DOCSLIB.ORG

Massoteres. Arqueologia

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Massoteres. Arqueologia arqueologia 35 castell, però, totes les referències conegudes correspo- CASTELL DE MASSOTERES nen al segle XIV i per això a Catalunya Romànica apun- Nucli: Massoteres ten la hipòtesi que fos en aquest segle quan es va Distància des de Cervera: 19 km construir una petita fortalesa dins el terme del castell Accés: Carretera de Talteüll. Indret: Nucli urbà L'any 1339 sabem que Pere II Galceran de Pinós pos- seïa en feu pel comte d'Urgell els castells de Talteüll, Tipologia: Castell Massoteres i Palou, dels quals es proclama senyor en Època: s. XIV un document del 1344. En el fogatjament de 1358 Galceran de Pinós tenia els castells i llocs de Talteüll i Maçotes. L'any 1377 el castell i lloc de Talteüll, amb tots els castells situats al seu terme, foren venuts per Pere III UTILITZACIÓ: Galceran de Pinós a Arnau d'Erill pel preu de 80.000 Original: Militar/Defensa sous barcelonesos. Actual: Jaciment d'interès arqueològic L'any 1831, abans d'aprovar-se l'abolició dels senyo- rius jurisdiccionals, Talteüll, Massoteres i Palou consta- Arqueologia DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA ven dins el corregiment de Cervera i pertanyien a Felip de Buxons i N. Martí. BIBLIOGRAFIA -Catalunya Romànica: el Segrià, les Garrigues, el Pla d'Urgell, la Segarra, l'Urgell, vol XXIV. Barcelona 1997, ps. 311-312. -La Vall del Llobregós, dins Llobregós Informatiu. s/d. NECRÒPOLI DEL SERRAT DEL MORO Façana posterior de Cal Soler Nucli: Massoteres Distància des de Cervera: 23 km Poques notícies es tenen del castell de Massoteres. Accés: Camí sense asfaltar Malgrat que del poble ja se'n té coneixement de la seva Indret: Des de Massoteres agafar el camí que existència al segle XI, del castell pròpiament dit no hi surt des de l'antic safareig i travessar l'actual C-451, a l'altre banda de la qual surt un camí ha referències escrites fins al segle XIV. que porta a Cal Farell i seguint-lo fins al mas Cornudella, on a Segons Catalunya Romànica, actualment no queda uns 150 metres ens desviarem a mà dreta fins que mora aquest cap rastre d'aquesta construcció, però la revista nou camí Llobregós Informatiu va treure un monogràfic sobre la Tipologia: Necròpolis vall del Llobregós en què es dóna per cert que l'actual Època: Altmedieval Cal Soler és l'antic castell del poble, el qual formava Estat de conservació: Dolent part de la línia de castells de defensa situats al llarg del Interès: Alt riu Llobregós. La tipologia actual de Cal Soler (vegeu fitxa) és la d'un casal urbà reconstruït cap al segle XVI mantenint, UTILITZACIÓ: però, elements defensius d'èpoques anteriors que Original: Religiós/Lloc d'enterrament semblen apuntar a aquesta creença, però no hi ha cap Actual: Abandonat/Espai d'interès arqueològic document ni treball arqueològic que ho corrobori. DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA NOTÍCIES HISTÒRIQUES La necròpoli del Serrat del Moro o de Cornudella està La primera notícia de Massoteres és del 1040, quan formada per 48 enterraments que foren excavats a la Llop Mir i la seva esposa fan donació d'un alou situat roca, algun dels quals encara té visibles els senyals de al “termino de Macoteres” al terme de Guissona; del l'eina que s'utilitzà per a la seva construcció; un nom- 37 bre tan alt de sepul- infants i adults davant les cases, malgrat que a partir tures ens indica que del segle IX comença a ser freqüent trobar ermites i hi havia una comuni- esglésies amb sepultures al seu voltant. tat prou important Manel Riu intenta agrupar els diferents tipus d'ente- habitant aquest in - rraments d'època medieval en sis grans grups: 1) dret. sepultures de fossa simple cobertes amb grans lloses, Estan orientades orientades E-O, corresponents als segles IV-VI, malgrat d'est a oest ja què, trobar-ne en períodes posteriors. 2) sepultures en com expliquen Bolós forma de cista de planta ovalada; hi ha una variant i Pagès, situant el cap amb capçalera antropomorfa. Correspondria a la pri- del difunt cap a l'oest mera meitat del segle X. 3) sepultura en forma de cista podien mirar cap a o caixa de lloses, de planta rectangular, orientades d'E Terra Santa. Les dues a O, corresponents al segle XI. 4) sepultures de tipus sepultures desviades cista de secció triangular, localitzades a finals del segle lleugerament cap al XI. 5) sepultures de tipus cista o caixa de lloses de sudest pot ser que Sepultura amb els extrems planta trapezial, que de vegades poden tenir indicada Arqueologia fossin excavades amb arrodonits interiorment la capçalera amb una pedra; cal situar-les aquesta orientació per qüestió d'espai. a la segona meitat del segle XII. 6) sepultures senzilles Per les mides de les sepultures sabem que tres eren de fossa corresponents a la segona meitat del segle XII d'adolescents (solen tenir entre 90 i 140 centímetres i primer terç del XIII. de llargada) i tres més d'infants, mentre que la resta eren d'adults. Algunes encara conserven el ressalt per NOTES COMPLEMENTÀRIES a posar la tapa, d'uns cinc centímetres de gruix, que devia ser una sola llosa ja que n'hi ha d'escampades L'estat actual d'a- per la pendent del serrat. quest necròpoli, si - La forma predominant d'aquestes tombes és la tra- tuada en un terreny pezoïdal i rectangular, però també n'hi ha amb els particular, és d'aban- extrems arrodonits. Destaca una de les tombes per dó total. Les sepultu- tenir estructura pseudotumulària, semblant a les que res, obertes, estan trobem a la necròpoli del Tossal de les Forques, situa- plenes d'herbes i Sepultura plena de matolls da a la població nogarenca de la Sentiu de Sió. A la matolls i per aquest capçalera una gran llosa a manera d'estela destaca de motiu alguna es fa difícil de localitzar-la. Per tot el vol- la resta de pedres que emmarquen la sepultura. tant hi ha lloses escampades i fragments de pedres. La Són difícils de datar però segons l'estudi de J. Bolós seva localització és difícil per què s'han arrencat les i M. Pagès han de ser medievals, concretament les for- senyalitzacions. mes que trobem en aquesta necròpoli correspondrien Fora bo que una necròpoli tant interessant com a l'etapa més antiga d'aquest tipus d'enterrament fet a aquesta pogués ser estudiada per especialistes abans la roca, probablement entre els segles VIII, IX i X, abans que el temps i la intervenció humana no deixin cap de l'arribada definitiva dels cristians a aquests terres. resta que ens pugui aportar informació sobre l'època El fet que estiguin construïdes en un lloc aïllat confir- en que fou construïda. Mentrestant potser caldria fer ma la seva datació com a anterior a l'estructuració algun tipus d'intervenció per evitar que segueixi parroquial de la zona. Per contra, és probable que el degradant-se. lloc tingués relació amb el topònim de Santa Onís que trobem un quilòmetre al NE, el qual segurament indi- BIBLIOGRAFIA ca un antic lloc de culte d'època tardoromana que estaria associat a una vila senyorial. -BOLÓS, Jordi; ESQUERDA, Mateu - GALLART, Josep, Notícies d'algunes sepultures excavades a la roca CONTEXT HISTÒRIC situades a la comarca de les Garrigues. Ilerda n. XLVI. Lleida 1985, ps. 23-26. Durant tota l'època medieval van coexistir diferents tipus -BOLÓS, Jordi; PAGÈS, Montserrat, Les sepultures de sepultures i també costums d'època tardoromana. excavades a la roca, dins Necròpolis i sepultures Al principi, segles V i VI, era costum enterrar els medievals de Catalunya “ACTA/MAEDIAEVALIA” Annex morts al voltant de masies o en llocs aïllats on no hi 1. Barcelona 1982, ps. 29-51. havia cap església, costum que perdurava de l'antigui- -Catalunya Romànica: el Segrià, les Garrigues, el Pla tat, quan els parents difunts s'enterraven al subsòl de d'Urgell, la Segarra, l'Urgell, vol XXIV. Barcelona 1997, la casa. Entre els segles X i XII encara s'enterraven ps.367, 418-419. 38 -GARGANTÉ, Maria, Necròpolis de Cornudella o del Tant Massoteres com Palou estan situats en un pla i Serrat del Moro (Massoteres), dins Llobregós no en un turó com sol passar a la Segarra ja que, com Informatiu núm 9 desembre 2004 -gener 2005, p. 20. a lloc de frontera, els castells encimbellats tenien l'ob- -RIU, Manel, Alguns costums funeraris de l'Edat jectiu de controlar l'enemic i defensar la població, però Mitjana a Catalunya, dins Necròpolis i sepultures a Massoteres i Palou aquesta finalitat del castell no medievals de Catalunya “ACTA/MAEDIAEVALIA” Annex existia i era el castell termenat de Talteüll qui cobria 1. Barcelona 1982, ps. 29-51. aquesta funció. Segurament una intervenció arqueològica o la tro- bada de nous documents podrien aclarir aquest punt. CASTELL DE PALOU DE TORÀ NOTÍCIES HISTÒRIQUES Nucli: Palou de Torà Les primeres notícies de Palou de Torà, conegut Distància des de Cervera: 22 km Accés: Carretera també com a Palouet o Palou de Massoteres, s'han Indret: Dins del nucli urbà confós molts cops amb les corresponents a Palou de Sanaüja per la similitud dels seus noms i per la proxi- mitat geogràfica. Sabem però, per C. Baraut que l'any Arqueologia Tipologia: Castell 1116 un tal Pere Ponç va fer testament abans de pele- Època: s. XIII grinar al Sant Sepulcre i deixava Palou, amb tots els seus termes i pertinences, al seu fill Arnau. El 1257, Galceran de Pinós, senyor de Palou, auto- ritzà la venda d'un alou dins el seu terme. El 1344 el UTILITZACIÓ: seu descendent Pere II Galceran de Pinós consta com a Original: Militar/Defensa senyor dels castells de Palou, Talteüll i Massoteres, Actual: Jaciment d'interès arqueològic igual que en el fogatjament del 1358 fet a Palou.
Load more

Recommended publications
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • Risc D'incendi Municipis Afectats Amb L'obligació D'elaborar El PAM Per
    Municipi amb PAM obligat Lloberola Sanaüja Llanera Vallferosa Ctra. LV-3005 p.k. 6, accés a Fustegueres Sant Serni Puig-arner Biosca Cal Millet Granollers Selvanera Fontanet Claret Palou Talteüll l'Aguda Torà Cellers Guarda-si-venes Polígon Industrial Florejacs Massoteres Palouet Guissona la Morana Sant Martí de la Morana Vicfred Ivorra Gra les Pallargues zona Santuari Sant Guim de la Plana Sisteró Bellveí Concabella Torrefeta Ratera el Far Viver de Segarra Mont-roig Pelagalls Comabella el Llor Portell Gospí Hostafrancs Sedó Castellmeià Riber Tarroja Ferran de Segarra Sant Ramon Malacara la Prenyanosa Montcortés Malgrat Alta-riba Muller l'Aranyó de Segarra Castellnou d'Oluges Santa Fe la Cardosa les Oluges Estaràs el Canós Montfalcó Gàver Murallat el Castell de Santa Maria Tordera Vergós Guerrejat Cervera Melió Altadill Sant Domí la Curullada Vergós Freixenet Montpalau de Segarra Fonolleres Sant Guim Amorós la Móra de Freixenet Granyanella el Mas Claret la Rabassa Sant Pere Sant Guim Polígon Industrial dels Arquells Montlleó de la Rabassa Timor Palamós la Tallada Cisteró Briançó els Hostalets Pet-Food Sant Antolí i Vilanova Pomar Granyena la Sisquella Rubinat de Segarra Pallerols Gramuntell Montfar el Mas Vilagrasseta Llindars de Bondia Montornès de Segarra Pavia Bellmunt Montoliu la Guàrdia Lada de Segarra Cabestany Talavera l'Ametlla de Segarra Civit Suró Risc d'Incendi Escala: Àmbit Geogràfic: CONSELL COMARCAL DE Pla d'Assistència i Suport Municipis afectats amb LA SEGARRA (PAS de la Segarra) 1/116.000 LA SEGARRA Servei de Protecció Civil Any 2019 l'obligació d'elaborar el Àrea Tècnica i Territorial PAM per incendis Lloberola Risc d'inundacions.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Els Soldats De La Segarra Morts a La Guerra Civil (1936-1939) I Els Civils Víctimes D'accidents Derivats De La Guerra
    Miscel·lània Cerverina, 8 (1992), pàgs. 121-151 Els soldats de la Segarra morts a la guerra civil (1936-1939) i els civils víctimes d'accidents derivats de la guerra JORDI OLIVA I LLORENS Centre d'Història Contemporània de Catalunya Presentació De 1936 a 1939, Catalunya va viure una tràgica guerra civil. En aquesta guerra van morir milers de joves catalans que, mobilitzats o voluntàriament, formaven part d'un o altre exèrcit. Els uns parlen de 45.000 morts; els altres donen xifres distintes superiors o inferiors. Tanmateix, és cert que Catalunya, durant la guerra, va perdre en els fronts i hospitals militars una part molt important de la seva joventut. No hi ha gairebé cap localitat catalana que no compti, entre els seus veïns, joves soldats morts en aquella guerra. Tanmateix, no en coneixem encara el nombre total, exacte, ni el nom de molts d'aquells catalans sacrificats en plena joventut, car el nou règim que s'establí l'any 1939 no es preocupà el més mínim per fixar la relació nominal d'aquelles víctimes, població per població, tal com es fa en tot país civilitzat en acabar-se una guerra. El Centre d'Història Contemporània de Catalunya, creat pel Govern de la Generalitat, en escaure's el cinquantè aniversari d'aquella 122 JORDI OLIVA I LLORENS guerra va emprendre la difícil tasca de realitzar una investigació a totes les poblacions de Catalunya, per tal d'arribar a establir el més aproximadament possible la relació nominal de tots els soldats morts, poble per poble, amb indicació, a més, de la lleva, lloc i data de la mort, i de l'exèrcit a què pertanyien.
    [Show full text]
  • La Segarra Cervera
    La producció agroalimentària té un pes important a la comarca de la Segarra: des de les explotacions agrícoles i ramaderes, que produeixen cereals, farratges, olives, ametlles, vinya i horta, vede- lla, xai, porc i aviram (convencionals o ecològiques), passant per la gran tradició de forners, pastissers, xocolaters, viticultors, apicul- tors, cansaladers, boletaires, herbolaris i altres elaboradors de pro- ductes artesans, com són les conserves, pastes fresques, olis, etc. El Consell Comarcal de la Segarra pretén donar a conèixer aques- ta àmplia gamma de productes, que són part de la identitat del nostre territori i dinamitzadors econòmics dels municipis de la comarca. Teniu a les mans la relació de persones productores i elaboradores de la Segarra, amb tota la informació relacionada amb el producte que ofereixen i la seva localització a la comarca. Trobareu més in- formació a la web: http://productors.ccsegarra.cat La Segarra Lloberola C-451 a Andorra 39 Sanaüja C-1412a Vallferosa L-314 1 Sant Serni Granollers Biosca a Andorra Selvanera L-313 LV-3113 C-1412a Fontanet Les Sitges Palou l’Aguda Claret Talteüll LV-3005 Cellers LV-3133 Guarda-si-venes 52 L-313a Torà 54 2 L-313 53 Florejacs LV-3114 Palouet Massoteres 30 29 35 LV-3003 a Barcelona la Morana Guissona 28 27 LV-3201 Sant Martí LV-3201 33 34 Vicfred de la Morana 31 L-311a32 Ivorra Gra LV-3004 Les Pallargues Sant Guim de la Plana L-310 L-311 Sisteró Torrefeta LV-3003 Ratera Bellveí Viver de L-304 el Far Segarra Pelagalls 21 Concabella Mont-roig L-324 el Llor Comabella 55 L-312 Portell L-303 L-310 a Girona 36 Gospí 26 Hostafrancs Sedó 50L-311a 51 L-3121 C-25 Riber 49 Tarroja L-324 de Segarra Sant Ramon Ferran la Prenyanosa C-25 Montcortés PL.
    [Show full text]
  • Catàleg De Carreteres De La Diputació De Lleida 2018 (PDF)
    Diputació de Lleida VIES I OBRES XARXA DE CARRETERES LOCALS TITULARITAT DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA. DESEMBRE DE 2018 Zona Ctra. PK inicial PK final Origen Final Longitud Denominació 1 C-147b 0+000 3+030 C-13 (CAMARASA) C-147a (BALAGUER) 3+030 Carretera de Balaguer a la C-13 3 C-147z 62+569 63+449 ACCÉS A CEMENTIRI, SALÀS DE PALLARS C-13, ACCÈS NORD A SALÀS DE PALLARS 0+880 Accès Nord a Salàs de Pallars 2 C-149a 0+930 16+501 SOLSONA (PK 0+930) PINELL DE SOLSONÈS (PK 16+501) 15+571 Carretera de Solsona a Sanaüja 1 C-230a 1+740 32+880 N-IIa, LLEIDA (Cappont), PK 1+740 C-12, LLARDECANS 31+140 Antiga carretera comarcal de Lleida a Llardecans 1 L-203 0+000 2+000 N-II, SANT ANTOLÍ I VILANOVA RUBINAT 2+000 Carretera de Sant Antolí i Rubinat 1 L-234 0+000 4+855 C-14, CIUTADILLA PASSANANT (Límit Provincial) 4+855 Carretera de Ciutadilla a Passanant 1 L-312 0+000 1+014 L-324, LLOR (Torrefeta i Florejacs) LLOR (Torrefeta i Florejacs) 1+014 Carretera del Llor 1 L-313z 0+000 1+855 GUISSONA L-313, GUARDA-SI-VENES 1+855 Carretera de Guissona a Guarda-si-venes 1 L-314 0+000 10+779 C-1412a, SANAÜJA L-313z, GUISSONA (Nord) 10+779 Carretera de Sanaüja a Guissona 1 L-324 0+000 12+395 N-141f, SANT RAMON L-310, CONCABELLA 12+395 Carretera de Torrefeta i Florejacs 3 L-502 0+000 0+470 L-500 ERILL LA VALL 0+470 Carretera d'Erill la Vall 3 L-521 0+000 2+689 SARROCA DE BELLERA SARROCA DE BELLERA 2+689 Carretera de Sarroca de Bellera 3 L-522 0+000 6+065 N-260, CONGOST D'ERINYÀ N-260, POBLA DE SEGUR 6+065 Carretera del congost d'Erinyà 1 L-700 0+000 2+071 C-230a, ALBATÀRREC
    [Show full text]
  • Municipi Comarca Població Superfície Densitat De Població
    Municipi Comarca Població Superfície Densitat de població Lleida Segrià 138956 212,3 654,5 Balaguer Noguera 17162 57,32 299,4 Tàrrega Urgell 17098 88,36 193,5 Mollerussa Pla d'Urgell 14683 7,08 2073,9 Seu d'Urgell, la Alt Urgell 12089 15,45 782,5 Alcarràs Segrià 9514 114,29 83,2 Puigcerdà Cerdanya 9258 18,92 489,3 Cervera Segarra 9180 55,19 166,3 Guissona Segarra 7136 18,1 394,3 Almacelles Segrià 6791 49,03 138,5 Alpicat Segrià 6255 15,33 408 Borges Blanques, les Garrigues 6087 61,55 98,9 Tremp Pallars Jussà 5844 302,82 19,3 Vielha e Mijaran Val d'Aran 5559 211,74 26,3 Agramunt Urgell 5371 79,65 67,4 Bellpuig Urgell 5133 34,98 146,7 Torrefarrera Segrià 4605 23,49 196 Juneda Garrigues 3475 47,33 73,4 Artesa de Segre Noguera 3432 175,9 19,5 Alcoletge Segrià 3420 16,7 204,8 Almenar Segrià 3398 66,59 51 Rosselló Segrià 3145 9,92 317 Pobla de Segur, la Pallars Jussà 2984 32,83 90,9 Alguaire Segrià 2971 50,11 59,3 Alfarràs Segrià 2797 11,4 245,4 Linyola Pla d'Urgell 2700 28,66 94,2 Ponts Noguera 2601 30,52 85,2 Aitona Segrià 2591 66,9 38,7 Bell-lloc d'Urgell Pla d'Urgell 2315 34,92 66,3 Torres de Segre Segrià 2277 50,61 45 Bellvís Pla d'Urgell 2255 46,7 48,3 Albatàrrec Segrià 2221 10,46 212,3 Pont de Suert, el Alta Ribagorça 2220 148,14 15 Torregrossa Pla d'Urgell 2202 40,52 54,3 Palau d'Anglesola, el Pla d'Urgell 2166 12,27 176,5 Sort Pallars Sobirà 2149 105,05 20,5 Arbeca Garrigues 2144 58,34 36,8 Bellver de Cerdanya Cerdanya 1937 98,15 19,7 Seròs Segrià 1922 85,75 22,4 Vallfogona de Balaguer Noguera 1876 26,97 69,6 Golmés Pla d'Urgell 1840
    [Show full text]
  • Segarra Segrià Garrigues Pla D´Urgell Urgell Noguera
    BAUSEN CANEJAN LES BOSSÒST ARRES VAL VILAMÓS D´ARAN ES BÒRDES VIELHA ALT ÀNEU NAUT ARAN LLADORRE ESTERRI D´ANEU LA GUINGUETA ESTERRI DE CARDÓS ALTA D´ÀNEU ESPOT LA VALL RIBAGORÇA DE CARDÓS ALINS LA VALL DE BOÍ PALLARS SOBIRÀ BARRUERA TÍRVIA LLAVORSÍ VILALLER FARRERA EL PONT DE SUERT LA TORRE RIALP DE CABDELLA LES VALLS DE VALIRA SORT MONTFERRER I CASTELLBÓ SARROCA DE BELLERA ESTAMARIU EL PONT LA SEU DE BAR SORIGUERA D´URGELL ARSÈGUEL SENTERADA BAIX PALLARS ALÀS I CERC CAVA LES VALLS D´AGUILAR RIBERA D´URGELLET LA POBLA DE SEGUR ALT URGELL PALLARS JOSA I TUIXÉN JUSSÀ CONCA DE DALT CABÓ LA VANSA I FÓRNOLS ORGANYA SALÀS DE PALLARS FÍGOLS I ALINYÀ TALARN ALBELLA TREMP DE LA CONCA LA COLOMA COLL DE NARGÓ I LA PEDRA GAVET DE LA CONCA GUIXERS CASTELL DE MUR ST. LLORENYS DE MORUNYS SANT ESTEVE ISONA I CONCA DELLÀ DE LA SARGA ODÈN LLIMIANA PERAMOLA SOLSONÈS OLIANA LA BARONIA DE RIALB LLADURS BASSELLA CASTELLAR ÀGER DE LA RIBERA VILANOVA SOLSONA OLIUS DE MEIÀ TIURANA NAVÉS LES AVELLANES PINELL I STA LINYA DE SOLSONÈS ALÒS RINER DE BALAGUER LLOBERA PONS VILANOVA OS DE BALAGUER ARTESA DE SEGRE DE L´AGUDA CLARIANA NOGUERA DE CARDENER FORADADA CAMARASA OLIOLA IVARS SANAÜJA DE NOGUERA CUBELLS CASTELLÓ SEGARRA ALFARRÀS CABANABONA DE FARFANYA BIOSCA TORREFETA PREIXENS I FLOREJACS PINÓS MONTGAI ALGERRI LA SENTIU DE SIÓ TORÀ BELLMUNT D´URGELL AGRAMUNT MASSOTERES ALMENAR BALAGUER LA MOLSOSA GUISSONA BELLCAIRE D´URGELL PUIGVERD ALBESA D´AGRAMUNT LA PORTELLA VALLFOGONA PENELLES IVORRA MENÀRGUENS ALMACELLES ALGUAIRE DE BALAGUER OSSÓ DE SIÓ CASTELLSERÀ SANT
    [Show full text]
  • Massoteres. Arquitectura Religiosa OK
    arquitectura religiosa 55 nar la nau. L'absis és recte, amb finestra d'arc ogival. SANTUARI DE LA MARE De la primitiva església, que estava orientada d'est a DE DÉU DEL CAMP-REAL oest, tan sols es conserva la façana nord, on hi havia una porta adovellada. El 1841 es van inaugurar les Nucli: Massoteres obres que es van fer en aquella època: s'eliminà l'absis Distància des de Cervera: 22 km Accés: Camí sense asfaltar romànic i s'afegí un cos allargassat on es col·locà la Indret: Des de Massoteres agafar la C-451 i a nova porta d'accés, invertint la seva orientació; es mà dreta es troba indicat el camí construí la capella que sobresurt a la banda est. L'any 2003 es va treure l'arrebossat, es va consolidar la faça- Tipologia: Santuari na i es recuperà la porta antiga, protegint-la amb una Època: ss. XI - XIX-XX reixa. Estil: Romànic Estat de conservació: Bo Interès: Baix NOTÍCIES HISTÒRIQUES Aquest Santuari es troba documentat per primer cop UTILITZACIÓ: l'any 1040. Del 1605 és l'acta del consell del poble de Original: Religiós/Culte Massoteres, guardat a Solsona, en què hi ha escrit que Arquitectura religiosa Actual: Religiós/Culte els caps de la casa s'havien reunit dins Nostra Senyora de Campbregal, nom que es reafirma en un document DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA del 1772 signat pel rector de Guissona, Miquel Martínez. El 1841 es va inaugurar la nova capella i el 1966 es beneïren les campanes. El 2003 es va treure l'arrebos- sat de l'interior i s'arreglaren els murs que no estaven prou segurs.
    [Show full text]
  • Grado De Importancia 2
    Hotel Occupancy Survey 2013 Methodology 1 Index 1. Presentation 2. Objectives 3. Statistical unit 4. Definitions 5. Framework of the survey and sample design 6. Estimators 7. Collection of the information 8. Dissemination of the information 9. Statistical secrecy and significance 10. Variation coefficients 11. Linking coefficients 12. Treatment of the partial non-response INE. National Statistics Institute 2 1. Presentation This publication presents the results corresponding to the Hotel Occupancy Survey (formerly the Survey on the Movement of Guests in Hotel Establishments). The data provided offers information on the two aspects considered when analysing tourist trends: with regard to demand, there is information on guests, overnight stays and average stay, distributed by country of residence of the guests and category of the establishment they are staying in, or by Autonomous Community of origin in the case of Spanish guests. As regards supply, the information includes the estimated number of establishments open for the season, the estimated number of bedplaces, the occupancy rate, and the information on employment in the sector, in terms of the category of the establishment. This information is offered monthly, on national, Autonomous Community, provincial and tourist area levels. The National Statistics Institute owes a debt of gratitude to all the Managers and Owners of the Hotel Establishments that have taken part, for their help, without which this publication would not have been possible. INE. National Statistics Institute 3 2. Objectives The main objective of the Hotel Occupancy Survey is to ascertain the behaviour of a series of variables which allow us to describe the basic characteristics of the hotel sector.
    [Show full text]
  • Horario Y Mapa De La Ruta 309 De Autobús
    Horario y mapa de la línea 309 de autobús 309 Torà - Ivorra - Guissona (Servei a la demanda) Ver En Modo Sitio Web La línea 309 de autobús (Torà - Ivorra - Guissona (Servei a la demanda)) tiene 3 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Guissona: 5:35 - 9:45 (2) a Ivorra: 18:40 (3) a Torà: 12:30 - 17:00 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea 309 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea 309 de autobús Sentido: Guissona Horario de la línea 309 de autobús 8 paradas Guissona Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 5:35 - 9:45 martes 5:35 - 9:45 Ivorra 29 Cl Major, Ivorra miércoles 5:35 - 9:45 Vicfred jueves 5:35 - 9:45 3 Cl Del Raval-ag.v, Sant Guim De La Plana viernes 5:35 - 9:45 Sant Guim De La Plana sábado Sin servicio 2A Pz Del Castell, Sant Guim De La Plana domingo Sin servicio El Llor S/N Pz Major-ag Llor-, Torrefeta I Florejacs Massoteres 1 Cl Ponent, Massoteres Información de la línea 309 de autobús Dirección: Guissona Guissona Paradas: 8 15 Plaça del Vell Pla, Guissona Duración del viaje: 41 min Resumen de la línea: Ivorra, Vicfred, Sant Guim De Plaça De La Plana La Plana, El Llor, Massoteres, Guissona, Plaça De La Plaça de la Plana, Guissona Plana, Carrer Dels Castanyers, 11 Carrer Dels Castanyers, 11 Carrer dels Castanyers, Guissona Sentido: Ivorra Horario de la línea 309 de autobús 8 paradas Ivorra Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 18:40 martes 18:40 Guissona 15 Plaça del Vell Pla, Guissona miércoles 18:40 Plaça De La Plana jueves 18:40
    [Show full text]