13 Vinaixa 2009
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Vinaixa 2009 13 Cabal VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades EL PAS DE LA VIA AUGUSTA PER LA COMARCA DE LES GARRIGUES. RECULL DE DADES I NOVES APORTACIONS Enric Albert Calvera Belló 1. INTRODUCCIÓ l paisatge contemporani, a l'igual que sustentés les necessitats estratègiques i logístiques que el nostre pòsit cultural és del nou sistema. fruit d’una sèrie de modificacions Actualment, gràcies a la incipient arqueologia del pai- i assimilacions que l’han anat mo- satge, hi ha alguns estudis prou rigorosos que demostren delant al llarg dels segles. com l’ordenació i orientació d’alguns camins i del parcel·lari Una de les etapes de la nostra de la Segarra i l’Urgell,2 o de la Conca Dellà,3 al Pallars Jus- història en què es produeix un dels sà, per posar alguns exemples propers, són fruit d’uns mo- processos de transformació més dels concrets de centuriació romana. Sorprenent, més que profunds i que marcarà l’esdevenir pel “lapsus” de temps, pels segles de foscor que seguiren posterior és durant l’època romana. al període baix imperial i la posterior ruptura que represen- La romanització no solament suposà un canvi radical en tà tant el model andalusí, com, no tant, el feudal. tots els àmbits de la societat i l’economia sinó que també A més, també constatem com la majoria de vies de afectà,E de forma contundent, a l’organització del territori. comunicació importants segueixen els mateixos traçats o Al voltant de les ciutats, totes de nova planta, es planificà molt semblants als de les antigues calçades romanes. És una extensa partició o centuriació1 dels terrenys, i paral- lògic ja que comuniquen ciutats fundades o ja existents en lelament, es creà una xarxa viària com a columna vertebral aquella època. 1 Divisió ortogonal del terreny organitzada al voltant d’un centre administratiu important. En principi cada centúria estava reservada a cent soldats veterans que en llicenciar-se passaven a ser agricultors. El tipus de centúria més utilitzat corresponia al de 20 x 20 actus (710 x 710 m). 2 RODRIGO REQUENA, ESTHER. L’estructuració del territori de Iesso en època romana. Dins Guitart, J. Pera, J. (ed.) IESSO I. Miscel·lània arqueolò- gica. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2004. pàg. 171-186. 3 REYES, T; GONZALEZ VILLAESCUSA, R; GARCIA, J. “L’estudi de l’Ager Aesonensis (Issona i Conca Dellà, Pallars Jussà)”. Revista d’arqueologia de Ponent, núm. 8, 1988. Universitat de Lleida. Vinaixa 2009 15 Cabal Pel que fa a la comarca de les Garrigues, el context Aquests són alguns exemples del valor estratègic que arqueològic d’època romana ens evidencia un poblament tingué aquesta artèria abans de la pacificació total de la més aviat dispers a la major part d’aquesta àrea, exceptu- Tarraconense, però sense oblidar, també, la importància ant l’extrem nord i nord oriental, corresponent a la conca comercial i d’organització del territori que adquirí des d’un de la Femosa, on ja des de l’ibèric ple –s. IV aC–, fins ben primer moment i sobretot a partir de la pax augusta. entrat a l’època alt imperial –s. II dC– trobem una densi- A hores d’ara, malgrat la magnitud del tema i l’apas- tat de nuclis de població molt alta, abastament superior als sionament o interès que pugui suscitar tant als “erudits” territoris que l’envolten. locals com als arqueòlegs professionals, a banda d’alguna El fet es deu principalment a les condicions físiques obra general, no disposem de cap estudi que tracti aquesta d’aquesta vall: fèrtil, amb aigua i amb una orografia suau qüestió dins la zona estricta que ens ateny. de fondos i terrasses dominada per tossals, una conjuntura Això es pot justificar per l’escassetat de restes materi- idònia en època ibèrica i aprofitada a posteriori pels ro- als i la dificultat que suposa aplicar, correctament, les tèc- mans i que permetria el desenvolupament d’una economia niques de prospecció i recerca en l’arqueologia del paisat- cerealística i ramadera amb un control visual del territori ge –ortofotomapes, fotografia aèria, documentació antiga, proper. toponímia, etc. Però la Femosa –per extensió em refereixo a tota la El treball que avui presentem és una primera aproxima- seua conca–, tenia quelcom més que la feia singular, i ció al coneixement del traçat i context d’aquella antiga via és que la situació que ocupa en el territori li conferia la al seu pas per l’actual comarca de les Garrigues i intenta condició de corredor natural entre la vall del Segre i el riu fer-ho de forma didàctica i, per tant, adreçada a tot lector Francolí, o sigui, una connexió directa amb la costa medi- interessat, tant al neòfit com a l’estudiós del tema. terrània. O sigui, no pretén ser un treball de camp aprofundit Aquest corredor devia ser utilitzat durant la prehistòria –en aquest sentit hi manca una prospecció intensiva i tam- mitjançant la capçalera d’alguna de les seues valls subsi- bé extensiva del territori– però sí, diguem-ne, un estat de la diàries com ara la vall de la Coma (el Salat), o la vall de qüestió amb noves aportacions personals que, a poc a poc, Vinaixa, i segurament en època ibèrica, els ilergetes van ens desvetllin el recorregut d’aquella important artèria de intensificar-hi el trànsit, ja que era un camí més ràpid vers comunicació. el comerç mediterrani, amb els cossetans, que no pas la ruta tradicional per l’Ebre, amb els ilercavons. Amb l’arribada dels romans, ben aviat es reforçarà, i molt, la importància d’aquest pas. Primer com a via de pe- 2. MÈTODE DE TREBALL netració i expansió militar des de la futura capital d’Hispà- nia, Tarraco, cap a l’interior de la província i després amb la Per tal de reconstruir la morfologia antiga d’un terri- construcció i consolidació de la calçada que, convertint-se tori, i més concretament, en el nostre cas, un tram de via en una de les ramificacions cardinals de la Via Augusta, romana, primerament cal recollir, utilitzant diferents recur- funcionarà com a principal eix de comunicació i romanitza- sos, tots els elements o informació a l’abast que puguin ser ció del nord peninsular. útils, per després contrastar o complementar les dades ob- Fent una ràpida ullada als esdeveniments històrics tingudes. Això és el que hem intentat fer, seguint l’exemple d’aquella època podem deduir com les primeres tropes d’alguns estudis sobre l’arqueopaisatge o vies romanes ja 5 romanes que, dins el context de la segona guerra púnica, publicats. Vegem-ho. varen arribar al país dels ilergetes, l’any 205 aC, per aca- Abans d’entrar en l’anàlisi, vam recopilar tota la biblio- bar amb la revolta d’Indíbil i Mandoni i sotmetre la seua grafia, tant actual com de fonts clàssiques, sobre la xarxa capital, Iltirda, sota el jou de la república, ho degueren fer viària romana a Catalunya, i també sobre l’estructuració travessant la nostra actual comarca d’est a oest per la vall del territori en aquesta època. Després, iniciàrem la re- de la Femosa. O que, anys més tard, també degué utilitzar cerca de topònims referents a camins o vies de comunica- aqueixa mateixa ruta la legió que encapçalada pel cònsol ció antics –camí carreter, camí ral, hostal, coll, carrerada, Escipió Emilià assetjà la ciutat celtibera de Numància (133 etc.– a partir de la cartografia actual amb una bona base aC). Fins i tot, el mateix imperator Octavi August traspassà toponímica com l’editada per l’Institut Cartogràfic de Cata- el coll de Tarrés, dirigint-se amb tres legions a la llunyana lunya a escala 1:5.000, o de mapes no tan recents com els Asturica Augusta,4 des d’on iniciaria la guerra contra els militars a escala 1:50.000 de l’any 1932. També vam recollir càntabres i asturs (25 aC), i potser ja ho féu per la nova fonts orals o, inclús, vam cercar en documentació antiga. calçada arranjada sota el seu principat. 4 Actual Astorga, a la província de Lleó. 5 Vegeu Bibliografia annexa. 16 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades Tota aquesta informació la vaig situar en els corresponents això fou conseqüència, crec, de dues circumstàncies molt mapes a escala 1:25.000, concretament en els topogràfics determinants que coincidiren cronològicament i que feren publicats per l’Instituto Geográfico Nacional. esclatar aquest procés. Per una banda, la profunda crisi Seguidament, prenent com a base els propis coneixe- agrària que afectava Itàlia, deixant sense terres a petits ments tant del territori com de la ubicació dels jaciments i mitjans propietaris. I per l’altra, la professionalització de de filiació romana en aquesta zona i també dels fragments l’exèrcit sota el consolat del general Caius Marius, obrint de mil·liari localitzats a la partida de les Comes de l’Albi, les portes de la legió a les classes més humils i desafa- vaig afegir totes aquestes dades arqueològiques al mapa vorides i que, a més, suposava entre d’altres aspectes, la inicial 1:25.000 complementat als elements toponímics ja donació d’un lot de terres als veterans llicenciats.6 introduïts. L’actual Catalunya, com tot el nord-est peninsular i el Cal dir que des d’un bon principi, el punt de partida de sud de la Gàl·lia, complien les condicions precises per ser la meua recerca fou l’antic camí de Lleida que sortint des colonitzades de forma immediata: militarment controlades, de l’enrunat hostal de la Manxa travessa ben dreter tot el una població ja bastant “desiberitzada” i sotmesa al món pla homònim i el de Falliver, afrontant dos importants ja- romà, una orografia amb planes fèrtils i prou extenses,7 i ciments romans i, en molts trams, fent de límit municipal una relativa proximitat i bona comunicació amb Roma, tant entre l’Albi i Vinaixa o, més a l’oest, entre l’Albi i les Borges per mar, amb el domini absolut de la Mediterrània occiden- Blanques.