de petjades ESTELES FUNERÀRIES DISCOÏDALS DE LES Mateu Esquerda i Ribes Josep Gallart i Fernàndez Xavier Martí i Freixenet Josep i Llevadot

INTRODUCCIÓ

na estela és un monument, agents atmosfèrics, la qual cosa fa que els motius decora- generalment monolític, en tius esculpits es vagin esborrant pel pas del temps i que, forma de pilar o de làpida, actualment, sigui difícil distingir la decoració. Així mateix la erigit en commemoració o seva exposició a la intempèrie afavoreix que les seves su- record d’algun fet. Les este- perfícies es vegin afectades negativament per l’acció de lí- les funeràries de tipus dis- quens, fongs, molses, algues i fins i tot vegetació superior. coïdal són fites destinades Pel que fa a la cronologia de les esteles discoïdals de a senyalitzar, generalment, les comarques de la Catalunya Occidental –constitueix la el lloc on hi havia un enter- zona en què s’ha localitzat el nombre més important de rament dins els cementiris, peces– és difícil de precisar ja que quasi tots els exem- tot i que en algun cas haurien pogut ésser utilitzades en plars coneguts s’han trobat fora de context. Malgrat això, la delimitació de fossars o sagreres (MENCHON 1996, 67 i tenint en compte el seu origen en antics fossars parroqui- 2004,U 672-674). Serien, doncs, modestos monuments fune- als situats a redós de les esglésies romàniques, els motius raris destinats a senyalitzar generalment enterraments i, decoratius que duen, molt semblants als que trobem en en alguns casos, també fossars. edificacions ben datades, els temes iconogràfics o el mo- A nivell morfològic les esteles funeràries discoïdals tius heràldics representants, i també els motius epigràfics tenen dues parts ben diferenciades. La part inferior –el presents en alguns exemplars, sembla que el seu ús, en peu– que presenta formes variades (rectangular, trapezial, aquestes contrades, s’implanta en els segles XII i XIII i en cuny, antropomorf...) (MENCHON 1993, fig. 4), serveix la seva generalització es produeix durant el XIV. A partir per a fixar-la al terra. Aquests peus normalment són llisos, d’aleshores comença el seu declivi fins a l'època moderna tot i que a vegades poden tenir algun tipus de decoració a en què són substituïdes per altres tipus d’elements de se- les cares frontals i més excepcionalment en els cantons. nyalització de tombes, possiblement lligats amb nous usos La part superior –o cap– que seria la visible en el seu es- i costums funeraris (MENCHON, RIUS 1994, 210). Tot i així tat original, té forma discoïdal, amb dues cares, les quals encara trobem casos, sovint reutilitzacions, que demostren estan decorades amb motius diversos, decoració que en la seva perdurabilitat fins època moderna i àdhuc con- alguns casos es troba, també, en els cantons del disc, com temporània, com al cementiri de Golmés (El Pla d’Urgell) en un exemplar del Vilosell (CORNADÓ 1984, 236 i 1992, (GALLART, LLUSSÀ 2004, 982-988), al de Lloberola (Torà, 86). La unió d’ambdues parts és el que s’anomena coll. La La Segarra), al i al d’ (El Solsonès) (MENCHON, majoria estan fetes en pedra sorrenca –gres– (algunes, RIUS 1997, 219-220; SITGES 1997, 196), a Sant Pere de poques, en pedra calcària). Les pedres sorrenques són les Vallmanya (Pinós, El Solsonès) (SITGES 1997, 197) i al de més abundants en el país i tenen com a virtut la seva faci- Siurana (El Priorat) (MARTORELL 1993, 122). litat per treballar-les, permetent uns acabats fins i polits, Les esteles discoïdals es col·locaven a la capçalera de donant com a resultat un motius decoratius de gran qualitat les sepultures, tal com s’ha pogut documentar en les poques i acurada definició; però, per altra banda, aquests tipus de ocasions on se n’ha trobat algun exemplar en el lloc origi- pedres tenen l’inconvenient que s’exfolien i es meteoritzen nari, com és el cas del peu d’una estela descoberta en les fàcilment a causa de l’acció de les aigües pluvials i altres excavacions realitzades l’any 1983, pel Servei d’Arqueologia

Vinaixa 2009 69 Cabal

de la , al cementiri vell de Granyena nats a establir les pautes metodològiques per al seu inventari, de les Garrigues (GALLART, SANTANACH, 1989, fig. 5 i 6), o catalogació i estudi, els quals han tingut i estan tenint una altres exemplars localitzats en necròpolis aragoneses pròxi- gran transcendència (MENCHON 1988-89, 1993, 1994 i 1995) mes (MENCHON 2004), havent-hi algun cas en què als peus Igualment s’han publicat treballs sobre les tècniques de talla i de la tomba també s’hi col·locava algun element de fitament el procés de fabricació de les esteles (SOLÉ, MENCHON 1994; per assenyalar l’espai de l’enterrament. La funció principal de GALLART, MACIÀ 1993, 83-84), s’han donat a conèixer inven- les esteles discoïdals era, doncs, la de senyalitzar els enterra- taris comarcals d’esteles fruit d’acurades i exhaustives pros- ments individuals o familiars en els cementiris. La col·locació peccions en el territori (MARTÍ, RIUS 1993; MENCHON 1996, d’una estela a la capçalera d’una tomba tindria aleshores, a 65-130; CAMATS et alii, 2004; PÉREZ et al. 1999; ITARTE 1999) l’igual que ara, en primer lloc el sentit d’indicar i singularitzar i també s’han publicat diversos conjunts locals de peces. Així el recinte funerari familiar o individual de cara a l’obertura de mateix la publicació de l’obra Catalunya Romànica per part noves fosses i també per la identificació i reconeixement de de la Fundació Enciclopèdia Catalana ha servit per a donar a l’indret pels altres components de la comunitat i pels propis conèixer força esteles de les comarques tarragonines i llei- familiars de cara al culte als membres difunts, car seria el lloc datanes,2 que són, com hem dit, en les que s’ha localitzat i es on realitzar pregàries, dipositar ofrenes o celebrar altres tipus coneixen els conjunts més nombrosos i importants del país. de cerimonials. Però, sobretot, les esteles tindrien un sentit La celebració de congressos d’arqueologia medieval esta- religiós, el qual es troba explicitat en els símbols esculpits en tals i catalans, d’altres específics sobre esteles funeràries en les seves cares, uns motius iconogràfics de profund significat diversos indrets de la Península Ibèrica, les Jornades d’Estudi cristià –cal tenir en compte que es tractava d’unes comunitats sobre les Esteles Discoïdals celebrades a Reus el 9 i 10 de en les quals quasi tots els seus membres eren analfabets– per gener de 1988, o la creació del l'Arxiu d'Esteles discoïdals dels tant calia emprar un tipus d’iconografia basada en imatges de Països Catalans3 han estat un revulsiu en la investigació i pu- fàcil identificació i interpretació per tots els seus membres i blicació de les esteles funeràries del nostre país. Així mateix que alhora tinguessin una forta càrrega simbòlica. no podem oblidar l’increment en els darrers anys dels diversos Malgrat que es tracta d’uns modestos monuments fu- tipus d’intervencions arqueològiques en jaciments i necròpolis neraris sense context, tenen –al nostre entendre– un in- medievals a Catalunya, així com el desenvolupament científic i terès històric molt gran, perquè són el testimoni fefaent metodològic que ha tingut l’arqueologia medieval, tot i que cal dels ritus, creences i costums funeraris d’una època ben dir que són molt pocs els casos de troballes d’esteles funerà- determinada, que ens ajuden actualment a interpretar i ries en contextos arqueològics. Aleshores, en aquests darrers comprendre l’espiritualitat d’aquelles comunitats, la seva temps es constata un notable augment d’estudis sobre el món resposta davant del fet de la mort i la preocupació trans- funerari medieval del nostre país en general i també sobre les cendental dels seus membres vers el més enllà, dins del esteles. El coneixement de les esteles funeràries catalanes co- seu context sociocultural i religiós. Alhora tenen una gran mença a tenir cos i el seu coneixement és cada dia més gran, importància patrimonial com a mostra de l’art popular me- la qual cosa genera una major conscienciació ciutadana envers dieval de les nostres terres. la seva protecció i salvaguarda. Des de la presentació l’any 1973 a la XVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, celebrada a Tàrrega, d’un estu- di sobre les esteles discoïdals de la Segarra de Ramon Vall (1993, 183-203), la publicació de l’estudi del professor J. F. LES ESTELES DISCOÏDALS Cabestany (1983) de les esteles de Poblet i l’edició de l’obra de J. M. Miró Rosinach Esteles funeràries discoïdals de La Se- FUNERÀRIES DE LA COMARCA garra. Aproximació a un significat simbòlic l’any 19861 fins a l’actualitat, la localització, l’estudi i la catalogació de les es- DE LES GARRIGUES teles funeràries discoïdals ha experimentat un notable inte- Les primeres esteles discoïdals funeràries de la co- rès i un increment important a Catalunya, però sobretot a les marca de les Garrigues que es van donar a conèixer a ni- comarques tarragonines i lleidatanes, zones en les quals, cal vell bibliogràfic van ser les del Vilosell per part de Celestí apuntar, es conserven un major nombre de peces. En aquest Cornadó (1984). Posteriorment Josep M. Miró i Rosinach temps s’han publicat importants estudis de síntesis sobre el (1986) en la seva obra Esteles funeràries discoïdals de La tema. També s’han donat a conèixer diversos treballs encami-

1 Amb aquest treball volem fer un reconeixement a aquests dos precursors en l’estudi de les esteles discoïdals funeràries del nostre país. 2 Catalunya Romànica, col·lecció de 26 volums. Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. 3 Aquest projecte es desenvolupa per l'Arxiu d'Esteles Discoïdals dels Països Catalans del Centre de Documentació sobre Cultura Popular Carrutxa, i té com a objectiu l’estudi interdisciplinari del món funerari medieval a partir del coneixement d'aquests materials arqueològics.

70 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

Segarra. Aproximació a un significat simbòlic dóna a co- Des de la confecció d’aquest inventari fins a l’actualitat nèixer la fotografia d’una estela de Tarrés i el dibuix d’una (2010) han passat vint-i-dos anys i disset des de la seva pu- altra de i a l’inventari de peces hi col·loca Tarrés i blicació, períodes més que suficients per plantejar-nos una amb cinc esteles. El segon conjunt d’esteles de revisió de l’inventari comarcal d’esteles, ja que en aquest pe- la comarca que es va donar a conèixer va ser el de Tarrés ríode s’han localitzat i publicat noves peces de , per part J. Menchon (1986-87) i, poc temps després, les de i i n’han desaparegut de diversos in- Granyena de les Garrigues procedents del cementiri vell, on drets. Aquesta revisió que presentem no és producte de la en les excavacions que s’hi van dur a terme es va localitzar improvisació, ni d’unes visites a corre-cuita als llocs on es el peu d’una estela in situ (GALLART, SANTANACH, 1989), localitzen aquestes peces, sinó que és el fruit continuat de un fet que testimonia la posició de les esteles discoïdals recollida de dades, de visites als pobles, de consultes amb a la capçalera de les tombes. Però l’obra més important estudiosos i autoritats locals i en darrer terme d’una tasca sobre les esteles discoïdals de la comarca és l’inventari de de comprovació minuciosa de l’estat de totes les peces de la Josep Enric Martí i Peter Rius publicat l’any 1993 (MARTÍ, comarca realitzada al llarg del 2009.5 Fruit d’aquesta recer- RIUS 1993), en el qual s’hi inclouen totes les esteles loca- ca ha estat la localització de noves peces a l’Albi, , la litzades en aquella època en els municipis de la comarca. Granadella, Granyena de les Garrigues, Juneda, Tarrés i Vi- Posteriorment a les actes del VI Congreso Internacional naixa i la constatació de la desaparició de diverses esteles a de Estelas Funerarias celebrat a Pamplona l’any 1995 és les Besses (Cervià), Fulleda, la Granadella, el Vilosell i Vinai- dóna a conèixer un conjunt de quatre exemplars localitzats xa. En la resta de localitats en les que no se n’havia detectat a la Granadella (GALLART 1995). L’any 1999 Antoni Arbós en ocasions anteriors tampoc n’hem trobat en aquesta oca- i Ramon M. Arbós al llibre Tarrés tessel·la nacional (1999, sió. Els municipis en què no s’ha localitzat esteles discoïdals 315-318) fan unes precisions sobre la troballa de les este- funeràries són els següents: l’Albagés, , les Bor- les de la població. I a les actes del VII Congreso Internaci- ges Blanques, , , l’Espluga Calba, la Floresta, onal de Estelas Funerarias celebrat l’any 2002 a Santander , Puiggròs, el Soleràs i . (GALLART, 2002) es donen a conèixer dues peces més, una de Castelldans i l’altra de Juneda. L’inventari d’esteles discoïdals de les Garrigues, re- alitzat per Josep Enric Martí i Peter Rius (MARTÍ, RIUS L’Albi 1993, 126-154), és fruit del minuciós treball d’investigació i prospecció realitzat pels autors en els 25 municipis que Quan es féu l’inventari de Martí i Rius al municipi de aleshores integraven la comarca.4 Els treballs de camp per l’Albi no s’hi havia localitzat cap estela discoïdal. No obs- a la recerca de les peces per a la seva confecció es van tant això en la nostra visita hem pogut constatar l’existèn- realitzar durant els mesos de desembre de 1987 i gener cia d’un exemplar, del que només es conserva el disc (fig. de 1988, temps en què es van visitar tots municipis de la 1). Va ser trobat a la zona de l’antic cementiri parroquial, comarca. La metodologia emprada en la seva confecció fou situat al carrer del Forn, al costat de ponent de l’església la típica en aquests casos: visita a les edificacions religio- antiga. Aquesta, de la qual es té constància documental ses, antics fossars en desús i nous cementiris municipals i des del segle XII, es va desfer a mitjans del segle XVIII museus locals dels nuclis habitats i també visita als despo- com a conseqüència del seu mal estat, per edificar-ne la blats; així mateix es va demanar informació a les autoritats nova, aprofitant part dels carreus de la vella. Un cop acabat locals, als rectors, als conservadors dels museus locals, als el nou temple també es construí un cementiri nou i l’antic encarregats del cementiri, a paletes i picapedrers i estudi- fossar va quedar completament desamortitzat. De l’edifici osos de la comarca que es va poder tenir accés. El resultat original de l’antiga església, encara en queden alguns ves- fou que es localitzaren 77 esteles discoïdals en només 10 tigis, integrats avui dia en algunes de les cases dels carrers municipis, en els 15 restants els resultats foren negatius. del Forn, Salut i Castell (MIRÓ, COCHS 2006, 134-143). Una primera lectura del treball es va fer a les Jornades Estela número: 1 (fig. 1) d’Estudi sobre les Esteles Discoïdals, que es van celebrar a Descripció: Disc i inici del coll. Reus el 9 i 10 de gener de 1988 i les actes de les jornades, Localització: Magatzem privat. amb el treball enllestit, es van publicar l’any 1993. Diàmetre disc: 35 cm

4 En aquells moments el municipi de formava part de la comarca de les Garrigues. 5 Durant l’any 2009 es va elaborar un “Inventari d’elements d’art medieval a la comarca de les Garrigues” per part de Mateu Esquerda i Josep Prei- xens (dos dels signants d’aquest treball), propiciat des del Centre d’Estudis de les Garrigues i finançat pels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a de la Generalitat de Catalunya, el resultat del qual s’entregà a ambdues institucions (inèdit). En aquest inventari es van incloure les esteles discoïdals conegudes aleshores dins de la comarca, i conforma, junt a d’altres estudis esmenats, la base per dur a terme aquest treball.

Vinaixa 2009 71 Cabal

Fig. 2. Peu d’estela localitzat al Museu d’Arbeca. Amplada coll: 20 cm Gruix disc: 13 cm Matèria: Pedra sorrenca de color grisenc. Estat de conservació: Es troba en relatiu bon estat. Amb alguns descrostaments a les vores. I bastant afectada per l’erosió. Decoració cara A: Creu patent processional de braços amb remat recte inscrita dins una bordura perimetral sim- ple de 3 cm d’amplada. Decoració cara B: Estrella de vuit puntes encerclada en una orla de vuit semicercles. Tècnica decoració cara A i B: Baix relleu.

A l’antiga casa Argilés (actualment ca l’Agustí del Va- lent) es localitza el disc d’una tercera estela, de pedra sor- renca. Està col·locada com a element ornamental a la part superior d’una arcada que culmina el brocal d’un pou situat al jardí de l'habitatge (fi g. 3). Presenta el mateix motiu de- Fig. 1. Anvers i revers de coratiu en baix relleu en ambdues cares (fi g. 4), format per l’estela discoïdal de l’Albi. una creu grega inscrita en una bordura perimetral simple. El seu estat de conservació és regular, ja que presenta al- guns lleugers descrostaments a la part superior del cap, a la bordura perimetral i a la part central de les creus. Mides Diàmetre disc: 33 cm Gruix disc: 15 cm

Arbeca

En l’inventari de Martí i Rius només es documenta el disc d’una estela dipositada al Museu Local, recollida en l’antic cementiri de la població, el qual actualment es con- serva en el mateix lloc. Però en les nostres tasques de re- cerca n’hem localitzat tres exemplars més. En el Museu local, situat a les cavallerisses del Castell es troba dipositat el peu d’una segona estela (fi g. 2), (diem que “ho sembla” per la situació anòmala o equívoca en què s’exhibeix: giravoltat, amb el coll encastat al terra de l’es- tança, a mena de pedestal per sustentar altres peces).Tot i així entenem que el perfi l correspondria al peu d’una este- la. És de pedra sorrenca, que presenta en la seva superfície les marques inequívoques de la punta de l’escoda en les tasques del desbast de la pedra. És de forma trapezoïdal, amb una altura de 39 cm, un gruix de 23 cm a la zona del peu i 17 cm a la del cap, l’amplada del peu és de 36 cm i la del coll és de 24 cm. Fig. 3. Localització de l’estela discoïdal número 3 d’Arbeca.

72 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

Fig. 5. Anvers i revers de l’estela discoïdal número 4 d’Arbeca.

Fig. 4. Anvers i revers de l’estela número 3 d’Arbeca.

Una estela sencera es conserva en un magatzem d’en Llorenç Bosch (fi g. 5). És el quart exemplar localitzat a Ar- beca. Es caracteritza per tenir el peu rectangular, allargat, rematat a la part baixa per una protuberància arrodonida, que no seria visible per ser la part que aniria colgada a la capçalera de la tomba. Ambdues cares del disc tenen el mateix motiu decoratiu en baix relleu, format per una creu grega inscrita en una bordura perimetral simple. El seu es- tat de conservació és bo, tot i que presenta descrostaments de la part superior de la bordura. Fig. 6. Anvers i revers de l’estela del Museu de Mides l’Oli de Castelldans. Altura: 86 cm Diàmetre disc: 30 cm Amplada coll: 16 cm Amplada peu: 22 cm Gruix cap: 14 cm Gruix peu: 17 cm La procedència d’aquestes dues esteles és desconegu- da, tot i que no seria inversemblant que el seu origen fos l’antic cementiri parroquial de la població.

Cervià i les Besses Castelldans A Cervià se’n van documentar quatre exemplars, que Des de la publicació de l’inventari de Martí i Rius s’ha estaven col·locades als angles del mur de tanca del cemen- localitzat un fragment d’un disc d’estela discoïdal (fi g. 6) tiri actual, on continuen en l’actualitat (fi g. 7). Presenten un que es conserva al Museu del Pagès de Castelldans del regular estat de conservació, tot i que estan cobertes de qual s’ignora la procedència, tot i que amb tota certesa líquens i que la part superior del cap, els costats i les deco- procedeix de la població. Fou publicat a les actes del VII racions estan erosionades per l’acció de les aigües pluvials Congreso Internacional de Estelas Funerarias celebrat a (fi g. 8). Aquestes esteles sembla que procedeixen de l’antic Santander el 2002 (GALLART, LLUSSÀ 2004, 978-979). cementiri parroquial de la població.

Vinaixa 2009 73 Cabal

Fig. 7. Estela col·locada en un dels angles del cementiri de Cervià.

Fig. 10. Estela discoïdal número 4 de les Besses, actualment desapareguda.

En la visita que hi vam realitzar l’any 2009 comprovàrem que a l’interior de l’església de santa Maria de les Besses es conservaven només quatre esteles, les quals estaven recol- zades a la paret sud de l’església (fig. 9), amb el peu adhe- rit amb argamassa de ciment a l’enllosat del terra i la part posterior adherida a la paret. Així doncs, des de 1987 fins l’actualitat han desaparegut, a més de l’estela número 4 de l’inventari (fig. 10), dues més: números 1 i 2 (fig. 11).

Fig. 8. Estat que presenten algunes esteles del cementiri de Cervià.

Les esteles de les Besses foren trobades l’any 1972 quan es van efectuar els rebaixaments de terres de la plaça de davant la façana sud de l’església amb una màquina re- troexcavadora, abans de l’inici dels treballs de restauració de l’església. El gener de 1987 quan Martí i Rius va visitar el despoblat per a la confecció de l’inventari van localitzar set esteles, dues plantades a la paret nord de l’església, junt a la porta i les cinc restants a l’interior de l’església. En una segona visita que van realitzar al desembre del mateix any ja n’havia desaparegut una, la número 4 del seu inventari que estava plantada al costat de la porta. Fig. 11. Esteles discoïdals números 1 i 2 de les Besses, actualment desaparegudes.

Fig. 9. Esteles discoïdals del despoblat de les Besses (Cervià).

74 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

Després de l’exposició del nostre treball –en què es nord-oest de seu interior i la darrera plantada a l’interior del va fer esment de la desaparició de les tres esteles de les recinte (en aquell moment era objecte de culte, ja que hi ha- Besses– a la VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues ce- via un gerro amb flors, la qual cosa ens indica una possible lebrada a Vinaixa el 24 d’octubre, a la qual va assistir la regi- reutilització en un enterrament modern). dora de cultura de l’Ajuntament de Cervià, el consistori, per En la nostra visita hem constatat que aquesta darrera tal d’evitar la desaparició de les quatre restants, les va fer actualment també es troba desplantada i tombada a l’in- treure i les va dipositar en unes dependències municipals. terior del cementiri (fig. 15) i en falten dues (o no les hem sabut localitzar, ni tampoc ningú no ens ha sabut dir on es troben actualment). Es tracta de la 5, que descriviren en- Fulleda castada en el mur del carrer de l’Espluga Calba i la 6, dipo- sitada a l’angle nord-oest del cementiri (fig. 16). La resta En aquesta població l’inventari dóna compte de la localit- estan pràcticament totes en el mateix lloc . zació de deu esteles en total, totes elles procedents de l’antic cementiri parroquial, que estava situat al costat de l’esglé- sia. Tres d’elles estaven col·locades com a coronament del campanar d’espadanya de l’església de Santa Maria (fig. 12).Dues més estaven en el mur de contenció del carrer de l’Espluga Calba, una d’elles plantada a la part superior del mur (fig. 13) i l’altra encastada a la seva part baixa. Les cinc restants es trobaven en el cementiri actual: dues plantades sobre el mur est de tancament (fig. 14), una encastada a la part inferior del mateix mur, una altra que trobaren desplan- tada a l’exterior del cementiri i que fou dipositada a l’angle

Fig. 14. Esteles col·locades en el mur de tancament del cementiri de Fulleda.

Fig. 12. Campanar d’espadanya de l’església de Fulleda amb les esteles d’ornament.

Fig. 15. Estela tombada a l’interior del cementiri de Fulleda.

Fig. 13. Estela disposada com a element ornamental en un mur de contenció a Fulleda. Fig. 16. Estela número 5 de Fulleda, desapareguda.

Vinaixa 2009 75 Cabal

Estela número: 1 (Fig. 17) Descripció: Fragment lateral de disc. Localització: Trobada a les obres del 1984. Altura: 46 cm. Amplada: 22 cm. Gruix: 22 cm. Matèria: Pedra sorrenca de color marronós. Estat de conservació: Dolent. Només es conserva un costat del disc. Així mateix en algunes zones presenta se- nyals d’exposició al foc. Decoració cara A: Motius en forma de V superposats en sentit decreixent cap a les vores. Decoració cara B: Motiu indeterminat inscrit en una Fig. 16 b. Estela número 6 de Fulleda, desapareguda. bordura perimetral simple de 3 cm de ample. Tècnica decoració cara A: Incisió. La Granadella Tècnica decoració cara B: Baix relleu.

En l’inventari de Martí i Rius la Granadella consta com un dels municipis en què no s’hi havia localitzat cap estela discoïdal. Des d’aleshores el panorama ha canviat signifi ca- tivament ja que se n’han localitzat quinze exemplars. Les quatre primeres esteles discoïdals de la població van aparèixer en diverses obres realitzades a casa Romeu des dels anys cinquanta del segle XX fi ns a l’actualitat. La primera, que actualment es troba encastada en el mur del magatzem posterior de la casa (fi g. 20), sembla que es va trobar a l’excavar els fonaments de la part nova de la casa als anys cinquanta del segle XX. Mes tard, l’any 1984, durant l’obertura d’una nova fi nestra en un mur antic de Fig. 17. Anvers i revers de l’estela número 1 de la Granadella. la casa van aparèixer les tres restants. En concret es van recuperar entre les pedres que formaven la paret, en la Estela número: 2 (Fig. 18) qual havien estat, totes tres, utilitzades com a material de Descripció: Disc partit en dos fragments longitudinals. construcció, motiu pel qual es van trobar els discos tallats Localització: Una part del disc es localitzà en les obres per la meitat. Aquest conjunt fou publicat a les actes del realitzades l’any 1984 i l’altra en les de 2009. Ambdós frag- VI Congreso Internacional de Estelas Funerarias celebrat ments estaven reutilitzats com a material constructiu en l’any 1995 a Pamplona (GALLART 1995, 434-437, làm. I, A). una antiga paret de la casa. L’any 2007 tinguérem notícia que durant les obres que Diàmetre disc: 46 cm s’estaven realitzant de nou a casa Romeu s’havien recu- Amplada coll: 24 cm. perat nous exemplars d’esteles, per la qual cosa hi realit- Gruix cap: 17 cm. zàrem una visita en la qual vam poder comprovar que en Gruix coll: 17 cm. el decurs de les obres se n’havien localitzat diversos frag- Matèria: Pedra sorrenca de color grisenc. ments més i algun exemplar quasi sencer, els quals es re- Estat de conservació : Dolent. Presenta bastants des- cuperaren d’una de les parets on estaven col·locades com a crostats en els marges i en els costats. materials de construcció. El més sorprenent del cas és que Decoració cara A: Creu formada por losanges juxtaposats dos dels fragments de discos recuperats enllaçaven amb inscrita en una bordura perimetral simple de 4 cm d’amplada. dos dels que s’havien trobat en les obres realitzades l’any Decoració cara B: Creu grega patent de remat convex, 1984. Així doncs en total a casa Romeu s’han recuperat 10 amb un buidat central en forma de quadre de costat i en les exemplars, els quals passem a descriure, atès que dues pe- zones circulars situades entre els braços, el cap i els peus ces s’han completat. Per no induir a confusió mantindrem la de la creu hi ha quatre creus claviculades d’extrems curvili- numeració antiga en les quatre primeres. nis amb buidat central en forma de quadre de costat, dispo- sades en forma d’aspa. El motiu decoratiu es troba inscrit en una bordura perimetral simple de 4 cm d’amplada. Tècnica decoració: Baix relleu pla en ambdues cares.

76 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

Fig. 18. Anvers i revers de l’estela número 2 de la Granadella. Estela número: 4 (Fig. 20) Localització: Es va trobar a l’excavar els fonaments de la part nova de la casa als anys cinquanta del segle XX. Ubicació: Es troba encastada en una de les parets del magatzem posterior de casa Romeu de la Granadella des de fa més de 50 anys. Diàmetre disc: 40 cm. Matèria: Pedra sorrenca de color grisenc. Estat de conservació: La cara visible presenta un bon estat de conservació. Només ha sofert uns petits descros- Estela número: 3 (Fig. 19) taments a la bordura. Descripció: Disc partit en dos fragments longitudinals. Tipologia cap: Discoïdal. Localització: Una part del disc es localitzà en les obres Decoració cara A: Creu grega trilobulada inscrita en realitzades l’any 1984 i l’altra en les de 2009. Ambdós frag- una bordura perimetral simple de 3 cm d’amplada, el peu ments estaven reutilitzats com a material constructiu en supera la bordura a manera d'endoll. una antiga paret de la casa. Tècnica decoració cara A: Baix relleu pla. Diàmetre disc: 49 cm Gruix cap: 17 cm. Gruix coll: 17 cm. Matèria: Pedra sorrenca de color grisenc. Estat de conservació: Dolent. Es conserva el disc par- tit en dos fragments. Presenta bastants descrostats en els marges i en els costats, així com en la cara i costat d’un dels fragments hi ha restes de sutja. Tipologia cap: Discoïdal Decoració cara A: Creu de Malta de sis braços inscrita en una bordura perimetral simple de 3 cm d’amplada, en baix relleu, de forma que les zones enfonsades situades entre els braços formen una hexafòlia. Fig. 20. Estela número 4 encastada en un mur de casa Romeu de la Granadella. Decoració cara B: Hexafòlia i a les zones realçades si- tuades entre els pètals de la part superior esquerra i els Estela número: 5 (Fig. 21) afrontats del costat dret hi ha tres hexafòlies enfonsades i Descripció: Estela que conserva el peu i una part dels tallades a doble bisell, inscrites en circumferències incises disc, que fou retallat dels costats, des d’un dels costats del traçades amb compàs. coll fi ns a l’extrem del cap, per tal de confi gurar una cara Tècnica cara A: Baix relleu pla. plana de carreu en el lateral. Tècnica cara B: Excisió, bisell i punxó. Localització: Es recuperà en les obres realitzades l’any 2009. Altura: 63 cm. Amplada coll: 20 cm. Amplada peu: 36 cm. Gruix cap: 18 cm. Gruix peu: 19 cm. Matèria: Pedra sorrenca de color marronós. Estat de conservació: Regular. Presenta descrosta- ments a la part superior i restes d’incrustacions d’arga- massa de calç en les seves superfícies. Decoració cara A: Creu de calvari amb els braços an- Fig. 19. Anvers i revers de l’estela número 3 de la Granadella. corats inscrita en una bordura perimetral simple de 5 cm d’amplada. Decoració cara B: Campana a la part central del disc inscrita en una bordura perimetral simple de 6 cm d’am- plada. Tècnica decoració: Baix relleu pla en ambdues cares.

Vinaixa 2009 77 Cabal

Fig. 23. Estela número 7 de la Granadella.

Fig. 21. Anvers i revers de l’estela número 5 de la Granadella. Estela número: 8 (Fig. 24) Estela número: 6 (Fig. 22) Descripció: Peu d’estela en forma trapezoïdal. Descripció: Fragment superior del disc. Localització: Es recuperà en les obres realitzades Localització: Es recuperà en les obres realitzades l’any 2009. l’any 2009. Altura: 18 cm. Altura : 48 cm. Amplada: 39 cm. Amplada coll: 18 cm. Gruix cap: 16 cm. Amplada peu: 43 cm. Matèria: Pedra sorrenca de color gris. Gruix cap: 18 cm. Estat de conservació: Dolent. Presenta els motius de- Gruix peu: 19 cm. coratius bastant erosionats i restes de sutja a l’anvers. Matèria: Pedra sorrenca de color marronós. Decoració cara A: Creu grega inscrita en una bordura Estat de conservació: Dolent. simple de 3 cm d’amplada. Decoració: No té decoració, però presenta profun- Decoració cara B: Motiu central indeterminat (escut?) des marques transversals de la punta de l’escoda emprada inscrit en una bordura simple de 3,5 cm d’amplada. en les tasques de desbastament de la pedra. Tècnica decoració: Baix relleu pla en ambdues cares.

Fig. 24. Peu de l’estela número 8 de la Granadella, amb marques d’escoda. Fig. 22. Anvers i revers de l’estela número 6 de la Granadella.

Estela número: 7 (Fig. 23) Estela número: 9 (Fig. 25) Descripció: Fragment lateral de la zona de contacte Descripció: Fragment lateral de disc. del disc amb el peu. No presenta decoració. Localització: Es recuperà en les obres realitzades Localització: Es recuperà en les obres realitzades l’any 2009. l’any 2009. Altura: 43 cm. Altura: 21 cm. Amplada: 26 cm. Amplada: 23 cm. Gruix cap: 14 cm. Gruix cap: 18 cm. Gruix coll: 14 cm. Matèria: Pedra sorrenca de color gris. Matèria: Pedra sorrenca de color marronós. Estat de conservació: Dolent. Estat de conservació: Dolent.

78 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

Decoració cara A: Creu de Malta de sis braços inscrita Estela número: 11 (Fig. 27) en una bordura perimetral simple de 2 cm d’amplada, en Descripció: Fragment de disc retallat per la part infe- baix relleu, de forma que les zones enfonsades situades rior i pel costat. entre els braços formen una hexafòlia. Localització: Es recuperà l’any 2003 en un abocador Decoració cara B: Torre de castell amb fi nestral trilobu- de runes de la Granadella. lat i merlets arrodonits. Altura: 27,5 cm. Tècnica decoració cara A: Baix relleu pla. Amplada: 26,3 cm. Tècnica decoració cara B: Baix relleu pla a la part supe- Gruix: 13 cm. rior del castell i incisió a la part baixa. Matèria: Pedra sorrenca de color grisenc. Estat de conservació: Dolent. Presenta forts descrosta- ments a la bordura perimetral. Decoració cara A: Creu de braços ancorats inscrita en una bordura perimetral simple. Tècnica decoració: Baix relleu pla.

Fig. 25. Anvers i revers de l’estela número 9 de la Granadella. Estela número: 10 (Fig. 26) Descripció: Fragment lateral de disc. Localització: Es recuperà en les obres realitzades l’any 2009. Fig. 27. Estela número 11 de la Granadella. Altura: 37 cm. Amplada: 18 cm. Gruix cap: 19 cm. Estela número: 12 (Fig. 28). Matèria: Pedra sorrenca de color grisenc. Descripció: Fragment de disc retallat per la part inferior Estat de conservació: Dolent. Presenta descrostaments i pel costat, de forma que resta només un quart del disc. a les bordures i restes de sutja en ambdues cares. Localització: Es recuperà l’any 2003 en un abocador de Decoració cara A: Possible creu amb els extrems dels runes de la Granadella. braços bipartits inscrita en una bordura perimetral simple Altura: 22 cm. de 2,5 cm d’amplada. Amplada: 23 cm. Decoració cara B: Possible motiu de creu de Malta de Gruix: 13,5 cm. sis braços en baix relleu, de forma que les zones enfonsa- Matèria: Pedra sorrenca de color grisenc. des situades entre els braços formen una hexafòlia. Estat de conservació: Dolent. Presenta forts descrosta- Tècnica decoració: Baix relleu pla en ambdues cares. ments a la bordura perimetral. Decoració cara A: Creu bordonada inscrita en una bor- dura perimetral simple de 2 cm d’amplada. Decoració cara B: Motiu vegetal indeterminat inscrit en una bordura perimetral simple de 2 cm d’amplada. Tècnica decoració: Baix relleu pla.

Fig. 26. Anvers i revers de l’estela número 10 de la Granadella.

Un dels signants d’aquest treball (X. M. F.), en un antic abocador de runa de la mateixa població va localitzar, l’any 2003, tres fragments d’esteles discoïdals. Per la forma que Fig. 28. Anvers i revers de l’estela número 12 de la Granadella. presenten sembla que podrien haver format part d’alguna paret, ja que estan tallades en forma de carreus.

Vinaixa 2009 79 Cabal

Estela número: 13 (Fig. 29) Estela número: 15 (Fig. 31) Descripció: Fragment de la part superior del disc. Descripció: Disc d’estela al qual li falta la part inferior. Localització: Es recuperà l’any 2003 en un abocador Altura: 32 cm. de runes de la Granadella. Amplada: 36 cm. Altura: 16,5 cm. Gruix cap: 13 cm. Amplada: 31,5 cm. Matèria: Pedra sorrenca de color marronós. Gruix: 19,5 cm. Estat de conservació: Regular. Presenta alguns des- Matèria: Pedra sorrenca de color grisenc. crostaments a la part superior i restes d’incrustacions d’ar- Estat de conservació: Dolent. Presenta forts descrosta- gamassa de calç en les seves superfícies. ments en ambdues cares. Decoració cara A: Creu grega amb els extrems trilo- Decoració cara A: Motiu indeterminat. bulats i punt de compàs al centre inscrita en una bordura Decoració cara B: Possible motiu de creu de Malta de perimetral simple de 3 cm d’amplada. Tant la creu i la bor- sis braços en baix relleu, de forma que les zones enfonsa- dura perimetral conserven les marques dels cops d’escoda des situades entre els braços formen una hexafòlia. transversals. Tècnica decoració: Baix relleu pla en dues cares. Decoració cara B: Inscripció en baix relleu i a sota mo- tiu circular i una creu incisa emmarcada per quatre punts, inscrits en una bordura perimetral de 3,5 cm d’amplada. Tècnica decoració: Baix relleu pla en ambdues cares. Cara A: Cara B. Els costats presenten marques de l’es- coda transversals, els quals a la part superior estan molt erosionats per la posició al cementiri. La troballa d’esteles a la Granadella es produeix en una zona urbana pròxima on estava ubicada l’antiga església Fig. 29. Anvers i revers de l’estela número 13 de la Granadella. romanicogòtica de la població, que devia tenir al seu costat el cementiri parroquial. Església i fossar estaven al costat Encastada a la façana de la casa de la Celina Farran, del castell, avui desaparegut, situat a l’extrem nord-oest de damunt la porta d’entrada, situada al carrer Fossar Vell, la població, sobre un petit alturó rocós, a partir del qual el número 2, hi trobem un fragment d’una altra estela. Frag- poble es va anar estenent cap al sud. Igual que el castell, ment que s’hi col·locà durant les obres realitzades l’any també han desaparegut tots els vestigis medievals situats 2007. Aquest fragment presenta una forma rectangular i en els seus voltants, llevat d'una torre que possiblement sembla que es va trobar entre les pedres que es van col- formava part de la muralla i un mur d’una església gòtica, locar a la façana, procedents de les mateixes parets ender- que va substituir, amb tota seguretat, a la primitiva romàni- rocades de la casa, en les quals devia estar col·locada com ca, que es va anar transformant amb el pas del temps fi ns a material constructiu (fi g. 30). a quedar totalment desfi gurada. Els voltants de la torre i Està col·locada de costat. Presenta un motiu d’hexafòli- de l’antiga església gòtica es coneixen com el Fossar Vell, es múltiple. Amida 37 cm d’amplada i 20 cm d’altura. veritable manifest que ens indica el lloc on estava situat el primitiu cementiri parroquial (LLADONOSA, SOLÉ 1983, 120-125; MARTÍ, ESQUERDA 2006, 39), extrem corroborat per la troballa d’ossos humans en les excavacions dels fo- naments de les cases, i del qual han de procedir les esteles que s’han recuperat a les obres de casa Romeu i les altres que s’han localitzat a la Granadella.

Fig. 30. Estela número 14 de la Granadella.

El disc d’una altra estela estigué encastada durant molt temps a la façana de cal Boverí al carrer Emili Pujol, número 20, col·locada amb la cara de la inscripció cap a l’exterior. L’any 2005 es va treure i es va lliurar a l’Ajuntament, que procedí a guardar-la en un magatzem, junt amb diverses pe- ces treballades procedents d’enderrocs. En la nostra darrera visita no hem trobat l’esmentada estela, ni cap responsable municipal ens ha sabut donar raó de la seva desaparició. Fig. 31. Anvers i revers de l’estela número 15 de la Granadella.

80 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

Granyena de les Garrigues En el decurs d’unes obres realitzades al carrer annex al mur sud de l’església romànica de Sant Miquel Arcàngel Ja s’ha esmentat que, en les excavacions realitzades es van localitzar dues esteles més, les qual es van dipositar pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya a l’església. Totes dues són senceres, fetes amb pedra sor- l’any 1983 al cementiri vell, annex a l’església romànica de renca, amb el cap discoïdal i el peu trapezoïdal. No presen- Sant Miquel Arcàngel, es va trobar un peu de forma trape- ten cap tipus de decoració, però sí que tenen el tractament zoïdal (fi g. 32) a la capçalera d’un enterrament (GALLART, superfi cial del tallant de tall fi , del cisell o de l’escarpre que SANTANACH 1989, fi g. 3, 5 i 6). Aquesta no és l’única estela se’ls donava a les superfícies del disc i de la part superior localitzada dins l’àmbit d’aquest cementiri, sinó que l’any del peu abans de cisellar el motiu decoratiu, cosa que no 1974 ja se n’havia recuperat un exemplar sencer, trencat passa a la zona inferior del peu, que té un tractament més en dues parts i el mateix any de les excavacions es va recu- rústec, ja que era la part no visible de l’estela per estar perar un fragment de la part superior del disc d’una tercera clavada al terra. El tractament que presenten les dues ca- (GALLART, SANTANACH 1989, 195-196, fi g. 9), totes elles res i la manca de decoració ens fa plantejar la hipòtesi que dipositades a la Sala d’Arqueologia Municipal (fi g. 33). podria tractar-se d’esteles que no s’haguessin utilitzat, que fossin exemplars preparats per l’artesà i dipositats en el cementiri o al costat de l’església per cisellar-hi el motiu decoratiu en el moment que algú ho sol·licités.

Estela número: 4 (Fig. 34) Fig. 32. Peu d’estela trobat a la capçalera Altura: 94 cm. d’una tomba a l’antic fossar de Granyena. Diàmetre disc: 52 cm Amplada coll: 29 cm. Amplada peu: 50 cm. Gruix cap: 23 cm. Gruix peu: 24 cm. Estat de conservació: Regular. Presenta alguns des- crostaments a la part superior del disc.

Fig. 33. Dibuixos d’antigues esteles trobades a Granyena. Fig. 34. Estela número 4 de Granyena.

Estela número: 5 (Fig. 35) Altura: 100 cm. Diàmetre disc: 52 cm Amplada coll: 29 cm. Amplada peu: 45 cm. Gruix cap: 20 cm. Gruix peu: 21 cm. Estat de conservació: Regular. És trencà en dues parts pel coll durant les obres. Presenta un descrostament molt gran a la part superior d’una de les cares del disc.

Vinaixa 2009 81 Cabal

Fig. 35. Estela número 5 de Granyena.

Fig. 37. Estela de Miravall (Juneda).

Juneda

Les dues esteles incloses a l’inventari es conservaven al pati de l’antic Museu Etnogràfi c de Juneda, recuperades de l’antic cementiri municipal, on van restar fi ns al seu tras- llat al nou Museu Municipal on estan exposades, després d’haver estat objecte d’una actuació de neteja i restauració (fi g. 36). A fi nals dels anys noranta del segle XX tinguérem co- Fig. 38. Nou fragment d’estela del Museu de Juneda. neixement de la presència d’una estela sencera incrustada en un mur de contenció de terres (fi g. 37) situat a la part est de la masia de Miravall, de forma que només és visible una de les seves cares. Estela que segons tots els indicis procedia de Juneda, possiblement de l’antic cementiri par- roquial, com les altres i que fou publicada a les actes del Les cinc esteles documentades en aquest poble esta- VII Congreso Internacional de Estelas Funerarias celebrat ven col·locades planes en l’esglaó del portal d’entrada al a Santander el 2002 (GALLART, LLUSSÀ 2004, 978). cementiri actual, formant part de l’enllosat, indret en el En la visita realitzada al Museu de Juneda hem localit- qual continuen en l’actualitat tal com hem pogut comprovar zat el fragment de la part superior del disc d’un quart exem- en la nostra visita (fi g. 39). plar (fi g. 38), en pedra sorrenca de color grisenc. Amida 36 cm d’amplada, 15 cm d’altura i 21 cm de gruix. El seu estat de conservació és bastant bo, tot i que presenta descrosta- ment a les bordures. En una cara presenta com a decoració possiblement una creu grega en baix relleu inscrita en una Fig. 39. Esteles bordura perimetral simple. L’altra cara és llisa. dels Omellons, formant part del Fig. 36. Estela esposada al Museu de Juneda. llosat de l’entrada del cementiri.

82 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

La Pobla de Cérvoles

L’única estela documentada al poble es troba, com en el moment en què es va confeccionar l’inventari, coronant la porta tapiada de l’antic cementiri (fi g. 40).

Fig. 41. Esteles de Tarrés guardades en un magatzem municipal.

Fig. 42. Nou peu d’estela de Tarrés.

El Vilosell

En les publicacions de C. Cornadó (1984 i 1993) i a l’in- Fig. 40. Estela coronant la porta tapiada del cementiri de la Pobla de Cérvoles. ventari de Martí i Rius es dóna compte de la localització de nou esteles discoïdals a la població. Vuit foren recuperades en els treballs d’enderroc del mur de tanca de l’antic ce- Tarrés mentiri parroquial i de transformació de la zona del fossar en una plaça, tot i que dues es recol·locaren com a material Les esteles de Tarrés foren estudiades per Joan constructiu en el nou mur, com a elements ornamentals i la Menchon (1986-87), després que J. M. Miró inclogués una darrera estava col·locada en la façana d’una casa situada breu referència en la seva obra sobre les esteles de la Se- davant de l’antic fossar. garra (1986, 25, fi g. 69). En total les esteles localitzades En la nostra visita hem constatat que les esteles que en aquesta població foren cinc, les quals estigueren dipo- estaven col·locades en el mur de la plaça i a la façana de sitades durant un temps a cal Magre, casa de la Comunitat de Jesús, tal com precisen A. Arbós i R. M. Arbós (1999, 315-318). També situen el lloc i circumstàncies de la tro- balla, així com la seva procedència en l’antic fossar par- roquial medieval. Però des de fa un temps es custodien en un magatzem municipal (fi g. 41), on les hem pogut veure i constatar que, a més dels cinc exemplars catalogats, hi ha el peu d’una sisena estela (fi g. 42) ja esmentat per A. Arbós i R. M. Arbós, el qual té forma trapezoïdal, amb una altura de 28 cm, un gruix de 17 cm, l’amplada del peu és de 22 cm i 16 cm la del coll. Sembla que es recuperà en el mateix indret que les anteriors i el seu origen s’ha de situar en el mateix fossar. Una forta capa de líquens cobreix la seva superfície, la qual cosa ens indica la seva llarga exposició a la intempèrie.

Fig. 43. Estela del Vilosell col·locada com a ornament en un mur.

Vinaixa 2009 83 Cabal

la casa particular continuen en el seu lloc (fig. 43), però no hem pogut localitzat les esteles números 1, 2 i 3 (fig. 44) de la relació de Celestí Cornadó (1984, 235-237; 1993, fig. 1, 2 i 3). La resta es troben dipositades a l’ermita de Sant Sebastià (fig. 45).

Fig. 45. Esteles del Vilosell guardades a l’interior de l’ermita de Sant Sebastià. Vinaixa

És el municipi de les Garrigues en què s’hi han localit- zat més esteles discoïdals, en total trenta exemplars do- cumentats a l’inventari de Martí i Rius (1993, 139-144). En el moment de la visita d’aquests investigadors, vint-i-nou estaven clavades en el coronament del mur de tancament del cementiri i una desplantada a l’interior del recinte, re- colzada contra l’angle nord-oest, tot i que algunes esteles que coronaven la tàpia només eren visibles per una cara per haver quedat adossades a nínxols que s’hi havien cons- truït posteriorment a la seva col·locació. Es desconeix el seu origen, tot i que és molt possible que procedeixin de l’antic cementiri parroquial, i es desconeix la data en què foren traslladades al nou cementiri. En la nostra visita hem constatat que les esteles plan- tades en el coronament del mur del cementiri romanen en el seu lloc (fig. 46), però tres d’elles ja no són visibles en haver quedat emparedades entre els nínxols i magatzems adjacents, corresponen a les que a l’inventari de Martí i Rius porten els números 8, 9 i 10 (fig. 47). Alhora no hem pogut localitzar la que estava desplantada a l’interior del cementiri (número 4, fig. 48).

Fig. 44. Esteles del Vilosell, avui desaparegudes.

Fig. 46. Esteles col·locades com a ornament al mur de tancament del cementiri de Vinaixa.

84 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

difícil establir la seva cronologia, per tant cal recórrer a indicis cronològics i datacions indirectes que puguin ajudar en aquesta tasca. Pel que fa als inicis del seu ús, si te- nim en compte que aquestes esteles procedeixen d’antics fossars situats al costat d’esglésies romàniques i gòtiques, construïdes en l’etapa posterior a la conquesta feudal, te- nim una data post quem. Per tant, sembla clar que el seu inici es pot situar entre finals del segle XII i el XIII. Quant al final del seu ús hem de tenir en compte que aquests ce- mentiris parroquials deixen d’utilitzar-se al segle XVIII. Per motius sanitaris es traslladen fora de les poblacions, per tant tenim una data ante quem Corrobora aquesta datació el reaprofitament d’esteles col·locades com a carreus a la façana principal de l’església d’, construïda entre 1725 i 1739 (GALLART i LLUSSÀ 2004, 976-977). Així doncs, a nivell general, el període d’ús de les esteles dis- coïdals a les Garrigues s’ha de situar entre finals del segle XII o inicis del XIII i el XVII, tot i que la fase de màxim esplendor correspondria entre els segles XIV i XVI, com ho sembla corroborar la iconografia, els motius decoratius, l’epigrafia, els símbols heràldics de les esteles que tenen una clara filiació estilística gòtica. Fig. 47. Esteles del cementiri de Vinaixa, actualment no visibles al trobar-se emparedades.

Fig. 49, 50. Procés tècnic de la fabricació d’una estela, reproduït experi- mentalment per Fèlix Martín. Fig. 48. Estela desapareguda del cementiri de Vinaixa. Consideracions finals

A la comarca de les Garrigues tenim constància de la localització documentada de 102 esteles discoïdals, ja si- guin senceres o només fragments, o hagin desaparegut, de les quals actualment només 89 estan localitzables. De tots aquests exemplars només s’ha trobat un peu col·locat en la seva posició original en una excavació arqueològica a Granyena de les Garrigues; la resta s’han localitzat fora de context. Constatem, també, un cas de reutilització contem- porània d’una estela al cementiri de Fulleda. El fet que la immensa majoria de peces de les Garri- gues s’hagin trobat fora de context i que en aquest moment no es disposi de cap element de datació fiable fa que sigui

Vinaixa 2009 85 Cabal

De tot el conjunt d’esteles de les Garrigues només te- nim uns quants exemplars dipositats en museus locals, en magatzems municipals, en edificis religiosos o en llocs res- guardats de la intempèrie. La immensa majoria es troben en cementiris moderns com a elements ornamentals en el coronament dels murs de tanca o en algun racó del seu in- terior, exposades a les inclemències atmosfèriques (fig. 54 a 58), cosa que no és exclusiva d’aquesta comarca sinó que és bastant normal en altres comarques veïnes (MENCHON i GALLART, 1997; CAMATS et al. 2004). Així mateix es troben com a elements ornamentals de murs moderns i de façanes de cases particulars, també com a elements ornamentals d’un campanar d’espadanya, com a element ornamental d’una antiga porta d’un cementiri desafectat, col·locades com a lloses d’un graó d’escala d’accés a un cementiri mo- dern. L’exposició continuada a les inclemències atmosfèri- ques fa que l’estat de conservació de la majoria d’aquestes esteles sigui francament dolent. En general, presenten la Fig. 51, 52, 53. Procés tècnic de la fabricació d’una estela, reproduït part superior del disc bastant erosionada, amb descrosta- experimentalment per Fèlix Martín. ments per l’acció dels agents atmosfèrics o a causa dels trasllats i les trobem cobertes, en molts casos, de líquens, molses, algues, fongs i pols. Totes aquestes circumstànci- es afecten greument tota la peça, però principalment els motius decoratius. A nivell general es constata una notable deixadesa sobre aquests modestos elements patrimonials, cosa que, també succeeix, por desgràcia, en altres comar- ques veïnes. La seva ubicació en llocs a l’aire lliure o en edificis sense protecció les fa especialment vulnerables a l’espoli per part de desaprensius, d’alguns antiquaris poc escrupolosos, de col·leccionistes, etc. Totes les esteles discoïdals que coneixem de les Gar- rigues s'han cisellat en pedra sorrenca (gres) marronosa o grisa, que és el tipus de pedra més abundant a la comarca, la qual ha estat emprada pels picapedrers i artesans locals des de temps immemorials, com a conseqüència de la seva abundància natural, per la seva mal·leabilitat, ductilitat i finor de material, que permeten uns motius decoratius de gran qualitat i acurada definició. Observant les superfícies de les esteles podem veure clarament marcades les tra- ces de les eines emprades en el seu afaiçonament i es pot establir el procés tècnic de la seva fabricació, el qual ens va reproduir en Fèlix Martín6 experimentalment (fig. 49 a 53). Ometrem les primeres tasques que són les que van des de l’extracció dels daus de pedra a la pedrera fins a la confecció dels blocs a partir dels quals es tallava l’estela, operacions que estan detallades en diversos treballs del mateix F. Martín (1981 i 1988). Un cop tallat un bloc rectan- gular, operació de desbast que s’efectuaria amb una esco-

6 Volem agrair a en Fèlix Martín, picapedrer de la Floresta, les observacions efectuades per deter- minar els diversos tipus de treball que s’observen en les superfícies de les esteles, així com les eines emprades per a cada un d’ells que ens ha fet en diverses ocasions. Així com el treball d’expe- rimentació de fabricació d’una estela que ens va fer, a partir dels senyals observats en les superfí- cies. Una experiència similar fou feta per F.X. Solé i Joan Menchon (SOLÉ i MENCHON 1994).

86 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

Fig. 54 a 58. Exposició continuada de moltes esteles a les inclemències atmosfèriques.

da de punta grossa o amb un tallant de tall, es plantejava la forma general de l’estela, es marcava amb un compàs la part discoïdal –com ho evidencia la punta marcada en el centre del disc que trobem en alguns exemplars– i amb un punxó i regle es marcava la forma del peu. D’aquest es ta- llarien, després, els costats amb escarpre fins aconseguir la forma adient, les dues cares –l’anvers i revers– no es tocaven, ja que ja havien estat desbastades en el moment d’afaiçonar el bloc, per la qual cosa en aquestes zones es conserven les marques transversals de l’escoda de pun- ta grossa poc cuidades, ja que era la secció que quedava enterrada i per tant no visible. De la mateixa forma que el peu, es tallaria el perfil perimetral de la part discoïdal. A continuació es treballaven les dues cares del disc donant- los una textura més fina per mediació d’un tallant de tall fi, d’un cisell o escarpre, d’un rasclet i fins i tot, en cas de voler aconseguir superfícies finíssimes, es fregava amb una pedra d’esmeril (cosa que no hem observat a les es- teles de les Garrigues). Un cop aconseguida la superfície adequada, s’hi marcava el dibuix del motiu decoratiu amb un punxó i es perfilava el dibuix a bisell amb un escarpre de tall o un cisell, passant seguidament a rebaixar, amb l’escoda o el cisell, segons els casos, les parts que havien de quedar en negatiu. D'aquesta forma el motiu decora- tiu quedava realçat, en baix relleu. Com a final, només en alguns casos, hom repassava els contorns bisellats del di- buix amb un cisell per rebaixar-los. En la immensa majoria de motius decoratius de les es- teles de les Garrigues trobem que s'ha emprat la tècnica del baix relleu pla, però també trobem algun exemplar amb decoració incisa, fins i tot en algun cas trobem en la ma- teixa peça ambdues tècniques. Així mateix la majoria pre- senten les dues cares del disc amb decoració. La creu és el motiu decoratiu predominant, com és ben lògic si tenim en compte que estan destinats a presidir les tombes d’una

Vinaixa 2009 87 Cabal

població cristiana, en les seves diverses variants la trobem CORNADÓ, C. “Apèndix de les esteles discoïdals del Vi- en la majoria d’esteles, ja sigui en una de les cares del disc losell”, a B. Farré, El Vilosell, un poble a l’ombra de Poblet. o, en alguns casos, a les dues, creus que moltes vegades Notes històriques. El Vilosell, 1984. Pàg. 229-242. s’uneixen a la bordura perimetral concèntrica. Apareixen CORNADÓ, C. “Les esteles funeràries discoïdals del decoracions geomètriques com les flors de sis pètals (he- Vilosell”. MENCHON, J. i TEVAR, A., eds. Les esteles dis- xafòlia) en les seves diferents variants. No falten els sím- coïdals dels Països Catalans, estat de la qüestió, Actes de bols d’oficis i les estrelles. En algun cas també trobem de- les Jornades d’Estudi sobre Esteles discoïdals, (Reus, 9-10 coració de tipus vegetal. No manquen les representacions desembre de 1988), Carrutxa, Reus, 1993. Pàg. 85-92. heràldiques representades per un castell, així com també GALLART, J. “Contribución al estudio de las estelas dis- hi són presents les representacions epigràfiques, molt mi- coidales de las comarcas catalanas de les Garrigues y El Se- noritàries i de difícil lectura i interpretació. grià: piezas de la Granadella y ”. Cuadernos de Pel que fa a la morfologia dels peus cal dir que entre Etnología y Etnografía de Navarra, any XXVII, núm. 66, Juliol- totes les esteles localitzades que es conserven senceres, Desembre, VI Congreso Internacional de Estelas Funerarias, les que estan clavades en els murs de cementiris o en al- (Pamplona, 24-28 d’abril de 1995), 1995. Pàg. 433-452. tres indrets i es pot veure part del peu, o les que conser- GALLART, J. i LLUSSÀ, A. “Aportaciones al inventario de ven l’inici del peu, hi ha un predomini clar dels exemplars las estelas discoidales de las comarcas del Segrià, les Gar- que el tenen trapezoïdal sobre les que el tenen rectangular rigues y el Pla d’Urgell (Lleida)”. Actas del VII Congreso In- o d’altres tipus. Quant a les dimensions de les peces, cal ternacional de Estelas Funerarias, Santander, 24 a 26 d’oc- apuntar que són similars a les que presenten les esteles de tubre de 2002, volum III, Santander, 2004. Pàg. 965-994. les comarques veïnes. GALLART, J. i MACIÀ, M. “Troballa d’esteles discoïdals L’estudi rigorós de les esteles discoïdals funeràries funeràries als Omells de Na Gaia (L’Urgell). Contribució al s’ha de situar dins de la globalitat del fenomen de la mort, seu estudi”. Urtx, Revista Cultural de l’Urgell, 5, Tàrrega, de la transcendència que tenia en les comunitats cristianes 1993. Pàg. 79-97. medievals d’aquestes terres. Ens cal establir el seu origen i GALLART, J. i SANTANACH, J. “Excavacions d’urgència conèixer la seva evolució, així com les creences religioses, al cementiri vell de Granyena de les Garrigues (Les Garri- els costums i els rituals funeraris de la comunitat en què es gues)”. Excavacions Arqueològiques d’Urgència a les Co- van implantar. marques de Lleida, Col·lecció “Excavacions Arqueològiques Per aconseguir una protecció efectiva de les esteles a Catalunya”, núm. 9, Generalitat de Catalunya, Servei d’Ar- discoïdals cal donar-les a conèixer, però per donar-les a queologia, Barcelona, 1989. Pàg. 181-202. conèixer cal documentar-les, catalogar-les i estudiar-les. ITARTE, F. “Esteles discoïdals a la comarca del Mont- Després podrem difondre el seu coneixement i a partir sià”. Rails, núm. 13, 1999. Pàg. 65-95. d’aquí podran ser valorades per la societat com un bé més LLADONOSA, J. i SOLÉ, J. Història de la Granadella. La del patrimoni cultural. Només amb una bona valoració per Granadella. 1983. la ciutadania evitarem el perill de pèrdua, desaparició, des- MARTÍ, X. i ESQUERDA, M. “El Pla de les Sitges al mu- trucció, comerç o apropiació per persones sense escrúpols nicipi de la Granadella”. Solcs de terra, V Trobada d’Estudi- a causa de la seva situació en indrets de fàcil accés i escas- osos de les Garrigues, la Granadella, 29 d’octubre de 2005, sa o nul·la vigilància. Juneda, 2006. Pàg. 35-49. MARTÍ, J. E. I RIUS, P. “Inventari d’esteles discoïdals a les Garrigues”, a MENCHON, J. i A. TEVAR, A., eds. Les esteles discoïdals dels Països Catalans, estat de la qüestió, Actes de BIBLIOGRAFIA les Jornades d’Estudi sobre Esteles discoïdals, (Reus, 9-10 de desembre de 1988), Carrutxa, Reus, 1993. Pàg. 126-154. ARBÓS, A. i R. M. ARBÓS, R. M. Tarrés. Tessel·la nacio- MARTÍN, F. Els picapedrers i la indústria de la pedra a nal. Col·lecció “Viles i Ciutats”, Diputació de Lleida, Ajunta- la Floresta. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, ment de Tarrés, Lleida, 1999. 1981. CABESTANY, J. F.“Esteles del Museu del monestir de MARTÍN, F. Pedra a la Floresta. Col·legi d’Aparelladors i Poble”. Acta/Mediaevalia, núm. 4, 1982. Pàg. 265-276. Arquitectes Tècnics de Barcelona, Barcelona, 1988. CAMATS, J., GOMÀ, R., TRULLOLS, J. i GALLART, J. “Con- MARTORELL, M. “Les esteles funeràries discoïdals a Siu- tribución al inventario de las estelas funerarias discoidales rana (Priorat)”. MENCHON, J. i TEVAR, A., eds. Les esteles de la comarca de La Noguera (Lleida)”. Actas del VII Con- discoïdals dels Països Catalans, estat de la qüestió, Actes de greso Internacional de Estelas Funerarias, (Santander, 24 les Jornades d’Estudi sobre Esteles discoïdals, (Reus, 9-10 a 26 d’octubre de 2002), volum III, Santander, 2004. Pàg. de desembre de 1988), Carrutxa, Reus, 1993. Pàg. 121-125. 997-1030.

88 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

MENCHON, J. J. “Les esteles funeràries discoïdals de MENCHON, J. i RIUS, P. “Aportació a la investigació de Tarrés (Les Garrigues)”. Butlletí Arqueològic, núm. 8-9, Tar- les esteles funeràries: Alt Urgell, Noguera, Solsonès”. XXX ragona, 1986-87. Pàg. 135-152. Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, Cardona 22 i 23 MENCHON, J. J. “Observacions per a un estudi de les d’octubre de 1994, Cardona, Vol. I, 1997. Pàg. 209-224. esteles funeràries discoïdals dels Països Catalans”. Butlletí MENCHON, J. i TEVAR, A. (eds.) Les esteles discoïdals Arqueològic, núm. 10-11, Tarragona, 1988-89. Pàg. 251-317. dels Països Catalans, estat de la qüestió. Actes de les Jor- MENCHON, J. J. “Aspectes metodològics i terminolò- nades d’Estudi sobre Esteles discoïdals, (Reus, 9-10 de- gics al voltant de l’estela discoïdal”. MENCHON, J i TEVAR, sembre de 1988), Carrutxa, Reus, 1993. Pàg 51-75. A., eds. Les esteles discoïdals dels Països Catalans, estat MIRÓ, J. M. Esteles funeràries discoïdals de La Segar- de la qüestió, Actes de les Jornades d’Estudi sobre Esteles ra. Aproximació a un significat simbòlic, Grup de Recerques discoïdals, (Reus, 9-10 desembre de 1988), Carrutxa, Reus, Terres de Ponent, Fundació d’Història i Art Roger de Bel- 1993. Pàg. 51-75. fort, Tàrrega. 1986. MENCHON, J. “Algunas cuestiones metodológicas en el MIRÓ, R. i COCHS, D. “L’església vella segles XII- estudio de las estelas de los “Països Catalans”: Cuadernos XVIII”. Solcs de terra, V Trobada d’Estudiosos de les Gar- de Sección de Antropología-Etnografía, 10, IV Congreso In- rigues, la Granadella, 29 d’octubre de 2005, Juneda, 2006. ternacional sobre la estela Funeraria, Donostia 1991, 1994. Pàg. 134-143. Pàg. 553-576. PÉREZ, J., SUÑÉ, M., RAMS, P. i M. JORNET, M. “Esteles MENCHON, J. "Algunas notas sobre metodología e his- discoïdals de la Terra Alta”. Nous Col·loquis, III, 1999. Pàg. toriografía del estudio de la estela medieval y moderna en 61-74. la Península Ibérica". Cuadernos de Etnología y Etnografía SITGES, X. “Les esteles discoïdals a la comarca del de Navarra, núm. 65, año XXVII, enero-junio, IV Congreso Cardener”. XXX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, Internacional de Estelas Funerarias, Pamplona 24-28 de Cardona 22 i 23 d’octubre de 1994, Cardona, Vol. I, 1997. abril de 1995, Ponencias, 1995. Pàg. 19-61. Pàg. 193-207. MENCHON, J. J. Arqueologia funerària medieval a la SOLÉ, F. X. i MENCHON, J. “Técnicas de talla en las es- Conca de Barberà. Estat actual. Consell Comarcal de la telas funerarias de época medieval en Catalunya”. IV Con- Conca de Barberà, Sèrie: Monografies 3, 1996. greso Internacional sobre la estela funeraria, Donostia, MENCHON, J. J. “Estelas medievales, contextos arqueo- 1994. Pàg. 515-536. lógicos y documentales ¿Un objetivo imposible?”. Actas del VALL, R. “Les esteles funeràries discoïdals de La Se- VII Congreso Internacional de Estelas Funerarias, Santander, garra”. MENCHON, J. i TEVAR, A. eds., Les esteles discoï- 24 a 26 d’octubre de 2002, Santander, 2004. Pàg. 653-686. dals dels Països Catalans, estat de la qüestió, Actes de les MENCHON, J. i GALLART , J. “Esteles discoïdals fune- Jornades d’Estudi sobre Esteles discoïdals, (Reus, 9-10 de ràries de l’Urgell. Un patrimoni menystingut”. Urtx, Revista desembre de 1988), Carrutxa, Reus, 1993. Pàg. 183-203. Cultural de l’Urgell, 10, Tàrrega, 1997. Pàg. 54-64.

Vinaixa 2009 89 Cabal

VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues