Onomàstica De Fulleda (Garrigues) 1
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Onomàstica de Fulleda (Garrigues) 1 Santi Arbós i Gabarró Onomàstica de Fulleda (Garrigues) ICC Institut Cartogràfic de Catalunya 2 Onomàstica de Fulleda (Garrigues) Onomàstica de Fulleda (Garrigues) 3 Santi Arbós i Gabarró Onomàstica de Fulleda (Garrigues) Onomàstica de Fulleda (Garrigues) Santi Arbós i Gabarro Primera edició digital: juny 2009 Primera edició en paper: gener de 2004 De l’edició digital: © Societat d’Onomàstica © Institut Cartogràfic de Catalunya © Mapes: Institut Cartogràfic de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya Parc de Montjuïc- 08038 Barcelona Telèfon: 93 567 15 00 http://www.icc.cat Societat d’Onomàstica Diputació, 276, pral. 1 08010 Barcelona http://www.onomastica.cat Disseny editorial: Twotypes_Comunicació Gràfica http://www.twotypes.cat A la Núria i el Guillem. A la família i amics en un sentit ampli. Als fulledencs, passats, presents i futurs. A la memòria de mossèn Josep Boada (1832-1880), iniciador de l’estudi de l’onomàstica fulledenca. Sumari Sumari 1. Introducció ......................................................................................................................................................11 1.1 Objectius i mètode de treball ............................................................................................................12 1.2 Quatre mots de Fulleda ......................................................................................................................15 2. Fonts documentals.........................................................................................................................................18 2.1 Arxius ....................................................................................................................................................18 2.2 Documentació manuscrita .................................................................................................................18 2.3 Bibliografia impresa.............................................................................................................................21 2.4 Informants orals i agraïments ..........................................................................................................23 3. Inventari d’onomàstica de Fulleda (Garrigues) ........................................................................................26 4. Conclusions ...................................................................................................................................................183 4.1 Vocalisme............................................................................................................................................184 4.2 Consonantisme ...................................................................................................................................184 4.3 Morfologia ...........................................................................................................................................185 4.4 Lèxic i semàntica ...............................................................................................................................194 5. Apèndix .........................................................................................................................................................197 5.1 Partides, trossos i altres paratges (zona rural) .............................................................................198 5.2 Edificacions i similars (zona rural i urbana) .................................................................................199 5.3 Vies i paratges (zona urbana) .........................................................................................................201 5.4 Cognoms i renoms ............................................................................................................................202 1. Introducció 12 Onomàstica de Fulleda (Garrigues) 1. Introducció 1.1 Objectius i mètode de treball L’objectiu d’aquest treball és recollir amb tota l’exhaustivitat que sigui possible l’onomàstica an- tiga i actual del terme de Fulleda (Garrigues). A més, es realitza una transcripció fonètica del tipus funcional, mitjançant l’alfabet AFI, de les entrades, seguida sempre que ha estat possible del màxim nombre d’informacions i dades d’interès (localització dels topònims, tipus de terreny, origen del renom, lloc d’on provenen els cognoms, etimologies ...). Hem considerat els noms de les cases com a topònims, tot i que sabem que en el terreny de l’onomàstica aquestes unitats es mouen entre l’antroponímia i la toponímia. A més, de cada casa hem procurat recollir el màxim nombre possible de noms pels quals hagi estat coneguda i encara els recordi algú. Per aquest procediment, recolzat amb algunes fonts escrites, podem establir amb més o menys precisió aquests noms des de l’actualitat fins a fa uns 100-125 anys. Quant a la toponímia antiga del terme i l’antroponímia, hem realitzat el buidatge de les fonts ma- nuscrites de l’apartat de “Fonts documentals”. Ací, podem parlar d’una certa exhaustivitat a partir del segle XVI. La documentació anterior, llevat d’alguna petita mostra i del que hi ha publicat, o ja no existeix o no ha pogut ser consultada. En la mesura que l’Església constitueix un lloc podríem dir d’utilització pública amb indrets ben coneguts per una part significativa de la població, hem considerat diverses parts del seu interior (sagristia i altars) com a topònims, sobre algun dels quals hi ha documentació bastant antiga. Hem fet el mateix amb l’antic forn del Vidre, entrant les diferents parts en què es dividia. Potser en aquest cas es pot argumentar que s’ha tibat massa el concepte de “toponímia” o que el que s’està fent és més aviat “nanotoponímia”. Pel que fa al mètode treball s’ha partit d’una acumulació de dades fruit d’anys d’escoltar les converses de la gent del poble i de recollir informació de fonts escrites, publicades o no. Aquestes informacions s’han perfilat, completat i matisat amb diverses entrevistes orals i caminades pel ter- me. Amb el material aconseguit s’ha seguit una ordenació purament alfabètica acompanyada de la transcripció fonètica. A continuació s’ha col·locat, si se n’ha trobat, la documentació sobre el topò- nim o antropònim, amb les corresponents abreviatures que n’indiquen la procedència. Després, en la majoria dels casos, hi ha algunes breus informacions ja comentades (situació, extensió, alçada, història, procedència, etimologia ...). Onomàstica de Fulleda (Garrigues) 13 S’ha diferenciat mitjançant l’ús de majúscules aquells topònims que són partides de terra d’aquells altres homòfons i més antics que són fonts, camins ... Ex: Salat, la font d’en (font) Font d’en Salat, la (partida) Pel que fa a l’ús de l’article masculí, hem respectat les formes etimològiques LO/LOS quan es tracta de topònims pretèrits que no existeixen actualment i hem preferit les formes EL/ELS per als actuals per una sèrie de motius: 1. La majoria de les vegades els topònims s’usen en situacions, almenys pel que respecta al parlar de Fulleda, en què l’article es contrau amb la preposició precedent quedant formes més properes a EL/ELS que a LO/LOS: Ex: Vinc dels Masos Vaig als Escortals Pels Pous baixa molta aigua Fins i tot, pels que són partidaris de considerar l’article com una part fossilitzada del topònim i d’escriure’l amb majúscula inicial, es pot veure que l’ús de les formes el/els afavoreix més a l’hora de fer una lectura natural d’un text, és a dir, propera a la pronúncia oral real, que les formes lo/los. Compareu, doncs, les dues columnes: Ex: Vinc d’El Planet Vinc de Lo Planet Anem a Els Esclots Anem a Los Esclots Per El Comellar ja plou Per Lo Comellar ja plou 2. La llengua viva, sobretot entre la gent jove, té cada vegada més tendència a utilitzar els articles normatius en substitució dels etimològics i tradicionals a la zona. Aquest és un fenomen que s’està acabant d’imposar en el subdialecte tarragoní, al costat mateix, doncs, del territori que ara estudiem. 3. Els estudis de toponímia publicats sobre el Camp de Tarragona i zones properes utilitzen aquest mètode. Així, doncs, en la nostra elecció també cal tenir en compte el desig de respectar una certa unitat de criteris metodològics i de continuïtat geogràfica. Hem optat per mantenir certs dialectalismes com la diftongació en AU- de la O- inicial, admetent com a secundàries, però, les formes “més normatives”, algunes amb nombrosa i antiga documen- tació. Ex: Aubaguets, els (forma principal) Obaguets, els (forma secundària) Aurella, cal Pep sense (forma principal) Orella, cal Pep sense (forma secundària) 14 Onomàstica de Fulleda (Garrigues) En alguns casos, però, com el tancament en I de la E pretònica, només entrem les formes estàndard tot i que sempre s’anota la pronúncia vertadera. Ex: Argelagar, l’ (entrada) Argilagar, l’ (no consta com a entrada) Ermengol, ca l’ (entrada) Ermingol, ca l’ (no consta com a entrada) En l’ortografia dels cognoms mantenim una posició intermèdia, també més complicada, entre els que són partidaris de consignar totes les formes o almenys les actuals com a entrades principals i els normalitzadors a ultrança. Si un cognom viu avui dia té una ortografia que no és aberrant amb la pronúncia ni amb la normativa de la llengua catalana, el consignem en la forma actual com a entrada principal tot i que no sigui la més antiga o “correcta”. Ex: Arbós (entrada principal) Arboç (entrada secundària) Tanmateix, si el cognom, encara viu o ja extingit, presenta una manca d’adequació amb la norma- tiva o una disfunció grafia-pronúncia,