DOCSLIB.ORG

12-02-09 Trobada Alcaldes Zona Nord-Oest Participants

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
12-02-09 Trobada Alcaldes Zona Nord-Oest Participants Consell Comarcal de la Segarra 12-02-09 Trobada alcaldes zona nord-oest Participants: - Miquel Àngel Marina, Alcalde Massoteres - Josep Cosconera, Alcalde Guissona - Adrià Marquilles, Alcalde Plans de Sió - Maria Lourdes Castellana, Alcaldessa de Tarroja - Narcís Cisquella, Alcalde Torrefeta i Florejacs - Xavier Casoliva, President Consell Comarcal de la Segarra - Marta Pujol, Consell Comarcal de la Segarra - Andreu Ulied, MCRIT - Judith Requena, MCRIT % Treballadors per sector Empreses per sector Índex Població Immigració d'activitat 20070 d'activitat 20070 Municipi envelliment 2008 no 2008 A1 I2 C3 S4 A1 I2 C3 S4 espanyola Biosca 221 4,52% 329% 29 1 3 12 3 0 0 2 Cervera 9.247 21,80%92% 141 1.135 431 1.666 9 6265 269 Estaràs 178 0,56% 294% 76 19 15 31 7 1 3 7 Granyanella 178 3,93% 250% 24 0 3 18 0 0 0 6 Granyena de Segarra 144 2,08% 2900% 16 93 7 80 3 2 2 12 Guissona 5.683 43,46% 53% 15 1 2 5 0 0 0 2 Ivorra 138 7,97% 350% 253 2.877 148 784 17 16 21 1.230 Massoteres 224 16,96% 113% 24 1 3 6 3 0 1 3 Montoliu de Segarra 188 5,85% 527% 16 3 5 15 1 0 0 4 Montornès de Segarra 107 0,00% 486% 13 0 1 24 1 0 0 6 Oluges, les 186 2,69% 500% 14 0 12 7 1 0 3 3 Plans de Sió, els 595 3,36% 322% 16 1 1 5 3 0 0 1 Ribera d'Ondara 466 1,07% 293% 39 68 142 90 2 5 8 18 Sanaüja 458 6,77% 205% 29 7 45 47 0 0 6 6 Sant Guim de Freixenet 1.104 18,21% 165% 51 153 78 107 3 9 13 19 Sant Guim de la Plana 184 8,70% 178% 26 4 21 6 3 1 2 3 Sant Ramon 549 4,37% 289% 59 86 26 69 2 4 3 17 Talavera 304 3,89% 248% 48 9 3 8 2 2 0 2 Tarroja de Segarra 180 19,20% 227% 8 10 3 9 0 1 0 3 Torà 1.370 3,95%153% 46 289 68 212 1 1113 30 Torrefeta i Florejacs 633 23,14% 246% 60 15 19 27 5 1 4 5 Segarra 22.337 1,32%113% 1.003 4.772 1.036 3.228 66 115 144 1.648 0 Font: Caja Espanya 2007 1 A: agricultura 2 I: indústria 3 C: construcció 4 S:serveis Consell Comarcal de la Segarra Temes a debat: Demografia - Com a la resta de poblacions petites de la Segarra, els municipis de la zona nord- oest també sofreixen el fenomen de despoblament rural. - El creixement determinat pel Pla Territorial de Ponent a poblats petits com Torrefeta i Florejacs es percep com a negatiu pel desenvolupament d’aquests municipis. Immigració - L’elevat percentatge d’immigrants a Guissona (al voltant del 45%) podria comportar a mig termini conflictes socials si es produeix una manca de feina. Habitatge: - El boom immobiliari no s’ha viscut als municipis petits fet que ha incrementat les diferències entre els municipis segarrencs. - L’accés a l’habitatge és difícil als municipis més petits. A Guissona, en canvi, hi ha 28 habitatges de protecció oficial, dels quals 13 resten vacants. Agricultura: - Tot i que el canal Segarra-Garrigues podria regar 1500-3500 ha del paisatge de Planes de Sió, es posa en dubte que efectivament succeeixi així degut a les noves proteccions d’aus (ZEPA). - La incertesa del preu de l’aigua del canal Segarra-Garrigues així com el cost de moblar una finca de reg amb una dotació de 1,5 m3/s són concebuts com a desavantatges d’aquesta obra hidràulica. - La manca de relleu generacional, la implementació de la normativa ambiental així com l’augment dels preus de la matèria primera són factors que es perceben com a negatius pel futur desenvolupament d’aquest sector. Sector agroalimentari: - Es preveu que la CAG creixi una mitjana del 8% anual durant els propers 10 anys. - La jerarquització del sector agroalimentari es percep com un risc per l’estructura econòmica i social del municipi. Consell Comarcal de la Segarra - L’evolució cap a un clúster d’empreses agroalimentàries de més qualitat i la diversificació del treball seria molt positiu per Guissona i per la comarca en general. No es considera probable que el model de negoci de la CAG canvi durant els propers anys, però. Turisme: - Hi ha la percepció que el turisme rural no coneix el patrimoni cultural de la Segarra, en particular els castells. - La Segarra té un patrimoni valuós però degradat. Gran part d’aquest és del Bisbat i s’ha de gestionar conjuntament, fet que dificulta aquesta tasca. - El subsòl de Guissona està declarat patrimoni arqueològic. - Caldria potenciar i promocionar el patrimoni segarrenc, com fa l’associació Amics per l’arquitectura popular. - La recuperació i el condicionament dels camins seria necessari per atraure turisme a la Segarra. - Un 1% dels costos de les obres del desdoblament de l’Eix Transversal és una oportunitat (invertir en cultura), de manera que aquest valor es podria utilitzar per revaloritzar el patrimoni de la comarca o bé per a arranjar la xarxa de camins. Serveis: - El despoblament dels municipis rurals en alguns casos ha significat el tancament d’algunes escoles, de manera que aquest dèficit en equipaments docents fa incrementar els desplaçaments per mobilitat obligada i no obligada a Guissona. - Tot i que Guissona és el poble amb més serveis de la comarca, hi ha una elevada mobilitat no obligada de Guissona a Tàrrega, Lleida o Manresa associada a l’oci. Territori: - Cal potenciar el lideratge de Cervera com a capital de comarca i centre de serveis. - Existeix una elevada fragmentació territorial. L’atracció externa de la zona nord- est de la comarca es distribueix entre Tàrrega i Lleida. Consell Comarcal de la Segarra Infraestructures viàries: - L’enllaç directe entre Balaguer-Agramunt-Guissona-Vicfred-Eix Transversal permetria comunicar els municipis del nord de la Segarra amb l’Anoia, l’Urgell i la Noguera. - En els darrers anys les infraestructures viàries s’han experimentat una millora notable. - Caldria millorar i condicionar els camins que connecten Guissona amb els pobles de la rodalia. Serveis de transport públic: - Seria necessari millorar la comunicació directa entre Guissona i Lleida mitjançant el transport públic. - La millora de les connexions ferroviàries amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona podria facilitar que nous residents a la comarca es desplacessin diàriament per treballar a poblacions metropolitanes. Telecomunicacions: - Hi ha zones del municipi que no tenen bones connexions d’ADSL ni bona cobertura telefònica. Les masies disperses són les més afectades. .
Load more

Recommended publications
  • Massoteres. Arqueologia
    arqueologia 35 castell, però, totes les referències conegudes correspo- CASTELL DE MASSOTERES nen al segle XIV i per això a Catalunya Romànica apun- Nucli: Massoteres ten la hipòtesi que fos en aquest segle quan es va Distància des de Cervera: 19 km construir una petita fortalesa dins el terme del castell Accés: Carretera de Talteüll. Indret: Nucli urbà L'any 1339 sabem que Pere II Galceran de Pinós pos- seïa en feu pel comte d'Urgell els castells de Talteüll, Tipologia: Castell Massoteres i Palou, dels quals es proclama senyor en Època: s. XIV un document del 1344. En el fogatjament de 1358 Galceran de Pinós tenia els castells i llocs de Talteüll i Maçotes. L'any 1377 el castell i lloc de Talteüll, amb tots els castells situats al seu terme, foren venuts per Pere III UTILITZACIÓ: Galceran de Pinós a Arnau d'Erill pel preu de 80.000 Original: Militar/Defensa sous barcelonesos. Actual: Jaciment d'interès arqueològic L'any 1831, abans d'aprovar-se l'abolició dels senyo- rius jurisdiccionals, Talteüll, Massoteres i Palou consta- Arqueologia DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA ven dins el corregiment de Cervera i pertanyien a Felip de Buxons i N. Martí. BIBLIOGRAFIA -Catalunya Romànica: el Segrià, les Garrigues, el Pla d'Urgell, la Segarra, l'Urgell, vol XXIV. Barcelona 1997, ps. 311-312. -La Vall del Llobregós, dins Llobregós Informatiu. s/d. NECRÒPOLI DEL SERRAT DEL MORO Façana posterior de Cal Soler Nucli: Massoteres Distància des de Cervera: 23 km Poques notícies es tenen del castell de Massoteres. Accés: Camí sense asfaltar Malgrat que del poble ja se'n té coneixement de la seva Indret: Des de Massoteres agafar el camí que existència al segle XI, del castell pròpiament dit no hi surt des de l'antic safareig i travessar l'actual C-451, a l'altre banda de la qual surt un camí ha referències escrites fins al segle XIV.
    [Show full text]
  • CCS Tríptic Rutessegarra
    Ruta dels Castells del Sió 1 11 Ruta de Cercavins Recorregut: 41,88 km Recorregut: 12,72 km Durada: 3h 48’ Durada: 2h Ideal en BTT Ideal a peu Dificultat: Moderada Dificultat: Fàcil Ascensió: 401 m Ascensió: 213 m Sortida: Cervera Ponts Sortida: Montornès de Segarra 41º40’’38” N / 01º16’09” E Vilanova les Cases Sallent 41º36’01” N / 01º13’55” E de l'Aguda de la Serra 2 Lloberola 12 Ruta dels Castells del Doll Castell Ruta Molí del Cava Recorregut: 24,5 km de Ribelles Recorregut: 7,33 km Durada: 2h 05’ Ribelles 854 Durada: 1h 30’ Ideal en BTT Ideal a peu Dificultat: Moderada Sant Salvador Dificultat: Fàcil Ascensió: 249 m 6 Sanaüja Ascensió: 108 m Sortida: Guissona a Sortida: Mas del Sot c 41º47’11” N / 1º17’19” E Pedrata s 41º49’44” N / 01º19’31” E o 675 i Vallferosa Torre B Llanera e de Vallferosa d Ruta de les Dues Valls 3 a 13 Ruta de les Gesses r Tossal Recorregut: e de la Creu Recorregut: 23,38 km i era 12,34 km Durada: 2h R 658 an Durada: 2h 30’ Ideal en BTT l Ideal a peu Dificultat: Moderada L Dificultat: Fàcil e Ascensió: 312 m 15 Biosca d Ascensió: 207 m ra Sortida: Sant Guim de Freixenet Guardiola 14 ie Sortida: Mas del Sot 41º39’21” N / 01º25’73” E Selvanera R 41º49’44” N / 01º19’31” E Castell 13 el L de les Sitges lo Palou 12 bre l'Aguda Fontanet gós Claret Ruta dels Turons 4 Talteüll Cellers 14 Ruta Aubaga - Solana Recorregut: 22,62 km Torà Recorregut: 11,85 km Durada: 2h 15’ Florejacs 7 Durada: 1h 20’ Ideal en BTT Ideal en BTT Dificultat: Moderada Massoteres Dificultat: Moderada Ascensió: 382 m Ascensió: 198 m Sortida: Sant
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • CAT-08 Granyena De Segarra.Cdr
    [PAYS.DOC] Observatorio virtual del paisaje mediterráneo Ponent (Segarra) Granyena de Segarra CAT-08 l a l no ur a a at ur rb N R U Antiguo lago interior Agua, elemento escaso Campos de cereales y retazos de bosque Urbanismo adaptado a la topografía Cultivos de secano y artesanía Alta montaña La zona se caracteriza por relieves tabulares desa- Los cursos fluviales más importantes en esta La vegetación característica es el matorral, con Granyena de Segarra se encuentra situado en un La agricultura de secano (cereales) es la actividad rrollados a partir de la erosión del antiguo lago inte- zona son el torrente de Vilagrasseta, el río Cerca- restos de encinar y roble en las zonas de umbría. cerro, donde se instaló una iglesia y un castillo. económica más importante. También es destaca- Media/baja montaña rior donde iban a desaguar los ríos pirenaicos y de vins, los dos afluentes del río Ondara, que es Lo que predomina, no obstante, son los campos Alrededor de esas construcciones se desarrolló la ble el desarrollo de la industria agroalimentaria, la cordillera Pre-litoral. Las cumbres que pode- afluente del Segre. de cereales, con almendros y olivos. población, la villa cerrada, con calles muy estre- del mueble y textil. Llanura mos ver actualmente son los restas de este anti- chas y de fuerte pendiente. Litoral guo lago, con materiales como las margocalcá- reas, las arcillas y molasas. La Segarra es una comarca situada en la depresión central catalana, a levante de las tierras de Lleida. Los valles de los ríos Corb, Ondara, Sió y Llobregós marcan el territorio de sur a norte, generalmente plano, accidentado al sur por las sierras de Montargull y de Bellmunt y al norte por la sierra de Pinós.
    [Show full text]
  • [email protected]
    COMUNICAT D'ACTUALITZACIÓ DE LA FASE D’EMERGÈNCIA DEL NEUCAT S’actualitza la situació d’Emergència del Pla especial d’emergències per nevades a Catalunya (NEUCAT). Reunit aquesta tarda el Consell Assessor del Pla NEUCAT, presidit pel Conseller d’Interior, amb la presència de la Secretaria general del Departament d’Ensenyament, dels cossos operatius, empreses de serveis, de gestió de carreteres i del Servei Meteorològic de Catalunya, s’ha determinat: - La suspensió del transport escolar interurbà previst per demà divendres a les comarques de: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, La Selva, Bages, Osona, Pla de l’Estany, Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Baix Llobregat. Per la seva part, el Consell comarcal de La Segarra ha decidit suspendre el transport escolar per demà. Cal remarcar que aquesta mesura no afecta el transport escolar de carácter urbà ni suposa la suspensió de l’activitat escolar. Aquesta mesura deriva de la previsió meteorològica tant pel que fa a neu com pel que fa a baixes temperatures i, per tant, la possibilitat de glaçades a l’interior i al litoral. Es recorda que hi ha vigent un avís d’onada de fred que s’allargarà tot el cap de setmana. Demà s’informarà detalladament respecte aquest avís. Fins aquests moments hi ha 102 municipis amb el seu PAM activat: Agullana Montornès Torà Albanyà Montornès del Vallès Tordera Arenys de Mar Ódena Torrefeta i florajacs Barberà del Vallès Palafrugell Torroella de Montgrí Barcelona Palamòs Tremp Borrassà Palau Saverdera Vacarisses Cabrils Pallejà Vandellòs Calders Parets
    [Show full text]
  • Edicto De 20 De Noviembre De 2007, Sobre Acuerdos De La Comisión Territorial De Urbanismo De Lleida Referentes a Varios Municipios
    Edicto de 20 de noviembre de 2007, sobre acuerdos de la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida referentes a varios municipios. Organo Emisor: Departamento de Política Territorial y Obras Públicas Tipo de Norma: Edicto Fecha: 2007-11-20 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2007-12-03 12:00:00 Marginal: 69917 TEXTO COMPLETO : EDICTO de 20 de noviembre de 2007, sobre acuerdos de la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida referentes a varios municipios. La Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida, en la sesión de 11 de octubre de 2007, adoptó los siguientes acuerdos: Aprobar, de conformidad con el procedimiento establecido al artículo 48.1 del Decreto legislativo 1/2005, de 26 de julio, por el que se aprueba el Texto refundido de la Ley de urbanismo, los expedientes de solicitud de construcciones e instalaciones en suelo no urbanizable que se detallan a continuación: Exp.: 2006/024262/L Actividad extractiva en el Pla de las masías, en el término municipal de Arbeca, promovida por Romà Catalana d'Àrids SL. Exp.: 2007/028797/L Instalación de una planta solar fotovoltaica conectada en la red de 99 kW al polígono 1, parcelas 99 y 107, en el término municipal de Bellpuig, promovida por 2007 BENSAN, SL. Exp.: 2007/028798/L Instalación de una planta solar fotovoltaica conectada en la red de 99 kW al polígono 1, parcelas 99 y 107, en el término municipal de Bellpuig, promovida por Sanmujo 1884, SL. Exp.: 2007/028506/L Instalación de una planta solar fotovoltaica conectada en la red de 88 kW al polígono 3, parcela 69, en el término municipal de Corbins, promovida por Union Fotovoltaica, SL.
    [Show full text]
  • Segarra MUC Mapa Urbanístic De Catalunya
    MUC Mapa urbanístic de Catalunya Dades bàsiques municipals i comarcals Segarra Juliol 2021 Mapa urbanístic de Catalunya Valor informatiu DADES GENERALS Comarca: Segarra Superfície comarcal (MUC): 72.367 ha Nombre de municipis: 21 Població*: 23.318 habitants Parc estimat d'habitatge*: 11.562 habitatges Àmbit funcional territorial (AFT): Ponent Superfície AFT: 558.471 ha *Font: Idescat. Padró municipal d'habitants. Any 2020; Dept. Territori i Sostenibilitat. Habitatges acabats a Catalunya DADES DE PLANEJAMENT GENERAL Les dades han estat refoses a partir de la figura principal de planejament general i incorpora com a mínim tots els expedients vigents a 1 de gener de 2021 (AMB a 1 de juliol de 2020). Figures de planejament general POUM: Pla d'ordenació urbanística municipal; PGO: Pla general d'ordenació; PGM: Pla general metropolità; NSP: Normes subsidiàries de planejament; NPU: Normes de planejament urbanístic MUC. 1 de gener de 2021 (AMB a 1 de juliol de 2020) Segarra 1 Mapa urbanístic de Catalunya Valor informatiu Classificació urbanística Superfície (ha) Total comarcal (MUC) 72.366,7960 Total sòl urbà 879,6901 SUC Sòl urbà consolidat 821,6138 SNC Sòl urbà no consolidat 58,0763 Total sòl urbanitzable 407,1859 SUD Sòl urbanitzable delimitat 348,9006 SND Sòl urbanitzable no delimitat 58,2854 SNU Sòl no urbanitzable 71.079,9200 Qualificació urbanística Superfície (ha) Total sistemes 1.555,8178 Total sistema de comunicacions 999,5658 SX Viari 942,9719 SF Ferroviari 53,7436 SA Aeroportuari 2,850 SP Portuari Total sistema d'espais lliures 433,9681
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • Risc D'incendi Municipis Afectats Amb L'obligació D'elaborar El PAM Per
    Municipi amb PAM obligat Lloberola Sanaüja Llanera Vallferosa Ctra. LV-3005 p.k. 6, accés a Fustegueres Sant Serni Puig-arner Biosca Cal Millet Granollers Selvanera Fontanet Claret Palou Talteüll l'Aguda Torà Cellers Guarda-si-venes Polígon Industrial Florejacs Massoteres Palouet Guissona la Morana Sant Martí de la Morana Vicfred Ivorra Gra les Pallargues zona Santuari Sant Guim de la Plana Sisteró Bellveí Concabella Torrefeta Ratera el Far Viver de Segarra Mont-roig Pelagalls Comabella el Llor Portell Gospí Hostafrancs Sedó Castellmeià Riber Tarroja Ferran de Segarra Sant Ramon Malacara la Prenyanosa Montcortés Malgrat Alta-riba Muller l'Aranyó de Segarra Castellnou d'Oluges Santa Fe la Cardosa les Oluges Estaràs el Canós Montfalcó Gàver Murallat el Castell de Santa Maria Tordera Vergós Guerrejat Cervera Melió Altadill Sant Domí la Curullada Vergós Freixenet Montpalau de Segarra Fonolleres Sant Guim Amorós la Móra de Freixenet Granyanella el Mas Claret la Rabassa Sant Pere Sant Guim Polígon Industrial dels Arquells Montlleó de la Rabassa Timor Palamós la Tallada Cisteró Briançó els Hostalets Pet-Food Sant Antolí i Vilanova Pomar Granyena la Sisquella Rubinat de Segarra Pallerols Gramuntell Montfar el Mas Vilagrasseta Llindars de Bondia Montornès de Segarra Pavia Bellmunt Montoliu la Guàrdia Lada de Segarra Cabestany Talavera l'Ametlla de Segarra Civit Suró Risc d'Incendi Escala: Àmbit Geogràfic: CONSELL COMARCAL DE Pla d'Assistència i Suport Municipis afectats amb LA SEGARRA (PAS de la Segarra) 1/116.000 LA SEGARRA Servei de Protecció Civil Any 2019 l'obligació d'elaborar el Àrea Tècnica i Territorial PAM per incendis Lloberola Risc d'inundacions.
    [Show full text]
  • Florejacs. Arquitectura Religiosa
    arquitectura religiosa 167 Patrimoni de Torrefeta i Florejacs Plànol de localització 4 3 2 Arquitectura religiosa Bellveí 1. Església de Sant Jaume Les Cases de la Serra 22 2. Església de Sant Pere de Mas Pujol 12 20 3. Capella de Sant Antoni Abat 23 4. Capella de Santa Bàrbara Castellmeià 21 5. Església de la Mare de Déu de la Llet LES SITGES 15 El Far 24 6. Església de Sant Domènec Florejacs 7. Església de la Mare de Déu de l'Assumpció 8. Capella de Sant Miquel 7 9. Capella de Sant Sebastià Gra 9 10. Església de Sant Salvador 11. Santa Maria de Teuladells 8 Granollers 12. Església de Sant Jaume 17 El Llor 14 13. Església de Sant Julià La Morana 14. Església de Sant Esteve Palou 10 15. Església de Sant Ponç Riber 16. Església de Santa Anna 11 Sant Martí de la Morana 1 17. Església de Santa Maria 25 Sedó 6 18. Església de Sant Donat 19. Ermita de Santes Masses 13 Selvanera 20. Església de Sant Sebastià 19 21. Ermita de la Mare de Déu de la 5 Soledat 16 22. Capella de Sant Vicenç (Mas de 18 CASTELLMEIÀ Nadal) 23. Capella de Sant Sebastià (Mas Mascó) Les Sitges 24. Capella de Sant Pere Torrefeta 25. Església de Sant Amanç 169 trucció original, en E SGLÉSIA què estan represen- DE S ANT J AUME tats sis ro dets dis- posats ver ticalment Nucli: Bellveí Distància des de Cervera: 9,2 km (tres i tres) i tres Accés: Camí asfaltat flors de lis formant Indret: Dins el nucli urbà una co rona.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]