arqueologia 35 castell, però, totes les referències conegudes correspo- CASTELL DE MASSOTERES nen al segle XIV i per això a Catalunya Romànica apun- Nucli: Massoteres ten la hipòtesi que fos en aquest segle quan es va Distància des de Cervera: 19 km construir una petita fortalesa dins el terme del castell Accés: Carretera de Talteüll. Indret: Nucli urbà L'any 1339 sabem que Pere II Galceran de Pinós pos- seïa en feu pel comte d'Urgell els castells de Talteüll, Tipologia: Castell Massoteres i Palou, dels quals es proclama senyor en Època: s. XIV un document del 1344. En el fogatjament de 1358 Galceran de Pinós tenia els castells i llocs de Talteüll i Maçotes. L'any 1377 el castell i lloc de Talteüll, amb tots els castells situats al seu terme, foren venuts per Pere III UTILITZACIÓ: Galceran de Pinós a Arnau d'Erill pel preu de 80.000 Original: Militar/Defensa sous barcelonesos. Actual: Jaciment d'interès arqueològic L'any 1831, abans d'aprovar-se l'abolició dels senyo- rius jurisdiccionals, Talteüll, Massoteres i Palou consta- Arqueologia DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA ven dins el corregiment de Cervera i pertanyien a Felip de Buxons i N. Martí. BIBLIOGRAFIA -Catalunya Romànica: el Segrià, les Garrigues, el Pla d'Urgell, la Segarra, l'Urgell, vol XXIV. Barcelona 1997, ps. 311-312. -La Vall del Llobregós, dins Llobregós Informatiu. s/d. NECRÒPOLI DEL SERRAT DEL MORO Façana posterior de Cal Soler Nucli: Massoteres Distància des de Cervera: 23 km Poques notícies es tenen del castell de Massoteres. Accés: Camí sense asfaltar Malgrat que del poble ja se'n té coneixement de la seva Indret: Des de Massoteres agafar el camí que existència al segle XI, del castell pròpiament dit no hi surt des de l'antic safareig i travessar l'actual C-451, a l'altre banda de la qual surt un camí ha referències escrites fins al segle XIV. que porta a Cal Farell i seguint-lo fins al mas Cornudella, on a Segons Catalunya Romànica, actualment no queda uns 150 metres ens desviarem a mà dreta fins que mora aquest cap rastre d'aquesta construcció, però la revista nou camí Llobregós Informatiu va treure un monogràfic sobre la Tipologia: Necròpolis vall del Llobregós en què es dóna per cert que l'actual Època: Altmedieval Cal Soler és l'antic castell del poble, el qual formava Estat de conservació: Dolent part de la línia de castells de defensa situats al llarg del Interès: Alt riu Llobregós. La tipologia actual de Cal Soler (vegeu fitxa) és la d'un casal urbà reconstruït cap al segle XVI mantenint, UTILITZACIÓ: però, elements defensius d'èpoques anteriors que Original: Religiós/Lloc d'enterrament semblen apuntar a aquesta creença, però no hi ha cap Actual: Abandonat/Espai d'interès arqueològic document ni treball arqueològic que ho corrobori. DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA NOTÍCIES HISTÒRIQUES La necròpoli del Serrat del Moro o de Cornudella està La primera notícia de Massoteres és del 1040, quan formada per 48 enterraments que foren excavats a la Llop Mir i la seva esposa fan donació d'un alou situat roca, algun dels quals encara té visibles els senyals de al “termino de Macoteres” al terme de Guissona; del l'eina que s'utilitzà per a la seva construcció; un nom- 37 bre tan alt de sepul- infants i adults davant les cases, malgrat que a partir tures ens indica que del segle IX comença a ser freqüent trobar ermites i hi havia una comuni- esglésies amb sepultures al seu voltant. tat prou important Manel Riu intenta agrupar els diferents tipus d'ente- habitant aquest in - rraments d'època medieval en sis grans grups: 1) dret. sepultures de fossa simple cobertes amb grans lloses, Estan orientades orientades E-O, corresponents als segles IV-VI, malgrat d'est a oest ja què, trobar-ne en períodes posteriors. 2) sepultures en com expliquen Bolós forma de cista de planta ovalada; hi ha una variant i Pagès, situant el cap amb capçalera antropomorfa. Correspondria a la pri- del difunt cap a l'oest mera meitat del segle X. 3) sepultura en forma de cista podien mirar cap a o caixa de lloses, de planta rectangular, orientades d'E Terra Santa. Les dues a O, corresponents al segle XI. 4) sepultures de tipus sepultures desviades cista de secció triangular, localitzades a finals del segle lleugerament cap al XI. 5) sepultures de tipus cista o caixa de lloses de sudest pot ser que Sepultura amb els extrems planta trapezial, que de vegades poden tenir indicada Arqueologia fossin excavades amb arrodonits interiorment la capçalera amb una pedra; cal situar-les aquesta orientació per qüestió d'espai. a la segona meitat del segle XII. 6) sepultures senzilles Per les mides de les sepultures sabem que tres eren de fossa corresponents a la segona meitat del segle XII d'adolescents (solen tenir entre 90 i 140 centímetres i primer terç del XIII. de llargada) i tres més d'infants, mentre que la resta eren d'adults. Algunes encara conserven el ressalt per NOTES COMPLEMENTÀRIES a posar la tapa, d'uns cinc centímetres de gruix, que devia ser una sola llosa ja que n'hi ha d'escampades L'estat actual d'a- per la pendent del serrat. quest necròpoli, si - La forma predominant d'aquestes tombes és la tra- tuada en un terreny pezoïdal i rectangular, però també n'hi ha amb els particular, és d'aban- extrems arrodonits. Destaca una de les tombes per dó total. Les sepultu- tenir estructura pseudotumulària, semblant a les que res, obertes, estan trobem a la necròpoli del Tossal de les Forques, situa- plenes d'herbes i Sepultura plena de matolls da a la població nogarenca de la Sentiu de Sió. A la matolls i per aquest capçalera una gran llosa a manera d'estela destaca de motiu alguna es fa difícil de localitzar-la. Per tot el vol- la resta de pedres que emmarquen la sepultura. tant hi ha lloses escampades i fragments de pedres. La Són difícils de datar però segons l'estudi de J. Bolós seva localització és difícil per què s'han arrencat les i M. Pagès han de ser medievals, concretament les for- senyalitzacions. mes que trobem en aquesta necròpoli correspondrien Fora bo que una necròpoli tant interessant com a l'etapa més antiga d'aquest tipus d'enterrament fet a aquesta pogués ser estudiada per especialistes abans la roca, probablement entre els segles VIII, IX i X, abans que el temps i la intervenció humana no deixin cap de l'arribada definitiva dels cristians a aquests terres. resta que ens pugui aportar informació sobre l'època El fet que estiguin construïdes en un lloc aïllat confir- en que fou construïda. Mentrestant potser caldria fer ma la seva datació com a anterior a l'estructuració algun tipus d'intervenció per evitar que segueixi parroquial de la zona. Per contra, és probable que el degradant-se. lloc tingués relació amb el topònim de Santa Onís que trobem un quilòmetre al NE, el qual segurament indi- BIBLIOGRAFIA ca un antic lloc de culte d'època tardoromana que estaria associat a una vila senyorial. -BOLÓS, Jordi; ESQUERDA, Mateu - GALLART, Josep, Notícies d'algunes sepultures excavades a la roca CONTEXT HISTÒRIC situades a la comarca de les Garrigues. Ilerda n. XLVI. Lleida 1985, ps. 23-26. Durant tota l'època medieval van coexistir diferents tipus -BOLÓS, Jordi; PAGÈS, Montserrat, Les sepultures de sepultures i també costums d'època tardoromana. excavades a la roca, dins Necròpolis i sepultures Al principi, segles V i VI, era costum enterrar els medievals de Catalunya “ACTA/MAEDIAEVALIA” Annex morts al voltant de masies o en llocs aïllats on no hi 1. Barcelona 1982, ps. 29-51. havia cap església, costum que perdurava de l'antigui- -Catalunya Romànica: el Segrià, les Garrigues, el Pla tat, quan els parents difunts s'enterraven al subsòl de d'Urgell, la Segarra, l'Urgell, vol XXIV. Barcelona 1997, la casa. Entre els segles X i XII encara s'enterraven ps.367, 418-419. 38 -GARGANTÉ, Maria, Necròpolis de Cornudella o del Tant Massoteres com Palou estan situats en un pla i Serrat del Moro (Massoteres), dins Llobregós no en un turó com sol passar a la Segarra ja que, com Informatiu núm 9 desembre 2004 -gener 2005, p. 20. a lloc de frontera, els castells encimbellats tenien l'ob- -RIU, Manel, Alguns costums funeraris de l'Edat jectiu de controlar l'enemic i defensar la població, però Mitjana a Catalunya, dins Necròpolis i sepultures a Massoteres i Palou aquesta finalitat del castell no medievals de Catalunya “ACTA/MAEDIAEVALIA” Annex existia i era el castell termenat de Talteüll qui cobria 1. Barcelona 1982, ps. 29-51. aquesta funció. Segurament una intervenció arqueològica o la tro- bada de nous documents podrien aclarir aquest punt. CASTELL DE PALOU DE TORÀ NOTÍCIES HISTÒRIQUES Nucli: Palou de Torà Les primeres notícies de Palou de Torà, conegut Distància des de Cervera: 22 km Accés: Carretera també com a Palouet o Palou de Massoteres, s'han Indret: Dins del nucli urbà confós molts cops amb les corresponents a Palou de Sanaüja per la similitud dels seus noms i per la proxi- mitat geogràfica. Sabem però, per C. Baraut que l'any Arqueologia Tipologia: Castell 1116 un tal Pere Ponç va fer testament abans de pele- Època: s. XIII grinar al Sant Sepulcre i deixava Palou, amb tots els seus termes i pertinences, al seu fill Arnau. El 1257, Galceran de Pinós, senyor de Palou, auto- ritzà la venda d'un alou dins el seu terme. El 1344 el UTILITZACIÓ: seu descendent Pere II Galceran de Pinós consta com a Original: Militar/Defensa senyor dels castells de Palou, Talteüll i Massoteres, Actual: Jaciment d'interès arqueològic igual que en el fogatjament del 1358 fet a Palou.