PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 1. Introducció

PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS

1. INTRODUCCIÓ ...... 5 1.1. Antecedents ...... 5 Estudis previs i antecedents que determinen els continguts del Pla Director ...... 5 1.2. Objectius del Pla Director ...... 7 Naturalesa i objectius d’un Pla Director d’abast territorial ...... 7 1.3. Marc jurídic i normatives d’aplicació ...... 8 1.4. Encaix territorial de la Comarca del Pallars Jussà. El medi geogràfic ...... 14

2. ANÀLISI I DIAGNOSI DE L’ESTAT ACTUAL DEL TERRITORI DEL PARC...... 17 2.1. Àmbit territorial del Pla Director ...... 17 Parc territorial de l’eix fluvial del Noguera Pallaresa, el curs fluvial com a àrea referencial ..17 2.2. El clima...... 18 2.3. El medi físic i biològic...... 19 2.3.1. Marc geològic i geomorfològic, encaix biogeogràfic 19 2.3.2. Hidrologia i limnografia 20 2.3.3. Paisatge Vegetal 21 2.3.4. Comunitats faunístiques 21 2.3.5. Espais naturals i connectivitat 23 2.4. Diagnosi ambiental...... 24 2.4.1. Definició de les unitats ambientals 24 El sistema i curs fluvial ...... 24 L'aigua embassada...... 24 La zona costanera d’oscil·lació de la làmina d'aigua ...... 25 La part baixa dels barrancs ...... 25 La zona forestal de boscos, brolles, prats i plantacions fustaneres...... 25 La zona de camps de conreu ...... 26 Zona altament erosionada...... 26 2.4.2. Valoració de les unitats ambientals 27 2.4.3. Sectors d’ordenació ambiental 28 Sector limno-forestal prop de les preses...... 28 Sector de la part baixa dels barrancs i oscil·lació de la làmina d’aigua...... 29 Sector agrícola-forestal ...... 29 Sector de la làmina d’aigua del mig de l’embassament ...... 29 Sector de cua d’embassament ...... 30 2.5. Paisatge i patrimoni cultural...... 31 2.5.1. Introducció 31 2.5.2. Aproximació conceptual al valor del patrimoni en la definició del Parc Territorial 31 2.5.3. L’estructura visual 32 2.6. La realitat urbanística i territorial...... 33 2.6.1. El planejament vigent 33

1 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 1. Introducció

2.6.2. Estructura de la propietat, usos del sòl 35 2.6.3. Activitats, dotacions i equipaments 35 2.7. Les xarxes d’infrastructura: La xarxa viària, accessibilitat territorial i nivells d’urbanització ..36

3. DIRECTRIUS I PROPOSTES D’ORDENACIÓ ...... 38 3.1. Ordenació i zonificació del Parc...... 38 3.2. Directrius d’ordenació ambiental...... 42 3.2.1. Directrius generals per a tot l’àmbit del pla 42 Protecció de la qualitat de les aigües...... 43 Restauració de la vegetació natural i ampliació de les àrees forestals...... 43 Protecció i potenciació de la fauna...... 44 Protecció contra la propagació d’incendis forestals ...... 44 Disminució de l'impacte ambiental de les infrastructures...... 44 Manteniment i neteja del parc ...... 44 3.2.2. Directrius específiques per sectors 45 Sector limno-forestal prop des les preses ...... 45 Sector de la part baixa dels barrancs i oscil·lació de la làmina d’aigua ...... 45 Sector agrícola-forestal ...... 45 Sector de la làmina d’aigua del mig dels embassaments ...... 45 Sectors de cua d’embassament ...... 46 3.3. Directrius d’ordenació dels usos del sòl...... 46 3.4. Directrius d’ordenació i regulació de les activitats en la làmina d’aigua...... 47 3.5. Directrius d’ordenació i regulació de les activitats fisicoesportives en el medi natural ...... 53

4. DIRECTRIUS DE GESTIÓ DEL PARC TERRITORIAL...... 59 4.1. Directrius de gestió i desenvolupament...... 59 4.2. Pla de regulació de les activitats en la làmina d’aigua ...... 59 4.3. Protocols per al desenvolupament del Pla ...... 61 4.4. Programes per al finançament de projectes ...... 62

5. CATÀLEG D’ACTUACIONS ...... 63 Actuacions mediambientals ...... 63 Accessos a la làmina d’aigua...... 63 Espais de serveis i lleure ...... 63 Punts d’informació i difusió ...... 64 Elements ...... 65 Xarxes de camins i vies verdes ...... 65 Protocols i acords...... 65 Xarxes de camins i vies verdes: ...... 66 Criteris generals d’intervenció en el Parc Territorial Collegats-Terradets ...... 67

6. AGENDA DE PROJECTES EN EXECUCIÓ 2004-2005...... 69

7. ANNEXES ...... 80 Annex 1: Estudi mediambiental d’ALNUS ...... 81

2 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 1. Introducció

Annex 2: IDESCAT. Dades descriptives i estadístiques de la comarca del Pallars Jussà ...82 Annex 3: Documentació sobre els embassaments...... 83 Annex 4: Pla Especial del pantà de Sant Antoni. Qualificació del sòl i Actuacions previstes84 Annex 5: Cartografies i imatges de l’àmbit del parc ...... 85 Annex 6: Documentació aportada per entitats públiques i privades...... 87 Annex 7: Documentació consultada ...... 88

3 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 1. Introducció

ÍNDEX DE PLÀNOLS

Plànols d’informació: - Encaix territorial - Topografia i morfologia - Paisatge vegetal - Paisatge hidrològic - Paisatge i patrimoni cultural - Xarxa de comunicacions - Classificació del sòl

Plànols d’ordenació: - Ordenació del Parc Territorial Collegats-Terradets - Directius d’ordenació i regulació de les activitats en la làmina d’aigua - Catàleg d’actuacions

4 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 1. Introducció

1.2. Objectius del Pla Director

Naturalesa i objectius d’un Pla Director d’abast territorial

L’objecte del present document, titulat “Pla director”, és la redacció del programa per al parc territorial de l’eix fluvial Noguera Pallaresa, territori Collegats-Terradets i la presentació ordenada de les propostes a desenvolupar per al desplegament d’acció territorial i desenvolupament local d’aquest territori de la comarca del Pallars Jussà, a la vegada que crear la marca Collegats-Terradets, que identifiqui i posi en alça els valors d’aquest territori comprès entre els congostos de Collegats i Terradets, prenent l’eix fluvial del riu com espai central del territori comarcal. Conjuntament amb la Vall Fosca, ambdós territoris expressen dues grans varietats dels paisatges de muntanya, mantenint cadascun la seva particularitat: d’una banda la Conca de Tremp com espai de configuració paisatgística prepirinenca i mediterrània, i la Vall Fosca com a paisatge pirinenc i alpí.

El patrimoni natural, històric i cultural d’aquest territori, els serveis socio-econòmics i els assistencials a les persones de la comarca son els recursos bàsics endògens per crear a l’entorn d’aquest eix un programa marc d’acció i d’abast ampli que contempla tota la comarca. L’articulació d’un programa específic al voltant d’aquest eix-territori, que té dos àmbits d’alta significació patrimonial: l’embassament de Sant Antoni i l’embassament de Terradets, i un dels trams fluvials més rics de la Noguera Pallaresa, ha de suposar la concreció de serveis al turisme interior del país i d’arreu que atrets per aquests recursos vulgui gaudir d’un coneixement més ampli de tots els indrets, i serveis de la comarca.

En aquest sentit, la constitució del Parc territorial en l’eix fluvial és una proposta estratègica de posta en valor, d’organització de la informació dels recursos i serveis, de coordinació d’iniciatives de projecte i inversió econòmica públiques, i de foment de l’activitat i inversió privada, que s’han de desplegar en el node central d’aquest territori comarcal, per tal d’incentivar i produir efectes extesos sobre tota la comarca.

És en aquesta línia que es crea el Parc Territorial Collegats-Terradets” en l’eix fluvial del Noguera Pallaresa, com a referent territorial per impulsar un node de serveis lúdico-turístics, socio-culturals i econòmic i de serveis, incentivador i difusor dels altres recursos de la comarca.

L’àmbit del Parc Territorial del territori Collegats-Terradets es perfila d’aquesta manera, com un espai d’articulació de la plana de les Terres de Lleida amb l’Alt Pirineu Català. La Comarca del Pallars Jussà pretén doncs desenvolupar a l’entorn d’aquesta estratègia un dels marcs de desenvolupament de l’economia local, de cooperació amb les comarques veïnes, i de transversalitat amb el conjunt del país per oferir els espais de productivitat i lleure en el marc de l’equilibri territorial de Catalunya, com a estructura de coordinació d’iniciatives emprenedores des de la vessant cultural, ambiental educativa, i socio-econòmica, de manera que el conjunt de propostes i d’inversions es situïn en un entorn de

7 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 1. Introducció

potencial dels recursos turístics, d'oci i naturals de la zona. L’estudi analitzà els tipus d'activitats que poden desenvolupar-se tant a l’embassament com a la zona d'influència i definí una proposta d'actuació, valorant el cost i les possibilitats de financiació, juntament amb un anàlisi de l'impacte territorial i ambiental. En data 5 de desembre de 1991 el Consell Comarcal del Pallars Jussà encarregà la redacció del Pla Especial de l'entorn del pantà de Sant Antoni, segons el Decret 101/91. L’equip redactor, en data 2 de juliol de 1996, presentà dins el marc d’una reunió de coordinació intermunicipal el document "Orientacions per la valorització de l’embassament de Sant Antoni com a node territorial de caràcter plurimunicipal" (veure Annex 1). Les conclusions de la sessió de treball i la proposta de síntesi de les opcions i requeriments municipals que es recullen a l’Annex 2 així com les determinacions de les diferents reunions que es van dur a terme des de l’inici del treball, van ser la base per a la redacció del document de Criteris, Objectius i alternatives de Planejament del Pla Especial d’ordenació del Pantà de Sant Antoni i el seu entorn, que l’equip redactor presentà al Consell Comarcal del Pallars Jussà en data 3 de març de 1997. L’aprovació definitiva del Pla Especial, adaptat a la llei d’urbanisme de Catalunya, comportà un veritables procés de concertació i la presa d’acords plurimunicipals. En aquest context, la presidència del Consell Comarcal, actuant per elevació, formula la pertinència d’articular l’eix del riu en tot l’àmbit del seu territori com un conjunt patrimonial d’alt potencial per al desenvolupament socio-econòmic i cultural. És des d’aquesta nova perspectiva territorial que es planteja l’impuls del concepte de Parc territorial que aglutini els valors i recursos del territori, amb les iniciatives dels seus ciutadans com a valor afegit per dinamitzar tota la comarca. Es així com la formulació des de la iniciativa pública del parc territorial s’ha d’entendre com el fruit de la integració dels potencials territorials amb la capacitat d’organitzar les iniciatives particulars en una xarxa de serveis per als propis habitants i per als ciutadans d’arreu, per incrementar el rol de la comarca del Pallars Jussà en el progrés del país.

6 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 1. Introducció

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Antecedents

Estudis previs i antecedents que determinen els continguts del Pla Director

El Parc Territorial Collegats-Terradets en l’eix fluvial del Noguera Pallaresa, neix de la necessitat de formalitzar una proposta estratègica de posta en valor, d’organització de la informació dels recursos i serveis de coordinació d’iniciatives de projecte i inversió econòmica-pública i de foment de l’activitat i inversió privada, que s’han de desplegar en el node central d’aquest territori comarcal, per tal d’incentivar i produir efectes estesos sobre tota la comarca.

Els antecedents més propers d’aquesta iniciativa, cal situar-los en l’aprovació definitiva del Pla Especial d’ordenació del Pantà de Sant Antoni i el seu entorn que desenvolupa en aplicació d'allò que es disposa en l'article 67 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme, i té com a objectiu formalitzar el Embassament de Sant Antoni i el seu entorn com a àrea de referència dins el territori on s’ubica, mantenir l’estabilitat dels sistemes naturals, potenciar el patrimoni cultural i paisatgístic del lloc i alhora oferir noves oportunitats per al lleure, l’esport i les activitats de caràcter turístic en general.

El procés de redacció del Pla Especial partia del Pla Comarcal de Muntanya del Pallars Jussà que ja recollia dintre de les seves Directrius territorials i Urbanístiques aquesta necessitat : "a fi de preparar un desenvolupament turístic de l’embassament de Sant Antoni i el seu entorn, fóra convenient la redacció d'un Pla Especial que preparés la infrastructura necessària per tal de potenciar els esports nàutics (vela, rem, piragüisme), juntament amb les instal·lacions d'acollida i estada". El Consell Comarcal del Pallars Jussà, sensibilitzat davant d'aquest tema, va acordar en sessió plenària sol·licitar a la Direcció General de Planificació i Acció Territorial, la realització d'un estudi per determinar les possibilitats d'explotació de l’embassament de Sant Antoni. La Direcció General de Planificació i Acció Territorial va acordar adjudicar la realització d'aquest estudi a IDOM Barcelona S.A. amb la qual col·labora CONSULTUR, constituint un equip conjunt de treball, que en data maig del 1991 va fer entrega del treball anomenat “Estudi per a la planificació integral de l’embassament de Sant Antoni i el seu entorn territorial”, l'objectiu del qual era el de definir les possibilitats d'utilització integral de l’embassament de Sant Antoni i el seu entorn a partir del

5 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 1. Introducció

coordinació i complementarietat, que en la mesura del possible, enforteixin la capacitat de desenvolupament local i la projecció de futur d’aquesta comarca.

La previsió demogràfica del Pallars Jussà pels propers anys seguirà una tendència de creixement (segons les previsions de l’Institut d’Estadística de Catalunya, en uns 450 habitants en el 2010). Aquesta previsió, sobre la demografia, s’entén acompanyada per un desenvolupament dels sectors productius i un enfortiment de la base econòmica, tant del sector primari (pel que fa a l’activitat agrària com a les activitats relacionades amb l’agroturisme, i el consegüent augment de les cases de pagès. En el sector secundari, i el terciari (sempre basant-nos en les prognosi de la diagnosi del Pla Comarcal de Muntanya 2001-2005, les taxes han d’augmentar si es segueix una línia d’homologació a les corresponents al conjunt de les comarques de muntanya i de Catalunya. La població ocupada en el sector terciari que assoleix valors superiors al 60%, seguiran regint un dels sectors més estratègics per al desenvolupament local. En conseqüència, el Pla director desenvolupa l’estratègia plantejada d’ordenar i gestionar l’oferta de la comarca basada en els seus recursos identitaris i singulars en relació a altres territoris de Catalunya: la geologia i paleontologia, el patrimoni cultural i etnogràfic, el valor del paisatge de l’aigua, i del paisatge prepirinenc com a porta dels territoris pirinencs.

1.3. Marc jurídic i normatives d’aplicació

LEGISLACIÓ URBANÍSTICA

− Ley 6/1998, de 13 de abril, sobre régimen del suelo y valoraciones. Ley 10/2003, de 20 de mayo, de medidas urgentes de liberalización en el sector inmobiliario y transportes. Llei 23/1985, de 21 de novembre, de política territorial. Llei 1/1995, de l6 de març, per la qual s’aprova el Pla territorial general de Catalunya

− Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme. Decret 166/2002, d’11 de juny, pel qual s’aprova la taula vigència de les disposicions afectades. Reglament de desplegament: Decret 287/2003, de 4 de novembre

− Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s'aprova el Pla territorial general de Catalunya. Llei 24/2001, de 31 de desembre, de reconeixement de l'Alt Pirineu i Aran com a àrea funcional de planificació, mitjançant la modificació de l'article 2 de la Llei 1/1995, per la qual s'aprova el Pla territorial general de Catalunya

8 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 1. Introducció

− Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme. Decret 166/2002, d’11 de juny, pel qual s’aprova la taula vigència de les disposicions afectades

− Decret 303/1997, de 25 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament sobre mesures per facilitar l’execució urbanística

− Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona (Títol VI, capítol II)

LEGISLACIÓ CIVIL CATALANA AMB INCIDÈNCIA URBANÍSTICA

− D.L. 1/1984, de 19 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Compilació del Dret Civil de Catalunya (derogat parcialment per disposicions posteriors)

− Llei 6/1990, de 16 de març, dels Censos

− Llei 13/1990, de 9 de juliol, de l’acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge (la regulació de les servituds ha estat derogada parcialment per la Llei 22/2001)

− Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d’adquisició voluntària o preferent

− Llei 23/2001, de 31 de desembre, de cessió de finca o d’edificabilitat a canvi de construcció futura

− Llei 25/2001, de 31 de desembre, de l’accessió i l’ocupació

LEGISLACIÓ MEDIAMBIENTAL Cicle de l'aigua

− Directiva 91/271/CEE, sobre el tractament de les aigües residuals urbanes

− Directiva 76/464/CEE, relativa a la contaminació causada per determinades substàncies en el medi aquàtic

− R.D.L. 1/2001, de 20 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Aguas. R.D. 849/1986, de 11 de abril, Reglamento del Dominio Público Hidráulico. R.D. 927/1988, de 29 de julio, Reglamento de la Administración Pública del Agua y de la Planificación Hidrológica. R.D. 1664/1998, de 24 de julio, por el que se aprueban los Planes Hidrológicos de Cuenca

− R.D. 258/1989, de 10 de marzo, que establece la normativa general sobre vertidos de tierra a mar

− R.D.L. 11/1995, de 28 de diciembre, por el que se establecen las normas aplicables al tratamiento de las aguas residuales urbanas. R.D. 509/1996, de 15 de marzo, de desarrollo

− Llei 25/1998, de 31 de desembre (creació de l’Agència Catalana de l’Aigua). Decret 125/1999, de 4 de maig, d’aprovació dels estatuts de l’Agència Catalana de l’Aigua

− Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua.

Ambient atmosfèric

− Directiva 80/779/CEE, relativa als valors límit i als valors guia de la qualitat atmosfèrica per SO2 i partícules en suspensió. Modificada per la Directiva 89/427/CEE

− Directiva 85/203/CEE, relativa a les normes de qualitat de l'aire per al diòxid de nitrogen Adaptada per la Directiva 85/580/CEE

− Directiva 2002/49/CE, de 25 de juny de 2002, sobre l'avaluació i la gestió del soroll ambiental

9 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 1. Introducció

− Ley 38/1972, de 22 de diciembre, de protección del ambiente atmosférico

− Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric. Modificada per la Llei 6/1996, de 18 de juny

− Decret 199/1995, de 16 de maig, d'aprovació dels mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori pel que fa a la contaminació atmosfèrica

− Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica

− Resolució de 30 d'octubre de 1995, per la qual s'aprova una ordenança municipal tipus, reguladora del soroll i les vibracions

− Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació

− Real Decreto 1066/2001, de 28 de septiembre, por el que se aprueba el Reglamento que establece condiciones de protección del dominio público radioeléctrico, restricciones a las emisiones radioeléctricas y medidas de protección sanitaria frente a emisiones radioeléctricas

− Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn

− Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia

Residus

− Directiva 75/442/CEE, relativa als residus. Modificada per la Directiva 91/156/CEE

− Directiva 99/31/CE, relativa a l’abocament de residus

− Directiva 91/689/CEE, relativa als residus perillosos

− Ley10/1998, de 21 de abril, de residuos

− Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus. Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció; modificat pel Decret 161/2001, de 12 de juny Recursos forestals, agrícoles, cinegètics i pesquers

− Ley 43/2003, de 21 de noviembre, de montes

− Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. Decret 35/1990, de 23 de gener, pel qual es fixa la unitat mínima forestal

− Ley 19/1995, de 4 de julio, de modernización de las explotaciones agrarias

− Ley 3/1995, de 23 de marzo, de vías pecuarias

− Decret 169/1983, de 12 d'abril, sobre unitats mínimes de conreu

− Ley 1/1970, de 4 de abril, de caza

− Ley 37/1966, de 31 de mayo, de creación de reservas nacionales de caza

− Ley de 20 de febrero de 1942, de pesca fluvial

Protecció d'espais naturals, de la flora i de la fauna

− Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació dels ocells salvatges

− Directiva 92/43/CE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres

10 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 1. Introducció

− Ley 4/1989, de 27 de marzo, de Conservació de los Espacios Naturales y de la Flora y Fauna Silvestres

− R.D. 439/1990, de 30 de marzo, por el que se regula el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas. Orden de 9 de julio de 1998, por la que se incluyen determinadas especies en el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas y cambian de categoría otras incluídas en el mismo (corrección de errores: BOE nº 191)

− R.D. 439/1990, de 30 de marzo, por el que se regula el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas

− R.D. 1997/1995, de 7 de diciembre, por el que se establecen medidas para contribuir a garantizar la biodiversidad mediante la conservación de los hábitats naturales y de la flora y de la fauna silvestres

− Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals

− Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals. Ordre de 16 de maig de 1993, per la qual s'amplia la relació d'espècies protegides de Catalunya

− Llei 9/1995, de 27 de juliol, reguladora de l'accés motoritzat al medi natural

− Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural

− Ordre de 31 de juliol de 1991, per a la regulació dels herbassers de fanerògames marines

Control integrat de la contaminació

− Directiva 96/61/CE, relativa a la prevenció i al control integrats de la contaminació

− Ley 16/2002, de 1 de julio, de prevención y control integrados de la contaminación

− Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental. Llei 13/2001, de 13 de juliol, de modificació. Reglament de desplegament (Decret 136/1999, de 18 de maig)

Avaluació d'impacte ambiental

Normativa bàsica referent als procediments d'avaluació d'impacte ambiental, i les activitats i els projectes sotmesos a aquests procediments.

Normativa europea

− Directiva 1985/337, relativa a l'avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient. DOCE-L núm. 175, de 05.07.1985.

− Directiva 1997/11, relativa a l'avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient. (Modifica la Directiva 1985/337). DOCE-L núm. 73, de 14.03.1997.

− Directiva 2001/42, relativa a l'avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. DOCE-L núm. 197, de 21.07.2001.

Normativa de l'Estat

− Reial Decret Legislatiu 1302/1986, d'avaluació d'impacte ambiental. BOE núm. 155, de 30.06.1986. (incorpora la Directiva 1985/337).

11 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 1. Introducció

− Reial Decret 1131/1988, pel qual s'aprova el Reglament per l'execució del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, d'avaluació d'impacte ambiental. BOE núm. 239, de 05.10.1988.

− Llei 6/2001, de modificació del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, d'avaluació d'impacte ambiental. BOE núm.11, de 09.05.2001. (incorpora la Directiva 1997/11).

Normativa de la Generalitat de Catalunya

− Decret 114/1988, d'avaluació d'impacte ambiental. DOGC núm. 1000, de 03.06.1988.

Altra normativa complementària (o de referència)

− Diverses normatives sectorials estableixen l'obligatorietat que certs tipus de projectes i instal·lacions segueixin el tràmit d'avaluació d'impacte ambiental.

− Urbanisme. Llei 2/2002, d'urbanismes (DOGC núm. 3600, de 21.03.2002). Especifica que els plans d'ordenació urbanística municipal i els plans parcials urbanístics han de contenir com a mínim l'informe mediambiental.

− Carreteres. Llei 7/1993, de carreteres (DOGC núm. 1807, de 11.10.1993). Decret 130/1998 de prevenció d'incendis forestals en les àrees d'influència de les carreteres (DOGC núm. 2656, de 09.06.1998).

− Espais naturals. Decret 328/1992, pel qual s'aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural (DOGC núm. 1714, de 01.03.1993), modificat pel Decret 213/1997. Llei 12/1985, d'espais naturals (DOGC núm. 490, de 30.11.1984).

− Accés al medi natural. Llei 9/1995 i Decret 166/1998, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural (DOGC núm. 2083, de 02.08.1995 i DOGC núm. 2680, de 14.07.1998 respectivament)

− Fauna. Llei 3/1988 de protecció dels animals (DOGC núm. 967, de 18.03.1988). Ordres de 23.11.1994 i 10.04.1997 d'ampliació del llistat d'espècies protegides.

− Directiva Hàbitats. Directiva 1992/43 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (DOCE-L núm. 206, de 22.07.1992)

− Normatives d'altres Comunitats Autònomes d'Espanya. Per exemple, a Canàries hi ha el Decret 35/1995, pel qual s'aprova el reglament del contingut ambiental dels instruments de planejament (BOC, de 24.03.1995). A València tenim el Decret 162/1990 d'impacte ambiental i a Andalusia el Decret 292/1995, d'avaluació de l'impacte ambiental.

Patrimoni cultural

− Ley 16/1985, de 25 de junio, del patrimonio histórico español

− Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català

Altres

− Directiva 90/313/CEE, de 7 de juny de 1990, sobre llibertat d'accés a la informació en matèria de medi ambient

12 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 1. Introducció

− Ley 38/1995, de 12 de diciembre, sobre el derecho de acceso a la información en materia de medio ambiente

− Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat

− La Llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuaries ( Llei de camins ramaders)

− DOGC núm. 3838 - 07/03/2003, DEPARTAMENT DE CULTURA, DECRET 56/2003, de 4 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural. (Pàg. 4726).

13 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 1. Introducció

1.4. Encaix territorial de la Comarca del Pallars Jussà. El medi geogràfic

Superfície: 1.290 Km2 Habitants: 12.057 (2001) Capital de la comarca: Tremp

La comarca del Pallars Jussà te una superfície de 1.290 Km2, el 4% del territori de Catalunya, i és la setena comarca del país en extensió. El medi físic de la comarca es molt divers de relleu, clima i vegetació. La major part de la superfície , el 75% del total correspon al prepirineu . Comarca pirinenca, a la vall mitjana de la Noguera Pallaresa, que s'obre a migdia en l'àmplia conca de Tremp, on es troba la capital, Tremp. A la banda nord, per la part dreta de la Noguera, s'estén la vall Fosca, envoltada de cims altíssims: Subenuix, Peguera, Montsent de Pallars, etc., en un paisatge d'alta muntanya. Les serres prepirinenques més destacades són les de Sant Gervàs, Boumort, Gurp, damunt la conca; i el Montsec d'Ares i el de Rúbies, molt abruptes, marquen el límit amb la Noguera. Els estrets de Collegats, prop de la Pobla de Segur, i el de Terradets, al sud, permeten el pas del riu, que forma els grans pantans de Sant Antoni i de Terradets. El Pallars Jussà va formar part, a l'alta edat mitjana, del comtat pirinenc de Pallars, que ja al segle XI va ser dividit en Pallars Sobirà i Pallars Jussà, partició que s'ha mantingut en la moderna divisió comarcal. En aquest sector s’identifiquen les serres interior i exteriors de la Conca de Tremp i del sector de la Terreta . El nord de la comarca és pròpiament pirinenc , un medi de l’alta muntanya format per la Vall Fosca i la vall de Manyanet. A part del territori de la Terreta, la resta de la comarca està drenada pel Noguera Pallaresa , que travessa pel bell mig de la Conca de Tremp , de nord a sud, i pel seu afluent el riu Flamisell. L’explotació dels recursos hídrics ha estat intensa a la comarca amb la construcció dels embassaments de Sant Antoni i de Terradets al curs de la Noguera Pallaresa i amb l’aprofitament del sistema lacustre d’origen glacial, situat a l’extrem nord de la comarca . L’explotació més important en aquest darrer capítol és la d’ Estany Gento-Sallente.

Entre els usos del sòl hi predominen els forestals, 75% de la superfície , una part important dels quals correspon a la superfície arbrada , seguits pels conreus . El Pallars Jussà és la comarca de muntanya de Catalunya amb més superfície conreada.

14 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 1. Introducció

Unes 27.00 hectàrees del Pallars Jussà, una cinquena part de la superfície , són espais protegits . Un petit sector de la comarca , la zona nord de la vall Fosca , és zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici . a més el Pla d’Espais d’Interès Natural ha protegit nou zones, les més extenses de les quals son les serres del Montsec i del Boumort , i s’han declarat dues reserves naturals parcials , Montrebei i Collegats , i la reserva nacional de caça del Boumort.

A nivell administratiu, el Pallars Jussà està format per 14 municipis que l’any 1996 aplegaven 12.551 habitants . La densitat de població de la comarca, és baixa , 10 hab/ Km2.. El poblament és molt dèbil en la major part de la comarca , ja que es distribueix en 151 nuclis de població , la majoria dels quals compten amb molt pocs habitants. El Pallars Jussà es caracteritza per tenir alguns municipis molt extensos. Hi ha quatre Municipis amb més de 100 Km2 de superfície i tres més que s’apropen als 90 Km2. Cal esmentar el cas de Tremp que amb 302 Km2. ocupa una quarta part de la superfície comarcal i és el terme més extens de Catalunya.

El Pallars Jussà disposa d’un sector agrari sòlid , amb uns nivells d’activitat i producció a destacar . La característica principal del sector és la diversitat de produccions agràries. El tipus de bestiar predominant es el porcí amb més de la meitat de les unitats ramaderes, uns 70.000 80.000caps, seguit de l’oví amb 70.000 caps i el boví uns 6.000 caps . En el marc de Catalunya, el Pallars Jussà destaca per ser la segona comarca del país en l’oví amb el 6,8% dels caps , després del Segrià.

El sector industrial de la comarca recolza sobre quatre pilars bàsics. En primer lloc, i amb valors similars , trobem els subsectors alimentari i hidroelèctric, que assoleixen proporcions d’ocupació superiors a la mitjana catalana. Els segueixen les branques del metall i del tèxtil. Entre aquests quatre sectors es concentra el 75% d’ocupació industrial comarcal. El Pallars Jussà és una comarca plenament tercialitzada amb gairebé la meitat de l’ocupació total dedicada a aquest sector, un valor proper a la mitjana catalana. L’activitat que forneix més ocupació és el comerç, per bé que els llocs de treball d’aquesta branca es van estabilitzar al llarg dels anys vuitanta. El comerç de la comarca encara és però molt bàsic i s’ha renovat poc . tot i això els darrers anys s’ha inaugurat un nombre significatiu de supermercats especialitzats que deixen entreveure una certa transformació del sector.

Una altra de les branques d’activitat terciària que aplega un nombre elevat de llocs de treball és la dels serveis de tipus social, que majoritàriament són de caràcter públic: hospital, centres d’assistència primària, centres d’ensenyament secundari , escoles, assistència social, etc. Però la veritable especialització terciària comarcal, en comparació amb la mitjana catalana , són els serveis d’administració pública.

15 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 1. Introducció

El sector turístic ha experimentat durant els últims anys un fort creixement. En l’actualitat trobem a la comarca del Pallars Jussà 25 hotels i hostals amb un total de 729 places, 5 càmpings que ofereixen 2240 places, 25 residències casa de pagès amb 221 places, 5 cases de colònies i 3 albergs amb 405 places, i dos campaments d’estiu amb 400 places. Això fa un total de 3.189 places entre hotels , càmpings i cases de pagès, i 805 places entre albergs, cases de colònies i campaments d’estiu.

Un dels elements a tenir en compte alhora de planificar el desenvolupament econòmic de les comarques rurals de muntanya, és sens dubte el turisme lligat al medi natural. Aquest patrimoni natural (paisatge) i patrimoni arquitectònic, constitueixen els recursos bàsics per a l’atracció turística de la comarca del Pallars Jussà, per la bellesa del paisatge, la possibilitat de practicar l'excursionisme i l'escalada, la pesca o els esports d'aventura i nàutics (als pantans esmentats), i l’observació qualificada de la flora, la fauna i el medi natural.

Vies de comunicació i accés N-2 Barcelona - Cervera - Tàrrega C-1412 Cervera - Isona N-260 Puigcerdà - La Seu d'Urgell - Sort - La Pobla de Segur - El Pont de Suert C-147 Balaguer - Tremp - La Pobla de Segur - Sort - Esterri d' Àneu Ferrocarril: Barcelona – Lleida – Balaguer – Tremp - La Pobla de Segur

16 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 2. Anàlisi i diagnosi de l’estat actual del territori del parc

2. ANÀLISI I DIAGNOSI DE L’ESTAT ACTUAL DEL TERRITORI DEL PARC

2.1. Àmbit territorial del Pla Director

Parc territorial de l’eix fluvial del Noguera Pallaresa, el curs fluvial com a àrea referencial

L’àmbit d’aplicació del pla és fonamentalment l’espai fluvial i entorn immediat d’influència del Noguera Pallaresa entre els congosts de Collegats i Terradets, i específicament en tres grans parts del territori: - Embassament de Sant Antoni - Embassament de Terradets - Eix fluvial del riu

Tanmateix l’entorn territorial de referència del pla, es considera el territori de la Comarca del Pallars Jussà, i en conseqüència l’abast d’alguns dels projectes que integren el programa és el de la comarca, o pertanyent a municipis de la Comarca.

L’àmbit de l’actuació es troba a cavall entre el prepirineu al sud i l’alta muntanya al nord, el Pallars Jussà presenta la peculiaritat de poder trobar paisatges i climes radicalment diferents en pocs quilòmetres de distància. Sense deixar de ser muntanya, la part baixa, “la Conca” és un territori que s’estén des de la Pobla de Segur, fins al congost de Terradets, en aquests pocs quilòmetres de distància s’hi troben situats dos embassaments; Sant Antoni, el de major superfície de tot Catalunya amb 2040 ha i el de Cellers situat als peus del Montsec i al ben mig d’un congost impressionant. L’existència d’aquests dos “llacs” fa que a la zona es puguin practicar gairebé tots els esports nàutics. Així tenim la vela en quasi totes les seves modalitats, l’esquí nàutic, el piragüisme i el surf de vela, a més dels novedosos hidro-spit, busbop i esquí-bisquït. A la zona de riu cal destacar la importància de la pesca així com el senderisme. També hi ha unes extraordinàries possibilitats per a la pràctica d’esports com l’escalada, l’espeleologia, l’ala delta, i d’altres de més innovadors com el salt de pont, parapent i descens de barrancs. La mena d’escalada que es practica és, essencialment lliure i acrobàtica. Les parets més importants són: “Els Terradets”, amb més de 25 vies obertes que van des de les petites com la “Titus Màgic” de 5 metres de recorregut, a les més llargues com la “Jose Luis Arrabal” amb 525 metres. La “Roca Regina”, és la

17 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 2. Anàlisi i diagnosi de l’estat actual del territori del parc

reina amb més de deu vies obertes que presenten màxima dificultat considerada sens dubte per a molts esportistes la “Meca” de l’escalada als Països Catalans. Altres parets importants de la zona on es port practicar aquest esport, són l’estret d’Hostal Roig i el congost de Collegats.

Quant a l’espeleologia, trobem al Pallars Jussà i a l’Alta Ribagorça, més de 90 coves i avencs. Una de les més importants és “La cova de Cubreres” amb 4.172 metres de recorregut i 65 metres de desnivell.

L’ala delta es practica sobretot al Montsec, una serralada situada al sud de la comarca amb parets verticals altíssimes, que la fan un lloc idoni per a la pràctica del vol lliure. També es pot practicar el parapent, que consisteix en saltar des d’un cingle amb un paracaigudes més o menys dominable i gaudir de l’apassionant sensació del vol lliure sense motor. El salt de pont i el descens de barrancs són pràctiques molt més noves que tenen a la comarca molts bons paratges per a practicar-los.

2.2. El clima

El clima i la vegetació oposen la vall Fosca i la conca de Tremp. A la vall Fosca les temperatures són baixes, sobretot als punts elevats. Vora l'estany Gent, un dels que constitueixen l'esportellada capçalera lacustre del Flamicell , a 2 030 m alt, la mitjana de gener és de -9°C, i, fet més notable, la d'agost és d'11,7°C, que no evita el perill de glaçades nocturnes. A Tremp, en canvi, a 468 m alt, la mitjana d'aquest mes recorda les mediterrànies: 23,9°C, bé que pot glaçar set mesos l'any. Les precipitacions, sovint en forma de neu, també varien molt: els 1.275mm a l'estany Gent, 1.131mm a Cabdella, 935 a Molinos, contrasten amb els 500mm escassos de Tremp o de la Pobla de Segur. Així com a la vall Fosca la pluja o neu cau regularment cada mes, a Tremp hi ha dos màxims marcats: el de maig-juny i el de setembre, amb dues estacions seques: desembre-abril i juliol-agost.

18 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 2. Anàlisi i diagnosi de l’estat actual del territori del parc

2.3. El medi físic i biològic

2.3.1. Marc geològic i geomorfològic, encaix biogeogràfic

Morfològicament la comarca del Pallars Jussà consta de dues parts ben diferenciades: la vall Fosca, que coincideix amb la conca alta i mitjana del Flamicell, i la conca de Tremp, abans anomenada d'Orcau. La vall Fosca s'allarga cap al nord per la zona de les Nogueres fins a la zona axial pirinenca. La separen del Pallars Sobirà els enèrgics pics de Peguera, de Montsent i tuc de la Cometa, que davallen de prop de 3 000 a 2 400 m alt. El límit amb Ribagorça, que inclou la vall de Manyanet, tributària de la del Flamicell, no és tan net: pic de l'Espada, puig Falcó, tossal de Costa, d'alçàries similars a la carena llevantina. Pel congost d'Erinyà la vall Fosca s'obre a la conca de Tremp, l'única clotada netament mediterrània dins el muntanyam pirinenc. És un sinclinori, que coincideix amb la conca mitjana de la Noguera Pallaresa, enfondit entre les dues serralades prepirinenques. La Serralada Interior és formada per les serres de Sant Gervàs, Peracalç i Boumort, dures calcàries cretàcies (i juràssiques) a altituds que van de 1 350 a 2 076 m, tallades pels congosts d'Erinyà i Collegats, on s'escolen el Flamicell i la Noguera. La Serralada Exterior, que separa les comarques del Pallars Jussà i la Noguera, és el murallam calcari del Montsec, que devalla suaument cap a la conca en contrast amb les cingleres del vessant sud només fendides per l'estret dels Terradets. Una cobertura pinyolenca detrítica ha estat exhumada per l'erosió als límits llevantí (serra de Comiols, travessada pel coll de Comiols, i base del Boumort) i ponentí (serra de Lleràs i Montllobar), completant les divisòries hidrogràfiques amb les conques del Segre i la Noguera Ribagorçana, respectivament. El Pallars Jussà inclou també una franja de la vall de la Noguera Ribagorçana, entre la serra de Sant Gervàs i el Montsec d'Ares. La clotada de la conca, però, no forma un sinclinal únic. L'anticlinal calcari de les serres de Carreu (1 850 m alt) i Sant Corneli (1343) separa sinclinals coneguts com a Conca de Dalt i Conca de Baix. Aquesta és migpartida pel curs de la Noguera en Conca de Deçà, a la dreta, i Conca de Dellà, a l'esquerra del riu.

La secció geològica a través de Pirineu que segueix a la Zona Sud-Pirinenca la vall de la Noguera Pallaresa és considerada clau per la interpretació de l’estructura del Pirineu. L’erosió en forma de congost a la Noguera Pallaresa ofereix una esplèndida secció geològica amb el valor afegit d’un dels paisatges més singulars i atractius de Catalunya. En el cas del Congost de Collegats, a l’Argenteria hi ha unes capritxoses formes travertines desenvolupades sobre les calcàries mesozoiques, especialment espectaculars a l’hivern quan es glaça. Tanmateix la secció de Collegats mostra a la part sud un paisatge diferent on el riu s’engorja entre els conglomerats. També tenen gran atractiu geomorfològic i paisatgístic les valls laterals com la del Torrent de l’Infern. Tenen interès espeleològic i geomorfològic les coves de l’Espluga de Cuberes, excavada en els conglomerats i amb 327 metres de fondària i la cova del Serpent. També trobem d’altres coves en l’àmbit del Parc Territorial com per exemple la cova dels Murisecs, cova del Forat de l’Ós, etc... que formen part de l’interès morfològic i patrimonial d’aquest territori.

19 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 2. Anàlisi i diagnosi de l’estat actual del territori del parc

2.3.2. Hidrologia i limnografia

El Noguera Pallaresa neix als Pirineus, en les Valls d’Àneu a una altitud superior als 2.600 metres i recorre aquest territori català fins a 440 metres a cota de peu de presa de l’embassament de Sant Antoni i finalment després dels embassaments de Terradets i de Camarassa, conflueix en el riu Segre. El Flamicell és el major afluent del Noguera Pallaresa i la seva desembocadura es troba a la cua de l’embassament de Sant Antoni, prop de la Pobla de Segur. Una amplia franja de la conca de Talarn inclòs l’embassament de Sant Antoni, s’enclava sobre un gran aqüífer carbonatat inventariat en el Plan hidrológico. De fet, una part important de les conques del Noguera Pallaresa i del Flamicell, presenta numerosos aqüífers que donen lloc a surgències distribuïdes pels entorns dels embassaments.

L’embassament de Sant Antoni té una superfície de 840Ha en el seu màxim nivell normal, amb una longitud màxima de 8,7Km i una capacitat màxima de 205hm3 als mesos de maig-juny amb un descens fins als 56% de la seva capacitat cap a la primavera i tardor. L’embassament de Terradets o Cellers té una superfície de 330Ha, una capacitat màxima de 205hm3 i una variabilitat del 10 al 20% i per tant molt menys important que en el cas de l’embassament de Sant Antoni.

La Conca de Tremp, on es troba el tram de riu del Noguera Pallaresa situat entre els dos embassaments, és una cubeta sinclinal reblerta de materials sedimentaris. El centre de la conca està dominat per litologies formades a finals del Mesozoic i principis del Terciari, constituïdes per conglomerats, argiles i gresos vermells. Aquests materials també es troben en la part baixa del barranc de Riucós, la zona alta del barranc de la Fontvella. l’obaga del barranc de Seròs i les terrasses mitjanes que hi ha a banda i banda del curs de la Noguera Pallaresa. Sobre el vessant dret del riu i en la part final del barranc de Seròs, aigües amunt de Tremp, existeixen també calcàries lacustres i nivells de lignits del mateix període. En l’àrea del barranc de la Coma i en els vessants rocosos del congost de Susterris (sobre els quals es recolzen els estreps de la presa de Talarn) trobem calcarenites, així com les margues en la capçalera d’aquest mateix barranc i en les parts més altes de la solana del barranc de Seròs. En les parts superiors dels barrancs situats a la dreta d’aquest tram de riu és on apareixen materials del Terciari, com les margues i guixos amb intercalacions de calcàries que s’observen en la meitat superior del barranc de Riucós, o els conglomerats massius en la capçalera del barranc de Seròs. Entre els materials corresponents al Quaternari presents en la zona, tenim roques carbonatades de precipitació (travertins) que es troben al bell mig de la cubeta, en l’àrea propera als nuclis de Figuerola d’Orcau i Conques, posant de manifest l’existència d’una massa d’aigua sobre la zona almenys durant part d’aquest període. En el fons dels barrancs laterals i de la vall del riu, s’hi troben els dipòsits fluvials de llims i còdols, així com els dipòsits de col.luvions acumulats en la part més plana del barranc de la Fontvella i també sobre l’ampla divisòria existent entre aquest barranc i el barranc de Seròs.

20 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 2. Anàlisi i diagnosi de l’estat actual del territori del parc

2.3.3. Paisatge Vegetal

La vegetació és típica del vessant meridional dels Pirineus, i té caràcter principalment submediterrani, bé que a l'alta muntanya passi a ésser la corresponent als estatges subalpí i alpí i que a la conca de Tremp les influències mediterrànies continentals siguin molt considerables, encara que en general no arribin a dominar. La vegetació forestal i de pastura submediterrània humida (domini del Buxo- Quercetum pubescentis) o d'alta muntanya que vesteix la vall Fosca s'oposa a una Conca desforestada en benefici de l'agricultura. Malgrat tot, el roure valencià i la carrasca són força estesos a les terres baixes, i claps de pi roig apareixen en alguns indrets del Montsec i abunden a la Serra del Boumort. En lloc de roures i alzines, arbres perseguits pels carboners, hom troba sovint pinassa, boixedes residuals o, més rarament, pi blanc. L'explotació forestal és poc important arreu. El Pallars Jussà viu bàsicament de l'agricultura: en les valls pirinenques (vall Fosca i vall de Manyanet) predominen els prats i el farratge; a la conca de Tremp els conreus i les pastures, a parts iguals. Els conreus amb més vitalitat són els cereals (especialment l'ordi), que ocupen el 58 % de la superfície conreada, i el farratge, que n'ocupa el 22%. En general i sobretot en el tram de l’eix fluvial, trobem que els sòls amb menys pendent s’aprofiten per al conreu agrícola, havent-hi zones de regadiu en les terrasses més baixes, i àrees de secà en les que es troben més amunt. Pel que fa als vessants amb pendent, en els solells abunden els matolls i arbusts dispersos, mentre que en les obagues acostumen a trobar-s’hi complexos matolls, arbustos i arbres que constitueixen una coberta vegetal força més densa. En l’embassament de Cellers hi trobem els aiguamolls de Terradets, on s’ha reproduït naturalment tot un espai de vegetació deltaica (canyissar, boga, jonc,etc...) que és un aixopluc ideal per a tota una fauna típica dels aiguamolls i convivint amb fauna de muntanya prepirinenca i de conreus.

2.3.4. Comunitats faunístiques

La variabilitat climatològica i paisatgística de la comarca fa possible l’existència de diversos ambients que propicien l’augment de la diversitat tant de la vegetació com de la fauna. Aquest fet també permet que en una porció més o menys petita de territori, aquestes terres siguin el límit, tant meridional com septentrional, de distribució de vàries espècies.

Aus: Trencalòs Àguila daurada Mussol banyut Picot negre Àguila cuabarrada Mussol comú Picot garcer gros Àguila marcenca Xut Picot colltort Àguila calçada Òliba Xoriguer petit Aligot comú Puput Xoriguer comú Astor Perdiu roja Blauet Esparver Tudó

21 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 2. Anàlisi i diagnosi de l’estat actual del territori del parc

Ànec morell Milà negre Gaig Bernat pescaire Milà real Mallerengues Cabré Aligot vesper Ànec coll verd Mussol pirinenc Esparver cendrós Gralles Voltor Arpella pàlida Merla d’aigua Aufrany Arpella Oreneta Duc Àguila pescadora Pardal Gall fer Gamarús Corb

Anfivis: Reineta Tritons

Rèptils: Llangardaixos Escurçons Serps

Vertebrats Esquirol Llúdriga Marta Ratolins Fagina Teixó Gat fer Llebre Isard Conill Cérvol Guineu Cabirol Porc senglar Daina

Peixos (gairebé totes les espècies han estat introduïdes) Truita Llop de riu Bavosa de riu Barb comú Black-bass Barb roig Luci Madrilla Carpa Bagra Gobi

Entre els representants més emblemàtics de la fauna riberenca del Noguera Pallaresa es troben ocells com el blauet, que s’ha vist progressivament arraconat per la pèrdua de gran part del seu hàbitat en la zona, per la canalització i les extraccions d’àrids, l’oriol i el bernat pescaire típics dels boscos de ribera. També cal citar l’àguila pescadora, catalogada com a espècies en perill, el milà negre, que viu i cria en els ambients riberencs, i l’arpella, que és característica de les zones humides. En el grup dels mamífers que viuen en l’espai fluvial cal destacar molt especialment la presència de la llúdriga, que en els darrers 15 anys ha recolonitzat tota la Noguera Pallaresa, que es habita sobretot en els trams que es troben aigües avall, més a prop de l’embassament de Terradets que del de Sant Antoni.

22 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 2. Anàlisi i diagnosi de l’estat actual del territori del parc

2.3.5. Espais naturals i connectivitat

El Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya dibuixa dos dels espais naturals en l’àmbit del Parc Territorial Collegats-Terradets que inclouen per una banda el congost de Collegats i per altra l’embassament de Cellers juntament amb el congost de Terradets. Pel que fa a l’espai natural de Collegats, s’està tramitant un Pla Especial de Delimitació i compta amb una aprovació provisional en data del 6 de febrer del 2002. Compren dins la comarca del Pallars Jussà, unes 250 Ha del municipi de la Pobla de Segur i Conca de Dalt, d’un total de 441,31Ha. Presenta interessants ecosistemes associats als sistemes fluvials i rupícoles. L’espai natural de la Serra del Montsec inclou l’àmbit de l’embassament de Cellers i el congost de Terradets, inclou 9.652,90 Ha dins la comarca, d’un total de 18.209,07Ha; espai PEIN aprovat definitivament. Aquest pla especial defineix els motius d’inclusió d’aquest àmbit en la xarxa d’espais d’interès naturals de la manera següent: “Massís prepirinenc que conserva una mostra important dels sistemes naturals d'aquest territori i que presenta la particularitat de mostrar la transició entre el caràcter prepirinenc i pirinenc, d’una banda, i el mediterrani i continental, de l'altra. El relleu, amb diversos elements de gran singularitat geològica (congost, gresos submareals...) constitueix un dels més importants contraforts del Prepirineu, amb uns 42 km de cingleres (el sistema acinglerat més llarg de Catalunya). L'espai sobresurt dels altres del Prepirineu central exterior per acollir la més gran diversitat i representativitat dels paisatges del territori, amb una riquesa tant qualitativa com quantitativa. Els sistemes naturals determinen un conjunt de notable interès amb elements d'extraordinària singularitat a Catalunya (jaciments paleontològics únics, nombrosos endemismes de la flora i fauna invertebrada, rareses de la flora i fauna superior, etc.). Per les seves característiques, aquest és l'espai més representatiu del Prepirineu central català i constitueix un dels elements bàsics de la xarxa d'espais naturals a Catalunya.” Els fluxos biològics que segueixen l’eix del riu són preferentment descendents, el que implica que la zona de la cua de l’embassament de Sant Antoni pren una especial importància biològica. Els fluxos sud-nord, des de l’embassament de Cellers, són rellevants per totes aquelles espècies amb capacitat de desplaçar-se contra corrent o fora de l’aigua (aus, insectes i mamífers, principalment). Aquests trams de riu de la Noguera Pallaresa es consideren d’especial interès connector, tant a la banda de Collegats com a la de Terradets, així com el mateix embassament de Terradets i els barrancs de Sant Pere, barranc de la Torre de Seinus i barranc de Lladro, en l’àmbit de Collegats; i el barranc de la Clua i de Masets, barranc del Bosc, barranc de Sant Esteva de la Sarga i barranc de la Pua, en l’àmbit de la Serra del Montsec.

23 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 2. Anàlisi i diagnosi de l’estat actual del territori del parc

2.4. Diagnosi ambiental

2.4.1. Definició de les unitats ambientals

L'anàlisi de la realitat ambiental del àmbit Collegats-Terradets es realitza en referència a unitats ambientals concretes que integren, en la seva definició, els condicionants físics, biològics i paisatgístics més determinants en aquesta zona. Les unitats ambientals que es consideren són:

− El sistema i curs fluvial

− L'aigua embassada

− L’aigua embassada prop de la presa

− L’aigua embassada de mig de l’embassament

− La cua d’embassament

− L’ambient costaner d’oscil·lació de la làmina d'aigua

− La part baixa dels barrancs

− L’ambient forestal de boscos, brolles, prats i plantacions fustaneres

− Els camps de conreu

− Àrees altament erosionades

El sistema i curs fluvial

Entenem el sistema fluvial com l’espai que va més enllà de la llera del riu, inclou els marges, les riberes i l’entorn immediat. En un riu, els cabals circulants (tant si són naturals com regulats) constitueixen el factor clau, juntament amb l’espai fluvial disponible, per a planificar qualsevol proposta de recuperació. Els rius són sistemes naturals actius i canviants per definició, cosa que restringeix les actuacions possibles en la zona de major probabilitat d’inundació. La capacitat biótica o d’acollida de les diverses formes de vida aquàtiques pròpies d’un espai fluvial, ve determinada de manera molt important per la varietat d’ambients hidràulics que es consolidin en la llera (heterogeneïtat hidràulica). Les actuacions que es duguin a terme han de privilegiar els mètodes tous, de l’àmbit de la bioenginyeria fluvial, buscant treure el màxim partit possible a les potencialitats biològiques del corredor fluvial i ponderant els criteris ecològics i ambientals amb els criteris hidràulics.

L'aigua embassada

Els cicles ecològics que es donen als pantans s'estructuren segons un eix horitzontal i un eix vertical. L'eix horitzontal marca el pas d'unes condicions fluvials a unes condicions lacustres, amb una disminució progressiva de la velocitat de l'aigua, sedimentació del material en suspensió, augment de la fondària i disminució de la oxigenació turbulenta. L'eix vertical ve determinat per l'estratificació entre l'aigua de la part superior o epilimnion i l'aigua de fondària o hipolimnion, diferenciant les zones on es

24 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 2. Anàlisi i diagnosi de l’estat actual del territori del parc

produeixen principalment els processos de producció vegetal, entrada de gasos dissolts, sedimentació de matèria orgànica o redisolució de substàncies del sediment. La ubicació de l’embassament de Sant Antoni, a la capçalera de la conca hidrogràfica, i la inexistència aigües amunt, de concentracions urbanes o industrials importants repercuteix favorablement en la qualitat de l'aigua embassada, que és elevada. Les anàlisis efectuades per la Junta de Sanejament de la Generalitat de Catalunya determinen uns valors de qualitat de l'aigua segons l’índex ISQA de 85-100, que orientativament determinen l'aptitud per a tots els usos, d'aquesta aigua. Es defineixen tres subunitats: - L’aigua embassada prop de la presa, amb un predomini en el seu funcionalisme de la component vertical. - L’aigua embassada de mig de l’embassament, zona intermitja. - La cua d’embassament , amb un predomini de la component horitzontal.

La zona costanera d’oscil·lació de la làmina d'aigua

Les condicions de regulació hidrogràfica i de producció energètica de l’embassament de Sant Antoni impliquen la variació del nivell d'aigua embassada al llarg de l'any. Aquestes oscil·lacions de nivell suposen l'aparició d'una franja de terra i rocalla sense vegetació a la zona límit entre la làmina d'aigua i els vessants, resultant de l'efecte sobre els sòls i la vegetació de la variació de les condicions de sequera/entollament. Alhora, l'onatge produït pel vent i per l’ús aquàtic de l’embassament produeix una erosió continuada d'aquesta franja, dificultant l'arrelament de la vegetació. La manca de vegetació helofítica repercuteix, també, sobre la presència de les comunitats de fauna vertebrada, especialment anàtides, on trobar recer, aliment o espais per nidificar.

La part baixa dels barrancs

La part baixa dels barrancs al límit amb els pantans i les desembocadures dels rius, són les zones on la franja d’oscil·lació de la làmina d'aigua presenta una superfície major. Aquesta superfície és més gran com menys pendent sigui la part baixa del barranc. El substrat fortament llimós, procedent de l'erosió del barranc, i una gran variació en la disponibilitat d'aigua (des de temps que resta inundada fins a llargs períodes completament secs), condiciona fortament l'establiment de vegetació amb espècies adaptades a grans variacions de la disponibilitat d'aigua. La fauna que en els seus desplaçaments utilitza els barrancs, en arribar a prop de l’embassament es veu aturada per aquesta superfície nua de vegetació i, sovint desviada del seu objectiu.

La zona forestal de boscos, brolles, prats i plantacions fustaneres

Les rouredes i alzinars de carrasca constitueixen la vegetació potencial de la conca de Dalt. Aquests rodals constitueixen els únics vestigis dels boscos de la zona que han quedat relegats a les zones amb major pendent o amb sòls menys productius i que no s'han incorporat a la dinàmica agrícola. El

25 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 2. Anàlisi i diagnosi de l’estat actual del territori del parc

seu potencial ecològic es molt elevat ja que determinen unes condicions ambientals diferents (humitat ambiental, disminució de la insolació, espais de recer, etc.) sobre les que s'estructura tota una comunitat biològica amb espècies de requeriments forestals. Les brolles i prats constitueixen comunitats vegetals de les series progressives de la vegetació potencial. Moltes d'elles apareixen per l'abandó de l'activitat agrària, que dona lloc a la successió vegetal i la recuperació progressiva de l'estructura forestal. Sovint són espais poc valorats paisatgísticament. Malgrat això, el seu potencial ecològic és alt per l'elevada diversitat d'espècies, tant animals com vegetals, que posseeix i per la seva funció en la retenció del sòl, la qual cosa els fa imprescindible per a fer front a l'erosió dels terrenys. Les plantacions de coníferes són boscos secundaris o en alguns casos ni tan sols veritables boscos, si no simples formacions arbòries. El ràpid creixement dels pins resulta d'interès quan l'objectiu és repoblar en poc temps àrees desforestades que poden ser afectades per processos erosius o quan es vol obtenir produccions fustaneres. Les condicions ecològiques d'aquestes plantacions són variables en funció de les característiques de disseny de la plantació, i molt especialment de la densitat d'arbres, dels treballs de manteniment que s'hi realitzen i de les condicions de la vegetació en el moment en el que es va realitzar la plantació. Són boscos especialment vulnerables a l’acció de les plagues, principalment de processionària, i a la dels incendis forestals, especialment en zones freqüentades, amb línies d’alta tensió o amb mosaic de camps de conreu. El mosaic forestal constituït per totes aquestes comunititats junt amb els conreus formen un complex intricat i interdepenent de relacions ecològiques valuoses. Per aquest motiu es consideren una sola unitat ambiental.

La zona de camps de conreu

Des del punt de vista biològic, els conreus extensius de secà, tant llenyosos com cerealistes, són un primer graó en la xarxa tròfica. A més a més, com ambient, esdevé un lloc privilegiat per a l'obtenció de l'aliment dels consumidors secundaris. La variabilitat de les condicions al llarg de l'any, en funció de l'estat fenològic del conreu i de la relació ecològica que s'estableix amb als ambients propers, fa que s'hagin d'analitzar en funció de l'entorn i de l'estructura agrícola que ofereixen.

Zona altament erosionada

La sobreexcavació dels peudemonts laterals pels torrents, sobretot quan afecta a les margues del Mastrichtià, han facilitat la formació de xaragalls a la capçalera i part mitjana dels barrancs. Aquests són importants a la zona de Salàs, al barranc de Puimanyons, al sector de Les Eres a Aramunt i a la zona de Montesquiu. A més a més, la desestabilització de vessants facilitada per la construcció d’algunes pistes ha facilitat moviments en massa i esllavissaments rotacionals. Clars exemples es situen a la pista de Montesquiu al Puig de l’Anell. L’interès en la definició d’aquesta unitat rau en la importància per a la gestió que ha de valorar convenientment, d’una banda, els riscs de qualsevol actuació, i d’una altra, el plantejament de la correcció d’aquests fenòmens erosius.

26 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 2. Anàlisi i diagnosi de l’estat actual del territori del parc

2.4.2. Valoració de les unitats ambientals

La valoració de la qualitat ecològica, de la fragilitat, de la vulnerabilitat o resistència als impactes de les diferents unitats ambientals es fa mitjançant la utilització d'indicadors relacionats amb les característiques ecològiques de la zona. La valoració de les diferents unitats s’ha realitzat mitjançant una escala qualitativa i relativa a les unitats que es comparen. Indicadors qualitatius Potencialitat. Qualitat de l’estat ecològic cap al que tendiria si les tensions antròpiques s’eliminessin. Integra valors com biodiversitat, riquesa específica, estabilitat... Maduresa. Estat actual respecte a l’estat potencial al que tendiria si les tensions antròpiques s’anul·lessin. S’oposa al grau d’artificialitat o de pertorbació. Qualitat estètica. Recull l’interès de la unitat des del punt de vista paisatgístic intentant reflectir l’harmonia de formes i colors intrínseca a la unitat i en relació a les del seu entorn. Resilència. Capacitat del sistema de tornar a l’estat inicial desprès d’una pertorbació que l’allunyi d’aquest. Risc erosiu. Perill de degradació o pèrdua de la qualitat dels sòls de la zona. Risc d’incendi. Perill d’inici o transmissió de foc forestal.

Valoració de les unitats ambientals La taula següent permet copsar el resultat de la valoració de cada unitat ambiental en funció d’un seguit d’indicadors qualitatius. Valoració de les unitat ambientals Indicadors qualitatius Unitat Ambiental Potencialitat Maduresa Qualitat Resilència risc risc estètica erosiu incendi aigua presa alta mitja alta baixa - - aigua del mig mitja mitja mitja baixa - - aigua de cua alta baixa mitja baixa - - oscil·lació alta baixa baixa baixa alt baix làmina baixa barrancs alta mitja mitja mitja mig alt forestal alta mitja alta mitja mig alt agrícola alta baixa alta alta alt mig erosionada baixa baixa mitja baixa alt baix

Del conjunt de les unitats definides anteriorment, l’aigua embassada prop de la presa, la zona forestal i les bardisses i bosquines de la part baixa dels barrancs constitueixen uns ambients amb elevada maduresa (baix grau d’artificialitat) proper a l’estat ecològic potencial. Amb una capacitat de resposta front a les perturbacions baixa o mitjana. La qualitat ecològica de la zona forestal es elevada per a grans extensions de boscos i brolles, com les situades a l’obaga i a ponent del puig del Galliner.

27 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 2. Anàlisi i diagnosi de l’estat actual del territori del parc

Especialment el conjunt format per l’aigua embassada prop de la presa i la zona forestal situada al seu voltant esdevé un conjunt estètic harmònic de gran qualitat visual. L’ambient agrícola “per se”, presenta com a conseqüència de l’elevat grau d’antropització, una maduresa molt baixa en relació a l’estat potencial al que tendiria si s’abandones l’activitat productiva. A més a més, aquesta progressió a l’ambient forestal esdevindria, com de fet ja esta sent en alguns indrets, molt lent. Bàsicament, com l’activitat agrícola tendeix a eliminar qualsevol resta de vegetació no cultural dins dels camps, la colonització es faria a partir de la capacitat de disseminació de les espècies dels marges i zones forestals properes, amb l’agravant que moltes de les espècies llenyoses emblemàtiques de l’alzinar o de la roureda presenten una baixa capacitat de colonització de nous espais. No obstant, la conservació dels marges, bardisses o petites bosquines en les immediacions dels camps confereixen al conjunt agrícola-forestal, gran valor tan ecològic com estètic. L’aigua embassada del mig de l’embassament i de la cua, i la franja d’oscil·lació de la làmina d’aigua junt amb la part baixa dels barrancs, presenten una qualitat ecològica baixa, regida per la servitud a l’explotació de l’embassament. L’eliminació o disminució de la tensió produïda per aquesta servitud milloraria especialment la potencialitat de l’ambient d’aigua embassada a la cua de l’embassament, de la part baixa dels barrancs i de la franja d’oscil·lació.

2.4.3. Sectors d’ordenació ambiental

A partir de la qualitat ambiental de les unitats s'han definit una sèrie de sectors on s'ha tingut en compte a més a més de l’homogeneïtat de les seves característiques ecològiques, criteris de proximitat geogràfica i extensió superficial, a fi d'evitar una fragmentació i dispersió excessiva que dificultaria l’ordenació i gestió posteriors. Són, per tant, la base ambiental de la zonificació. Els sectors definits són: Sector limno-forestal prop de les preses Sector de la part baixa dels barrancs i oscil·lació de la làmina d’aigua Sector agrícola-forestal Sector de la làmina d’aigua del mig de l’embassament Sector de cua d’embassament

Definició i assignació de capacitats: Cada sector resultat de la valoració ambiental es defineix, i a continuació, es valoren els possibles usos.

Sector limno-forestal prop de les preses

Definició: Correspon a les zones d’embassament proper a la presa i la zona forestal situada al nord i oest del puig del Galliner. Es un sector d’elevada potencialitat i maduresa, amb una alta qualitat estètica i ecològica. La seva situació i característiques geomorfològiques li confereixen un elevat risc tant erosiu com d’incendi.

28 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 2. Anàlisi i diagnosi de l’estat actual del territori del parc

Capacitats: La seva qualitat ecològica i els elevats riscos fan que l’ús conservatiu sigui el principal. Malgrat tot, la zona forestal admet els usos agrícoles i ramaders tradicionals, el lleure i els esports de natura, sempre i quan les seves pràctiques siguin compatibles amb el risc d’erosió i d’incendi de la zona i al manteniment d’un cert grau de tranquil·litat. L’edificació i la creació de nova xarxa viària hauria d’ésser estrictament limitada a l’aprofitament agrícola de la zona i als plans de prevenció d’incendis forestals.

Sector de la part baixa dels barrancs i oscil·lació de la làmina d’aigua.

Definició: Agrupa les dues unitats ambientals caracteritzades per ser una zona de transició entre la terra i l’aigua. El grau baix de maduresa es deu a la pertorbació que produeix l’oscil·lació de la cota del embassament, amb llargs períodes d’inundació i d’altres de sequera. Posseeix una elevada potencialitat biològica sobretot com a hàbitat i corredor biològic per a la fauna. Capacitats: Donat el seu potencial i els riscos per la qualitat tant ecològica com estètica d’aquest sector i els sectors que el delimiten, fonamenta unes actuacions bàsicament conservatives. Sols en determinades zones limitant amb el sector de mig d’embassament o de zones esportives o residencials la conservació s’hauria de compatibilitzar amb actuacions que permetessin els usos de lleure i esportius disminuint al màxim el seu impacte.

Sector agrícola-forestal

Definició: Fa referència a les terres agrícoles i forestals no incloses al primer sector, amb una potencialitat elevada. Es un sector de gran qualitat estètica, amb valors patrimonials importants com nuclis urbans, masies, ermites, camps agrícoles.... Des del punt de vista ecològic, es un sector altament representatiu de la conca de Dalt. La diversitat de formacions vegetals, des d’agrícoles a forestals, li confereixen una gran vàlua per a les interrelacions específiques tant de flora com de fauna. Capacitats: Es un sector on els usos agrícoles i ramaders tradicionals son els principal i que caldria incentivar i promocionar a fi de mantenir les funcionalitats i valors tant ecològics com estètics del sector. S’han d’establir les condicions per tal d’evitar el risc d’erosió, d’incendi o contaminació què aquests usos i els de lleure, esportius i residencials podrien provocar.

Sector de la làmina d’aigua del mig de l’embassament

Definició:

29 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 2. Anàlisi i diagnosi de l’estat actual del territori del parc

Correspon a la zona d’aigua situada entre la part propera a la presa i la part de cua d’embassament. La qualitat ecològica es mitjana, en ser una zona de làmina d’aigua molt extensa i un funcionament intermig entre un riu i un llac. Capacitats: Les activitats de lleure i esportives son compatibles en aquest sector i tan sols s’han de regular per evitar una possible degradació estètica o ecològica d’aquest sector o els del seu entorn.

Sector de cua d’embassament

Definició: Correspon a la zona d’aigua de la cua d’embassament, totalment coincident amb la unitat ambiental ja definida. La potencialitat i la maduresa és alta. La qualitat paisatgístic depèn de la cota del embassament i del cabal i qualitat de l’aigua dels rius que hi van a parar. Capacitats: L’interès estètic i paisatgístic és important donada la proximitat del nucli de La Pobla i suggereix la millora d’aquestes qualitats comptabilitzant-la amb l’increment de la qualitat ecològica d’aquest sector. Les activitats a desenvolupar haurien de ser principalment amb objectius conservatius, de lleure natural i d’educació ambiental.

Assignació de capacitats Sectors d’ordenació Usos limno-forestal part baixa agrícola- mig aigua cua forestal conservatiu C C C C C agrícola C I C - - ramader C I C - I esportiu R R R C R educatiu C R C C C lleure R R R C C residencial I I R - -

C. Ús compatible R. Ús a regular I. Ús incompatible

30 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 2. Anàlisi i diagnosi de l’estat actual del territori del parc

2.5. Paisatge i patrimoni cultural

2.5.1. Introducció

Parlar de patrimoni en termes globals seria possiblement el més adequat en aquest cas en que està clar que l’entorn natural i cultural esdevenen el millor incentiu conjunt per a oferir com a producte de consum. Així mateix pensar en integrar totes les iniciatives en un programa conjunt o projecte global esdevindria probablement el més efectiu per a dur a terme una activació patrimonial correcta i decidida que és la que en definitiva podria fomentar una reactivació econòmica, social i cultural a petita escala i contribuir a allò que s’anomena desenvolupament sostenible. És en aquest sentit que el Parc Territorial ha de posar en alça els valors del patrimoni històric, cultural, paisatgístic, panoràmic, de lleure, de festes i events culturals, etc... és a dir entenent que tot plegat forma part de la xarxa patrimonial d’aquest territori del Pallars. Per això els projectes i propostes que formen l’agenda d’aquest Pla Director tenen la finalitat de completar i reforçar aquesta xarxa patrimonial. La creació d’un òrgan gestor o consorci del Parc Territorial possibilitaria la gestió coordinada de protecció dels elements i edificacions que esdevenen definidors del lloc des del punt de vista paisatgístic i/o patrimonial.

2.5.2. Aproximació conceptual al valor del patrimoni en la definició del Parc Territorial

El patrimoni és cada cop més un valor a l’alça quan es tracta d’avaluar la riquesa d’un territori. Més enllà d’una consideració sobre els monuments més significatius, el patrimoni és el conjunt de valors tangibles i intangibles que la comunitat que l’habita continua a preservar com a fets consubstancial a la seva identitat, i ho conserva, ho cuida, ho restaura i ho manté viu. Solament es manté allò que és necessari per l’habitabilitat de les persones, perquè és un espai de servei, o perquè és un testimoni de la cultura valorada de la pròpia comunitat. Si hem d’aportar quelcom de nou a la dilatada experiència de gestió del patrimoni, hem de seguir parlant de conservació i protecció, però hem d’apostar per innovar en les formes d’ús i gaudi dels nostres patrimonis. Innovar passa per recrear permanentment la nostra relació amb el patrimoni com un llegat viu i actiu. Viu en la seva essència espacial com a document històric perceptible i utilitzable; actiu per generar noves formes d’utilitzar-ho fent front a les demandes socials contemporànies. Viu i actiu, formant part d’una xarxa de polaritats de serveis a la comunitat. La qualitat d’un territori, en conseqüència, es pot mesurar en la capacitat de memòria dels seus habitants envers ell seu patrimoni. Aquest és el reflex de la identitat vessada en els usos i costums, en la construcció de l’espai, en una història documentada i compartida, en una llengua activa, i en un projecte de futur per a la ciutadania, que vol aprofitar tota aquesta heretat. És en aquest sentit, que cal aprofitar la força del Territori com a Cultura, atès que: La Cultura és un dels principals motor de desenvolupament dels territoris europeus del segle XXI

31 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 2. Anàlisi i diagnosi de l’estat actual del territori del parc

La Cultura ha d’afavorir les indústries culturals i l’ocupació en benefici del desenvolupament local La Cultura és a més, factor de cohesió, i la base del benestar de les persones i la comunitat. El tema del paisatge assumeix, a més un valor especial com a recurs i factor de localització del desenvolupament local. La relació entre el paisatge cultural del Pallars Jussà i el desenvolupament local, ha de representar un esforç conjunt de la iniciativa política i dels pallaresos, per articular una acció de política territorial que serveixi per ordenar el territori, abordar els projectes estratègics d’infrastructuració del territori, i presentar la qualitat del territori com a primer valor per a la dinamització de la vida a muntanya. El paisatge (entès en les seves diverses components ambientals, naturals i construïdes, i socials) i el desenvolupament econòmic evolucionaran adequadament mantenint un equilibri sostenible des del punt de vista integral, és a dir, ecològic, però també social, cultural i polític. En aquesta línia, el patrimoni del territori de l’aigua s’ha de posar en xarxa amb tota la resta de patrimoni comarcal, establint una sinèrgia absoluta i permanent entre tots els recursos del Jussà, per tal de crear les complementarietats essencials per al desenvolupament integral de la comunitat comarcal, pensant tant en els que esperen un fort increment del turisme com a dinamitzador econòmic, i els que esperen que això es faci amb la capacitat de gestionar adequadament les sol·licituds de serveis sense que generi unes pressions que afectin l’estabilitat i la qualitat ambiental i patrimonial ancestral; entre la conservació passiva, i la reestructuració intensiva del territori caldrà trobar els mecanismes d’ordenació i gestió d’aquest projecte equilibrat. Quan parlem, doncs, de patrimoni en relació al planejament urbanístic, són tres els vectors d’interacció: el territori-lloc, la matriu cultural de serveis i de bens patrimonials en la ciutat i el territori, i el paisatge com escenari d’observació i comprensió de la realitat territorial. Planejar o projectar, suposa intervenir en l’ús i el destí de les preexistències –patrimoni doncs-, i aportar valor afegir al conjunt de xarxes d’interacció entre tradició i innovació creativa sobre la qual edificar les transformacions de la realitat present.

2.5.3. L’estructura visual

La morfologia d’aquest territori i la seva topografia el converteixen en un paratge d’espectaculars panoràmiques. Essent aquest un dels valors intrínsecs d’aquest Parc Territorial, formarà part important de la xarxa de connectivitat de punts d’especial interès i part important dels elements d’identitat i de coneixement de la memòria història del territori. Tant la orografia de les carenes, com la frondositat de la vegetació, influencien en la lectura i visió del paisatge entès a la manera més clàssica. Així podem trobar indrets elevats que ens ofereixen panoràmiques àmplies dels pantans, com per exemple des de Llimiana, Guàrdia o Pont de Claverol, altres des de cotes intermitjes i més properes a la làmina d’aigua que ofereixen visions parcials com a terrasses-miradors com per exemple Salàs de Pallars, Talarn, Cellers, etc... o des de les cotes baixes espectaculars vistes dels congostos tant a Collegats com a Terradets i les magnífiques panoràmiques

32 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 2. Anàlisi i diagnosi de l’estat actual del territori del parc

des de les preses de Cellers i de Talarn. La carretera c-147 també es converteix en aquest sentit en un dels elements que ofereix bones vistes de tota la conca des de una posició propera a l’aigua i acompanyant sempre l’eix fluvial, és per això que una de les propostes del catàleg d’actuacions del Parc Territorial Collegats-Terradets és la de recuperar trams que queden en desús de la carretera antiga després del nou traçat de la C-147 com a àrees de descans i miradors.

2.6. La realitat urbanística i territorial

2.6.1. El planejament vigent

L’àmbit del Parc Territorial Collegats-Terradets està comprès entre 9 municipis: La Pobla de Segur, Salàs de Pallars, Talarn, Tremp, Guàrdia de Tremp, Llimiana, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, Conca de Dalt, que es troben en circumstàncies urbanístiques diferents. La Direcció General d’Urbanisme a fet un refós del règim del sòl dels diferents municipis del Pallars Jussà, en el qual es pot veure que la major part d’aquest territori es troba en sòl no urbanitzable. Actualment el marc legal en aquest àmbit és per una banda el planejament de cada municipi (POUM, NNSS o delimitació de sòl), la llei d’urbanisme 2/2002 i sobretot pel que refereix als sòls no urbanitzables, i en l’àmbit de Sant Antoni el Pla Especial de l’embassament de Sant Antoni aprovat definitivament el 2 de juny de 2004. A continuació es presenta la Taula resum del planejament vigent dels cinc termes municipals que participen del territori de l’embassament:

LA POBLA SALÀS DE TALARN TREMP CASTELL LLIMIANA GAVET ISONA CONCA DE SEGUR PALLARS DE MUR DE LA C. C. DELLÀ DE DALT

POBLACIÓ 2.832 330 353 5.388 149 142 322 1.206 424 SUP. TERME(HA) 3.359 2.053 2.986 30.199 6.305 4.103 9.083 13.527 11.626

PLANEJAMENT NNSS NNSS NNSS NNSS ----- NNSS ----- DSU NNSS APROVACIÓ 15/11/94 05/06/85 25/09/85 19/01/83 ----- 25/09/02 ----- 19/10/83 15/05/02

SÒL URBÀ (HA) 46,54 13,50 7,64 101,20 8,47 11,44 19,03 52,02 31,04 SÒL URBANITZABLE 29,73 0,00 124,83 62,62 0,00 1,42 0,00 0,00 0,00 S.N.U. 3.282,73 2.039,50 2.853,53 30.035,18 6.296,53 4.090,14 9.063,97 13.474,98 11.594,96

DADES EXTRETES GEU A 16 D’OCTUBRE DE 2003

33 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 2. Anàlisi i diagnosi de l’estat actual del territori del parc

Les determinacions més específiques que determina el Pla Especial del Pantà de Sant Antoni, i per tant d’obligat compliment en aquest àmbit, però amb la voluntat de fer-ho extensiu per a tot l’àmbit del Parc Territorial, són les següents: Per tal de definir els tractaments específics més ajustats a les característiques concretes de protecció, conservació i millora, o a la implantació de nous serveis i activitats, s’estableixen les zones següents: Zona d’especial protecció ambiental Zona de les vores de l’embassament Zona agrícola Zona de serveis i activitats Zona d’activitats existents Zona d’activitats de nova creació

Els sistemes que articulen l’embassament de Sant Antoni i el seu entorn i que determinen l'estructura general i orgànica d’aquest territori són els següents: Sistema viari Sistema ferroviari Sistema d'equipaments i dotacions col·lectives Sistema de serveis tècnics Sistema d'espais lliures Sistema hidrogràfic Els barrancs Sector de vora la presa Sector de la làmina d’aigua del mig de l’embassament Sector de la cua de l’embassament

És important remarcar la importància que tenen les servituds de les línies elèctriques i de les instal·lacions per a l’aprofitament hidroelèctric de FECSA. Les limitacions d’ús de la làmina d’aigua dels pantans en funció del seu aprofitament hidroelèctric fan referència al respecte a les propietats i serveis existents i a la no contaminació de les aigües, i també existeix la limitació de guardar una distància prudencial de seguretat no inferior a 500m a la presa d’aigua de la central, en el sentit de no permetre cap activitat aquàtica dins aquesta àrea d’influència. Les activitats turístiques a l’embassament i el seu entorn han de quedar sempre supeditades a les necessitats d’explotació hidroelèctrica. Així mateix caldrà respectar les servituds de regants que estan relacionades amb l’existència de l’embassament i la zona d’influència de la làmina d’aigua a tot el voltant de l’embassament (20m. aproximadament).

34 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 2. Anàlisi i diagnosi de l’estat actual del territori del parc

2.6.2. Estructura de la propietat, usos del sòl

Degut a la manca d’informació i d’actualització cadastral dels nou municipis que participen del Parc Territorial Collegats-Terradets, es fa molt dificultós ara com ara, poder dibuixar el mapa de l’estructura de la propietat del sòl. Tot i així, en l’àmbit de l’embassament de Sant Antoni, gràcies al treball realitzat per al Pla Especial del Pantà de Sant Antoni, es té un coneixement més acurat. Per a la resta de l’àmbit, hi ha la intenció de destinar els recursos i esforços necessaris per a refondre a aquesta informació. En termes generals es pot apuntar que vora l’entorn de l’embassament de Sant Antoni, hi ha molt poca superfície de propietat municipal. Concretament, només dins el terme municipal de la Conca de Dalt, i a l’indret del nucli d’Aramunt, hi ha una superfície important de propietat pública, a la marge dreta del riu de Carreu. Al terme municipal de Salàs de Pallars hi ha una superfície de 7500m2, que es vol desenvolupar, juntament amb altres terrenys de propietat privada i de FECSA com a centre de vacances. Al marge esquerre de l’embassament de Sant Antoni, ja arribant a la presa de Talarn, es localitza tot una franja important de propietat municipal, però presenta tota ella pendents molt acusades que cauen precipitadament sobre la làmina d’aigua. Part de les propietats de FECSA es distribueixen al voltant de l’embassament de Sant Antoni, dins els termes municipals de Salàs de Pallars i la Conca de Dalt, i es corresponen en general amb els àmbits de servitud de la làmina d’aigua que en el seu moment es varen establir. La Pobla de Segur participa de l’entorn de l’embassament amb terrenys gairebé tots ell privats, excepció feta de la depuradora i l’àrea vacacional que pertany al Consorci urbanístic La Pobla- RENFE. El mateix succeeix amb els terrenys del terme municipal de Talarn situats al marge dret de l’embassament. Tots ells són de propietat privada i en general a més estan ja ocupats per diferents usos i activitats (càmping, clubs esportius, etc.), a excepció de l’entorn del CITA que es situa en un turó boscat amb accés des de la C-147 i amb unes bones vistes sobre la presa de l’embassament i la conca de Tremp.

2.6.3. Activitats, dotacions i equipaments

En els plànols d’informació s’indiquen aquells equipaments i serveis que ara actualment estan ubicats a l’entorn dels pantans i que en moltes ocasions estan relacionats amb les activitats aquàtiques que possibilita l’existència de la làmina d’aigua. En primer lloc i un cop passat el congost de Terradets, trobem la presa de Cellers, amb una espectacular visió de l’embassament. Passat el congost, i abans d’arribar a Cellers per la C-147, trobem l’Alberg de l’Estació (alberg i centre d’activitats esportives) una mica més aprop de Cellers i a l’altra banda de la carretera, hi ha l’Hostal del Lago (hotel, restaurant i centre d’esports i serveis), que son els principals punts d’organització d’activitats relacionades amb l’entorn de Terradets i

35 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 2. Anàlisi i diagnosi de l’estat actual del territori del parc

l’embassament de Cellers. A més i també al voltant del llac de Cellers, es troben altres serveis com l’àrea d’esbarjo de Llimiana i l’observatori faunístic prop de la C-147. Dins el terme municipal de Talarn i vorejant l’embassament de Sant Antoni, tot seguint la C-147 ens trobem en primer lloc la presa amb la central hidroelèctrica i el CITA (Centre d’integració de tecnologies avançades) situat al mig del turó boscat que tanca l’embassament per la marge dreta. A continuació el Bar "La Terrassa", el Club Minerva (club privat dels militars de Talarn), el Càmping Gasset i Promotur (centre d’activitats aquàtiques), configuren el sistema d’equipaments culturals i lúdic-esportius localitzats dins el terme municipal de Talarn. El Club Nàutic Sant Antoni, el Centre d’Agrobòtica i l’Àrea Vacacional de la Generalitat, ja dins el terme municipal de Salàs de Pallars, completen l’oferta d’equipaments de la marge dreta de l’embassament. Cal remarcar en aquest sector la presència de l’estació de RENFE, localitzada en un lloc privilegiat en la plana que es forma entre la C-147 i l’embassament, i que es troba en un palès estat d’abandó. Pel que fa al terme municipal de La Pobla de Segur, mencionar la ubicació de la depuradora d’aigües residuals a la marge dreta i destacar en aquest cas l’àrea vacacional amb habitatges, bungalows, equipaments i serveis que s’està desenvolupant just a continuació de la cua de l’embassament i al voltant de l’estació terminal de RENFE de la línia Lleida-La Pobla de Segur. En direcció a Aramunt, passant per Pont de Claverol i ja dins el terme municipal de La Conca de Dalt, el Museu dels Raiers, el Tir al plat, el Bar amb minigolf i activitats aquàtiques, un camp de futbol, la coneguda Font de la O i un àrea d’acampada, configuren l’oferta d’equipaments d’aquesta marge esquerra. Tres elements d’interès patrimonial directament relacionats amb l’entorn de l’embassament de Sant Antoni que cal destacar, es situen també en aquest sector: l’ermita dels Socors situada a la carretera local que va des de La Pobla de Segur a Aramunt; el nucli vell d’Aramunt, poble ara deshabitat i en procés de reconstrucció a través de convenis amb la Generalitat i escoles taller; i el Punt de l’Anell, nucli també deshabitat, situat en una posició molt estratègica a la marge esquerra de l’embassament aigües avall del riu Carreu.

2.7. Les xarxes d’infrastructura: La xarxa viària, accessibilitat territorial i nivells d’urbanització

La xarxa bàsica de carreteres a l'entorn del Parc Territorial la constitueixen: - La carretera C-147 que segueix el curs de la Noguera Pallaresa, entrant pel nord pel congost de Collegats i que surt pel sud pel Congost de Terradets. Aquest eix del Noguera Pallaresa és la xarxa bàsica de comunicació de l’embassament amb Lleida i el Pallars Sobirà.

36 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 2. Anàlisi i diagnosi de l’estat actual del territori del parc

- En el tram Tremp-La Pobla de Segur, s’estan realitzant les obres de millora del traçat de la C147 ja que presentava alguns problemes amb les corbes molt tancades, i que tot i tenir alguns miradors urbanitzats sobre l’embassament de Sant Antoni i algunes petites àrees d’aparcament, és important remarcar la manca de voreres i per tant la impossibilitat del trànsit peatonal o en bicicleta en condicions de seguretat adequades. És per això que es proposa la reutilització dels trams de carretera vella per tal de millorar la seguretat i el servei d’aquesta via. - La C-144 que uneix La Pobla de Segur amb Pont de Suert passant per Senterada, que constitueix l'altre tram de l'eix pirinenc i connecta amb la N-230 que transcorre al llarg de la Noguera Ribagorçana. - La C-1412 que connecta Tremp amb Artesa de Segre passant per Isona i pel Coll de Comiols constitueix l'altra via fonamental d'accés a l’embassament de Sant Antoni. - De menor importància és la C-131 que comunica Tremp amb Pont de Muntanyana, i que uneix també l’embassament de Sant Antoni amb la N-230. L’accés als nuclis de població que no estan localitzats sobre la xarxa bàsica de carreteres, es realitza a través de les carreteres locals i camins veïnals que conformen la xarxa secundària. El marge esquerra de l’eix fluvial, està connectat en sentit nord-sud per carreteres secundàries com la que va des de la presa de Cellers fins a Llimiana, i la que contínua cap al nord i paral·lela a l’eix fluvial a través dels Masos de Llimiana, Gavet de la Conca, Fontsagrada, Vilamitjana i Tremp. Des de Tremp i pel marge esquerra de l’embassament de Sant Antoni, s’ha arreglat l’antic camí de Montesquiu vorejant l’embassament i queda pendent una segona fase d’asfaltat de la via. També és aquest el cas de la carretera que connecta La Pobla de Segur amb Aramunt i altres nuclis del terme municipal de la Conca de Dalt, i que es traça paral·lela al marge esquerre de l’embassament. Hi ha altres camins que formen la xarxa de camins de caràcter rural que discórren a la vora de l’embassament. En moltes ocasions aquests camins serveixen d’accés a explotacions agrícoles i no representen la sortida directa dels nuclis cap a la xarxa de carreteres, ni tampoc s’estructuren en anells o recorreguts continus i alternatius a les xarxes bàsica i secundària de circulació. La funcionalitat de les vies rurals és en altres ocasions turística, per a fer excursions de muntanya amb vehicles tot terreny i per accedir a les reserves naturals de Boumort o la Serra de Carreu i Sant Corneli, o que discorren al costat del riu a marge i marge del Noguera Pallaresa. L’estat d’aquests camins és en general dolent. Són camins que en ocasions discórren per entorns geogràfics accidentats i en mal estat de conservació. Cal remarcar a nivell territorial la importància de l’existència de la línia de tren Lleida-La Pobla de Segur que discorren paral·lela a la carretera C-147 fins arribar a La Pobla de Segur.

37 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 3. Directrius i propostes d’ordenació del Parc Territorial

3. DIRECTRIUS I PROPOSTES D’ORDENACIÓ

3.1. Ordenació i zonificació del Parc

El projecte del Parc territorial preveu com objectius generals: l’Ordenació, Tutela i gestió dels valors naturals i ambientals; l’Ordenació, Tutela i gestió dels valors culturals; i l’Ordenació d’Àmbits, Àrees i Espais d’activitats lúdico-recreatives.

L’ordenació del territori del Parc s’organitza en base a Àmbits, Espais, Elements i Sistemes, caracteritzats per la forma diferenciada d’ús: de protecció, de gaudi mediambiental, de gaudi lúdic- recreatiu, el lleure i l’esplai, i cultural a partir d’activitats de turisme rural, activitats formatives i científiques, d’esports fisicoesportius en el medi natural, d’esbarjo a les vores o en la làmina d’aigua. Aquesta zonificació no és normativa des del punt de vista urbanístic, doncs seran els documents preceptius de planejament urbanístic els que ho desenvoluparan. Tanmateix respon a la voluntat d’establir una coherència entre les potencialitats del destí del sòl, la cura dels seus valors i l’ús compatible que s’hi pot realitzar. És obvi que en successives aproximacions al territori objecte de treball, es produiran els ajustos convenients fins arribar a determinar per la via jurídico-administrativa pertinent les vinculacions normatives que s’hagin d’aplicar. L’ordenació, tanmateix estableix la distribució espacial dels usos predominant a que es proposa destinar el territori del parc, la conservació i protecció dels recursos naturals, ambientals i paisatgístics més notables, l’ubicació de les distintes actuacions que desenvolupen els objectius i estratègies del pla director.

El pla ordena, a més, els sistemes d’accessibilitat vehicular i peatonal estructuradors de l’accés als diversos àmbits i espais, i a la làmina d’aigua, amb particular atenció als recorreguts de les xarxa de vies verdes.

El pla director determina també el sistema d’equipaments i serveis (públics i privats, existents i de nova creació) per la gestió funcional de l’ús social del Parc: informació, visita, organització d’activitats programades o de lliure iniciativa, l’estada, l’allotjament, la disposició de serveis complementaris, l’activitat formativa i científica, els esports i l’esbarjo dins d’una programació segura i monitoritzada en els àmbits que així es determina.

38 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 3. Directrius i propostes d’ordenació del Parc Territorial

Els Àmbits, Espais, Elements i Sistemes, en que s’estructura el parc territorial en la seva primera versió són:

Àmbits

PARC NATURA A) Zones d’especial protecció B) Zones de protecció del sòl rural C) Zones de Protecció fluvial

PARC CULTURA D) Zones d’activitat cultural en l’àmbit del Parc E) Zones d’activitat cultural en el territori comarcal

PARC LÚDIC F) Zones de serveis i activitat lúdica en el lleure i esplai G) Zones de serveis i activitat lúdica esportiva G) Zones de serveis i activitats turístiques

Espais

ESPAIS MEDIAMBIENTALS

- Àrees Ambientals - Àrees de Contracte de Riu - Aiguamolls de Cellers - Àrees Ambientals De L’espai De Ribera

- Punts d’observació de Fauna I del Medi Natural - Observatori de Cellers - Observatori dels Aiguamolls - Observatori del Pui De L’anell

- Punts Verds (de recollida selectiva d’escombraries)

ACCESSOS A LA LÀMINA D’AIGUA

- Passarel·les d’accés a la làmina d’aigua per a la pesca i el bany - Zones de bany - Rampes d’accés d’embarcacions - Pontons d’ancoratge d’embarcacions

ESPAIS DE SERVEIS I LLEURE

- Àrees d’activitats esportives - Àrea d’activitats de l’alberg de Cellers - Àrea d’activitats de l’hotel Terradets - Hípica Cellers - Club Nàutic - Càmping Gaset

39 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 3. Directrius i propostes d’ordenació del Parc Territorial

- Club Minerva - La Piràmide - El Xiringuito - Centre BTT de la Pobla de Segur - Pista de rem i altres activitats nàutiques - Pista de slalom

- Àrees de d’estada i serveis - Àrea de serveis a la Pobla de Segur - Àrea de serveis dels Dos Arbres (Conca de Dalt) - Àrea de serveis Porta del Parc (Guàrdia – Cellers) - Mirador dels Associats (Isona) - Àrea de serveis casa Violí - - Àrees de lleure - Parc fluvial i escola de pesca - Parc esportiu equipat de Pla de Palau - Parc dels raiers de la Pobla de Segur - Àrea infantil dels roures de Llimiana - Àrea de Terradets - Àrea de Collegats

- Estacions nàutiques - Estació nàutica de Sant Antoni - Estació nàutica de Cellers

- Àrees d’esbarjo amb barbacoa - Carrànima - Ermita de Santa Helena - La font dels caçadors - Canal de pesca intensiva - La font de la O - Ermita de Sant Sebastià - Ermita de la Posa - Barranc de Barcedana - Bernadot

- Àrees d’aparcament - Àrea d’aparcament de l’Espona - Àrea d’aparcament dels Roures de Llimiana - Àrea d’aparcament a l’observatori de Cellers - Àrea d’aparcament de Guàrdia - Àrea d’aparcament de l’Espona - Àrea d’aparcament de Susterris - Àrea d’aparcament Casa Gaset

PUNTS D’INFORMACIÓ

- Punts d’informació - Porta del parc - Oficina del parc (al CITA) - Punt d’informació al Parc fluvial - Punt d’informació al Parc dels raiers - Punt d’informació a l’estació nàutica de Sant Antoni - Punt d’informació a l’estació nàutica de Cellers - Punt d’informació a Castell de Mur - Punt d’informació a Tremp

40 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 3. Directrius i propostes d’ordenació del Parc Territorial

- Punt d’informació a Talarn - Punt d’informació a Salàs de Pallars - Punt d’informació a La Pobla de Segur - Punt d’informació a Conca de Dalt - Punt d’informació a Isona i Conca Dellà - Punt d’informació a Gavet de la Conca - Punt d’informació a Llimiana

Elements

- Guals - Gual del Boixegar - Gual de Les Sorts - Gual de l’Espona - Gual de Pla de Palau - Gual de Riucós

- Miradors - Mirador del Castell de Guàrdia - Mirador de Talarn - Mirador del Torrentill - Mirador dels cinc ponts - Mirador de Claverol - Mirador del Pui de l’Anell - Mirador de Llimiana

- Fonts

Sistemes

- Xarxa viària principal: - carretera nova C-147 - ponts - Xarxa viària secundària - Xarxa de camins - Ferrocarril Lleida – La Pobla de Segur - Xarxa de vies verdes - Via verda de l’aigua

- Via verda de Guàrdia als masos de Llimiana - Via verda del canal de Gavet - Via verda de Puigcercòs a Basturs - Via verda de Palau a Vilamitjana - Via verda del barranc de Riucós - Via verda del barranc de la Coma a Orcau - Via verda de Montesquiu

- Senders de gran recorregut, GR 1-4

Les directrius i propostes del Pla director s’estructuren en base a sis programes:

− Directrius d’ordenació ambiental

− Directrius específiques per sectors de l’àmbit fluvial

41 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 3. Directrius i propostes d’ordenació del Parc Territorial

− Directrius d’ordenació dels usos del sòl

− Directrius d’ordenació i regulació de les activitats en la làmina d’aigua

− Directrius d’ordenació i regulació de les activitats fisicoesportives en el medi natural

− Directrius d’ordenació del patrimoni

El Pla preveu a més, la determinació d’un catàleg d’actuacions format pel conjunt de projectes que es proposa desenvolupar d’iniciativa pública, privada o conjunta; una Agenda de projectes en execució, que son els projectes executius que es desenvolupen segons programació del Consell Comarcal amb programes de finançament específic inclosos en les previsions pressupostàries del mateix amb copartenariat d’institucions col·laboradores; un conjunt de protocols de gestió; i l’establiment de les directrius de gestió del Parc territorial, del seu òrgan gestor per a l’ordenació del mateix, del pla de gestió de l’ordenació i de les activitats.

3.2. Directrius d’ordenació ambiental

3.2.1. Directrius generals per a tot l’àmbit del pla

La protecció del medi ambient esdevé una responsabilitat col·lectiva en la gestió del patrimoni natural donat que els efectes positius o negatius de la gestió ambiental d'una porció del territori transgredeixen els seus límits i afecten un col·lectiu molt més ampli que el que es gestiona directament.

En aquest cas, es defineix com a protecció del medi ambient totes aquelles mesures adreçades a la conservació del medi, entesa la conservació segons la definició de la Estratègia Mundial per a la Conservació (PNUMA,UICN,WWF) com la gestió de la utilització de la biosfera per l’ésser humà, de tal manera que produeixi el major i sostingut benefici per a les generacions actuals, però que mantingui la potencialitat per satisfer les necessitats i aspiracions de les generacions futures. Per tant, la conservació és positiva i inclou la preservació, el manteniment, la utilització sostinguda, la restauració i la millora de l’entorn.

Les directrius d’ordenació d'aquest document plantegen dos graus de definició diferents per a implementar les mesures de conservació: la globalitat del parc i el seu entorn, i la concreció per a

42 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 3. Directrius i propostes d’ordenació del Parc Territorial

cada sector. El conjunt de mesures mencionades, no esgota totes les possibilitats de cura integral del territori, tanmateix determina les mesures bàsiques a abordar en la gestió del parc; seran els programes específics en el desenvolupament del mateix els que precisaran les accions particulars.

A nivell de mesures generals per la globalitat del parc, considerarem:

Protecció de la qualitat de les aigües

La qualitat de les aigües depèn de la quantitat i qualitat dels abocaments que es produeixen aigües amunt de l’embassament i dels barrancs tributaris. En aquest cas, caldrà controlar molt especialment la qualitat dels abocament d'aigües residuals dels nuclis de població més importants. Les condicions de l'aigua embassada també fan aconsellable el control dels abocaments d'aigües residuals de les edificacions que s'ubiquin al voltant dels pantans, tant les concentracions residencials com les instal·lacions turístiques, per evitar focus de contaminació puntual. Les activitats esportives que es realitzen als pantans poden tenir un efecte negatiu sobre la qualitat de les aigües quan intervenen embarcacions a motor. Serà necessari el control de les condicions d'ús d'aquestes embarcacions i de les zones on es realitza el manteniment i la reparació. Les activitats agropecuàries poden tenir incidència en la qualitat de l'aigua del l’embassament de forma directa degut a l'inexistència d'un cinyell de vegetació a la vora. Per evitar deteriorar la qualitat de l'aigua cal prendre precaucions amb la localització de granges amb femers no impermeabilitzats, amb l'ús de residus ramaders com adob, en el manteniment dels marges de conreus amb especial cura dels més proper a l’embassament i en l'ús adequat dels productes fitosanitaris i fertilitzants evitant aquells catalogats com potencialment perillosos per a la fauna aquàtica. S’ha de tenir una especial precaució amb la inclusió de noves espècies que poden suposar una amenaça per a la conservació de l’ecosistema fluvial, com és el cas del musclo zebra en els embassaments de Ribarroja, Flix i tants d’altres de la geografia espanyola. En cas d’infecció d’aquesta o d’altres espècies que posin en perill l’equilibri ecològic, s’hauran de seguir les normes imposades per a evitar la propagació a l’exterior d’aquestes, limitar l’accés lliure de les embarcacions i implantar controls i sistemes de desinfecció i neteja de totes les embarcacions que accedeixin o sortint de la zona afectada.

Restauració de la vegetació natural i ampliació de les àrees forestals

La millora paisatgística i ambiental implica augmentar i millorar la superfície ocupada per comunitats forestals tot evitant l'ús d'espècies al.lòctones. Això implica que les espècies vegetals utilitzades per la restauració d'àrees degradades o per a l'ajardinament de les infrastructures seran autòctones, evitant l'introducció d'espècies foranes.

43 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 3. Directrius i propostes d’ordenació del Parc Territorial

Protecció i potenciació de la fauna

Per protegir i potenciar les comunitats faunístiques existents i les que per les condicions ecològiques puguin donar-se, s'evitarà la introducció d'espècies no al.lòctones que puguin desplaçar a les autòctones, molt especialment en el cas d'espècies piscícoles. La ubicació de l’embassament de Sant Antoni en un indret de pas entre zones d'alt interès faunístic protegides i la inclusió de l’embassament de Terradets en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) fa necessari considerar la potenciació de les connexions ecològiques no tan sols a nivell local si no també analitzant el seu rol en el flux territorial que es produeix entre aquests espais. En aquest sentit, cal tenir especial cura amb la zona de cua de l’embassament i la zona d’oscil·lació de la làmina d’aigua, per la seva importància en aquestes connexions. Als entorns dels pantans de producció hidroelèctrica es produeix una important afecció sobre l'ornitofauna amb una alta mortalitat deguda a impactes amb cables i electrocució per l'ús de les torres d'alta tensió com a plataforma d'observació, nidificació o descans. La modificació del disseny i la col·locació d'artefactes disuasoris sobre torres i cables pot arribar a eliminar aquests impactes negatius.

Protecció contra la propagació d’incendis forestals

A més de les tasques de neteja forestal i del manteniment de camins i tallafocs en els embassaments es reservarà una zona per a la càrrega d’aigua per a hidroavions contra la propagació d’incendis forestals, lliure de qualsevol obstacle i prohibida a la navegació.

Disminució de l'impacte ambiental de les infrastructures

Les mesures preventives de protecció ambiental són molt més efectives i menys costoses que les mesures correctores. Aquesta prevenció s’haurà d’incloure en les sol·licituds de reforma, ampliació o implantació de noves infrastructures, equipaments i construccions públiques o privades que es generin dins l’àmbit del pla i que aniran acompanyades d'un estudi d'impacte ambiental on es contemplin, d’una banda, si s’escau, alternatives d’ubicació o traçat i, d’una altra, mesures preventives i correctores dels possibles impactes.

Manteniment i neteja del parc

Aplicant les mesures de recol·lecció de deixalles, brosses i vessaments, amb els corresponents punts verds i mitjans de tractament.

44 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 3. Directrius i propostes d’ordenació del Parc Territorial

3.2.2. Directrius específiques per sectors

Sector limno-forestal prop des les preses

L’ús conservatiu, o el de lleure i esportiu compatible amb les qualitats ecològiques i estètiques d’aquest sector fa que la gestió tingui com a rerafons el manteniment i la millora de les qualitats ambientals. L’ús esportiu i de lleure en la zona forestal s’hauria de reduir a l’excursionisme o passeig amb bicicletes o cavalls, evitant l’ús motoritzat de la zona. Les vies de comunicació haurien d’estar tancades al pas motoritzat a excepció del veïnat. El risc d’erosió es important en determinades zones per la qual cosa qualsevol actuació hauria de preveure d’evitar-lo. A la zona aquàtica s’hauria de prioritzar l’ús conservatiu prohibint l’ús esportiu i de lleure que quedaria restringit al sector d’aigua del mig del embassament. Són especialment d'aplicació en aquest sector les condicions generals de protecció de la qualitat de les aigües i dels ambients forestals.

Sector de la part baixa dels barrancs i oscil·lació de la làmina d’aigua

La compatibilització de l’ús conservatiu d’aquesta zona amb l’ús esportiu o de lleure de la làmina d’aigua implica la divisió d’aquest sector en dues zones d’ordenació: una, on sigui prioritari l’ús conservatiu i, l’altra, on es faci compatible amb els aprofitaments turístics de la làmina d’aigua. Els usos esportius de la franja de terra corresponent a la zona d’oscil·lació i a la part baixa dels barrancs hauran d’evitar el risc d’erosió i la degradació dels sòls i la vegetació de la zona. Per a tal fi, la circulació amb vehicles, motoritzats o no (p.e. bicicletes) s’haurà de prohibir. La millora ecològica i estètica d’aquesta zona implica el desenvolupament de programes de restauració d’aquest sector.

Sector agrícola-forestal

L’aprofitament de la productivitat intrínseca d’aquest sector, principalment producció agrícola i ramadera, ha de ser compatible amb el manteniment de la qualitat ecològica i paisatgística. La instal·lació d’infrastructures i l’apertura de noves vies o condicionament de les existents s’ha de dur a terme evitant al màxim les afeccions naturals o estètiques. La finalitat productiva de la zona de conreus ha d’anar lligada amb la conservació ambiental, introduint pràctiques agràries respectuoses amb la conservació dels marges dels conreus, evitant la fusió excessiva de parcel·les i controlant l'ús i l'aplicació dels productes agroquímics.

Sector de la làmina d’aigua del mig dels embassaments

L’ús esportiu i de lleure de l’embassament s’ha de realitzar preferentment en aquest sector. No obstant, són especialment d'aplicació en aquest sector les condicions generals de protecció de la qualitat de les aigües. S’hauria de desenvolupar un programa de regulació i senyalització de l’aprofitament de la làmina d’aigua, delimitant zones de bany, zones d’aigües tranquil·les per a la circulació de canoes i piragües, zones de circulació d«embarcacions motoritzades, zones d’esquí aquàtic, etc.

45 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 3. Directrius i propostes d’ordenació del Parc Territorial

Sectors de cua d’embassament

La millora de la qualitat paisatgística i, indirectament ecològica, suggereix el desenvolupament d’un programa de restauració d’aquesta zona que podria passar per la creació d’una presa de cua que retingues aigua i sediments. En aquest sector són d’especial aplicació les condicions de generals de protecció de la qualitat de les aigües.

3.3. Directrius d’ordenació dels usos del sòl

Definir el sistema d’equipaments necessaris per a l’explotació dels valors turístics, de recerca i lleure dels pantans (àrees de recepció, informació i acolliment, àrees de pic-nic i serveis complementaris, centre de gestió) així com l’estructura de les potencials zones per a ubicar-hi instal·lacions hoteleres/resorts, àrees esportives, platges i embarcadors, i accessos a la làmina d’aigua en general, és una de les funcions del Pla Director del Parc en tant que fonamenta la seva raó de ser en la determinació i regulació dels usos i activitats que han de poder-se desenvolupar a l’entorn dels pantans i dins la pròpia làmina d’aigua. Donat que no es tracta de promoure un ús recreatiu massiu i indiscriminat, sinó de fomentar la interacció i el contacte social a les àrees més ben preparades, convé determinar la capacitat d’utilització dels diferents sectors dels entorns del pantans, entendre i sistematitzar les necessitats dels usuaris i localitzar les àrees, indrets i itineraris més aptes per garantir la compatibilitat entre la preservació del medi (respecte dels valors naturals i paisatgístics del lloc) i les demandes socials. Així, les activitats i usos permesos dins d’aquestes àrees es regularan en funció de les característiques mediambientals i urbanístiques de cadascuna d’elles i de manera que siguin compatibles amb les finalitats d’ordenació i de protecció del conjunt. És obvi que als entorns dels pantans serà necessari construir diferents elements per donar cabuda a les activitats dels usuaris, però està clar que la seva construcció haurà de tenir sempre en compte la integració a l’entorn, tot recuperant la saviesa de localització i d’ús dels materials de les implantacions tradicionals encara que la mida i característiques de les edificacions noves serà clarament diferent en molts casos a les preexistents. Es tractarà de potenciar aquells indrets significatius o més lògicament accessibles i això suposarà estructurar l’espai i revaloritzar la percepció de l’entorn. En aquesta línia, el Pla defineix unes àrees per a la implantació de nous serveis i activitats que són bàsicament les que ja anunciava el Pla Especial del Pantà de Sant Antoni més alguna del es existents al voltant de l’embassament de Terradets, on bàsicament es tracta de reforçar les existents. Aquestes àrees es considera que seran les més actives del sector pel que fa a l’ús públic o col·lectiu. La

46 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 3. Directrius i propostes d’ordenació del Parc Territorial

definició d’aquestes àrees és necessària per a facilitar el lleure i l’esport però també per a organitzar i estructurar la localització dels desenvolupaments de caràcter turístic al voltant de l’embassament. La determinació d’aquestes àrees s’ha fet en funció de la seva localització topogràfica, del tipus d’interès paisatgístic, naturalístic i/o històric del lloc, del seu caràcter de pas , trobada o centralitat, etc. La selecció d’aquestes àrees té, és clar, conseqüències importants donat que representa escollir els indrets que es volen organitzar de forma més detallada per a l’ús públic en termes de xarxa de circulació i instal·lació d’edificacions destinades a acollir els visitants i adequació de l’espai per al lleure; o bé possibilitar la implantació de resorts de caràcter turístic que aglutinen activitats diferents permetent sempre l’accés públic a l’aigua i el pas peatonal continuo del voltant de la làmina d’aigua, donat que es considera imprescindible emfatitzar la importància de les passejades al voltant de l’embassament, a peu, a cavall o en bicicleta. Aquestes activitats requereixen itineraris definits, poc construïts, que alhora relliguin equipaments (en forma de cartells orientadors, centres d’informació, documentació i acollida dels visitants, punts d’observació interessants, accessos a la làmina d’aigua i zones de bany, àrees de picnic etc.). Així, la xarxa viària o sistema viari esdevé un element d’extraordinària importància, ja que defineix l’accessibilitat a les diferents àrees de l’entorn de l’embassament i a la làmina d’aigua i en definitiva estableix l’ús que se’n farà. La vialitat defineix també la manera de veure l’embassament, de percebre el paisatge i alhora serà una de les àrees d’ús, amb caràcter de recorregut, més important de l’interior de l’àmbit. La xarxa viària (rodada i peatonal) definirà les relacions entre les diferents àrees de l’entorn de l’embassament i d’aquestes amb la resta del territori. Per això cal entendre el seu desenvolupament vinculat al desenvolupament dels usos i activitats de les diferents zones però alhora amb un cert caràcter autònom en tant que és imprescindible com a fil conductor i referència fonamental per a l’estructuració de l’àmbit. Sobre l’ordenació i gestió del lleure en general, ja només recordar que l’aspecte realment creatiu de la gestió del lleure en els espais naturals és la promoció de les actituds perceptuals i educatives: allò que aprenem mitjançant l’observació i amb l’experiència directa ho recordem millor i ho respectem més.

3.4. Directrius d’ordenació i regulació de les activitats en la làmina d’aigua

La Confederación Hidrográfica del Ebro, es l’encarregada d’atorgar les autoritzacions necessàries per a la navegació en les aigües de les corrents naturals, llacs i embassaments. Les autoritzacions per a la navegació es poden sol·licitar en qualsevol oficina de la C.H.E. Es recomana no obstant que, abans de presentar les sol·licituds, els usuaris potencials s’informin

47 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 3. Directrius i propostes d’ordenació del Parc Territorial

degudament en les oficines de la C.H.E. a Saragossa, tant dels requeriments exigits per a la obtenció de les autoritzacions com dels detalls per a la tramitació de les mateixes. Una vegada obtinguda l’autorització, els beneficis rebran per escrit una sèrie de directrius i limitacions que es refereixen tant a la navegació com a la protecció del Domini Públic Hidràulic i del medi natural.

ACTIVITATS NÀUTIQUES navegació a rem o vela Caiac Piragüisme Rem navegació a vela Windsurf Vela Catamarà navegació a motor Esquí Bus Esquí nàutic Motonàutica Parasailing

ACTIVITATS ESPORTIVES SUBAQUÀTIQUES Snokerling Submarinisme

ACTIVITATS RECREATIVES Creuers Excursió en Catamarà gran Charters (pesca)

ACTIVITATS A LA VORA DE L’AIGUA Acampada Ciclotuirisme Passeig a cavall Senderisme

BANY

PESCA

48 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 3. Directrius i propostes d’ordenació del Parc Territorial

Quadres resum d’anàlisi, diagnosi i proposta d’usos i actuacions (Dades extretes de l’Estudi de regulació de les activitats nàutiques en l’embassament de Sant Antoni, de la Confederación Hidrogràfica del Ebro) Anàlisi i diagnosi:

DIAGNÒSTIC USOS I DIAGNÒSTIC D'ACTIVITATS APROFITAMENTS USOS I ACTUACIONS PROBLEMÀTICA D'ACTIVITATS RELACIONADES AMB TRADICIONALS ÚS PÚBLIC ACTUAL PREVISTES AMBIENTAL RECREATIVES LA NAVEGACIÓ Zona perimetral de protecció de 20m Molesties per la Absència Navegació incompatible SECTOR 1 Cultius Pesca (Z.P.P.) navegació a motor d'instal.lacions per raons de seguretat Urbanització (molt Descens acusat d'aigües Ús per a miradors i La presa baixa) Navegació (baixa) Centre d'informació de la presa punts d'informació Regulació Visites presa Aparcaments Promoció no factible Producció d'energia Miradors Nivell d'ús: BAIX Importància: Mitja

Zona perimetral de Zona utilitzada protecció de 20m Absència d'instal.lacions intensament, en totes SECTOR 2 Cultius i arbrat Pesca (Z.P.P.) Invasió de vehicles autoritzades les modalitats Navegació a motor amb Marge dret: càmping- Urbanització limitacions en les Salàs Ramaderia Bany (Bungalows) Erosió Regulació necessària condicions actuals Zona idònea per a Zones recreatives i Pèrdua de zones de instal.lacions fixes Urbanització (Salàs) Camping d'acampada vegetació estable Impactes importants autoritzades Necessitat urgent de Navegació en totes les Instal.lacions nàutiques i Excessiva promoció regulació de les modalitats molls Residus i abocaments prevista activitats Molèsties per navegació no regulada Nivell d'ús: ALT Importància: Fonamental

Zona perimetral de protecció de 20m Zona utilitzada en totes SECTOR 3 Cultius Pesca (Z.P.P.) Invasió de vehicles Absència d'instal.lacions les modalitats Navegació a motor amb Marge dret: Salàs- Aparcaments i certes limitacions en les Pobla Urbanització (alta) A. Recreatives urbanitzacions Erosió Regulació necessària condicions actuals Pèrdua de zones de Excessiva promoció Zona apta per a Bany Instal.lacions nàutiques vegetació estable prevista instal.lacions fixes Navegació en totes les Necessitat de regulació modalitats Albergs i hotels Presència de residus de les activitats Acampada Nivell d'ús: MIG Importància: Alta Zona perimetral de Navegació no protecció de 20m Abocament molt Només instal.lacions practicable diversos SECTOR 4 Cultius Pesca (Z.P.P.) impactant urbanes mesos a l'any Zona urbana i Àrees recreatives Bungalows i Retirada brusca de les Ús fonamental com a Cua de pantà periurbana urbanes urbanitzacions aigües punt d'informació Activitats esportives Instal.lacions nàutiques i Impacte visual Promoció prevista tradicionals (raiers) moll infraestructures excessiva Cua de pantà Nivell d'ús: ALT Importància: Mitja

Zona perimetral de protecció de 20m Absència d'instal.lacions Zona utilitzada, en totes SECTOR 5 Cultius Pesca (Z.P.P.) Invasió de vehicles autoritzades les modalitats Navegació a motor amb Marge esquerra: Zones residencials i Ús com a punt certes limitacions en les sector d'Aramunt Urbanització (baixa) Bany urbanització Erosió d'informació condicions actuals Instal.lacions nàutiques i Pèrdua de zones de Promoció prevista Necessitat de regulació Navegació moll vegetació estable excessiva de les activitats Zones d'esports Acampada lliure aeronàutics Presència de residus Nivell d'ús: ALT Importància: Alt Navegació a motor incompatible en quasi Zona d'especial Explotació excessiva del Absència d'instal.lacions tot el sector per raons de SECTOR 6 Cultius i arbrat Pesca protecció pantà autoritzades protecció de l'entorn Esquí nàutic en la zona Navegació motor (esquí Ús com a punt superior allunyada de la Sector dels Associats nàutic) d'informació costa Promoció no factible Nivell d'ús: Baix Importància: Mitja

49 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 3. Directrius i propostes d’ordenació del Parc Territorial

Propostes d’usos i actuacions:

PROPOSTES I USOS RELACIONATS AMB PREFERENTS IDÒNIES ADMISIBLES INCOMPATIBLES LA NAVEGACIÓ Creació de la zona de seguretat de la presa (no Activitats d'educació Adequació de zones de apta per activitats) ambiental e informació visita i miradors Pesca Navegació i bany (500m) Actuacions de Circulació lliure de Col.locació de punts conservació Esbargiment passiu vehicles d'informació

Regulació d'activitats i adequació de la Senyalització i protecció normativa de les de les zones d'accès i la instal.lacions Circulació restringida de Navegació amb motos banda perimetral no consolidades Esbargiment passiu vehicles aquàtiques de servei apta per la navegació Urbanització de molt Control de la navegació Correcció d'abocaments Berenador baixa densitat a motor Adequació de les àrees Accessos i aparcaments Pesca Navegació a motor recreatives Activitats d'adequació Esquí aquàtic Millora de les d'àrees recreatives Bany condicionat instal.lacions nàutiques Restauració Regulació de les paisatgística Navegació a rem o vela activitats Conservació de la Camping qualitat ambiental Banda preimetral de 50m no apta per Instal.lacions nàutiques activitats nàutiques Actucions de conservació en zones no concorregudes

Millora dels marges i de Zones d'acampada i Circulació lliure de les zones de bany Regulació d'activitats albergs Navegació a motor vehicles referides Actuacions d'adequació recreativa: accessos, Activitats d'educació aparcaments i zona de ambiental i rutes Acondicionar les zones bany ecològiques Urbanització Urbanització excessiva de platja Balisament i Repoblacions forestals Infraestructura viària, senyalització per als marges i riberes Instal.lacions nàutiques excepte camí perimetral Esinformar recomana als usuaris posar les Reparació paisatgística instal.lacions nàutiques de les zones Motos aquàtiques (sols a Salàs i St Joan de erosionades Esquí nàutic condicionat de servei) Vinya Banda preimetral de Zones d'acampada i 50m no apta per albergs activitats nàutiques Esbargiment passiu Pesca Bany Navegació sense motor Activitats relacionades Correcció d'abocaments Pesca Bany Navegació amb el bany i la pesca paisatgística Esbargiment passiu Esbargiment passiu vehicles Navegació a rem o vela Banda preimetral de Actuacions d'adequació 50m no apta per Centre d'informació recreativa activitats nàutiques

50 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 3. Directrius i propostes d’ordenació del Parc Territorial

Desenvolupament urbanístic excessiu i Senyalització i creació balisament de les zones d'infraestructures d'accès i la banda no Regulació d'activitats Esbargiment passiu Navegació a motor impactants apta per la navegació

Circulació restringida de Restriccions de Accessos i aparcaments Berenadors vehicles navegació a motor Activitats d'adequació d'àrees recreatives Urbanització dispersa de Adequació de les zones consolidades Pesca baixa densitat recreatives

Actuació de conservació en zones no Millora de les concorregudes Bany instal.lacions nàutiques Ordenació de les Navegació a rem o vela activitats Conservació de la Acampada qualitat ambiental Banda preimetral de 50m no apta per Instal.lacions nàutiques activitats nàutiques Creació i senyalització de la zona de protecció especial (no apta per Activitats d'educació Navegació a rem o vela navegar a motor) ambiental e informació Gestió forestal i bany Acampada (200m) Restauració Preservar les condicions paisatgística Pesca Navegació a motor naturals Només es permet la pràctica de l'esquí nàutic, per estar protegit Actuacions d'adequació del vent. Localització Actuacions de recreativa (molt poques i Circulació lliure de preferent. 3Ha de conservació de baixa densitat) vehicles superfície. Esbargiment passiu Urbanització Esquí nàutic en una zona allunyada de la costa Infraestructura viària

51 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 3. Directrius i propostes d’ordenació del Parc Territorial

Compatibilitat de les propostes amb navegació: ZONA DE BANY ADEQUACIÓ DELS MARGES WINDSURF NAVEGACIÓ DE VELA NAVEGACIÓ A REM NAVEGACIÓ A MOTOR MOTOS AQUÀTIQUES ESQUÍ NÀUTIC INSTAL.LACIONS NÀUTIQUES SECTOR 1 La presa IDONEÏTAT Incompatible -- Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible --

CAPACITAT------

SECTOR 2 Marge dret: càmping- Salàs IDONEÏTAT Idònia Preferent Idònia Idònia Idònia Admissible Restringit -- Idònia

CAPACITAT Alta -- Alta Alta Alta Mitja -- Baixa --

SECTOR 3 Marge dret: Salàs- Pobla IDONEÏTAT Admissible Idònia Admissible Admissible Admissible Admissible Restringit -- Admissible

CAPACITAT Mitja -- Alta -- -- Baixa ------

SECTOR 4 Cua de pantà IDONEÏTAT Admissible Preferent -- Admissible Admissible ------Admissible

CAPACITAT Baixa -- Alta Molt baixa Molt baixa ------

SECTOR 5 Marge esquerra: sector d'Aramunt IDONEÏTAT Idònia Idònia Idònia Idònia Idònia Admissible Restringit -- Idònia

CAPACITAT Alta -- Mitja Alta Alta Mitja Molt baixa -- --

SECTOR 6 Admissible Sector dels Associats IDONEÏTAT Admissible -- Incompatible Admissible Admissible Incompatible Incompatible condicionat --

CAPACITAT Molt baixa -- -- Molt baixa Molt baixa -- -- Molt baixa --

Nivells de l’aigua de l’embassament de Sant Antoni:

52 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 3. Directrius i propostes d’ordenació del Parc Territorial

3.5. Directrius d’ordenació i regulació de les activitats fisicoesportives en el medi natural

Pel que fa a l’ordenació i regulació de les activitats fisicoesportives en el medi natural ens regirem per allò que determina el DOGC núm. 3838 - 07/03/2003, Departament de Cultura, Decret 56/2003, de 4 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural. (Pàg. 4726), que contempla el següent directori:

1 ACTIVITATS EN ESPAIS ROCOSOS 1.1 Descens en barrancs i engorjats. Pràctica esportiva que consisteix a seguir el curs d'un riu o torrent a través d'un barranc, combinant la natació, les tècniques d'escalada i l'espeleologia per salvar els obstacles naturals de la ruta. (Disciplina esportiva de la Federació Catalana d'Espeleologia amb la denominació de descens de canons i engorjats; especialitat esportiva de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya amb la denominació de descens de barrancs). 1.2 Escalada. Pràctica esportiva que consisteix a pujar una muntanya per un indret difícil mitjançant l'ús de mans i peus per agafar-se (preses) i per repenjar-se alternativament en la progressió, i amb l'ajut de mitjans artificials (cordes, pitons). (Disciplina esportiva de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya). 1.3 Espeleologia. Pràctica esportiva que consisteix en l'exploració, amb finalitats esportives o científiques, dels avencs i les coves. (Modalitat i disciplina esportiva de la Federació Catalana d'Espeleologia). 1.4 Espeleobusseig (espeleologia subaquàtica continental). Pràctica esportiva que consisteix en l'exploració, amb finalitats esportives o científiques, dels avencs i les coves amb recorregut subaquàtic. (Disciplina esportiva de la Federació Catalana d'Espeleologia). 1.5 Salt de pont. Pràctica esportiva que consisteix a llançar-se des d'un pont, subjectat per una corda lleugerament elàstica que deixa suspès el saltador en l'aire. 1.6 Salt elàstic.

53 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 3. Directrius i propostes d’ordenació del Parc Territorial

Pràctica esportiva que consisteix a llançar-se des d'un lloc alt, subjectat per una goma elàstica que fa pujar i baixar el saltador diverses vegades. 1.7 Vies ferrades. Pràctica esportiva que consisteix a seguir una ruta predeterminada mitjançant una cordada instal·lada en espais preferiblement rocosos.

2 ACTIVITATS A L'ALTA MUNTANYA 2.1 Alpinisme. Pràctica esportiva que consisteix en l'ascensió a pics elevats o difícilment accessibles, amb la utilització de mitjans tècnics de progressió i protecció (piolet, grampons, cordes, etc.). Inclou la pràctica d'escalada en glaç. (Disciplina esportiva de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya). 2.2 Esquí de muntanya. Pràctica esportiva realitzada sobre la neu mitjançant esquís o mitjançant una planxa de neu (surf de neu), que consisteix en recórrer diferents itineraris en zones d'alta muntanya en pujada o baixada amb forts desnivells. (Especialitat esportiva de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya). 2.3 Excursionisme. Conjunt de les diverses activitats de muntanya que no requereixen de mitjans tècnics de progressió i protecció, com senderisme, marxes i caminades, travesses, ascensions i acampades. Només es considera inclòs en l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret quan es faci a l'alta muntanya. (Modalitat esportiva de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya).

3 ACTIVITATS A LA MITJA I BAIXA MUNTANYA I A LA PLANA 3.1 Bicicleta tot terreny (BTT) o bicicleta de muntanya. Pràctica esportiva que consisteix a desplaçar-se per terrenys variats mitjançant una bicicleta d'estructura reforçada, de manillar pla, amb tres plats, sis o set pinyons i pneumàtics gravats, adaptada especialment a terrenys accidentats. (Disciplina esportiva de la Federació Catalana de Ciclisme amb la denominació de BTT, i especialitat de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya amb la denominació de bicicleta de muntanya). 3.2 Ciclocròs. Pràctica esportiva que consisteix en la disputa de curses ciclistes en camp obert. (Disciplina esportiva de la Federació Catalana de Ciclisme). 3.3 Cicloturisme. Pràctica esportiva que consisteix a fer turisme amb bicicleta. 3.4 Curses d'orientació. Cursa esportiva que consisteix a salvar els obstacles naturals d'un recorregut marcat sobre un mapa mitjançant tècniques d'orientació. (Modalitat esportiva de la Federació de Curses d'Orientació de Catalunya).

54 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 3. Directrius i propostes d’ordenació del Parc Territorial

3.5 Marxa a cavall. Pràctica esportiva a cavall per tot tipus de terreny en què se segueix un itinerari establert prèviament. (Especialitat esportiva de la Federació Catalana d'Hípica). 3.6 Quads. Pràctica esportiva motociclista d'habilitat, resistència i velocitat, consistent a recórrer una distància determinada sobre terreny accidentat salvant tots els obstacles amb una motocicleta amb quatre rodes anomenada "quad". 3.7 Quatre per quatre. Pràctica esportiva automobilista d'habilitat, resistència o velocitat consistent a recórrer una distància determinada sobre terreny accidentat salvant tots els obstacles amb un vehicle dotat de tracció a les quatre rodes. (Disciplina esportiva de la Federació Catalana d'Automobilisme). 3.8 Recorregut de bosc o de camp. Pràctica esportiva que consisteix a encertar uns blancs fixos que representen dianes concèntriques o figures d'animals en dues dimensions o volumètriques mitjançant arc i fletxes en un recorregut habitualment de bosc, però que pot ocupar espais oberts en part o en la seva totalitat. (Disciplina esportiva de la Federació Catalana de Tir amb Arc). 3.9 Trial. Pràctica esportiva motociclista d'habilitat consistent a recórrer una distància determinada sobre terreny accidentat salvant tots els obstacles amb la motocicleta. (Disciplina esportiva de la Federació Catalana de Motociclisme). 3.10 Enduro. Pràctica esportiva motociclista de resistència i velocitat consistent a recórrer combinadament trams en un espai natural i circuit de velocitat. (Disciplina esportiva de la Federació Catalana de Motociclisme).

4 ACTIVITATS AQUÀTIQUES 4.1 Descens en bot (rafting). Pràctica esportiva que consisteix a baixar per rius d'aigües braves amb bots inflables que es manegen amb pagaies. (Disciplina esportiva de la Federació Catalana de Piragüisme amb la denominació de descens en bot de competició). 4.2 Hidrotrineu (hydrospeed). Pràctica esportiva que consisteix a descendir per rius d'aigües turbulentes en un vehicle en forma de trineu, en el qual l'esportista queda submergit dins l'aigua de cintura en avall. (Disciplina esportiva de la Federació Catalana de Piragüisme amb la denominació de hidrospeed). 4.3 Piragüisme. Pràctica esportiva que consisteix a navegar amb piragua, canoa o caiac. (Modalitat esportiva de la Federació Catalana de Piragüisme).

55 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 3. Directrius i propostes d’ordenació del Parc Territorial

4.4 Bus-bob. Pràctica esportiva que consisteix en planar sobre una superfície d'aigua damunt d'una embarcació pneumàtica, arrossegat per una embarcació a motor. 4.5 Caiac de mar. Varietat del piragüisme que es realitza en aigües marítimes. 4.6 Esquí nàutic. Pràctica esportiva que consisteix a esquiar sobre una superfície d'aigua arrossegat per una embarcació a motor. (Modalitat esportiva de la Federació Catalana d'Esquí Nàutic). 4.7 Fly-surf. Pràctica esportiva nàutica que consisteix a navegar amb una planxa de surf arrossegat per un gran estel. 4.8 Motonàutica. Utilització esportiva d'embarcacions a motor. (Modalitat esportiva de la Federació Catalana de Motonàutica). 4.9 Parapent d'arrossegament. Pràctica esportiva amb un paracaigudes rectangular que hom utilitza per enlairar-se i planar arrossegat per una embarcació, normalment a motor. 4.10 Rem. Pràctica esportiva nàutica que consisteix a navegar amb embarcacions mogudes per rems. (Modalitat esportiva de la Federació Catalana de Rem). 4.11 Surf. Pràctica esportiva nàutica que consisteix a planar amb una planxa de surf sobre la cresta de grans onades. 4.12 Surf a vela. Pràctica esportiva nàutica que consisteix a navegar amb una planxa de vela. (Especialitat esportiva de la Federació Catalana de Vela). 4.13 Vela. Pràctica esportiva nàutica realitzada amb embarcacions mogudes per mitjà de vela. (Modalitat esportiva de la Federació Catalana de Vela). 4.14 Wake Board. Pràctica esportiva que consisteix en esquiar sobre una superfície d'aigua mitjançant planxa única arrossegada per una embarcació a motor. (Disciplina esportiva de la Federació Catalana d'Esquí Nàutic).

5 ACTIVITATS AÈRIES 5.1 Ala de pendent (Parapent). Pràctica esportiva amb un paracaigudes rectangular que hom utilitza per planar llançant-se des d'un pendent.

56 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 3. Directrius i propostes d’ordenació del Parc Territorial

(Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana). 5.2 Ala delta. Pràctica esportiva que consisteix a volar amb una aeronau composta per una carcassa de forma triangular, molt lleugera i recoberta d'un teixit sintètic, per un talabard, del qual se suspèn l'esportista de manera que li permet maniobrar l'aparell durant el vol, i per un trapezi, on s'agafa amb les mans. (Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana). 5.3 Baló aerostàtic (Aerostació, Baló). Pràctica esportiva que consisteix a volar amb un aeròstat sense motor compost per un receptacle que conté un gas més lleuger que l'aire (hidrogen, heli, etc.) que s'eleva a causa de la força ascensional i que va proveït d'una barqueta per portar tripulants, instruments, etc. (Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana). 5.4 Paracaigudisme. Pràctica esportiva que consisteix a llançar-se amb un teixit molt resistent, que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se i permet de reduir notablement la velocitat d'un cos dins l'atmosfera, especialment en un descens o una caiguda. (Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana). 5.5 Paramotor. Pràctica esportiva que consisteix a volar amb un parapent que té com a sistema de propulsió un motor incorporat a l'arnès del o de la pilot, que li permet enlairar-se des d'un terreny pla amb una trajectòria ascendent, (Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana). 5.6 Ultralleuger. Pràctica esportiva que consisteix a volar amb una aerodina de poc pes i de concepció simplificada, composta per una estructura de tubs metàl·lics fets d'un aliatge lleuger, una ala lleugera i un motor de 10-40 cavalls. (Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana). 5.7 Vol a motor. Pràctica esportiva de vol d'un avió a motor consistent a fer grans recorreguts o exercicis en l'aire. (Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana). 5.8 Vol a vela. Pràctica esportiva de vol d'un planador consistent a fer grans recorreguts aprofitant els corrents d'aire ascendents. (Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana).

6 ACTIVITATS A LA NEU 6.1 Esquí alpí. Pràctica esportiva realitzada sobre la neu mitjançant esquís en pistes degudament habilitades i senyalitzades, que consisteix en diferents tipus de descens i en salts. (Disciplina esportiva de la modalitat d'esports de neu de la Federació Catalana Esports d'Hivern).

57 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 3. Directrius i propostes d’ordenació del Parc Territorial

6.2 Esquí de fons. Pràctica esportiva realitzada sobre la neu mitjançant esquís, que consisteix a recórrer diferents itineraris en pujada o baixada amb desnivells moderats. (Disciplina esportiva de la modalitat d'esports de neu de la Federació Catalana Esports d'Hivern). 6.3 Motos de neu. Pràctica esportiva realitzada sobre la neu mitjançant un vehicle monoplaça, carenat, proveït d'un parell d'esquís curts, a la part del davant, que fan la funció directriu, i un parell de cintes sens fi de cautxú, a la part del darrere, accionades per un motor de dos temps, que fan la funció motriu. 6.4 Raqueta de neu. Pràctica esportiva realitzada sobre la neu mitjançant una espècie de calçat, semblant al cos d'una raqueta, que serveix per desplaçar-se. (Especialitat esportiva de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya). 6.5 Surf de neu. Pràctica esportiva que consisteix a lliscar per la neu mantenint l'equilibri damunt d'una planxa de fusta, de material plàstic, etc. (Disciplina esportiva de la modalitat d'esports de neu de la Federació Catalana Esports d'Hivern). 6.6 Trineu amb gossos (múixing) Pràctica esportiva que consisteix en el tir de trineus mitjançant gossos nòrdics. (Disciplina esportiva de la modalitat d'esports de trineu de la Federació Catalana Esports d'Hivern).

58 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 4. Directrius de gestió del Parc Territorial

4. DIRECTRIUS DE GESTIÓ DEL PARC TERRITORIAL

4.1. Directrius de gestió i desenvolupament

Els instruments bàsics per la gestió del parc i el desenvolupament dels objectius del pla director son: la constitució d’un Òrgan Gestor per a l’ordenació del Parc territorial, i l’elaboració d’un Pla Rector d’Ús i Gestió de l’ordenació del parc. Així mateix, caldrà redactar per part de l’òrgan gestor, un Pla de regulació de les activitats en la làmina d’aigua. A continuació es presenten els temes a abordar en el mencionat pla.

4.2. Pla de regulació de les activitats en la làmina d’aigua

Entre els diversos aprofitaments del recurs de l’aigua, al llarg de la seva conca fluvial, destaquen els denominats usos recreatius, constituïts per totes aquelles activitats que usen la làmina d’aigua com lloc on desenvolupar activitats lúdiques, esportives o de gaudi de la natura. No totes aquestes activitats presenten el mateix nivell d’ús, intensitat, i impactes, en l’equilibri ambiental entre llur funció bàsica i aquestes complementàries. L’adequació de l’ús de l’aigua, és en conseqüència un dels temes centrals a ordenar i regular en el desenvolupament del Parc Territorial. Es tracta fonamentalment de definir les bases consensuades de l’utilització prioritària, la complementarietat, els requeriments bàsics per l’ús, els requeriments sectorials, i les normes de bon ús per a l’equilibri ambiental de la conca en les seves diverses funcions regulades per Llei i per els plans corresponents d’ús de la conca. Específicament, aquestes bases constitueixen també les directrius per redactar un Pla de gestió de l’ordenació i regulació de les activitats en la làmina d’aigua. Aquesta definició de principis no substituirà cap dels preceptes jurídics pertinents, ni els procediments reglamentaris establerts, ni actuarà al marge del marc competència jurídico-administratiu. Tanmateix,

59 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 4. Directrius de gestió del Parc Territorial

es pretén definir les línies que permetin la concertació dels diferents agents usuaris i competents en la gestió de la conca hídrica que vertebra el Parc Territorial. D’acord amb el que preveuen els articles 23.1.b), 24.a), 51.a) y 78 del texto refundido de la Ley de Aguas, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/2001, de 20 de julio, l’autorització per a la navegació en embassaments i rius, i la seva regulació, és competència dels organismes de conca; en aquest cas la Confederación Hidrográfica del Ebro. Aquest organisme planteja els següents requeriments (http://oph.chebro.es/DOCUMENTACION/Calidad/pa4_1.htm#observ):

Embalses de la cuenca del Ebro clasificados para navegación

TALARN, TREMP O SAN ANTONIO NOGUERA PALLARESA LLEIDA 3 2 3

TERRADETS NOGUERA PALLARESA LLEIDA 3 3 3

Segons les determinacions de la Confederación Hidrográfica del Ebro, les normes corresponents a la navegació serien:

Potencia máxima de embarcaciones a motor Las embarcaciones cuyo motor sea superior a 150 CV de potencia real, requerirán autorización especial debidamente justificada , y sólo podrán emplearse en zona o ámbitos reducidos.

Motos acuáticas Por razones de seguridad para bañistas, pescadores y embarcaciones de pequeño tamaño, con carácter general, no se autoriza la navegación de las denominadas motos de agua, en tanto no exista regulación a nivel nacional. Sólo se permitirá su navegación, en tramos de ríos o embalses sin restricciones, en los siguientes casos: Justificar la existencia de una zona reservada para motos de agua, con balizamiento adecuado y no empleada por otros usuarios. Acreditar que una entidad deportiva o similar se responsabiliza del balizamiento y vigilancia de la zona.

Generales Las tablas de Wind Surfing seguirán consideradas como complementos de baño. Se expedirá una autorización para todos los embalses de los tipos 2 y 3 solicitados. Dicha autorización generará la tasa correspondiente. Se expedirá una autorización por cada embalse de tipo 1 que se solicite. Dicha autorización generará la correspondiente tasa.

60 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 4. Directrius de gestió del Parc Territorial

El aprovechamiento para pesca deportiva está extendido en toda la cuenca tanto en cauces fluviales como en aguas embalsadas, natural o artificialmente, incluso en piscifactorías. Esta actividad cuyo elemento básico es la fauna mas que el recurso hídrico, está regulada en las "Ordenes anuales de pesca" de las diferentes CC.AA.

A més de les directrius establertes per la C.H.E., es preveurà una zona d’1 Km de llargada lliure de qualsevol obstacle i prohibida a la navegació, reservada a la càrrega d’aigua per a hidroavions contra la propagació d’incendis forestals.

4.3. Protocols per al desenvolupament del Pla

El Parc Territorial Collegats-Terradets establirà, a més, regularment els acords i protocols de col·laboració i gestió de programes amb:

− FECSA-ENDESA per al manteniment del cabal mínim pertinent en els diversos espais del Parc territorial, en funció de llurs funcions, per tal de millorar les condicions d’ús i gaudi.

− Confederación Hidrológica del Ebro i l’ACA per a la determinació dels usos de la làmina d’aigua.

− Ministeri de Foment per a la adequació dels trams de carretera que quedaran en desús.

− RENFE o FGC per a la recuperació i rehabilitació de les estacions per a altres usos, i l’establiment dels passos vora la traça del ferrocarril per la doble funció de manteniment i de recorregut del parc.

El Parc Territorial Collegats-Terradets establirà, a més, regularment els protocols de col·laboració i gestió de programes amb les institucions públiques i privades que desenvolupen accions de foment i/o prestació de serveis en el territori, entre les quals cal citar específicament: Fundació Territori i Paisatge, Fundació Castells de Catalunya, Fundació Natura-Conservació del Patrimoni Natural Consorci Urbanístic La Pobla-RENFE, Ara Lleida, Turisme de Lleida, Turisme de Catalunya, Federacions Esportives Catalanes; Agència Catalana de l'Aigua, Confederación Hidrogràfica del Ebro, Ministerio de Fomento, Ministerio del Medio Ambiente; en el ben entès de considerar els diferents departaments de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Lleida, municipis de la comarca, i la pròpia institució comarcal.

61 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 4. Directrius de gestió del Parc Territorial

4.4. Programes per al finançament de projectes

El finançament dels projectes del parc es desenvoluparà mitjançant el Pla d’inversions que determinarà l’òrgan de gestió del Parc Territorial. En l’inici d’actuacions per al desenvolupament del Pla Director es comptarà amb el finançament derivat de les inversions dels Departaments de la Generalitat de Catalunya amb incidència competencial en les propostes del Pla. Cal citar les aportacions dels Departaments de Política Territorial i de Turisme de la Generalitat de Catalunya, i de la Diputació de Lleida. L’òrgan gestor del parc comptarà amb centralitzar diferents línies de finançament: fons europeus (LEADER, 5b, mesures agro-ambientals i plans zonals, FEDER, PESCA, FSE, fons de cohesió, etc), estatals i autonòmics. El desenvolupament de l’activitat pròpia del Pla Director haurà de contribuir a generar recursos propis del parc que es reinvertiran en el mateix.

62 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 5. Catàleg d’actuacions

5. CATÀLEG D’ACTUACIONS

El Catàleg d’actuacions és l’instrument que llista el conjunt d’actuacions previstes per al desenvolupament de l’ordenació del parc. Aquest llistat d’actuacions és la base d’estructura de projectes per al parc per un horitzó a mig i llarg termini, en funció de la disponibilitat de fons de finançament. És un llistat de partida, que es revisarà periòdicament, i que incorporarà aquelles actuacions tant d’iniciativa pública com privada que l’òrgan gestor del parc consideri pertinents per al seu bon desenvolupament. El conjunt d’actuacions de la proposta inicial del parc territorial son les següents:

Actuacions mediambientals

- Restauració ecològica de trams de l’eix fluvial i control de les zones inundables. - Restauració ecològica de la cua de l’embassament de Sant Antoni, de la part baixa dels barrancs i de la zona d’oscil·lació de la làmina d’aigua - Restauració ambiental i paisatgística dels àmbits d’oscil·lació de la làmina d’aigua - Punts d’observació de fauna i del medi natural - observatori dels aiguamolls - observatori del Pui de l’Anell - Neteja bàsica d’indrets del Parc, esbrossament controlat del canyissar i matolls - Infrastructures ambientals. Punts verds de recollida selectiva d’escombraries

Accessos a la làmina d’aigua

- Passeres d’accés a la làmina d’aigua per a la pesca i el bany - Habilitació de les zones de bany - Rampes d’accés - Pontons d’ancoratge d’embarcacions - Salt a la presa de Sossís. Rampa per permetre el pas de barques, kayaks i rais

Espais de serveis i lleure

Estacions nàutiques: - Estació nàutica embassament de Sant Antoni - Estació nàutica embassament de Terradets

Àrees d’activitat esportiva: - Pista de competició de rem - Pistes de slalom - Pistes d’iniciació - Àrea d’activitats nàutiques de l’embassament de Sant Antoni

63 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 5. Catàleg d’actuacions

- Àrea d’activitats nàutiques de l’embassament de Terradets - Parc fluvial i escola de pesca - Parc esportiu equipat al Pla de Palau - Àrea d’activitats esportives del Piolet

Àrees d’estada i serveis: - Àrea de serveis a La Pobla de Segur - Àrea de serveis dels dos arbres (Conca de Dalt) - Àrea de serveis Porta del Parc (Guàrdia-Cellers) - Àrea de serveis de l’estació Salàs de Pallars - Àrea de serveis Les Cometes - Àrea d’estada del Pui de l’Anell - Àrea de serveis Casa Violí - Àrea de serveis i centre de recerca Els Plans - Àrea de serveis de l’estació de Guàrdia

Àrees de lleure: - Adequació de l’àrea d’esbarjo infantil dels Roures de Llimiana - Àrea de Pont de Claverol - Platja equipada de Conca - Àrea Vacacional infantil d’Isona

Àrees d’aparcament: - Àrea d’aparcament dels Roures de Llimiana - Àrea d’aparcament a l’observatori de Cellers - Àrea d’aparcament de Guàrdia (recuperació de l’antiga carretera C-147) - Àrea d’aparcament de l’Espona (recuperació de l’antiga carretera C-147) - Àrea d’aparcament de Casa Gaset - Àrea d’aparcament Susterris - Àrea d’aparcament Roca Tossa - Àrea d’aparcament Presa de Sossís

Punts d’informació i difusió

- Carta del Parc Territorial Collegats-Terradets (paper-tríptics, mapes, web i senyalètica) - Oficina del Parc. Adequació del vestíbul del CITA per a la ubicació del Consorci del Parc Territorial Collegats-Terradets - Instal·lació de punts d’informació del Parc Territorial - Senyalització bàsica sobre el terreny del Parc Territorial

64 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 5. Catàleg d’actuacions

Elements

- Guals - gual del Boixegar - gual de l’Espona - gual de Los Plans - gual de la Verneda - gual de Riucós

- Miradors - mirador Barranc de Palau - mirador de la Roca Tossa - mirador de Talarn - mirador del Torrentill - mirador dels cinc ponts - mirador dels Ensulciats

Xarxes de camins i vies verdes

Xarxa de vies verdes: - Via verda de l’aigua - Via verda de Guàrdia als masos de Llimiana - Via verda del canal de Gavet - Via verda de Puigcercós a Basturs - Via verda de Palau de Noguera a Vilamitjana - Via verda del barranc de Riucós - Via verda de Tremp a Orcau - Via verda de Montesquiu

- Millora de la vialitat al camí de l’entorn de l’embassament de Sant Antoni - Arranjament i estabilització del ferm del camí d’accés al Castell de Sant Gervàs - Camí de Mont-Rebei - Passejos de l’estació de Salàs - Passejos de la Verneda (Tremp – Palau de Noguera) - Passejos a l’Escola de Pesca - Recorreguts de les fonts - Accessibilitat al Museu dels Raiers a Pont de Claverol - Adequació d’accessos i itinerari bàsic del Parc dels Raiers de Pobla de Segur - Adequació del camí d’accés a la cova dels Murisecs - Abastament de xarxes i infrastructures bàsiques a les zones de serveis de nova creació

Protocols i acords

- Protocols i acords amb FECSA-ENDESA per al manteniment del cabal mínim pertinent en els diversos espais del Parc territorial - Protocols i acords amb la Confederación Hidrológica del Ebro i l’ACA per a la determinació dels usos de la làmina d’aigua - Protocols i acords amb Foment per a la adequació dels trams de carretera que quedaran en desús - Protocols i acords amb FGC per a la recuperació i rehabilitació de les estacions per a altres usos

65

PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 5. Catàleg d’actuacions

Xarxes de camins i vies verdes:

66 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 5. Catàleg d’actuacions

Criteris generals d’intervenció en el Parc Territorial Collegats-Terradets

67 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 5. Catàleg d’actuacions

68

PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 6. Agenda de projectes en execució 2004-2005

6. AGENDA DE PROJECTES EN EXECUCIÓ 2004-2005

L’Agenda de projectes en execució és l’instrument que llista el conjunt d’actuacions previstes per al desenvolupament de l’ordenació del parc amb una periodificació determinada, i que estableix el programa d’inversions conseqüent. El conjunt d’actuacions per al període 2004-2005 en el parc territorial son les següents:

Accessos a la làmina d’aigua Passeres d’accés a la làmina d’aigua per a la pesca i el bany 2005 Rampes d’accés i pontons d’ancoratge d’embarcacions 2005 Salt a la presa de Sossís. Rampa per permetre el pas de barques, kayaks i rais 2005

Espais de serveis i lleure Àrea de serveis dels Dos Arbres (Conca de Dalt) 2004 Àrea de serveis Porta del Parc (Guàrdia – Cellers) 2004 Mirador dels Ensulciats (Isona) 2004 Estació nàutica embassament de Sant Antoni 2005 Àrea de serveis a La Pobla de Segur 2005

Punts d’informació i difusió Oficina del Parc. Adequació del vestíbul del CITA per a la ubicació del Consorci del Parc Territorial 2004 Carta del Parc Territorial Collegats-Terradets (paper-tríptics, mapes, web i senyalètica) 2005 Senyalització bàsica sobre el terreny del Parc Territorial 2005 Instal·lació de punts d’informació del Parc Territorial 2005

Xarxes de camins i vies verdes Millora de la vialitat al camí de l’entorn de l’embassament de Sant Antoni 2004 Arranjament del camí d’accés al Castell de Sant Gervàs 2004 Estabilització del ferm del camí d’accés al Castell de Sant Gervàs 2004 Via verda de l’aigua (Fase 1) 2005 Camí de Mont Rebei 2005 Recuperació i rehabilitació dels camins de ribera (Fase 1) i guals de continuïtat 2005 Passejos de la Verneda (Tremp – Pla de Palau) 2004 Passejos de l’estació de Salàs 2004 Passejos a l'Escola de Pesca 2005 Accessibilitat al Museu dels Raiers a Pont de Claverol 2005 Abastament de xarxes i infrastructures bàsiques a les zones de serveis de nova creació (Fase 1) 2005 Recuperació paisatgística i funcional de trams de la vella carretera (Fase 1) 2005 Adequació del camí d’accés a la cova dels Murisecs 2005

69

PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 6. Agenda de projectes en execució 2004-2005

Fitxes descriptives de les actuacions previstes per al 2004

70

PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 6. Agenda de projectes en execució 2004-2005

71 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 6. Agenda de projectes en execució 2004-2005

72 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 6. Agenda de projectes en execució 2004-2005

73 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 6. Agenda de projectes en execució 2004-2005

74 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 6. Agenda de projectes en execució 2004-2005

75 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 6. Agenda de projectes en execució 2004-2005

76 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 6. Agenda de projectes en execució 2004-2005

77 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 6. Agenda de projectes en execució 2004-2005

78 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 6. Agenda de projectes en execució 2004-2005

79

PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 7. Annexes

7. ANNEXES

Annex 1: Estudi mediambiental d’ALNUS Annex 2: IDESCAT. Dades descriptives i estadístiques de la comarca del Pallars Jussà Annex 3: Documentació sobre els embassaments Annex 4: Pla Especial del pantà de Sant Antoni. Qualificació del sòl i Actuacions previstes Annex 5: Cartografies i imatges de l’àmbit del parc Annex 6: Documentació aportada per entitats públiques i privades Annex 7: Documentació consultada

80

PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS

Annex 1: Estudi mediambiental d’ALNUS

CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀ

Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el Congost de Terradets

PALLARS JUSSÀ

Rafael Sánchez Navarro Jordi Sendra i Tolosa Enginyers de Forests

Octubre de 2004

Rambla Aragó, 21 – 25003 LLEIDA – Tel. 973 289 488 – Fax 973 265 425 – correu-e: [email protected] Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el Congost de Terradets (Pallars Jussà)

SUMARI

SUMARI...... 2 1. Principis i fonaments de la zonificació ambiental ...... 3 2. Definició i tipologia de les unitats ambientals ...... 4 3. Valoració de les unitats ambientals...... 7 3.1. Elements de valoració ...... 8 3.2. Valoració dels tipus d’hàbitat i de les unitats ambientals...... 16 4. Proposta de zonificació ...... 20 PLÀNOLS...... 23

ALNUS SL Assessorament Tècnic – Rambla Aragó, 21 – 25003 LLEIDA – Tel. 973 289 488 – Fax 973 265 425 – correu-e: [email protected] 2 Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el Congost de Terradets (Pallars Jussà)

1. Principis i fonaments de la zonificació ambiental

Conceptualment, l’ordenació del territori és la projecció en l’espai de les polítiques socials, culturals, ambientals i econòmiques d’una societat, l’estil de desenvolu- pament de la qual queda plasmat en un determinat model territorial. Aquesta mena de models no són estàtics, sinó que evolucionen al llarg del temps en funció dels canvis que es produeixen en cadascuna de les polítiques sectorials i dels pesos relatius que marquen la proporcionalitat entre les mateixes. El protagonisme relativament recent dels aspectes ambientals és, sense cap mena de dubte, un senyal de canvi molt significatiu en l’escala de valors socials respecte de la gestió del medi natural. Aquest protagonisme apareix ara en les diverses disciplines relacionades amb la planificació, configurant una nova perspectiva ambiental de l’ordenació.

La zonificació ambiental analitzada en aquest treball pretén una organització coherent entre els valors naturals existents i el medi socioeconòmic en el qual s’insereixen, relacionant-los mitjançant un criteri d’eficiència.

Amb el conjunt de criteris que defineixen aquesta zonificació ambiental, es dissenya una estratègia de compatibilitat social i ambiental basada en:

1) la capacitat dels seus valors intrínsecs,

2) el paper que correspon a cada unitat zonal en relació amb les altres activitats que tenen lloc en el territori (d’acord amb criteris d’equilibri, funcionalitat i complementarietat), i

3) les directrius emanades de nivells de decisió superiors, corresponents a àmbits administratius més amplis.

La distribució ordenada en l’espai de les activitats socioeconòmiques es realitza d’acord amb la capacitat d’acollida del medi físic i l’optimització de les interaccions entre les activitats a localitzar per a aconseguir un sistema funcionalment correcte.

ALNUS SL Assessorament Tècnic – Rambla Aragó, 21 – 25003 LLEIDA – Tel. 973 289 488 – Fax 973 265 425 – correu-e: [email protected] 3 Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el Congost de Terradets (Pallars Jussà)

2. Definició i tipologia de les unitats ambientals

Les “unitats ambientals d’integració” són aquelles unitats bàsiques territorials que, grosso modo, presenten uns components i processos ambientals unitaris, coherents amb el nivell de detall requerit i que, per tant, estan subjectes a una mateixa valoració. D’aquesta forma, es pot dir que aquestes unitats ambientals són les unitats bàsiques en què s’ha compartimentat el territori objecte d’estudi per tal de procedir a la seva valoració, i són l’expressió dels elements ambientals (flora, fauna, geomorfologia, etc.) en termes comprensibles i, sobretot en termes operatius.

En aquest cas, les unitats ambientals es defineixen prenent com a base la Cartografia d’Hàbitats de Catalunya. Des de fa uns anys, diversos autors han aplicat els mapes de vegetació per a realitzar avaluacions similars (DÍAZ i FERNÁNDEZ, 1997; DUMONT, 1988; LOIDI, 1994; RAMEAU i BRICAULT, 1988; RICHARD et al., 1988, etc.). El Mapa d’Hàbitats de Catalunya està basat en la interpretació i adaptació de la classificació d’hàbitats de la Unió Europea que proposa el document «CORINE Biotopes Manual», editat per la Comissió Europea l’any 1991.

La mida mínima de polígon en aquest mapa és de 2,25 ha (1 ha, en alguns tipus d’hàbitat). Com a norma general, a cada polígon cartogràfic li correspon un sol tipus d’hàbitat. No obstant, en àrees geogràfiques molt complexes, l’escala de treball obliga a representar conjunts d’hàbitats, i en aquest cas s’especifiquen, d’entre els hàbitats que ocupen més d’un 20 % de la superfície d’un determinat polígon, els 2 ó 3 (com a màxim) més importants, així com el recobriment que presenta cadascun.

Els tipus d’hàbitat que s’han trobat en l’àrea d’estudi es mostren en la Taula 1.

ALNUS SL Assessorament Tècnic – Rambla Aragó, 21 – 25003 LLEIDA – Tel. 973 289 488 – Fax 973 265 425 – correu-e: [email protected] 4 Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el Congost de Terradets (Pallars Jussà)

Taula 1a. Relació dels tipus d’hàbitat existents en l’àrea d’estudi (part 1 de 2)

Codi Tipus d’hàbitat

15f Brolles i timonedes amb ruac (Ononis tridentata), trincola (Gypsophila hispanica), ... dels sòls guixencs, sobretot a les contrades interiors 22a Estanys (i embassaments) d'alta muntanya, incloent, si és el cas, les formacions de grans càrexs associades 22c Estanys (i embassaments) de terra baixa i de l'estatge montà, incloent, si és el cas, les formacions helofítiques associades 24a Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa 31ad Bosquines d'arbres caducifolis joves, procedents de rebrot o de colonització, estadis inicials del bosc 31p Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.),...mesòfiles, de la muntanya mitjana 31y Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà) 32aa Boixedes (matollars de Buxus sempervirens), de la muntanya mitjana (i de les contrades mediterrànies) 32ab Matollars prostrats de boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), de l'estatge montà, als Prepirineus i a les muntanyes catalanídiques centrals i meridionals 32f Savinoses (màquies o garrigues amb Juniperus phoenicea subsp. phoenicea arborescent) calcícoles, de les contrades mediterrànies no litorals 32t Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o gairebé, d'indrets secs, sovint rocosos, de terra baixa i de l'estatge submontà 32u Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) –i timonedes–, amb foixarda (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria),... calcícoles de terra baixa 32v Timonedes d'esparbonella (Sideritis scordioides) calcícoles, de les contrades interiors seques 32w Argelagars (matollars densos de Genista scorpius) calcícoles, de terra baixa i de la muntanya mediterrània 34g Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 34h Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baixa 34n Joncedes i prats, sovint emmatats, d'Aphyllanthes monspeliensis, –i timonedes associades– calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa i de terra baixa 37b Jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus) i herbassars graminoides higròfils, de terra baixa (i de la muntanya mitjana) 38b Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i montà, principalment dels Pirineus 41e Freixenedes dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques septentrionals 41n Rouredes de roure valencià (Quercus faginea o híbrids), calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa (i de terra baixa) 42ad Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) sense sotabosc llenyós 42ai Pinedes mixtes de pi blanc (Pinus halepensis) i pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii)

ALNUS SL Assessorament Tècnic – Rambla Aragó, 21 – 25003 LLEIDA – Tel. 973 289 488 – Fax 973 265 425 – correu-e: [email protected] 5 Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el Congost de Terradets (Pallars Jussà)

Taula 1b. Relació dels tipus d’hàbitat existents en l’àrea d’estudi (part 2 de 2)

Codi Tipus d’hàbitat

42b Avetoses acidòfiles de l'estatge montà (i del subalpí) 42t Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) dels Prepirineus i del territori auso- segàrric 42v Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii), o repoblacions, sense sotabosc forestal 42y Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana 43f Boscos mixts de roure valencià (Quercus faginea) i pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) i/o pi roig (Pinus sylvestris), calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa (i de terra baixa) 44b Sargars (de Salix purpurea, S. elaeagnos, ...) i altres bosquines de ribera 44d Salzedes (sobretot de Salix alba) de terra baixa i de la muntanya mitjana 44e Vernedes (i pollancredes) amb Circaea lutetiana, de l'estatge montà, pirenaico-catalanes 44k Omedes de terra baixa 45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa 45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia) 53a Canyissars 61f Terrers calcaris, generalment margosos, amb vegetació molt esparsa o quasi nus 62a Cingles i penyals calcaris de les contrades mediterrànies càlides 62b Cingles i penyals calcaris de muntanya 82a Conreus herbacis intensius: sobretot cereals i farratges 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 82c Conreus herbacis extensius de secà 83a Fruiterars alts, predominantment de secà: conreus d'oliveres (Olea europaea), d'ametllers (Prunus dulcis), de garrofers (Ceratonia siliqua),… 83f Plantacions de coníferes 83g Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus x hispanica) i altres planifolis de sòls humits 86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 86b Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural 86c Pedreres, explotacions d'àrids i runam 87a Conreus abandonats 87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials

ALNUS SL Assessorament Tècnic – Rambla Aragó, 21 – 25003 LLEIDA – Tel. 973 289 488 – Fax 973 265 425 – correu-e: [email protected] 6 Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el Congost de Terradets (Pallars Jussà)

3. Valoració de les unitats ambientals

Per a realitzar l’anàlisi i valoració ambiental del territori, s’han sintetitzat en cada unitat ambiental els criteris geomorfològics, hidrològics, botànics, zoològics i paisatgístics mitjançant un índex integrador.

La proposta de valoració s’ha dissenyat tenint en compte la literatura tècnica existent, la necessària adaptació al marc en el qual s’inscriu el present treball, les aportacions provinents de la pròpia experiència dels tècnics redactors i les noves tendències de sensibilitat i polítiques de conservació del medi natural. En tot cas, s’ha tractat de posar a punt una metodologia coherent, rigorosa i pràctica, basada en pautes senzilles, flexibles i clares.

La proposta de valoració reposa sobre el concepte d’“interès de conservació”, que es calibra en funció de criteris d’ordre natural en la selecció dels quals s’ha tingut en compte no només la seva efectivitat en el diagnòstic, sinó també la seva aplicabilitat real a l’escala de treball seleccionada. És per això que, malgrat el seu interès i eficàcia valorativa, s’hagin desestimat criteris que requereixen gran nivell de detall. Els d’ordre natural es fonamenten en paràmetres fitocenològics, territorials i mesològics, que informen dels atributs intrínsecs de la flora i la fauna, de les seves pautes corològiques i de la seva relació amb la resta de l’ecosistema. Els de caràcter cultural (sensu lato) tracten de quantificar el valor etnobotànic i perceptiu de les formacions vegetals i del paisatge en el seu conjunt.

S’entén que aquesta valoració pot estar subjecta a revisions posteriors, per dues raons: en primer lloc, perquè es considera que convindria sotmetre els resultats a anàlisis més completes, la qual cosa comportaria probablement introduir nous atributs i modificar els que s’han utilitzat; en segon lloc, perquè està clar que un document amb implicacions normatives no pot sortir simplement del treball d’un equip tècnic especialitzat, sinó que necessita la crítica dels gestors i usuaris en general, que hauran de veure les seves activitats afectades per les determinacions del mateix.

D’altra banda, cal considerar diversos aspectes que es deriven de la metodologia utilitzada, i que incideixen en la possible aplicació del mapa resultant. S’exposen a continuació.

ALNUS SL Assessorament Tècnic – Rambla Aragó, 21 – 25003 LLEIDA – Tel. 973 289 488 – Fax 973 265 425 – correu-e: [email protected] 7 Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el Congost de Terradets (Pallars Jussà)

2) Diversitat. És un paràmetre que, sensu stricto, considera el nombre de tàxons que integren una determinada agrupació vegetal o tipus d’hàbitat. En aquest cas, s’han tractat de substituir els mesuraments directes del nombre d’espècies per valoracions indirectes sobre la relació entre riquesa d’espècies i trets com l’estructura vertical i horitzontal del bosc. En concret, s’ha fonamentat la valoració de la diversitat en la teoria de la successió vegetal (entenent que les etapes pioneres estan marcades per formacions herbàcies i arbustives que presenten, en termes relatius, menor diversitat que les etapes serials properes a les etapes climàciques) i en les observacions sobre el terreny de les diverses formacions que configuren la tipologia d’hàbitats del territori.

Els criteris de valoració de la diversitat i els tipus d’hàbitat inclosos en cada nivell es mostren en la Taula 3.

Taula 3. Criteris de valoració de la diversitat i tipus d’hàbitat inclosos en cada nivell

DIVERSITAT Valoració Criteri Hàbitats inclosos MOLT ALTA 5 Presència de més de 35 tàxons; comunitats 41e, 43f, 44b, 44d, normalment corresponents amb les etapes 44e, 44k climàciques de vegetació permanent propera a la maduresa ALTA 4 Presència d’entre 25 i 34 tàxons; comunitats 41n, 45c, 45f caracteritzades per situacions de plagioclímaxs o paraclímaxs boscosos MITJANA 3 Presència de 15 a 24 tàxons; comunitats que, en 15f, 31ad, 31p, 31y, general, es corresponen amb la vegetació de 32f, 32t, 32u, 34g, primera i segona etapa serial i equivalent; inclou 34n, 37b, 42ad, 42ai, antigues terres de conreu, matolls de port alt i 42t, 42v, 42y, 83f, 83g vegetació permanent en fase de recuperació avançada BAIXA 2 Presència de 5-15 tàxons; comunitats que 22a, 22c, 24a, 32aa, generalment es corresponen amb la tercera 32ab, 32v, 32w, 34h, etapa serial regressiva o equivalent; inclou prats i 38b, 42b, 53a, 82a, herbassars, terres de conreu i pastures 82b, 82c, 83a, 86b abandonades en primera fase de recuperació MOLT BAIXA 1 Comunitats de la darrera etapa serial regressiva, 61f, 62a, 62b, 86a, que normalment presenten menys de 4 tàxons 86c, 87a, 87b diferents; inclou terres de conreu, jardins, plantacions silvícoles intensives, i vegetació ruderal i arvense

ALNUS SL Assessorament Tècnic – Rambla Aragó, 21 – 25003 LLEIDA – Tel. 973 289 488 – Fax 973 265 425 – correu-e: [email protected] 10 Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el Congost de Terradets (Pallars Jussà)

· Tota l’avaluació es basa en els hàbitats cartografiats a escala 1:25.000 (mínimament extensos, per tant). En conseqüència, un bon nombre d’hàbitats no queden reflectits per la seva escassa extensió, encara que siguin molt interessants o singulars, o bé només queden recollits en una petita part dels casos, quan es cartografien en polígons mixtos, al costat d’altres unitats.

· L’avaluació pren com a base principal la component de les plantes vasculars dels hàbitats. En diversos aspectes (diversitat, raresa…) es pot suposar que totes les comunitats d’un determinat tipus d’hàbitat (incloent-hi comunitats faunístiques, fúngiques…) segueixen patrons més o menys anàlegs o, si més no, propers, però en altres casos pot ser que no sigui així. Per tant, l’avaluació pot quedar una mica desviada, sense que es pugui saber exactament en quin sentit.

· Finalment, no es pot oblidar que diversos factors que pesen en l’interès naturalístic, quasi no queden reflectits en una cartografia com la que s’agafa com a base. Per exemple, alguns aspectes faunístics que no tenen una circumscripció a hàbitats concrets; o bé la incidència de diverses activitats humanes (infrastructures viàries, freqüentació…) que no van lligades als hàbitats però que segurament s’haurien d’incorporar a l’avaluació per a determinats propòsits.

3.1. Elements de valoració

S’han seleccionat 7 atributs que recullen els aspectes més rellevants de cada unitat ambiental, fonamentalment a partir de les valoracions dels tipus d’hàbitat que presenta. D’una banda, s’han considerat criteris fitocenològics d’arrel essencial- ment biològica, mitjançant els quals s’estimen els caràcters intrínsecs de la flora i la vegetació a través d’índexs de maduresa, diversitat i naturalitat. D’altra banda, s’han considerat criteris territorials, que provenen essencialment de la ciència biogeogràfica, considerant específicament l’atribut de raresa de les espècies o comunitats en el context de Catalunya. També s’han considerat criteris de caire mesològic per tal d’avaluar la contribució de la coberta vegetal a la protecció, equilibri i estabilitat de la zoocenosi i dels hàbitats on es desenvolupa. El dèficit tradicional d’objectivació i validació ha estat superat mitjançant la utilització dels mateixos atributs avalats per treballs d’àmbit nacional i internacional de provada solvència. Els índexs utilitzats permeten avaluar la funció hidro-geomorfològica i

ALNUS SL Assessorament Tècnic – Rambla Aragó, 21 – 25003 LLEIDA – Tel. 973 289 488 – Fax 973 265 425 – correu-e: [email protected] 8 Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el Congost de Terradets (Pallars Jussà)

la funció per a la fauna. Finalment, els criteris perceptius, d’indubtable eficàcia valorativa, han permès valorar les unitats ambientals mitjançant un índex de valoració de la funció paisatgística. Tot seguit s’exposen els 7 atributs seleccionats.

1) Naturalitat. Amb aquest atribut s’avalua fins a quin punt les unitats ambientals es troben afectades per un determinat grau o escala d’artificialitat, per la influència de les activitats humanes. En aquest sentit, les unitats amb presència o proximitat d’infrastructures (viàries, hidràuliques, elèctriques, etc.) són escassament valorades, igual que aquelles altres sotmeses a activitats agrícoles, ramaderes o forestals amb un elevat grau d’intensitat. Per contra, aquelles unitats que s’allunyen de la influència antròpica, en general obtenen una major valoració.

Els criteris de valoració de la naturalitat es mostren en la Taula 2.

Taula 2. Criteris de valoració de la naturalitat

NATURALITAT Valoració Criteri MOLT ALTA 5 Comunitats i patrons d’organització naturals no modificats o amb modificacions imperceptibles a simple vista; absència de signes d’activitats agrícoles, ramaderes o forestals en les darreres dècades; sense presència d’infrastructures viàries, hidràuliques o de transport d’energia elèctrica destacables ALTA 4 Comunitats i patrons d’organització naturals poc modificats; possible presència encara de signes d’activitats agrícoles, ramaderes o forestals en el passat, actualment abandonades, i generalment en estat ja avançat de recuperació, sense presència d’infrastructures viàries, hidràuliques o de transport d’energia elèctrica destacables MITJANA 3 Comunitats i patrons d’organització naturals poc o molt poc modificats per activitats agrícoles, ramaderes o forestals però amb presència d’infrastructures viàries, hidràuliques o de transport d’energia elèctrica destacables, que introdueixen distorsions en el funcionament de l’ecosistema BAIXA 2 Comunitats i patrons d’organització naturals notablement transformats per activitats agrícoles, ramaderes o forestals més o menys intenses; sense presència d’infrastructures viàries, hidràuliques o de transport d’energia elèctrica destacables MOLT BAIXA 1 Comunitats i patrons d’organització naturals notablement transformats per activitats agrícoles, ramaderes o forestals més o menys intenses, i amb presència d’infrastructures viàries, hidràuliques o de transport d’energia elèctrica destacables; o bé comunitats i patrons d’organització naturals totalment transformats i pràcticament inexistents

ALNUS SL Assessorament Tècnic – Rambla Aragó, 21 – 25003 LLEIDA – Tel. 973 289 488 – Fax 973 265 425 – correu-e: [email protected] 9 Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el Congost de Terradets (Pallars Jussà)

3) Maduresa. Es tracta d’un criteri important, lligat a la teoria successional en la seva versió policlímax, segons la qual són més madures les comunitats més properes al màxim biològic, entenent aquest tant en la seva accepció de “clímax climàtic” com en la de “comunitat permanent”. Encara que es podria usar com a sinònim el terme “naturalitat”, sembla més adequat el de “maduresa” pel fet que és més unívoc que aquell, el qual pot incorporar altres aspectes o matisos: així, la maduresa equivaldria a naturalitat successional.

Els criteris de valoració de la maduresa i els tipus d’hàbitat inclosos en cada nivell es mostren en la Taula 4.

Taula 4. Criteris de valoració de la maduresa i tipus d’hàbitat inclosos en cada nivell

MADURESA Valoració Criteri Hàbitats inclosos MOLT ALTA 5 Clímaxs, serclímaxs i vegetació permanent 41e, 41n, 43f, 44e, propera a la maduresa; quasiclímaxs, 44k, 45c, 53a, 62a, peniclímaxs i plesioclímaxs; clímaxs, serclímaxs i 62b vegetació permanent madura (postclímaxs) ALTA 4 Plagioclímaxs, paraclímaxs i piroclímaxs 32f, 42ad, 42ai, 44b, boscosos 44d, 45f MITJANA 3 Disclímaxs, subclímaxs i piroclímaxs, que 22a, 22c, 24a, 31ad, suposen una degradació menys accentuada que 32ab, 32t, 34n, 37b, en l’etapa anterior i, en general, vegetació de 38b, 42b, 42t, 42v, segona etapa serial regressiva o equivalent; 42y, 61f, 83f, 83g matolls de port mitjà o baix; plantacions forestals amb escassa degradació de l’hàbitat i l’explotació de les quals no compromet seriosament la seva estabilitat; matolls de port alt: orles i mantells; disclímaxs, subclímaxs i piroclímaxs, i, en general, vegetació de primera etapa serial i equivalent; antigues terres de conreu, vegetació permanent en fase de recuperació avançada BAIXA 2 Prats i herbassars d’ús ramader intensiu; 15f, 31p, 31y, 32aa, pastures o matollars oberts i baixos, d’ús 32u, 32v, 32w, 34g, ramader extensiu (si n’hi hagués), que 34h generalment es corresponen amb la tercera etapa serial regressiva o equivalent; vegetació permanent en fase inicial; conreus i pastures abandonades en primera fase de recuperació MOLT BAIXA 1 Conreus, jardins i parcs, plantacions forestals 82a, 82b, 82c, 83a, intensives amb forta alteració de l’hàbitat; 86a, 86b, 86c, 87a, agrupacions dominades per xenòfits 87b oportunistes; vegetació ruderal, arvense i de trepig; estadis prevasculars i, en general, darrera etapa serial regressiva.

ALNUS SL Assessorament Tècnic – Rambla Aragó, 21 – 25003 LLEIDA – Tel. 973 289 488 – Fax 973 265 425 – correu-e: [email protected] 11 Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el Congost de Terradets (Pallars Jussà)

4) Raresa. Aquest atribut avalua la presència de tàxons i agrupacions vegetals en el territori català. Per a valorar objectivament la raresa, s’ha quantificat l’abundància relativa de les espècies i comunitats vegetals consultant la base de dades FloraCat.

FloraCat forma part del Banc de Dades sobre Biodiversitat de Catalunya, i és una base de dades elaborada i gestionada per la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. El Banc de Dades es basa en una anàlisi exhaustiva de les cites bibliogràfiques i documentals de presència de les espècies i comunitats vegetals de Catalunya. A més, aquestes cites són complementades amb dades de biologia, distribució i ecologia de les espècies.

Els criteris de valoració de la raresa i els tipus d’hàbitat inclosos en cada nivell es mostren en la Taula 5.

Taula 5. Criteris de valoració de la raresa i tipus d’hàbitat inclosos en cada nivell

RARESA Valoració Criteri Hàbitats inclosos MOLT ALTA 5 Menys de 1.000 cites de la comunitat vegetal o 15f, 32f, 44b tàxon dominant en la Base FloraCat ALTA 4 Entre 1.000 i 1.500 cites de la comunitat vegetal 32ab, 32v, 37b, 41e, o tàxon dominant en la Base FloraCat 41n, 42t, 43f, 44d, 44e, 45f, 53a MITJANA 3 Entre 1.500 i 2.500 cites de la comunitat vegetal 31p, 31y, 32t, 32u, o tàxon dominant en la Base FloraCat 34n, 38b, 42ad, 42ai, 42b, 44k, 62a, 62b BAIXA 2 Entre 2.500 i 3.500 cites de la comunitat vegetal 22a, 22c, 24a, 31ad, o tàxon dominant en la Base FloraCat 34g, 34h, 42v, 42y, 61f MOLT BAIXA 1 Més d 3.500 cites de la comunitat vegetal o tàxon 32aa, 32w, 45c, 82a, dominant en la Base FloraCat 82b, 82c, 83a, 83f, 83g, 86a, 86b, 86c, 87a, 87b

ALNUS SL Assessorament Tècnic – Rambla Aragó, 21 – 25003 LLEIDA – Tel. 973 289 488 – Fax 973 265 425 – correu-e: [email protected] 12 Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el Congost de Terradets (Pallars Jussà)

5) Funció hidro-geomorfològica. Aquest índex calibra el paper de la vegetació com a element d’interferència i protecció –minimitzador de riscos i optimitzador de l’equilibri i estabilitat del sistema– enfront els processos gravitacionals i l’actuació dels agents morfogènics. En virtut seva, les agrupacions d’alta cobertura i òptima estructura, les que desenvolupen sistemes radiculars densos i profunds, les primocolonitzadores que fixen medis inestables i, en definitiva, totes aquelles que contribueixen eficaçment a generar situacions de biostàsia són mereixedores de les puntuacions més elevades.

Amb aquest índex, a més, es valora el paper que exerceix la vegetació sobre el cicle hidrològic, i concretament en les característiques físico-químiques i biològiques de les aigües, en el manteniment dels recursos hídrics, en la regulació i moderació de l’escolament, en la infiltració de l’aigua en el sòl i, conseqüentment, en l’optimització de la qualitat de l’aigua, en la minimització del risc d’avingudes i inundacions, en la reducció de la càrrega de sediments i, en definitiva, en l’equilibri i estabilitat del sistema.

Els criteris de valoració del paper hidro-geomorfològic i els tipus d’hàbitat inclosos en cada nivell es mostren en la Taula 6.

Taula 6. Criteris de valoració de la funció hidro-geomofològica i tipus d’hàbitat inclosos en cada nivell

FUNCIÓ HIDRO-GEOMORFOLÒGICA Valoració Criteri Hàbitats inclosos MOLT ALTA 5 Vegetació arbòria esclarissada amb sotabosc 44b, 44d, 44e, 44k dens; vegetació permanent llenyosa en medis relativament inestables; vegetació arbòria densa amb sotabosc dens; vegetació permanent llenyosa en medis molt inestables ALTA 4 Vegetació arbustiva densa; vegetació arbòria 43f, 45c, 45f, 53a, 83g densa amb sotabosc esclarissat; vegetació permanent no llenyosa en medis relativament inestables MITJANA 3 Vegetació arbòria esclarissada amb sotabosc 31ad, 31p, 31y, 32f, esclarissat; vegetació herbàcia densa 32t, 41e, 41n, 42ad, 42ai, 42b, 42t, 42v, 42y, 82b, 82c, 83f BAIXA 2 Vegetació herbàcia esclarissada; vegetació 15f, 24a, 32aa, 32ab, arbustiva esclarissada 32u, 32v, 32w, 34g, 34h, 34n, 37b, 38b, 82a, 83a, 86b MOLT BAIXA 1 Terrenys pràcticament desproveït de vegetació; 22a, 22c, 61f, 62a, plantacions forestals intensives amb tècniques 62b, 86a, 86c, 87a, silvícoles desestabilitzadores; conreus 87b

ALNUS SL Assessorament Tècnic – Rambla Aragó, 21 – 25003 LLEIDA – Tel. 973 289 488 – Fax 973 265 425 – correu-e: [email protected] 13 Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el Congost de Terradets (Pallars Jussà)

6) Funció per a la fauna. Amb aquest índex es valora el paper de la vegetació com a element de protecció i minimitzador de riscos per a la fauna (hàbitat i reservori tròfic), la qual cosa redunda en l’equilibri i estabilitat del sistema. En virtut seva, les agrupacions d’alta cobertura i les localitzades en ambients ecotònics, les que generen producció tròfica abundant i ofereixen especial protecció als animals són mereixedores de les puntuacions més elevades.

Els criteris de valoració del paper per a la fauna i els tipus d’hàbitat inclosos en cada nivell es mostren en la Taula 7.

Taula 7. Criteris de valoració de la funció faunística i tipus d’hàbitat inclosos en cada nivell

FUNCIÓ FAUNÍSTICA Valoració Criteri Hàbitats inclosos MOLT ALTA 5 Boscos ben desenvolupats i poliespecífics; 43f, 44e, 44k, 53a boscos climàcics amb sotabosc i estrat enfiladís; boscos amb taques d’orla abundants; boscos de ribera no intervinguts des de fa molt temps; vegetació palustre amb bona diversitat estructural ALTA 4 Vegetació arbustiva densa; vegetació herbàcea- 22a, 22c, 32ab, 32f, arbustiva amb ecotons singulars; vegetació 37b, 41e, 41n, 42ai, arbustiva densa amb rodals de vegetació arbòria 42t, 44b, 44d, 45f, o subarbòria; zones palustres amb escassa 62a, 62b, 83g diversitat estructural; boscos de ribera aclarits; boscos adevesats MITJANA 3 Àrees de camp o cerealistes sense marges, 31p, 31y, 32aa, 32t, tanques o murs; plantacions silvícoles mixtes de 32u, 34g, 34n, 42ad, gimnospermes i angiospermes; àrees de camp o 42b, 42v, 42y, 45c, cerealistes amb marges, tanques o murs 82b, 82c, 83f BAIXA 2 Vegetació arbustiva de port baix i estructura 15f, 24a, 31ad, 32v, dispersa; vegetació herbàcia monoespecífica; 32w, 34h, 38b, 61f, plantacions silvícoles de pinàcies; vegetació 82a, 83a arbòria esclarissada amb sotabosc esclarissat i pobre en espècies; boscos monoespecífics; plantacions silvícoles de planifolis MOLT BAIXA 1 Terrenys pràcticament desproveïts de vegetació; 86a, 86b, 86c, 87a, conreus amb ús de plaguicides; vegetació 87b xenofítica de caràcter tòxic per als herbívors; conreus intensius; vegetació herbàcia esclarissada

ALNUS SL Assessorament Tècnic – Rambla Aragó, 21 – 25003 LLEIDA – Tel. 973 289 488 – Fax 973 265 425 – correu-e: [email protected] 14 Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el Congost de Terradets (Pallars Jussà)

7) Funció paisatgística. És un paràmetre que tracta de valorar la relació perceptiva –escènica, estètica, inclús vivencial– de l’home (com a col·lectiu concret, no abstracte) respecte de les formes superficials del terreny i les cobertes vegetals o d’altra mena existents en l’espai que s’avalua. Malgrat la gairebé inevitable subjectivitat de les valoracions que se’n poden fer, aquest és un component que ha d’ésser tingut molt en compte, donat que la demanda de consideració de la qualitat del paisatge com un recurs més del territori creix dia a dia en la nostra societat.

Com que no existeixen enquestes específiques per a aquest territori i es desconeixen de forma objectiva les preferències, volences, gustos i afinitats dels observadors potencials, la proposta es basa en una escala genèrica del valor perceptiu. No obstant, en aquest cas no es pot oblidar que les unitats ambientals la funció paisatgística de les quals es pretén valorar formen part d’un tipus d’espai territorial molt determinat: un corredor fluvial, i concretament, la part més propera la llera del riu que el vertebra. Aquest extrem s’ha tingut especialment en compte a l’hora d’interpretar la contribució de cadascuna de les unitats al paisatge circumdant.

Els criteris de valoració del paper paisatgístic i els tipus d’hàbitat inclosos en cada nivell es mostren en la Taula 8.

Taula 8a. Criteris de valoració de la funció paisatgística i tipus d’hàbitat inclosos en cada nivell (part 1 de 2)

FUNCIÓ PAISATGÍSTICA Valoració Criteri Hàbitats inclosos MOLT ALTA 5 Boscos naturals madurs de caducifolis amb 22a, 22c, 43f, 44e, variacions de colors i textures; formacions 44k, 62a, 62b arbòries de ribera denses i no intervingudes; làmines d’aigua extenses; elements singulars del relleu: cingles, penyals, gorges… ALTA 4 Matollars naturals densos; boscos de caducifolis 32aa, 32ab, 32f, 32t, menys estructurats o menys diversos; boscos 41e, 41n, 42ai, 42t, mixtos de coníferes; agrupacions extenses 44b, 44d, 45c, 45f, d’helòfits i formacions arbòries de ribera (menys 53a, 83g denses, o més modificades, incloent-hi les plantacions de pollancres), que contribueixen a remarcar el caràcter específic del corredor fluvial i el contrast de textures i colors amb el seu entorn proper

ALNUS SL Assessorament Tècnic – Rambla Aragó, 21 – 25003 LLEIDA – Tel. 973 289 488 – Fax 973 265 425 – correu-e: [email protected] 15 Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el Congost de Terradets (Pallars Jussà)

Taula 8b. Criteris de valoració de la funció paisatgística i tipus d’hàbitat inclosos en cada nivell (part 2 de 2)

FUNCIÓ PAISATGÍSTICA Valoració Criteri Hàbitats inclosos MITJANA 3 Matollars baixos o esclarissats; brolles, 31ad, 31p, 31y, 32u, bosquines i bardisses, boscos monoespecífics o 32v, 32w, 34n, 37b, plantacions de coníferes, conreus herbacis 42ad, 42b, 42v, 42y, extensius 82b, 82c, 83f BAIXA 2 Fruiters alts; herbassars alts; prats i conreus 24a, 34g, 34h, 38b, herbacis intensius; terrenys vora l’aigua sense 82a, 83a, 86b vegetació llenyosa densa; àrees urbanitzades amb clapes arbòries MOLT BAIXA 1 Brolles pobres, vegetació ruderal, conreus 15f, 61f, 86a, 86c, abandonats; zones nues, pedreres i runams; 87a, 87b àrees urbanes o industrials

3.2. Valoració dels tipus d’hàbitat i de les unitats ambientals

Tots els atributs s’han puntuat amb valors entre 1 i 5 per a cada tipus d’hàbitat –amb l’excepció de la naturalitat, que s’ha valorat per a cada polígon, com s’exposa més endavant–. Després, a partir de les puntuacions assignades, s’ha calculat un valor característic de cada tipus d’hàbitat, mitjançant el que s’ha anomenat Índex de Valor Global (IVG), que respon a la suma simple de les diverses valoracions corresponents als 6 atributs utilitzats en aquesta caracterització d’hàbitats, segons l’expressió següent (el resultat pot variar entre 6 i 30):

IVG [6-30] = D + R + M + HG + F + P

On:

D: Índex de diversitat R: Índex de raresa M: Índex de maduresa HG: Índex del paper hidro-geomorfològic F: Índex del paper per a la fauna P: Índex de valor perceptiu

Les valoracions resultants per a cada tipus d’hàbitat es poden consultar en la Taula 9.

ALNUS SL Assessorament Tècnic – Rambla Aragó, 21 – 25003 LLEIDA – Tel. 973 289 488 – Fax 973 265 425 – correu-e: [email protected] 16 Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el Congost de Terradets (Pallars Jussà)

Taula 9a. Resultats IVG dels diversos tipus d’hàbitat, ordenats de major a menor (part 1 de 2)

Codi Tipus d’hàbitat IVG

44e Vernedes (i pollancredes) amb Circaea lutetiana, de l'estatge montà, 29 pirenaico-catalanes 43f Boscos mixts de roure valencià (Quercus faginea) i pinassa (Pinus nigra 28 subsp. salzmannii) i/o pi roig (Pinus sylvestris), calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa (i de terra baixa) 44k Omedes de terra baixa 28 44b Sargars (de Salix purpurea, S. elaeagnos, ...) i altres bosquines de ribera 27 44d Salzedes (sobretot de Salix alba) de terra baixa i de la muntanya mitjana 26 41e Freixenedes dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques 25 septentrionals 41n Rouredes de roure valencià (Quercus faginea o híbrids), calcícoles, de la 24 muntanya mitjana poc plujosa (i de terra baixa) 45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia) 24 53a Canyissars 24 32f Savinoses (màquies o garrigues amb Juniperus phoenicea subsp. 23 phoenicea arborescent) calcícoles, de les contrades mediterrànies no litorals 42ai Pinedes mixtes de pi blanc (Pinus halepensis) i pinassa (Pinus nigra 21 subsp. salzmannii) 42t Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) dels Prepirineus i del 21 territori auso-segàrric 45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa 21 32ab Matollars prostrats de boixerola (Arctostaphylos uva-ursi ), de l'estatge 19 montà, als Prepirineus i a les muntanyes catalanídiques centrals i meridionals 32t Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o 19 gairebé, d'indrets secs, sovint rocosos, de terra baixa i de l'estatge submontà 37b Jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus) i herbassars graminoides 19 higròfils, de terra baixa (i de la muntanya mitjana) 42ad Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) sense sotabosc llenyós 19 62a Cingles i penyals calcaris de les contrades mediterrànies càlides 19 62b Cingles i penyals calcaris de muntanya 19 83g Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus x hispanica) i 19 altres planifolis de sòls humits 22a Estanys (i embassaments) d'alta muntanya, incloent, si és el cas, les 17 formacions de grans càrexs associades 22c Estanys (i embassaments) de terra baixa i de l'estatge montà, incloent, si 17 és el cas, les formacions helofítiques associades 31p Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus 17 spp.),...mesòfiles, de la muntanya mitjana 31y Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus ulmifolius),... 17 de terra baixa (i de l'estatge montà)

ALNUS SL Assessorament Tècnic – Rambla Aragó, 21 – 25003 LLEIDA – Tel. 973 289 488 – Fax 973 265 425 – correu-e: [email protected] 17 Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el Congost de Terradets (Pallars Jussà)

Taula 9b. Resultats IVG dels diversos tipus d’hàbitat, ordenats de major a menor (part 2 de 2)

Codi Tipus d’hàbitat IVG

34n Joncedes i prats, sovint emmatats, d'Aphyllanthes monspeliensis, -i 17 timonedes associades- calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa i de terra baixa 42b Avetoses acidòfiles de l'estatge montà (i del subalpí) 17 42v Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii), o repoblacions, 17 sense sotabosc forestal 42y Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de 17 bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana 31ad Bosquines d'arbres caducifolis joves, procedents de rebrot o de 16 colonització, estadis inicials del bosc 32u Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) -i timonedes-, amb foixarda 16 (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria),... calcícoles de terra baixa 83f Plantacions de coníferes 16 15f Brolles i timonedes amb ruac (Ononis tridentata), trincola (Gypsophila 15 hispanica), ... dels sòls guixencs, sobretot a les contrades interiors 32v Timonedes d'esparbonella (Sideritis scordioides) calcícoles, de les 15 contrades interiors seques 32aa Boixedes (matollars de Buxus sempervirens), de la muntanya mitjana (i de 14 les contrades mediterrànies) 34g Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia 14 serrata, Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 38b Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges 14 submontà i montà, principalment dels Pirineus 24a Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa 13 densa 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 13 82c Conreus herbacis extensius de secà 13 32w Argelagars (matollars densos de Genista scorpius) calcícoles, de terra 12 baixa i de la muntanya mediterrània 34h Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics 12 calcícoles, de terra baixa 61f Terrers calcaris, generalment margosos, amb vegetació molt esparsa o 10 quasi nus 82a Conreus herbacis intensius: sobretot cereals i farratges 10 83a Fruiterars alts, predominantment de secà: conreus d'oliveres (Olea 10 europaea), d'ametllers (Prunus dulcis), de garrofers (Ceratonia siliqua),… 86b Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural 9 86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 6 86c Pedreres, explotacions d'àrids i runam 6 87a Conreus abandonats 6 87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials 6

ALNUS SL Assessorament Tècnic – Rambla Aragó, 21 – 25003 LLEIDA – Tel. 973 289 488 – Fax 973 265 425 – correu-e: [email protected] 18 Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el Congost de Terradets (Pallars Jussà)

Un cop obtinguts els valors d’aquest IVG per als diversos tipus d’hàbitat presents, és possible calcular un valor IVG corresponent a cadascuna de les unitats ambientals (polígons). En el cas de les unitats ambientals amb més d’un tipus d’hàbitat cartografiat, el valor que es calcula integra els dels diversos hàbitats que conté, a través de la mitjana ponderada segons les seves cobertures relatives.

La valoració del criteri restant (naturalitat), tot i que s’ha seguit un esquema anàleg, amb valors entre 1 i 5, és l’única de les 7 valoracions parcials que no s’ha dut a terme per tipus d’hàbitat, sinó de forma independent per a tots i cadascun dels polígons en què s’ha compartimentat l’espai estudiat. En aquest cas, s’ha fet una apreciació directa de les característiques que defineixen els diversos nivells d’expressió de la naturalitat, a partir d’observacions de camp i amb l’ajuda d’ortoimatges en color a escala 1:5.000 (força detallades).

Finalment, per tal d’obtenir un Índex de Valor Específic (IVE) per a cada unitat ambiental identificada –que expressa ja el resultat integrat de la seva valoració ambiental–, al valor IVG de cadascun dels polígons del mapa s’hi ha afegit el valor de l’índex de naturalitat corresponent, segons l’expressió següent (el resultat pot variar entre 7 i 35):

IVE [7-35] = IVG + N

On:

N: Índex de naturalitat

Els valors IVE resultants han estat incorporats a la base de dades associada al mapa de les unitats ambientals de l’àmbit de l’estudi, com a atributs de cada polígon.

Per a la interpretació del Mapa de Valor Específic, s’han considerat tres classes d’unitats, segons l’interès de conservació. Les equivalències entre les classes i els valors IVE es poden veure en la Taula 10.

ALNUS SL Assessorament Tècnic – Rambla Aragó, 21 – 25003 LLEIDA – Tel. 973 289 488 – Fax 973 265 425 – correu-e: [email protected] 19 Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el Congost de Terradets (Pallars Jussà)

Taula 10. Equivalència entre els valors IVE i les classes d’interès de conservació

Interès de Conservació IVE Molt Alt [29 – 35] Alt [22 – 29) No significatiu [7 – 22)

4. Proposta de zonificació

Dins l’àmbit territorial estudiat, tenint en compte tant l’estudi i diagnòstic del medi com el resultat de la valoració de les unitats ambientals, es fa necessari establir àrees diferenciades en funció de l’estat de conservació dels espais i espècies a protegir, i per tal de poder assolir millor els objectius als quals s’ha de dirigir la gestió. Aquestes àrees han de tenir limitacions graduals per raó de:

1) el major o menor nivell de protecció que la fragilitat dels seus recursos o processos ecològics aconsellen;

2) la seva capacitat de suportar usos; i

3) la necessitat de donar cabuda a determinades actuacions i d’ubicar serveis vinculats a les mateixes, d’acord amb la realitat socioeconòmica de la zona.

El model de zonificació proposat constitueix la projecció espacial dels objectius i estratègies definits per a l’àmbit estudiat, i que bàsicament s’orienten a:

a) garantir per a cada punt del territori la conservació dels seus valors ecològics, paisatgístics, productius i científico-culturals;

b) millorar, recuperar i rehabilitar els elements i processos del medi que es trobin degradats; i

c) establir criteris orientadors per a la posada en valor d’aquells recursos que estiguin insuficientment aprofitats.

ALNUS SL Assessorament Tècnic – Rambla Aragó, 21 – 25003 LLEIDA – Tel. 973 289 488 – Fax 973 265 425 – correu-e: [email protected] 20 Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el Congost de Terradets (Pallars Jussà)

L’agregació de les unitats ambientals (basades en la cartografia d’hàbitats i utilitzades per a la valoració) en sectors més amplis, permet d’obtenir aquesta sèrie d’àrees diferenciades com a unitats més operatives de cara a la regulació i planificació, i es corresponen de forma més ajustada a la zonificació amb criteris ambientals de l’àmbit territorial estudiat.

Aquesta agregació de les unitats ambientals en àrees d’interès per a la conservació i, per tant, subjectes a unes majors restriccions dels usos i activitats que suporten, s’ha dut a terme tenint en compte els següents criteris:

1) Englobar les àrees contigües o properes posseïdores de valors molt alts, aprofitant com a nexe d’unió zones contigües de valor alt, en el menor nombre possible d’espais naturals protegits diferents, de manera que se simplifiqui i s’homogeneïtzi la futura gestió.

2) Utilitzar quan sigui possible com a nexe d’unió els congosts i les lleres fluvials que, de fet, constitueixen corredors ecològics des dels quals es dirigeixen fluxos de matèria i energia que causen interaccions ecològiques efectives entre les diverses subzones que comuniquen.

3) Procurar la inclusió en espais protegits del major nombre possible d’àrees amb valor molt alt, en especial si posseeixen algun valor natural en exclusivitat o considerat rar en el context de la zona o regional.

4) Procurar que el perímetre final d’aquestes zones resulti coherent des dels punts de vista geogràfic, hidrogràfic, paisatgístic o de funcionament de l’ecosistema, que resulti pràctic des del punt de vista de la futura gestió dels espais protegits i que, en la mesura que sigui possible, s’ajusti a línies naturals o administratives de fàcil reconeixement o, en el seu defecte, a camins, carreteres o línies poligonals definides per les coordenades dels seus vèrtexs.

La zonificació resultant respon a l’objectiu mínim de procurar la inclusió en zones de major interès de conservació de les àrees que posseeixen els valors naturals considerats essencials, sense que això prejutgi negativament sobre la valoració natural dels terrenys situats a l’exterior, ni hagi de suposar un impediment a la realització de futures ampliacions de la superfície dels espais d’elevat interès proposats.

ALNUS SL Assessorament Tècnic – Rambla Aragó, 21 – 25003 LLEIDA – Tel. 973 289 488 – Fax 973 265 425 – correu-e: [email protected] 21 Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el Congost de Terradets (Pallars Jussà)

En concret, i com a resultat final de la zonificació, es proposen unes àrees de “RESTRICCIÓ MÀXIMA”, que es corresponen amb aquells indrets de l’espai estudiat on s’ha constatat l’existència dels valors de conservació més interessants o de màxima prioritat, i també unes àrees de “RESTRICCIÓ ALTA”, que es corresponen amb indrets amb un interès de conservació elevat que podrien situar- se en un segon nivell de prioritat, des del punt de vista de la futura gestió de l’espai.

ALNUS SL Assessorament Tècnic – Rambla Aragó, 21 – 25003 LLEIDA – Tel. 973 289 488 – Fax 973 265 425 – correu-e: [email protected] 22 Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el Congost de Terradets (Pallars Jussà)

PLÀNOLS

Plànol 1: «Unitats ambientals i zonificació»

ALNUS SL Assessorament Tècnic – Rambla Aragó, 21 – 25003 LLEIDA – Tel. 973 289 488 – Fax 973 265 425 – correu-e: [email protected] 23

PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS

Annex 2: IDESCAT. Dades descriptives i estadístiques de la comarca del Pallars Jussà

PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS Annex 2. IDESCAT. Dades descriptives i estadístiques de la comarca del Pallars Jussà

Annex 2. IDESCAT. Dades descriptives i estadístiques de la comarca del Pallars Jussà

Estadística bàsica territorial

Comarques

© Institut d'Estadística de Catalunya És permesa la reproducció de la informació estadística citant la font: «Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya» [email protected]

Població (any 2001): 12.057 Superfície (km2): 1.290,0 Densitat de població: 9,3 (hab./km2) Capital comarcal: Tremp

Població i societat Economia · Població per sexe · Població ocupada per sectors

· Moviment natural de la població · Atur registrat per sexe

· Creixement de la població · Valor afegit brut per sectors. Percentatge

· Lloc de naixement · Renda bruta familiar disponible per recursos. Percentatge · Coneixement del català · Impost de béns immobles urbans · Llars per nombre de persones · Impost sobre la renda de les persones físiques · Habitatges per tipus · Impost sobre el patrimoni · Habitatges per règim de tinença · Establiments d'empreses i professionals per · Edificis per nombre de plantes sectors

· Eleccions al Parlament de Catalunya. · Establiments d'empreses industrials Vots a partits · Establiments d'empreses de comerç al detall · Eleccions al Congrés dels Diputats. Vots a partits · Establiments d'empreses de serveis

· Eleccions municipals. Vots a partits · Habitatges construïts

· Parc de vehicles

· Superfície agrària

Al costat del títol de cada taula trobareu un enllaç a informació relacionada. Trobareu informació completa d'aquesta comarca al Banc d'Estadístiques de municipis i comarques

PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS Annex 2. IDESCAT. Dades descriptives i estadístiques de la comarca del Pallars Jussà

Població per sexe (percentatge)

Sexe

Homes Dones Total

Pallars Jussà 2001 50,029 49,971 12.057 1996 49,902 50,098 12.817

Catalunya 2001 48,991 51,009 6.343.110 1996 48,798 51,202 6.090.040

Fonts : Institut d'Estadística de Catalunya. Estadística de població 1996. Anys disponibles : 1981, 1986, 1991, 1996, 2001

Moviment natural de la població

Naixements, defuncions i matrimonis

Naixements Defuncions Matrimonis

Pallars Jussà 2001 73 167 36 2000 76 179 31

Catalunya 2001 64.722 55.792 30.442 2000 63.489 55.342 31.665

Fonts : Institut d'Estadística de Catalunya. Anys disponibles : del 1975 al 2001.

Creixement de la població

Taxes per mil habitants

creixement saldo creixement naixements defuncions natural migratori total

Pallars Jussà 1996 6,21 14,28 -8,07 7,420 -0,65

Catalunya 1996 9,11 8,66 0,45 0,52 0,970

Fonts : Institut d'Estadística de Catalunya. Estadística de població 1996. Anys disponibles : 1986-1991, 1991-1996. Nota: La taxa es refereix a la mitjana anual del període quinquennal considerat. PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS Annex 2. IDESCAT. Dades descriptives i estadístiques de la comarca del Pallars Jussà

Lloc de naixement

Catalunya Mateixa comarca Altra comarca Resta Estat Estranger Total

Pallars Jussà 2001 10.166 7.024 3.142 1.501 390 12.057 1996 10.870 7.699 3.171 1.752 195 12.817

Catalunya 2001 4.296.870 3.072.828 1.224.042 1.645.901 400.339 6.343.110 1996 4.165.361 3.063.962 1.101.399 1.752.873 171.806 6.090.040

Fonts : Institut d'Estadística de Catalunya. Estadística de població 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. Cens de població 1991. Anys disponibles : 1981, 1986, 1991, 1996, 2001

Coneixement del català (percentatge)

Població de L'entén El sap parlar El sap llegir El sap escriure No l'entén 2 anys i més Pallars Jussà 2001 98,084 88,854 85,366 61,94 1,916 11.897 1996 98,305 91,908 84,401 50,487 1,695 12.629

Catalunya 2001 94,480 74,504 74,356 49,768 5,52 6.215.281 1996 94,969 75,305 72,36 45,842 5,031 5.984.334

Fonts : Institut d'Estadística de Catalunya. Cens de poblacio 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. Estadística de població 1996. Anys disponibles : 1981, 1986, 1991, 1996, 2001.

PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS Annex 2. IDESCAT. Dades descriptives i estadístiques de la comarca del Pallars Jussà

Llars per nombre de persones (percentatge)

Nombre de persones (dimensió de la llar)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 i més Total llars

Pallars Jussà 1996 27,235 27,01 18,970 15,997 6,727 2,461 0,984 0,39 0,226 4.876 1991 20,861 28,514 19,433 16,867 8,411 4,172 0,826 0,469 0,446 4.482

Catalunya 1996 17,308 26,597 22,458 22,125 8,126 2,349 0,681 0,217 0,139 2.097.955 1991 13,591 25,295 22,172 23,339 10,436 3,764 0,905 0,307 0,191 1.933.044

Fonts : Institut d'Estadística de Catalunya. Estadística de població 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. Cens de població 1991. Anys disponibles : 1991, 1996.

Habitatges per tipus Habitatges familiars Establiments Allot- principals secundaris vacants altres total col·lectius jaments

Pallars Jussà 1991 4.480 1.946 1.465 79 7.970 39 1

Catalunya 1991 1.931.172 467.922 314.903 7.386 2.721.383 3.306 262

Fonts : Institut d'Estadística de Catalunya. Cens d'habitatges 1991. Anys disponibles : 1981, 1991.

Habitatges per règim de tinença (percentatge) De propietat Gratuïta De lloguer

per compra per per per altres per compra pagaments herència empresa o persones sense amb altres pagada pendents o donació raó de treball o institucions mobles mobles formes Total

Pallars 1991 49,531 2,656 24,777 1,808 1,741 16,652 2,344 0,491 4.480 Jussà

Catalunya 1991 52,559 14,421 5,778 1,289 2,169 21,329 2,04 0,414 1.931.172

Fonts : Institut d'Estadística de Catalunya. Cens d'habitatges 1991. Anys disponibles : 1991.

PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS Annex 2. IDESCAT. Dades descriptives i estadístiques de la comarca del Pallars Jussà

Edificis per nombre de plantes (percentatge) Edificis i complexos d'edificis amb 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 i més planta plantes plantes plantes plantes plantes plantes plantes plantes plantes Total

Pall ars 1990 18,673 37,649 29,482 10,768 2,581 0,484 0,121 0,202 0,020 0,020 4.959 Juss à

Cata luny 1990 33,377 38,751 13,140 4,897 3,528 2,546 1,458 0,86 0,603 0,839 914.509 a

Fonts : Institut d'Estadística de Catalunya. Cens d'edificis 1990. Anys disponibles : 1990.

Eleccions al Parlament de Catalunya. Vots a partits (percentatge)

Altres

CiU PSC PP IC ERC candidatures Total

Pallars Jussà 1999 50,412 30,775 5,002 0,0 12,584 1,227 6.437 1995 53,79 22,321 6,954 3,512 12,965 0,458 7.204

Catalunya 1999 38,054 38,218 9,597 2,538 8,767 2,826 3.081.736 1995 41,361 25,090 13,226 9,828 9,591 0,904 3.178.235

Fonts : Institut d'Estadística de Catalunya. Anys disponibles : 1980, 1984, 1988, 1992, 1995, 1999.

Eleccions al Congrés dels Diputats. Vots a partits (percentatge) Altres PSC CiU PP IC ERC candidatures Total

Pallars Jussà 2000 29,507 44,555 14,053 1,582 8,284 2,018 6.639 1996 39,083 41,71 11,681 2,248 5,089 0,189 7.919

Catalunya 2000 34,594 29,226 23,122 3,592 5,731 3,736 3.304.030 1996 39,585 29,825 18,094 7,702 4,207 0,587 3.845.110

Fonts : Institut d'Estadística de Catalunya. Anys disponibles : 1977, 1979, 1982, 1986, 1989, 1993, 1996, 2000.

PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS Annex 2. IDESCAT. Dades descriptives i estadístiques de la comarca del Pallars Jussà

Eleccions municipals. Vots a partits (percentatge) Altres PSC CiU PP IC ERC candidatures Total

Pallars Jussà 1999 35,278 34,929 4,14 0,0 10,075 15,578 6.015 1995 45,908 39,731 6,926 0,0 3,095 4,339 7.075

Catalunya 1999 38,336 26,885 11,217 7,676 7,826 8,06 2.835.628 1995 33,545 30,294 12,443 12,053 6,330 5,334 3.173.749

Fonts : Institut d'Estadística de Catalunya. Anys disponibles : 1979, 1983, 1987, 1991, 1995, 1999.

Població ocupada per sectors (percentatge)

Ocupats

agricultura indústria construcció serveis Total

Pallars Jussà 1996 15,917 18,439 9,763 55,882 4.599 1991 20,955 20,301 11,775 46,969 4.586

Catalunya 1996 3,216 32,083 6,968 57,734 2.204.652 1991 3,678 36,058 8,233 52,031 2.255.430

Fonts : Institut d'Estadística de Catalunya. Estadística de població 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. Cens de població 1991. Anys disponibles : 1991,1996.

Atur registrat per sexe (percentatge)

Sexe

Homes Dones Total

Pallars Jussà 2002 40,58 59,420 207 2001 38,251 61,749 183

Catalunya 2002 42,646 57,354 190.185 2001 40,251 59,749 167.776

Fonts : Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. Anys disponibles : del 1983 al 2002.

Valor afegit brut per sectors. Percentatge Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

Pallars Jussà 1996 11,111 22,431 10,821 55,641 100 1991 13,941 26,941 11,331 47,791 100

Catalunya 1996 2,011 30,961 6,781 60,241 100 1991 2,151 34,061 8,251 55,531 100

Fonts : Institut d'Estadística de Catalunya. Anys disponibles : 1991,1996. PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS Annex 2. IDESCAT. Dades descriptives i estadístiques de la comarca del Pallars Jussà

Renda bruta familiar disponible per recursos. Percentatge

Remuneració Excedent brut Prestacions per d'assalariats d'explotació jubilació i atur Total

Pallars Jussà 1996 42,000 47,210 10,800 100 1991 44,661 46,161 9,181 100

Catalunya 1996 56,170 35,350 8,490 100 1991 60,421 31,351 8,231 100

Fonts : Institut d'Estadística de Catalunya. Anys disponibles : del 1986 al 1996.

Impost de béns immobles urbans

Milers d'euros

Nombre quota deute de rebuts íntegra tributari

Pallars Jussà 2001 12.161 1.468 1.468 2000 11.660 1.363 1.363

Catalunya 2001 4.359.040 1.048.501 1.018.693 2000 4.225.366 958.759 938.467

Fonts : Centre de Gestió Cadastral i Cooperació Tributària. Anys disponibles : del 1987 al 2001.

Impost sobre la renda de les persones físiques

Estructura dels rendiments declarats (%) Rendiments Quota mitjans declarats mitjana pagada del d'empre- de profes- per contribuent per contribuent treball saris sionals d'altres (milers de pts.) (milers de pts.)

Pallars Jussà 1998 75,731 12,951 2,131 9,201 1.931 261 1997 72,631 13,911 1,661 11,801 1.902 252

Catalunya 1998 83,741 7,101 4,021 5,151 2.500 427 1997 82,201 7,511 3,911 6,371 2.433 408

Fonts : Agència Estatal Tributària. Anys disponibles : del 1986 al 1998.

PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS Annex 2. IDESCAT. Dades descriptives i estadístiques de la comarca del Pallars Jussà

Impost sobre el patrimoni

Principals elements patrimonials declarats (%) Patrimoni total per declarant Actius reals Actius financers (milers de PTA)

Pallars Jussà 1996 29,691 70,311 34.645 1995 34,001 66,001 33.963

Catalunya 1996 43,091 56,911 52.298 1995 41,471 58,531 49.248

Fonts : Generalitat de Catalunya. Departament d'Economia i Finances. Anys disponibles : del 1991 al 1996.

Establiments d'empreses i professionals per sectors (percentatge) Comerç Serveis,llevat Professionals Indústria Construcció al detall comerç detall i artistes Total

Pallars Jussà 2000 10,208 16,609 22,924 41,263 8,997 1.156 1999 10,671 16,093 22,892 41,308 9,036 1.162

Catalunya 2000 10,295 12,257 20,161 42,363 14,923 584.015 1999 10,645 11,778 20,821 41,999 14,757 565.392

Fonts : Institut d'Estadística de Catalunya. Anys disponibles : del 1994 al 2000.

Establiments d'empreses industrials (percentatge) Energia Química Transform. Productes Tèxtil i Edició Indústria i aigua i metall metalls alimentaris confecció i mobles NCAA Total Pallars Jussà 2000 11,017 7,627 18,644 27,966 8,475 23,729 2,542 118 1999 10,484 6,452 17,742 28,226 8,065 25,806 3,226 124

Catalunya 2000 1,953 6,544 34,08 7,968 18,925 23,643 6,887 60.127 1999 1,869 6,609 33,636 8,136 19,369 23,433 6,947 60.188

Fonts : Institut d'Estadística de Catalunya. Anys disponibles : del 1994 al 2000.

Establiments d'empreses de comerç al detall (percentatge) Productes Roba i Articles per Llibres i Productes Material Comerç alimentaris calçat a la llar periòdics químics transport NCAA Total Pallars 2000 39,623 16,604 11,321 2,264 10,566 3,019 16,604 265 Jussà 1999 39,85 16,917 12,030 2,256 10,150 3,008 15,789 266

Catalunya 2000 32,671 19,992 13,306 3,815 7,841 3,464 18,910 117.745 1999 33,647 19,909 12,813 3,958 7,770 3,412 18,492 117.718

Fonts : Institut d'Estadística de Catalunya. PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS Annex 2. IDESCAT. Dades descriptives i estadístiques de la comarca del Pallars Jussà

Anys disponibles : del 1994 al 2000.

Establiments d'empreses de serveis (percentatge)

Comerç Transp. i Mediació Serveis Serveis Immob. engròs Hostaleria comunic. financera empresa personals i altres Total

Pallars Jussà 2000 11,740 27,254 17,400 4,612 3,354 29,140 6,499 477 1999 12,083 26,667 18,75 4,792 2,708 29,167 5,833 480

Catalunya 2000 14,204 18,076 19,66 4,252 9,759 24,774 9,275 247.408 1999 14,357 18,577 20,48 4,326 8,871 24,728 8,661 237.459

Fonts : Institut d'Estadística de Catalunya. Anys disponibles : del 1994 al 2000.

Habitatges construïts

iniciats acabats

Qualificacions Qualificacions provisionals definitives Cèdules protecció Projectes protecció habitabilitat Certificats oficial visats oficial habitatges finals d'obra promoció priv. col.legis promoció priv. lliures col.legis D.G.A.H. aparelladors D.G.A.H. D.G.A.H. aparelladors

Pallars Jussà 2001 2 59 2 127 90 2000 6 177 24 78 81

Catalunya 2001 5.737 67.794 5.384 60.085 65.556 2000 4.928 78.519 5.280 54.348 57.638

Fonts : Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Anys disponibles : del 1981 al 2001.

Parc de vehicles (percentatge)

Camions i Tractors Autobusos Turismes Motocicletes furgonetes industrials i altres Total

Pallars Jussà 2001 66,506 5,072 24,867 0,580 2,974 8.103 2000 67,616 4,778 24,071 0,603 2,932 8.288

Catalunya 2001 71,211 10,135 16,038 0,531 2,085 4.122.077 2000 71,302 10,208 16,019 0,505 1,966 3.997.421

Fonts : Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Anys disponibles : del 1991 al 2001.

PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS Annex 2. IDESCAT. Dades descriptives i estadístiques de la comarca del Pallars Jussà

Superfície agrària

SAU

terres pastures Terreny llaurades permanents forestal Altres

Pallars Jussà 1999 17.744 40.504 47.990 16.246 1989 21.229 21.242 51.009 27.555

Catalunya 1999 817.031 339.797 838.663 308.488 1989 837.000 269.914 981.364 383.303

Fonts : Institut d'Estadística de Catalunya. Cens agrari 1989, 1999. Anys disponibles : 1982, 1989, 1999.

Població per municipis.

Municipi població 2001 percentatge

Abella de la Conca 179 1,5 Castell de Mur 149 1,2 Conca de Dalt 424 3,5 Gavet de la Conca 313 2,6 Isona i Conca Dellà 1.180 9,8 Llimiana 141 1,2 Pobla de Segur, la 2.789 23,1 Salàs de Pallars 323 2,7 Sant Esteve de la Sarga 108 0,9 Sarroca de Bellera 153 1,3 Senterada 98 0,8 Talarn 336 2,8 Torre de Cabdella, la 672 5,6 Tremp 5.192 43,1 Total Pallars Jussà 12.057 100,0

PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 7. Annexes

Annex 3: Documentació sobre els embassaments

PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS Annex 3. Documentació sobre els embassaments

Annex 3. Documentació sobre l’embassament i la central hidroelèctrica del pantà de Sant Antoni

LES OBRES, L'EMBASSAMENT I LA RESCLOSA

A finals de l'any 1911, s'instal·là a Barcelona un grup financer internacional, creat aquest mateix any a Toronto (Canadà) per l'enginyer nord-americà Fred Stark Pearson (a Fred Stark Pearson l'anomenaven Doctor Pearson. Morí l'any 1915 víctima de l'enfonsament del Lusitània). Aquest grup, que portava per nom Barcelona Traction Light and Power Co. Ltd., tenia com a finalitat l'explotació de la força hidroelèctrica al nord d'Espanya, així com el negoci de l'enllumenat i força elèctrica de Catalunya. Aquesta empresa, que com a nom genèric aplega tot un munt d'empreses entre les quals hi ha Riegos y fuerza del Ebro, coneguda popularment amb el nom de La Canadenca seria l'encarregada de dur a terme els projectes relacionats amb la producció d'energia elèctrica. El mes de novembre de l'any 1911 començaren els treballs d'estudis topogràfics i construccions d'edificis per allotjar els treballadors. A més, es construí el canal i la central hidroelèctrica de Sossís, prop de la Pobla de Segur. Aquesta serà la font d'alimentació energètica per als treballs. L'any 1913 es realitzà una modificació en el projecte inicial. L'any 1914 es paralitzaren les obres a conseqüència de l'esclat de la guerra europea (1a Guerra Mundial): els crèdits procedents dels bancs europeus i americans foren congelats, fet que provocà la marxa de la comarca d'entre 5.000 i 7.000 treballadors. Al juliol del 1915 tornen a començar les obres. A principis del 1916 es començà a emmagatzemar l'aigua i l'embassament s'acabà d'omplir el mes de maig del mateix any. Aquesta data és important en la construcció de la central; no obstant això, encara hi quedava feina a fer. L'any 1921 s'aprovà la recepció provisional de l'obra. L'any 1926 el Ministerio de Fomento donà per definitiva l'execució de l'obra. Les obres es portaren a terme entre els anys 1911 a 1926, encara que la data clau de funcionament de les instal·lacions fou el 1916. L'embassament de Sant Antoni (nom que li ve donat perquè en la zona que les aigües ofegaren hi havia la capella de Sant Antoni (veure foto 1 adjunta) fou uns dels primers embassaments artificials construïts a l'Estat Espanyol per a l'explotació hidroelèctrica. Ocupa terres de Talarn, Aramunt, Salàs de Pallars, Orcau, Claverol i la Pobla de Segur. L'embassament té una longitud aproximada de 12 km i una amplada màxima de 4 km. La seva capacitat total és de 227.807.400 m3, dels quals s'aprofiten 184.6000.000 m3, la resta queda per sota de la canonada de la central. La resclosa de retenció d'aigua, que fou la més gran d'Europa i quarta del món, fa 82 metres d'alçària (100 metres des del fonament, en la base: 72 m de llarg X 70 m d'ample i en la coronació: 203 m de llarg X 4 m d'ample), un pendent mitjà de 0,852 metres, un angle de 49º 34,9" i amb set comportes PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS Annex 3. Documentació sobre els embassaments

sobreeixidores automàtiques Stuwerke suïsses, amb una capacitat de descàrrega de 2.000 m3/segon a la cota 541. Es van necessitar 275.000 m3 de formigó, que va subministrar la fàbrica de ciment instal·lada expressament per a les obres. Fabricava 400 tones de ciment diàries i era la més important de l'estat espanyol. L'estimació del cost final de les obres va ser a finals d'octubre de l'any 1916 de 37.344.391 pessetes. Amb la suma estimada del cost dels canals de rec i de les estacions de bombeig d' 1.422.921 pessetes, podem dir que la companyia Riegos y Fuerza del Ebro va executar l'obra amb una inversió d'uns 40 milions de pessetes.

LA CENTRAL HIDROELÈCTRICA

A uns 750 m de la resclosa hi ha la central formada per una planta rectangular de 51 x 29 metres i altres edificis annexos. Aquesta nau està ocupada majoritàriament per la sala de màquines, amb 4 grups de turbines que produeixen l'energia elèctrica (inauguració del 1r.grup el 2 de març del 1916, 2n grup 1 d'abril del 1916, 3r grup 4 set. del 1916 i 4t grup el 4 nov. 1916). Cada grup està format per dos turbines construïdes per la casa suïssa Escher Wyss, estudiades i preparades per treballar amb un salt variable de 30 a 70 metres i amb una velocitat específica molt elevada. Cal destacar que aquest tipus de turbina no s'havia utilitzat mai abans de la seva aplicació a la central de Talarn. Foren construïdes per primer cop l'any 1914 i provades en aquesta central l'any 1916. Són del tipus anomenat Francis i la potència màxima total dels quatre grups és de 42.000 HP. La central és també el centre de distribució de l'aigua a la xarxa dels recs que va construir la Canadenca. http://talarn.ddl.net/centraltalarn.htm

PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 7. Annexes

Annex 4: Pla Especial del pantà de Sant Antoni. Qualificació del sòl i Actuacions previstes

PLA ESPECIAL DEL PANTÀ DE SANT ANTONI. ACTUACIONS PREVISTES

PLA ESPECIAL DEL PANTÀ DE SANT ANTONI. QUALIFICACIONS. ZONES I SISTEMES

PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 7. Annexes

Annex 5: Cartografies i imatges de l’àmbit del parc

PARC TERRITORIAL COLLEGAT>

NODE SUPRAMUNICIPAL AL PALLARS JUSSÀ EL PLANEJAMENT VIGENT EQUIPAMENTS I PATRIMONI A L’ENTORN DEL PANTÀ DE SANT ANTONI EL PAISATGE CANVIANT I ELS USOS ORIENTACIONS PER A L’ORDENACIÓ DEL PAISATGE I EL LLOC DEL PANTÀ DE SANT ANTONI

REFERÈNCIES PER A UN MODEL D’ORGANITZACIÓ DEL PARC TERRITORIAL EN L’EIX FLUVIAL

PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 7. Annexes

Imatges del Parc Territorial Collegats-Terradets. Adrià Goula, fotògraf.

PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 7. Annexes

Annex 6: Documentació aportada per entitats públiques i privades

Collegats - Terradets

DOCUMENTACIÓ APORTADA TÍTOL DOCUMENT FORMAT PROCEDÈNCIA LOCALITAT OBSERVACIONS rebut

Informació incorporada al Pla Director

1 Contracte de riu Paper ACA, Alnus Tremp i Talarn Ajuntaments 20/07/2004 Síntesi de possibles actuacions derivades del diagnòstic del tram

2 Estudi de diagnòstic de la problemàtica Dossier+CD Agència Catalana de l'Aigua Mercè Colomina 29/09/2004 existent en el tram del riu Noguera Pallaresa entre la part de Talarn i Pla de Palau

3 Projecte PIG'S (Mapa) Plànol GeoCampus Catalunya 20/07/2004

4 GISA Projecte constructiu CD GISA Consell Comarcal PJ c-17 Tremp-Pobla de Segur Carreteres.DXF (eix central-carreteres catalogades)

5 Equipaments Esportius Paper Consell català de l'Esport Full Tècnic 29/09/2004 Servei d'Equipaments Esportius

6 Estudio de regulación de las actividades náuticas Dossier CHE + ATP enginyeria ambiental Tremp Mercè Colomina 29/09/2004 en el embalse de San Antonio

7 Catàleg de senyalètica de la Fundació Territori i CD Ajuntament de Tremp Tremp 26/10/2004 Paissatge

8 Estat i ús de les estacions de ferrocarril word Consell comarcal del Pallars Jussà Tremp Mercè Colomina 15/10/2004

9 Accessos Museu Raiers: varis Artur Juanmartí Pont de Claverol Mercè Colomina 12/11/2004 aixecament topogràfic dwg plànol de les NNSS paper plànols de l'edifici del Museu paper

10 Dossier Consell comarcal del Pallars Jussà Tremp Descripció del recorregut Noguera Pallaresa, de Tremp a Terradets

11 Escullera del Noguera Pallaresa a Tremp paper Departament de Mediambient Tremp Meritxell Domingo 21/12/2004 Fase II de la Generalitat, Lleida 973.28.39.30

12 Localització passos pel Noguera Pallaresa paper Ajuntament de Tremp Tremp Alcalde i Tècnic 17/09/2004 des de Tremp i Palau de Noguera

13 Projecte Parc dels Raiers de Pobla PDF i DWG Estudi MF, arquitectura i paisatge Pobla Martí Franch 01/11/2004

Informació de caràcter general

i1 Pallars-Jussà CD Consell Comarcal del Solsonés 20/07/2004 Tradició, paisatge,descoberta, Centre Tecnològic forestal de Catalunya serveis,esport,sabor,art

i2 Oferta de serveis existent acces Consell comarcal del Pallars Jussà Tremp Mercè Colomina 15/10/2004

i3 Festes i activitats al Pallars Jussà word Consell comarcal del Pallars Jussà Tremp Mercè Colomina 21/10/2004

i4 Fauna al Pallars Jussà, llistat d'espècies word Consell comarcal del Pallars Jussà Tremp Mercè Colomina 21/10/2004

i5 El Pallars Jussà, geografia, clima, població,... word Consell comarcal del Pallars Jussà Tremp Mercè Colomina 21/10/2004

i6 Pla Comarcal de Muntanya 2001-2005 Dossier DPTOP Pallars Jussà Dades fiables RESUM juliol 2002

i7 Estudi de base del planejament territorial per a la Dossier DPTOP Alta Ribagorça Pein, Ein, Connectors,... definició d'una xarxa d'espais naturals, 2002 Pallars Jussà

i8 Bases cartogràfiques 1/5.000 *.dgn 2 CD Consell comarcal del Pallars Jussà Tremp Mercè Colomina

i9 Mapa comarcal de Catalunya plànol JLP a l'armari del passadís

Documents inclosos al Pla Director

A Documentació, fotografies i aixecament del CITA word, dwg Consell comarcal del Pallars Jussà Tremp Mercè Colomina/Benjamí 29/09/2004 1 dossier

B Memòria i fotos actuació camí de Sant Gervàs i word Consell comarcal del Pallars Jussà Tremp Benjamí 21/10/2004 camí de l'entorn del pantà Sant Antoni 3 dossiers

C Proposta de Zonificació Ambiental del tram fluvial Dossier ALNUS Territori C-T Jordi Sendra 01/10/2004 entre Collegats i Terradets Consell comarcal del Pallars Jussà

Projectes aportats per diferents entitats

p1 Avantprojecte d'un hotel Paper HABIOCLIMA Aramunt Montserrat Pérez Martínez 20/07/2004 vacacional de muntanya amb criteris de sostenibilitat

Llistat documents.xls13/01/2005 Collegats - Terradets

p2 eKo-Camp d'Aramunt Paper Ajuntament La Conca de Dalt Rosa Pino 20/07/2004

p3 Memòria valorada del Dossier Federació lleidatana de pesca Tremp Gregori Tarragona i Moga 20/07/2004 "Llac de Tremp" Federació catalana de pesca esportiva

p4 Sol·licitud instal·lació de Dossier Societat de pescadors Tremp Gregori Tarragona i Moga 20/07/2004 passarel·les llac de Cellers

p5 Informe tècnic Dossier Club d'Esquí Nàutic Tremp-Salàs Tremp Consell Comarcal del 20/07/2004 camp d'eslalom o entrenaments CENTS Pallars Jussà per esquí nàutic

p6 Projecte de passeig vora el llac i Dossier Hotel Terradets Cellers Sra. Dolors, Srta. Alba 20/07/2004 centre lúdico-esportiu Benjamí Borrel arq.

p7 Projecte d'acondicionament i equipament de la paper Hotel del Lago Cellers Mercè Colomina 12/11/2004 vora del Llac de Terradets

p8 Projecte transfronterer per a ús Paper Associació cultural dels Raiers de Ctra. N-260 Xavier Pont i Jordana 20/07/2004 recreatiu del Noguera Pallaresa la Noguera Pallaresa Presa Sossís President Consell Comarcal Pas per piragües a presa de Sossís

p9 Museu de les Mines de Sossís Paper Consell comarcal del Pallars Jussà Sossís Jordi Monerris/Àngel Portet 29/09/2004 p10 Projecte de serveis i equipaments, làmina d'aigua CD H2O Sports activitats&gestió localització rampes, embarcadors,Mercè Colomina ancoratges 05/10/2004 embassament St.Antoni i Terradets Club d'Esquí Nàutic Tremp-Salàs p11 Projecte de serveis i equipaments, làmina d'aigua dossier H2O Sports activitats&gestió embassament St.Antoni i Terradets Club d'Esquí Nàutic Tremp-Salàs p12 Sol.licitud amarrador Paper Càmping Gaset, Acció Ponent Jose Gaset 29/09/2004 p13 Projecte d'actuacions de Paper Club Nàutic St. Antoni Ctra. C-13 PK 86 millora de les instal.lacions Salàs de Pallars p14 Pallars-Jussà Folletó Consell comarcal del Pallars Jussà Tremp 26/10/2004 Àrees d'esbarjo amb barbacoes al Pallars Jussà p15 Dossier informatiu cursos de parapent al pantà fax Entrenúvols, SL Àger demanen ús de la làmina 15/09/2004 de Sant Antoni p16 Projecte de laboratori de preparació paleontològica 2 dossiers Museu Comarcal de Ciències Natuals Tremp Mercè Colomina 12/11/2004

p17 Proposta Mirador, la Piràmide paper Alberg Cellers Talarn Artur

Llistat documents.xls13/01/2005 PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS 7. Annexes

Annex 7: Documentació consultada

Documents:

- Estudi de base del planejament territorial per a la definició d’una xarxa d’espais naturals a l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà. DPTOP, La Vola.

- Estudi de diagnosi de la problemàtica existent en el tram del riu Noguera Pallaresa entre la presa de Talarn i Pla de Palau. Agència Catalana de l'Aigua, Alnus Assessoria Tècnica, Octubre, 2003.

- Estudio de regulación de las actividades náuticas en el embalse de San Antonio. Confederación Hidrogràfica del Ebro ATP S.A. Ingenieria ambiental, desembre 2001.

- Pla especial Pantà de Sant Antoni. Consell Comarcal del Pallars Jussà, Jornet-Llop-Pastor,scp.

- Delimitacions del règim del sòl. Direcció General d’Urbanisme, Generalitat de Catalunya.

- Pla Comarcal de Muntanya 2001-2005, Pallars Jussà (Diagnosi socioeconòmica) Generalitat de Catalunya, Juliol 2002.

- Proposta de zonificació ambiental del corredor fluvial de la Noguera Pallaresa entre el Congost de Collegats i el congost de Terradets, Pallars Jussà, Rafael Sánchez i Jordi Sendra, octubre 2004.

Webliografia:

- Confederación Hidrográfica del Ebro http://www.chebro.es - Ministerio del Medio Ambiente http://www.mma.es

- COUNCIL OF EUROPE, European landscape convention, Firenze., 2000

- Magnaghi A. (a cura di), (1998), Il territorio degli abitanti, Dunod, Milano.

Agraïments:

Consell Comarcal del Pallars Jussà. Ferran Miralles, Direcció General d’Urbanisme, Plans Territorials.

PLA DIRECTOR DEL PARC TERRITORIAL COLLEGATS-TERRADETS

L’Equip redactor

JORNET-LLOP-PASTOR, SCP arquitectes

Consell Comarcal del Pallars Jussà Maig 2005