DOCSLIB.ORG

Torrefeta I Florejacs: Advocacions I Devoció Popu- Lar (I), “La Veu” Núm

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Torrefeta I Florejacs: Advocacions I Devoció Popu- Lar (I), “La Veu” Núm View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert BIBLIOGRAFIA I FONTS - Àlbum meravella. Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya, vol IV. Barcelona 1931. - ALTISENT, Agustí, Els molins, dins Història de Catalunya, vol II. Barcelona 1978. - AMAT, Rafael d', Baró de Maldà, Viles i ciutats de Catalunya. Barcelona 1994. - Apòcrifs del Nou Testament. Barcelona 1990. - BACH, Antoni, Un plet entre el rector i els pobles de Sedó i Riber (1605-1608), dins Miscel·lània Cerverina,núm 7. Cervera 1991. - BARAUT, Cebrià, Les actes de consagracions d'esglésies del bisbat d'Urgell (s XI-XII), dins “Urgèlia”, núm 1. La Seu d'Urgell 1978. - Idem, Documents de Guissona del segle XI, dins “Urgèlia”, núm 3. La Seu d'Urgell 1980. - Idem, Els documents dels anys 1010/1033 de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, dins “Urgèlia”, núm 4. La Seu d'Urgell 1981. - Idem, Els documents dels anys 1036/1050 de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, dins Urgèlia” núm 5. La Seu d'Urgell 1982. - Idem, Les actes de consagració d'esglésies del Bisbat d'Urgell (s X-XIII), dins “Urgèlia”, núm 1. La Seu d'Urgell 1978. - Idem, Els documents dels anys 1076-1092 de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, dins “Urgèlia”, núm VII. La Seu d'Urgell 1984-1985. - Idem, Els documents dels anys 1093-1100 de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, dins “Urgèlia”, núm VIII. La Seu d'Urgell 1986-1987. - Idem, Els documents dels anys 1101-1150 de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, dins “Urgèlia”, núm 9. La Seu d'Urgell 1988-1989. - Idem, Els documents dels anys 1051-1075 de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, dins “Urgèlia”, núm 6. La Seu d'Urgell 1983. - BARAUT, Cebrià - SANGÉS, Domènec, Articles varis, dins “Urgèlia”, vols 1-9. La Seu d'Urgell 1978-1989. - BAS VICH, Pere, De com varen arribar les relíquies dels Sants Clar i Fortunat a Torrefeta. Igualada 1970. Reproduït a “La Veu de Torreflor” núm. 33. Torrefeta 1993. - BASTARDES, Albert, Les creus al vent. Barcelona 1983. - BELLMUNT, Joan, Fets, costums i llegendes. La Segarra III. Lleida 1988. - Idem: Devocions Marianes Populars. Lleida 2001. - BENET, Albert, El conreu de la vinya al Pla de Bages al segles X-XI, dins “Vinyes i vins: mil anys d'història: actes i comunicacions del III Col·loqui d'Història Agrària (...), febrer del 1990”. Barcelona 1993. - BENET, Albert, La repoblació a la Segarra a l'AEM (s IX-XI), dins “Palestra Universitaria”, núm 3. Cervera 1988. - BERTRAN, Prim, Col·lecta de “Maritatge” de 1496 al Bisbat d'Urgell, dins “Miscel·lània de les terres de Lleida”, vol I. Lleida 2982. - Idem, Col·lecta de “Coronatge” i “Maridatge” al Bisbat d'Urgell (1522), dins “Miscel·lània de les terres de Lleida al segle XVI”. Lleida 1995. - Idem, Els senyors jurisdiccionals i els càrrecs dels municipis de les terres de Lleida a les acaballes del regnat de Carles III (1785), dins “Miscel·lània. Terres de Lleida al segle XVIII”. Lleida 1986. - Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany. - BIOSCA, E. - VINYOLES, T. - XORTÓ. X., Des de la frontera. Castells medievals de la Marca. Barcelona 2001. - BOLEDA, R., Carta arqueològica de els valls dels rius Corb, Ondara i Sió. Lleida 1976 - BOLÓS, Jordi - ESQUERDA, Mateu - GALLART, Josep, Notícia d'algunes sepultures excavades a la roca situades a la comarca de les Garrigues, dins “Ilerda” núm XLVI. Lleida 1985. - BOLÓS, Jordi - PAGÈS, Montserrat, Sepultures excavades a la roca, dins “Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya”, “ACTA/MEDIEVALIA” (Annex 1). Barcelona 1982. - BURÉS, L. - GURT, J. M. - MARQUÈS, A. - TUSET, F., Cadastres d'època romana de les ciutats de Tarraco, Ilerda i Iesso, “Tribuna d'Arqueologia 1988-1989. Barcelona 1991. - CAMPS, Eduard - SANTAEULÀRIA, Joan, Guissona. Barcelona 1982. - CAMPS, Eduard, La plana de Guissona: una comarca “arqueològica”, dins “Ilerda”, núm XXIV. Lleida 1960. - CAMPS, J., Les cases pairals catalanes. Barcelona 1965. - Capbreu del Far (1666). Arxiu Històric Comarcal de Cervera. Fons notarial. - Capbreu de Sadaho i Riber. Arxiu Històric Comarcal de Cervera, fons notarial (Anònims), 1364. - CASANOVAS, M. Antònia, La ceràmica catalana. Barcelona 1983. - CASAS, Montserrat, Història de Cardona. La canònica de Sant Vicenç de Cardona a l'Edat Mitjana. Cardona 1992. - El Castell de Florejacs. Monografies de monuments històrico artístics. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1983. - CASTELLÀ FARRAN, Ramon i SALA MONTALÀ, Joan-Plàcid, L'ermita de la Verge de Maig, “La Veu de Torreflor” núm. 21. Torrefeta 1990. - Idem: Més sobre l'ermita de la Verge de Maig, “La Veu de Torreflor” núm. 22. Torrefeta 1990. 313 - CATALÀ, Pere, Els castells catalans, vol VI. Barcelona 1976. - Catàleg del Bisbat d'Urgell, Catedral i Museu Diocesà d'Urgell. La Seu d'Urgell 1987. - Catàleg General/Inventari del Museu Diocesà d'Urgell. La Seu d'Urgell 1976. - Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona 1990. - Catastre. Arxiu Històric de Lleida. Caixa 35, lligall Cedó 1716-1832. - Copia de la escritura que tiene el Senor (sic) Alio de Cervera concedida por Dn. Pedro de Aragon del aprovechamiento de las aguas del molino y del río y Cedó y Ribé. Fons patrimonial de Cal Rafel de Sedó, dins un Llibre de Caixa (1873/1881) pertanyent a l'Ajuntament de Torrefeta. - COBERÓ, Jaume - GARGANTÉ, Maria - OLIVA, Jordi - ROS, Josep, Inventari del Patrimoni Arqueològic, Arquitectònic i Artístic de la Segarra. Torà, vol. II. Hostafrancs 2000. - COMA, Josep, Vida i manetes entorn de les cabanes, dins Com difondre l'art. 4a Trobada d'Artistes a les Pallargues. Les Pallargues 2001. - COROMINES, Joan, Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana. Barcelona 1980/1991. - CORTADA, Rafael de, baró del Maldà, Viles i ciutats de Catalunya. Barcelona 1994. - Creació del censal per part d'Emannuel de Magarola i Anna Maria Magarola i Busquets. Arxiou Històric Comarcal de Cervera. Not. II 13 (1656). - DALMASES, Núria de - JOSÉ, Antoni, Els inicis i l'art romànic s IX-XII, dins Història de l'Art Català,vol I. Barcelona 1986. - Idem: L'època del Císter s XIII, dins Història de l'Art Català, vol II. Barcelona 1975. - DD.AA., Catalunya Romànica: El Segrià, les Garrigues, el Pla d'Urgell, la Segarra, l'Urgell, vol XXIV. Barcelona 1997. - DALMASES, Núria de - JOSÉ, Antoni, L'art gòtic s XIV-XV, dins Història de l'Art Català, vol III. Barcelona 1988. - Idem, Orfebreria catalana medieval: Barcelona 1300-1500, 2 vols. Barcelona 1992. - Idem, GIRALT, Daniel, Argenters i joiers de Catalunya. Barcelona 1985. - Idem, L'orfebreria, dins “Conèixer Catalunya”. Barcelona 1979. - DALMASES, Fausto de, La casa de Solsona, dins “Nuevo Ambiente”. Cervera 1919. - DANÉS, Joaquim, L'epigrafia domèstica i rural. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm 513. Barcelona 1938. - Idem: Estudi de la masia catalana. Butlletí del Centre Escursionista de Catalunya, núm 458. Barcelona 1933. - DD.AA, Història Gràfica de la Segarra. Cervera 2001. - DD.AA., Religiositat popular a Catalunya i als Pirineus (segles XV-XX). Cervera 1998. - DD.AA., Les cabanes i els marges. 1r Curset d'estiu sobre arquitectura popular. Cervera 2001. - DD.AA., Com difondre l'art. 4a Trobada d'Artistes a les Pallargues. Les Pallargues 2001. - Despoblat de Sant Cristòfol. Servei d'Arqueologia de l'I.E.I. - Despoblat de Santa Blanca. Servei d'Arqueologia del l'I.E.I. - DIVÍ, M. del Carme, Inventari del Patrimoni Arqueològic, Artístic i Arquitectònic de la Segarra. Massoteres, vol V. Hostafrancs 2008. - Idem: Inventari del patrimoni Arqueològic, Arquitectònic i Artístic de la Segarra. Estaràs, vol IV. Hostafrancs 2002. - DUCH, Joan, Localización de una reloj de sol romano en Guimerà, dins “Ilerda”, núm XXXVII. Lleida 1976. - DURAN, Agustí, Llibre de Cervera. Barcelona 1977. - Idem, Els Ausias March de Montcortés, dins “Estudis Romànics”, núm XI. Barcelona 1962. - Idem, El museu comarcal de Cervera, dins “Boletín Interior Informativo del Centro Comarcal Leridano de Barcelona”, núm 58. Barcelona. - Escriptures diverses de 1774 a 1816 sobre el molí fariner de la Morana. Arxiu familiar de cal Sala. Sant Martí de la Morana. - ESPAÑOL, Francesca, Sepulcre d'Hug de Copons, dins Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'Art Romànic i Gòtic. Barcelona 1990. - FARRÉ, M. Carme, L'arquitectura en la història de Catalunya. Barcelona 1987. - FARRÉ VERDÉS, Ramon, Les Masies, “La Veu” núm. 56. Torrefeta 1998. - FEBRE, George - MAYER, Marc - RODÀ, Isabel, Inscriptions Romaines de Catalogne, vol II Lérida. París 1985. - Ferrocarril Cervera-Ponts. Dossier. Arxiu Històric Comarcal de Cervea. - FITÉ, Francesc - BERTRAN, Prim, Una explotació vitivinícola altmedieval a Flix (la Noguera), dins “Vinyes i vins: mil anys d'història: actes i comunicacions del III Col·loqui d'Història Agrària (...), febrer del 1990”. Barcelona 1993. - Fitxer-inventari del Museu Comarcal de Cervera. - FLUVIÀ, Armand de, Diccionari General d'Heràldica. Barcelona 1982. - Fons d’imatges de cal Sala. Sant Martí de la Morana. - Fons d’imatges A. Duran i Sanpere. Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. - Fons d'Imatges de l'Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. - Fons d’imatges de Joan-Plàcid Sala. Torrefeta. - Fons de la família Tàssies. Tàrrega. - Fons Notarial, Cervera 131, Francesc Bagils, Manual 1798 f. 147. Arxiu Històric Comarcal de Cervera. 314 - FONT, Josep, Cartas de población y franquícia de Cataluña. I Textos (2 vols). Madrid/Barcelona 1969. - FUMANAL, Miquel Àngel, Estudi històric-artístic del castell de La Morana. (no publicat). - GARDENYES, Dolors - VICEDO, La vinya i el vi a les terres de Lleida. Història i cultura. Lleida 1993. - GARGANTÉ, Josep, Els marges. Documents de la terra, dins 1r Curset d'estiu sobre Arquitectura Popular Segarra Urgell. Lleida 2001. - GARGANTÉ, Maria - OLIVA, Jordi - ROS, Josep, Inventari del Patrimoni Arqueològic, Arquitectònic i Artístic de la Segarra.
Load more

Recommended publications
  • REVISTA DE CIÈNCIES DE LA CATALUNYA CENTRAL N
    Recorregut de recerca geològica per la comarca de La Segarra: des de la Panadella a Rubinat i a Sant Pere dels Arquells i Rubinat; i des de Cervera i les Oluges a Sant Ramon i a Ivorra Josep Maria Mata-Perelló Joaquim Sanz Balagué XARAGALL REVISTA DE CIÈNCIES DE LA CATALUNYA CENTRAL n. 2 FEBRER 2015 Com citar l’article: Mata-Perelló, JM.; Sanz Balaguer, J. Recorregut de recerca geològica per la comarca de La Segarra: des de la Panadella a Rubinat i a Sant Pere dels Arquells i Rubinat; i des de Cervera i les Oluges a Sant Ramon i a Ivorraper. A: XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central. 2015. (n.2). ISSN 2013-4479 DL: B.21483-2009. DOI XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA PER LA COMARCA DE LA SEGARRA: DES DE LA PANADELLA A RUBINAT I A SANT PERE DELS ARQUELLS I RUBINAT; I DES DE CERVERA I LES OLUGES A SANT RAMON I A IVORRA Josep Maria Mata-Perelló Museu de geologia Valentí Masachs, Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Joaquim Sanz Balagué Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals (EMRN), Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Paraules clau: Depressió geològica de l’Ebre, Materials terciaris, Materials quaternaris, Patrimoni miner Resum Itinerari realitzat el 23 de febrer de 2014. En aquesta ocasió, es realitzarà un recorregut geològic a través de diferents indrets de la Depressió Geològica de L´Ebre; i més concretament pels sectors corresponents a la seva Depressió Central.
    [Show full text]
  • Edicto De 20 De Noviembre De 2007, Sobre Acuerdos De La Comisión Territorial De Urbanismo De Lleida Referentes a Varios Municipios
    Edicto de 20 de noviembre de 2007, sobre acuerdos de la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida referentes a varios municipios. Organo Emisor: Departamento de Política Territorial y Obras Públicas Tipo de Norma: Edicto Fecha: 2007-11-20 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2007-12-03 12:00:00 Marginal: 69917 TEXTO COMPLETO : EDICTO de 20 de noviembre de 2007, sobre acuerdos de la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida referentes a varios municipios. La Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida, en la sesión de 11 de octubre de 2007, adoptó los siguientes acuerdos: Aprobar, de conformidad con el procedimiento establecido al artículo 48.1 del Decreto legislativo 1/2005, de 26 de julio, por el que se aprueba el Texto refundido de la Ley de urbanismo, los expedientes de solicitud de construcciones e instalaciones en suelo no urbanizable que se detallan a continuación: Exp.: 2006/024262/L Actividad extractiva en el Pla de las masías, en el término municipal de Arbeca, promovida por Romà Catalana d'Àrids SL. Exp.: 2007/028797/L Instalación de una planta solar fotovoltaica conectada en la red de 99 kW al polígono 1, parcelas 99 y 107, en el término municipal de Bellpuig, promovida por 2007 BENSAN, SL. Exp.: 2007/028798/L Instalación de una planta solar fotovoltaica conectada en la red de 99 kW al polígono 1, parcelas 99 y 107, en el término municipal de Bellpuig, promovida por Sanmujo 1884, SL. Exp.: 2007/028506/L Instalación de una planta solar fotovoltaica conectada en la red de 88 kW al polígono 3, parcela 69, en el término municipal de Corbins, promovida por Union Fotovoltaica, SL.
    [Show full text]
  • Segarra MUC Mapa Urbanístic De Catalunya
    MUC Mapa urbanístic de Catalunya Dades bàsiques municipals i comarcals Segarra Juliol 2021 Mapa urbanístic de Catalunya Valor informatiu DADES GENERALS Comarca: Segarra Superfície comarcal (MUC): 72.367 ha Nombre de municipis: 21 Població*: 23.318 habitants Parc estimat d'habitatge*: 11.562 habitatges Àmbit funcional territorial (AFT): Ponent Superfície AFT: 558.471 ha *Font: Idescat. Padró municipal d'habitants. Any 2020; Dept. Territori i Sostenibilitat. Habitatges acabats a Catalunya DADES DE PLANEJAMENT GENERAL Les dades han estat refoses a partir de la figura principal de planejament general i incorpora com a mínim tots els expedients vigents a 1 de gener de 2021 (AMB a 1 de juliol de 2020). Figures de planejament general POUM: Pla d'ordenació urbanística municipal; PGO: Pla general d'ordenació; PGM: Pla general metropolità; NSP: Normes subsidiàries de planejament; NPU: Normes de planejament urbanístic MUC. 1 de gener de 2021 (AMB a 1 de juliol de 2020) Segarra 1 Mapa urbanístic de Catalunya Valor informatiu Classificació urbanística Superfície (ha) Total comarcal (MUC) 72.366,7960 Total sòl urbà 879,6901 SUC Sòl urbà consolidat 821,6138 SNC Sòl urbà no consolidat 58,0763 Total sòl urbanitzable 407,1859 SUD Sòl urbanitzable delimitat 348,9006 SND Sòl urbanitzable no delimitat 58,2854 SNU Sòl no urbanitzable 71.079,9200 Qualificació urbanística Superfície (ha) Total sistemes 1.555,8178 Total sistema de comunicacions 999,5658 SX Viari 942,9719 SF Ferroviari 53,7436 SA Aeroportuari 2,850 SP Portuari Total sistema d'espais lliures 433,9681
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • Risc D'incendi Municipis Afectats Amb L'obligació D'elaborar El PAM Per
    Municipi amb PAM obligat Lloberola Sanaüja Llanera Vallferosa Ctra. LV-3005 p.k. 6, accés a Fustegueres Sant Serni Puig-arner Biosca Cal Millet Granollers Selvanera Fontanet Claret Palou Talteüll l'Aguda Torà Cellers Guarda-si-venes Polígon Industrial Florejacs Massoteres Palouet Guissona la Morana Sant Martí de la Morana Vicfred Ivorra Gra les Pallargues zona Santuari Sant Guim de la Plana Sisteró Bellveí Concabella Torrefeta Ratera el Far Viver de Segarra Mont-roig Pelagalls Comabella el Llor Portell Gospí Hostafrancs Sedó Castellmeià Riber Tarroja Ferran de Segarra Sant Ramon Malacara la Prenyanosa Montcortés Malgrat Alta-riba Muller l'Aranyó de Segarra Castellnou d'Oluges Santa Fe la Cardosa les Oluges Estaràs el Canós Montfalcó Gàver Murallat el Castell de Santa Maria Tordera Vergós Guerrejat Cervera Melió Altadill Sant Domí la Curullada Vergós Freixenet Montpalau de Segarra Fonolleres Sant Guim Amorós la Móra de Freixenet Granyanella el Mas Claret la Rabassa Sant Pere Sant Guim Polígon Industrial dels Arquells Montlleó de la Rabassa Timor Palamós la Tallada Cisteró Briançó els Hostalets Pet-Food Sant Antolí i Vilanova Pomar Granyena la Sisquella Rubinat de Segarra Pallerols Gramuntell Montfar el Mas Vilagrasseta Llindars de Bondia Montornès de Segarra Pavia Bellmunt Montoliu la Guàrdia Lada de Segarra Cabestany Talavera l'Ametlla de Segarra Civit Suró Risc d'Incendi Escala: Àmbit Geogràfic: CONSELL COMARCAL DE Pla d'Assistència i Suport Municipis afectats amb LA SEGARRA (PAS de la Segarra) 1/116.000 LA SEGARRA Servei de Protecció Civil Any 2019 l'obligació d'elaborar el Àrea Tècnica i Territorial PAM per incendis Lloberola Risc d'inundacions.
    [Show full text]
  • Florejacs. Arquitectura Religiosa
    arquitectura religiosa 167 Patrimoni de Torrefeta i Florejacs Plànol de localització 4 3 2 Arquitectura religiosa Bellveí 1. Església de Sant Jaume Les Cases de la Serra 22 2. Església de Sant Pere de Mas Pujol 12 20 3. Capella de Sant Antoni Abat 23 4. Capella de Santa Bàrbara Castellmeià 21 5. Església de la Mare de Déu de la Llet LES SITGES 15 El Far 24 6. Església de Sant Domènec Florejacs 7. Església de la Mare de Déu de l'Assumpció 8. Capella de Sant Miquel 7 9. Capella de Sant Sebastià Gra 9 10. Església de Sant Salvador 11. Santa Maria de Teuladells 8 Granollers 12. Església de Sant Jaume 17 El Llor 14 13. Església de Sant Julià La Morana 14. Església de Sant Esteve Palou 10 15. Església de Sant Ponç Riber 16. Església de Santa Anna 11 Sant Martí de la Morana 1 17. Església de Santa Maria 25 Sedó 6 18. Església de Sant Donat 19. Ermita de Santes Masses 13 Selvanera 20. Església de Sant Sebastià 19 21. Ermita de la Mare de Déu de la 5 Soledat 16 22. Capella de Sant Vicenç (Mas de 18 CASTELLMEIÀ Nadal) 23. Capella de Sant Sebastià (Mas Mascó) Les Sitges 24. Capella de Sant Pere Torrefeta 25. Església de Sant Amanç 169 trucció original, en E SGLÉSIA què estan represen- DE S ANT J AUME tats sis ro dets dis- posats ver ticalment Nucli: Bellveí Distància des de Cervera: 9,2 km (tres i tres) i tres Accés: Camí asfaltat flors de lis formant Indret: Dins el nucli urbà una co rona.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • IVORRA•Arq. Civil IVORRA•Arq. Civil
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert arquitectura civil 53 torre cilíndrica, la planta i secció de la qual podem TORRE DEL CASTELL estudiar a partir dels dibuixos que ens presenta l’obra D’IVORRA Catalunya romànica. Llevat del seu coronament, no és possible veure-la en totes les seves cares ja que els Nucli: Ivorra murs de les cases que s’hi adossen a migjorn i ponent Adreça: carrer de la Torre, s/n n’impedeixen la seva total visió. Del seu perímetre Distància des de Cervera: 18,2 km Accés: Carretera n’hem pogut mesurar 19,30 m. Observant, per tant, Indret: A Cervera, en la rotonda situada al que aproximadament una quarta part de la seva cir- nord de la ciutat, agafarem la N-141f, que dei- cumferència queda tapada per les cases, el perímetre xarem poc després de recórrer 6,5 km on connectarem amb la C- total s’aproximaria als 27 m. El gruix de murs és d’a- 25 (Eix Transversal), que deixarem a la sortida 93 (Sant Ramon- proximadament 1,5 m. Torà) on reprendrem la N-141f en direcció Calaf i, poc després, per la LV-3003 en direcció Torà. Passarem per Portell i a 17 km de Cervera trobarem les primeres cases d’Ivorra. Amb tot, per acce- dir al nucli urbà pròpiament dit, hem d’arribar fins a la cruïlla on inicia la LV-3004 que ens hi condueix directament i que hi mor. Tipologia: Torre Època (Èpoques): Medieval Estat de conservació: Regular Interès: Alt Arquitectura civil UTILITZACIÓ Original: Militar/Defensiva Actual: Civil/Element arquitectònic de gran interès DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA Planta i secció de la torre (Catalunya romànica..., vol.
    [Show full text]
  • Catàleg Dels Pergamins Municipals De Barcelona
    Altres publicacions de l’Ajuntament Catàleg dels pergamins de Barcelona – Arxiu Municipal (Volum III) (Volum municipals de Barcelona - Notícies del segle XVII: la premsa a Barcelona entre 1612 i 1628 Anys 1396-1440 (Volum III) - Premsa clandestina i de l’exili a l’Hemeroteca de l’Arxiu Històric de la Ciutat (1939-1977) - Cartes de Ferran II a la ciutat de Barcelona (1479-1515) Anys 1396-1440 Anys - Història i catàleg de la Cinemateca Municipal - Els orígens de la premsa a Catalunya: catàleg de periòdics antics (1641-1833) - Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona. Anys 885-1334 (Volum I) - Barcelona fotografiada: guia dels fons i les col·leccions de l’Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona. Anys 1336-1396 (Volum II) Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona Anys 1396-1440 (Volum III) Manuel Rovira i Solà Memòria de Arxiu Municipal de Barcelona Barcelona Institut de Cultura Arxiu Hitòric de la Ciutat Sumari 7 Presentacions 11 Introducció 15 Catàleg 311 Índex onomàstic i de matèries 367 Bibliografia Edita Ajuntament de Barcelona Arxiu Municipal de Barcelona / Institut de Cultura, 2008 Consell d’Edicions i Publicacions Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo Institut de Cultura de Barcelona Consell d’Administració President: Carles Martí Vicepresidenta: Montserrat Ballarín Vocals: Jaume
    [Show full text]
  • Els Soldats De La Segarra Morts a La Guerra Civil (1936-1939) I Els Civils Víctimes D'accidents Derivats De La Guerra
    Miscel·lània Cerverina, 8 (1992), pàgs. 121-151 Els soldats de la Segarra morts a la guerra civil (1936-1939) i els civils víctimes d'accidents derivats de la guerra JORDI OLIVA I LLORENS Centre d'Història Contemporània de Catalunya Presentació De 1936 a 1939, Catalunya va viure una tràgica guerra civil. En aquesta guerra van morir milers de joves catalans que, mobilitzats o voluntàriament, formaven part d'un o altre exèrcit. Els uns parlen de 45.000 morts; els altres donen xifres distintes superiors o inferiors. Tanmateix, és cert que Catalunya, durant la guerra, va perdre en els fronts i hospitals militars una part molt important de la seva joventut. No hi ha gairebé cap localitat catalana que no compti, entre els seus veïns, joves soldats morts en aquella guerra. Tanmateix, no en coneixem encara el nombre total, exacte, ni el nom de molts d'aquells catalans sacrificats en plena joventut, car el nou règim que s'establí l'any 1939 no es preocupà el més mínim per fixar la relació nominal d'aquelles víctimes, població per població, tal com es fa en tot país civilitzat en acabar-se una guerra. El Centre d'Història Contemporània de Catalunya, creat pel Govern de la Generalitat, en escaure's el cinquantè aniversari d'aquella 122 JORDI OLIVA I LLORENS guerra va emprendre la difícil tasca de realitzar una investigació a totes les poblacions de Catalunya, per tal d'arribar a establir el més aproximadament possible la relació nominal de tots els soldats morts, poble per poble, amb indicació, a més, de la lleva, lloc i data de la mort, i de l'exèrcit a què pertanyien.
    [Show full text]
  • Florejacs. Nucli Urbà
    nuclis urbans 23 Patrimoni de Torrefeta i Florejacs Plànol de localització Nuclis urbans NUCLI URBÀ 1. Bellveí 2. Les Cases de la Serra 3. Castellmeià 4. El Far 5. Florejacs 6. Gra 7. Granollers de Segarra 8. El Llor 9. La Morana 10. Palou 11. Riber 12. Sant Martí de la Morana 13. Sedó 7 14. Selvanera 14 15. Les Sitges 16. Torrefeta LES SITGES 15 10 5 9 12 Catalunya 6 SEGARRA Torrefeta 16 1 i Florejacs 4 8 La Segarra 11 13 3 CASTELLMEIÀ • CERVERA 23 Dins del nucli podem destacar el conjunt de cases B ELLVEÍ format per cal Castell i cal Freixes, corresponent a l'an- tic castell de Bellveí, documentat ja l'any 1040. També Distància des de Cervera: 11 km Accés: Camí asfaltat localitzem les restes d'un antic molí, anomenat del Mig Altitud: 486 m perquè dins el terme se'n localitzen dos més (Molí de Com arribar-hi: Des de Cervera s'agafa l'eix Dalt i Molí de Baix) que ens parlen de la importància comarcal 311 en direcció a Guissona. A mà que va tenir l'aigua en aquesta part de la Segarra, que dreta trobarem indicat el camí que porta a procedent dels diferents torrents que passaven pel Bellveí Localització: LN 41º 45.292” - LE 1º 17.457” terme carregats d'aquest bé tan escàs actualment com és com aleshores. Aquests molins fariners formaven Tipologia urbana: Vila nascuda al voltant d'un part d'una extensa xarxa que trobarem al llarg i ample castell, formant un nucli clos de tot el municipi.
    [Show full text]
  • Via Verda Del Riu
    AQUEST DOCUMENT ES EL FRUIT DE LA VOLUTAT D’UNES PERSONES, D’UNS POBLES, D’UNS MUNICIPIS, D’UNES COMARQUES QUE, DES DE LA NOSTRA DIVERSITAT, TENIM EN COMÚ UNA VALL, I UNA MATEIXA IL·LUSIÓ Pasqua de l’any 2020 ANTECEDENTS La Segarra Ruta de les peixeres (Anys 90) L’Urgell Arranjament del tram urbà a Agramunt La Noguera Arranjament d’un tram a Montgai 2020 Acord per a una a creació d’una via verda al llarg de tot el recurregut del Riu Sió RUTA DE LA VALL DEL SIÓ Algunes dades Longitud prevista: 77km (el riu) Tres comarques: La Segarra, L’Urgell, La Noguera Recorregut previst: Sant Guim de Freixenet (estació) Agramunt Balaguer (estació) Enllaços de la via proposada: Cap a Barcelona i área metropolitana Cap a Lleida (península) Cap al Pirineu (Tren dels Llacs) RUTA DE LA VALL DEL SIÓ Àrees d’enllaç a cada extrem RUTA DE LA VALL DEL SIÓ Ruta per trams RUTA DE LA VALL DEL SIÓ Ruta per trams RUTA DE LA VALL DEL SIÓ Ruta per trams RUTA DE LA VALL DEL SIÓ SANT GUIM DE FREIXENET RUTA DE LA VALL DEL SIÓ ALTA SEGARRA Gàver Naixement del Riu Sió RUTA DE LA VALL DEL SIÓ ALTA SEGARRA Estaràs RUTA DE LA VALL DEL SIÓ LES OLUGES Montfalcó murallat RUTA DE LA VALL DEL SIÓ CERVERA Malgrat i Castellnou d’Oluges RUTA DE LA VALL DEL SIÓ TARROJA RUTA DE LA VALL DEL SIÓ TARREFETA i FLOREJACS RUTA DE LA VALL DEL SIÓ ELS PLANS DEL SIÓ (I) RUTA DE LA VALL DEL SIÓ ELS PLANS DEL SIÓ (II) RUTA DE LA VALL DEL SIÓ OSSÓ DE SIÓ RUTA DE LA VALL DEL SIÓ PUIGVERD D’AGRAMUNT RUTA DE LA VALL DEL SIÓ AGRAMUNT 01 RUTA DE LA VALL DEL SIÓ RUTA DE LA VALL DEL SIÓ PREIXENS RUTA DE
    [Show full text]