Florejacs. Nucli Urbà
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
nuclis urbans 23 Patrimoni de Torrefeta i Florejacs Plànol de localització Nuclis urbans NUCLI URBÀ 1. Bellveí 2. Les Cases de la Serra 3. Castellmeià 4. El Far 5. Florejacs 6. Gra 7. Granollers de Segarra 8. El Llor 9. La Morana 10. Palou 11. Riber 12. Sant Martí de la Morana 13. Sedó 7 14. Selvanera 14 15. Les Sitges 16. Torrefeta LES SITGES 15 10 5 9 12 Catalunya 6 SEGARRA Torrefeta 16 1 i Florejacs 4 8 La Segarra 11 13 3 CASTELLMEIÀ • CERVERA 23 Dins del nucli podem destacar el conjunt de cases B ELLVEÍ format per cal Castell i cal Freixes, corresponent a l'an- tic castell de Bellveí, documentat ja l'any 1040. També Distància des de Cervera: 11 km Accés: Camí asfaltat localitzem les restes d'un antic molí, anomenat del Mig Altitud: 486 m perquè dins el terme se'n localitzen dos més (Molí de Com arribar-hi: Des de Cervera s'agafa l'eix Dalt i Molí de Baix) que ens parlen de la importància comarcal 311 en direcció a Guissona. A mà que va tenir l'aigua en aquesta part de la Segarra, que dreta trobarem indicat el camí que porta a procedent dels diferents torrents que passaven pel Bellveí Localització: LN 41º 45.292” - LE 1º 17.457” terme carregats d'aquest bé tan escàs actualment com és com aleshores. Aquests molins fariners formaven Tipologia urbana: Vila nascuda al voltant d'un part d'una extensa xarxa que trobarem al llarg i ample castell, formant un nucli clos de tot el municipi. Dinàmica urbanística: De manteniment Com tota aquesta zona, el terme de Bellveí degué ser Caràcter del nucli: Agrícola i ramader Habitants nucli: 45 habitat en època anterior a la medieval. Tenim docu- Dinàmica poblament: Tendència al despobla- mentats dos jaciments, difícils de localitzar a simple ment vista, que correspondrien a l'època romana per la cerà- Perspectives de futur: Estancament Nuclis urbans mica trobada en un d'ells. Per poder tenir més infor- Nuclis urbans Estat de conservació: Regular mació sobre el moment en què aquest indret fou habi- Interès: Molt alt tat seria necessari procedir a treballs arqueològics que DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA posessin al descobert les restes que poden guardar aquests dos jaciments, però de moment s'està lluny de poder realitzar aquesta tasca. És un municipi eminentment agrícola i ramder, mar- cat des de l'antigor per la influència de la vila de Guissona, lloc del mercat setmanal, que malgrat la pèrdua d'habitants a l'estiu en recupera força, quan molts fills del poble hi retornen per passar les vacan- ces, així com de nouvinguts en els darrers anys. NOTÍCIES HISTÒRIQUES De l'any 951 al 1001 la frontera del comtat d'Urgell se situa en l'eix del riu Llobregós, essent Sanaüja el punt de frontera més avançat. Entre el 1010 i el 1024 Vista general del nucli el bisbe Ermengol d'Urgell inicia un procés de recon- El trobem situat a llevant de Torrefeta. Es tracta d'un questa i repoblació de la plana de Guissona i el 1040 nucli desenvolupat a redós del seu antic castell i, mal- trobem Bellveí citat en l'acta de la segona consagració grat estar situat a la denominada Plana de Guissona, el de Santa Maria de la Seu d'Urgell feta el 23 d'octubre, trobem encastellat en una de les poques elevacions com una de les fortaleses pertanyent a aquesta canò- d'aquesta zona. Tal com trobem descrit en el cens de nica. Del mateix any però datat el 12 de novembre, el 1719, “Bellvey te de llargaria 1 quart, lo mateix de tornem a trobar documentat en la donació d'un alou ampla, i de rodaria 1 hora; afronta a llevant ab St Guim, en el “termino de Belvedino” situat al sud de Farell. En a mitgdia ab Tarrossa, a ponenet ab Torrefeta, i a tre- un document del 1046/47, el bisbe Guillem d'Urgell i montana ab Guissona”. En el seu origen va formar un els canonges de la Seu reconeixen la cessió del castell nucli clos medieval, caracteritzat per la presència del de Bellveí en favor del vescomte Guillem de Miró, atesa castell i l'església, en aquest cas dedicada a Sant Jaume la convinença pactada amb anterioritat entre el seu i que ja es troba documentada en l'acta de consagració pare Miró i el bisbe Ermengol. Donat que el bisbe de Santa Maria de Guissona el 1098; se’n conserven Ermengol va morir el 1035, s'ha de suposar que abans encara els portals d'entrada, que s'estudien en l'apar- d'aquesta data ja existia el castell de Bellveí, i donat tat d'arquitectura civil. Malgrat que al llarg dels anys que Guissona fou conquerida entre el 1010 i el 1024, ha sofert diferents reformes i la construcció de nous hem de suposar que la vila de Bellveí fou poblada en habitatges, així com eixamplaments de carrers i portals, una data imprecisa entre el 1010 i el 1035. la seva parcel·lació permet resseguir perfectament l'ur- El 1047 formà una quadra autònoma dins el terme banisme original de la vila medieval. Les cases que es de Guissona; així aquell any consta que els esposos construïren posteriorment s'adequaren a la tipologia Guillem i Adalèn vengueren al sacerdot Guillem una tradicional, obrint nous ravals al voltant del nucli clos. peça de terra “in quadra de Belovezino” pel preu de sis 27 sous. El 1196 1997, ps. 319-320. trobem sig- — Gran Geografia Comarcal de Catalunya: Segarra, nant en un Urgell, Conca de Barberà, vol 9. Barcelona 1983, p. 127. d o cu m e n t — IGLESIAS, Josep, El fogatge de 1365-1370. re la tiu a Ra- Barcelona 1962. mon de Cer - — Idem: El cens del comte de Floridablanca 1787. vera a un tal Barcelona 1969. Ramon de — Idem: Estadístiques de població de Catalunya el Bel ve dino, primer vicenni del segle XVIII, vols I-II-III. Barcelona qui podria 1974. ser castlà — Idem: El fogatge de 1553, vol I. Barcelona 1979, del ter me. Façana de migjorn del castell vol II. Barcelona 1981. Ja al segle XIV trobem documentat com a senyors — Idem: El fogatge de 1497, vols I-II. Barcelona 1991. del lloc a la poderosa família dels Sacirera, mentre que — Resum del Padró municipal d'habitants dels 2008 al segle XV pertanyia a la família Agulló, els quals s'u- de l'Ajuntament de Torrefeta i Florejacs. niren per matrimoni a la tam bé poderosa família dels — Servicio de Valoración Urbana, Plano parcelario NuclisPinós. urbansAl primers del segle XVIII els Agulló-Pinós rebe- 1/1000. Madrid 1973. ren de Felip V el marquesat de Gironella que, a l'igual — TURULL, Albert, Els topònims de la Segarra. que el senyoriu de Bellveí, mantingueren fins a la Cervera 1991, p. 64. desamortització del segle XIX. Etimologia: Segons Albert Turull, el topònim Bellveí s'ha d'incloure dins el grup que indica motius afectius LES CASES DE LA SERRA sobre un lloc i les seves circumstàncies, en aquest cas socials, de veïnatge. La seva forma llatinitzada Distància des de Cervera: 30 km Bellovicino trobada en la documentació més antiga Accés: Camí sense asfaltar sembla confirmar-ho, així com la seva evolució al Com arribar-hi: No es tracta de cap nucli urbà sinó de diferents cases aïllades a les quals s'a- català més primitiu amb les formes Belvezí i Belvehí. rriba des de Sanaüja, des d'on s'agafa el camí Així doncs es tractaria de la unió de l'adjectiu bell i el de Sallent i la C-149 en direcció a Solsona. substantiu veí. Després s'ha d'agafar un camí que surt a mà esquerra. Fogatges: El primer fogatge de què es disposa és del 1365/70, en el qual es comptava per focs; trobem Tipologia urbana: Nucli dispers en masos Dinàmica urbanística: Actualment s'estan que Bellveí tenia el senyoriu compartit entre les famí- fent obres de millora lies Sacirera i Vergós. Així, mentre que Bellveí dels Caràcter del nucli: Agrícola i ramader Sacirera estava compost per 10 focs, Bellveí de Meià, Habitants nucli: 4 que era de Berenguer de Vergós, en tenia 20 (en aquest Dinàmica poblament: Tendència al despobla- darrer fogatge es compta el senyoriu compartit amb ment Perspectiva de futur: Manteniment Castellmeià); en el treball de Josep Aparici del 1708 Estat de conservació: Regular Bellveí consta de 20 cases, mentre que en el cens del Interès: Mitjà 1719 (J- Iglesias, però, es basa en dades de 1716), apa- reixen documentades 14 cases i 37 persones. En el de DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA 1717 “Vellbev 12 hombres, 1 pobre, 13 total”. A finals del segle XVIII, el cens de Floridablanca situa Bellveí El terme de les Cases de la Serra està separat de la amb un total de 91 persones. resta del municipi i el trobem situat al nord de Ja al segle XX, al padró de 1991 hi constaven 53 Sanaüja, a l'extrem septentrional de la Segarra. És for- habitants. mat pels masos de Mas Pujol, Mas de la Vila i Mas Garriga. No és tan sols un enclavament entre munici- BIBLIOGRAFIA/FONTS pis, sinó també entre les comarques de la Segarra, la Noguera i el Solsonès. — BARAUT, Cebrià, articles diversos dins “Urgèlia”, El Mas Pujol conserva l’església romànica dedicada a vol 1-9. La Seu d'Urgell 1978-1989. Sant Pere, al fossar de la qual localitzem un sarcòfag — BELLMUNT, Joan, Fets, costums i llegendes. La de pedra amb decoració incisa, així com diferents Segarra, vol I.