DOCSLIB.ORG

Un Juzgado De Tremp Destapa Una Red De Tráfico De Personas La Operación La Realizan Los Mossos Y La Guardia Civil Y Se Practican 11 Detenciones

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Un Juzgado De Tremp Destapa Una Red De Tráfico De Personas La Operación La Realizan Los Mossos Y La Guardia Civil Y Se Practican 11 Detenciones La Fundación Dexeus reconstruye LA CHE LOCALIZA LA CONCESIÓN DE OTRA DERROTA DEL LLEIDA. NAVEGABILIDAD DEL PALLARESA. El el clítoris a siete leridanas víctimas Pallars se amparará en el documento, de Los de Molo caen en la reanudación de la ablación desde 2007 | PÁG. 11 1910, para que se permita el rafting| PÁG.14 en el campo de La Nucía (2-1) | P. 27-29 www.lamanyana.cat DIRECTOR: FRANCESC GUILLAUMET JUEVES 6 FEBRERO DE 2020 AÑO: LXXXII · NÚM: 27.988 · Precio: 1,30€ Un juzgado de Tremp destapa una red de tráfico de personas La operación la realizan los Mossos y la Guardia Civil y se practican 11 detenciones Dos arrestos se efectúan en Torrefarrera y Rosselló y la red tiene vínculos con Portugal FOTO: Núria García / La Guardia Civil con el arrestado en Torrefarrera LA PÀGINA TRES La Paeria derriba dos viviendas Un vecino de Les socorre a del Secà por deficiencias graves un padre que pedía ayuda para llevar a su hija al Arnau El padre pidió ayuda en la Plaça Europa aunque varios coches le esquivaron. La niña ya se encuentra fuera de peligro y el conductor que les llevó se localizó gracias a las redes sociales. LOCAL | PÁG.13 FOTO: Postureig de Lleida / El padre de la niña FOTO: S.G. / El derribo fue consecuencia de la caída parcial del techo de una de las casas LOCAL | PÁG.7 El 1-O en Lleida se ‘cuela’ en Los acusados de robar droga el juicio a Trapero ACTUAL | P. 20 se ven “víctimas” COMARQUES | P. 17 JUEVES 6 DE FEBRERO DE 2020 | LA PÀGINA TRES Cau una xarxa dedicada al tràfic de persones en situació irregular amb detinguts a Torrefarrera i Rosselló Un total d’onze persones van ser arrestades en els registres realitzats de forma simultània a Ponent, Mataró i Portugal Lleida ÓSCAR BUETAS Agents de la Unitat d’Investigació dels Mossos d’Esquadra i efectius del cos de la Guàrdia Civil van de- tenir ahir un total d’onze de per- sones, segons van informar fonts de la policia catalana, en una operació conjunta contra una or- ganització que es dedicava pre- suntament al tràfic de persones en situació irregular. De fet, es van dur a terme diversos escor- colls en localitats de la demarca- ció de Lleida com ara Torrefarrera i Rosselló, a més de Mataró. Pa- ral·lelament, es van dur a terme a Portugal, tot i que les mateixes fonts van assenyalar que s’està investigant la seva relació amb al- tres països europeus. Pel que fa als arrestos, al tan- cament d’aquesta edició es tenia coneixement que un home ha- via estat detingut a Torrefarrera i a Rosselló s’havia procedit a la detenció d’una dona per la seva presumpta implicació en aquest xarxa de tràfic de persones. Cal indicar que l’operació, amb els diferents registres, es va inici- ar a les 9.00 hores, segons van in- dicar des dels Mossos d’Esquadra i va ser ordenada per un jutjat de Tremp. En aquests moments es FOTO: Núria García / Moment en què la dona detinguda a Rosselló era introduïda al cotxe policial després de ser detinguda pels agents troba sota secret de sumari i la in- vestigació està oberta, motiu pel que no es descarten que hi hagin L’operació de Mossos i Guàrdia nous detinguts i escorcolls en els Civil es va centrar principalment a propers dies. Una hipòtesis Ponent, concretament amb regis- Per altra banda, segons van tres a Torrefarrera i Rosselló, llocs indicar fonts properes a la in- és que el tràfic on van ser detingudes dues per- vestigació, una de les hipòtesis sones. Malgrat tot també es van en les que treballen els investi- d’immigants fer entrades a Mataró, a propie- gadors que han portat el cas és es feia en dues tats que alguns detinguts tenien que aquesta organització porta- en aquest municipi. Indicar que va a terme tràfic d’immigrants en direccions, el seu caràcter internacional es dues direccions, és a dir, algunes veu reflectit en el fet de les en- persones entraven a l’Estat espa- d’entrada a trades i registres duts a terme a nyol de manera irregular, mentre Portugal, tot i que també es po- que altres passaven cap a Europa. l’Estat i sortida drien fer d’altres en diferents pa- De fet, aquesta operació va ser ïsos europeus en posteriors fases ordenada per un jutjat de Tremp d’aquesta operació i un cop esti- després de que aquests movi- que ja feia mesos que s’investiga- guin analitzades les connexions ment fossin detectats al Pirineu, va a aquestes persones, els seus que tenien els detinguts d’ahir en zones fronteres. Les mateixes moviments i la seva implicació en amb terceres persones possible- FOTO: Núria García / Agents agafant proves per poder analitzar fonts properes al cas van explicar aquesta xarxa. ment vinculades. 14 COMARQUES | JUEVES 6 DE FEBRERO DE 2020 La CHE localitza la concessió de 1910 sobre el Salt de Sossís que certifica la seva navegabilitat El Pallars s’empara en el text d’aquesta resolució oficial per a què la multinacional gala Engie permeti el ràfting pel Jussà CARME QUINTANA @CarmeQuintanaPr La Pobla de Segur “La Gaceta de Madrid” en la seva publicació del 16 de març de 1910 recull el text íntegre de la concessió que l’Estat atorgà sobre el Salt de Sossís, a la Noguera Pallaresa, al Pallars Jussà. I parla clarament del dret a pas a les “almadías” (raiers) i flotació de fusta. Any 1910, és a dir, fa ara 110 an- ys. L’Estat espanyol atorgava la primera concessió per explotar hidràulicament el Salt de Sossís, a la Noguera Pallaresa, a l’actual comarca del Pallars Jussà. En una extensa resolució oficial, signa- da pel governador civil de Lleida d’aleshores, i que la Confedera- ció Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) a petició de LA MAÑANA ha lo- calitzat reproduïda a “La Gace- ta de Madrid” amb data 16 de març d’aquell any, deixa constàn- cia que “a la presa o en les seves immediacions es permetrà un pas per a les “almadías” (raiers) i flotació de troncs pel riu i es re- calca que “l’Administració podrà obligar en qualsevol època als CHE / El text íntegre de la concessió fou publicat a “La Gaceta de Madrid” el 16 de concessionaris, a executar, sense març de 1910. A la dreta els paràgrafs que parlen del dret a pas dels raiers dret a indemnització, les obres necessàries per garantir els usos generals que sempre ha tingut la Noguera Pallaresa en aquests pa- La multinacional de moment culminar el projecte de navegabi- de Dalt i la Pobla de Segur. què la multinacional Engie perme- ratges”. és reticent a permetre el pas de litat de la Noguera Pallaresa des ti el pas de les barques de ràfting. FONS DE LA UE barques argumentant motius de de Llavorsí fins al pantà de Sant La multinacional Engie, que ELS RAIERS DEL SEGLE XXI seguretat si bé des del Pallars s’in- Antoni, la qual cosa suposaria un El projecte turístic sobre la No- cotitza a la Borsa de París i que Precisament emparant-se sisteix en què la Noguera Pallare- trajecte de 70 quilòmetres, si- guera Pallaresa, que compta amb anteriorment aquest grup ener- amb aquesta primera concessió sa sempre ha estat navegable tal i tuant així aquest riu a l’alçada dels fons de la Unió Europea (UE), con- gètic francès era conegut com sobre el Salt de Sossís, els pa- com demostra el document oficial descensos de kayac i ràfting que templa que riu sigui navegable en GDF Suez, està participada en un llaresos reclamen ara a la multi- centenari que ara s’ha localitzat a es fan al mític gran Canó del Colo- 70 quilòmetres des de Llavorsí fins 33,29% per l’Estat francès. nacional francesa Engie, actual Madrid. rado, als Estats Units. a la Pobla de Segur, per la qual co- GDF Suez és una companyia els concessionària, que permeti que A finals de l’any passat el Con- Les properes setmanes seran sa s’ha millorat el salt de l’Hosta- orígens de la qual es remonten al la Noguera Pallaresa sigui nova- sell Comarcal del Pallars Jussà va decisives per saber si finalment let, al Pallars Sobirà i ara només seu homònim canal d’Egipte al se- ment navegable pel Pallars Jussà, demanar la mediació de la CHE la Noguera Pallaresa torna a ser mancaria la construcció d’un pas gle XIX. Actualment Engie realitza aquest cop per a les barques de davant la multinacional per des- navegable al seu pas pel Pallars lateral (rampa navegable) a la pre- activitats en els àmbits de genera- ràfting, a les que consideren que encallar el tema ja que cal el vist-i- Jussà. El salt de Sossís està situat sa de Sossís, actuació que de mo- ció i distribució d’electricitat, gas “són els raiers del segle XXI”. plau de la multinacional per poder als termes municipals de la Conca ment queda en l’aire a l’espera de natural i energies renovables. JUEVES 6 DE FEBRERO DE 2020 | COMARQUES 15 Més de 1.200 Un despreniment arran del visites des del desembre al ‘Glòria’ obliga a tallar la via centre Antara El Centre de Joventut Antara de Vielha e Mijaran ha registrat grans dades de visitants durant els mesos de desembre i gener. d’accés a les Valls de Valira En aquest temps, la xifra de jo- ves ha estat superior als 1.200. L’alta afluència de visitants ha El consistori està pendent de la caiguda d’un bloc estat possible gràcies a la pla- nificació d’activitats que cada setmana es fan de divendres per reobrir la calçada, que afecta quatre pobles a diumenge, així com la imple- mentació d’accions durant les Les Valls de Valira festes de Nadal.
Load more

Recommended publications
  • El Pallars Sobirà 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. EL PALLARS SOBIRÀ 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS/PARC NACIONAL Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici NATURA/ESPAIS NATURALS Parc Natural de l'Alt Pirineu NATURA/ESPAIS NATURALS Collegats-Queralt NATURA/ESPAIS NATURALS Costoja NATURA/ESPAIS NATURALS Marimanha NATURA/ESPAIS NATURALS Naut Aran NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Boumort NATURA/ESPAIS NATURALS/GEOPARC Projecte Geoparc NATURA/NEU La neu NATURA/BOSC La Mata de València Sorpe NATURA/BOSC Bosc de la Mata de València NATURA/BOSC Bosc de Virós NATURA/BOSC Bosc de Bonabé NATURA/BOSC Bedollar d'Ancs i Baiasca NATURA/ARBRES MONUMENTALS Om centenari Peramea NATURA/ARBRES MONUMENTALS El roure de Montenartró Montenartró NATURA/ARBRES MONUMENTALS El Clop de Bernat Llavorsi NATURA/ARBRES MONUMENTALS L'Alzina de Pubill Vall de Cardós NATURA/AIGUA Riu Noguera Pallaresa NATURA/AIGUA Estany de Montcortés NATURA/AIGUA RAMSAR Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Alt Àneu, Espot, La Guinguet NATURA/AIGUA Conjunt de Romedo: Romedo de Dalt, Colatx, Guiló de baix Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt de Gallina: Inferior i Major Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt del Barranc de Sotllo: Estats, Sotllo, Fons i Areste Alins NATURA/AIGUA Estany Blanc Lladorre NATURA/AIGUA Estany d'Airoto Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Flamisella Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Garrabea Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Mariola Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Montcortés
    [Show full text]
  • Dossier 53Ralli Comprimit Com
    PRESENTACIÓ / PRESENTACIÓN El Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa és El Rally Internacional de la Noguera Pallaresa es un esdeveniment amb mig segle d’història que un evento con medio siglo de historia que acoge acull diverses competicions i activitats distintas competiciones y actividades relacionades amb el piragüisme i els esports relacionadas con el piragüismo y los deportes d’aigües braves. de aguas bravas. Aquest tipus d’activitats s’introduïren a l’Estat a Este tipo de actividades se introdujeron en el través de la Noguera Pallaresa, cosa que va Estado a través del Noguera Pallaresa, cosa que contribuir al desenvolupament turístic de la contribuyó en el desarrollo turístico de la comarca i a convertir el Ral·li en una de les comarca y a convertir el Rally en una de las competicions de piragüisme d’aigües braves competiciones de piragüismo de aguas bravas més antigues de l’Estat (des de 1964). más antiguas del Estado (desde 1964). El Ral·li s’organitza conjuntament entre l'A.E. El Ral·li se organiza conjuntamente entre l’A.E. Pallars i l'Ajuntament de Sort. L'A.E. Pallars és Pallars y el Ayuntamiento de Sort. L’A.E. Pallars un club esportiu amb cinquanta anys d’història es un club deportivo con cincuenta años de arrelat al poble de Sort, amb una llarga tradició historia arraigado al pueblo de Sort, con una en el desenvolupament d’aquest tipus larga tradición en el desarrollo de este tipo de d’esdeveniments. En aquest cas, l’A.E. Pallars eventos. En este caso, l’A.E.
    [Show full text]
  • THE PYRENEES of CATALONIA 02 the Pyrenees of Catalonia
    THE PYRENEES OF CATALONIA 02 The Pyrenees of Catalonia The Pyrenees of Catalonia, Europe Pyrenees, Catalonia Andorra - La Seu Airport Lleida- Alguaire Girona Airport Girona-Costa Brava Airport Lleida Barcelona Barcelona Airport DO YOU KNOW THE PYRENEES OF CATALONIA? A place where the journey is every bit as important as the destination, where you can spend the whole day enjoying nature at its best and then relax in the evening by the fireside. A land characterised by its high mountains, its rich cultural heritage, and its exceptional cuisine. A pristine natural environment that invites you to come and practise sport, visit the only National Park in Catalonia and the many Natural Parks, and explore the age-old customs and traditions of the mountain communities. Discover and experience this inland paradise. The Pyrenees of Catalonia 03 The Pyrenees of Catalonia 04 Nature - Hiking The Pyrenees of Catalonia Nature - Hiking 05 NATURE - HIKING HEARTBEAT OF THE MOUNTAINS Come and immerse yourself in our mountain landscapes, with accessible, reachable peaks of up to 3000 metres high, leafy forests, countless lakes, and green grassy meadows. Descobreix l’únic Parc Nacional de Catalunya Environments-que amb still més untouched de 200 llacs by humans.constitueix Naturalla zona surroundings of great beauty.lacustre Ideal més importantplaces for del losing sud d’Europa-, yourself a littlealguns while dels discovering parcs naturals your més inner valuosos self. de la Península i deu reserves de protecció especial. Segur que et sorprendran. Només cal que et deixis seduir. The Pyrenees of Catalonia 06 Active - Nature Activitats tant per als més atrevits com per a les famílies, amb escapades d’aventura de diferents dificultats que ens descobriran autèntics tresors naturals.
    [Show full text]
  • La Central Hidroeléctrica De Terradets (1932-1935)
    La electrificación y el territorio. Historia y futuro LA CENTRAL HIDROELÉCTRICA DE TERRADETS (1932-1935) Jordi Solà i Mas Historiador i antropólogo Associació Pirineus.watt [email protected] Este trabajo de investigación es, en cierto modo, fruto del azar. En el año 2012, en la comarca del Pallars Jussà, conmemoramos el Centenario del inicio de las obras hidroeléctricas de las centrales de Sant Antoni y Capdella por parte de Riegos y Fuerza del Ebro (F.S. Pearson y Carlos Montañés) la primera, y Energía Eléctrica de Catalunya (Emili Riu) la segunda. Durante los trabajos de documentación para organizar los diversos actos del Centenario, localizamos el proyecto de obra de la Central de Terradets y otra documentación relativa a la misma en el archivo del Fondo Histórico de Endesa. Dicha central es la última obra de un proyecto global de F.S. Pearson y Carlos Montañés sobre una concesión de aguas en el río Noguera Pallaresa, desde Pobla de Segur hasta Camarasa, mediante la cual se pretendía dar un nuevo impulso a la electrificación de Cataluña. Las obras de dicha concesión se iniciaron en 1912 con la construcción de la central hidroeléctrica de Sant Antoni (1912-1916) y siguieron con la central hidroeléctrica de Camarasa (1917-1920), central hidroeléctrica de Gavet (1930- 1931) y, finalmente, la central hidroeléctrica de Terradets (1932-1935) en un proceso que duró veintitrés años. Así pues, con la documentación del Fondo Histórico de Endesa, la documentación de los dos principales municipios afectados, Llimiana y Guardia de Tremp, la documentación del Arxiu Comarcal del Pallars Jussà y la del Arxiu Històric de Lleida, fundamentalmente, planteamos la posibilidad de realizar un estudio que tuviera como objetivo general ver que había sucedido a lo largo de esos veintitrés años de presencia de la empresa Riegos y Fuerza del Ebro en el territorio y su relación con el mismo.
    [Show full text]
  • Els Pirineus Com a Zona De Resistència. Visió Militar Del Pallars (1945-1950)
    ElS PirinEuS com a zona dE rESiStència. ViSió militar dEl PallarS (1945-1950) Josep Clara Resum Departament d’Història Per als militars, el coneixement del medi representa el millor aliat per assolir la victòria. Enfront de la i Història de l’Art. geografia dels professors, que ha tendit a ocultar la importància estratègica de l’espai, la dels militars Universitat de Girona és una geografia aplicada que avalua les possibilitats potencials dels elements d’un territori (orogra- fia, vegetació, hidrografia, població, etc.) i destaca la influència del medi en les operacions bèl·liques. En aquest treball es presenta una visió dels Pallars des del punt de vista militar, segons observacions fetes en el decenni de 1940. Durant aquells anys, les comarques acostades a la ratlla fronterera van ser ocupades per l’exèrcit franquista, ja que es temia la presència d’un enemic important que havia de venir del nord i, per això, també s’hi van fer obres de fortificació permanents, per tal de combatre’l en el moment oportú. Paraules clau: geografia militar, Pallars, centre de resistència, postguerra. Abstract: The Pyrenees as a resistance zone. Military view of El Pallars (1945-1950). To the military, the knowledge of the environment represents the best ally to achieve victory. Facing the geography of the professors, which has tended to conceal the strategic importance of space, the geography of the military is an applied one which evaluates the potential possibilities of the elements of a territory (orography, vegetation, hydrography, population, etc.) and highlights the environmental influence on warlike operations. This work introduces military point of view on the Pallars, based on observations made in the 1940s.
    [Show full text]
  • Recursos Educatius De Les Terres De Lleida Comarca Pallars Jussà 2 INFORMACIÓ COMARCAL DIVISIÓ MUNICIPAL
    INFORMACIÓ COMARCAL Montsec EL PALLARS de l’Estall JUSSÀ Congost de Mont-rebei Extensió 1.293 km2 Població (2004) 12.712 habitants Densitat 9,83 h/km2 Capital comarcal Tremp 14 municipis Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 2 INFORMACIÓ COMARCAL DIVISIÓ MUNICIPAL El Pallars Jussà tenia 35 municipis fins a la dècada dels seixanta. Els canvis socioeconòmics esdevinguts durant aquest període, lligats bàsicament al despoblament que va patir, es traduïren en una important reducció d’aquest nombre. S’agruparen municipis i en sorgiren de nous amb gran extensió, com és el cas de Tremp, el municipi més gran de Catalunya. Actualment, la comarca té 14 municipis - Abella de la Conca - Castell de Mur - Conca de Dalt - Gavet de la Conca - Isona i Conca Dellà - Llimiana - La Pobla de Segur - Salàs de Pallars - Sant Esteve de la Sarga - Sarroca de Bellera - Senterada - Talarn - La Torre de Capdella L’extensió total de la comarca és de 1.293 km2 i la capital és la ciutat de Tremp. - Tremp Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 3 INFORMACIÓ COMARCAL Pic de Subenuix MEDI FÍSIC Pic de Peguera Estanys de la Vall Fosca El Pallars Jussà està situat entre els Pirineus Axials i la Pantà de serralada del Montsec. Ocupa l’àrea formada per la conca Sallente Montsent de Pallars mitjana del riu Noguera Pallaresa i dels seus afluents, el Pica de Cerví Flamisell i el Conques. El riu Noguera Pallaresa entra a la comarca pel congost de Collegats i surt pel congost de S. dels Altars Terradets Tuc de la Cometa Pel nord, alts cims pirinencs separen la comarca del Vall de Manyanet Vall Fosca Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, en la zona prèvia al Parc S.
    [Show full text]
  • Aportacions a La Flora Dels Pirineus Centrals (II)
    Orsis 27, 2013 261-286 Aportacions a la flora dels Pirineus centrals (II) Moisès Guardiola Universitat de Barcelona. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació Av. Diagonal 643. 08028 Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). 08193 Bellaterra [email protected] Albert Petit Empar Carrillo Aaron Pérez-Haase Efrem Batriu Josep Maria Ninot Universitat de Barcelona. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació Av. Diagonal 643. 08028 Barcelona Llorenç Sáez Universitat Autònoma de Barcelona. Unitat de Botànica Facultat de Biociències. 08193 Bellaterra Manuscrit rebut el desembre de 2012 Resum En aquest treball aportem noves dades de 58 plantes vasculars trobades, principalment, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o en àrees properes (des de la Vall d’Aran fins a Andorra). De cadascuna, en donem les localitats on l’hem observada i en valorem l’interès fitogeogràfic, tenint en compte el coneixement actual de la flora piri- nenca. Festuca alpina Suter subsp. riverae Chas, Kerguélen & Plonka i Trisetum spicatum (L.) K. Richt. subsp. ovatipaniculatum Hultén ex Jonsell representen novetats per a la flora de Catalunya, alhora que es confirma la presència de Lathyrus bauhinii Genty i Trisetum baregense Laffite & Miégeville, plantes citades d’antic. La resta de citacions corresponen a plantes rares o poc citades en aquest territori o al conjunt de Catalunya. Paraules clau: plantes vasculars; plantes rares; element boreoalpí; endemisme; oròfit; Parc Nacional. Abstract. Additions to the flora of the central Pyrenees (II) Here we report new data concerning 58 rare plants, mainly recorded in the Aigüestortes i Estany de Sant Maurici National Park or in neighbouring areas (from Vall d’Aran to An- dorra).
    [Show full text]
  • Huellas De Historia
    Francia / Saint Gaudens PIRINEOS Bausen Espacios de memoria Canejan Les Francia La Cerdanya N-230 1 El Parque de los Búnkeres de Martinet i Montellà Bossòst Arres Espais Francia La Noguera Val d'Aran 20 de Memòria Bagnères- Vilamós 2 Búnkeres de Foradada de-Luchon 21 Es BordesEth G Bagergue arona 3 El Merengue Salardú La lucha por las libertades ha dejado en espacios en la Segarra y el Urgell (en torno 4 Espacios de memoria de la Cabeza Vielha Baquèira Alòs d’Isil Vall d’Àneu Alt Àneu de puente de Balaguer Port de la Cataluña una gran cantidad de huellas que a la línea fortificada L-2), en la Noguera (alre- Arties Bonaigua constituyen un valioso patrimonio memorial. dedor de la cabeza de puente de Balaguer) Les Garrigues C-142b Túnel de Vielha Naut Aran C-28 València El Memorial Democrático es la institución y varios espacios de batalla del Pallars Jussà 5 Bajo las bombas. Itinerarios de los bombardeos en d'Àneu Les Borges Blanques Esterri d'Àneu creada en 2007 con la misión de desarrollar (Isona i Conca Dellà) y el Pallars Sobirà (Rialp, Tavascan Pantà de la las políticas públicas del Gobierno de la Vall de Cardós Llavorsí y La Vall de Cardós). También se ha 16 TorrassaLladorre Parc Natural L’Urgell de l'Alt Pirineu Pantà de Baserca La Guingueta d'Àneu La N Ribera Esterri Generalitat dirigidas a la acción cívica de recuperado el refugio antiaéreo de la iglesia 6 L-2: itinerario de los espacios de la Guerra Civil en de Cardós de Cardós Caldes de Boí Parc Nacional oguera Pallaresa recuperación, conmemoración y fomento de Vallbona de les Monges N-230 d'Aigüestortes Espot LV-5004 Alins de Santa Maria de Agramunt y el campo de i Estany de Sant Maurici 14 7 Refugio antiaéreo de la iglesia de Santa Maria de C-13 15 la memoria democrática.
    [Show full text]
  • Romanesque Art, Catalonia's Most Characteristic Style Romanesque Art, the First European Art Evolution and Main Features the S
    Romanic ingles (esmenat 6/2008) 2/7/08 12:10 Página 1 Discovering Romanesque art in Catalonia Hand of God, Sant Climent de Taüll (1123). MNAC Apostles antependium (from the Urgell diocese). MNAC Romanesque art, Catalonia’s most characteristic style Catalonia is and always has been receptive to the various art styles that have succeeded one another in Europe. Two were perhaps more thoroughly assimilated than others: Roma- nesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape, and Modernisme (Art Nouveau style) born in the heyday of the Renaixença when Catalonia was recovering the sense of her own identity. The birth and expansion of Romanesque Taüll. Sant Climent art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recog- nized by the other Catalan counts. The unifi- cation of the country coincided with two other important events. One was the de facto sev- Romanesque art, the first Evolution and main The suggested routes ering of feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians. The European art features In view of the number of monuments and the other was the expedition to Córdoba (1010) whereby the threat of an invasion was finally size of this publication, we have been forced to averted and the small realms of Muslim Romanesque art was the first great style to Following attempts throughout the 10th C. to make difficult choices. We suggest six main kinglets, into which the caliphate had been be shared by the whole of western Europe. It build churches from stone, mortar and lime and to routes that will enable visitors to discover a split up, came under the protection of the appeared during the Middle Ages, at the end of cover the main body of the building with vaulted small selection of samples of Catalan Roma- Catalan counts (1031).
    [Show full text]
  • Pla Director Del Parc Territorial Collegats-Terradets 1
    PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 1. Introducció PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................... 5 1.1. Antecedents .............................................................................................................................. 5 Estudis previs i antecedents que determinen els continguts del Pla Director .......................... 5 1.2. Objectius del Pla Director ......................................................................................................... 7 Naturalesa i objectius d’un Pla Director d’abast territorial ........................................................ 7 1.3. Marc jurídic i normatives d’aplicació ......................................................................................... 8 1.4. Encaix territorial de la Comarca del Pallars Jussà. El medi geogràfic ...................................14 2. ANÀLISI I DIAGNOSI DE L’ESTAT ACTUAL DEL TERRITORI DEL PARC.............................17 2.1. Àmbit territorial del Pla Director ..............................................................................................17 Parc territorial de l’eix fluvial del Noguera Pallaresa, el curs fluvial com a àrea referencial ..17 2.2. El clima....................................................................................................................................18 2.3. El medi físic i biològic..............................................................................................................19
    [Show full text]
  • Pallars Sobirà Av
    Datos comarcales: Veguería: Alt Pirineu i Aran PALLARS Extensión: 1.357 Km2 Población: 6.655 habitantes Densidad: 4,9 hab/Km2 Capital: Sort SOBIRÀ 1.548 habitantes 692 m. de altitud Internet: www.vegueries.com/pirineu www.rutescatalunya.com/pirineu www.pallarssobira.cat www.pallarssobira.info www.sort.cat Oficina de Turismo del Pallars Sobirà Av. Comtes de Pallars, 21 25560 Sort Tel.: +34 973 621 002 E-mail: [email protected] Oficina de Turismo de Llavorsí Crtra. de Cardós, s/n 25595 Llavorsí Tel.: +34 973 622 217 E-mail: [email protected] Oficina de Turismo de Vall de Cardós Pl. Sant Ferran, s/n 25570 Ribera de Cardós Tel. +34 973 623 239 E-mail: [email protected] Oficina de Turismo de Esterri d’Àneu Major, 40 bis 25580 Esterri d’Àneu Tel. +34 973 626 345 E-mail: [email protected] BIENVENIDOS AL PALLARS SOBIRÀ Cómo llegar - Por la N-260 transpirenaica. Un paisaje pirenaico donde conviven ermitas románicas - Desde Francia y Vielha, por la C-28. con pequeños castillos, pueblos pintorescos, oficios - Desde Lleida -Tremp por la C-13. ancestrales, y regalos de la naturaleza en forma de En tren: Línea Lleida – Pobla de Segur. lagos, valles, y el rumor de riachuelos que acompañan al En autobús: www.alsinagraells.es silencio. LA CAPITAL DE COMARCA : SORT | LUGARES DE INTERÉS PALLARS SOBIRÀ Sort Otros lugares de interés El antiguo curso del Noguera Dentro el término municipal de Pallaresa y el asentamiento del Sort encontramos una serie de castillo condicionaron totalmente pequeñas poblaciones con la planta del núcleo originario y interesantes iglesias, algunas de el crecimiento de Sort.
    [Show full text]
  • Plan De Regadíos De Catalunya (2008 – 2020)
    Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural TÍTULO PLAN DE REGADÍOS DE CATALUNYA (2008 – 2020) ÁMBITO TERRITORIAL Plan de regadíos CATALUNYA CONSULTOR FECHA DE REDACCIÓN DOCUMENTOS Mayo 2008 Separata de regadíos de la EPTISA Cuenca del río Noguera CLAVE: Pallaresa E1-VR-07943 EJEMPLAR NÚM. 1 1. PREÁMBULO En este documento se incluyen todos los regadíos de la cuenca del río Noguera Pallaresa a partir de la información contenida en el Plan de Regadíos de Catalunya 2008-2020. En primer lugar, se presenta un plano general DIN-A3 que contiene todas las superficies regables y, a continuación, se inserta información en forma de tablas en la que para cada regadío se exponen sus principales características, así como el estado en que se encuentran las actuaciones de modernización en los tradicionales, o de ejecución de las nuevas zonas regables. Regadíos tradicionales: - Modernizados. - En proceso de modernización. - En planificación de modernización. - En fase previa de planificación. Otros regadíos: - En servicio. - En proceso de ejecución. - En planificación. - En estudio. Los diferentes regadíos se han obtenido de diversas fuentes de información: Actuaciones del Plan de Regadíos, y otros regadíos en fase previa de planificación identificados por el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural y Regsa, o la Caracterización de Regadíos realizada dentro del Plan Nacional de Regadíos. No se han incluido en este listado los regadíos de los que no se dispone información gráfica ni estimación de la superficie regable. Tanto en el plano como en las tablas se presentan los regadíos que tienen alguna parte de su superficie dentro de la cuenca hidrográfica del río Noguera Pallaresa.
    [Show full text]