La Xarxa D'infraestructures Viàries
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Aprovació definitiva 6. El sistema d’infraestructures de mobilitat 6.1. La xarxa d’infraestructures viàries 6.1.1. Descripció de l’oferta i la demanda existent 6.1.2. Anàlisi d’aspectes i alternatives rellevants 6.1.2.1. La demanda en l’escenari 2025 6.1.2.2. Els eixos amb funcionalitat transfronterera 6.1.2.3. Els eixos d’interconnexió de l’àmbit amb la resta de Catalunya 6.1.2.4. La vertebració de l’àmbit territorial 6.1.2.5. La importància cabdal de la xarxa local 6.1.3. Reptes i possibilitats d’intervenció en els diferents eixos viaris 6.1.4. El transport públic col·lectiu per carretera 6.2. La xarxa ferroviària de l’Alt Pirineu i Aran 6.2.1. Descripció de l’oferta i la demanda existent 6.2.2 Anàlisi d’aspectes i alternatives rellevants 6.2.2.1. La viabilitat del transport de mercaderies per ferrocarril 6.2.2.2. La viabilitat d’ampliar la xarxa ferroviària actual 6.2.3. Reptes i possibilitats d’intervenció en els diferents eixos ferroviaris 6.3. El sistema aeroportuari 6.4. El sistema logístic 6.5. Estratègia i determinacions per al desenvolupament de les infraestructures a l’Alt Pirineu i Aran 6.5.1. Definició 6.5.2. Premisses per a una política infraestructural en clau territorial 6.5.3. Objectius i principis rectors d’una estratègia infraestructural 6.5.4. Determinacions del Pla territorial per a una política infraestructural en clau territorial Infraestructures. Memòria 6.1 Aprovació definitiva 6.1. La xarxa d’infraestructures viàries 6.1.1. Descripció de l’oferta i la demanda existent Hi ha cinc eixos viaris nord-sud que entrellacen l’Alt Pirineu i Aran amb la resta de Catalunya: són les portes d’entrada a l’àmbit, les principals vies estructurants de la regió i els principals eixos de dinamització econòmica. Vegeu mapa 6.1. Esquema d’accés a l’Alt Pirineu i Aran 2005 Vegeu mapa 6.2. IMD en la xarxa de l’Alt Pirineu i Aran 2001 L’eix del Segre L’eix del Segre, estructurat per la carretera C-14 de la Generalitat i l’N-260 de l’Estat entre Adrall i Puigcerdà, ressegueix el riu Segre vertebrant les comarques de l’Alt Urgell i de la Cerdanya. A l’altura de la Seu d’Urgell, per l’N-145, s’accedeix a l’Estat d’Andorra. El pes de la Seu d’Urgell, la població més gran de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran i, sobretot, d’Andorra, expliquen que en la actualitat aquest sigui l’eix més important, quant a intensitat de trànsit, de l’àmbit. Actualment, l’eix del Segre esdevé el camí de molts vehicles que es desplacen des de l’àrea metropolitana de Barcelona cap a Andorra, degut a que és l’alternativa al pas pel túnel del Cadí, i conseqüentment al pagament del peatge malgrat el camí mínim per efectuar aquest recorregut és efectivament el de l’eix del Llobregat i el túnel del Cadí. No obstant això, els estudis realitzats en el marc d’altres intervencions analitzades en aquest Pla demostren que el percentatge de visitants a Andorra que provenen de l’àrea metropolitana de Barcelona no supera el 10% (segons dades del govern andorrà), pel que hem de concloure que l’eix del Segre seria en qualsevol cas l’eix més important de l’Alt Pirineu independentment de l’efecte d’evitar del peatge. La C-14 entra a l’àmbit, pel sud, per Bassella, resseguint l’embassament de Rialb per la seva riba esquerra. Superada la intersecció amb la C-26 que prové de Solsona i la cua del pantà, arriba a Oliana i la seva plana. Vorejant per la riba dreta l’embassament d’Oliana, la carretera discorre per un tram abrupte que pròximament, fins al Coll de Nargó, s’haurà condicionat de forma notable i superat mitjançant túnels. La població de Coll de Nargó es voreja externament mentre que Organyà encara es travessa pel mig del nucli urbà. Entre la plana d’Organyà i l’Urgellet la via discorre pel congost de Tresp, avui força resolt mitjançant diversos túnels. A partir d’Adrall –on enforca la carretera que cap a Ponent, pel port del Cantó, accedeix a Sort– la via esdevé eix Pirinenc, l’N-260, de titularitat estatal, que resseguint el riu Segre arriba fins a Puigcerdà. A l’Urgellet, entre el Pla de Sant Tirs i la Seu d’Urgell, travessant Montferrer i Castellciutat, la via pren un caire gairebé suburbà. El pas de la Seu es fa per dins del nucli urbà, tant si s’ha de prendre el ramal cap a Andorra (N-145) com si es vol anar cap a la Cerdanya. En el seu tram cerdà, l’eix travessa, sense adaptació urbana, els nuclis de Martinet, Ger, Bolvir i tota l’àrea residencial de baixa densitat que s’estén a l’oest de Puigcerdà. Tot i que Bellver de Cerdanya, on entronca el ramal provinent de l’E-9 i el túnel del Cadí, i el nucli urbà d’All es voregen, la via ho fa d’una manera molt propera i amb accés des dels voltants, com si es tractés d’una travessera. Per atènyer la Tor de Querol i recuperar l’eix del Pimorent cap a Tolosa, cal vorejar tot Puigcerdà per la seva ronda sud i els nuclis francesos de la Guingueta d’Ix, Ur i Enveig. La intensitat de trànsit d’aquesta via reflecteix, especialment, el trànsit d’accés a Andorra però, també, l’agitació de les àrees de l’Urgellet i dels voltants de Puigcerdà, les ciutats més poblades de l’Alt Pirineu. Particularment, cal remarcar que el tram Adrall-la Seu d’Urgell –igual que l’accés a Andorra des de la Seu– ja es trobava el 2001 al límit dels 15.000 vehicles diaris, el llindar a partir del qual el Pla de carreteres considera que cal plantejar el desdoblament d’una via. Sens dubte, quant a intensitat de trànsit, aquest és l’eix principal de l’Alt Pirineu i Aran. Infraestructures. Memòria 6.2 Aprovació definitiva Infraestructures. Memòria 6.3 Aprovació definitiva Infraestructures. Memòria 6.4 Aprovació definitiva Taula 6.1. Intensitats mitjanes de trànsit (IMD) de l’eix del Segre (C-14 i N-260). IMD IMD IMD IMD Increment Increment % vehicles Tram 1975 1980 1996 2001 1996-2001 1980-2001 pesants 2001 Ponts – Basella 3.547 5.315 6.325 7.483 3% 2% 8,8% Bassella - Coll de Nargó 4.066 4.800 6.486 - - - - Coll de Nargó – Adrall 3.816 5.000 6.291 7.400 3% 2% 8,5% Adrall- La Seu d'Urgell 7.538 8.359 - 14.765 - 3% 9,0% La Seu d'Urgell – Alàs 4.271 3.676 9.299 8.349 -2% 4% 7,5% Alàs – Bellver de Cerdanya 2.655 2.500 6.307 6.152 0% 4% 6,0% Bellver de Cerdanya – Ger 1.898 - 3.950 2.679 -7% 1% 6,0% Ger – Puigcerdà 1.832 - 5.200 6.334 4% 5% 5,9% Font: Direcció General de Carreteres i elaboració pròpia. Entre els projectes previstos per la planificació sectorial en aquest eix del Segre, només quedarien pendents les variants d’Oliana, Organyà, la Seu d’Urgell i Puigcerdà. L’eix Occidental L’eix Occidental es correspon amb la carretera N-230, de titularitat estatal, que discorre resseguint la Noguera Ribagorçana i que és l’eix vertebrador de l’Alta Ribagorça i, a través del túnel de Vielha, de la Val d’Aran. L’N-230 uneix Lleida amb el Pont de Montanyana i Sopeira per Aragó. A l’alçada de l’embassament d’Escales entra en territori català i travessa les poblacions del Pont de Suert i Vilaller, abans de recuperar, de nou, el marge aragonès del riu fins a la boca sud del túnel de Vielha. Un cop superat el túnel, la via circula en cota descendent per la vall del riu Garona fins a la població deth Pont de Rei, que és la frontera amb França. Pel que fa a la intensitat de trànsit, en cap dels seus trams supera els 5.000 vehicles diaris, encara que en els últims vint anys s’ha observat un increment anual del trànsit al voltant del 5%. De fet, es podria afirmar que la intensitat del corredor rondaria els 3.000 vehicles diaris amb unes zones concretes de major agitació per raons essencialment turístiques o de mobilitat local entre el Pont de Suert i la vall de Boí o entre Vielha i el Baish Aran. Taula 6.2. Intensitats mitjanes de trànsit (IMD) de l’eix Occidental (N-230) Tram IMD IMD IMD IMD Increment Increment % vehicles 1975 1980 1996 2001 1996-2001 1980-2001 pesants 2001 El Pont de Montanyana – 524 - 1.926 2.524 6% 6% 13,9% El Pont de Suert El Pont de Suert – 1.523 1.990 5.122 4.740 -2% 4% 11,0% Accés a la vall de Boí Accés a la vall de Boí – Vielha 1.251 1.665 - 3.033 - 3% 14,0% Vielha - Les 1.058 1.609 3.711 4.450 4% 5% 6,0% Les – Frontera francesa 1.032 1.500 3.949 3.200 -4% 4% - Font: Direcció General de Carreteres i elaboració pròpia Els trams catalans d’aquesta via resten pendents d’importants actuacions de millora per part del Ministeri de Foment: el tram més deficitari, l’autèntic coll d’ampolla d’aquest eix, és el de l’embassament d’Escales, entre Sopeira i el Pont de Suert, si bé també està pendent el condicionament del tram entre el Pont de Suert i Vilaller amb la inclusió de les seves respectives variants.