La Segarra Cervera
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Load more
Recommended publications
-
TOWARDS the ROBOT BUTLER: the HUMABOT CHALLENGE Enric Cervera, Juan Carlos García, Pedro J
TOWARDS THE ROBOT BUTLER: THE HUMABOT CHALLENGE Enric Cervera, Juan Carlos García, Pedro J. Sanz Department of Computer Science and Engineering, University of Jaume I, Castellón, Spain {ecervera,garciaju,sanzp}@uji.es The HUMABOT Challenge has been the official robot competition for the 2014 IEEERAS International Conference on Humanoid Robots (HUMANOIDS’2014), which was held during this conference in Madrid (Spain, November 1820th). In fact, after a long time running this Humanoids Conference around the world, this is the first time that a competition is organized jointly with this event. In the following, some clues will be given concerning the logistic problems and the main aspects to succeed with this new competition. The original idea of this competition was due to Prof. Carlos Balaguer, General Chair of HUMANOIDS’2014. It is noticeable at this respect that Prof. Balaguer was the Coordinator of the Robotics Spanish Network (years 200609) and, during this period, a national humanoids competition (CEABOT) was consolidated thanks to his impulse. In the CEABOT competition there is the rule that the winner is in charge of organizing the next edition. It should be mentioned that University Jaume I (UJI) has been participating since 2007 and has won four years consecutively (20072010). In addition, UJI has been coorganizer of the competition since 2010. So, due to this long time experience, Prof. Balaguer chose UJI as the organizer of the first HUMABOT Challenge edition. A year before the Challenge, and during the very preliminary stage, we were envisioning a competition including three different dimensions, depending on the humanoid platform size selected: mini, middlesize or large. -
REVISTA DE CIÈNCIES DE LA CATALUNYA CENTRAL N
Recorregut de recerca geològica per la comarca de La Segarra: des de la Panadella a Rubinat i a Sant Pere dels Arquells i Rubinat; i des de Cervera i les Oluges a Sant Ramon i a Ivorra Josep Maria Mata-Perelló Joaquim Sanz Balagué XARAGALL REVISTA DE CIÈNCIES DE LA CATALUNYA CENTRAL n. 2 FEBRER 2015 Com citar l’article: Mata-Perelló, JM.; Sanz Balaguer, J. Recorregut de recerca geològica per la comarca de La Segarra: des de la Panadella a Rubinat i a Sant Pere dels Arquells i Rubinat; i des de Cervera i les Oluges a Sant Ramon i a Ivorraper. A: XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central. 2015. (n.2). ISSN 2013-4479 DL: B.21483-2009. DOI XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA PER LA COMARCA DE LA SEGARRA: DES DE LA PANADELLA A RUBINAT I A SANT PERE DELS ARQUELLS I RUBINAT; I DES DE CERVERA I LES OLUGES A SANT RAMON I A IVORRA Josep Maria Mata-Perelló Museu de geologia Valentí Masachs, Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Joaquim Sanz Balagué Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals (EMRN), Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Paraules clau: Depressió geològica de l’Ebre, Materials terciaris, Materials quaternaris, Patrimoni miner Resum Itinerari realitzat el 23 de febrer de 2014. En aquesta ocasió, es realitzarà un recorregut geològic a través de diferents indrets de la Depressió Geològica de L´Ebre; i més concretament pels sectors corresponents a la seva Depressió Central. -
Elecciones Al Parlamento De Cataluña 2021 Municipios Por Junta Electoral De Zona
ELECCIONES AL PARLAMENTO DE CATALUÑA 2021 MUNICIPIOS POR JUNTA ELECTORAL DE ZONA Nombre del municipio Junta de zona Abella de la Conca JEZ de Tremp Abrera JEZ de Sant Feliu de Llobregat Àger JEZ de Balaguer Agramunt JEZ de Balaguer Aguilar de Segarra JEZ de Manresa Agullana JEZ de Figueres Aiguafreda JEZ de Granollers Aiguamúrcia JEZ del Vendrell Aiguaviva JEZ de Girona Aitona JEZ de Lleida Alamús, els JEZ de Lleida Alàs i Cerc JEZ de la Seu d'Urgell Albagés, l' JEZ de Lleida Albanyà JEZ de Figueres Albatàrrec JEZ de Lleida Albesa JEZ de Balaguer Albi, l' JEZ de Lleida Albinyana JEZ del Vendrell Albiol, l' JEZ de Valls Albons JEZ de Girona Alcanar JEZ de Tortosa Alcanó JEZ de Lleida Alcarràs JEZ de Lleida Alcoletge JEZ de Lleida Alcover JEZ de Valls Aldea, l' JEZ de Tortosa Aldover JEZ de Tortosa Aleixar, l' JEZ de Reus Alella JEZ de Mataró Alfara de Carles JEZ de Tortosa Alfarràs JEZ de Balaguer Alfés JEZ de Lleida Alforja JEZ de Reus Algerri JEZ de Balaguer Alguaire JEZ de Balaguer Alins JEZ de Tremp Alió JEZ de Valls Almacelles JEZ de Lleida Almatret JEZ de Lleida Almenar JEZ de Balaguer Almoster JEZ de Reus Alòs de Balaguer JEZ de Balaguer Alp JEZ de Puigcerdà Alpens JEZ de Berga Alpicat JEZ de Lleida Alt Àneu JEZ de Tremp Altafulla JEZ del Vendrell Amer JEZ de Girona Ametlla de Mar, l' JEZ de Tortosa Ametlla del Vallès, l' JEZ de Granollers Ampolla, l' JEZ de Tortosa Amposta JEZ de Tortosa Anglès JEZ de Santa Coloma de Farners Anglesola JEZ de Cervera Arbeca JEZ de Lleida Arboç, l' JEZ del Vendrell Arbolí JEZ de Reus Arbúcies JEZ -
Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g. -
Catalan Modernism and Vexillology
Catalan Modernism and Vexillology Sebastià Herreros i Agüí Abstract Modernism (Modern Style, Modernisme, or Art Nouveau) was an artistic and cultural movement which flourished in Europe roughly between 1880 and 1915. In Catalonia, because this era coincided with movements for autonomy and independence and the growth of a rich bourgeoisie, Modernism developed in a special way. Differing from the form in other countries, in Catalonia works in the Modern Style included many symbolic elements reflecting the Catalan nationalism of their creators. This paper, which follows Wladyslaw Serwatowski’s 20 ICV presentation on Antoni Gaudí as a vexillographer, studies other Modernist artists and their flag-related works. Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Llimona, Miquel Blay, Alexandre de Riquer, Apel·les Mestres, Antoni Maria Gallissà, Joan Maragall, Josep Maria Jujol, Lluís Masriera, Lluís Millet, and others were masters in many artistic disciplines: Architecture, Sculpture, Jewelry, Poetry, Music, Sigillography, Bookplates, etc. and also, perhaps unconsciously, Vexillography. This paper highlights several flags and banners of unusual quality and national significance: Unió Catalanista, Sant Lluc, CADCI, Catalans d’Amèrica, Ripoll, Orfeó Català, Esbart Català de Dansaires, and some gonfalons and flags from choral groups and sometent (armed civil groups). New Banner, Basilica of the Monastery of Santa Maria de Ripoll Proceedings of the 24th International Congress of Vexillology, Washington, D.C., USA 1–5 August 2011 © 2011 North American Vexillological Association (www.nava.org) 506 Catalan Modernism and Vexillology Background At the 20th International Conference of Vexillology in Stockholm in 2003, Wladyslaw Serwatowski presented the paper “Was Antonio Gaudí i Cornet (1852–1936) a Vexillographer?” in which he analyzed the vexillological works of the Catalan architectural genius Gaudí. -
Massoteres. Arqueologia
arqueologia 35 castell, però, totes les referències conegudes correspo- CASTELL DE MASSOTERES nen al segle XIV i per això a Catalunya Romànica apun- Nucli: Massoteres ten la hipòtesi que fos en aquest segle quan es va Distància des de Cervera: 19 km construir una petita fortalesa dins el terme del castell Accés: Carretera de Talteüll. Indret: Nucli urbà L'any 1339 sabem que Pere II Galceran de Pinós pos- seïa en feu pel comte d'Urgell els castells de Talteüll, Tipologia: Castell Massoteres i Palou, dels quals es proclama senyor en Època: s. XIV un document del 1344. En el fogatjament de 1358 Galceran de Pinós tenia els castells i llocs de Talteüll i Maçotes. L'any 1377 el castell i lloc de Talteüll, amb tots els castells situats al seu terme, foren venuts per Pere III UTILITZACIÓ: Galceran de Pinós a Arnau d'Erill pel preu de 80.000 Original: Militar/Defensa sous barcelonesos. Actual: Jaciment d'interès arqueològic L'any 1831, abans d'aprovar-se l'abolició dels senyo- rius jurisdiccionals, Talteüll, Massoteres i Palou consta- Arqueologia DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA ven dins el corregiment de Cervera i pertanyien a Felip de Buxons i N. Martí. BIBLIOGRAFIA -Catalunya Romànica: el Segrià, les Garrigues, el Pla d'Urgell, la Segarra, l'Urgell, vol XXIV. Barcelona 1997, ps. 311-312. -La Vall del Llobregós, dins Llobregós Informatiu. s/d. NECRÒPOLI DEL SERRAT DEL MORO Façana posterior de Cal Soler Nucli: Massoteres Distància des de Cervera: 23 km Poques notícies es tenen del castell de Massoteres. Accés: Camí sense asfaltar Malgrat que del poble ja se'n té coneixement de la seva Indret: Des de Massoteres agafar el camí que existència al segle XI, del castell pròpiament dit no hi surt des de l'antic safareig i travessar l'actual C-451, a l'altre banda de la qual surt un camí ha referències escrites fins al segle XIV. -
CCS Tríptic Rutessegarra
Ruta dels Castells del Sió 1 11 Ruta de Cercavins Recorregut: 41,88 km Recorregut: 12,72 km Durada: 3h 48’ Durada: 2h Ideal en BTT Ideal a peu Dificultat: Moderada Dificultat: Fàcil Ascensió: 401 m Ascensió: 213 m Sortida: Cervera Ponts Sortida: Montornès de Segarra 41º40’’38” N / 01º16’09” E Vilanova les Cases Sallent 41º36’01” N / 01º13’55” E de l'Aguda de la Serra 2 Lloberola 12 Ruta dels Castells del Doll Castell Ruta Molí del Cava Recorregut: 24,5 km de Ribelles Recorregut: 7,33 km Durada: 2h 05’ Ribelles 854 Durada: 1h 30’ Ideal en BTT Ideal a peu Dificultat: Moderada Sant Salvador Dificultat: Fàcil Ascensió: 249 m 6 Sanaüja Ascensió: 108 m Sortida: Guissona a Sortida: Mas del Sot c 41º47’11” N / 1º17’19” E Pedrata s 41º49’44” N / 01º19’31” E o 675 i Vallferosa Torre B Llanera e de Vallferosa d Ruta de les Dues Valls 3 a 13 Ruta de les Gesses r Tossal Recorregut: e de la Creu Recorregut: 23,38 km i era 12,34 km Durada: 2h R 658 an Durada: 2h 30’ Ideal en BTT l Ideal a peu Dificultat: Moderada L Dificultat: Fàcil e Ascensió: 312 m 15 Biosca d Ascensió: 207 m ra Sortida: Sant Guim de Freixenet Guardiola 14 ie Sortida: Mas del Sot 41º39’21” N / 01º25’73” E Selvanera R 41º49’44” N / 01º19’31” E Castell 13 el L de les Sitges lo Palou 12 bre l'Aguda Fontanet gós Claret Ruta dels Turons 4 Talteüll Cellers 14 Ruta Aubaga - Solana Recorregut: 22,62 km Torà Recorregut: 11,85 km Durada: 2h 15’ Florejacs 7 Durada: 1h 20’ Ideal en BTT Ideal en BTT Dificultat: Moderada Massoteres Dificultat: Moderada Ascensió: 382 m Ascensió: 198 m Sortida: Sant -
Memoria06.Pdf
Annual report | 2006 it is crystal clear , waste is a resource ARC 2006 | Annual report Presentation Francesc Baltasar i Albesa Sustainable waste management in light of the Minister of the Environment and Housing challenges of climate change 0 / Pag. nce again it is time More importantly, however, is municipal waste generation This effort, which we have all invite you to continue improving competitiveness in the sector. for the yearly report an aspect of key importance exceeded population growth. made, can be interpreted fa- these results as the separation (2006) of the Agència that makes it possible: the role In other words, generation per vourably insofar as mitigating of waste at home becomes even Despite these results, we ode Residus de Catalunya, which we all play in the process. The capita remained at 1.64 kg/ climate change is concerned: more important. should not be complacent and is necessary to observe how far public, companies, environmen- h/day. This is certainly a very selective collection prompted must carry on working for im- we have come and the ground tal and social agents, and gov- positive development and is savings of over 480,000 tonnes 2006 also saw a clear drive to- provement and towards waste that remains to be covered with ernmental authorities must work the result of the effort the pub- in emissions of CO2, which, wards a more soundly-based management involving con- OBJECTIVES AND ACTIONS regard to waste in Catalonia. together actively to bring about lic makes each day. it is well-known, is one of the waste policy, in both its manage- tinued effort to fight climate change in the waste paradigm, gases that contributes to glo- ment and financial aspects. -
Dossier 53Ralli Comprimit Com
PRESENTACIÓ / PRESENTACIÓN El Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa és El Rally Internacional de la Noguera Pallaresa es un esdeveniment amb mig segle d’història que un evento con medio siglo de historia que acoge acull diverses competicions i activitats distintas competiciones y actividades relacionades amb el piragüisme i els esports relacionadas con el piragüismo y los deportes d’aigües braves. de aguas bravas. Aquest tipus d’activitats s’introduïren a l’Estat a Este tipo de actividades se introdujeron en el través de la Noguera Pallaresa, cosa que va Estado a través del Noguera Pallaresa, cosa que contribuir al desenvolupament turístic de la contribuyó en el desarrollo turístico de la comarca i a convertir el Ral·li en una de les comarca y a convertir el Rally en una de las competicions de piragüisme d’aigües braves competiciones de piragüismo de aguas bravas més antigues de l’Estat (des de 1964). más antiguas del Estado (desde 1964). El Ral·li s’organitza conjuntament entre l'A.E. El Ral·li se organiza conjuntamente entre l’A.E. Pallars i l'Ajuntament de Sort. L'A.E. Pallars és Pallars y el Ayuntamiento de Sort. L’A.E. Pallars un club esportiu amb cinquanta anys d’història es un club deportivo con cincuenta años de arrelat al poble de Sort, amb una llarga tradició historia arraigado al pueblo de Sort, con una en el desenvolupament d’aquest tipus larga tradición en el desarrollo de este tipo de d’esdeveniments. En aquest cas, l’A.E. Pallars eventos. En este caso, l’A.E. -
La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^. -
Regional Aid Map 2007-2013 EN
EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory. -
Un Aspecte Gairebé Desconegut Del Patrimoni Monumental De L'urgell
U N ASPECTE GAIREBÉ DESCONEGUT DEL PATRIMONI MONUMENTAL DE L’URGELL: ELS MOLINS DE VENT Joan Ramon González Pérez Daniel Rubio Ruiz Josep Ignasi Rodríguez Duque UN ASPECTE GAIREBÉ DESCONEGUT DEL PATRIMONI MONUMENTAL DE L’URGELL: ELS MOLINS DE VENT Comunicació Introducció subtroncocònica que si bé eren situades en llocs dominants, tenien una sèrie de peculia- Joan Ramon La utilització de l’energia eòlica és un fet nor- ritats que les diferenciava de les torres de guai- González Pérez mal al llarg de la història humana, sobretot ta. Per una banda l’entrada es trobava a peu quan les societats assoleixen un grau de tec- pla, els murs tenien un gruix inferior al metre i Daniel nologia suficient. No obstant tots tenim una la qualitat de la pedra i del morter no aconse- Rubio Ruiz sèrie d’arquetipus que ens fan associar el molí guien els acabats de les torres del segle XI; de vent amb un determinat paisatge; que va per una altra banda encara que eren en llocs Josep Ignasi des de la mateixa Mancha a les costes llevan- enlairats, de vegades corresponien al mig Rodríguez Duque tines de la Mediterrània i d’una manera espe- d’una suau i ampla carena i quan eren en es- cial a les Balears. L’existència dels molins de perons mai tenien fossat per la part més Servei d’Arqueologia de vent porta associada dues característiques fí- accesible. El fet de ser conegudes popular- la Fundació Pública siques fonamentals: per una banda un espai ment com “torres dels moros” no ajudava mas- Institut d’Estudis ampli on bufin vents amb suficient força i fre- sa a la seva correcta interpretació i això expli- IIerdencs de la Diputació de Lleida qüència, i per un altre una manca de lleres d’ai- caria que foren publicades com a fortifica- gua adequades per a l’aprofitament de l’energia cions en excel·lents treballs de caràcter hidràulica derivada.