CAT-08 Granyena De Segarra.Cdr

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

[PAYS.DOC] Observatorio virtual del paisaje mediterráneo Ponent (Segarra) Granyena de Segarra CAT-08 l a l no ur a a at ur rb N R U Antiguo lago interior Agua, elemento escaso Campos de cereales y retazos de bosque Urbanismo adaptado a la topografía Cultivos de secano y artesanía Alta montaña La zona se caracteriza por relieves tabulares desa- Los cursos fluviales más importantes en esta La vegetación característica es el matorral, con Granyena de Segarra se encuentra situado en un La agricultura de secano (cereales) es la actividad rrollados a partir de la erosión del antiguo lago inte- zona son el torrente de Vilagrasseta, el río Cerca- restos de encinar y roble en las zonas de umbría. cerro, donde se instaló una iglesia y un castillo. económica más importante. También es destaca- Media/baja montaña rior donde iban a desaguar los ríos pirenaicos y de vins, los dos afluentes del río Ondara, que es Lo que predomina, no obstante, son los campos Alrededor de esas construcciones se desarrolló la ble el desarrollo de la industria agroalimentaria, la cordillera Pre-litoral. Las cumbres que pode- afluente del Segre. de cereales, con almendros y olivos. población, la villa cerrada, con calles muy estre- del mueble y textil. Llanura mos ver actualmente son los restas de este anti- chas y de fuerte pendiente. Litoral guo lago, con materiales como las margocalcá- reas, las arcillas y molasas. La Segarra es una comarca situada en la depresión central catalana, a levante de las tierras de Lleida. Los valles de los ríos Corb, Ondara, Sió y Llobregós marcan el territorio de sur a norte, generalmente plano, accidentado al sur por las sierras de Montargull y de Bellmunt y al norte por la sierra de Pinós. Formó parte de la tierra de frontera entre la domi- nación cristiana e islámica, hecho que explica la abundan- cia de castillos y de pueblos fortificados, como es el caso de Granyena de Segarra. La capital, Cervera, ha tenido una importancia histórica que reflejan sus monumentos. La Segarra es una comarca agrícola (cereales y también olivo y almendro) y ganadera, tiene tradición la industria agrope- cuaria (gran cooperativa de Guissona). [PAYS.DOC] Observatorio virtual del paisaje mediterráneo Ponent (Segarra) Granyena de Segarra CAT-08 1 2 “Paisaje de La Segarra”, Alexandre de Riquer i Yinglada ,1978 Pintura Santuario de la Virgen del Camino (G. de 1 Segarra) 2 Núcleo antiguo de Granyena de Segarra 3 Plaza del Castillo 4 Iglesia de Santa Maria (G. de Segarra) 5 San Pedro el Gros de Cervera 4 3 5.

Copy Link

Recommended publications

CCS Tríptic Rutessegarra
Ruta dels Castells del Sió 1 11 Ruta de Cercavins Recorregut: 41,88 km Recorregut: 12,72 km Durada: 3h 48’ Durada: 2h Ideal en BTT Ideal a peu Dificultat: Moderada Dificultat: Fàcil Ascensió: 401 m Ascensió: 213 m Sortida: Cervera Ponts Sortida: Montornès de Segarra 41º40’’38” N / 01º16’09” E Vilanova les Cases Sallent 41º36’01” N / 01º13’55” E de l'Aguda de la Serra 2 Lloberola 12 Ruta dels Castells del Doll Castell Ruta Molí del Cava Recorregut: 24,5 km de Ribelles Recorregut: 7,33 km Durada: 2h 05’ Ribelles 854 Durada: 1h 30’ Ideal en BTT Ideal a peu Dificultat: Moderada Sant Salvador Dificultat: Fàcil Ascensió: 249 m 6 Sanaüja Ascensió: 108 m Sortida: Guissona a Sortida: Mas del Sot c 41º47’11” N / 1º17’19” E Pedrata s 41º49’44” N / 01º19’31” E o 675 i Vallferosa Torre B Llanera e de Vallferosa d Ruta de les Dues Valls 3 a 13 Ruta de les Gesses r Tossal Recorregut: e de la Creu Recorregut: 23,38 km i era 12,34 km Durada: 2h R 658 an Durada: 2h 30’ Ideal en BTT l Ideal a peu Dificultat: Moderada L Dificultat: Fàcil e Ascensió: 312 m 15 Biosca d Ascensió: 207 m ra Sortida: Sant Guim de Freixenet Guardiola 14 ie Sortida: Mas del Sot 41º39’21” N / 01º25’73” E Selvanera R 41º49’44” N / 01º19’31” E Castell 13 el L de les Sitges lo Palou 12 bre l'Aguda Fontanet gós Claret Ruta dels Turons 4 Talteüll Cellers 14 Ruta Aubaga - Solana Recorregut: 22,62 km Torà Recorregut: 11,85 km Durada: 2h 15’ Florejacs 7 Durada: 1h 20’ Ideal en BTT Ideal en BTT Dificultat: Moderada Massoteres Dificultat: Moderada Ascensió: 382 m Ascensió: 198 m Sortida: Sant
[Show full text]
Regional Aid Map 2007-2013 EN
EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
[Show full text]
Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc de l'annexe II .
[Show full text]
Els Soldats De La Segarra Morts a La Guerra Civil (1936-1939) I Els Civils Víctimes D'accidents Derivats De La Guerra
Miscel·lània Cerverina, 8 (1992), pàgs. 121-151 Els soldats de la Segarra morts a la guerra civil (1936-1939) i els civils víctimes d'accidents derivats de la guerra JORDI OLIVA I LLORENS Centre d'Història Contemporània de Catalunya Presentació De 1936 a 1939, Catalunya va viure una tràgica guerra civil. En aquesta guerra van morir milers de joves catalans que, mobilitzats o voluntàriament, formaven part d'un o altre exèrcit. Els uns parlen de 45.000 morts; els altres donen xifres distintes superiors o inferiors. Tanmateix, és cert que Catalunya, durant la guerra, va perdre en els fronts i hospitals militars una part molt important de la seva joventut. No hi ha gairebé cap localitat catalana que no compti, entre els seus veïns, joves soldats morts en aquella guerra. Tanmateix, no en coneixem encara el nombre total, exacte, ni el nom de molts d'aquells catalans sacrificats en plena joventut, car el nou règim que s'establí l'any 1939 no es preocupà el més mínim per fixar la relació nominal d'aquelles víctimes, població per població, tal com es fa en tot país civilitzat en acabar-se una guerra. El Centre d'Història Contemporània de Catalunya, creat pel Govern de la Generalitat, en escaure's el cinquantè aniversari d'aquella 122 JORDI OLIVA I LLORENS guerra va emprendre la difícil tasca de realitzar una investigació a totes les poblacions de Catalunya, per tal d'arribar a establir el més aproximadament possible la relació nominal de tots els soldats morts, poble per poble, amb indicació, a més, de la lleva, lloc i data de la mort, i de l'exèrcit a què pertanyien.
[Show full text]
Catàleg De Carreteres De La Diputació De Lleida 2018 (PDF)
Diputació de Lleida VIES I OBRES XARXA DE CARRETERES LOCALS TITULARITAT DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA. DESEMBRE DE 2018 Zona Ctra. PK inicial PK final Origen Final Longitud Denominació 1 C-147b 0+000 3+030 C-13 (CAMARASA) C-147a (BALAGUER) 3+030 Carretera de Balaguer a la C-13 3 C-147z 62+569 63+449 ACCÉS A CEMENTIRI, SALÀS DE PALLARS C-13, ACCÈS NORD A SALÀS DE PALLARS 0+880 Accès Nord a Salàs de Pallars 2 C-149a 0+930 16+501 SOLSONA (PK 0+930) PINELL DE SOLSONÈS (PK 16+501) 15+571 Carretera de Solsona a Sanaüja 1 C-230a 1+740 32+880 N-IIa, LLEIDA (Cappont), PK 1+740 C-12, LLARDECANS 31+140 Antiga carretera comarcal de Lleida a Llardecans 1 L-203 0+000 2+000 N-II, SANT ANTOLÍ I VILANOVA RUBINAT 2+000 Carretera de Sant Antolí i Rubinat 1 L-234 0+000 4+855 C-14, CIUTADILLA PASSANANT (Límit Provincial) 4+855 Carretera de Ciutadilla a Passanant 1 L-312 0+000 1+014 L-324, LLOR (Torrefeta i Florejacs) LLOR (Torrefeta i Florejacs) 1+014 Carretera del Llor 1 L-313z 0+000 1+855 GUISSONA L-313, GUARDA-SI-VENES 1+855 Carretera de Guissona a Guarda-si-venes 1 L-314 0+000 10+779 C-1412a, SANAÜJA L-313z, GUISSONA (Nord) 10+779 Carretera de Sanaüja a Guissona 1 L-324 0+000 12+395 N-141f, SANT RAMON L-310, CONCABELLA 12+395 Carretera de Torrefeta i Florejacs 3 L-502 0+000 0+470 L-500 ERILL LA VALL 0+470 Carretera d'Erill la Vall 3 L-521 0+000 2+689 SARROCA DE BELLERA SARROCA DE BELLERA 2+689 Carretera de Sarroca de Bellera 3 L-522 0+000 6+065 N-260, CONGOST D'ERINYÀ N-260, POBLA DE SEGUR 6+065 Carretera del congost d'Erinyà 1 L-700 0+000 2+071 C-230a, ALBATÀRREC
[Show full text]
Costers De La Segarra
Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 9: Costers de la Segarra Costers de la Segarra COMARQUES: Anoia, Bages, Conca de Barberà, Segarra, Solsonès i Urgell. SUPERFÍCIE: 55.758 ha (25.751 ha corresponen a les Comarques Centrals i 30.007 a Terres de Lleida). MUNICIPIS: Municipis: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis: Aguilar de la Segarra, Argençola, Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Copons, els Prats de Rei, Jorba, la Molsosa, Montmaneu, Pujalt, Rubió, Sant Martí de Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana. També inclou Talavera, Montoliu de Segarra, Ribera d’Ondara, Sant Guim de Freixenet, les Oluges, Estaràs, Sant Ramon, Granyena de Segarra, Montornès de Segarra, Tàrrega, Granyanella, Cervera, Tarroja de Segarra, Torrefeta i Florejacs i Sant Guim de la Plana, a Terres de Lleida. PAISATGES D’ATENCIÓ Aquesta unitat compren parcialment els paisatges ESPECIAL: d’atenció especial dels «Mosaics agroforestals del Berguedà i el Solsonès» i el de «l’eix Transversal». Figura 9.1 Els Costers de la Segarra tenen un cromatisme verd quan arriba la primavera. Conreus herbacis de secà i ametllers a Calaf. Trets distintius - Conjunt d’espais agraris i forestals distribuïts mitjançant una estructura morfològica lineal, amb una vall principal que funciona com a espina dorsal d’un seguit d’altres petites valls. En aquesta estruc- - L’altiplà de Calaf és el contrapunt a un relleu generalment ondulat. tura, els usos del sòl varien en funció dels pendents i la qualitat del sòl: als punts més baixos, al fons de la vall, se situen els usos agrícoles, sempre conreus herbacis de secà (ordi i blat); més amunt, - Poblament principalment assentat en nuclis dispersos.
[Show full text]
Plànol B Estratègies De Desenvolupament Pla Territorial
SISTEMA D'ASSENTAMENTS: TIPOLOGIES DE TEIXITS NUCLIS HISTÒRICS I LES SEVES EXTENSIONS ÀREES ESPECIALITZADES Ús residencial Ús industrial i / o logístic Ús comercial i altres terciaris Ús d'equipaments SISTEMA D'ASSENTAMENTS: ESTRATÈGIES DE DESENVOLUPAMENT NUCLIS HISTÒRICS I LES SEVES EXTENSIONS ÀREES ESPECIALITZADES Creixement potenciat El Pla assumeix totes les àrees especialitzades preexistents recollides pel planejament urbanístic vigent i els assigna una estratègia de consolidació. Sant Martí de Rialb Creixement mitjà Creixement moderat ALTRES DETERMINACIONS Puig de Rialb, el eE Estratègia específica Separador urbà Sant Cristòfol de la Donzell Corçà Pallerols Millora i compleció Comiols Ametlla de Montsec, l' Manteniment del caràcter rural dispers Folquer Agulló Palau de Rialb, el Millà Àger Vilanova de Meià Baronia de Sant Oïsme, la Règola, la Vilaplana SISTEMA D'ASSENTAMENTS: ÀMBITS DE GESTIÓ SUPRAMUNICIPAL Santa Maria de Meià Bellfort Políg Sistema Agramunt Sistema les Borges Blanques Tórrec Figuerola de Meià Sistema Artesa de Segre Lluçars Torre de Rialb, la E Subsistema les Borges Blanques Masos de Millà, els Fontllonga Gàrzola Montmagastre Tiurana Montargull Fontdepou Sistema Balaguer Subsistema Garrigues altes la Vall d'Ariet Boada la Vedrenya Argentera Sistema Bellpuig Sant Marc i Sant Joan de Batlliu Subsistema Garrigues baixes Clua, la Serra de Rialb, la Sistema Cervera Alberola Vilamajor Sistema Lleida Sistema Guissona Santa Linya Maçana, la Vall-llebrera Anya Torreblanca Gualter Subsistema Lleida Tartareu la Serra de Dalt
[Show full text]
Consideracions Sobre La Vigència Pretèrita I Actual Del Topònim Segarra
Consideracions sobre la vigència pretèrita i actual del topònim Segarra Joan TORT i DONADA «La Segarra es uno de los territorios mas extendidos y mas poblados de Catalu ña.» (Francisco de Zamora, Diario de los viajes hechos en Cata1uña , 1788) 1. Plantejament És freqüent que les visions globals d'un país, d'un territori en concret, pequin d'un determinat grau de parcialitat. La dificultat en l'arreplega rigorosa de dades empíriques, entre d'altres factors, pot impedir d'assolir un coneixement sistemàtic i regular de les rea litats analitzades, i aleshores és fàcil que hom tendeixi a suplir els buits per generalitza cions simplistes, i fins i tot, en alguns casos, a seguir el recurs d' «adaptar» la realitat a les conveniències de la investigació. El risc de parcialitat esdevé, tanmateix, perill objectiu quan, en un estudi territorial con cret, hom accepta com a indiscutiblement vàlides les demarcacions oficials que hi pogués haver del territori en qüestió. Pot donar-se el cas, en aquest punt que, emparant-se en la validesa que implica la noció d'oficialitat, hom arribi a distanciar-se totalment de la realitat primària; dit en altres paraules, pot succeir que la realitat oficial sigui ben diferent del món viscut i percebut pels habitants d'un territori determinat. A Catalunya, el tema de la divisió territorial permet exemplificar de forma explícita la consideració precedent. Partint del fet que en un moment històric determinat (1936-39) van ser vigents les comarques com a entitats administratives, s'ha tendit, a partir d'aques ta última data, a creure que les trenta-vuit entitats resultants corresponen a trenta-vuit te rritoris perfectament identificats amb el sentir de la gent compresa en ells.
[Show full text]
Ordenances Reguladores De Taxes I Modificació I Establiment Preus
29 DE GENER DE 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA NÚM. 15 9 Fitxer Joventut ( nova creació) Dades de detall de l’ocupació: professió, llocs de treball, Descripció detallada de la fi nalitat del fi txer i els usos previstos: experiència professional, pertinença a col·legis o a associacions Fitxer destinat al tractament de dades necessàries per la prestació professionals. dels serveis del Punt d’Informació Juvenil, cursos de formació, Dades econòmico-fi nanceres i d’assegurances: Dades bancàries. concessió de beques, Dades de transaccions: ajuts i subvencions tramitades. tramitació del carnet jove i ajudes d’habitatge. Òrgans i entitats destinataris de les cessions previstes, indicant de Persones o col·lectius interessats: Persones sol·licitants de la forma expressa les que constitueixen transferències internacionals: prestació d’aquests serveis. Escoles, casals d’estiu, empreses privades. Procedència i procediment de recollida de les dades: Procedència Mesures de Seguretat: Mesures de nivell bàsic. de les dades: el propi interessat. Fitxer Servei comarcal de Català de la Segarra ( modifi cació) Procediment de recollida: formularis de sol·licitud d’aquests Eliminar dades de salut serveis. Mesures de seguretat: Mesures de nivell mitjà Tipus de dades de caràcter personal incloses en el fi txer: Dades de caràcter identifi catiu: DNI/NIF, nom i cognoms, adreça (postal Fitxer Expedients (modifi cació) i electrònica), telèfon. Mesures de seguretat: Mesures de nivell mitjà CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA ANUNCI 793 D’aprovació defi nitiva d’una ordenança fi scal reguladora de preus públics per serveis d’assistència en diversos àmbits als ajuntaments exercici 2013 Al no haver-se presentat reclamacions durant el termini d’exposició pública, queda automàticament elevat a defi nitiu l’acord plenari d’aprovació inicial d’una ordenança fi scal reguladora de preus públics per serveis d’assistència en diversos àmbits als ajuntaments exercici 2013, adoptat pel Ple del Consell Comarcal de la Segarra en sessió ordinària de 24 d’octubre de 2012, que es relaciona a l’annex.
[Show full text]
Programa De L'itinerari De La Deportació Del 26 De Gener
Societat Programa de l'Itinerari de la deportació del 26 de gener. Memòria dels segarrencs als camps nazis dilluns 22 gener 2018 Autor: Fòrum l'Espitllera Font: Fòrum l'Espitllera És la primera participació en el projecte Stolpersteine a la demarcació de Lleida El divendres dia 26 de gener de 2018, s’instal·laran 11 llambordes Stolpersteine a la Segarra per part de l’artista berlinès Gunter Demnig, creador d’aquest projecte en memòria de les persones que van patir la deportació als camps nazis. El projecte d’instal·lació de llambordes Stolpersteine (“pedres de topada”) dedicades als veïns de la Segarra deportats a camps de concentració nazis l’impulsa el Fòrum l’Espitllera amb el Memorial Democràtic, de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb els ajuntaments de les 9 viles de la Segarra on hi hagué deportats, permetrà materialitzar l’Itinerari de la deportació. Memòria dels segarrencs als camps nazis Tots els ajuntaments de les poblacions de la Segarra que van tenir deportats a camps nazis han acceptat la proposta del Fòrum l’Espitllera de participar en el projecte i han autoritzat la instal·lació de les llambordes Stolpersteine, dedicades als seus veïns deportats. Aquestes poblacions són: Cervera, Granyena de Segarra, les Oluges, la Prenyanosa (Cervera), Sanaüja, Sant Antolí (Ribera d’Ondara), Talavera, Tarroja de Segarra i Torà. Amb la instal·lació de les llambordes Stolpersteine en memòria dels 11 veïns de diferents viles segarrenques que van patir la deportació als camps nazis, la comarca de la Segarra, en la seva configuració administrativa actual, serà la primera comarca de Catalunya en homenatjar tots els seus veïns que van ser víctimes d’aquesta deportació.
[Show full text]
MEDACC Demonstration and Validation of an Innovative Methodology for Regional Climate Change Adaptation in the Mediterranean Area
MEDACC Demonstration and validation of an innovative methodology for regional climate change adaptation in the Mediterranean area LIFE12 ENV/ES/000536 Start date of project: 1 July 2013 Duration of project: 5 years Development of an indicator-based methodology for the evaluation of climate change adaptation measures and their application to the LIFE MEDACC case study basins Due date of deliverable: 30/06/2016 Actual submission date: 30/06/2016 Organization name of lead contractor for this deliverable: CREAF-IRTA-OCCC Dissemination level: Public LIFE12 ENV/ES/000536 Authors Gemma Cantos, Gabriel Borràs, Diana Pascual, Eduard Pla, Robert Savé, Carme Biel, Inma Funes, Xavier Aranda. Cite as: Gemma Cantos, Gabriel Borràs, Diana Pascual, Eduard Pla, Robert Savé, Carme Biel, Inma Funes, Xavier Aranda. Development of an indicator-based methodology for the evaluation of climate change adaptation measures and their application to the LIFE MEDACC case study basins. Deliverable 10 linked to the action B.1. MEDACC. Executive summary This report provides an in-depth description of the development of a methodology for evaluating pre-existing climate change adaptation measures based on a set of indicators. In this case, the adaptation measures considered were compiled from the three LIFE MEDACC project basins. Following the description of these indicators developed in the context of the project, they are applied to the project basins in a comparative case study. LIFE12 ENV/ES/000536 Index 1. Introduction .........................................................................................................................
[Show full text]
Mapa De La Zona Vulnerable 6
Castell de Mur Pallars Jussà Zona vulnerable 6 Alt Urgell Berguedà Àger Vilanova de Meià Solsonès Artesa de Segre Os de Balaguer Noguera Ivars de Noguera Foradada Alfarràs Cubells Algerri Castelló de Farfanya la Sentiu de Sió Preixens Almenar Montgai GuissonaMassoteres Balaguer Torrefeta i Florejacs Bellmunt d'Urgell Agramunt Castellfollit de Riubregós Bages Albesa Bellcaire d'Urgell Puigverd d'Agramunt Sant Guim de la Plana Ivorra Alguaire Vallfogona de Balaguer Castellserà Almacelles la Portella Menàrguens Ossó de Sió Calonge de SegarraSant Pere Sallavinera els Plans de Sió Segarra Penelles Sant Ramon Vilanova de SegriàTorrelameu Térmens Linyola la Fuliola Tarroja de Segarra Calaf Torrefarrera Tornabous Rosselló Pujalt Corbins Ivars d'UrgellBarbens les Oluges els Prats de Rei Gimenells i el Pla de la Font Alpicat Vilanova de la BarcaBellvís el Poal Estaràs Castellnou de Seana Tàrrega Cervera Torre-serona el Palau d'AnglesolaVila-sana Anglesola Alcoletge Granyanella Sant Guim de Freixenet Lleida Pla d'Urgell Bell-lloc d'Urgell Bellpuig Urgell Alcarràs Sidamon Golmés Vilagrassa Ribera d'Ondara els Alamús MollerussaVilanova de Bellpuig Granyena de Segarra Montmaneu Miralcamp Preixana VerdúMontornès de Segarra Torregrossa Montoliu de Segarra Argençola Sant Martí de Riucorb Talavera Segrià Albatàrrec Belianes Puiggròs GuimeràVallfogona de Riucorb Anoia Sudanell Nalec Soses Artesa de Lleida Juneda Arbeca Llorac Ciutadilla Savallà del ComtatSanta Coloma de Queralt Torres de Segre Puigverd de Lleida Maldà Sunyer Alfés Passanant i Belltall la Floresta els Omells de na Gaia Conesa Bellprat els Omellons Vallbona de les Monges Castelldans les Borges Blanques les Piles Aitona l'Espluga Calba Forès Alcanó Massalcoreig Sarroca de Lleida Senan Rocafort de Queralt Mediona BlancafortSolivella Sarral Pontils Llacuna Granyena de les Garrigues Garrigues Conca de Barberà Seròs Torrebesses el Soleràs la Granja d'Escarp Llardecans PiraBarberà de la Conca els Torms Alt Penedès Cabra del Camp Juncosa Montblanc Alt Camp Font: Annex 20 del Decret 153/2019 i OrdreTES/80/2021.
[Show full text]