arquitectura civil 95 Patrimoni de Torrefeta i Florejacs Plànol de localització Arquitectura civil Bellveí Selvanera 9 1. Cal Castell/cal Freixes 45. Cal Viles 8 2. Molí de Dalt 46. Cal Creus 3. Molí de Baix 47. Mas Montanyana 4. Molí del Mig 48. Mas Fiter 5. Portals 49. Mas Passeres 6. Pont del tren Les Sitges 7. Pont de la Via 50. Castell 49 Les Cases de la Serra 51. Cal Coma 8. Mas de la Vila Torrefeta 9. Mas Garriga 52. Portal i Pas cobert de cal Sastre Castellmeià 53. Portal de Dalt i Portal de Baix 10. Castell Portal o Pas Cobert del carrer Major 48 El Far 11. Cal Tàssies Florejacs 12. Castell 45-46 13. Conjunt de cal Moliné/cal Llobet/ cal Batiste/cal Tin có/ cal Ma nel/cal Jan 14. Mas Roig 50-51 Gra LES SITGES 47 15. Cal Castell 29-30 16. Cal Gabernet 17. Molí del Garganté 18. Molí de la Casa Nova 19. Peixeres de la Casa Nova El Llor 20. Portal 12 21. Molí del Llor 22. Conjunt de ca la Ramona/ca 13 l'Esquerrà/cal Mestre/ca l'Anguera 23. Cal Salvadoret La Morana 14 24. Castell 24-28 25. La Torra o “La Torre dels Moros” 26. Portal 32-33 27. Molí fariner 28. Molins i bassa del Sala Palou 15 29. Nucli clos 16 30. Portal 18 Riber 19 31. Ca l'Alió 1-7 Sant Martí 52-62 32. Cal Sala 11 33. Portal Sedó 20-23 34. El Castell 35. Casa de Magarola 31 36. Conjunt de cal Gilet/cal Plaça/cal 10 Patiràs/cal Vinagre 54. Molí Alt del Vidal 37. Cal Carbonell 55. Molí del Vives 34-44 CASTELLMEIÀ 38. Conjunt de cal Madró/ca l'Isidret 56. Molins del Vidal 39. Ca la Vila 57. Molí de Baix del Solsona 40. Gardeny 58. Cal Lluís 41. Molí del Madó 59. Cal Vives 42. La Peixera 60. Cal Vidal 43. Pont de Guardiola 61. Cal Moliner Vell 44. Pas soterrat de la Coma 62. Conjunt de cal Martí/cal Senyor en la qual destaquen dos arcs apuntats; i el tercer cos, C AL C ASTELL / on trobem un pòrtic adovellat que antigament donava C AL F REIXES a un pati exterior o eixida. També hem de destacar la façana sud-oest, clar Nucli: Bellveí Distància des de Cervera: 9,2 km exemple de l'arquitectura civil del segle XVI (inclús Accés: Camí asfaltat XVII), amb obertures de grans dimensions emmarcades Indret: Dins el nucli urbà per muntants i llindes motllurades, ornamentades amb motius heràldics. A la façana oest, sobre la porta d'ac- cés, es localitza un gran blasó caracteritzat pel camp Tipologia: Castell-palau Època: ss. XIV-XVI partit verticalment amb tres pinyes a la part dreta i Estat de conservació: Regular vuit monedes o rodets a la part esquerra. Interès: Alt Finalment trobem el pati interior. Antigament era descobert i la seva funció era la de distribuir els acces- sos a les diferents estances. UTILITZACIÓ: Dins l'edifici es conserva una “costella de balena” Original: Civil-Militar/Habitatge/Defensiva de prop de tres metres. Actual: Civil/Habitatge Arquitectura civil NOTÍCIES HISTÒRIQUES DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA La primera referència documentada sobre el castell Bellveí, que s'ai- de Bellveí data del 1040, quan en l'acta de la segona xeca dalt d'un petit consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell se l'es- turó a llevant de menta entre les fortaleses pertanyents a aquesta Torrefeta, està presi- canònica. Aquesta supeditació a l'església urgellenca dit per l'antiga casa queda confirmada posteriorment, en un document del senyorial, continua- 1046-1047, en el qual el bisbe Guillem d'Urgell i els dora del cas tell que canonges de la Seu reconeixen la cessió del castell de ja trobem documen- Bellveí en favor del vescomte Guillem Miró, en virtut tat al segle XI. d'una convinença pactada entre el seu pare Miró i el L'edifici s'alça al bisbe Ermengol “...ut construisset castrum in loco dici- mig de l'antic nucli tur Bellovegero...”. Atès que Sant Ermengol morí l'any clos i l'estructura 1035, hem de deduir que el “castrum” de Bellveí és actual correspon a anterior a aquesta data. Amb tota probabilitat es un casalot del segle degué construir entre el 1010 i el 1024, fruit de l'acti- Façana de cal Castell i cal Freixes XVI, fruit de la refor- vitat conqueridora i repobladora del bisbe, que tenia el ma de l'antic castell en casa senyorial. Al mur me ri- seu punt més extrem en la vila de Sanaüja i que com- dional, però, so ta el parament de pedra sorrenca tro- portà el repoblament de Guissona i la seva plana. bem unes filades de pedra calcària de mida grossa. Des del 1047 Bellveí consta com una quadra autò- Algunes, que estan col·locades al llarg i través, podrien noma dins el terme de Guissona; aquell any els espo- correspondre a la fonamentació de l'edifici actual, tant sos Guillem i Adalèn vengueren al sacerdot Guillem per la seva bona talla com pel fet què encara es con- una peça de terra “in serven quatre filades al costat de llevant mentre que quadra de Beloze vino” en l'altre tan sols en són dues. Però més aviat sugge- pel preu de sis sous. El reixen la seva pertinença a una construcció més anti- 1096 es sig na un do- ga que podria relacionar-se amb la primitiva fortalesa. cu ment en tre el bisbe L'edifici actual està estructurat en diferents pisos: d'Urgell, Guillem de cellers, estables, planta baixa, pis i golfes. Destaquen Cerdanya, reconeixent diferents parts. La primera és la torre, de planta qua- el domini del lloc de drangular fa, aproximada- Bellveí a Guillem Miró. ment, 9,15 x 12,4 m i està A mitjan segle XII escapçada en la seva part el domini d'aquest superior. Aquest cos té tres poble corresponia a plantes. A la inferior es Guillem Guadall, qui el troba el celler, excavat en va cedir a l'església de el subsòl, la planta del mig Solsona. El 1196, en un Blasó dels Agulló-Pinós (també anomenada presó) Pati interior cobert del castell document relatiu a 99 Ra mon de Cervera signa UTILITZACIÓ: Ramon de Belvedino, qui Original: Industrial/Molí fariner en podria ser el cast là. Al Actual: En desús llarg dels segles XII i XIII es coneixen al tres documents DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA signats per diferents per- Llinda decorada amb motllu- sones amb el cognom res i blasó, en un finestral de Molí fariner d'origen Bellveí. la façana sud medieval que es conser- Segons el fogatges de 1365-1370 i 1380, el senyo- va en mal estat. Encara riu del lloc sembla que estava repartir entre les pode- trobem restes de la roses famílies dels Sacirera i els Vergós. Al segle XV bassa, el carcavà, sèquia esdevingué dels Agulló. A primers del segle XVIII els de desguàs i part de l'es- Agulló-Pinós reberen de Felip V el marquesat de tructura de l'edifici. Gironella i senyorejaren Bellveí fins a la desamortitza- De les restes de la ció del segle XIX. bassa observem els murs fets a base de grans Arquitectura civil PROTECCIÓ EXISTENT carreus, que en un moment indeterminat es — Decret sobre castells (22-IV-1949). rejuntaren amb arga- — Registre Inventari de la Generalitat de C./51- massa de ciment. L'en- 6520. trada de l'aigua al molí Interior del molí. En destaquen es feia per mitjà d'un l’arc apuntat de l’estructura i BIBLIOGRAFIA/FONTS únic cacau o cacauera les moles situada a l'escaire sud-oest de la bassa. Té forma cilín- — BARAUT, Cebrià, - SANGÈS, Domènec, Articles drica i fa, 140 cm de diàmetre. diversos, dins “Urgèlia”, vols 1-9. La Seu d'Urgell 1978- L'edifici del molí, que actualment es troba molt 1989. tapat per esbarzers i matolls, és de planta rectangular, — Idem: Les actes de consagracions d'esglésies del 4,6 x 6,3 m, amb coberta de volta ogival, i conserva les bisbat d'Urgell s X-XIII, dins “Urgèlia”, núm 1. La Seu moles volandera i sotana. S'hi accedeix per una porte- d'Urgell 1978. ta amagada per la vegetació, situada a la façana de — Catàleg de monuments i conjunts històrico- ponent. Cal destacar un parell d'espitlleres sobre la artístics de Catalunya. Barcelona 1990, p. 415. llinda. — Catalunya Romànica: el Segrià, les Garrigues, el També es Pla d'Urgell, la Segarra, l'Urgell. Barcelona 1997, ps. conserva el 319-320. carcavà i una — CATALÀ, Pere, Els castells catalans, vol VI. canalització o Barcelona 1976, ps. 753-756. sèquia de des- — IGLÉSIES, Josep, El fogatge de 1365-1370. guàs, feta per Barcelona 1962, p. 196. mitjà d'una se - — Inventari del Servei de Patrimoni Arquitectònic de qüència de pe - la Generalitat de Catalunya. Façana d’ingrès al molí en una imatge de tits arcs ogi- 1996 vals i orienta- da cap al Molí del Mig, situat dins el nucli urbà. Aquest mo lí recollia les aigües que venien del Llor, M OLÍ DE D ALT concretament les aigües del desguàs del molí d'aquell poble, que es canalitzaven a través d'una sèquia pica- Nucli: Bellveí Distància des de Cervera: 9,5 km da a la roca en alguns indrets, formant una xarxa de Accés: Camí sense asfaltar molins dins l'actual terme, al llarg del torrent d'Oró, Indret: En un petit turó situat a uns 100 m al amb tres molins a Bellveí, cinc a Torrefeta i un a Gra, nord del cementiri en un espai de només 8 km.