. No obstant això, amb l’arriba- da de segones residències, la col·laboració dels joves d’altres pobles de la vall i, per suposat, el treball incansable dels isilencs, la festa va revifar enormement. De fet, i per iniciativa del Consell Cultural, l’any 1991 es va fundar la primera associació de fallaires i es van dur a terme una sèrie d’accions, entre les quals el pro- cés de recuperació de les músi- ques i danses de les falles, que es van tornar a ballar el 1993. Alós. Ball pla, 2015. Foto: Serni Ros La recuperació de falles a Espot i Alós és posterior i atén a un altre context, en què el turis- Bibliografia l’ethnologie: Entre mémoire et politiques publiques. En me esdevé un factor central i la Amades, J. (1984). Costumari català: El curs de l’any. Chemins de la mémoire. Patrimoine et modernité (p. 279- majoria d’iniciatives culturals s’hi Volum IV. Estiu. Barcelona: Salvat Editores, S.A. 290). Paris: L’harmattan. dirigeixen. La festa torna a esde- Bellmunt i Figueras, J. (1993). Fets, costums i llegen- Riart, O., i Jordà, S. (2015). Les falles del Pirineu. L’Alta venir un mecanisme per reivindi- des. Pallars Sobirà. Volum I. Lleida: Pagès Edicions. Ribagorça i el Pallars Sobirà. Lleida: Pagès Editors. car la identitat local, però sobre- Farré, X. (2014). De falles a la Ribagorça. En El patri- Ricart, S., i Farré, X. (2012). Foc al Faro! Les festes de les moni festiu del Pirineu 10es Trobades Culturals falles al Pirineu. Taüll: AlpinArt. Pirinenques (p. 195–206). Smith, L. (2006). Uses of heritage. London : Routledge, https://doi.org/10.2436/15.0110.19.25 IEI-presentació de l’Associació Taylor & Francis Group. de fallaires al conseller Guitard Mas, R. (1993). Dansàneu. Els balls populars del Violant i Simorra, R. (1950). Terminologia sobre el foc, la i inauguració de l’exposició Pallars. Vol. I i II. Tarragona: Edicions el Mèdol. llar, i la llum al Pallars Sobirà. Anales del Instituto de 1991. Foto: CCVÀ Rautenberg, M. (1998). L’émergence patrimoniale de Lingüística de la Universidad de Cuyo, IV, 191-227.

94 NABIUS 17 / 2019 95 ANAVI ANAVI

✒

✒ Ramon Alaró. Responsable de lÀrea d’audiovisuals de l’AI. Ferran Rella/Aleix Gallardet. CCVÀ Camí d’Àrreu Arxiu d’Imatges del CCVÀ Memòria i semàntica de la responsabilitat

És costerut traçar la línia del temps després de gairebé quaranta anys. No obstant, el documental que produeix el Consell Cultural de els Valls d’Àneu, amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Alt Àneu, de la Diputació de Lleida (IEI, Ara Lleida) i l’institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDA- PA), realitzat per Aleix Gallardet i amb el guió de Raquel Picolo arriba a la seua fase final. Aconsegueix meritòriament instal·lar de nou la memòria del poble, un record erosio- nat per l’oblit, en el temps i en la història. És una necessària i impres- cindible ètica de la memòria. És, a més, un exercici brillant de reconstrucció de la identitat huma- na, de fecunda imaginació, d’una Jugant a bitlles a Isil. ficció en el sentit de viure una reali- tat explicada pel seus protagonistes Àrea d’audiovisuals Connexió amb la carretera C-147. que ens col·loca a través de la narració en el camí de la interroga- urant l’Assemblea de socis del passat mes podria fer-se al voltar de la propera Setmana ció, de la reflexió de futur. caminar per buscar allò que hem perts, atents als regals que el camí de desembre la junta del Consell Cultural de Santa. En aquest projecte hi participen, a més del Caminar, reclamava l’escriptor i perdut com a espècie a còpia de ens pot oferir. Caminar per sentir-se Dles Valls d'Àneu va proposar als socis un Consell Cultural, els quatre municipis de les Valls naturalista nordamericà Thoreau fer-nos cultes i civilitzats, caminar com a casa a tot arreu. (editorial nou treball de producció audiovisual relacionat d'Àneu, a través de la Mancomunitat de les Valls. en el seu clàssic llibre Walking, com a trajecte vital, sempre des- Nabius 2017). amb la cultura popular del territori. Es tractava de Pel que fa a l'arxiu històric d'imatges de cine- A Àrreu, tants anys incomuni- realitzar un documental de vídeo sobre les bitlles ma i vídeo, aquest any s'han produït 17 vídeos cat, segons els cànons d’accés pallareses, un joc ancestral que s'ha jugat al més de diverses durades, alguns de tan sols 2 motoritzat, s’hi teixeix un quàdruple Pallars i que ara ha quedat reduït al territori de les minuts i d'altres de més de 30, relatius en general esdeveniment contemporani en el Valls d'Àneu on és juga regularment tots els diu- a la vida a les Valls d'Àneu. En aquests moments revolt de la dècada dels 2020. menges a la tarda des de la primavera fins la tar- tot aquest material està en procés de revisió i es Esdeveniments dels qual sempre dor, i durant les festes majors dels pobles de les farà públic l'abans possible. Aquests vídeos s'afe- se’n pot extraure una lliçó. Serà, Valls. Actualment hi ha 10 equips oficials de dones geixen a la desena que ja s'havien publicat al web doncs, necessari de fer-ho!. D’una i 9 d'homes. del CCVÀ. Recordem que aquests vídeos has banda la recuperació a través del La producció d'aquest documental te dos estat extrets de bobines de cinema de 8 mm i de Programa Romànic Obert de l’ermi- fases, una és l'enregistrament propi de les imatges cintes de vídeo que la gent ens ha proporcionat i ta de la Mare de Déu de les Neus, que formaran part del vídeo i que ja han estat que nosaltres hem digitalitzat. La porta continua excelsa protectora de l’indret des- enregistrades durant l'estiu i la tardor d'aquest oberta a noves aportacions que la gent pugui fer. prés de l’ensulsiada blanca del 2019, i l'altra serà l'editatge i la producció del disc L'any 2020 ja és a tocar i seguirem treballant 1803, segons advoquen els gojos. DVD que es farà durant els primers mesos del per fer cada cop més important el nostre arxiu de Recuperació patrimonial, tot just 2020. Si tot va bé, l'estrena d'aquest documental vídeos. principiada, que augurava empre- ses complementaries de dignifica- ció; de l’altra l’esforç de l’Associació de veïns dirigida per Santi Busquets Camí d’Àrreu - Casa Nadal. que incentiva l’activació comunitària ▼

96 NABIUS 17 / 2019 97 ANAVI ANAVI

✒ en la diàspora (aplec de la Mare de Montserrat Pagès. Antiga Déu, exposició fotogràfica...) i que conservadora del MNAC contribueix a vetllar per l’ànima físi- Els mestres pintors romànics ca del poble; de l’altra i de la mà de Fotos: diversos autors l’Ajuntament d’Alt Àneu, la cons- trucció, elemental i embrionària, d’una pista d’accés des de la borda de les Valls d’Àneu de Joan que acabarà constituint un imprescindible cordo umbilical. Una En la pintura romànica catalana, molt rica en qualitat i en via d’aproximació connectada amb nombre d’exemplars conservats, es dóna el fet, força insòlit en la C-147 d’Esterri d’Àneu a Alós els general, que conservem imatges gairebé idèntiques, no només treballs d’agençament de la qual des del punt de vista iconogràfic, ans, i això és el que les fa tan s’iniciaren el 22 d’octubre de 2018 i que, un mes després, el 28 de excepcionals, estilístic. Amb tota evidència, això vol dir que els novembre ja atenyia el poble. El mestres pintors que les plasmaren havien de ser els mateixos, formigó, al junyent de la C-147, Tal és la seua identitat. Els casos a què ens referim son tres, dos col·locat a la primavera del 2019, correspon ja a la segona fase i dels quals tenen un dels exemples a les Valls d’Àneu. avança visualment com haurà de ser el futur vial ben endreçat. La pista actual i la carretera del futur facilitaran, sens dubte, la recupera- ció del poble i entorns però podrien L ’únic estudiat a fons és eI de les crucifixions, El 2008, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, amagar un deteriorament patrimo- gairebé idèntiques, de les esglésies de Sant Pere de a la sala de romànic del qual hi ha la crucifixió de nial ràpid i despietat si l’Ajuntament Sorpe i de Santa Eulàlia d’Estaon, dues parròquies de Sorpe, s’hi celebrà l’exposició Catalunya i la d’Alt Àneu, l’Associació de veïns i el la diòcesi d’Urgell i de l’antic comtat de Pallars Sobirà, Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa 1120-1180, Bisbat d’Urgell no treballen conjun- situades en valls adjacents. L’església de Sorpe, com Barcelona, Toulouse, Pisa, en la qual, entre altres tament per evitar-ne les conse- bé saben els lectors de Nabius, situada a l’alta vall obres importants, s’hi mostraren els tres fragments qüències. La recuperació de l’es- d’Àneu, prop del port de la Bonaigua, que comunica el en què encara actualment està fragmentada la cruci- glésia parroquial i de la rectoria en Pallars amb la vall d’Aran, de la diòcesi de Comenge. fixió d’Estaon. Prèvia autorització dels propietaris i a estat lamentable, propietats del La d’Estaon, avui arruïnada, és situada en una vall proposta de qui signa aquestes ratlles, les restaura- Bisbat, suposarien un efectiu incen- afluent de la Noguera Pallaresa, per la qual passava dores Teresa Novell i Paz Marquès treballaren en la una antiga via o camí cap a la carena pirinenca i l’alta confecció dels calcs d’una i altra crucifixió1. I els tiu, un paradigma d’harmonia, vall de la Garona, el bisbat de Coserans i el comtat de calcs de l’una es sobreposaren a l’altra, amb la qual eficàcia i protecció del patrimoni del Comenge. cosa, es comprovà empíricament allò que a ull nu ja poble. Una altra de les singularitat ▼ l’ha representada la recapta i ces- sió fotogràfica de les famílies Llirbat, Tomeló, Nadal, Joan i Busquets al Consell Cultural que engruixiran l’Arxiu d’Imatges i col·laboraran a mantenir desperta la memòria visual. Fem camí, doncs, per retornar finalment al Documental Camí d’Àrreu, esdeveniment del qual se’n podrà extraure una lliçó de present i una reflexió de futur. S’hi observen clarament el viaranys de la memò- ria, les posicions humanes, sovint antagòniques que pinzellen tota Calc de la Crucifixió d’Estaon sobre la de Sorpe. col·lectivitat humana. Documental Foto: © MNAC - Museu Nacional d’Art de Catalunya que ha contribuït amb dedicació, fermesa i objectius clar d’alteritat i responsabilitat a allò que el filòsof Joan-Carles Melich defineix com a Absis de Santa Maria d’Àneu. semàntica de la cordialitat. Foto: © MNAC - Museu Nacional d’Art de Catalunya Pintures de Santa Maria de Cap d’Aran, abans d’instal·lar als Cloisters. Foto: Arxiu Mas

1. Els vull agrair un cop més la seua bona disposició i l’ajuda, magnífica. 98 NABIUS 17 / 2019 99 ANAVI ANAVI

era evident: que el dibuix fou traspassat al mur amb completes del conjunt, al museu The Cloisters, a Nova ✒ els mateixos patrons o plantilles i, així mateix, que York. Fa pocs anys que la Generalitat de Catalunya hi Pere Oller. Geòleg els acabats d’una i altra obra són idèntics, la qual ha fet instal·lar una còpia in situ. cosa fa innegable una única autoria per a ambdues El darrer cas és el dels apòstols representats al obres2. És a dir, que el mestre pintor que, amb el seu presbiteri de l’antiga catedral de Sant Lizier de El misteri de equip o taller, treballà en la crucifixió de Sant Pere de Coserans i al de l’església canonical de Sant Pere Sorpe, ho feu també en la de Santa Eulàlia d’Estaon. d’Àger, erigida i dotada esplèndidament pel magnat de Altres murals d’una i altra església evidencien altres la reconquesta Arnau Mir de Tost i vinculada directa- mans, per la qual cosa és clar que en l’una i en l’altra ment al papat. Mentre les pintures de Sant Lizier es hi treballaren també altres pintors, però els de la cru- conserven in situ, les d’Àger es troben al MNAC (en part cifixió foren els mateixos en totes dues esglésies, la a la reserva) i Museu de Lleida.5 l’Estany de Senyora qual cosa també és interessant i obra a noves refle- La pràctica d’emprar els mateixos patrons per a xions sobre l’especialització dels mestres i tallers estergir les figures als murs de les esglésies romàni- muralistes de les Valls d’Àneu i, en general, del ques és molt important perquè evidencia els orígens Pirineu romànic i més enllà. dels pintors. És impensable que un d’ells lliurés a la El segon cas on és evident que treballaren els competència un dels dibuixos. Per tant, és molt mateixos mestres pintors és a les voltes dels absis de important per a estudiar els mestres pintors de les Santa Maria d’Àneu i de Santa nostres esglésies. Aquesta Maria de Cap d’Aran, on es pràctica, que tant bé es pot representen sengles teofanies observar a les esglésies de marianes, és a dir, amb la Mare les Valls d’Àneu i a les altres de Déu com a centre de la volta esmentades, no és gens i de l’Epifania i, flanquejant-la, fàcil de comprovar en d’al- dos arcàngels advocats. Les tres llocs, per falta d’exem- pintures església d’Àneu es plars conservats. Havia de conserven al MNAC però in situ ser una pràctica freqüent hi ha una còpia3, com saben entre els pintors més bons i també els lectors de Nabius. més acreditats, els que Aquesta església era centre tenien més bon ofici pictò- d’un deganat de la diòcesi ric, que l’havien après en d’Urgell i depenia de la canòni- tallers i obradors de llarga Mapa de situació de la zona ca catedralícia. Les pintures de tradició i prestigi, com coneguda com l’Estany de l’església de Cap d’Aran, que alguns dels primers pintors Una interpretació geomorfològica Senyora (requadre vermell). era cap d’una demarcació de la muralistes que treballaren a a partir de la tradició oral diòcesi de Comenge, venudes les esglésies de les Valls el 1947 al comerç d’antiguitats,4 d’Àneu. es conserven en diversos llocs, les de la volta, les millors i més les Valls d’Àneu hi ha l’indret anomenat un petit llac. Això ha degut ser una fortíssima con- l’Estany de Senyora. Es troba poc més vulsió de la natura, car el caos de blocs grossos amunt del trencall de Sorpe, just passat com cases, apilats per aquesta catàstrofe fan d’a- el punt quilomètric 59 de la carretera C-28, que questa solitud un lloc d’horror. La tradició diu que Un dels apòstols de Sant Ad’Esterri puja al port de la Bonaigua. La carretera, quatre homes i llurs mules hi van morir”. Lizier de Coserans. eixamplada l’any 2008, allí recupera sobtadament Un segle més tard, Morelló (1904) descriu: Foto: © Centre d’Études el seu traçat i estretor originals, que es mantenen “l'estany de la Senyora, que acaba de desaparèi- Superieures de Civilization al llarg de poc més d’un quilòmetre. En aquest xer per haver-se anat omplint per les materies Médiévale de Poitiers tram, el riu de la Bonaigua s’engorja, limitat per arrastrades pels temporals. La formació de l'es- Apòstols d’Àger. una massa caòtica de roques provinents del ves- tany fou deguda al desprendiment d'un troç de Foto: © MNAC - Museu Nacional d’Art de Catalunya sant de solana. Aigües amunt, la vall s’obre, i montanya, que, no obstant l'haver trascorregut dibuixa uns meandres que circulen per terreny molt més d'un segle de sa caiguda, conserva l'a- planer, més amable i tranquil. Però l’estany no es pariencia com si fos d'època recentíssima. El 2. M. PAGÈS I PARETAS, «La problemàtica dels models en la pintura romànica catalana: la veu per enlloc! La transmissió oral, envoltada de camí s'anà obrint entremig d'aquelles immenses Crucifixió de Sorpe i la d’Estaon», Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 10, 2009 (= 2010), p. 35-55. llegenda, recollida en els textos de Young (1787), roques, que conserven la posició en que queda- Morelló (1904), Rella (1993) i Coll (2010), ens ren en sa caiguda. Diu la tradició que'l desprendi- 3. M. PAGÈS I PARETAS, La pintura mural romànica de les Valls d’Àneu, amb pròleg de Ferran Rella, Consell Cultural de les Valls d’Àneu - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008, p. 35- parla de l’existència d’un estany format per una ment fou en la diada de Sant Antoni, soterrant a 61. catàstrofe. tots els que treballaven en el prat, que's convertí

4. M. PAGÈS I PARETAS, «Es pintures romaniques de Santa Maria de Cap d’Aran», Miscellnèa en en estany, que era proprietat de casa la senyora aumenatge a Melquíades Calzado de Castro “Damb eth còr Aranés”, Institut d’Estudis Aranesi, El relat més antic és el d’Arthur Young de Valencia, nom que's conserva encara y que Arròs 2010, p. 319-335. (escriptor, agrònom, economista i viatger brità- s'atribueix a haver sigut fundada per una senyora

5. M. PAGÈS I PARETAS, «Sant Pere d’Àger i Saint-Lizier de Coserans en el marc de la pintura cata- nic), qui va passar per aquell indret l’any 1787. desterrada pels reus d'Aragó”. lana d’influència llombarda», Simposi Internacional Els comacini i l’arquirectura romànica a Segons aquest, “visitat un indret on la runa d’una Rella (1993) precisa que “el nom del lloc deri- Catalunya, Universitat de Girona / MNAC 25 i 26 de novembre de 2005. Ajuntament de Girona / muntanya enfonsada per un terratrèmol ha format va de la seua pertinença a la comtessa Caterina MNAC 2010, p. 151-166; M. PAGÈS, Sobre pintura romànica catalana, noves aportacions, ▼ Barcelona, gener 2009 (Biblioteca Serra d’Or, 400), p. 167-197. 100 NABIUS 17 / 2019 101 ANAVI EL MISTERI DE L’ESTANY DE LA SENYORA

Albert, esposa d’Hug Roger III, darrer compte del Reconstrucció de les dimensions de l’esllavissada i de Pallars. Comentaris vius, encara, en la memòria L’esllavissada l’estany de Senyora, segons la topografia. Superior: perfil de la gent expliquen l’esllavissada que es produí est-oest seguint el perfil del fons de vall de la Bonaigua a la zona de l’esllavissada (escala vertical exagerada). en l’indret. Bona part de la solana de Sorpe es Efectivament, al lloc anomenat l’Estany de Inferior: perfil nord–sud perpendicular a la vall de la despenjà i colgà unes quantes persones que Senyora, actualment hi reconeixem una gran Bonaigua, seguint la trajectòria de l’esllavissada. estaven feinejant”. esllavissada. Per les característiques del massís I finalment, Coll (2010), explica que “un any, el rocós i del dipòsit actual deduïm que es tracta Per altra banda, sembla que a principis de dia de la Mare de Déu d’Agost, tot i ser festa de pre- d’una allau de roques, que es caracteritza per segle XX l’estany ja estava reblert de sediments, cepte, la mestressa de casa Senyora de València davallar a gran velocitat. Això explicaria perquè tal com explica Morelló (tot i que Coll explica que d’Àneu no va voler interrompre les feines de la les persones que hi estaven treballant no se’n el van acabar de buidar en obrir la carretera el sega. Va manar a quatre dels seus mossos que pogueren escapar. Sobre el terreny hi observem 1924). El juny de 2013 vam observar com les anessin a segar al Pontilló, un camp a mitja hora o blocs d’uns 10 a 15 m3, que formen part d’un dipò- riuades que van afectar la Vall d’Aran, el Pallars tres quarts del poble pel camí de la Bonaigua. A sit caòtic proper als 50 m de gruix i que té un Sobirà i l’Alta Ribagorça, al pla de l’Estany de mitja tarda es va presentar una tronada al cap del volum total de l’ordre de 500.000 m3. Aquest dipò- Senyora es va acumular fins a més de mig metre port i els segadors es van replujar en una cabana sit hauria obstruït la vall, i hauria causat la forma- de sediments. Durant el segle XX hi va haver les que hi havia a tocar del riu. El que de primer sem- ció de l’estany aigües amunt, que amb el pas del riuades de 1907, 1937 i 1982. Si en cadascun blava un simple xàfec d’estiu es va convertir en un temps s’ha anat reblint de sediment, fins a desa- d’aquests episodis es va acumular una quantitat autèntic diluvi. Tot d’una, la muntanya de la banda parèixer. La reconstrucció del perfil original de la equivalent de sediment, i considerem cíclics de Sorpe es va esllavissar i va sepultar la cabana vall ens diu que l’estany deuria assolir uns 5 m de 20.000 anys s’inicià un retrocés generalitzat de aquests episodis, a aquest ritme, amb 400 anys, amb els quatre segadors i un parell de mules. profunditat. les glaceres que produí la desconnexió de la gla- l’estany hauria quedat reblert. Això encaixa amb L’esllavissada de terra i roques va tapar el riu i es La vall de la Bonaigua és una vall glacial, per cera de la Bonaigua respecte a la de la Pallaresa. una possible data ocurrència de l’esllavissada va formar un estany que inundava tota la finca: l’es- on fa uns 40.000 anys hi davallava la glacera de La desaparició del glaç deixà els vessants de la entre 1450 i 1700. tany de Senyora. A principis del segle XX, quan van la Bonaigua, que s’unia a la de la Pallaresa per vall al descobert. Des d’aleshores, la desaparició obrir la carretera de la Bonaigua, van rebentar la formar la glacera més llarga del vessant sud dels del permafrost (sòl permanentment gelat), la des- presa i l’estany va desaparèixer”. Pirineus, d’uns 60 km de recorregut. Fa uns compressió del massís rocós, la meteorització i l’encaixament de la xarxa fluvial són els principals factors que afavoreixen el deteriorament del mas- sís i el desencadenament d’esllavissades.

Antiguitat de l’esllavissada

El primer que ens parla de l’Estany de Senyora és Arthur Young, qui passa per aquell indret el 1787 i escriu el que li han explicat “segons la tradició”. Això vol dir que la informació Esquerra: foto feta per Joaquim Morelló l’any no l’extreu de testimonis directes i que, probable- 1904, on sembla apreciar-se uns aiguamolls i, en ment, els fets haurien ocorregut, com a mínim, 3 primer pla, el camí antic de la Bonaigua obert a través de l’acumulació de blocs de l’esllavissada o 4 generacions enrere. Ens remuntaríem doncs (Font: CCVA). Dreta: el mateix lloc, més de 100 a un període anterior a l’any 1700. D’altra banda, anys més tard. S’observa com actualment l’estany Morelló i Rella expliquen que casa Senyora de ja no existeix i com la plana al·luvial ha quedat València va ser fundada per una senyora deste- espessament ocupada per vegetació de ribera. rrada pels “reus” d’Aragó, la comtessa Caterina Albert, esposa d’Hug Roger III, darrer compte del Pallars (1430-1508). Per tant, si l’esllavissada es Causes de la catàstrofe va produir quan hi treballaven els mossos de casa Senyora en un prat de la seva propietat, Segons la versió de Coll, la causa de l’eslla- l’esllavissada s’havia de produir posteriorment a vissada fou una tempesta molt forta, mentre que 1450 aproximadament. Aquest període (1450 – segons Young fou un terratrèmol. Tant un com 1700) coincideix de ple amb el període climàtic l’altre serien possibles factors desencadenants. anomenat la petita edat del gel, període fred La majoria d’esllavissades es produeixen per comprès entre els segles XIV i XIX en el qual es saturació d’aigua del massís, per tant, la versió produeixen importants desequilibris climàtics i d’una forta tempesta o un període continuat de geològics. A les zones muntanyoses d’Europa pluges és perfectament plausible. Els terratrè- Fotografia de l’esllavissada de l’estany de senyora i una esllavissada veïna, menor. La línia dentada en s’ha documentat l’origen o reactivació de nom- mols, tal i com suggereix Young, també són un capçalera indica la cicatriu de coronació de l’escarpament de l’esllavissada, el lloc on va trencar. Les flet- broses esllavissades de grans dimensions, així factor desencadenant d’esllavissades i, durant els xes marró indiquen la direcció del flux de l’esllavissada. El polígon blau indica la superfície que hauria com grans riuades. segles XIV i XV, als Pirineus, s’hi registra la sèrie ocupat l’estany. Les línies negres són la traça dels talls topogràfics de l’esquema de la pàgina següent. ▼

102 NABIUS 17 / 2019 103 ANAVI ANAVI

✒ Ermengol Gassiot. Arqueòleg històrica més destructiva de Catalunya. En tot cas, l’atribució a una causa sísmi- ca no es pot fer sense una data més pre- Muntanyes humanitzades cisa de l’esllavissada. Una altra possibili- tat que encaixaria parcialment amb la informació de Young, és que, donada la seva magnitud, l’allau de roques hagués Un recull de l’arqueologia al Parc Nacional provocat un tremolor perceptible per la població local, i que el terratrèmol de què parla aquest autor fos degut a aquesta causa, i no a un origen tectònic. Concloem aquí aquesta petita apor- tació al coneixement geomorfològic i dels riscos geològics de les Valls d’Àneu i, en particular, de la Vall de la Bonaigua, a partir de la tradició oral. L’Estany de Senyora és un bon exemple de la rique- sa geomorfològica d’aquesta zona, mag- nífic museu a l’aire lliure que val molt la pena visitar. “Voleu anar a plegar bolets”

questa va ser la frase que ens van dedicar alguns companys de professió quan fa Agraïments Aprop de 18 anys, un grup d’arqueòlegs A Raimon Pallàs i Mireia Iglesias per la revi- encara joves, doctors i llicenciats en arqueologia sió final del text. A Ferran Rella per la seua prehistòrica, vam demanar la primera autoritza- invitació. I a tota la gent que ha tingut l’ama- ció per fer prospeccions arqueològiques al nord bilitat d’aportar informació. del Pallars Sobirà. Formaven l’embrió de l’actual Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (GAAM) de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Referències i Bibliografia Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Ardèvol, L. et al. (2005). Meravelles Geològiques Les valls de Son i de Baiasca van ser les àrees del Pallars Sobirà. Arola Editors. escollides per aquella primera recerca l’any Coll, P. (2010). Guia dels indrets mítics i llegen- 2011. Es tractava de fer-hi prospeccions arque- daris del Pallars Sobirà. De Paris edicions. ològiques, de cercar i documentar a través de les Martínez, A. (2010). Parque Nacional de evidències en superfície jaciments. Fora dels Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Guia pobles i les seues immediacions, de les construc- Geológica. Guías Geológicas de Parques cions medievals, no s’hi coneixien restes arque- Nacionales. Instituto Geológico y Minero de ològiques. España. Organismo Autónomo Parques A diferència d’altres àrees de Catalunya, a Nacionales. finals del s. XX a l’alt Pirineu pràcticament no s’hi Morelló, J., 1904. La Vall d'Àneu. Edició facsímil havia documentat restes arqueològiques. De fet, a càrrec de l'Ajuntament d'Esterri d'Àneu i Excavant sota roca a l’Abric de les Obagues de Ratera. Consell Cultural de les Valls d'Àneu. 1984. en aquells primers anys nosaltres mateixos ens Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. vam imposar el límit del bosc com la frontera de Rella, F., 1993. Les Valls d'Àneu. Edicions el l’espai que recorríem cercant evidències del pas- El llibre Arqueología del pastoralismo en el granític de la Maladeta, el Parc Nacional és una Mèdol. Tarragona. sat: antics murs, gravats, dòlmens, etc. Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant de les àrees més abruptes de la serralada, amb Ventura, J., Bordonau, J. (2018). L’empremta Pensàvem que per sobre, més amunt dels 2200 Maurici. Montañas humanizadas recull els resul- cims rocosos amb extenses parets i crestes afila- glacial a l’alta conca de la Noguera Pallaresa. o 2300 m. només hi havia herba, tarteres, penya i tats d’una recerca arqueològica continuada en des. L’any 2000 no hi havia documentat cap jaci- Nabius, 16: 52-56. fred. Veníem de la ciutat i tot i que alguns de aquest espai natural protegit des de l’any 2004 ment arqueològic a l’interior de les gairebé 40.000 Young, A. Viatge a Catalunya. Ed. Ariel. nosaltres havíem passat molts mesos de la nos- fins a la seua publicació, a finals del 2016. Uns Ha. que conformen la seua àrea nuclear i el seu Barcelona, 1970, pp 53-55. tra infància en pobles del Pallars, les muntanyes resultats que trenquen de forma categòrica la anell perifèric. En el llibre se’n presenten 345, tots seguien sent un territori essencialment natural. imatge de les zones d’alta muntanya pirinenca ells enregistrats a través de la feina continuada L’any 2004, a petició de la pròpia administració com espais pràcticament només naturals, on la del GAAM. Un primer mite que cau: les àrees de del parc, vam començar a prospectar el Parc presència humana ha sigut molt minsa i puntual al muntanya no només són espais naturals sinó que Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. llarg del temps fins ja ben entrada l’època contem- també s’han configurat al llarg del temps com a I aquesta història va canviar. porània. Assentat en l’extrem oriental del batòlit paisatges arqueològics i culturals. ▼

104 NABIUS 17 / 2019 105 ANAVI ANAVI

✒ Un segon element que ha anys. Arrenca a inicis de Ramon Sistac. Institut d’Estudis Catalans posat sobre la taula la recerca l’Holocè, abans de la introduc- arqueològica és la profunditat ció de la ramaderia i l’agricul- Fotos: Joan Blanco/CCVÀ temporal del registre arque- tura i s’estén fins els nostres ològic. Hom podria penar, dies. Un segon mite que s’es- En el centre de d’entrada, que les restes vaeix les zones altes dels arqueològiques identificades Pirineus també tenen història i al Parc Nacional són bàsica- aquesta història és molt llarga, ment tancats i cabanes de pràcticament des de l’enretira- nosaltres mateixos pastor de “fa quatre dies”; és da dels glaciars. Una de les característi- analitzem les nostres relacions a dir, dels darrers segles. De Un altre aspecte que ens ques més cridaneres de la fet, és una temptació associar mostra la recerca feta és la amb altres territoris, indepen- els vestigis arquitectònics variació en les formes de la nostra espècie, o una de dentment de la distància documentats al llarg de tot el presència humana al territori les que ens distingeix més geogràfica Barcelona esdevé Parc Nacional a les fotogra- al llarg del temps. Els primers de les altres, és que som inevitablement el nostre barem fies en blanc i negre d’etnò- habitants de l’Abric de les curiosos de mena: sempre i el nostre referent interposat. Evidentment alguns, en grafs de finals del s. XIX i la Obagues de Ratera, d’abans volem saber què hi ha més primera meitat del s. XX. Junt del Neolític, es dedicaven qualitat de membres de la enllà d’allò que ens és evi- a les prospeccions de superfí- principalment a la cacera, tal i comunitat científica, entenem cie en alguns jaciments s’hi com testimonien la gran quan- dent, diàfan, situat dins del això com un despropòsit, i que ha realitzat petites cales titat de puntes de fletxa i eines nostre camp de visió. cal reinterpretar el país des de la estratigràfiques a fi d’avaluar vinculades al processament nostra perspectiva, tot posant- el seu potencial arqueològic i de la carn trobades al jaci- erò, ai!; cada pecat té la seua nos-hi al centre i abandonant el recuperar materials que ens ment. En el Neolític, en canvi, penitència, i aquesta curiositat nostre complex malsà de perifè- permetessin situar-los en el podem observar com es pas- Pinnata es contraresta amb una rics. És per aquesta raó que ja temps. Més de 80 datacions sa d’un poblament a les valls altra qualitat també molt humana: la durant la primera dècada d’a- de Carboni 14 (C14) en una del Parc, fa més de 5500 mandra. Tot ho volem saber, però això quest segle i des de la seu a trentena de jaciments han anys, a la utilització de petits ens deu provocar una despesa Lleida de l’Institut d’Estudis dibuixat una llarga seqüència abrics per sobre els 2000 m., i intel·lectual tan gran, tan poc sosteni- Catalans, en col·laboració amb d’ocupació humana al Parc fins els 2500 m., al final d’a- ble energèticament, que ens és més l’Institut Menorquí d’Estudis i la Nacional de més de 10.000 quest període. De l’Edat del temptador recórrer als tòpics, als llocs Universitat de Lleida, vam orga- Bronze, i concretament entre comuns, als pressupòsits, a les con- nitzar les trobades científiques Recuperació d’una olla de l’Edat del bronze clusions precipitades... I segurament (aproximadament 1500 aC) a la vall de Llacs. fa 4000 i 3000 anys en desta- “De Fraga a Maó: eix d’una cul- per això motes vegades, en comptes El professor Ramon Sistac predicant des de la tura”, per tal d’analitzar les rela- ca, en canvi, la disminució de trona de Sant Just i Sant Pastor de Son sobre d’explorar què hi ha més enllà de l’ho- jaciments amb una funció d’habitació i refugi però, en canvi, centres i perifèries. cions longitudinals entre els són relativament freqüents els amagatalls de grans recipients ritzó, ens conformem a mirar tot just a territoris de llengua catalana. Tot ceràmics en forats visibles dins de tarters de grans blocs. I un pam del nostre nas. i una certa discontinuïtat tempo- així, la història seguiria variable fins a l’actualitat indicant el És per això que acceptem, acríticament i tal com ens ral (entre Lleida, Ciutadella i Maó en vam fer sis durant un dinamisme de les formes de vida a l’alta muntanya. Un dina- han ensenyat, que hi ha uns centres i unes perifèries, i període més o menys de deu anys), vam aconseguir d’en- misme que, per a la majoria dels períodes, es combina amb que per exemple nosaltres, gent del Ponent català i gent gegar una reflexió col·lectiva sobre la cultura catalana molt una estreta relació amb àrees de l’exterior de la serralada piri- del Pirineu, som perifèrics gairebé en tot (en l’economia, enriquidora i amb paràmetres ben diferents dels habituals. nenca. Ho testimonien, per exemple, la procedència de mol- en la geografia, en el poblament, en la llengua...), sense Simbòlicament, “vam fer el salt” a Barcelona amb la nostra tes matèries primeres, d’alguns objectes manufacturats (con adonar-nos de l’evidència que, com tothom (almenys de interlocució directa. ceràmica romana) i la similitud de recursos tecnològics durant l’Humanisme ençà), som el centre de tot, si més no el Enguany ens hem atrevit a girar aqueix “eix d’una cul- moltes de les èpoques documentades. En definitiva, ens mos- centre de nosaltres mateixos, i que la perifèria, des de la tura”, i l’hem fet anar de tramuntana a migjorn. A Esterri, tren un Pirineu dinàmic i partícip de realitats culturals i socials nostra òptica, haurien de ser tots els altres. Però dissor- amb la concurrència aquesta vegada de la Universitat molt més extenses. tadament els estats amb estructures i mentalitat centra- d’Alacant, del seu Institut Virtual Internacional de Traducció La història de l’alt Pirineu tot just s’està escrivint a l’actua- listes configuren un imaginari on les relacions entre per- IVITRA i, com no podia ser d’altra manera, amb la col·labo- litat. El llibre Arqueología del pastoralismo en el Parque sones i territoris passen sempre pel “centre”, ja siga el ració i ajut logístic del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Montañas centre pròpiament dit o els centres subsidiaris que, al hem analitzat les relacions latitudinals; aquest altre eix ima- humanizadas aporta un altre gra de sorra a l’esforç col·lectiu seu torn, generen altres perifèries. És la visió jacobina ginari (o no pas tan imaginari) que enllaça el Pirineu amb de molts investigadors, institucions i associacions per fer-ho. del món creada a França, clonada per Espanya i, mal Lleida, Tortosa, València i Alacant. Un eix no solament lin- Una història que esperem que tingui encara una llarga vida que ens pese, reproduïda a petita escala a Catalunya. güístic, perquè conforma un espai cultural compartit i una per endavant. Pensem en la xarxa de carreteres o en la divisió comar- sèrie de relacions que hem enfocat, a través del diàleg cal, per exemple: ben sovint, per a desplaçar-se entre entre especialistes, des d’una òptica pluridisciplinària. En Gassiot, E. (ed.) 2016. Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Montañas pobles veïns però pertanyents a comarques diferents, teniu ací una relació de les activitats i del fruit dels nostres humanizadas. Madrid: Organismo Autónomo Parques Nacionales (ISBN 978-84-8014-896-2). Accessible en PDF a: cal passar per les capitals comarcals respectives. I, quan

debats. ▼ https://arqueologiademuntanya.files.wordpress.com/2017/04/arqueologc3ada-del-pastoralismo_def_def.pdf 106 NABIUS 17 / 2019 107 ANAVI DE TRAMUNTANA A MIGJORN

✒ Antonio Teruel. Periodista

Fotos: Joan Blanco/CCVÀ De tramuntana a migjorn: un eix dialectal i cultural que ens fa sentir pròxims

Els mapes dialectals de la llengua catalana mostren com el límit entre els dos grans parlars recorren de A la sala Àrnica del nord a sud el territori, dividint-lo en Consell Cultural profes- àrees molt definides. A dins de sionals relacionats amb la llengua debatirien cada espai hi ha una pronúncia sobre els vincles exis- comuna, que fa que, almenys a tents en làmbit del vista de mapa, a un veí de les Valls català occidental. d’Àneu li puga semblar més fami- liar un accent valencià que no un de les terres de Girona. Ara bé, de terres valencianes la seua veritat hi ha aquesta similitud entre llengua i els seus noms, sinó els parlants d’allò que diuen el bloc també els seus llocs d’origen, dialectal occidental? I aquesta transformats en apel·latius. semblança en la vocalització, té la Molts cognoms que existei- xen a dia d’avui al País seua correspondència en el lèxic, Valencià –i molts d’ells, por- en les expressions populars i, en tats per milers de persones– les manifestacions culturals? es corresponen amb topò- nims catalans, i particular- ment de l’occident de aquestes i altres preguntes sobre els aspec- Universitat de València) i Antonio Teruel (periodista, Catalunya, com Verdú, , Ivars, Cervera, rents parlars occidentals pel que fa a la morfologia, tes en comú entre els diferents territoris on diari Información d’Alacant) es va analitzar la rela- , Balaguer, Alberola, , i la pronúncia i el lèxic, i de quina forma s’estableixen Asón presents els parlars occidentals del català ció històrica entre persones i territoris a través dels molts altres. els límits entre els subdialectes. I, ja que comptàvem volia donar resposta el seminari De tramuntana a antropònims, i dels topònims que havien esdevin- La segona sessió del seminari, dissabte 29 de amb una notable representació del País Valencià a migjorn, que del 28 al 30 de juny passats va reunir a gut noms de persona, o més aviat cognoms. Així, juny al matí, va consistir en un anàlisi més estricte la sala, si els parlars valencians són de manera Esterri d’Àneu diversos professionals relacionats es va parlar de l’expansió territorial de la Corona de la llengua i les seues característiques: què es el estricta una prolongació cap al sud del català occi- amb la llengua. La cita tenia com a objectiu posar de d’Aragó cap al sud a mesura que avançava la con- català occidental, quins són els seus límits, els seus dental, o fruit d’una hibridació entre el català i la par- rellevància els vincles existents entre tot l’àmbit del questa cristiana al llarg de l’Edat Mitjana, i com per- subdialectes, quins trets el defineixen… Aquesta la aragonesa del contingent repoblador d’aquesta català occidental, en matèries tan diverses com la sones de la Catalunya Vella s’havien instal·lat en sessió va comptar amb la participació de Josep procedència al Regne de València? La pregunta va llengua en si mateixa, la toponímia, l’onomàstica, la les noves terres, portant-hi la seua llengua i els Martines (Universitat d’Alacant), Pere Navarro arribar a la conclusió, compartida de manera gene- cultura popular, l’arquitectura i la gastronomia, entre seus noms. Un fet històric fonamentat en l’anàlisi (Universitat Rovira i Virgili), Miquel Àngel Pradilla ral, que tot i l’evident occidentalitat del valencià no altres. Una trobada organitzada per la Delegació de de documentació d’època medieval a la qual cons- (Universitat Rovira i Virgili), Ramon Sistac (Institut podem menystenir les influències de les parles Lleida de l’Institut d’Estudis Catalans, i amb la ten els noms de veïns de diferents poblacions d’Estudis Catalans-Universitat de Lleida) i Jordi orientals i les aragoneses, ni tampoc la influència col·laboració del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, valencianes, i que posa de manifest la presència Suïls (Universitat de Lleida). Al llarg de les diferents mallorquina en determinades zones per la immigra- l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu, les Universitats de d’un contingent repoblador molt majoritàriament intervencions es va intentar donar resposta a dife- ció d’illencs arran de l’expulsió dels moriscos de Lleida i Alacant i l’Institut Virtual de Traducció de la procedent de Catalunya al Regne de València al rents preguntes entorn el català occidental, entre terres valencianes a començaments del segle XVII. Universitat d’Alacant. llarg de l’Edat Mitjana, tot i que també amb una pro- altres una que desperta una gran curiositat: com i A la tercera sessió, divendres 29 de juny a la La primera jornada del seminari, divendres 28 porció significativa d’aragonesos i, en menor mesu- quan va sorgir la partició de la llengua catalana entre vesprada, es va posar el focus sobre els elements de juny a la vesprada, es va centrar en l’antroponí- ra, navarresos i castellans. I hi ha un altre factor que els dos grans blocs dialectals occidental i oriental, i culturals que posen de manifest la continuïtat del mia i la seua relació amb la toponímia. Amb la inter- contribuieix a explicar aquest lligam entre el Regne quin dels dos és més primigeni? I també, altres territori lingüístic català de nord a sud. La coordina- venció d’Albert Turull (filòleg, Universitat de Lleida- de València medieval i Catalunya: l’antroponímia. I aspectes relacionats amb la dialectologia de la llen- dora d’aquesta taula, Maribel Guardiola (Universitat Institut d’Estudis Catalans), Enric Guinot (historiador, és que els repobladors no només van portar a gua, com les similituds que trobem entre els dife- d’Alacant), llançava aquesta pregunta: hi ha trets ▼

108 NABIUS 17 / 2019 109 ANAVI DE TRAMUNTANA A MIGJORN

Els ponents d’aquesta taula van anar exposant alguns d’aquests trets que defineixen una cultura. Així, Vicent Vidal (Universitat d’Alacant) va parlar sobre la inclusió de continguts relatius a la cultura popular als plans d’ensenyament, i com, al País Valencià, aquests programes arreple- guen en part l’herència dels movi- ments de renovació pedagògica sor- gits durant la dècada de 1980. Per la seua banda, Carme Oriol (Universitat Rovira i Virgili) va parlar dels aspec- tes comuns en folklore –cançoners, rondallística i éssers màgics, fona- mentalment– i del projecte http://arxiudefolklore.cat, que recull manifestacions d’aquest tipus de tot l’àmbit lingüístic català. Així mateix, Jordi Antolí (Universitat d’Alacant) va parlar sobre com l’arquitectura tradi- cional també és un punt de connexió La capella de Sant Cosme a València d’Àneu exerceix de punt d’acollida per a la visita cultural, a partir d’un eix fonamental posterior al castell de València d’Àneu, centre polític del territori en época medieval. com és la masia, construcció present en bona part del territori lingüístic que configuren una identitat cultural comuna al llarg encara que amb característiques del territori? Clar que, primer de tot, era més oportú diferents segons zones; al voltant d’e- recordar què s’entén per “cultura”; tal i com va recor- lla hi ha tot una cultura popular i dar la mateixa Guardiola, es tracta de tot allò mate- econòmica i, per tant, tot un lèxic. rial o immaterial –concepte al qual incloem creences, També José Enrique Gargallo valors i comportaments, entre altres– que serveix (Universitat de Barcelona) es va refe- per a identificar un grup de persones com a una rir a la vida rural tradicional, des de comunitat. Són, per tant, elements que diferencien l’òptica dels refranys i les frases fetes; Foto coral damunt la bestorre del castell de València. Al fons el poble actual admirant la història. una col·lectivitat d’una altra i que alhora contribuei- un vocabulari propi que també cons- xen a conformar una identitat comuna entre les per- trueix al seu voltant tot un esquema (periodista i crític gastronòmic, Universitat Autònoma encara més en aquest contacte humà, tot i sense sones que integren aquesta col·lectivitat. cultural. I, finalment, Jaume Fàbrega de Barcelona) va oferir algunes pinzellades sobre les deixar la vessant acadèmica, ja que de la mà del similituds de la cuina i de la terminologia que l’acom- Consell Cultural de les Valls d’Àneu els assistents panya, i com s’assembla arreu dels territoris de parla van poder conéixer una mica més el magnífic catalana. entorn. Durant el matí del 30 de juny es van visitar Van ser dues jornades molt intenses, i amb el castell de València d’Àneu, Son, Alós, Isil i una companyia no esperada i no del tot grata, com Sorpe, abans de concloure definitivament la cita va ser el calor; ni les Valls d’Àneu van escapar de l’o- amb un dinar a València d’Àneu. A més, havien nada d’aire saharià que va afectar tota la Península pogut gaudir de part del programa del festival Ibèrica. No obstant això, i malgrat aquesta incomodi- Dansàneu, amb l’assistència al concert de Lídia tat climatològica, cal destacar que la veritable calor Pujol a l’església de Sant Joan d’Isil, a més d’amb A la parroquial de Son va ser de tipus humà, en el sentit del magnífic l’actuació de la cantant Alidé Sans a la plaça i davant del magnífic retaule renaixentista ambient que va existir al llarg de tot el seminari entre d’Esterri d’Àneu. A tot això encara es va sumar un de Pere Espallargues, tots els assistents. Va ser una gran ocasió per a com- altre al·licient, fora del programa imprevist: la la lliço patrimonial partir impressions sobre els diferents aspectes ana- coincidència, dissabte 29 de juny, de la celebració il·lustra els convidats. litzats durant les sessions, tant dins com fora de la de les Falles de València d’Àneu, a les quals van sala, així com per a intercanviar opinions sobre molts acudir un bon grapat d’assistents al seminari. Una altres temes que van anar apareixent en les conver- forma d’arredonir més encara l’experiència d’a- ses que, amb enorme facilitat, van anar aflorint. costar-se a les Valls d’Àneu, un territori extrem L’aprenentatge acadèmic i humà va continuar de for- dins del domini lingüístic, a centenars de quilòme- ma espontània en els moments menys formals de tres dels llocs d’origen de bona part dels partici- les jornades. pants en aquestes jornades, però amb un intens I convé dir també que el programa dissenyat lligam lingüístic i cultural que va quedar fortament per l’organització del seminari va permetre incidir acreditat.

110 NABIUS 17 / 2019 111 Calendari Anavi

Josep M. Turon Primavera Tardor És el pany de la terra que s’obre amb la paraula El vent núvols acobla de l’aneuenc amic. brunzint més i més fort; Dins, tota la força del territori. ja tot el cel se’n pobla Pedra, com una ombra de mort. racó de la veu solidificat amb energia. S’acosta la tronada Aigua, fent retrunyir l’espai: Llàgrimes foses de tots els colors la terra està esglaiada del blanc i el blau com si no ho sentís mai. que encerclen les carenes. Arbre, Jaume Massó i Torrents, Turbonada (fragment) mil anys d’història que arrelen en el nostre destí comú. I dins del territori tota la força del temps compartit. Hivern Àlex Broch És el pany de la terra (fragment) El sol esblanqueït Estiu no treu color ni escalfa; el bosc mesquí i llenyós, i l’herba curta i clara; La neu també s’hi fon pedrosos i grisencs i ens deixa enyoradissos. I l’ocell també fuig. els cims de les muntanyes, Ens tornem més prudents tots ditejats de neu a l’aguait de gençanes i acònits. d’eternes clapes blanques, En el Pla de la Font, i fumejant arreu la font del bé i del mal, la boira corre i passa. ens sadolla la set de bellesa infinita i aprenem nous camins de lligabosc i còlits. Joan Maragall Pirinenques (fragment Ens dringa el cor serè i descobrim congestes allunyades de tot i de tots a les fondes clotades Bibliografia: de l’horitzó de cims. PRIMAVERA: Herba de Prat. Pagès editors, 1996 A l’aigua presonera, ESTIU, TARDOR I HIVERN: Antologia de la poesia de muntanya, dins dels cóms altruistes, Josep Fatjó i Gené. Editorial Montflorit, 2011 s’hi abeuren les guineus, els corbs i els aligots.

Anton Sala-Cornadó Els cóms de Jou (fragment)

112 NABIUS 17 / 2019 113 ANAVI ANAVI

✒ Bep Ortega. Professor del SES Morelló d’Esterri d’Àneu Herba-savina Un poble màgic tocat per l’atzar Projecte Boscos

erba-savina és un poble màgic, solitari, engolit per l’hedra, de Muntanya que resisteix el pas del temps després que, cap als anys Hseixanta, fos abandonat pels seus darrers habitants i que- dés integrat a la Reserva Nacional de Caça de Boumort. Situat a la Vall de Carreu, a una hora de camí de Pessonada i a l’envista del pantà de Sant Antoni, ha renascut de l’oblit gràcies a la Natura novel·la de Pep Coll “Dos taüts negres i dos de blancs”. La mort tràgica d’una família és el fil conductor de l’obra de l’autor. Uns fets que van ocórrer realment, que les autoritats del moment van voler silenciar i que van trasbalsar la vida tranquil·la d’unes masoveries i pobles propers immediatament després de la fi de la Guerra Civil. en equip L’alumnat de 3r d’ESO del nostre Centre ha llegit enguany aquesta novel·la i han visitat els indrets on van passar aquests desgraciats esdeveniments. Les explicacions de l’escriptor sobre els protagonistes, les víctimes i els botxins, així com dels testimonis presencials d’aquell horror, van ajudar a entendre tot allò que va succeir. El moment àlgid de la sortida va ser l’homenatge que vam retre tots els presents a la família assassinada, amb la lectura de passatges de sforç, treball, dedicació, compromís, l’obra al mateix cementiri d’Herba-savina on reposen els cossos. equip, companyonia, satisfacció, natura, Finalment, silenci, emoció, record i reflexió de com, en ocasions, la Eterritori... Tots aquests substantius segur condició humana empeny a cometre actes impropis d’éssers pretesa- A Herba-savina, el temps s’atura. que representen les sensacions i emo- ment racionals. Pep Coll i els alumnes del SES Morelló en recuperen la memòria. cions que van viure l’alumnat de 3r d’ESO i profes- sors durant la participació en el projecte Boscos de Muntanya el passat mes de maig. L’institut va participar entusiastament en les activitats programades i coordinades per la Fundació Boscos, les entitats locals i ramaders d’Àneu: neteja de bosc i sotabosc, recuperació de pastures, recuperació de camins, suport a l’activi- tat ramadera i coneixement de l’entorn. Aclarir els roures, espedregar el El Projecte Boscos de Muntanya / camí, un responsable exercici d’apre- Bergwaldprojekt Catalunya és una entitat sense nentatge i de conservació natural. ànim de lucre que treballa per la conservació i la millora dels boscos i paisatges de muntanya als Pirineus catalans. Té la seu a Llavorsí i vol apropar les persones als boscos tot difonent els valors i beneficis que ens proporcionen. Forma part de la Fundació Bergwaldprojekt, nascuda a Suïssa el 1987, que avui dia és present a 4 països: Suïssa, Àustria, Alemanya i Catalunya. Segur que iniciatives com aquesta contribuiran a la conscienciació de les nostres generacions joves perquè respectin la natura i el medi ambient i facin un món més sostenible.

114 NABIUS 17 / 2019 115 ANAVI PUJADA AL PORT DE SALAU 2019

✒ Jordi Carrera d’Esterri 32ena Pujada al Port de Salau Fotos: Josep Carrera/Annie Rieu 4 d’agost de 2019 Com cada any Nacionalitats i llengües.

Els músics, puntuals, comencen a tocar, i els sons Conservant el seu caràcter tradicionals i els balls que uns emprenen, acullen els puja- de trobada internacional de Midi le magazine del mes dors i omplen el temps fins a les 12:00, l’hora de l’acte. presència i agermanament d’agost del 2018 publica- I comença la cerimònia: Hissament de banderes va un complet reportatge tot tocant i cantant els himnes; parlaments dels repre- d’occitans i catalans, la intitulat La cathédrale du sentants de les entitats, organitzadores: la Comuna de port de Salau. Hi repassa- Salau, el Comú d’Isil i Alós i el CAOC, i col.laboradores; Pujada del Port de Salau, va els projectes ferrovia- ris, els edificis, l’empresa oferiments i repartiment de vi i formatge, i la fotografia del primer diumenge d’a- industrial de la fusta de família per al record. En havent dinat, xarrat i ballat gost, ha fet 32 anys. (1901-1921), la pujada i la arriba la cloenda amb l’ ”Es l’hora dels adeus” cantat, rehabilitació de la Cantina agafats de mans, en rogle. I, “A l’an que vé, amics !”

Notes destacades

Presència de l’Institut d’Estudis Occitans. El discurs de la seva representant feia goig de sentir. El millor de l’any. Les autoritats locals de Coserans i l’Aspic de Salau convidaren els presents a posar la primera pedra de La Cantina que han projectat i volen fer funcionar en les edificacions de la Matoussiere. Acollida i refudi Cap del Port. Parlaments diversos d’a- germanament en una nova trobada. pels caminants. Per segon any la Pujada sud que convoca el CAOC de Barcelona, es fa a peu des de la Ribera, on hi ha Un camí llegendari aparcament. Pel camí vell des del Pla del Fornet, o per la pista minera i corriol posterior des del pont de És una via de comunicació sud-nord del Pirineu, Perosa. Pel dret, al meu pas i sense passar pena, d’Àneu i Pallars a sant Girons, del temps d’anar a peu. em va costar dues hores. Els primers del grup la Si existí es perquè oferia oportuitats, proximitat, eco- degureren fer amb 6 quarts. Els problemes i la dure- nomia, contactes, satisfeia necessitats i era una opció. sa, segons per a qui, i per un dia solellat, són a la I si en els temps posteriors s’ha fet servir deu ser per- baixada: la calor, i camí vell avall, el risc de caure, què es coneixia i per necessitats. I per seguretat? Des d’esllisar-se i prendre mal. Costa més baixar que de quan se’n sap l’existència? pujar. Els usos i projectes del segle XIX–XX els sabem Tot i aquesta limitació, augmenta la gent que hi puja per tradició oral i li han conservat la nomenada. a peu des del Fornet. Una excursió d’estiu per anar I les informacions documentals, fotografiques, a un aplec occitano-català que s’hi fa cada primer records de família, parentius a l’altre costat, un camí diumenge d’agost. d’esperances. Econòmics com, l’explotació del bosc de Bonabè i Algú dels pobles veïns amb vehicles autoritzats per les instal·lacions de serradora, exportació i transport pujar per la pista fins on poden, tornen a marxar més aeri de la Matoussiere; les migracions de mà d’obra de aviat per anar a dinar a casa. temporada, la varema; les emigraciions definitives i els Alguns oradors de la part occitana que s’expressa parentius; el contraban; el projecte de línia ferroviària en francès gaudien d’un excelent servei personal de Lleida a Tolosa mitjançant el túnel de Salau, que era oral i directe de traducció simultània a l’occità. Ho el lloc on fer la travessa del pirineu més curta i a menor podrien fer a Madrid. alçada, que quedà en un somni que de tant en quan despertava. ▼

116 NABIUS 17 / 2019 117 ANAVI ANAVI

✒ Ramon Alaró. CurtÀneu 2019 Director del CurtÀneu Quarta edició

untualment a la cita, la quarta edició de la A la tercera edició de CurtÀneu vam presentar Mostra Internacional de Curtmetratges a unes quantes novetats importants que aquest any les Valls d'Àneu, CurtÀneu, va arribar a P vam mirar de refermar i millorar, i per tant, tal com meitat de novembre amb una acurada selecció ja teníem previst, aquesta quarta edició no vam de curtmetratges que una vegada més van voler incloure novetats significatives, en tot cas il·luminar tots els recons d'aquest bonic territori. algunes a nivell tècnic. Vam tornar a posar urnes i La veritat és que aquest cop no ha estat fàcil, paperetes perquè els nostres espectadors doncs vam haver de fer front als canvis que van poguessin donar el seu parer sobre els curtmetrat- suposar les eleccions municipals que es van ges projectats i van entrar tots els votants en un celebrar el passat mes de maig, amb l' incertesa sorteig de diversos premis. No van faltar les pro- que això genera a l’haver de renovar els com-

Acte simbòlic de col·locació de la primera pedra de la rehabilitació de la Cantina que impulsa l’Associació occitana ASPIC.

Polítics, per necessitats i incerteses, per un memorable viatge a la boca nord del túnel. salvar vida potser. Fugides i exilis locals del 36 i Tothom n’havia sentit parlar. El que en els temps del 38 cap al Nord, i fugides cap al sud, d’avia- d’anar a peu era a prop, ara és molt lluny. dors i paracaigudistes aliats i de jueus europeus El cartell dels ninos de la primera Pujada per no caure en mans dels nazis que dominaven CAOC era una doble processó de gent de França. pobles, viles i ciutats amb els seus penons que Oportiunitat i proximitat: per viatjar i estal- pujaven cap al port, i a la base de la muntanya hi vi. Una parella d’Esterri, els primers anys de la II havia les boques del túnel. República anà de viatge de nuvis a França pas- sant per aquest camí. (Enric i Carmeta de Garrabí). L’existència antiga Pel motius que fossin també hi hagué movi- ments de població del nord cap al sud, en el pas- Sembla ser que fou un camí segur regit per sat. Es veu en diversos cognoms i noms de l’orde dels Hospitalers de Sant Joan de cases que n’indiquen la procedència. Jerusalem. Les comandes i punts d’acollida i de Participació pública i consens a la presentació del CurtÀneu a la sortida i d’arribada eren San Joan d’Isil i Santa Quadra de casa Gassia (Ecomuseu). Maria de Salau. Ens ho explicà l’Anie Rieu. Així El somni del túnel s’explicarien aquests dos temples romànics tant promisos de patrocini. Tanmateix, el canvi de jeccions especials pels mestres i docents de l'esco- notables en aquets “llocs remots”. direcció a l'establiment de MonNatura Pirineus la i l'institut, la sessió per la gent gran a la L’any 59 vingué Franco a inaugurar la presa Aquest i altres ports també devien ser els ha suposat un cop moral dur ja que l'anterior Residència d'Esterri d'Àneu, la sessió de presenta- de Borèn i la central d’Esterri-Unarre. Era un nen camins del Comte, cal pensar. Senyor en les director del centre, l'Eugeni Rojas, va ser una de ció per premsa i autoritats al local del Consell i vaig sentir converses d`homes grans en un Muntanyes. les persones que va creure més en el projecte Cultural i finalment les projeccions per a tots alum- rogle: “a Isavarre hi han posat un lletrero penjat a Quina relació i incidència mútua tingueren el CurtÀneu. Afortunadament, la nova direcció nes des de parvulari a 4t d'ESO, que vam fer el la carretera que dive d’Esterri a Sant Girons, 20 camí de Salau, el pont d’Esterri i les fires, les segueix apostant fermament per la mostra. divendres dia 15 durant tot el matí i migdia. Km. Ho deu haver fet Mn. Àngel”. carrerades de la transhumància ramadera i la Finalment, unes noves eleccions espanyoles Com a les anteriors edicions, hem comptat L’any 63 tres homes joves preocupats pel creació de la vila? ens van pertorbar de nou, doncs vam haver de amb el suport dels prestigiosos festivals Filmets país que havien conegut algú d’allà, varen anar Una possible conclusió. Tenim un camí lle- canviar les dates originals, la qual cosa va retar- Badalona Film Festival i BCN Sports Film per la a parlar del tunel a Seix i al Pont de la Taula, on gendari a fer per etapes, on sia camí apte i dar l'esdeveniment una setmana per no coincidir confecció del nostre programa on hem inclòs els foren rebuts per les autoritats locals. Eren Joan segur. amb el dia electoral del 10 de novembre. Resolt curtmetratges guanyadors a les edicions 2018 i Civat, Josep Birbe i Marcel Iglésies. Un Esterri-Isavarre pel Pont, Linse i tot això, la quarta edició de CurtÀneu es va fer 2019 respectivament. No volem passar per alt el El 1990, un o dos autocars plens varen fer Portaran, anar i tornar, per exemple. realitat els dies 15, 16 i 17 de novembre. suport que ens dona el festival de cinema rural ▼

118 NABIUS 17 / 2019 119 ANAVI ✒ Ferran Rella. President del CCVÀ

Mostremp, del qual vam projectar tres interes- tracte especial sense el qual no seria possible Foto: Joan Blanco sants films, i també el suport de FICMA, Festival l'obtenció de films de tanta qualitat. Amb aquests Internacional de Medi Ambient de Barcelona, suports sempre garantim un programa amb el amb la projecció del film guanyador en categoria millor que s'ha fet durant els darrers 2 anys i, és de curtmetratge. Els agraïments podrien conti- clar, el públic respon per no perdre aquesta mag- nuar amb tots els autors, directors i distribuïdo- nífica oportunitat que tenen de gaudir del millor Art, passió, foc, vida, emoció: res de tot el món que sempre ens atorguen un cine no comercial sense sortir del territori. Feta la quarta edició ens toca treballar per preparar la cinquena i això ja és entrar en parau- les majors. Arribar a posar el número 5 davant vol dir que ja estem parlant de quelcom molt con- Dansàneu 2019 solidat i és una magnífica oportunitat per sortir als mitjants de comunicació amb força, sempre i quant l'actualitat política ho permeti i no coinci- dim amb noves eleccions, nous judicis, empre- sonaments o actes contra els drets humans i la llibertat d'expressió tant malmesos en aquest Inauguració del Dansàneu al Museu estat. d’Història de Barcelona. Ferran Rella, Amb el suport dels nostres patrocinadors, president del Consell Cultural de els Valls entre ells el Consell Cultural de les Valls d'Àneu, d’Àneu dóna la benvinguda al públic seguim cap a l'edició numero 5 , i que res ni nin- assistent acompanyat de la pregonera gú ens aturi !!! Mercè Canela, M.Àngels Blasco, directo- ra General de Cultura Popular, el director del Museu, Joan Roca, i el professor de la Universitat de Lleida Alberto Velasco. CURTMETRATGES CURTÀNEU 2019

Ja ho sabeu de sempre, cinema esportiu, docu- Des de Mostremp, cine rural, tres curts força mental, d'animació, de ficció i de gent del territori interessants: forma part de la nostra graella de sessions. Dels Las vegas, Espanya curts programats destacaríem els següents: Mi querido balón, Espanya Trans, Espanya Estrictament esportius: A nordic skater, Lituania Dos curtmetratges realitzats per gent del territori: ’expressiu retaule gòtic de L’Epifania de confiança del receptor, de l’espectador crític. The firts second, França Titan desert 2019, documental esportiu Jaume Huguet instal·lat a la capella de Una any més, doncs, s’ofereixen receptes Silence, Txequia Desahogo previo a la muerte, un video- LSanta Àgata i la sala Martí l’Humà del que ajuden a adquirir criteris de desenvolu- Eclipse, Canadà clip musical de rap Museu d’Història de Barcelona, va acollir la pament, d’enriquiment, de formació perso- This is her story, Macedonia presentació per irradiar el renovellat, però per- nals i col·lectius. Es proporciona un testimo- Curtmetratges d'animació: manent compromís del Dansàneu amb la niatge que a través de la dansa, la música i el Esportius d'animació: 59 secons, Itàlia dansa, la música i el patrimoni. patrimoni ens obliga a comportaments ètics i Horts piste, França Selfies, Suïssa Vint-i-vuit anys després, Dansàneu 2019 responsables. Athleticus, França (Guanyadora a Filmets Badalona FF 2018) ha continuat fonamentant-se plenament en El Dansàneu és la pluja fina i persistent Golden Oldies, Holanda els valors artístics seductors per a l’observa- que fertilitza la terra i ens proporciona saó Esportius de ficció: dor, per al participant, per al territori pirinenc, capaç d’atraure, de seduir, de comprendre, de Amine, Bélgique I per acabar cal esmentar el curmetratge que ens capaços de prendre la vida i transformar-la a fidelitzar. La idea s’ancora en el que actual- (guanyadora del BCNSports Films 2019) va arribar del FICMA anomenat “7,83” dedicat a través d’un secret i fascinant procés. ment es coneix com a turisme responsable Debut, Croacia la contaminació acústica i guanyador del certa- Continua, doncs, establint-se el diàleg entre el que entén, segons paraules de Harold Nefta football club, França men, i l' Oscar de Holliwood 2018 al millor curt- desig de fer coses noves i la connexió ininte- Goodwin, que és el turisme el que ha d’estar metratge de ficció, “The silend child”. rrompuda amb el passat. Són paraules de al servei del poble, no a l’inrevés. Dels curts de ficció destacaríem: l’escriptor anglès Julian Barnes ben arrodoni- El Dansàneu és compromís amb el Pirineu, Noche de paz, Espanya No hem d'oblidar la sessió familiar plena de curt- des quan expressa que l’art no solament cap- amb el Pallars Sobirà, amb les Valls d’Àneu Donde no puedes llegar, Catalunya metrtges d'animació especials per la mainada. ta i reflecteix l’excitació, l’emoció que embol- amb les persones i l’espai geogràfic que habi- (parla de l'alzeimer) calla la vida, a vegades fins i tot va molt més ten. També amb totes aquelles que ens visitaran Suc de sindria, Catalunya enllà: l’art és emoció. Exacte, Dansàneu és i participaran d’aquesta nova edició sabent que (Guanyadora Festival de Menorca) passió, és foc, és vida és emoció. és una idea poderosa de canvi i transformació. I, All inclusive, Suïssa El Dansàneu es també pedagogia per- no hi ha res més poderós que una idea a la què té la capacitat de transmetre uns valors qual li ha arribat l’hora tal com anunciava l’es- culturals creïbles d’imitació que mereixen la criptor francès Víctor Hugo.

120 NABIUS 17 / 2019 121 ✒ ANAVI Rut Martínez. Directora del Dansàneu És mitjançant el suport als creadors i l’articulació Fotos: Joan Blanco de projectes ad hoc que el Dansàneu aprofundeix en les seves fortaleses, alhora que reforça el seu arrela- ment al territori. Quatre anys després del canvi de for- mat, en què es deixava enrere una proposta de caràc- ter eminentment formatiu, el Dansàneu, ja posicionat en relació a la resta de festivals i centres de creació Tossudament aneuenc artística en dansa del país, referma la seva voluntat de continuar incentivant la producció en dansa així com consolidant el seu model de festival d'estiu dimensionat en base a paràmetres de sostenibilitat i rigor artístic. De bracet del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, i al costat dels municipis d’Esterri d’Àneu, Alt Àneu, Espot i La Guingueta d’Àneu, però també d’Escaló, el festival d’aquest 2019 ha atorgat a la seva programació artística un to marcadament contemporani sense obli- dar el seu vincle amb la tradició i sempre posant en valor l’excel·lent patrimoni de les Valls que entenem des d'un doble vessant: artístic i arquitectònic però

Tradició i modernitat han cristal·litzat en produc- cions excel·lents com Sa Mateixa, Àer Teia o Magí Serra. També l’ex- plosió creativa de la també natural. D’aquí la creació, per a aquesta 28a Dansàneu 2019. La directora, ballarina i coreògrafa Sol Pico a la imatge. edició, d’una imatge específica per al festival centrada Rut Martínez, dona la benvingu- en una fotografia feta des d’Àneu per Iolanda Sebé a da als assistents i remarca la voluntat de consolidar el vincle l’actriu, ballarina i col·laboradora del Dansàneu (“carn del Festival amb els espais de Dansàneu”, diria jo), Noemí Busquets. patrimonials de les Valls d’Àneu. Els reptes a partir d’ara són molts i ben diversos. El primer d’ells, consolidar el vincle amb un territori que és propi a la marca i a l’ADN d’un festival amb un pre- La 28a edició del Dansàneu, l’ac- ’aposta per la producció pròpia i la mescla –que sent notable i un futur il·lusionant. Cal treballar en la tual Festival de Cultures del és també i principalment diàleg constant– entre fidelització del públic, més que no pas en incrementar- Ltradició i modernitat ha cristal·litzat en produc- lo atès que molts dels aforaments ja no ho permeten. Pirineu, s’ha centrat en la voluntat cions com l’excel·lent Sa Mateixa (la cloenda, amb Lali Això sí, hi ha marge per créixer, també sumant a la pro- de consolidar el seu vincle amb els Ayguadé i Joana Gomila al capdavant), Àer de Laia gramació propostes de to popular aptes per a espais espais patrimonials de les Valls Santanach (Premi Delfí Colomé) o Teia de Júlia de major capacitat. Hi treballarem, així com també d’Àneu en un any no exempt de Farrero, exemples convençuts i convincents de fins a amb la suma d’iniciatives que ajudin a formar una idea quin punt resulta atractiu per als creadors d’avui treba- de cultura àmplia, atractiva i integradora. En aquest dificultats en què van ballar, mai llar a partir de materials d’arrel. I, si m’ho permeteu, línia, destaca l’èxit indiscutible dels maridatges propo- millor dit, fins l’últim moment les encara esmentarem un tast d’un projecte “en construc- sats aquest 2019, amb esment especial pels primers dates de celebració de la trobada. ció” que va convertir en poesia el passeig despullat i cellers que han fet confiança al Dansàneu com són ancestral d’un comunicatiu Magí Serra, amb una falla a Castell d’Encús o Batlliu de Sort. les espatlles, acompanyat de les percussions i càntics Dansa, música i patrimoni. I cultura popular i orí- d’Arnau Obiols. gens i la més rabiosa contemporaneïtat. I diàleg, ente- Amb tot, aquesta edició serà recordada per haver sa i ment oberta. Participació, aprenentatge, descen- comptat amb noms propis especialment rellevants. tralització i accés a la cultura per a tot tipus de públics. L’explosió creativa, en base a la improvisació, va mar- Ítems, tots ells, associats ja a l’actual Dansàneu que car l’espectacle inaugural a càrrec de la ballarina i afronta amb fermesa una nova edició havent reforçat coreògrafa Sol Picó, a duo amb el pianista menorquí també la seva estructura organitzativa a través del Marco Mezquida, que l’endemà ens regalaria una propi Consell Cultural. Per fer-ho, s’ha articulat una segona sessió bellíssima al costat del també pianista nova secció d’arts escèniques i música que ha de ser- Carles Marigó. Els marcs: el centre espiritual de les vir per estendre com una taca d’oli el bo i millor d’a- Valls d’Àneu, Santa Maria, així com la bellíssima esglé- quest festival que, si els aneuencs així ho desitgen, ha sia dels sants Just i Pastor, a Son, respectivament. vingut per quedar-se.

122 NABIUS 17 / 2019 123 ✒ Mercè Canela. Escriptora i directora ANAVI de la revista Cavall Fort Fotos: Joan Blanco La dansa, la música i la cultura

La sala Martí l’Huma acollí la inauguració del al cor del Pallars Dansàneu 2019 i el pregó de Mercè Canela.

Soc filla de la Segarra, una terra lluny del oc filla de , un poble En aquesta passió hi va tenir un paper impor- dret que malgrat totes les dificultats continuarem mar i que no és al pla ni a la muntanya: que té una història curta, que no arriba encara tant la meva família. Enamorats de la nostra llen- exercint. Ho estem fent ara mateix, amb aquest Sa dos-cents anys, i que va néixer i créixer al gua, la nostra terra i la nostra història, enamorats acte que celebra la festa, la terra, el patrimoni, la queda a mig aire, amb els seus turons i voltant d’una estació de tren. Un poble de secà, on no de la música, de la literatura, de l’art, em van capacitat creativa, la nostra voluntat de no deixar- els camps de blat que per uns mesos es hi ha cap riu ni cap nucli històric fet de pedres velles. I ensenyar a estimar-ho. Va ser així que l’art romànic nos arrabassar les arrels. vesteixen de verd i quan arriba el temps malgrat tot això, o potser justament per tot això, sento i una visió idealitzada de la muntanya, van formar Com us deia, de petita, a casa, em van de la sega imiten les onades d’aquella un autèntic deler per l’aigua −la del mar, la dels rius, part del meu imaginari des de molt aviat. Hi van ensenyar que una part de les meves eren a la la dels estanys…−, la muntanya em fascina i les entrar per la paraula, per la conversa, per alguns lli- muntanya, en aquelles esglésies d’arcs llombards alta mar d’espigues que cantava Espriu. pedres velles m’apassionen. bres d’imatges. No podria pas donar-ne detalls con- i campanars quadrats coronats per teulades de crets, de com va anar tot plegat, en un Sant Guim pissarra; en aquelles valls de gran bellesa, que dels anys cinquanta i seixanta molt actiu però amb conservaven tradicions i costums antics. Vaig els recursos limitats que imposava l’època. Em haver d’esperar, però, fins que vaig tenir dotze recordo, per exemple, a mi mateixa contemplant anys per a conèixer-la de prop. Va ser en unes una construcció estranya, que havia quedat a mig colònies organitzades per l’Orfeó Lleidatà a Tírvia. fer als afores del poble, i imaginant-me que eren He de confessar que la muntanya de la vall unes ruïnes antigues i plenes d’història. Ferrera no era ben bé com la que jo m’havia ima- La història, entesa en el seu sentit més ampli, ginat: té un paisatge una mica esquerp. Però vaig incloent-hi els temps remots que només podem ser molt feliç els vint dies que hi vaig passar. I una arribar a conèixer a través de l’arqueologia, m’a- excursió a l’estany de Sant Maurici i al de Ratera trau profundament. El fil que ens lliga amb els qui em van acostar a la imatge que jo me n’havia fet. ens han precedit; conèixer com eren, com vivien. Les valls d’Àneu les vaig descobrir més tard, En definitiva, les nostres arrels. Saber d’on venim, sobretot en ocasió d’una trobada d’escriptors ser-ne conscients, és essencial per a poder créi- organitzada pel Consell Cultural de les Valls xer, per a poder ser ara i crear el nostre futur. d’Àneu. Va ser molts anys després d’aquella pri- I deixeu-me que, aquí, faci un incís. Fa un mera experiència a Tírvia. A la motxilla ja hi porta- any, en el seu pregó de la 27a edició del va molt de bagatge, però va ser en aquella troba- Dansàneu, Jordi Creus recordava els nostres pre- da que em vaig fer plenament conscient d’un sos i exiliats polítics i molt especialment −per la seguit de coses. Moltes ja les sabia, però és quan seva estreta vinculació amb el món de la cultura trepitges un lloc i algú que el coneix a fons i se popular i d’arrel− el Conseller de Cultura Lluís l’estima te’n parla i te’n dona detalls significatius, Puig, que de ben segur hi hauria estat present si que realment te’n fas el càrrec. hagués pogut. Un any després els hem de conti- Sabia que el Pirineu no havia estat una fron- nuar recordant, perquè la situació no ha canviat, al tera que separava el nord del sud, sinó una terra contrari: fa mesos que assistim a una farsa de comuna en què la gent anava d’un vessant a l’altre L’escriptora Mercè Canela llegint el pregó d’inauguració judici ignominiós i a una repressió que creix ence- per camins antics transitats durant segles. Sabia del Dansàneu 2019 al Museu gada, incapaç de reconèixer el nostre dret a ser el que havia estat ple d’una vida rica i complexa. d’Història de Barcelona. que escollim de ser i a crear el futur que decidim Aquells dies, però, tot plegat se’m va fer palpable. lliurement per a nosaltres i per als nostres fills. Un I també se’m va fer palpable l’esforç que una colla ▼

124 NABIUS 17 / 2019 125 ANAVI

Dansàneu 2019 Fotos: Joan Blanco en imatges... de gent, nascuda allà i decidida a no perdre els orí- gens ni el futur, estaven fent per evitar que les valls es buidessin del tot i acabessin morint. El festival Dansàneu és fruit d’aquesta mateixa voluntat. I és un exemple molt rellevant de com es vol aconseguir dur-ho a terme: posant en valor les arrels, però no pas per a contemplar-les absorts i immòbils, sinó perquè ens ajuden a avançar, a for- mar part plenament del nostre món actual, a mirar- lo amb ull crític i transformar-lo, sense renunciar a allò que som i sabent on volem anar. El Dansàneu és una combinació perfecta: la dansa, la música i la terra. La tradició, la innovació i l’experimentació. Gaudir de l’art que ens ofereixen professionals d’un gran nivell, compromesos i amb tantes coses a dir, i al mateix temps poder-hi partici- par, gràcies a un programa ben treballat i divers que ens porta per alguns dels racons més evoca- dors de la vall, especialment algunes d’aquelles esglésies que corrien el risc de perdre’s i que s’han salvat gràcies a la tossuderia i la bona feina de la gent que s’estima aquesta terra i que hi creu. Un any més, i ja seran 28, aquest estiu tenim El Museu d’Història de Barcelona acollí enguany la 28 ena La Sala Martí l’Humà del Museu d’Història de una cita amb la dansa, la música i la cultura al cor edició del Festival de Cultures del Pirineu. Dansàneu. Barcelona s’omplí per presentar el Dansàneu 2019. del Pallars. No ens la perdem. Gaudim-la i vivim-la El comissari de l’exposició Barcelona capital mediterrània dona la benvinguda al assistents. intensament!

Mercè Canela participà en la 3ª Trobada d’escriptors a les Valls d’Àneu l’any 1996 i ens obsequià amb un preciós relat sobre el castell de València “A punta de dia” inclòs en el llibre coral La Vall dels Nabius.

Joves d’Àneu amb una llampant samarreta del Dansàneu serviren el seductor tastet de productes nostrats. ▼

La cantant Lídia Pujol tancava Magí Serra, sota l’imponent retaule de Jaume l’acte de presentació a Huguet, acompanya els assistents a la pre- Barcelona i ens convidava a sentació amb la seua dansa trepidant. seguir el Dansàneu durant el mes de juny a les Valls d’Àneu.

126 NABIUS 17 / 2019 127 ANAVI

La directora del Dansàneu Rut Martínez presenta Alberto Velasco que ens farà reflexio- nar, a l’església parroquial de Son i davant l’acurat retaule de Pere Espallargues, sobre la importància d’agermanar la dansa, la música i el patrimoni.

Sol Picó i Marco Mezquida interpre- Fora, en espai acollidor, després de copsar el patrimoni del ten “Cita a Cegues” retaule de Sant Pere i l’exquisidesa musical i balladora, Tastàneu al centre espiritual ofereix al visitant el complement de proximitat imprescindible. d’Àneu Santa Maria.

La respectuosa cantant Lídia Pujol, lúdica i sensual transformà Sant Joan d’Isil i invità els assistents a mirar el patrimoni amb d’altres ulls.

Tènue llum lila per acompanyar, a Sant Pere de En baixant de la visita comentada a Sant Pere de Sorpe, l’actuació del reconegut guitarrista català Burgal, Aer relaxava l’esperit al jardí, vora Noguera, ▼ Actuació dels pianistes Carles Marigó i Marco Eduard Iniesta i la delicada ballarina Gemma Galera. Dalt del piano, davant la porta de Sant Pere, el ballarí de l’Hotel Castellarnau d’Escaló. Mezquida a Sant Just i Sant Pastor de Son. i actor Jaume Sangrà acoloreix l’espectacle.

128 NABIUS 17 / 2019 129 ANAVI

Jordi Molina Quartet i l’esbart Ciutat Comtal estrenaren una selecció Aer presentava, contundentment, la producció guanyadora de temes del nou àlbum del premi Delfí Colomer a Santa Maria d’Àneu. “Retrat en groc” a la Plaça del Bon Consell.

Sota l’espadanya de Sant Joan d’Isil, Teia-Júlia Farrero har- monitzava l’espai amb una actuació inspirada en les falles.

A la plaça de la Creu d’Esterri la veu aranesa, càlida i seducto- La poetessa Montserrat Abelló s’eleva fins als sera- ra d’Alidé Sans, Actuació del ballarí Magí Serra, falla al muscle, i del músic El components del Newcat (Carles Belda, fins de Santa Maria amb l’actuació del guitarrista aplegava els Arnau Obiols a la plaça de les escoles de València d’Àneu. Gemma Abrié, Manú Sabater, Juan espectadors. Xavi Múrcia i la veu delicada de Mirna Vilasis. Aguiar, Carles Marigó i David Domínguez) engrescaren mainada i adults amb una selecció del “Bestiari” de Josep Carner a la plaça de la Creu d’Esterri d’Àneu.

A L’espectacular amfiteatre de les Planes de Son i a l’empara de Monnatura Pirineus, s’hi va clorure el Dansàneu 2019. Hi van intervenir els ballarins i músics del grup Sa Mateixa.

Xavi Múricia i Mirna Vilasis acompanyaren a Santa Maria, coreografiat per David Martínez, l’esbart Sant Martí.

130 NABIUS 17 / 2019 131

GRIPIA´ GRIPIA´ ✒ Joan Blanco / Laura Grimau CCVÀ ACTIVITATS 2019

Assemblea general de socis 2a fase del projecte audiovisual Esterri d’Àneu, 28 de desembre de 2018 “Camí d’Àrreu” Acte de cloenda del curs Arreu de l’Aula d’Extensió La sala Àrnica del Consell Cultural de les Valls Universitària del Pallars Camí d’Àrreu (Reviscolant un poble) d’Àneu, va ser l’escenari de l’assemblea general Sobirà de socis, que va aprovar el projecte d’activitats, recerca i publicacions per l’any 2019. Un cop fina- Esterri d’Àneu, 7 de juny litzat l’acte, el soci i coordinador de l’àrea de natu- ra del Consell Francesc Rodríguez i autor de l’o- bra va presentar la novetat editorial “Voliaines. 6 itineraris per a conèixer 30 papallones d’Àneu”

Aquest any 2019, el projecte audiovisual Camí d’Àrreu Presentació del 28è Dansàneu, Festival La 9a sessió i darrera de l’Aula d’ex- documental del realitzador Aleix Gallardet amb guió de de cultures del Pirineu tensió Universitària del Pallars Raquel Picolo, patrocinat pel Consell Cultural de les Valls Barcelona, 30 d’abril. Museu d’Història de Barcelona Sobirà, celebrada a la sala d’actes de d'Àneu i amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alt Àneu, l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu, va de la Diputació de Lleida (IEI, Ara Lleida), i l’institut per al En el marc de la incomparable sala Martí l’humà del Museu d’Història comptar amb la presència del Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran de Barcelona, es va celebrar la presentació del 28è Dansàneu, amb la catedràtic de Psiquiatria de la (IDAPA), ha engegat una segona fase amb l’edició i la participació de Joan Roca, director del Museu. Mercè Canela, escripto- Universitat Autònoma de Barcelona finalització dels rodatges, la tasca de postproducció i ra, directora de la revista “Cavall fort” i pregonera del Dansàneu 2019, Adolf Tobeña que va parlar de Devots i descreguts. Biologia de la religiosi- Digitalització de les diapositives del posada a punt per tal de presentar-lo en públic la prima- Albert Velasco, professor de la Universitat de Lleida Ferran Rella, pre- vera del 2020. sident del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, Maria Àngels Blasco, tat. Tot seguit juntament amb el vice- fons del Consell Cultural de les directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. El rector de la Universitat de Lleida el Valls d’Àneu públic assistent va poder gaudir de les actuacions en directe dels artis- Sr. Joan Busqueta es van repartir els Any 2019 Presentació a l’IEI del Dansàneu 2019 tes invitats al Dansàneu Lídia Pujol i Magí Serra. diplomes als alumnes. Lleida, 30 d’abril Com s’ha vingut fent els darrers quatre anys, l’Aula Magna de Institut d’Estudis Ilerdencs va acollir la presen- tació en premsa del Dansàneu 2019. L’acte va comptar 28è Dansàneu, mercat festiu de amb la presència del diputat Paco Cerdà, de la directora les cultures del Pirineu del Festival Rut Martinez i del president del Consell Valls d’Àneu, del 25 al 30 de juny Cultural Ferran Rella. Del 25 al 30 de juny va tenir lloc el 28è Dansàneu, un festival plenament consolidat en el nostre territo- ri, més contemporani i més aneuenc que mai, amb un programa que va incloure la inauguració amb un espectacle de la ballarina Sol Picó i el pianista Aquest any 2019 s’ha començat a dur a terme la Marco Mezquida, una visita guiada al monestir de digitalització del fons fotogràfic de diapositives Sant Pere del Burgal amb acció artística, una altra del Consell, que consta d’unes 3.000 diapositives edició del Tastàneu a Sorpe amb l’actuació de d’àmbits temàtics variats, incidint sobretot en el Gemma Galera i Eduard Iniesta, la preestrena del territori i la gent. premi Delfí Colomer ÀER entre d’altres, i l’especta- cle de cloenda a les Planes de Son amb l’actuació del grup “Sa Mateixa”.

132 NABIUS 17 / 2019 133 GRIPIA´ GRIPIA´

ACTIVITATS 2019 XXXII Pujada al port Acte inaugural del curs de l’Aula d’Extensió de Salau Universitària del Pallars Sobirà 2019-2020 Port de Salau, 4 d’agost Esterri d’Àneu, 13 de setembre

La ja clàssica pujada al port de Salau, va tenir lloc com cada any el primer diumenge d’agost . L’acte va aplegar més de cinc-centes perso- nes vingudes d’arreu dels Països Catalans per reivindicar els lligams entre Catalunya i Occitània. L’Associació occitana ASPIC hi col·loca la primera pedra d’una futu- ra recuperació i rehabilitació de l’emblemàtic edifici de la Cantina.

Seminari de treball sobre l’eix cultural occidental “De tramuntana a migjorn” Esterri d’Àneu, 28 i 29 de juny

A la seu del Consell Cultural de les Valls d’Àneu va tenir lloc el 1r semi- nari de treball sobre l’eix cultural occidental. Organitzat per la Delegació de Lleida de l’Institut d’Estudis Catalans amb la col·laboració de les Universitats de Lleida i Alacant i l’Institut Virtual de Traducció de la S’inicia la quarta edició de l’Aula Universitària del Ermengol Gassiot (Muntanyes humanitzades, 15 Universitat d’Alacant. Pallars Sobirà amb la participació de més de quaranta anys de recerca arqueològica al Parc Nacional inscrits i rastell excepcional de conferenciants i espe- d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici), Oriol Garcia cialistes de temàtica diversa. Són el següents: Anna Quera (dibuixant Pompeu Fabra), Astrid Ballesta Manso (Pares i mares imperfectes d’adolescents), (Què els està passant a les abelles amb l’agricultura Concerts del Festival de Música Antiga dels Pirineus Manel Ballester (Una visió energètica de la medicina), actual?), Vicens Lozano (Els secrets del vaticà), Martí (FEMAP) a les Valls d’Àneu Albert Turull (els noms dels llocs de les Valls d’Àneu), Domínguez (històries naturals formidables), i Lluís Valls d’Àneu, juliol i agost Antonella Speranza (La pasta, història i secrets), Llach (Música i compromís amb el país i la llengua).

4a edició del Curtàneu Valls d’Àneu, 15-17 de novembre En el marc del 9è Festival de música antiga dels Pirineus, les Valls d’Àneu Curtàneu segueix imparable, camí de van acollir una triple actuació: a l’esglé- la consolidació en aquesta quarta edi- sia de Sant Vicenç d’Esterri d’Àneu, el ció. Enguany i de la mà dels organit- cor de cambra Enric Granados amb zadors Ramon Alaró i Gemma Tizón cançons tradicionals antigues del s’ha presentat una cartellera especta- Pirineu; a Sant Joan d’Isil es presentà cular de temàtica variada: d’animació, l’obra “La tremolosa lluïsor” de la de ficció, esportiu...amb participació Gudrun Sidonie Otto i Il Gardellino i a de documentals del territori i de diver- l’esglèsia de Santa Maria d’Escalarre sos certàmens fílmics. les músiques de Van Dyck de la Redherring Baroque ensemble.

134 NABIUS 17 / 2019 135 RETRATS ALBA JOVANI

✒ CCVÂ

Una mirada poètica, sense ALBA necessitat de posar-hi paraules

Aquestes quatre fotografies pertanyen al projecte MURS *, un projecte molt identitari on l’autora vol expressar un procés personal a tra- vés de la fotografia. La idea sorgeix en llegir la frase "La vida és caminar per sobre d’un mur molt estret; en una banda hi ha el conte de fades i en l'altra, l’abisme”. En aquell moment, s’adona, que ella ja ha caigut a l’abisme i deci- deix reunir les poques forces que li queden per escalar el mur que la separa de la vida. D’aquesta manera, mitjançant la fotografia tro- ba el camí de tornada, transformant un espai inicialment abandonat, fosc i deixat en un lloc confortable i ple de vida. El procés ha durat aproximadament dos anys, en què l’autora ha fotografiat setmana rere setmana un mateix espai, la paret d’una fàbrica abandonada. Durant aquest temps l’espai s’ha anat transfor- mant. D’ una banda, amb el pas del temps. S‘observa com va canviant la vegetació, la llum… i de l’altre, l’ autora modifica l‘escena introduint personatges i objectes per tal de cre- ar un espai més acollidor. Després d’obtenir centenars de fotografies, se n’han seleccionat dotze per al projecte MURS.

JOVANI L’autora ha volgut començar amb una imat- ge fosca i desoladora per tal de trasmetre a l’espectador la sensació de desesperació que l’acompanyava en aquell moment. A mesura que anava passant el temps tenia la necessitat lba Jovani neix a la ciutat de Barcelona el 3 de Setembre del 1981. Els A d’afegir l’element humà, però volia que quedés seus pares eren amants de la fotografia i tenien un laboratori de blanc i negre a fusionat amb l’espai, així que va utilitzar veloci- casa. Ella passava les tardes mirant cintes de super 8 i milers de fotografies. tats de llarga exposicó i personatges estàtics Amb només sis anys, va guanyar el primer concurs de fotografia a l'escola. El però translúcids, com éssers passatgers en que no sabia en aquell moment, és que aquesta modalitat artística l'acompan- aquest procés de retorn. El projecte finalitza yaria tota la vida. Als tretze anys, el seu avi li va regalar la seua primera càme- amb una imatge plena de vida, color i llum com ra reflex, una Fujica ST801, que guarda com un tresor. L’any 2004 va iniciar els a metàfora d’haver destruït un mur personal seus estudis de fotografia a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) que no permetia avançar. de Barcelona, que va finalitzar l'any 2008, especialitzant-se com a fotògrafa de nu amb en Manel Esclusa com a professor. Al finalitzar els estudis va anar a viure a Itàlia on va continuar estudiant al Centro Sperimentale di Fotografia Amici di Carlo d’Ancona, on va aprendre noves tècniques per revelar en diferents suports. El seu treball està marcat per un fort símbolisme melàncolic, en què a tra- vés de la natura i els nus, pretén que les seues imatges expliquin una història personal d’una manera poètica, sense necessitat de posar-hi paraules. La Projecte fotogràfic que ha estat exposat el intenció de l’autora és que l’espectador trobi la seua pròpia història. 2018 dins el Festival Acoustic Vell de Girona, i el 2019 al Festival Fineart d’Igualada i al Festival Mirades de Torroella de Montgrí. ▼ 136 NABIUS 17 / 2019 137 RETRATS ALBA JOVANI

“Per a mi, la fotografia és situar el cap, el cor i els ulls en la mateixa línea visual. És un estil de vida.”

Henri Cartier-Bresson

Instagram: alba_jovani Web: www.albajovani.com

138 NABIUS 17 / 2019 139

RETRATS FONS TOMEU LLADÓS ✒

CCVÀ/Ferran Rella ▼ La Noguera Pallaresa és un riu curt que neix al Pla de Beret ben a tocar del seu germà Garona, que duu les aigües cap a Occitània, tal com és lamentava Verdaguer en el Cant VII de Canigó Noguera per Alós/ tot joguinós, Garona per Aran/ tot rondinat i desem- boca al Segre sota mateix de la presa de Camarasa. En època de desgel, s’embraveix considera- blement permetent la pràctica del pira- Fons Tomeu Lladós güisme (terme de la cultura taïna del mar del Carib) o del caiac (terme inuït) que tindria reconeixement olímpic, pri- mer d’exhibició a París l’any 1924 i més endavant, ja com a esport Olímpic a Berlín l’any 1936. Escaló, sota el pont, reuniria la primera demostració al Pallars Sobirà que, tot seguit i en futu- El plaer de la nostàlgia res edicions es consolidaria a Sort. Escaló. Primavera del 1970. A mb aquest paraules finalitza Cristòfol. També enfoca l’extracció de la l’esplèndid pròleg del professor i traduc- fusta al bosc, el rodatge de pel·licula tor Joaquim Sala-Sanahuja sobre el amb extres del poble... Seqüències suggeridor assaig La càmera lúcida de fotogràfiques d’altres èpoques que l’escriptor i filòsof francès Roland complement la memòria visual aneuen- Gotet de vermut enlaire, els convi-

Barthes, Certament vivim de l’activació ca i reposaran mansament i a disposició dats a la boda de Remei de casa ▼ de la memòria quan llegim un llibre, del públic en l’Arxiu d’Imatges del Codony amb Ramiro, brinden, a la quan contemplem una obra d’art, quan plaça d’Escaló per un futur prometedor. Consell Cultural de els Valls d’Àneu. La taula, rústega, farcida de gots amb observem una fotografia... Es tracta, diu Bartomeu Llados i Blasi, Tomeu de l’ampolla de vermut i l’inseparable sifó, Sala-Sanahuja, d’extraure de la memò- Gassia d’Escaló, va néixer el 12 de juny centra la imatge i ordena els invitats en ria, a través de la fotografia, la presèn- de 1930. Té actualment 89 anys admi- semicercle alguns dels quals com cia, el retorn del ésser en un temps pas- rablement portats. Gaudeix, aquest afi- Monet de Gavàs i la mitja rialla del nuvi, sat per tal de sotmetre’s al plaer de la cionat, a la fotografia d’una memòria desfien la càmera. Escaló 1965. nostàlgia. àgil i efectiva, virtut necessària per a Petjades del temps que et mostren explicar amb paciència, detall i passió que tot transcorre però que res no desa- cadascuna de les fotografies cedides. pareix del tot. La fotografia s’atura, diu el Personatge singular, inquiet, curiós, fotògraf belga Marc Trivier, en la superfí- generós i treballador. Des dels 9 als 17 cie de les coses, allà on hi ha llum. La anys va marxar a estudiar a Barcelona i lectura la fa després qui la mira. Per retorna, en el parèntesi estiuenc, per mirar cal estar separat, sinó no ho veus. ajudar els pares en les tasques de De nou el Consell busca les traces pagès i també en la fonda que la família ▼ d’aquesta memòria fugissera però indis- Les Valls d’Àneu acudien l’1 de tenia a Escaló. Als 17 anys es reintegra maig al clàssic i fraternal aplec de pensable per a la vida humana amb la al Pallars i hi roman fins als 31. Hi passa Santa Maria d’Àneu. Aquell any es feia presentació del Fons Tomeu Lladós de bona part d’aquesta enriquidora joven- festa grossa amb la visita del bis- Casa Gassia d’Escaló. tut que deixa ben retratada. A partir de be de la Seu Ramon Iglesias Navarri, 90 fotografies realitzades entre els llavors s’estableix ja a Barcelona com a fill de Durro (Vall de Boí). El prelat con- anys 1950-2000 que teixeixen un retau- comerciant, es casa amb Concepció versa animadament amb Mn. Agustí le quotidià efectiu i harmònic des d’a- Diez i augmenta la família amb tres fills Campí de casa Corbera d’Esterri d’Àneu i diverses noies de la vila: Rita questa porta d’entrada a les Valls Conxita, Josep i Helena. Això sí, cada de Cassovall. M. Teresa de Carreta i d’Àneu que és Escaló. Gira el focus cap estiu, regressen al Pirineu estimat, a la Montserrat de Gallimó. Just en mig del les activitats lúdiques, records de festa casa pairal del Gassia a Escaló, per a bisbe i mossèn s’hi adverteix el rostre major, les reunions amb els amics, continuar fotografiant amb el cor, el cap i d’Eduardo de Gallimó i al seu costat el detalls de boda, de benedicció per Sant la màquina de retratar. veterinari Vicente Soto. Santa Maria, 1965 aprox. ▼

140 NABIUS 17 / 2019 141 RETRATS FONS TOMEU LLADÓS

Les piscines encara no havien arri- ▼ Acabada la cerimònia religiosa i d’ha- bat a les Valls d’Àneu i el jovent gaudia ▼ ver venerat, un any més, dalt del cambril la de l’aigua en els tolls que Noguera obse- imatge de la Mare de Déu d’Àneu donada quiava de camí cap al Segre. S’aprenia per la família Danès l’any 1943 i que substi- a nedar i també a pescar a mans. Calia, tuïa la talla romànica cremada en esclatar però, ser intrèpid i àgil per a furgar sota la guerra civil l’any 1936, la comunitat, s’es- les pedres on se sol amagar la truita. campa per la praderia pel dinar de germa- Sovint i aquesta és la història de la foto- nor. Tot un seguit de rogles transformen grafia, s’ullava un bon exemplar, se’l dei- l’espiritualitat de l’interior en un esclat fes- xava reposar i amb la colla o l’amic tiu. Jovent immortalitzant la diada. De dalt esperat que havia de pujar de Barcelona a baixa i d’esquerra a dreta: el capità de la amb unes bones ulleres per mirar sota guàrdia civil, Neus d´Àrreu (comadrona), l’aigua, acabaven l’aventura. L’estampa Antonio Escobar, Cristobal el practicant, no és habitual, és clar. No totes les proe- Pepeta de Fusteret, el notari Sarrión i ses truiteres tingueren la sort de ser Palmireta de Sansi. A baix. Maria de retratades. Aventura amb final feliç i Teixidó, Nuria Bordoll, Arcadi Mir, i Ramon attrezzo pesquer (la canya hi és trampo- de Sansi. Santa Maria, 1965 aprox. sa). Josep Castellarnau i Tomeu Lladós, just davant del toll del Tussol, sostenen aquest espectacular exemplar de 74cm i 3,100 quilos de pes. Escaló, 15.8.1962. L’estiu, encara avui, és època de

festes majors i el jovent les recorria ben ▼ complagudament per a trencar la rutina quotidiana. En aquesta imatge lúdica el La festa Major esclata en sortir de la missa dominical en fotògraf Tomeu, el primer per la dreta, és honor a la patrona Santa Helena. Arrenca la cercavila. Els caçat en engrescada conversa amb ami- músics, acordió i saxo sonant, acaronats pel seguici, Panxeta, al gues i amics de Sort i del Pallars Sort capdavant, amb americana al braç i caliquenyo a la boca, enfi- 1960. D’esquerra a dreta hi podem veu- len cap a la plaça Major. Mentre a casa el rostit fa xup-xup, les re entre d’altres Raquel Agulló, parelles esmolen l’empedrat. Las festa ha començat i ningú se Generosa de l’Habitant d’Esterri, Josep la vol perdre. Escaló. Festa Major, 1960. Maria Montanya de Sort, Montserrat del Coix d’Alins...Sort, 1960. ▼

Mossèn, mossèn ja són aquí, cridava l’escolà des del campanar de Sant Miquel de la Cortinada a Andorra. La columna dels evadits de la Gestapo arribava al poble. Alguns esdeveniments especials solen trencar la rutina del poble. Potser l’a- ▼ rribada del primer cotxe, la visita d’un polític important...la festa major que era la fita més preuada i també esperada. Aquell 2000 per Escaló i Esterri la rutina es trencava amb l’enregistrament de la minisèrie Entre el torb i la Gestapo a par- tir de l’obra de Francesc Viadiu. Dues

localitats d’Àneu simulen en la ficció l’Andorra de la II guerra mundial per on ▼ circulava la cadena d’evasió que salvà de la Gestapo les vides de combatents Per Sant Cristòfol es feia festa grossa. Era un canadens, americans, francesos. L’antic dia dominical: missa i benedicció de motos i cotxes. hotel de Pep d’Esterri d’Àneu es conver- La gent l’esperava perquè després de rebre l’aigua tiria en l’hotel Mirador on se seqüència la purificadora s’escapava per a fer el vermut i conver- cèlebre festa d’any nou i sota el porxos sar distesament amb les companyes i companys. La d’Escaló hi desfilen intrigues polítiques i benedicció a Esterri, sempre davant de l’església guerrilleres. A la foto hi veiem el extres parroquial de Sant Vicenç tenia el sentit ascendent d’Escaló abillats per a l’ocasió. de nord a sud. Vegeu-hi Mossèn Canturri, asperges D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Ignasi en mà, beneint la vespa de Tomeu Lladós de casa Bruna, Jordi Bruna i Pere Fillet, Adrià Gassia d’Escaló que butxaqueja un duro per a la pla- Cases i Marc Bruna. Escaló, 2000 teta. Al seu darrera s’hi veu el metge Bargalló. Esterri d’Àneu, 1960. ▼

142 NABIUS 17 / 2019 143 RETRATS FONS TOMEU LLADÓS

Antic passatemps popular que aplegava la gent a la sorti-

da de missa dominical. Les bitlles revifen a la dècada dels vui- ▼ tanta i cada poble, especialment les dones, s’organitzen en un competit campionat. Aquí els herois bitllers d’Escaló, satisfets, És clar que cap la meitat del

truc i trofeu en mà després del campionat de Festa Major. segle passat hi havia orquestres, ▼ D’esquerra dreta i de dalt a baix: Josep M. de Panxeta, Ferran però als pobles de la muntanya Villavechia el practicant, Pepito de l’Arrullat, Mingo de aneuenca només Esterri els oferia Panxeta, Jaume del Roi, Angel Cubiló, Pere Fillet, Tomeu per la festa Major. La resta, s’a- Lladós, Josep M.Bruna, Ramiro Lladós, Paquito Coll i Peret contentaven alegrement amb l’ho- Fonte. A baix: Pepe de casa Janroi, Manel Tolsau de casa me-orquestra. S’instal·lava a la Farré, Benjamin de Casa Antonet, Ton Fillet de casa el Barber, plaça amb tot el fato: faristol per a Guillem i Manolo del practicant. Escaló. Festa Major, Santa la partitura, platerets, bombo, Helena, 1980. acordió i, tal vegada, una harmòni- ca endreçada a la butxaca. Començava el ball amb expecta- ció, especialment la de la mainada

▼ que l’envoltava literalment. Era, A l’estiu el bestiar amuntan- instal·lat a la façana de casa yat rep la visita dels propietaris Menescal, al baixos de la qual s’hi per a proporcionar-los la sal que feia estudi, mireu la fotografia, el la naturalesa no els ofereix. Són protagonista absolut de la festa sempre molt ben vinguts, tal- sobre el qual es concentraven ment els parents que van de totes les mirades perquè els sob- visita a veure els fills. Després tava la sincronització. Plaça Major del deure complert a la muntan- d’Isavarre. Festa Major, Sant ya d’Escaló i Escart sota el car- Llorenç 1950. tell indicador de la font de Nomensó , se’n tornen satisfets a casa confiant en el mantell protector de la mare naturalesa. A mig camí reposen, un traguet de bóta reconforta i prepara la baixada fins al poble. Aquí podeu veure Teresa de casa el Llarg d’Escart, Domingo Badia, Angel Cubiló i Andreu Porta d’Escaló. Muntanya d’Escart, 1995. Diuen que a Escart no s’hi entra ni per terra ni per mar ni per aire. Avui la carretera que surt d’Escaló i que mena al poble, enqui- tranada però estreta, desmenteix la El jovent havia ballat, admireu les sabates empolsegades, i des- ▼ ▼ cansen a la mitja part entre rialles festejadores. Pot sobtar les corba- dita. Escart és actualment un poble ben tes i les americanes, però era festa arreglat que exigeix una visita. Però si us assenyalada i el vestir també s’ha- imagineu el poble sense aquesta via de via de significar. Tomeu Lladós de comunicació, transitada tot just pel camí casa Gassia, Montserrat de Sort, un de bast amb l’esbalç permanent sobre el company de gresca i, a sota: Jordi riu, devia posar els pèls de punta. Arribeu- Pubill, i Nuria Dalmau, estiuejants hi amb aquest esglai i, enfileu-vos encara al poble. Escaló. Festa Major, 1955. més, fins a la Mare de Déu de la Roca per a celebrar-hi el tradicional aplec que inter- rompudament continua aplegant els veïns i la gent d’Escalo entorn de la devoció a la Mare de Déu tal com mostra la imatge on es veu Mn. Picolo envoltat de feligresos. Escart, Mare de Déu de la Roca, setembre 1975.

144 NABIUS 17 / 2019 145 PUBLICACIONS PUBLICACIONS REVISTA NABIUS CONSELL CULTURAL DE LES VALLS D’ÀNEU QUADERNS

Núm. 1 desembre 2004 Núm. 2 desembre 2005 Núm. 3 desembre 2006 Núm. 4 desembre 2007 Núm. 5 desembre 2008 Núm. 6 desembre 2009

Núm. 7 desembre 2010 Núm. 8 juliol 2011 Núm. 9 desembre 2011 Núm. 10 desembre 2012 Núm. 11 desembre 2013 Núm. 12 desembre 2014 Especial 20 anys Dansàneu

PETITS QUADERNS LÍNIA CONSELL

Núm. 13 desembre 2015 Núm. 14 desembre 2016 Núm. 15 desembre 2017 Núm. 16 desembre 2018 Publicacions editades en col·laboració

ARXIU D’IMATGES

146 NABIUS 17 / 2019 147 CONSELL CULTURAL DE LES VALLS D’ÀNEU DE LES VALLS CULTURAL CONSELL

Els altres aneuencs Màrius Domingo

Esquirol. Sciurus vulgaris. Nikon D7100, objectiu 400 mm, f4.5, velocitat 1/3.200 seg., diafragma 7.1