ESTELES FUNERÀRIES DISCOÏDALS DE LES GARRIGUES Mateu Esquerda I Ribes Josep Gallart I Fernàndez Xavier Martí I Freixenet Josep Preixens I Llevadot
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
de petjades ESTELES FUNERÀRIES DISCOÏDALS DE LES GARRIGUES Mateu Esquerda i Ribes Josep Gallart i Fernàndez Xavier Martí i Freixenet Josep Preixens i Llevadot INTRODUCCIÓ na estela és un monument, agents atmosfèrics, la qual cosa fa que els motius decora- generalment monolític, en tius esculpits es vagin esborrant pel pas del temps i que, forma de pilar o de làpida, actualment, sigui difícil distingir la decoració. Així mateix la erigit en commemoració o seva exposició a la intempèrie afavoreix que les seves su- record d’algun fet. Les este- perfícies es vegin afectades negativament per l’acció de lí- les funeràries de tipus dis- quens, fongs, molses, algues i fins i tot vegetació superior. coïdal són fites destinades Pel que fa a la cronologia de les esteles discoïdals de a senyalitzar, generalment, les comarques de la Catalunya Occidental –constitueix la el lloc on hi havia un enter- zona en què s’ha localitzat el nombre més important de rament dins els cementiris, peces– és difícil de precisar ja que quasi tots els exem- tot i que en algun cas haurien pogut ésser utilitzades en plars coneguts s’han trobat fora de context. Malgrat això, la delimitació de fossars o sagreres (MENCHON 1996, 67 i tenint en compte el seu origen en antics fossars parroqui- 2004,U 672-674). Serien, doncs, modestos monuments fune- als situats a redós de les esglésies romàniques, els motius raris destinats a senyalitzar generalment enterraments i, decoratius que duen, molt semblants als que trobem en en alguns casos, també fossars. edificacions ben datades, els temes iconogràfics o el mo- A nivell morfològic les esteles funeràries discoïdals tius heràldics representants, i també els motius epigràfics tenen dues parts ben diferenciades. La part inferior –el presents en alguns exemplars, sembla que el seu ús, en peu– que presenta formes variades (rectangular, trapezial, aquestes contrades, s’implanta en els segles XII i XIII i en cuny, antropomorf...) (MENCHON 1993, fig. 4), serveix la seva generalització es produeix durant el XIV. A partir per a fixar-la al terra. Aquests peus normalment són llisos, d’aleshores comença el seu declivi fins a l'època moderna tot i que a vegades poden tenir algun tipus de decoració a en què són substituïdes per altres tipus d’elements de se- les cares frontals i més excepcionalment en els cantons. nyalització de tombes, possiblement lligats amb nous usos La part superior –o cap– que seria la visible en el seu es- i costums funeraris (MENCHON, RIUS 1994, 210). Tot i així tat original, té forma discoïdal, amb dues cares, les quals encara trobem casos, sovint reutilitzacions, que demostren estan decorades amb motius diversos, decoració que en la seva perdurabilitat fins època moderna i àdhuc con- alguns casos es troba, també, en els cantons del disc, com temporània, com al cementiri de Golmés (El Pla d’Urgell) en un exemplar del Vilosell (CORNADÓ 1984, 236 i 1992, (GALLART, LLUSSÀ 2004, 982-988), al de Lloberola (Torà, 86). La unió d’ambdues parts és el que s’anomena coll. La La Segarra), al Riner i al d’Olius (El Solsonès) (MENCHON, majoria estan fetes en pedra sorrenca –gres– (algunes, RIUS 1997, 219-220; SITGES 1997, 196), a Sant Pere de poques, en pedra calcària). Les pedres sorrenques són les Vallmanya (Pinós, El Solsonès) (SITGES 1997, 197) i al de més abundants en el país i tenen com a virtut la seva faci- Siurana (El Priorat) (MARTORELL 1993, 122). litat per treballar-les, permetent uns acabats fins i polits, Les esteles discoïdals es col·locaven a la capçalera de donant com a resultat un motius decoratius de gran qualitat les sepultures, tal com s’ha pogut documentar en les poques i acurada definició; però, per altra banda, aquests tipus de ocasions on se n’ha trobat algun exemplar en el lloc origi- pedres tenen l’inconvenient que s’exfolien i es meteoritzen nari, com és el cas del peu d’una estela descoberta en les fàcilment a causa de l’acció de les aigües pluvials i altres excavacions realitzades l’any 1983, pel Servei d’Arqueologia Vinaixa 2009 69 Cabal de la Generalitat de Catalunya, al cementiri vell de Granyena nats a establir les pautes metodològiques per al seu inventari, de les Garrigues (GALLART, SANTANACH, 1989, fig. 5 i 6), o catalogació i estudi, els quals han tingut i estan tenint una altres exemplars localitzats en necròpolis aragoneses pròxi- gran transcendència (MENCHON 1988-89, 1993, 1994 i 1995) mes (MENCHON 2004), havent-hi algun cas en què als peus Igualment s’han publicat treballs sobre les tècniques de talla i de la tomba també s’hi col·locava algun element de fitament el procés de fabricació de les esteles (SOLÉ, MENCHON 1994; per assenyalar l’espai de l’enterrament. La funció principal de GALLART, MACIÀ 1993, 83-84), s’han donat a conèixer inven- les esteles discoïdals era, doncs, la de senyalitzar els enterra- taris comarcals d’esteles fruit d’acurades i exhaustives pros- ments individuals o familiars en els cementiris. La col·locació peccions en el territori (MARTÍ, RIUS 1993; MENCHON 1996, d’una estela a la capçalera d’una tomba tindria aleshores, a 65-130; CAMATS et alii, 2004; PÉREZ et al. 1999; ITARTE 1999) l’igual que ara, en primer lloc el sentit d’indicar i singularitzar i també s’han publicat diversos conjunts locals de peces. Així el recinte funerari familiar o individual de cara a l’obertura de mateix la publicació de l’obra Catalunya Romànica per part noves fosses i també per la identificació i reconeixement de de la Fundació Enciclopèdia Catalana ha servit per a donar a l’indret pels altres components de la comunitat i pels propis conèixer força esteles de les comarques tarragonines i llei- familiars de cara al culte als membres difunts, car seria el lloc datanes,2 que són, com hem dit, en les que s’ha localitzat i es on realitzar pregàries, dipositar ofrenes o celebrar altres tipus coneixen els conjunts més nombrosos i importants del país. de cerimonials. Però, sobretot, les esteles tindrien un sentit La celebració de congressos d’arqueologia medieval esta- religiós, el qual es troba explicitat en els símbols esculpits en tals i catalans, d’altres específics sobre esteles funeràries en les seves cares, uns motius iconogràfics de profund significat diversos indrets de la Península Ibèrica, les Jornades d’Estudi cristià –cal tenir en compte que es tractava d’unes comunitats sobre les Esteles Discoïdals celebrades a Reus el 9 i 10 de en les quals quasi tots els seus membres eren analfabets– per gener de 1988, o la creació del l'Arxiu d'Esteles discoïdals dels tant calia emprar un tipus d’iconografia basada en imatges de Països Catalans3 han estat un revulsiu en la investigació i pu- fàcil identificació i interpretació per tots els seus membres i blicació de les esteles funeràries del nostre país. Així mateix que alhora tinguessin una forta càrrega simbòlica. no podem oblidar l’increment en els darrers anys dels diversos Malgrat que es tracta d’uns modestos monuments fu- tipus d’intervencions arqueològiques en jaciments i necròpolis neraris sense context, tenen –al nostre entendre– un in- medievals a Catalunya, així com el desenvolupament científic i terès històric molt gran, perquè són el testimoni fefaent metodològic que ha tingut l’arqueologia medieval, tot i que cal dels ritus, creences i costums funeraris d’una època ben dir que són molt pocs els casos de troballes d’esteles funerà- determinada, que ens ajuden actualment a interpretar i ries en contextos arqueològics. Aleshores, en aquests darrers comprendre l’espiritualitat d’aquelles comunitats, la seva temps es constata un notable augment d’estudis sobre el món resposta davant del fet de la mort i la preocupació trans- funerari medieval del nostre país en general i també sobre les cendental dels seus membres vers el més enllà, dins del esteles. El coneixement de les esteles funeràries catalanes co- seu context sociocultural i religiós. Alhora tenen una gran mença a tenir cos i el seu coneixement és cada dia més gran, importància patrimonial com a mostra de l’art popular me- la qual cosa genera una major conscienciació ciutadana envers dieval de les nostres terres. la seva protecció i salvaguarda. Des de la presentació l’any 1973 a la XVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, celebrada a Tàrrega, d’un estu- di sobre les esteles discoïdals de la Segarra de Ramon Vall (1993, 183-203), la publicació de l’estudi del professor J. F. LES ESTELES DISCOÏDALS Cabestany (1983) de les esteles de Poblet i l’edició de l’obra de J. M. Miró Rosinach Esteles funeràries discoïdals de La Se- FUNERÀRIES DE LA COMARCA garra. Aproximació a un significat simbòlic l’any 19861 fins a l’actualitat, la localització, l’estudi i la catalogació de les es- DE LES GARRIGUES teles funeràries discoïdals ha experimentat un notable inte- Les primeres esteles discoïdals funeràries de la co- rès i un increment important a Catalunya, però sobretot a les marca de les Garrigues que es van donar a conèixer a ni- comarques tarragonines i lleidatanes, zones en les quals, cal vell bibliogràfic van ser les del Vilosell per part de Celestí apuntar, es conserven un major nombre de peces. En aquest Cornadó (1984). Posteriorment Josep M. Miró i Rosinach temps s’han publicat importants estudis de síntesis sobre el (1986) en la seva obra Esteles funeràries discoïdals de La tema. També s’han donat a conèixer diversos treballs encami- 1 Amb aquest treball volem fer un reconeixement a aquests dos precursors en l’estudi de les esteles discoïdals funeràries del nostre país.