Consell Comarcal de la

12-02-09 Trobada alcaldes zona nord-oest

Participants:

- Miquel Àngel Marina, Alcalde - Josep Cosconera, Alcalde - Adrià Marquilles, Alcalde Plans de Sió - Maria Lourdes Castellana, Alcaldessa de Tarroja - Narcís Cisquella, Alcalde - Xavier Casoliva, President Consell Comarcal de la Segarra - Marta Pujol, Consell Comarcal de la Segarra - Andreu Ulied, MCRIT - Judith Requena, MCRIT

% Treballadors per sector Empreses per sector Índex Població Immigració d'activitat 20070 d'activitat 20070 Municipi envelliment 2008 no 2008 A1 I2 C3 S4 A1 I2 C3 S4 espanyola 221 4,52% 329% 29 1 3 12 3 0 0 2 9.247 21,80%92% 141 1.135 431 1.666 9 6265 269 Estaràs 178 0,56% 294% 76 19 15 31 7 1 3 7 178 3,93% 250% 24 0 3 18 0 0 0 6 144 2,08% 2900% 16 93 7 80 3 2 2 12 Guissona 5.683 43,46% 53% 15 1 2 5 0 0 0 2 138 7,97% 350% 253 2.877 148 784 17 16 21 1.230 Massoteres 224 16,96% 113% 24 1 3 6 3 0 1 3 188 5,85% 527% 16 3 5 15 1 0 0 4 Montornès de Segarra 107 0,00% 486% 13 0 1 24 1 0 0 6 Oluges, les 186 2,69% 500% 14 0 12 7 1 0 3 3 Plans de Sió, els 595 3,36% 322% 16 1 1 5 3 0 0 1 Ribera d'Ondara 466 1,07% 293% 39 68 142 90 2 5 8 18 Sanaüja 458 6,77% 205% 29 7 45 47 0 0 6 6 1.104 18,21% 165% 51 153 78 107 3 9 13 19 184 8,70% 178% 26 4 21 6 3 1 2 3 549 4,37% 289% 59 86 26 69 2 4 3 17 Talavera 304 3,89% 248% 48 9 3 8 2 2 0 2 180 19,20% 227% 8 10 3 9 0 1 0 3 Torà 1.370 3,95%153% 46 289 68 212 1 1113 30 Torrefeta i Florejacs 633 23,14% 246% 60 15 19 27 5 1 4 5 Segarra 22.337 1,32%113% 1.003 4.772 1.036 3.228 66 115 144 1.648 0 Font: Caja Espanya 2007 1 A: agricultura 2 I: indústria 3 C: construcció 4 S:serveis

Consell Comarcal de la Segarra

Temes a debat:

Demografia

- Com a la resta de poblacions petites de la Segarra, els municipis de la zona nord- oest també sofreixen el fenomen de despoblament rural.

- El creixement determinat pel Pla Territorial de Ponent a poblats petits com Torrefeta i Florejacs es percep com a negatiu pel desenvolupament d’aquests municipis.

Immigració

- L’elevat percentatge d’immigrants a Guissona (al voltant del 45%) podria comportar a mig termini conflictes socials si es produeix una manca de feina.

Habitatge:

- El boom immobiliari no s’ha viscut als municipis petits fet que ha incrementat les diferències entre els municipis segarrencs.

- L’accés a l’habitatge és difícil als municipis més petits. A Guissona, en canvi, hi ha 28 habitatges de protecció oficial, dels quals 13 resten vacants.

Agricultura:

- Tot i que el canal Segarra-Garrigues podria regar 1500-3500 ha del paisatge de Planes de Sió, es posa en dubte que efectivament succeeixi així degut a les noves proteccions d’aus (ZEPA).

- La incertesa del preu de l’aigua del canal Segarra-Garrigues així com el cost de moblar una finca de reg amb una dotació de 1,5 m3/s són concebuts com a desavantatges d’aquesta obra hidràulica.

- La manca de relleu generacional, la implementació de la normativa ambiental així com l’augment dels preus de la matèria primera són factors que es perceben com a negatius pel futur desenvolupament d’aquest sector.

Sector agroalimentari:

- Es preveu que la CAG creixi una mitjana del 8% anual durant els propers 10 anys.

- La jerarquització del sector agroalimentari es percep com un risc per l’estructura econòmica i social del municipi.

Consell Comarcal de la Segarra

- L’evolució cap a un clúster d’empreses agroalimentàries de més qualitat i la diversificació del treball seria molt positiu per Guissona i per la comarca en general. No es considera probable que el model de negoci de la CAG canvi durant els propers anys, però.

Turisme:

- Hi ha la percepció que el turisme rural no coneix el patrimoni cultural de la Segarra, en particular els castells.

- La Segarra té un patrimoni valuós però degradat. Gran part d’aquest és del Bisbat i s’ha de gestionar conjuntament, fet que dificulta aquesta tasca.

- El subsòl de Guissona està declarat patrimoni arqueològic.

- Caldria potenciar i promocionar el patrimoni segarrenc, com fa l’associació Amics per l’arquitectura popular.

- La recuperació i el condicionament dels camins seria necessari per atraure turisme a la Segarra.

- Un 1% dels costos de les obres del desdoblament de l’Eix Transversal és una oportunitat (invertir en cultura), de manera que aquest valor es podria utilitzar per revaloritzar el patrimoni de la comarca o bé per a arranjar la xarxa de camins.

Serveis:

- El despoblament dels municipis rurals en alguns casos ha significat el tancament d’algunes escoles, de manera que aquest dèficit en equipaments docents fa incrementar els desplaçaments per mobilitat obligada i no obligada a Guissona.

- Tot i que Guissona és el poble amb més serveis de la comarca, hi ha una elevada mobilitat no obligada de Guissona a Tàrrega, o Manresa associada a l’oci.

Territori:

- Cal potenciar el lideratge de Cervera com a capital de comarca i centre de serveis.

- Existeix una elevada fragmentació territorial. L’atracció externa de la zona nord- est de la comarca es distribueix entre Tàrrega i Lleida.

Consell Comarcal de la Segarra

Infraestructures viàries:

- L’enllaç directe entre --Guissona-Vicfred-Eix Transversal permetria comunicar els municipis del nord de la Segarra amb l’Anoia, l’Urgell i la Noguera.

- En els darrers anys les infraestructures viàries s’han experimentat una millora notable.

- Caldria millorar i condicionar els camins que connecten Guissona amb els pobles de la rodalia.

Serveis de transport públic:

- Seria necessari millorar la comunicació directa entre Guissona i Lleida mitjançant el transport públic.

- La millora de les connexions ferroviàries amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona podria facilitar que nous residents a la comarca es desplacessin diàriament per treballar a poblacions metropolitanes.

Telecomunicacions:

- Hi ha zones del municipi que no tenen bones connexions d’ADSL ni bona cobertura telefònica. Les masies disperses són les més afectades.