CONCA DE DALT Als Anys Cinquanta, O El Transport De Fusta Pel Riu Amb Els Rais, De Tost

INFORMACIÓ MUNICIPAL CONCA DE DALT als anys cinquanta, o el transport de fusta pel riu amb els rais, de Tost. Tingué molta importància el llinatge dels Toralla, desaparegut des de la construcció dels pantans. feudataris del castell de Toralla, esmentat des de l’inici del segle XII. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ 1900 1920 1940 1960 1981 1991 2002 COMUNICACIONS 2.014 2.080 1.502 1.160 510 473 425 La carretera local que s’agafa a la Pobla de Segur i passa pel Pont de Claverol dóna accés a la part del municipi Extensió: 167 km² situada a la banda dreta del pantà. Població 2004: 450 habitants A la resta del municipi, s’hi accedeix per les carreteres Densitat: 2,69 h/km² locals que es troben per l’esquerra de la carretera C-13 Altitud: 507 m des de Salàs de Pallars a Senterada. Codi postal: 25500 FESTES DESCRIPCIÓ GENERAL - Festes majors dels pobles El municipi s’estén a banda i banda del pantà de - Sant Fructuós. Aramunt. 21 de gener Sant Antoni. És accidentat per les serres de Boumort - Sant Isidre. Erinyà. 15 de maig i Sant Corneli, que marca el límit meridional del - Aplec de la Plana. Pessonada. 16 d’agost municipi, mentre que el límit septentrional està - Diada dels Raiers. El Pont de Claverol. 1r diu. juliol marcat per la serra de Lleràs. - Aplec de Sant Joanet. Sant Martí. 26 de juny La Noguera Pallaresa solca el sector de ponent ja NUCLIS DE POBLACIÓ DINS EL TERME des de la sortida del congost de Collegats fins al Aramunt, Claverol, el Pont de Claverol, Erinyà, Hortoneda, PATRIMONI HISTÒRICOARTÍSTIC pantà de Sant Antoni. Pessonada, Rivert, Sant Martí de Canals, Serradell, Sossís, Toralla, - Museu dels Raiers (El Pont de Claverol) El municipi és un dels més extensos de la comarca Torallola - Torre de Perauba (Hortoneda de la Conca) de Pallars Jussà. - Conjunt troglodític de Sorta (Serradell) APUNT HISTÒRIC - Despoblat d’Esplugallonga ECONOMIA Les troballes prehistòriques són abundants i localitzades en les - Hàbitat troglodític de la cova de l’Espluguell La població ocupada per sectors l’any 2001 era: nombroses coves que la naturalesa calcària de les serralades del - Cova de Toralla. Restes del Neolític final sector afavoreix. La més important és l’anomenada cova de Toralla, - Castell de Toralla amb estrats del Neolític antics, - Poble medieval d’Aramunt Vell Eneolítics, del Bronze i del - Vilanoveta Bronze avançat. - Fortificacions militars de la Guerra Civil espanyola Els primers llocs esmentats en (Vall de Carreu) Els sectors econòmics més importants en l’actualitat la documentació antiga són el són l’agricultura, la ramaderia i els serveis. Dins el castro Toraliai Reverte MEDI NATURAL terme hi ha la central hidroelèctrica de Sossís. (Toralla), el 994; el castrum - Alta vall de Serradell - Vall de Carrreu Algunes activitats tradicionals han desaparegut, com Revert (Rivert) apareix el 1055 - Cova de Cuberes - Roc de Pessonada l’extracció de lignit de les mines de Sossís, tancades en un conveni entre Ramon IV - Serra de Boumort - Congost de Collegats de Pallars Jussà i Arnau Mir Vista general Rocs de Pessonada i Serra de Carreu - Font de la O (Aramunt) Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 20.

Copy Link

Recommended publications

El Pallars Sobirà 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
Inventari Turístic. EL PALLARS SOBIRÀ 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS/PARC NACIONAL Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici NATURA/ESPAIS NATURALS Parc Natural de l'Alt Pirineu NATURA/ESPAIS NATURALS Collegats-Queralt NATURA/ESPAIS NATURALS Costoja NATURA/ESPAIS NATURALS Marimanha NATURA/ESPAIS NATURALS Naut Aran NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Boumort NATURA/ESPAIS NATURALS/GEOPARC Projecte Geoparc NATURA/NEU La neu NATURA/BOSC La Mata de València Sorpe NATURA/BOSC Bosc de la Mata de València NATURA/BOSC Bosc de Virós NATURA/BOSC Bosc de Bonabé NATURA/BOSC Bedollar d'Ancs i Baiasca NATURA/ARBRES MONUMENTALS Om centenari Peramea NATURA/ARBRES MONUMENTALS El roure de Montenartró Montenartró NATURA/ARBRES MONUMENTALS El Clop de Bernat Llavorsi NATURA/ARBRES MONUMENTALS L'Alzina de Pubill Vall de Cardós NATURA/AIGUA Riu Noguera Pallaresa NATURA/AIGUA Estany de Montcortés NATURA/AIGUA RAMSAR Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Alt Àneu, Espot, La Guinguet NATURA/AIGUA Conjunt de Romedo: Romedo de Dalt, Colatx, Guiló de baix Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt de Gallina: Inferior i Major Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt del Barranc de Sotllo: Estats, Sotllo, Fons i Areste Alins NATURA/AIGUA Estany Blanc Lladorre NATURA/AIGUA Estany d'Airoto Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Flamisella Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Garrabea Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Mariola Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Montcortés
[Show full text]
Mocions Aprovades Per La Suficiència Financera Dels Ens Locals
Mocions aprovades per la suficiència financera dels ens locals TIPUS ENS NOM Comarca Ajuntament Alamús Segrià Ajuntament Albagés Garrigues Ajuntament Albatàrrec Segrià Ajuntament Alcanó Segrià Ajuntament Aldea Baix Ebre Ajuntament Alella Maresme Ajuntament Alguaire Segrià Ajuntament Alió Alt Camp Ajuntament Almenar Segrià Ajuntament Alt Àneu Pallars Sobirà Ajuntament Altafulla Tarragonès Ajuntament Amer Selva Ajuntament Ametlla del Vallès Vallès Oriental Ajuntament Ampolla Baix Ebre Ajuntament Anglès Selva Ajuntament Arboç Baix Penedès Ajuntament Argelaguer Garrotxa Ajuntament Arnes Terra Alta Ajuntament Ascó Ribera d'Ebre Ajuntament Avellanes i Santa Linya Noguera Ajuntament Avià Berguedà Ajuntament Avinyonet de Puigventós Alt Empordà Ajuntament Badalona Barcelonès Ajuntament Baix Pallars Pallars Sobirà Ajuntament Banyoles Pla de l'Estany Ajuntament Barbens Pla d'Urgell Ajuntament Barberà del Vallès Vallès Occidental Ajuntament Begues Baix Llobregat Ajuntament Begur Baix Empordà Ajuntament Bellcaire d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Benavent de Segrià Segrià Ajuntament Bescanó Gironès Ajuntament Bigues i Riells Vallès Oriental Ajuntament Bisbal del Penedès Baix Penedès Ajuntament Bisbal d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Blanes Selva Ajuntament Bòrdes, es Val d´Aran Ajuntament Borges del Camp Baix Camp Ajuntament Borrassà Alt Empordà Ajuntament Borredà Berguedà Ajuntament Bruc Anoia Ajuntament Brunyola Selva Ajuntament Cabó Alt Urgell Ajuntament Calaf Anoia Ajuntament Caldes de Montbui Vallès Oriental Ajuntament Calella Maresme Ajuntament
[Show full text]
P.I.L. Al·Legacions 2013-2014
ANNEX 2 PLA D'ARRENDAMENTS I SUBMINISTRAMENTS COMARCA MUNICIPI ENTITAT SUBVENCIÓ DIPUTACIÓ 2013 Alt Urgell Alàs i Cerc Ajuntament d'Alàs i Cerc 3.710,94 € Alt Urgell Arsèguel Ajuntament d'Arsèguel 2.453,48 € Alt Urgell Bassella Ajuntament de Bassella 4.086,40 € Alt Urgell Cabó Ajuntament de Cabó 2.880,31 € Alt Urgell Cava Ajuntament de Cava 2.734,87 € Alt Urgell Coll de Nargó Ajuntament de Coll de Nargó 3.972,55 € Alt Urgell Estamariu Ajuntament d'Estamariu 2.307,31 € Alt Urgell Fígols i Alinyà Ajuntament de Fígols i Alinyà 3.438,23 € Alt Urgell Josa i Tuixén Ajuntament de Josa i Tuixén 2.670,21 € Alt Urgell Josa i Tuixén E.M.D. de Josa de Cadí 750,00 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò Ajuntament de Montferrer i Castellbò 7.751,42 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò E.M.D. de Vila i Vall de Castellbò 825,00 € Alt Urgell Oliana Ajuntament d'Oliana 3.628,16 € Alt Urgell Organyà Ajuntament d'Organyà 2.673,62 € Alt Urgell Peramola Ajuntament de Peramola 3.327,99 € Alt Urgell Pont de Bar Ajuntament del Pont de Bar 3.764,16 € Alt Urgell Ribera d'Urgellet Ajuntament de Ribera d'Urgellet 5.137,66 € Alt Urgell Seu d'Urgell Ajuntament de la Seu d'Urgell 9.799,63 € Alt Urgell Valls d'Aguilar Ajuntament de les Valls d'Aguilar 4.873,37 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de la Guàrdia d'Ares 750,00 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de Taús 750,00 € Alt Urgell Valls de Valira Ajuntament de les Valls de Valira 5.927,50 € Alt Urgell Valls de Valira E.M.D.
[Show full text]
Dossier 53Ralli Comprimit Com
PRESENTACIÓ / PRESENTACIÓN El Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa és El Rally Internacional de la Noguera Pallaresa es un esdeveniment amb mig segle d’història que un evento con medio siglo de historia que acoge acull diverses competicions i activitats distintas competiciones y actividades relacionades amb el piragüisme i els esports relacionadas con el piragüismo y los deportes d’aigües braves. de aguas bravas. Aquest tipus d’activitats s’introduïren a l’Estat a Este tipo de actividades se introdujeron en el través de la Noguera Pallaresa, cosa que va Estado a través del Noguera Pallaresa, cosa que contribuir al desenvolupament turístic de la contribuyó en el desarrollo turístico de la comarca i a convertir el Ral·li en una de les comarca y a convertir el Rally en una de las competicions de piragüisme d’aigües braves competiciones de piragüismo de aguas bravas més antigues de l’Estat (des de 1964). más antiguas del Estado (desde 1964). El Ral·li s’organitza conjuntament entre l'A.E. El Ral·li se organiza conjuntamente entre l’A.E. Pallars i l'Ajuntament de Sort. L'A.E. Pallars és Pallars y el Ayuntamiento de Sort. L’A.E. Pallars un club esportiu amb cinquanta anys d’història es un club deportivo con cincuenta años de arrelat al poble de Sort, amb una llarga tradició historia arraigado al pueblo de Sort, con una en el desenvolupament d’aquest tipus larga tradición en el desarrollo de este tipo de d’esdeveniments. En aquest cas, l’A.E. Pallars eventos. En este caso, l’A.E.
[Show full text]
THE PYRENEES of CATALONIA 02 the Pyrenees of Catalonia
THE PYRENEES OF CATALONIA 02 The Pyrenees of Catalonia The Pyrenees of Catalonia, Europe Pyrenees, Catalonia Andorra - La Seu Airport Lleida- Alguaire Girona Airport Girona-Costa Brava Airport Lleida Barcelona Barcelona Airport DO YOU KNOW THE PYRENEES OF CATALONIA? A place where the journey is every bit as important as the destination, where you can spend the whole day enjoying nature at its best and then relax in the evening by the fireside. A land characterised by its high mountains, its rich cultural heritage, and its exceptional cuisine. A pristine natural environment that invites you to come and practise sport, visit the only National Park in Catalonia and the many Natural Parks, and explore the age-old customs and traditions of the mountain communities. Discover and experience this inland paradise. The Pyrenees of Catalonia 03 The Pyrenees of Catalonia 04 Nature - Hiking The Pyrenees of Catalonia Nature - Hiking 05 NATURE - HIKING HEARTBEAT OF THE MOUNTAINS Come and immerse yourself in our mountain landscapes, with accessible, reachable peaks of up to 3000 metres high, leafy forests, countless lakes, and green grassy meadows. Descobreix l’únic Parc Nacional de Catalunya Environments-que amb still més untouched de 200 llacs by humans.constitueix Naturalla zona surroundings of great beauty.lacustre Ideal més importantplaces for del losing sud d’Europa-, yourself a littlealguns while dels discovering parcs naturals your més inner valuosos self. de la Península i deu reserves de protecció especial. Segur que et sorprendran. Només cal que et deixis seduir. The Pyrenees of Catalonia 06 Active - Nature Activitats tant per als més atrevits com per a les famílies, amb escapades d’aventura de diferents dificultats que ens descobriran autèntics tresors naturals.
[Show full text]
La Central Hidroeléctrica De Terradets (1932-1935)
La electrificación y el territorio. Historia y futuro LA CENTRAL HIDROELÉCTRICA DE TERRADETS (1932-1935) Jordi Solà i Mas Historiador i antropólogo Associació Pirineus.watt [email protected] Este trabajo de investigación es, en cierto modo, fruto del azar. En el año 2012, en la comarca del Pallars Jussà, conmemoramos el Centenario del inicio de las obras hidroeléctricas de las centrales de Sant Antoni y Capdella por parte de Riegos y Fuerza del Ebro (F.S. Pearson y Carlos Montañés) la primera, y Energía Eléctrica de Catalunya (Emili Riu) la segunda. Durante los trabajos de documentación para organizar los diversos actos del Centenario, localizamos el proyecto de obra de la Central de Terradets y otra documentación relativa a la misma en el archivo del Fondo Histórico de Endesa. Dicha central es la última obra de un proyecto global de F.S. Pearson y Carlos Montañés sobre una concesión de aguas en el río Noguera Pallaresa, desde Pobla de Segur hasta Camarasa, mediante la cual se pretendía dar un nuevo impulso a la electrificación de Cataluña. Las obras de dicha concesión se iniciaron en 1912 con la construcción de la central hidroeléctrica de Sant Antoni (1912-1916) y siguieron con la central hidroeléctrica de Camarasa (1917-1920), central hidroeléctrica de Gavet (1930- 1931) y, finalmente, la central hidroeléctrica de Terradets (1932-1935) en un proceso que duró veintitrés años. Así pues, con la documentación del Fondo Histórico de Endesa, la documentación de los dos principales municipios afectados, Llimiana y Guardia de Tremp, la documentación del Arxiu Comarcal del Pallars Jussà y la del Arxiu Històric de Lleida, fundamentalmente, planteamos la posibilidad de realizar un estudio que tuviera como objetivo general ver que había sucedido a lo largo de esos veintitrés años de presencia de la empresa Riegos y Fuerza del Ebro en el territorio y su relación con el mismo.
[Show full text]
Nabius 15-2017
Núm. 17 • desembre de 2019 • Preu: 10€ CONSELL CULTURAL DE LES VALLS D’ÀNEU DE LES VALLS CULTURAL CONSELL RASTELL MEDIUM NABIUS 17 / 2019 ✒ Ferran Rella. President del Consell MEDIUM Cultural de les Valls d’Àneu ● Compromís, passió...sentit. Ferran Rella 3 LITTERA ● Excés de comunicació. Joaquim Carbó ● Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana. 75 ● Les Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae: els documents altmedievals 4 Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de Compromís, passió... originals més antics conservats a Catalunya. Jesús Alturo-Tània Alaix 5 lloc. Xavier Planas, Carles Gascón, Juan Karlos Lopez- Mugartza i Mikel Belasco sentit DIÀLEGS ● L’amiga pallaresa. Jordi Cabré 76 ● Escriptures entre muntanya i riu: Joan-Loís Lavit. Terèsa Pambrun 8 ● Pagus Anabiensis. Origen i significat dels noms de lloc de les 77 questa introducció és deutora del pensa- Valls d'Àneu d’Albert Turull. CCVÀ ment filosòfic de Joan Carles Melich en VISTAIRE ● Escriure sense por. Manual d’escriptura creativa. Raquel Picolo 78 Ageneral i, molt especialment, quan reflexio- ● Dinosfera, un museu de Paleontologia a Coll de Nargó. Àngel Galobart 13 ● Revista El Mirall, des del 1987 reflectint cultura. Ignasi Serra 79 na, en un món altament tecnificat (tecnoeconòmic), ● La presència de jueus al Pirineu català a l’edat mitjana. Carme Batlle 16 ● Poesia. Sebastià Alzamora 80 sobre la importància de formació humanística a la Portada: Dansàneu, Santa Maria d’Àneu 2019. ● Quan va arribar el franquisme: dones i repressió al Pallars. Conxita Mir 21 qual tants esforços hem dedicat des del 1983, any Expressa la directora del Dansàneu Rut Martínez que el ● Dones, pagesia i muntanyes en moviment.
[Show full text]
Els Pirineus Com a Zona De Resistència. Visió Militar Del Pallars (1945-1950)
ElS PirinEuS com a zona dE rESiStència. ViSió militar dEl PallarS (1945-1950) Josep Clara Resum Departament d’Història Per als militars, el coneixement del medi representa el millor aliat per assolir la victòria. Enfront de la i Història de l’Art. geografia dels professors, que ha tendit a ocultar la importància estratègica de l’espai, la dels militars Universitat de Girona és una geografia aplicada que avalua les possibilitats potencials dels elements d’un territori (orogra- fia, vegetació, hidrografia, població, etc.) i destaca la influència del medi en les operacions bèl·liques. En aquest treball es presenta una visió dels Pallars des del punt de vista militar, segons observacions fetes en el decenni de 1940. Durant aquells anys, les comarques acostades a la ratlla fronterera van ser ocupades per l’exèrcit franquista, ja que es temia la presència d’un enemic important que havia de venir del nord i, per això, també s’hi van fer obres de fortificació permanents, per tal de combatre’l en el moment oportú. Paraules clau: geografia militar, Pallars, centre de resistència, postguerra. Abstract: The Pyrenees as a resistance zone. Military view of El Pallars (1945-1950). To the military, the knowledge of the environment represents the best ally to achieve victory. Facing the geography of the professors, which has tended to conceal the strategic importance of space, the geography of the military is an applied one which evaluates the potential possibilities of the elements of a territory (orography, vegetation, hydrography, population, etc.) and highlights the environmental influence on warlike operations. This work introduces military point of view on the Pallars, based on observations made in the 1940s.
[Show full text]
Ens Local Comarca SSTT Subv. Proposada Títol Del Projecte Alàs I
Ens local Comarca SSTT Subv. Proposada Títol del projecte Alàs i Cerc Alt Urgell Lleida 114.950,00 Arranjament i millora de vials i serveis al nucli de Vilanova de Banat Alàs i Cerc Alt Urgell Lleida 120.000,00 Arranjament de vials i serveis al Ges i la Bastida Xarxa de calor i millora de l'eficiència de l'enllumenat dels edificis i instal·lacions del consell Alt Urgell Alt Urgell Lleida 24.310,89 comarcal Adequació dels pisos primer i segon de l'edifici del Centre de serveis supramunicipals de l'Alt Alt Urgell Alt Urgell Lleida 225.689,11 Urgell Arcavell i la Farga de Moles Alt Urgell Lleida 14.814,81 Millores a la xarxa de distribució d'aigua en baixa Arcavell i la Farga de Moles Alt Urgell Lleida 29.687,31 Millores a la xarxa d'aigua potable en alta, a Arcavell Arcavell i la Farga de Moles Alt Urgell Lleida 90.312,69 Urbanització del carrer Nou i substitució de finestres i fusteries a l'edifici municipal d'Arcavell Ars Alt Urgell Lleida 14.814,81 Construcció d'una nova zona d'estacionament de vehicles Ars Alt Urgell Lleida 24.139,50 Millora de l'antic mur de contenció de pedra del país al nucli antic Ars Alt Urgell Lleida 95.860,50 Arranjament i millora de vials i serveis al nucli antic Arsèguel Alt Urgell Lleida 114.641,91 Millora dels carrers i els serveis del municipi Arsèguel Alt Urgell Lleida 221.211,66 Millora del servei d'aparcament de les zones nord i sud del municipi Asnurri Alt Urgell Lleida 14.814,81 Adequació del primer pis de la casa del poble per a dependències municipals Asnurri Alt Urgell Lleida 57.576,50 Magatzem municipal
[Show full text]
Recursos Educatius De Les Terres De Lleida Comarca Pallars Jussà 2 INFORMACIÓ COMARCAL DIVISIÓ MUNICIPAL
INFORMACIÓ COMARCAL Montsec EL PALLARS de l’Estall JUSSÀ Congost de Mont-rebei Extensió 1.293 km2 Població (2004) 12.712 habitants Densitat 9,83 h/km2 Capital comarcal Tremp 14 municipis Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 2 INFORMACIÓ COMARCAL DIVISIÓ MUNICIPAL El Pallars Jussà tenia 35 municipis fins a la dècada dels seixanta. Els canvis socioeconòmics esdevinguts durant aquest període, lligats bàsicament al despoblament que va patir, es traduïren en una important reducció d’aquest nombre. S’agruparen municipis i en sorgiren de nous amb gran extensió, com és el cas de Tremp, el municipi més gran de Catalunya. Actualment, la comarca té 14 municipis - Abella de la Conca - Castell de Mur - Conca de Dalt - Gavet de la Conca - Isona i Conca Dellà - Llimiana - La Pobla de Segur - Salàs de Pallars - Sant Esteve de la Sarga - Sarroca de Bellera - Senterada - Talarn - La Torre de Capdella L’extensió total de la comarca és de 1.293 km2 i la capital és la ciutat de Tremp. - Tremp Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 3 INFORMACIÓ COMARCAL Pic de Subenuix MEDI FÍSIC Pic de Peguera Estanys de la Vall Fosca El Pallars Jussà està situat entre els Pirineus Axials i la Pantà de serralada del Montsec. Ocupa l’àrea formada per la conca Sallente Montsent de Pallars mitjana del riu Noguera Pallaresa i dels seus afluents, el Pica de Cerví Flamisell i el Conques. El riu Noguera Pallaresa entra a la comarca pel congost de Collegats i surt pel congost de S. dels Altars Terradets Tuc de la Cometa Pel nord, alts cims pirinencs separen la comarca del Vall de Manyanet Vall Fosca Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, en la zona prèvia al Parc S.
[Show full text]
XARAGALL REVISTA DE CIÈNCIES DE LA CATALUNYA CENTRAL N
Apunts per a un recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars jussà i de lÁlt Urgell: des de la Pobla de Segur a Pessonada, Carreu, als Prats de Montanissel i a Bóixols Josep Maria Mata-Perelló Joaquim Sanz Balagué XARAGALL REVISTA DE CIÈNCIES DE LA CATALUNYA CENTRAL n. 9 SETEMBRE 2014 Com citar l’article: Mata-Perelló, JM.; Sanz Balaguer, J. Apunts per a un recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars jussà i de lÁlt Urgell: des de la Pobla de Segur a Pessonada, Carreu, als Prats de Montanissel i a Bóixols. A: XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central. 2014. (n.9). ISSN 2013-4479 DL: B.21483-2009. DOI XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central APUNTS PER A UN RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DEL PALLARS JUSSÀ I DE LÁLT URGELL: DES DE LA POBLA DE SEGUR A PESSONADA, CARREU, ALS PRATS DE MONTANISSEL I A BÓIXOLS Josep Maria Mata-Perelló Museu de geologia Valentí Masachs, Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Joaquim Sanz Balagué Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals (EMRN), Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Paraules clau: Sistema Pirinenc, Unitat Sudpirinenca Central, Mantell dels Bòixols, Patrimoni miner Resum Itinerari realitzat el 22 de setembre de 2013. En aquesta ocasió, el recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva quasi totalitat pel Sistema Pirinenc, i més concretament ho farà per la seva Unitat Sudpirinenca Central (també anomenada com a les Serres Exteriors Prepirinenques).
[Show full text]
Mapa Fluxes.Pdf
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ 4.6. Mapes de fluxos econòmics per sectors d’activitat comercial: A partir de les dades secundàries recollides de les diferents fonts existents i de les dades primàries analitzades de les persones de la comarca que s’han brindat a facilitar informació empresarial, ens permet dibuixar els diferents mapes de fluxos corresponents per sectors econòmics. Farem ús del següent mapa de la comarca del Pallars Jussà colindant amb les comarques properes: A L T A R I B A G O R Ç A La Torre de Cabdella Sarroca P A L L A R S de Bellera S O B I R À Senterada P A L L A R S J U S S À La Pobla de Segur El Pont de Claverol (Conca de Dalt) Salàs de Pallars Talarn Abella de la Conca Tremp Gavet de Isona Guàrdia de Tremp La Conca (Isona i Conca Dellà) Sant Esteve de la Sarga Llimiana L A N O G U E R A N INFORME 34 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ A més utilitzarem les següents tipologies de llegenda per a marcar els diferents transvasaments econòmics (entrades i sortides) que es produeixen en el decurs de cada sector econòmic: Entrades de productes a la comarca del Pallars Jussà. Intercanvis de productes dins de la pròpia comarca. Sortides de la pròpia comarca cap les comarques veïnes. Sortides de la pròpia comarca cap d’altres indrets. INFORME 35 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR ECONÒMIC DE LA CONSTRUCCIÓ: o És el sector més castigat.
[Show full text]