Mapa De La Zona Vulnerable 6

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Castell de Mur Pallars Jussà Zona vulnerable 6 Alt Urgell Berguedà Àger Vilanova de Meià Solsonès Artesa de Segre Os de Balaguer Noguera Ivars de Noguera Foradada Alfarràs Cubells Algerri Castelló de Farfanya la Sentiu de Sió Preixens Almenar Montgai GuissonaMassoteres Balaguer Torrefeta i Florejacs Bellmunt d'Urgell Agramunt Castellfollit de Riubregós Bages Albesa Bellcaire d'Urgell Puigverd d'Agramunt Sant Guim de la Plana Ivorra Alguaire Vallfogona de Balaguer Castellserà Almacelles la Portella Menàrguens Ossó de Sió Calonge de SegarraSant Pere Sallavinera els Plans de Sió Segarra Penelles Sant Ramon Vilanova de SegriàTorrelameu Térmens Linyola la Fuliola Tarroja de Segarra Calaf Torrefarrera Tornabous Rosselló Pujalt Corbins Ivars d'UrgellBarbens les Oluges els Prats de Rei Gimenells i el Pla de la Font Alpicat Vilanova de la BarcaBellvís el Poal Estaràs Castellnou de Seana Tàrrega Cervera Torre-serona el Palau d'AnglesolaVila-sana Anglesola Alcoletge Granyanella Sant Guim de Freixenet Lleida Pla d'Urgell Bell-lloc d'Urgell Bellpuig Urgell Alcarràs Sidamon Golmés Vilagrassa Ribera d'Ondara els Alamús MollerussaVilanova de Bellpuig Granyena de Segarra Montmaneu Miralcamp Preixana VerdúMontornès de Segarra Torregrossa Montoliu de Segarra Argençola Sant Martí de Riucorb Talavera Segrià Albatàrrec Belianes Puiggròs GuimeràVallfogona de Riucorb Anoia Sudanell Nalec Soses Artesa de Lleida Juneda Arbeca Llorac Ciutadilla Savallà del ComtatSanta Coloma de Queralt Torres de Segre Puigverd de Lleida Maldà Sunyer Alfés Passanant i Belltall la Floresta els Omells de na Gaia Conesa Bellprat els Omellons Vallbona de les Monges Castelldans les Borges Blanques les Piles Aitona l'Espluga Calba Forès Alcanó Massalcoreig Sarroca de Lleida Senan Rocafort de Queralt Mediona BlancafortSolivella Sarral Pontils Llacuna Granyena de les Garrigues Garrigues Conca de Barberà Seròs Torrebesses el Soleràs la Granja d'Escarp Llardecans PiraBarberà de la Conca els Torms Alt Penedès Cabra del Camp Juncosa Montblanc Alt Camp Font: Annex 20 del Decret 153/2019 i OrdreTES/80/2021. 0 4 8 12 16 Cartografia SIGPAC 2020 Vilaverd Baix Penedès km Ribera d'Ebre Priorat Baix Camp Garraf.

Copy Link

Recommended publications

L'expressió Associativa De La Societat Civil De La Comarca Del
Anuari 10 · 2019 · Pàgines 133-149 L’expressió associativa de la societat civil de la comarca del Pla d’Urgell, de fi nals del segle XIX al segle XXI (primera part) Pere Solà i Gussinyer UAB RESUM: L’article, que es publica en dues tongades, PLANTEJAMENT vol descriure i analitzar en sinopsi l’evolució de les xarxes de sociabilitat organitzada a la comarca del Pla Quan, en el decurs de la meva investigació sobre d’Urgell des d’entrat el segle XIX fi ns a l’actualitat. l’educació obrera i racionalista, als ja llunyans anys Les fonts administratives, periodístiques o literàries setanta del segle passat, em vaig trobar una figura informen d’entitats locals, que han existit, s’han cabdal del moviment obrer català en el seu vessant proposat d’existir o existeixen. No cal dir que la seva cultural i també militant social de la segona, tercera enumeració és també una invitació als estudiosos per i quarta dècada del segle XX, ni més ni menys que tal que facin recerca monogràfi ca sobre aquests grups el ciutadà nascut a Mollerussa Josep Torres Tribó,1 organitzats. En aquest aspecte, el cas de l’Amistat, de poc em podia pensar que les meves preocupacions Mollerussa, és paradigmàtic d’una entitat que “és més de recerca em durien justament al Pla d’Urgell, que un club”. aquest territori de 305 km2 ubicat a una extensa plana de la Depressió Central Catalana amb 37.044 PARAULES CLAU: Sociabilitat organitzada, habitants el 2009. associacionisme, esbarjo, entitats culturals, economia social. Pla d’Urgell. Catalunya El seu cap comarcal, Mollerussa, és la seu administrativa del canal d’Urgell, inaugurat el ABSTRACT: The present paper, to be published two 1852: “La carretera de Barcelona a Lleida, que batch, intends a synoptic description and analysis of the coincideix amb l’antic camí medieval, travessa la organized sociability nets’ evolution since the XIX Century comarca i és l’eix principal de les comunicacions”2.
[Show full text]
Els Plets De Les Baronies De Bellpuig 1 Linyola (1731-1840)
ELS PLETS DE LES BARONIES DE BELLPUIG 1 LINYOLA (1731-1840) 129 Per Esteve Mestre i Roige 9 I - INTRODUCCIO l'Arxiu Historic Comarcal de Cervera, en la seva secci6 comarcal i en l'apartat de Bellpuig, Atrobem una relaci6 de plets que es plantejaren a les Baronies de Bellpuig i vila de Linyola ı entre el bar6 i els seus pobles. D'aquests plets cal remarcar diverses coses: 1.- EIs plets, majoritariament, foren iniciats pel bar6, en negar-se els pobles a complir les seves obligacions -pagaments de delmes, quisties, censos, etc ... -; els plets es resolgueren en ge neral a favor del bar6. 2.- Despres de les lleis de Mendizabal de 1836 i 1837, el bar6 continua pledejant amb els seus pobles, amb la intenci6 de tornar a cobrar els delmes. 3.- Tots els plets foren iniciats pel procurador del bar6, que era Ramon Maria de Jover, de Tarrega, i part dels plets es portaren davant l'Alcaldia Major de Tarrega. Quant ala historia d'aquests pobles de la Plana d'Urgell durant aquesta epoca, tingueren grans dificultats degut a la postguerra, a les grans sequeres que va patir l'UrgelP i als canvis politics que va viure el p~is (epoca liberal de 1821-1823, decada ignominiosa de 1823-1833, gue rra carlina de 1833-40 i, enmig, les lleis de Mendizabal de 1836-7). Tots aquests canvis~s veuran reflectits en els plets. II - ELS PLETS En un 1libre de comptes de la baronia de Bellpuig3 trobem, en el foli 47, la Relacion gene ral 0 noticia de tos pteitos y expedientes litigosos que activa 0 pasivamente se han seguido por parte de Su Exca.
[Show full text]
Baixa Descarrega El
DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES m » 3i ICASIELLOTS S! Roser Ripollès i de la Fragua A vjr rá * UrV, Q kr ^ L éC . iS B 3r« jr*' .. • I i y > d* «r- / • I '>* LA MIGRACIÓ A LES GARRIGUES DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES I CASTELLOTS M'ha semblat interessant fer l'estudi de la migració a grafia actual i al costat, entre parèntesis, la o les grafies les Garrigues precisament al segle XVIII, perquè aquest trobades quan aquestes són diferents. Als pobles, a més és un segle de prosperitat i de repoblament de tot a més, he indicat a quin bisbat corresponien i a quina Catalunya després de la devastació produïda per les comarca pertanyen avui i quan es tracta de llocs que successives epidèmies de pesta, des del segle XIV fins no tenien municipi propi, he indicat el municipi al a mitjan segle XVII, i les Garrigues, lògicament, també qual pertanyien, si em consta. He escollit de fer-ho va participar d'aquesta prosperitat i d'aquest així per tal que si algú els vol localitzar en un mapa li repoblament. Per saber que és un període sigui més fàcil de trobar-los i, al mateix temps, se'n d'expansió només cal donar un tomb pels pobles de la pugui calcular la distància simplement llegint el treball. comarca i mirar les seves esglésies. Pràcticament totes Cal tenir en compte, però, que la superfície dels bisbats són del segle XVIII: en alguns pobles, com a les Borges, en aquella època no era igual que l'actual, ja que hi va es van fer noves de peu; en altres, com a Fulleda, es va haver petites modificacions al segle XIX i molt ampliar l'església existent.
[Show full text]
Ley 5/1988, De 28 De Marzo, De Creación De Las Comarcas Del Pla De L'estany, El Pla D'urgell Y La Alta Ribagorça
LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Ley 5/1988, de 28 de marzo, de creación de las comarcas del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell y la Alta Ribagorça. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 992, de 16 de mayo de 1988 «BOE» núm. 135, de 6 de junio de 1988 Referencia: BOE-A-1988-13636 ÍNDICE Preámbulo................................................................ 2 Artículos................................................................. 2 Artículo único........................................................... 2 Disposiciones adicionales...................................................... 2 Disposición adicional...................................................... 2 Disposiciones transitorias...................................................... 2 Disposición transitoria..................................................... 2 Disposiciones finales......................................................... 3 Disposición final primera.................................................... 3 Disposición final segunda................................................... 3 Disposición final tercera.................................................... 3 Página 1 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO LEGISLACIÓN CONSOLIDADA TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que se establece en el artículo 33.2 del Estatuto de Autonomía, promulgo la siguiente LEY DE CREACIÓN DE LAS COMARCAS DEL PLA DE L’ESTANY, EL PLA D’URGELL Y LA ALTA RIBAGORÇA
[Show full text]
Informe Aquàtiques Hivernants Lleida 2013
Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Àrea del Medi Natural CENS D’OCELLS AQUÀTICS HIVERNANTS A LLEIDA - GENER 2013 - Jaume Bonfil (coordinador) Lleida, febrer 2013 Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Àrea del Medi Natural ÍNDEX 1. Introducció 2 2. Metodologia del cens 2 2.1 Tipus de cens 2 2.2 Prospeccions prèvies a la realització del cens 2 3. Resultats 2013 3 3.1 Sectors de cens 3 3.2 Valoració dels resultats 7 3.3 Valoració per espècies 8 Annex 1. Resultats dels cens d’anatidae. Annex 2. Resultats dels cens de podicipedidae, phalacrocoracidae, ardeidae, ciconidae i gruidae. Annex 3. Resultats del cens de accipitridae, charadridae, i scolopacidae. Annex 4. Resultats del cens de rallidae i laridae. Annex 5. Participants per localitats. Annex 6 . Termes municipals de les localitats censades Annex 7. Resultats 2001- 2013 dels censos d'ocells aquàtics hivernants a Lleida Camp de Mart, 35 1 25004 Lleida Tel. 973 24 66 50 Fax 973 22 87 85 Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Àrea del Medi Natural 1. INTRODUCCIÓ Com cada any, a mitjans de gener es realitza un cens simultani d’ocells aquàtics hivernants a tot Europa, coordinat per Wetlands International. Es tracta d’un cens que permet determinar la població d’aus aquàtiques hivernants. La coordinació d’aquest cens a nivell de Catalunya la duu a terme el Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
[Show full text]
La Guerra Civil Al Montsec
FERRAN SÁNCHEZ AGUSTÍ La Guerra Civil al Montsec Alòs de Balaguer – Artesa de Segre – Foradada – Cubells La Sentiu de Sió – Llimiana – Sant Salvador de Toló Vall de Meià – Vall de Montsec L L E I D A, 2 0 1 5 Aquesta obra és un llibre obert. Per comentar, criticar, rectificar o suggerir tot allò que hom estimi oportú amb l’objectiu d’afavorir un apropament més fefaent al seu contingut parcial o total, el lector es pot dirigir epistolarment a l’autor: Ferran Sánchez Agustí, plaça Major 3, 25735 Vilanova de Meià (Lleida). © del text: Ferran Sánchez Agustí, 2014 © de les imatges: els seus autors o arxius, 2015 © d’aquesta edició: Pagès Editors, S L, 2015 C/ Sant Salvador, 8 — 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.cat Primera edició: maig de 2015 DL L 664-2015 ISBN: 978-84-9975-626-4 Imprès a Arts Gràfiques Bobalà, S L [email protected] Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, llevat de l’excepció prevista per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, <www.cedro.org>) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer còpies digitals de fragments d’aquesta obra. CAPÍTOL 1 ALÒS DE BALAGUER (650 habitants) El 14 de gener de 1934 hi va haver eleccions municipals: ERC, 83 vots - 4 escons; LC, 75 vots - 2 escons; Grup de Defensa, 75 vots - 0 escons. El 19 de febrer de 1936 hi va haver eleccions generals, 160 vots el Front d’Esquerres; 53 vots, el Front d’Ordre, i 29 vots Daniel Riu Periquet-PRR.
[Show full text]
El Vallfogona Pierde Un Duelo Clave Ante Un Albi En Racha El Bellpuig Acaricia La Gesta Ante El Líder Pero Acaba Cediendo En Casa
LUNES 16 DE ABRIL DE 2018 | DEPORTES 9 FÚTBOL Segona Catalana G.5 El Vallfogona pierde un duelo clave ante un Albi en racha El Bellpuig acaricia la gesta ante el líder pero acaba cediendo en casa CASTELLSERÀ 0 de lograr el empate. FOTO: Núria García / Un jugador del Vallfogona de Balaguer controla la pelota durante el encuentro Palau d’Anglesola: Matamala, A. SOLSONA 3 Pedrós (Noguera), Serrano, Ra- Tremp: Diankong, Rodrigues (Pa- Vera (Castillo), Martínez, Jiménez Falces, Barón, Cervelló, Clivillé, El planteamiento táctico del Sol- mírez, Felip (Caselles), Simó, Cos rreira), Colom (Santos), Vergés, (Ortiz), Call. Esteve (Llusà), Grau (Raya). sona logró incomodar a lo largo (Expósito), Solà (R, Pedrós), Piró, Sirvant, Fernández, Farré (Erta), L’Albi: Akrouh, Santoschris, Goles: 1-0 Llobera (11’), 1-1 Raya del partido a un Castellserà que Amorós (Sonko), Dumitrache. Parreira, Syulyush, Gonçalves, Yarrouti, Guasch, Pérez, Ciurana (76’), 1-2 Tàpies (78’). no tuvo su mejor día y se vino Alcarràs: Mur, Segura, Eres, Cas- Durany. (Jiménez), Creus, Perera, Ballart, Josep Cos abajo tras el descanso. tillo (Tutusaus), Cendrós, García, Goles: 1-0 O. Masbernat (2’), 2-0 Bouhamidi, Parra. Castellserà: Caus, García (Caste- Miret (Figueras), Florensa (Pasa- O. Masbernat (15’), 3-0 Vallès Goles: 0-1 Bouhamidi (15’), 1-1 ARTESA DE SEGRE 1 lla), Polo, Prat, Fernández (Piqué), nau), Olea, Lorenzo, Ayats. (26’), 4-0 Castillo (51’), 4-1 Sirvant Ortiz (60’), 1-2 Guasch (76’). ORGANYÀ 2 Salvadó, Pros, Sala, Estrada (Sa- Goles: 1-0 Felip (28’), 2-0 Expósi- (70’), 5-1 Aixalà (85’). Toni Piñol El matutino gol del Organyà des- hel), Comelles (Eroles), Pàmpols.
[Show full text]
El Aitona Vence Al Alguaire En Casa (1-0) Gracias a Jaroslaw
LUNES 16 DE SEPTIEMBRE DE 2019 | DEPORTES 9 FÚTBOL Tercera Catalana Grupo 13 El Aitona vence al Alguaire en casa (1-0) gracias a Jaroslaw El Artesa de Lleida golea 7-0 al Arbeca, con doblete de Mamadu y Sekou, y se pone líder en la clasificación ROSSELLÓ 2 (m.24 Martí), 1-2 (m.27 Jacob), 2-2 (m.29 Jordi), 2-3 (m.47 Ja- ALBAGES 2 cob), 2-4 (m.49 Martí). Rosselló: Jordi, Olaf, Iker, Oriol, Árbitro: Albert Figuerola sacó Aleix, Gerard, Jordi M (m.60 Jo- amarilla a Sinbara y Emanuel del sep), Josep S (m.46 Arnau), Ro- Escola de Tremp y a Oriol del So- ger (m.89 Arnau S), Óscar, Albert ses. Moussa fue expulsado en el (m.60 Xavier). m.43. Albages: Josep Angel, Eduard, Cristian, Enric (m.46 Edgar), Ke- GOLMÉS 2 vin Nicolàs, Francisco Javier, Hei- tor, George Daniel (m.58 Jordi), PARDINYES 4 Costel (m.46 Àlex), Xavier (m.46 Golmés: Alex, Eloy, Iñaki, Albert Ngor), Jesús. (m.63 Guillem), Ramón, Llorenç, Goles: 0-1 (m.30 Cristian), 1-1 Aziz, Youseff, Mohammed, Abou (m.37 Jordi), 1-2 (m.44 Eduard), (m.47 Roger), Mouhamed. 2-2 (m.61 Olaf) Pardinyes: Ferrán (m.83 Alfon- Árbitro: Sergi Sánchez expulsó so), José, Alexis, Salum (m.46 F. con roja directa a Gerard del Ros- de Borja), Sergi, Iván, Joel (m.74 selló y sacó amarilla a Olaf, Arnau Roger), Juan Carlos (m.46 Edgar), y Xavier del Rosselló y a Josep Án- Juan Jose (m.83 Santiago), Carles, gel, Cristian y Francisco del Alba- Crespo.
[Show full text]
La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
[Show full text]
El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell
Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país.
[Show full text]
AGREEMENT Between the European Community and the Republic Of
L 28/4EN Official Journal of the European Communities 30.1.2002 AGREEMENT between the European Community and the Republic of South Africa on trade in wine THE EUROPEAN COMMUNITY, hereinafter referred to as the Community, and THE REPUBLIC OF SOUTH AFRICA, hereinafter referred to as South Africa, hereinafter referred to as the Contracting Parties, WHEREAS the Agreement on Trade, Development and Cooperation between the European Community and its Member States, of the one part, and the Republic of South Africa, of the other part, has been signed on 11 October 1999, hereinafter referred to as the TDC Agreement, and entered into force provisionally on 1 January 2000, DESIROUS of creating favourable conditions for the harmonious development of trade and the promotion of commercial cooperation in the wine sector on the basis of equality, mutual benefit and reciprocity, RECOGNISING that the Contracting Parties desire to establish closer links in this sector which will permit further development at a later stage, RECOGNISING that due to the long standing historical ties between South Africa and a number of Member States, South Africa and the Community use certain terms, names, geographical references and trade marks to describe their wines, farms and viticultural practices, many of which are similar, RECALLING their obligations as parties to the Agreement establishing the World Trade Organisation (here- inafter referred to as the WTO Agreement), and in particular the provisions of the Agreement on the Trade Related Aspects of Intellectual Property Rights (hereinafter referred to as the TRIPs Agreement), HAVE AGREED AS FOLLOWS: Article 1 Description and Coding System (Harmonised System), done at Brussels on 14 June 1983, which are produced in such a Objectives manner that they conform to the applicable legislation regu- lating the production of a particular type of wine in the 1.
[Show full text]
El Tossal Del Moro Intro
Localització i context geogràfic El jaciment del Tossal del Moro el trobem al límit nord-est del terme municipal de Castellserà. L’assentament està situat a l’antic camí d’Agramunt, que comunicava Castellserà amb Agramunt. Està emmarcat entre la serra d’Almenara a l’est i la serra d’Agramunt a l’oest. Trobem el jaciment encastellat en un petit promontori d’uns 365 metres d’alçada a l’oest del pilar d’Almenara. Per accedir al jaciment s’ha de sortir de Castellserà, seguir lo camí d’Agramunt, travessar el canal d’Urgell i a un quilòmetre desprès del canal girar a l’esquerra en la confluència de dos camins i després a uns 200 metres girar a la dreta. Situació del jaciment, mapa comarcal. Les serres d’Agramunt i d’Almenara les trobem situades al nord de la depressió central, a les últimes planes abans d’arribar als massissos del prepirineu. Actualment el paisatge d’aquestes serretes i de les planes que hi ha més cap al nord són de secà amb un conreu dedicat als cereals, l’olivera i l’ametller. Aquest paisatge contrasta amb el que hi ha al sud dedicat a un conreu de regadiu amb farratges, arbres fruiters i blat de moro amb el canal d’Urgell exercint de partió entre els dos paisatges. El relleu que trobem és lleugerament muntanyós, amb turons formant petites serretes separades per lleus depressions fluvials. La Serra d’Almenara ha sofert pocs canvis i es mostra com un fòssil del relleu que hauria hagut, per contra no podem dir el mateix amb el relleu que tenim a la plana just a la falda sud de la Serra d’Almenara.
[Show full text]