DOCSLIB.ORG

Secció De Senders Ae Talaia

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Secció De Senders Ae Talaia A.E. Talaia SSD20170205 _314 SECCIÓ DE SENDERS AE TALAIA PER LES TERRES DE PONENT Etapa 1 : VALLBONA DE LES MONGES ELS OMELLS DE NA GAIA – SENAN – FULLEDA 5 de febrer de 201 7 HORARI PREVIST Sortida de la Plaça de l’ Estació de Vil a nova i la Geltrú. 7 h Vallbona de les Monges . Esmorzar. 8 h 3 0 min Inici de l’etapa . 9 h Els Omells de na Gaia . Reagrupament. 10 h 1 0 min 10 h 30 min Senan . Reagrupament. 11 h 2 5 min 11 h 3 5 min Parc eòlic de Vilobí . Reagrupament . 12 h 20 min 12 h 30 min Fulleda . Final de l’etapa . 13 h 50 min Sortida cap a Montblanc. 14 h Montblanc . Din ar. 14 h 40 min Sortida cap a Vilanova. 17 h Vilanova i la Geltrú . 18 h 15 min Notes . - ** Esmorzarem a l Cafè Local Social de Vallbona de les Monges . Dinarem a M ontblanc ; hi ha re s taurants . ** Tingueu en compte que l’organització sempre pot modificar aquesta previsió d’horari en funció de com es vagi desenvolupant l’etapa (Condicions meteorològiques, retards o avançaments impr e vistos, etc). ** Si us plau, sigueu p untuals, respecteu els reagrupaments i mantingueu sempre contacte visual amb els que us segueixen; si cal espereu - vos. Intenteu seguir els horaris previstos, és a dir, no correu ni aneu massa lents ! (Pe n seu que aneu en grup). ** Atenció : Per a qualsevol co municació amb la Secció el dissabte abans de l’excursió o el mateix diumenge (mi t- ja hora abans de la sortida) utili t zeu només el telèfon 609862417 ( Manel Vidal ) . ** Els vocals coordinadors d ’aquesta sortida són Joan Andreu (636466829) i Isidre Poch (692620 181) . En tot m o ment cal respectar les s e ves indicacions. Per les Terres d e Ponent (0 1 ) Vallbona de les Monges – Fulleda (0 5 - 02 - 201 7 ) SECCIÓ DE SENDERS AE TALAIA PER LES TERRES DE PONENT Etapa 1 : VALLBONA DE LES MONGES ELS OMELLS DE NA GAIA – SENAN – FULLEDA 8 de gener de 201 7 DESCRIPCIÓ DE L’ETAPA Seguint el GR - 3, d es d e Vallbona de les Monges ens enfilarem vers les comes de Vallbona per ba i xar tot seguit cap al poble dels Omells de na Gaia; després tornarem a pujar cap al solà del Comellar Gran i en arribar al coll de Senan baixarem vers el poble de Senan . Més enllà de Senan remuntar em un altre cop ara per assolir el parc eòlic de la serra de Vilobí i a continuació planejarem per la serra de les A u beredes . A bans d e finalitzar l’etapa encara haurem de tornar a baixar i pujar per tal de tra s- passar el fondo de les Gr a nades i poder arribar a Fulleda . El recorregut de l’etapa d’avui es fa a cavall de tres comarques; començar em a Vallbona de les Mo n- ges que pertany a l’Urgell (Lleida), després passarem per Senan de la Conca de Barberà (Tarragona) i ac a barem a Fulleda de l a coma rca de l es Garrigues (Lle i da). Cal advertir que a partir de Vallbona de les Monges i durant poc menys d’un quilòmetre el nostre GR - 3 va c onjuntament amb el GR - 175 (Ruta del Cister). Per aquesta zona el GR - 3 també compa r- teix traçat amb el Camí de Sant Jaum e (veurem algunes de les seves marques) i amb una alternativa a una Ruta del Cister (?) que no segueix el GR - 175 (veurem unes marques triangulars vermelles) . F i- nalment, dir - vos que en arribar prop de Fulleda trobarem alguns pals de senyalització amb inform ació que pot se m blar contradictòria. Nosaltres sempre hem de seguir les marques del GR - 3 que està força ben senyali t zat. ************************* Horari Distància (km) Parcial Total 0:00 0:00 0, 000 Comencem l’etapa d’avui a la cruïlla dels carrers Major i Prat de la Riba de Vallbona de les Mo n ges, al peu de la plaça del Monestir (475 m) . Encarats al monestir, hem d’anar cap a la dreta pel carrer M a jor. Passem per sota de dos arcs i per davant de l’entrada al monestir. Baixem i en arribar al carrer de la Muralla el seguim cap a l’esquerra. 1 Per les Terres de Ponent (01) Vallb ona de les Monges – Fulleda (05 - 02 - 2017) 0:03 0:03 0,170 A la d r eta queda la caseta d’un transformador i al seu costat una sèrie de pals i plafons informatius; n’hi ha de la Ruta del Cister (GR - 175), del Camí de Sant Jaume i també de la Ruta de ls Espais de la Memòria (470 m) . Continuem per entremig de la muralla i de la riera de Maldanell. Una mica més endavant trave s sem la riera i poc després girem cap a la dreta i pugem. 0:05 0:08 0,460 Arribem en una bifurcació just davant d’una casa ; a la dreta hi ha un pal de senyalització (486 m) . Ací hem d rebutjar la branca que segueix amb el sòl asfaltat i que baixa cap a l’esquerra i seguir la de la dreta que puja amb sòl de terra. Una mica més endavant fem un gir molt marcat cap a l’esquerra to t deixant un trencall a la dreta. 0:04 0:12 0,615 A l’esquerra del camí queda un mirador sobre Vallbona de les Monges amb una creu (505 m) . S e- guim pujant per tra ms amb graonades de pedra. 0:05 0:17 0,890 Arribem en una cruïlla amb un pal indicador a l’esquerra (531 m) ; en aquest punt anem per la branca de la dreta separant - nos així de la Ruta del Cister (GR_175) que va cap a Montblanquet i Poblet per la branca de l‘esquerra . Pugem; en a l gun tram hi ha restes d’empedrat. 0:05 0:22 1,070 Desemboquem en un camí transversal; a la dreta hi ha un pal indicador (555 m) . Hem de seguir aquest camí cap a l’esquerra i immediatament deixem un trencall a l’esquerra Atenció . Uns metres més endavant , quan a l’esquerra del camí hi ha una pedra amb una placa de l’A ssociació Ruta del Cister recordant els seus amics Ricard D rudis i L lu ís C arrasco , hem de de i xar el camí per anar per un senderol que baixa cap a la dreta. Enganxats en un arbre hi ha uns indic a dors de Santes Creus i Poblet; nosaltres seguim cap a Poblet. 2 Per les Terres de Ponent (01) Vallb ona de les Monges – Fulleda (05 - 02 - 2017) Després d’una curta baixada enllacem amb un camí que hem de seguir cap a l’esquerra. Anem pel ve s sant dret de l’àmplia coma de les Vinyes amb camps al seu llit ; planegem. D eixem un camí a la dreta que travessa els camps. 0:05 0:27 1,420 El camí fa un g ir cap a la dreta per tal de travessa r els camps i després gira cap l’esquerra per remu n- tar pel vessant esquerra de la coma (548 m) . Uns metres més endavant se’ns uneix un camí per la dreta; anem pujant tot deixant trencalls laterals. 0:07 0:34 A l’esqu erra del camí, una mica allunyat, podem veure - hi un grup de xiprers . 0:04 0:38 2,190 Ran del camí, a la dreta, hi ha les restes d’una creu (?) amb una inscripció que comença “ AQUI FOU ASESINAT ... ” (sic) (594 m) . Poc metres més endavant deixem un cam í a la dreta i baixem vers una pista asfaltada que és a to car; a l’enforcall amb la pista hi ha un pal indicador. Hem d ’anar cap a la dr e ta per la pista. 0:03 0:41 2,340 Hem de deixar la pista asfaltada i continuar per un camí que va cap a l’esquerra i enrera (595 m) ; p u- gem lleugerament i girem cap a la dreta allunyant - nos de la pista. Anem per entremig de camps, a l’esquerra, i bosc, a la dreta. Més endavant planegem per entremig del bosc. 0:10 0:51 3,125 A la dreta del camí, una mica separada, pode m veure - hi una petita edificació (620 m) ; pugem lleug e- rament. Més endavant, a la dreta, hi tenim una bona panoràmica. Baixem. 0:03 0:54 3,365 Desemboquem en una pista asfaltada, és el camí de les Planotes; a l’esquerra hi ha un pal indicador 3 Per les Terres de Ponent (01) Vallb ona de les Monges – Fulleda (05 - 02 - 2017) (618 m) . He m de seguir la pista cap a la dreta. A l’esquerra queda la vall del fondo dels Diumenges. Deixem un camí a la dreta que puja vers una c a sa; baixem. 0:05 0:59 3,775 Arribem en una cruïlla amb pal indicador (606 m) ; hem de seguir la branca de l’esquerra en direcció al cementiri dels Omells de na Gaia que veiem a tocar. Voregem el cementiri; una mica després de passar per davant de la seva entrada hem de deixar el camí asfaltat que seguíem i continuar per un de cimentat que baixa cap a l’esquerra amb una barana de fusta al seu costat.
Load more

Recommended publications
  • La Guerra Civil Al Montsec
    FERRAN SÁNCHEZ AGUSTÍ La Guerra Civil al Montsec Alòs de Balaguer – Artesa de Segre – Foradada – Cubells La Sentiu de Sió – Llimiana – Sant Salvador de Toló Vall de Meià – Vall de Montsec L L E I D A, 2 0 1 5 Aquesta obra és un llibre obert. Per comentar, criticar, rectificar o suggerir tot allò que hom estimi oportú amb l’objectiu d’afavorir un apropament més fefaent al seu contingut parcial o total, el lector es pot dirigir epistolarment a l’autor: Ferran Sánchez Agustí, plaça Major 3, 25735 Vilanova de Meià (Lleida). © del text: Ferran Sánchez Agustí, 2014 © de les imatges: els seus autors o arxius, 2015 © d’aquesta edició: Pagès Editors, S L, 2015 C/ Sant Salvador, 8 — 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.cat Primera edició: maig de 2015 DL L 664-2015 ISBN: 978-84-9975-626-4 Imprès a Arts Gràfiques Bobalà, S L [email protected] Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, llevat de l’excepció prevista per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, <www.cedro.org>) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer còpies digitals de fragments d’aquesta obra. CAPÍTOL 1 ALÒS DE BALAGUER (650 habitants) El 14 de gener de 1934 hi va haver eleccions municipals: ERC, 83 vots - 4 escons; LC, 75 vots - 2 escons; Grup de Defensa, 75 vots - 0 escons. El 19 de febrer de 1936 hi va haver eleccions generals, 160 vots el Front d’Esquerres; 53 vots, el Front d’Ordre, i 29 vots Daniel Riu Periquet-PRR.
    [Show full text]
  • Acta De La Sessió Ordinària Celebrada Pel Ple De L’Ajuntament Amb Data 16 De Setembre De 2010
    ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PEL PLE DE L’AJUNTAMENT AMB DATA 16 DE SETEMBRE DE 2010. NÚM.: 8/2010 A S S I S T E N T S Alcaldessa – Presidenta: TUIXENT, 16 de setembre de 2010 Maria Carme Valls Piera Sent les 17:30 hores del dia assenyalat i sota la Presidència de la Sra. Alcaldessa, assistida per la infrascrita Secretària, van concórrer prèvia citació en forma, els Regidors que al marge s’expressen, i que constitueixen el quòrum suficient, amb l’objecte de celebrar la sessió ordinària, en primera convocatòria, a què fa referència els articles 77 b) i 78.2, del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals. Regidors: Horaci Botella Soret Alfons Escribano Paz Joan Caserras Canals Jaume Ferrer Baraut Secretària: Mª Teresa Solsona Vila Regidors que han excusat la seva assistència: Cap ORDRE DEL DIA 1.- APROVACIÓ DE L’ ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR. TRÀMIT I ESTAT D’EXPEDIENTS 2.-DESISTIR, SI S’ESCAU, DE LA TRAMITACIÓ DE DEU MODIFICACIONS PUNTUALS DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT EN EL NUCLI DE JOSA DE CADÍ DEL MUNICIPI DE JOSA I TUIXÉN (EXP. AJUNTAMENT NÚM. NNSS 1-2009, EXP. URBANISME NÚM. 2009/038660/L ). 3.- APROVAR L’INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA REFERENT A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DEL MUNICIPI DE JOSA I TUIXÉN (EXP. AJUNTAMENT NÚM. NNSS 2-2009, EXP. URBANISME NÚM. 2010/039545/L). 4.- ADAPTACIÓ DEL PRESSUPOST DE LICITACIÓ AL NOU TIPUS D’IVA DE L’OBRA " ARBORÈTUM ALS PLANELLS DEL SASTRÓ”. 5.- ADJUDICACIÓ D’UN CONTRACTE MENOR PER A LA OBRA TITULADA " ARBORÈTUM ALS PLANELLS DEL SASTRÓ”.
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • Wine Tourism in Catalonia Catalonia: Table of Contents Tourism Brands
    Wine Tourism in Catalonia Catalonia: Table of Contents tourism brands 03 05 06 08 12 Welcome Catalonia is 12 Appellations DO Alella DO Catalunya France to Catalonia wine tourism (DO) Roses 16 20 24 28 32 Girona Costa Brava DO Cava DO Conca de DO Costers DO Empordà DO Montsant Girona Barberà del Segre Paisatges Barcelona Palamós Lleida Alguaire Lleida Barcelona 36 40 44 48 52 DO Penedès DO Pla de Bages DOQ Priorat DO Tarragona DO Terra Alta Barcelona El Prat Camp de Tarragona Reus Tarragona Mediterranean Sea 56 58 60 Distance between capitals A Glossary of Gastronomy Directory and BarcelonaGirona Lleida Tarragona wine and flavors information Km Catalonia Barcelona 107 162 99 Airport Girona 107 255 197 Port Lleida 162 255 101 High-speed train Tarragona 99 197 101 www.catalunya.com Catalonia Catalonia is a Mediterranean destination with an age-old history, a deep-rooted linguistic heritage and a great cultural and natural heritage. In its four regional capitals – Barcelona, Girona, Lleida and Tarragona – you will find a combination of historic areas, medieval buildings, modernist architecture and a great variety of museums. Inland cities, such as Tortosa, Vic or Vilafranca del Penedès, have succeeded in preserving the heritage of their monuments extremely well. With its 580 kms of coastline, the Catalan Pyrenees, many natural parks and protected areas, Catalonia offers a touristic destination full of variety, for all tastes and ages, all year round: family tourism, culture, adventure, nature, business trips, and over 300 wineries open to visitors to delight in the pleasures of wine tourism. Welcome! www.catalunya.com 3 We are about to embark on a Our journey begins in the vineyard, a world filled wonderful journey with different varieties of through the world grapes, home to seasonal Catalonia: of wine, a cultural activities and marked by all aspects of rural and the essence of wine tourism adventure, filled agricultural life, which all with aromas contribute to making and emotions, the magic of a journey called wine possible.
    [Show full text]
  • AGREEMENT Between the European Community and the Republic Of
    L 28/4EN Official Journal of the European Communities 30.1.2002 AGREEMENT between the European Community and the Republic of South Africa on trade in wine THE EUROPEAN COMMUNITY, hereinafter referred to as the Community, and THE REPUBLIC OF SOUTH AFRICA, hereinafter referred to as South Africa, hereinafter referred to as the Contracting Parties, WHEREAS the Agreement on Trade, Development and Cooperation between the European Community and its Member States, of the one part, and the Republic of South Africa, of the other part, has been signed on 11 October 1999, hereinafter referred to as the TDC Agreement, and entered into force provisionally on 1 January 2000, DESIROUS of creating favourable conditions for the harmonious development of trade and the promotion of commercial cooperation in the wine sector on the basis of equality, mutual benefit and reciprocity, RECOGNISING that the Contracting Parties desire to establish closer links in this sector which will permit further development at a later stage, RECOGNISING that due to the long standing historical ties between South Africa and a number of Member States, South Africa and the Community use certain terms, names, geographical references and trade marks to describe their wines, farms and viticultural practices, many of which are similar, RECALLING their obligations as parties to the Agreement establishing the World Trade Organisation (here- inafter referred to as the WTO Agreement), and in particular the provisions of the Agreement on the Trade Related Aspects of Intellectual Property Rights (hereinafter referred to as the TRIPs Agreement), HAVE AGREED AS FOLLOWS: Article 1 Description and Coding System (Harmonised System), done at Brussels on 14 June 1983, which are produced in such a Objectives manner that they conform to the applicable legislation regu- lating the production of a particular type of wine in the 1.
    [Show full text]
  • L'urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. L'URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Anglesola - Vilagrassa NATURA/ESPAIS NATURALS Granyena NATURA/ESPAIS NATURALS Plans de Sió NATURA/ESPAIS NATURALS Secans de Belianes - Preixana NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Bellmunt- Almenara NATURA/ESPAIS NATURALS Valls del Sió-Llobregós NATURA / AIGUA Barranc de la Figuerosa Tàrrega NATURA / AIGUA Coladors de Boldú La Fuliola NATURA / AIGUA Llacuna de Claravalls Tàrrega NATURA / AIGUA Salades de Conill Ossó de Sió, Tàrrega NATURA/FAMILIAR Parc de la Font Vella Maldà NATURA/FAMILIAR Parc de Montalbà Preixana NATURA/GEOLOGIA Pedreres del Talladell El Talladell CULTURA/ARQUEOLOGIA/BRONZE FINAL Necròpolis d'Almenara Almenara Alta CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric dels Estinclells Verdú CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric del Molí d'Espígol Tornabous CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ Vil·la romana dels Reguers Puigverd d'Agramunt CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ necròpolis romana Nalec CULTURAL / RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Santa Maria Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Castellnou d'Ossó CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Maldà CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de la Mare de Déu del Remei Ossó de Sió CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Ermita de Sant Miquel Puigverd d'Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Gil Riudovelles CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-GÒTIC-SXIX/CISTER Ermita de la Mare de Déu del Pedregal El Talladell CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-XVIII
    [Show full text]
  • CPISR-1 José Luis Aspa Cortinat
    PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ MILLORA DE LA SEGURETAT VIAL EN L’ACCÈS AL NUCLI URBÀ D’ALMENAR DESDE L’AUTOVIA A-14 (CAMÍ DEL SAS / CAMÍ DE BOLÓS / CAMÍ CABANERA REIAL / CAMÍ TAMARIT DE LLITERA) ABRIL DE 2018 Promotor: Redactor: XAVIER GELONCH PIFARRÉ AJUNTAMENT D'ALMENAR ARQUITECTE MUNICIPAL Col·legiat 43890-1 CIF: P2502100G MILLORA DE LA SEGURETAT VIAL EN L’ACCÉS AL NUCLI URBÀ D’ALMENAR DES DE L’AUTOVIA A-14 ÍNDEX DEL PROJECTE I. MEMÒRIA I.I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA I CONSTRUCTIVA I.II. ANNEXES DE LA MEMÒRIA -FOTOGRAFIES ÀMBIT ACTUACIÓ -ESTUDI GEOTÈCNIC -ESTUDI LUMINOTÈCNIC -GESTIÓ DE RESIDUS -SERVEIS EXISTENTS ÀMBIT -PROPOSTA DE SOTERRAMENT SERVEI TELEFONIA -ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES COLUMNES/ENLLUMENAT -ESPECIFICACIONS CARTELLS SENYALITZACIÓ VERTICAL I.III. NORMATIVA OBLIGAT COMPLIMENT II. PLEC DE CONDICIONS III. CONTROL DE QUALITAT DELS MATERIALS. PLA DE CONTROL DEL QUALITAT D375/1988. IV. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT V. AMIDAMENTS VI. PRESSUPOST VII. PLÀNOLS MILLORA DE LA SEGURETAT VIAL EN L’ACCÉS AL NUCLI URBÀ D’ALMENAR DES DE L’AUTOVIA A-14 I.- MEMÒRIA MILLORA DE LA SEGURETAT VIAL EN L’ACCÉS AL NUCLI URBÀ D’ALMENAR DES DE L’AUTOVIA A-14 I.I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA I CONSTRUCTIVA MEMÒRIA DESCRIPTIVA Antecedents i descripció general Es redacta aquest projecte per tal de descriure i valorar les obres necessàries per tal de procedir a realitzar la millora de la seguretat vial en l’accés al nucli urbà desde l’autovia A-14, amb la finalitat d’executar les obres. Es redacta el present projecte davant la necessitat d’executar una millora en la circulació rodada en l’accès a la zona urbana del municipi després de la inauguració de l’autovia A-14 que passa pel municipi el passat mes de Juliol de 2017, i donat l’augment de volum de trànsit en l’accès per aquesta banda oest d’accès i la perillositat dels encreuaments existents en la intersecció del camí de Bolós, amb el camí del Sas, camí de Cabanera Reial i camí de Tamarit de Llitera.
    [Show full text]
  • Edicte Programació Definitiva PAS 2015
    PROGRAMA D’ARRENDAMENTS I SUBMINISTRAMENTS PROGRAMACIÓ DEFINTIVA ANUALITAT 2015: COMARCA MUNICIPI ENTITAT ATRIBUCIÓ 2015 Alt Urgell Alàs i Cerc Ajuntament d'Alàs i Cerc 7.421,88 € Alt Urgell Arsèguel Ajuntament d'Arsèguel 4.906,95 € Alt Urgell Bassella Ajuntament de Bassella 8.172,81 € Alt Urgell Cabó Ajuntament de Cabó 5.760,63 € Alt Urgell Cava Ajuntament de Cava 5.469,74 € Alt Urgell Coll de Nargó Ajuntament de Coll de Nargó 7.945,09 € Alt Urgell Estamariu Ajuntament d'Estamariu 4.614,61 € Alt Urgell Fígols i Alinyà Ajuntament de Fígols i Alinyà 6.876,45 € Alt Urgell Josa i Tuixén Ajuntament de Josa i Tuixén 5.340,43 € Alt Urgell Josa i Tuixén E.M.D. de Josa de Cadí 1.500,00 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò Ajuntament de Montferrer i Castellbò 15.502,85 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò E.M.D. de Vila i Vall de Castellbò 1.650,00 € Alt Urgell Oliana Ajuntament d'Oliana 7.256,32 € Alt Urgell Organyà Ajuntament d'Organyà 5.347,23 € Alt Urgell Peramola Ajuntament de Peramola 6.655,97 € Alt Urgell Pont de Bar Ajuntament del Pont de Bar 7.528,32 € Alt Urgell Ribera d'Urgellet Ajuntament de Ribera d'Urgellet 10.275,32 € Alt Urgell Seu d'Urgell Ajuntament de la Seu d'Urgell 19.599,26 € Alt Urgell Valls d'Aguilar Ajuntament de les Valls d'Aguilar 9.746,74 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de la Guàrdia d'Ares 1.500,00 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D.
    [Show full text]
  • Els Omells, a Les Portes De La Fallida a L'haver D'indemnitzar Un Sinistre
    SEGRE 14 COMARQUES Dimecres, 6 de gener de 2016 MUNICIPIS ADMINISTRACIÓ Primers treballs Els Omells, a les portes de la fallida sobre l’occità a Aran ❘ VIELHA ❘ Els membres de l’Ins- titut d’Estudis Aranesi (IEA) presentaran demà, a la seu del Conselh Generau d’Aran, a l’haver d’indemnitzar un sinistre els primers treballs publicats per la institució el 2015, que Recorre a l’Estat per abonar 511.690 euros per l’accident d’una menor l’any 2003 || inclouran el discurs de pre- sentació de l’acadèmia, la Ha de tornar-los en deu anys i superen de molt el seu pressupost anual gramàtica bàsica de l’occità X. SANTESMASSES aranès i una guia per escriure X. SANTEMASSES aquest idioma. L’acte, presi- ❘ ELS OMELLS DE NA GAIA ❘ L’ajunta- Un incendi que dit pel síndic d’Aran, Carlos ment dels Omells de na Gaia va provocar greus Barrera, arriba sis mesos des- s’ha vist obligat a adquirir un prés de la constitució oficial deute que, segons el consistori, ferides a una jove de l’IEA com a autoritat so- deixa aquest municipi de 160 bre l’occità. habitants al caire de la fallida. de 17 anys El consistori ha rebut 511.690 Maridatge de música euros del Fons de Finançament ■ Un incendi al local so- a Entitats Locals de l’Estat per cial dels Omells de na Ga- i vi pallarès a Tremp complir amb una sentència fer- ia el 27 de desembre del ❘ TREMP ❘ La biblioteca Maria ma que l’obliga a indemnitzar 2003 va provocar a una Barbal de la capital del Pa- amb aquesta quantitat un ac- menor de 17 anys crema- llars Jussà organitza durant cident que va patir una menor des al 80% del cos.
    [Show full text]
  • Guia Activitats Primavera 2019.Pdf
    FRANÇA / FRANCIA Toulouse N-125 Bausen Canejan Les Bossòst PI FRANÇA / FRANCIA R N-141 I Bagnères-de-Luchon Arres Val d'Aran N Vilamòs La Noguera Pallaresa EU/ Era Garo Es Bòrdes na Salardú PIRIN VIELHA Baquèira Valls d’Àneu Alós d’Isil Estany de Certascan Vielha e Mijaran Arties Alt Àneu Naut Aran Pallars Sobirà E Por Pica d’Estats t de la Bonaigua València O Túnel de Vielha d'Àneu Tavascan Esterri d'Àneu PARC NATURAL all de Cardós Lladorre Pantà de la V DE L'ALT PIRINEU Pantà de Baserca La Guingueta Torrassa a Esterri de Cardós PARC NACIONAL d’Àneu L a Caldes de Boí D'AIGÜESTORTES N gorçan Espot oguer Ribera a de Cardós Rib I ESTANY DE Àreu a a Pa PRIMAVERA / 2019 SANT MAURICI rera Boí l guer la A N D ORR A o re all Fer N V all de Boí sa Alins a V L Barruera r Tírvia o T e Taüll FRANÇA / FRAN CIA d a Llavorsí Toulouse guer Farrera o Capdella Andorra la Vella Vilaller N La Llessui CG-1 N-20 Llívia Alta Ribagorça Les Valls Meranges Guils de Rialp de Valira Cerdanya Benasc / Torre de EL PONT DE SUERT Cerdanya PUIGCERDÀ N-116 Benasque Capdella Enviny SORT a r i Alt Urgell l Perpinyà Pic Orri a Ger all Fosca V Bolvir V Montferrer a Lles de Cerdanya Baix Pallars L Soriguera i Castellbò Queixans Anserall Estamariu El Pont de Bar Prullans Isòvol Prats i Sarroca de Bellera Sansor Fontanals de La Pobleta LA SEU D'URGELL Cerdanya de Bellveí Prats Alp Bellver de N-152 Pantà d'Escales Gerri Alàs Arsèguel Martinet Cerdanya Das Senterada de la Sal Montferrer Artedó Montellà Riu de Urús Estany de i Martinet Cerdanya Montcortès Alàs i Cerc Ansovell
    [Show full text]
  • DEFINITIU INTERIOR O.K.Indd
    Com podem observar els quatre monestirs mai no arribaren ELS CAMINS DELS MONESTIRS a ser coetanis alhora: Guiu Sanfeliu Rochet - De 1176 a 1195, Vallbona i el Pedregal. Historiador del Grup de Recerques de les Terres de Ponent - De 1195 a 1237, Vallbona, el Pedregal i la Bovera. Article publicat a: Els monestirs cistercencs de la vall del Corb. - De 1237 a 1589, Vallbona, el Pedregal i Vallsanta. Pàgs. 11-16. Edició del Grup de Recerques de les Terres de - De 1589 a 1604, Vallbona i el Pedregal. Ponent, 1989. - De 1604 fins avui, Vallbona. El motiu del present treball no és altre que situar aquesta zona de la baixa Segarra en el marc geogràfic on es desenvolupen els Els camins i els monestirs treballs sobres els monestirs cistercencs femenins de la vall del riu Corb: amb Vallbona de les Monges, el Pedregal, la Bovera i Si observem atentament el mapa adjunt veurem com els Vallsanta. A partir d’un breu estudi sobre els antics camins que nostres avantpassats a l’hora de traçar un camí varen optar podien utilitzar-se per relacionar-se entre si els diversos monestirs de fer-lo senzill, pel fet que el camí més curt entre dos cistercencs de la comarca. pobles és la línia recta. Així podem observar com tots els camins antics són radials Breu inici sobre els monestirs de poble a poble i que gairebé tots els pobles es comuni- quen amb els seus veïns, per petits que siguin. VALLBONA: comença amb unes agrupacions mixtes d’ermitans, que practicaven la regla benedictina al sud de No obstant, hi ha pobles en els quals hi convergeixen més la Baixa Segarra, de la qual en tenim notícies des de 1153 a camins que no pas en uns altres, és cert, però això sempre 1175.
    [Show full text]
  • Saint-Gall, Christchurch and Vallbona De Les Monges
    Water and Society III 377 The importance of graphic representation in monastic hydraulics: Saint-Gall, Christchurch and Vallbona de les Monges 1 2 2 J. M. López López , M. I. Pérez Millán & A. B. González Avilés 1Department of Civil Engineering, University of Alicante, Spain 2Department of Building Constructions, University of Alicante, Spain Abstract In the fourth century Christian monasticism left the anchoritic lifestyle to begin a new monastic organization. These religious communities not only show us an architecture ruled by a monastic life, but also reveals some impressive hydraulic systems occasionally reflected in valuable drawings. From the first graphic document of Saint-Gall abbey, until the parchment of the Corb River (exclusively photographed at the scriptorium of Vallbona monastery), this work demonstrates that graphic representation of water supply systems has played a very important role throughout time. Thanks to these graphic documents we can currently know about other important aspects such as irrigation rights, water supply channels, hydraulic systems to pump water, etc. All these elements have become the only witnesses of an invisible architecture located under the ground, which has almost disappeared nowadays. Keywords: history, construction, hydraulic, cartography, Cistercian, monastery, abbey. 1 Introduction: the hydraulic need At the end of the 11th century, rural society was under the power of a feudal class whose instability would be increased by the structural violence of its own economic, political and social organization. Meanwhile, the great ecclesiastic excesses would trigger the appearance of new monastic orders and groups of WIT Transactions on Ecology and The Environment, Vol 200, © 2015 WIT Press www.witpress.com, ISSN 1743-3541 (on-line) doi:10.2495/WS150321 378 Water and Society III hermits calling back to the origins of Christianity in order to set up a climate of spiritual renovation.
    [Show full text]