Onomàstica De Fulleda (Garrigues) 1

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Onomàstica De Fulleda (Garrigues) 1 Onomàstica de Fulleda (Garrigues) 1 Santi Arbós i Gabarró Onomàstica de Fulleda (Garrigues) ICC Institut Cartogràfic de Catalunya 2 Onomàstica de Fulleda (Garrigues) Onomàstica de Fulleda (Garrigues) 3 Santi Arbós i Gabarró Onomàstica de Fulleda (Garrigues) Onomàstica de Fulleda (Garrigues) Santi Arbós i Gabarro Primera edició digital: juny 2009 Primera edició en paper: gener de 2004 De l’edició digital: © Societat d’Onomàstica © Institut Cartogràfic de Catalunya © Mapes: Institut Cartogràfic de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya Parc de Montjuïc- 08038 Barcelona Telèfon: 93 567 15 00 http://www.icc.cat Societat d’Onomàstica Diputació, 276, pral. 1 08010 Barcelona http://www.onomastica.cat Disseny editorial: Twotypes_Comunicació Gràfica http://www.twotypes.cat A la Núria i el Guillem. A la família i amics en un sentit ampli. Als fulledencs, passats, presents i futurs. A la memòria de mossèn Josep Boada (1832-1880), iniciador de l’estudi de l’onomàstica fulledenca. Sumari Sumari 1. Introducció ......................................................................................................................................................11 1.1 Objectius i mètode de treball ............................................................................................................12 1.2 Quatre mots de Fulleda ......................................................................................................................15 2. Fonts documentals.........................................................................................................................................18 2.1 Arxius ....................................................................................................................................................18 2.2 Documentació manuscrita .................................................................................................................18 2.3 Bibliografia impresa.............................................................................................................................21 2.4 Informants orals i agraïments ..........................................................................................................23 3. Inventari d’onomàstica de Fulleda (Garrigues) ........................................................................................26 4. Conclusions ...................................................................................................................................................183 4.1 Vocalisme............................................................................................................................................184 4.2 Consonantisme ...................................................................................................................................184 4.3 Morfologia ...........................................................................................................................................185 4.4 Lèxic i semàntica ...............................................................................................................................194 5. Apèndix .........................................................................................................................................................197 5.1 Partides, trossos i altres paratges (zona rural) .............................................................................198 5.2 Edificacions i similars (zona rural i urbana) .................................................................................199 5.3 Vies i paratges (zona urbana) .........................................................................................................201 5.4 Cognoms i renoms ............................................................................................................................202 1. Introducció 12 Onomàstica de Fulleda (Garrigues) 1. Introducció 1.1 Objectius i mètode de treball L’objectiu d’aquest treball és recollir amb tota l’exhaustivitat que sigui possible l’onomàstica an- tiga i actual del terme de Fulleda (Garrigues). A més, es realitza una transcripció fonètica del tipus funcional, mitjançant l’alfabet AFI, de les entrades, seguida sempre que ha estat possible del màxim nombre d’informacions i dades d’interès (localització dels topònims, tipus de terreny, origen del renom, lloc d’on provenen els cognoms, etimologies ...). Hem considerat els noms de les cases com a topònims, tot i que sabem que en el terreny de l’onomàstica aquestes unitats es mouen entre l’antroponímia i la toponímia. A més, de cada casa hem procurat recollir el màxim nombre possible de noms pels quals hagi estat coneguda i encara els recordi algú. Per aquest procediment, recolzat amb algunes fonts escrites, podem establir amb més o menys precisió aquests noms des de l’actualitat fins a fa uns 100-125 anys. Quant a la toponímia antiga del terme i l’antroponímia, hem realitzat el buidatge de les fonts ma- nuscrites de l’apartat de “Fonts documentals”. Ací, podem parlar d’una certa exhaustivitat a partir del segle XVI. La documentació anterior, llevat d’alguna petita mostra i del que hi ha publicat, o ja no existeix o no ha pogut ser consultada. En la mesura que l’Església constitueix un lloc podríem dir d’utilització pública amb indrets ben coneguts per una part significativa de la població, hem considerat diverses parts del seu interior (sagristia i altars) com a topònims, sobre algun dels quals hi ha documentació bastant antiga. Hem fet el mateix amb l’antic forn del Vidre, entrant les diferents parts en què es dividia. Potser en aquest cas es pot argumentar que s’ha tibat massa el concepte de “toponímia” o que el que s’està fent és més aviat “nanotoponímia”. Pel que fa al mètode treball s’ha partit d’una acumulació de dades fruit d’anys d’escoltar les converses de la gent del poble i de recollir informació de fonts escrites, publicades o no. Aquestes informacions s’han perfilat, completat i matisat amb diverses entrevistes orals i caminades pel ter- me. Amb el material aconseguit s’ha seguit una ordenació purament alfabètica acompanyada de la transcripció fonètica. A continuació s’ha col·locat, si se n’ha trobat, la documentació sobre el topò- nim o antropònim, amb les corresponents abreviatures que n’indiquen la procedència. Després, en la majoria dels casos, hi ha algunes breus informacions ja comentades (situació, extensió, alçada, història, procedència, etimologia ...). Onomàstica de Fulleda (Garrigues) 13 S’ha diferenciat mitjançant l’ús de majúscules aquells topònims que són partides de terra d’aquells altres homòfons i més antics que són fonts, camins ... Ex: Salat, la font d’en (font) Font d’en Salat, la (partida) Pel que fa a l’ús de l’article masculí, hem respectat les formes etimològiques LO/LOS quan es tracta de topònims pretèrits que no existeixen actualment i hem preferit les formes EL/ELS per als actuals per una sèrie de motius: 1. La majoria de les vegades els topònims s’usen en situacions, almenys pel que respecta al parlar de Fulleda, en què l’article es contrau amb la preposició precedent quedant formes més properes a EL/ELS que a LO/LOS: Ex: Vinc dels Masos Vaig als Escortals Pels Pous baixa molta aigua Fins i tot, pels que són partidaris de considerar l’article com una part fossilitzada del topònim i d’escriure’l amb majúscula inicial, es pot veure que l’ús de les formes el/els afavoreix més a l’hora de fer una lectura natural d’un text, és a dir, propera a la pronúncia oral real, que les formes lo/los. Compareu, doncs, les dues columnes: Ex: Vinc d’El Planet Vinc de Lo Planet Anem a Els Esclots Anem a Los Esclots Per El Comellar ja plou Per Lo Comellar ja plou 2. La llengua viva, sobretot entre la gent jove, té cada vegada més tendència a utilitzar els articles normatius en substitució dels etimològics i tradicionals a la zona. Aquest és un fenomen que s’està acabant d’imposar en el subdialecte tarragoní, al costat mateix, doncs, del territori que ara estudiem. 3. Els estudis de toponímia publicats sobre el Camp de Tarragona i zones properes utilitzen aquest mètode. Així, doncs, en la nostra elecció també cal tenir en compte el desig de respectar una certa unitat de criteris metodològics i de continuïtat geogràfica. Hem optat per mantenir certs dialectalismes com la diftongació en AU- de la O- inicial, admetent com a secundàries, però, les formes “més normatives”, algunes amb nombrosa i antiga documen- tació. Ex: Aubaguets, els (forma principal) Obaguets, els (forma secundària) Aurella, cal Pep sense (forma principal) Orella, cal Pep sense (forma secundària) 14 Onomàstica de Fulleda (Garrigues) En alguns casos, però, com el tancament en I de la E pretònica, només entrem les formes estàndard tot i que sempre s’anota la pronúncia vertadera. Ex: Argelagar, l’ (entrada) Argilagar, l’ (no consta com a entrada) Ermengol, ca l’ (entrada) Ermingol, ca l’ (no consta com a entrada) En l’ortografia dels cognoms mantenim una posició intermèdia, també més complicada, entre els que són partidaris de consignar totes les formes o almenys les actuals com a entrades principals i els normalitzadors a ultrança. Si un cognom viu avui dia té una ortografia que no és aberrant amb la pronúncia ni amb la normativa de la llengua catalana, el consignem en la forma actual com a entrada principal tot i que no sigui la més antiga o “correcta”. Ex: Arbós (entrada principal) Arboç (entrada secundària) Tanmateix, si el cognom, encara viu o ja extingit, presenta una manca d’adequació amb la norma- tiva o una disfunció grafia-pronúncia,
Recommended publications
  • Rankings Municipality of Els Omellons
    9/26/2021 Maps, analysis and statistics about the resident population Demographic balance, population and familiy trends, age classes and average age, civil status and foreigners Skip Navigation Links SPAGNA / CATALUÑA / Province of LLEIDA / ELS OMELLONS Powered by Page 1 L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNA Municipalities Powered by Page 2 ABELLA DE LA Stroll up beside >> L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin CONCA ESPOT Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH ÀGER SPAGNAESTAMARIU AGRAMUNT ESTARÀS AITONA ESTERRI D'ÀNEU ALÀS I CERC ESTERRI DE ALBATÀRREC CARDÓS ALBESA FARRERA ALCANÓ FÍGOLS I ALCARRÀS ALINYÀ ALCOLETGE FONDARELLA ALFARRÀS FORADADA ALFÉS FULLEDA ALGERRI GAVET DE LA ALGUAIRE CONCA ALINS GIMENELLS I ALMACELLES EL PLA DE LA FONT ALMATRET GOLMÉS ALMENAR GÓSOL ALÒS DE BALAGUER GRANYANELLA ALPICAT GRANYENA DE LES ALT ÀNEU GARRIGUES ANGLESOLA GRANYENA DE ARBECA SEGARRA ARRES GUIMERÀ ARSÈGUEL GUISSONA ARTESA DE GUIXERS LLEIDA ISONA I CONCA ARTESA DE DELLÀ SEGRE IVARS ASPA D'URGELL BAIX PALLARS IVARS DE BALAGUER NOGUERA BARBENS IVORRA BASSELLA JOSA I TUIXÉN BAUSEN JUNCOSA BELIANES JUNEDA Powered by Page 3 BELL-LLOC L'ALBAGÉS L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin D'URGELL L'ALBI Adminstat logo BELLAGUARDA DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNAL'ESPLUGA BELLCAIRE CALBA D'URGELL LA BARONIA DE BELLMUNT RIALB D'URGELL LA COMA I LA BELLPUIG PEDRA BELLVER DE LA FLORESTA CERDANYA LA FULIOLA BELLVÍS LA BENAVENT DE GRANADELLA SEGRIÀ LA GRANJA BIOSCA
    [Show full text]
  • 13 Vinaixa 2009
    Vinaixa 2009 13 Cabal VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades EL PAS DE LA VIA AUGUSTA PER LA COMARCA DE LES GARRIGUES. RECULL DE DADES I NOVES APORTACIONS Enric Albert Calvera Belló 1. INTRODUCCIÓ l paisatge contemporani, a l'igual que sustentés les necessitats estratègiques i logístiques que el nostre pòsit cultural és del nou sistema. fruit d’una sèrie de modificacions Actualment, gràcies a la incipient arqueologia del pai- i assimilacions que l’han anat mo- satge, hi ha alguns estudis prou rigorosos que demostren delant al llarg dels segles. com l’ordenació i orientació d’alguns camins i del parcel·lari Una de les etapes de la nostra de la Segarra i l’Urgell,2 o de la Conca Dellà,3 al Pallars Jus- història en què es produeix un dels sà, per posar alguns exemples propers, són fruit d’uns mo- processos de transformació més dels concrets de centuriació romana. Sorprenent, més que profunds i que marcarà l’esdevenir pel “lapsus” de temps, pels segles de foscor que seguiren posterior és durant l’època romana. al període baix imperial i la posterior ruptura que represen- La romanització no solament suposà un canvi radical en tà tant el model andalusí, com, no tant, el feudal. tots els àmbits de la societat i l’economia sinó que també A més, també constatem com la majoria de vies de afectà,E de forma contundent, a l’organització del territori. comunicació importants segueixen els mateixos traçats o Al voltant de les ciutats, totes de nova planta, es planificà molt semblants als de les antigues calçades romanes.
    [Show full text]
  • La Guerra Civil Al Montsec
    FERRAN SÁNCHEZ AGUSTÍ La Guerra Civil al Montsec Alòs de Balaguer – Artesa de Segre – Foradada – Cubells La Sentiu de Sió – Llimiana – Sant Salvador de Toló Vall de Meià – Vall de Montsec L L E I D A, 2 0 1 5 Aquesta obra és un llibre obert. Per comentar, criticar, rectificar o suggerir tot allò que hom estimi oportú amb l’objectiu d’afavorir un apropament més fefaent al seu contingut parcial o total, el lector es pot dirigir epistolarment a l’autor: Ferran Sánchez Agustí, plaça Major 3, 25735 Vilanova de Meià (Lleida). © del text: Ferran Sánchez Agustí, 2014 © de les imatges: els seus autors o arxius, 2015 © d’aquesta edició: Pagès Editors, S L, 2015 C/ Sant Salvador, 8 — 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.cat Primera edició: maig de 2015 DL L 664-2015 ISBN: 978-84-9975-626-4 Imprès a Arts Gràfiques Bobalà, S L [email protected] Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, llevat de l’excepció prevista per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, <www.cedro.org>) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer còpies digitals de fragments d’aquesta obra. CAPÍTOL 1 ALÒS DE BALAGUER (650 habitants) El 14 de gener de 1934 hi va haver eleccions municipals: ERC, 83 vots - 4 escons; LC, 75 vots - 2 escons; Grup de Defensa, 75 vots - 0 escons. El 19 de febrer de 1936 hi va haver eleccions generals, 160 vots el Front d’Esquerres; 53 vots, el Front d’Ordre, i 29 vots Daniel Riu Periquet-PRR.
    [Show full text]
  • Sector Primari I Producció Agroalimentària
    Pla estratègic territorial de la comarca de les Garrigues 2015-2025. Foment de l’economia local i l’ocupació Dijous participatius Taller 1. SECTOR PRIMARI I PRODUCCIÓ AGROALIMENTÀRIA Dijous, 10 de març de 2016. L’Albagés TALLER 1. SECTOR PRIMARI I PRODUCCIÓ AGROALIMENTÀRIA. QUIN ÉS EL PUNT DE PARTIDA? TALLER 1. SECTOR PRIMARI I PRODUCCIÓ AGROALIMENTÀRIA. QUIN ÉS EL PUNT DE PARTIDA? Sector productiu important i amb pes en el conjunt de l’economia comarcal (28,96% del PIB comarcal). Pes dels sectors productius en l’economia de les Garrigues. PIB Comarcal. 80 73,33 70 60 50 Garrigues 40 33,61 Catalunya 28,96 30 26,51 20,35 20 10,96 10 5,34 0,99 0 Primari Indústria Construcció Serveis TALLER 1. SECTOR PRIMARI I PRODUCCIÓ AGROALIMENTÀRIA. QUIN ÉS EL PUNT DE PARTIDA? Característiques generals: El 73,63% de les terres de les Garrigues són de secà i el 26,37% de regadiu Poc diversificat (en molts municipis monocultiu, a destacar Bovera, Juncosa i la Granadella): - Agricultura: principalment olivera i part d’ametllers, al secà i fruiters i cereals , al regadiu. - Ramaderia: concentrada en municipis concrets (Juncosa boví, i Puiggròs, les Borges Blanques i Arbeca: porcí) - Iniciatives puntuals dels sectors primari i agroalimentari que diversifiquen el teixit productiu alhora que el revitalitzen i revaloritzen (vi, tòfona, safrà, horta, pa de ronyó, fruits secs, elaborats càrnics, làctics, etc.). Ocupació al sector primari Castelldans El Soleràs Els Torms Juncosa Bellaguarda Bovera TALLER 1. SECTOR PRIMARI I PRODUCCIÓ AGROALIMENTÀRIA. QUIN ÉS EL PUNT DE PARTIDA? Producció. Bàsicament centrat en la producció, i amb poca i poc diversa transformació (oli i algunes iniciatives puntuals de transformació a partir de matèries primeres d’origen agrari: melmelades i conserves, mel, làctics,..) La rendibilitat de la producció molt condicionada per l’escassetat d’aigua en la zona de secà.
    [Show full text]
  • Acta De La Sessió Ordinària Celebrada Pel Ple De L’Ajuntament Amb Data 16 De Setembre De 2010
    ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PEL PLE DE L’AJUNTAMENT AMB DATA 16 DE SETEMBRE DE 2010. NÚM.: 8/2010 A S S I S T E N T S Alcaldessa – Presidenta: TUIXENT, 16 de setembre de 2010 Maria Carme Valls Piera Sent les 17:30 hores del dia assenyalat i sota la Presidència de la Sra. Alcaldessa, assistida per la infrascrita Secretària, van concórrer prèvia citació en forma, els Regidors que al marge s’expressen, i que constitueixen el quòrum suficient, amb l’objecte de celebrar la sessió ordinària, en primera convocatòria, a què fa referència els articles 77 b) i 78.2, del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals. Regidors: Horaci Botella Soret Alfons Escribano Paz Joan Caserras Canals Jaume Ferrer Baraut Secretària: Mª Teresa Solsona Vila Regidors que han excusat la seva assistència: Cap ORDRE DEL DIA 1.- APROVACIÓ DE L’ ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR. TRÀMIT I ESTAT D’EXPEDIENTS 2.-DESISTIR, SI S’ESCAU, DE LA TRAMITACIÓ DE DEU MODIFICACIONS PUNTUALS DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT EN EL NUCLI DE JOSA DE CADÍ DEL MUNICIPI DE JOSA I TUIXÉN (EXP. AJUNTAMENT NÚM. NNSS 1-2009, EXP. URBANISME NÚM. 2009/038660/L ). 3.- APROVAR L’INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA REFERENT A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DEL MUNICIPI DE JOSA I TUIXÉN (EXP. AJUNTAMENT NÚM. NNSS 2-2009, EXP. URBANISME NÚM. 2010/039545/L). 4.- ADAPTACIÓ DEL PRESSUPOST DE LICITACIÓ AL NOU TIPUS D’IVA DE L’OBRA " ARBORÈTUM ALS PLANELLS DEL SASTRÓ”. 5.- ADJUDICACIÓ D’UN CONTRACTE MENOR PER A LA OBRA TITULADA " ARBORÈTUM ALS PLANELLS DEL SASTRÓ”.
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • Un Tomb Per La Vinaixa De Començaments Del Segle Xviii
    de petjades UN TOMB PER LA VINAIXA DE COMENÇAMENTS DEL SEGLE XVIII Josep Pla Puig 1. NOTES HISTÒRIQUES: LA VINAIXA PRETÈRITA Com deuria ser la Vinaixa d’abans? , era gaire gran el Els llibres de “Valies” són unes relacions de béns im- poble? , quanta gent hi vivia?, a què es dedicaven? mobles, és a dir, de cases i peces de terra, que, en aquest Aquestes preguntes ens les hem fetes no sols per la cas, tenien en dret d’ús els habitants de Vinaixa. S’ha d’ex- Vila de Vinaixa sinó cadascú pel seu propi poble. plicar que aquest dret d’ús vol dir que els vinaixencs eren El passat fascina, ja sigui pel misteri que amaguen les arrendadors emfiteutes de les propietats, això vol dir que seves portes, ja sigui perquè permet buscar explicacions tenien el domini útil de la terra a canvi d’un lloguer en di- que justifiquin actituds i, fins i tot, perquè permet especu- ners i/o en espècie, mentre que el domini real de la terra, lar amb fantasies que pinten temps bells, idíl·lics i bucòlics. és a dir, el seu veritable propietari, era el Monestir de Po- Així, ens trobem que uns s’apropen a aquell passat per cu- blet, Senyor de qui depenia Vinaixa. riositat, altres ho fan per intentar posar llum a períodes Aquestes relacions de béns es presentaven davant el foscos, i n’hi ha que esperen trobar elements aclaridors Batlle, que era el representant d’un Senyor, el qual podia ser que els ajudin no sols a entendre el present sinó també a laic o eclesiàstic.
    [Show full text]
  • Wine Tourism in Catalonia Catalonia: Table of Contents Tourism Brands
    Wine Tourism in Catalonia Catalonia: Table of Contents tourism brands 03 05 06 08 12 Welcome Catalonia is 12 Appellations DO Alella DO Catalunya France to Catalonia wine tourism (DO) Roses 16 20 24 28 32 Girona Costa Brava DO Cava DO Conca de DO Costers DO Empordà DO Montsant Girona Barberà del Segre Paisatges Barcelona Palamós Lleida Alguaire Lleida Barcelona 36 40 44 48 52 DO Penedès DO Pla de Bages DOQ Priorat DO Tarragona DO Terra Alta Barcelona El Prat Camp de Tarragona Reus Tarragona Mediterranean Sea 56 58 60 Distance between capitals A Glossary of Gastronomy Directory and BarcelonaGirona Lleida Tarragona wine and flavors information Km Catalonia Barcelona 107 162 99 Airport Girona 107 255 197 Port Lleida 162 255 101 High-speed train Tarragona 99 197 101 www.catalunya.com Catalonia Catalonia is a Mediterranean destination with an age-old history, a deep-rooted linguistic heritage and a great cultural and natural heritage. In its four regional capitals – Barcelona, Girona, Lleida and Tarragona – you will find a combination of historic areas, medieval buildings, modernist architecture and a great variety of museums. Inland cities, such as Tortosa, Vic or Vilafranca del Penedès, have succeeded in preserving the heritage of their monuments extremely well. With its 580 kms of coastline, the Catalan Pyrenees, many natural parks and protected areas, Catalonia offers a touristic destination full of variety, for all tastes and ages, all year round: family tourism, culture, adventure, nature, business trips, and over 300 wineries open to visitors to delight in the pleasures of wine tourism. Welcome! www.catalunya.com 3 We are about to embark on a Our journey begins in the vineyard, a world filled wonderful journey with different varieties of through the world grapes, home to seasonal Catalonia: of wine, a cultural activities and marked by all aspects of rural and the essence of wine tourism adventure, filled agricultural life, which all with aromas contribute to making and emotions, the magic of a journey called wine possible.
    [Show full text]
  • AGREEMENT Between the European Community and the Republic Of
    L 28/4EN Official Journal of the European Communities 30.1.2002 AGREEMENT between the European Community and the Republic of South Africa on trade in wine THE EUROPEAN COMMUNITY, hereinafter referred to as the Community, and THE REPUBLIC OF SOUTH AFRICA, hereinafter referred to as South Africa, hereinafter referred to as the Contracting Parties, WHEREAS the Agreement on Trade, Development and Cooperation between the European Community and its Member States, of the one part, and the Republic of South Africa, of the other part, has been signed on 11 October 1999, hereinafter referred to as the TDC Agreement, and entered into force provisionally on 1 January 2000, DESIROUS of creating favourable conditions for the harmonious development of trade and the promotion of commercial cooperation in the wine sector on the basis of equality, mutual benefit and reciprocity, RECOGNISING that the Contracting Parties desire to establish closer links in this sector which will permit further development at a later stage, RECOGNISING that due to the long standing historical ties between South Africa and a number of Member States, South Africa and the Community use certain terms, names, geographical references and trade marks to describe their wines, farms and viticultural practices, many of which are similar, RECALLING their obligations as parties to the Agreement establishing the World Trade Organisation (here- inafter referred to as the WTO Agreement), and in particular the provisions of the Agreement on the Trade Related Aspects of Intellectual Property Rights (hereinafter referred to as the TRIPs Agreement), HAVE AGREED AS FOLLOWS: Article 1 Description and Coding System (Harmonised System), done at Brussels on 14 June 1983, which are produced in such a Objectives manner that they conform to the applicable legislation regu- lating the production of a particular type of wine in the 1.
    [Show full text]
  • El Tossal Del Moro Intro
    Localització i context geogràfic El jaciment del Tossal del Moro el trobem al límit nord-est del terme municipal de Castellserà. L’assentament està situat a l’antic camí d’Agramunt, que comunicava Castellserà amb Agramunt. Està emmarcat entre la serra d’Almenara a l’est i la serra d’Agramunt a l’oest. Trobem el jaciment encastellat en un petit promontori d’uns 365 metres d’alçada a l’oest del pilar d’Almenara. Per accedir al jaciment s’ha de sortir de Castellserà, seguir lo camí d’Agramunt, travessar el canal d’Urgell i a un quilòmetre desprès del canal girar a l’esquerra en la confluència de dos camins i després a uns 200 metres girar a la dreta. Situació del jaciment, mapa comarcal. Les serres d’Agramunt i d’Almenara les trobem situades al nord de la depressió central, a les últimes planes abans d’arribar als massissos del prepirineu. Actualment el paisatge d’aquestes serretes i de les planes que hi ha més cap al nord són de secà amb un conreu dedicat als cereals, l’olivera i l’ametller. Aquest paisatge contrasta amb el que hi ha al sud dedicat a un conreu de regadiu amb farratges, arbres fruiters i blat de moro amb el canal d’Urgell exercint de partió entre els dos paisatges. El relleu que trobem és lleugerament muntanyós, amb turons formant petites serretes separades per lleus depressions fluvials. La Serra d’Almenara ha sofert pocs canvis i es mostra com un fòssil del relleu que hauria hagut, per contra no podem dir el mateix amb el relleu que tenim a la plana just a la falda sud de la Serra d’Almenara.
    [Show full text]
  • Secció De Senders Ae Talaia
    A.E. Talaia SSD20170205 _314 SECCIÓ DE SENDERS AE TALAIA PER LES TERRES DE PONENT Etapa 1 : VALLBONA DE LES MONGES ELS OMELLS DE NA GAIA – SENAN – FULLEDA 5 de febrer de 201 7 HORARI PREVIST Sortida de la Plaça de l’ Estació de Vil a nova i la Geltrú. 7 h Vallbona de les Monges . Esmorzar. 8 h 3 0 min Inici de l’etapa . 9 h Els Omells de na Gaia . Reagrupament. 10 h 1 0 min 10 h 30 min Senan . Reagrupament. 11 h 2 5 min 11 h 3 5 min Parc eòlic de Vilobí . Reagrupament . 12 h 20 min 12 h 30 min Fulleda . Final de l’etapa . 13 h 50 min Sortida cap a Montblanc. 14 h Montblanc . Din ar. 14 h 40 min Sortida cap a Vilanova. 17 h Vilanova i la Geltrú . 18 h 15 min Notes . - ** Esmorzarem a l Cafè Local Social de Vallbona de les Monges . Dinarem a M ontblanc ; hi ha re s taurants . ** Tingueu en compte que l’organització sempre pot modificar aquesta previsió d’horari en funció de com es vagi desenvolupant l’etapa (Condicions meteorològiques, retards o avançaments impr e vistos, etc). ** Si us plau, sigueu p untuals, respecteu els reagrupaments i mantingueu sempre contacte visual amb els que us segueixen; si cal espereu - vos. Intenteu seguir els horaris previstos, és a dir, no correu ni aneu massa lents ! (Pe n seu que aneu en grup). ** Atenció : Per a qualsevol co municació amb la Secció el dissabte abans de l’excursió o el mateix diumenge (mi t- ja hora abans de la sortida) utili t zeu només el telèfon 609862417 ( Manel Vidal ) .
    [Show full text]
  • Els Orígens D'arbeca: El Poblat Ibèric Del Castell I La Vil·La Romana De L'escorxador
    ELS ORÍGENS D'ARBECA: EL POBLAT IBÈRIC DEL CASTELL I LA VIL·LA ROMANA DE L'ESCORXADOR IGNASI GARCÉS i ESTALLO* 1. INTRODUCCIÓ EI professor P. de Palol mereix ésser evocat per la gran obra cientí­ fica llegada i per la seva influència en els estudis posteriors d'arqueologia peninsular, en especial en el camp de l'antiguitat tardana. Tanmateix, hi ha un tercer aspecte digne d'ésser recordat per aquells que tinguérem la sort de gaudir de la seva apassionada docència en la Universitat de Barcelona. En particular, sempre recordaré aquell dia de tardor del 1977 quan, per prime­ ra vegada i com a estudiant, vaig poder participar en l'excavació arqueolò­ gica de la basílica paleocristiana d'El Bovalar (Seròs, Segrià). Més recentment, en els onze anys de presència continuada a Arbeca, amb motiu de l'excavació del poblat de l'edat del ferro i ibèric d'Els Vilars, he tingut ocasió de conèixer dos jaciments emplaçats en la mateixa vila que aquí presentem: l'assentament ibèric del Castell, gairebé inèdit (Boleda, 1976, p. 23; Sans «fe Pau, 1983, p. 17; Garcés, 1992, p. 286) i el jaciment romà de L'Escorxador -segurament una vil·la-, inèdit, el coneixement del qual dec a l'atenció del Sr. Manel Batalla, veí d'Arbeca. El municipi d'Arbeca ocupa la porció nord-est de la comarca de les Garrigues, limítrofe amb les de l'Urgell i el Pla d'Urgell. El formen uns 2.380 habitants (cens de 1980). La principal activitat actual és agropecuà- ria, amb regadiu aproximadament en un quart del terme (fruiters, farratges, blat de moro) i la resta de secà (blat, ordi, ametllers, vinya i en especial oli­ veres), complementada amb porcí, oví i aviram.
    [Show full text]