Evolucio De La Població Ala Granadella: 1880-2004
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
EVOLUCIO DE LA POBLACIÓ ALA GRANADELLA: 1880-2004 Adelina Freixinet Ballesté Pere Àngel Suñé* INTRODUCCIÓ EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ Fets històrics que la motiven n els darrers anys La Granadella ha En temps del Comte-Rei Pere III, en l'any de 1359, La Gra- patit una descens constant de la seva nadella, municipi que pertanyia a la Vegueria de Lleida, comptava població. Això i el fet de trobar alguns amb 79 focs. Cada foc multiplicava per cinc els seus habitants. censos electorals que mostraven un Per tant, parlem de 395 persones que formaven aleshores el nombre d'habitants molt superior, ens poble. Quatre segles més tard, en el cens del Comte de Florida- va invitar a aprofundir en les causes blanca de 1787, tenia ja 1122 habitants. Durant el segle XVIII, d'aquesta davallada i els motius que Catalunya experimenta una transformació agrària que va interac- l'ha produïda. cionada amb l'augment demogràfic. La superfície conreada gua- nya terreny al boscam, les garrigues, fins i tot a la muntanya, en L'afany de trobar les causes demo- benefici sobretot de les plantacions de vinya. Apareix en aquesta gràfiques i el fet de poder presentar un època noves eines, recs i rotació de diversos conreus. Les em- E preses són sempre de tipus individual i predominen els petits estudi al més acurat possible ens va moure a buscar i investigar en tot allò que eren partides de naixement, defunció, quintes, propietaris. Amb el conreu de la vinya sorgeix la construcció de actes electorals... Però també els moments històrics, polítics i bótes i barrils i els oficis propis. Tot i així la meitat de la població econòmics de la nostra comarca ens han fet entendre millor les catalana era jornalera. Cada pagès suporta tres càrregues: el raons del canvi de tendències de la població. Tot el món rural cadastre o tribut al rei, el delme a l'Església i els drets senyori- està perdent una manera de viure i està passant d'una societat als. La Granadella també guanya terreny a la garriga i al boscam, agrícola a una societat industrial, amb tots els canvis que això arrabassa, construeix espones arreu que hi pugui plantar. A més comporta. de la vinya té nogueres, cereals, cànem, lli i cada pagès conrea Les conclusions ens donaran els motius geogràfics, polítics l'hort i té uns animals domèstics per al consum propi. Aquesta i econòmics que han estat el desencadenant d'aquesta pèrdua activitat agrícola al camp i al poble coincideix amb un creixement successiva de població en els darrers 125 anys en què hem aco- de la població. Trobem encara un carrer, "Vall de Boters", que tat l'estudi. La Granadella ha anat perdent pes representatiu a ens marca en quin lloc es concentrava l'ofici de boter que havia la comarca, d'ençà que Les Borges Blanques ocupés el cap ad- d'atendre a tanta demanda. ministratiu comarcal. Cal dir, però, que el tarannà de poble gran, tolerant i amb cultura, el portem encara molt arrelat en la nostra manera de ser i d'actuar. "Col·laboradors: Carme Pinol Abella, Carmelo Aran i Jordi Pujol Pradell. Dues dècades després de la Guerra del Francès, al 1831, la d'obra per a les infrastructures. En aquest final de segle també vila comptava amb 1200 ànimes. 25 anys més tard ja arribava cal fer esment dels grans aiguats que sofrí la província de Lleida i als 1969 habitants. Amb tres dècades hi ha un augment de 770 els esllavissaments al prepirineu amb moltes víctimes. Al 1882 la persones. Els anys que seguirien l'augment continua, encara febre groga fa estralls a Catalunya. El 1885 el còlera i al 1893 la que amb una evolució més lenta. Al llarg d'aquest segle XIX, a fil·loxera en les vinyes fan que el segle acabi amb una davallada Catalunya, es van succeint períodes d'expansió i anys de crisis de la població i una forta crisi que durarà bastants anys. profundes. Ens manquen dades segures pel que fa als moviments Comencem el segle XX amb 1857 habitants a La Granade- de població en la primera meitat del segle, però sembla que a les lla. S'arrenquen vinyes, algunes petites propietats han passat a primeres dècades la població minva per diverses causes, una de mans d'usurers i especuladors. Tot i així la població creixerà fins principal la guerra del francès i l'epidèmia de 1821. La Granade- a la guerra civil, gràcies a la indústria de l'oli i dels cereals. En lla, però, no segueix ben bé aquesta evolució general i continua temps de la Mancomunitat, La Granadella és Cap de Comarca i el seu creixement fins a final de segle. centre administratiu. No serà fins a La República que aquesta condició passa a Les Borges Blanques, essent President de La Al 1857 al poble ja hi havia 1969 habitants, dels quals sola- Generalitat Francesc Macià. ment 8 passaven de 80 anys. La majoria de la població era jove i el grau de natalitat era molt elevat, com correspon a una societat Al nostre país, durant els 30 primers anys del segle, la po- agrícola. També era elevada la taxa de mortalitat infantil. Tot i blació creix un 40%, resultat del procés immigratori de forasters. així al 1860 ja havíem arribat a 2.050 persones. A partir d'aquest La davallada de la natalitat s'incrementa i minva la mortalitat, moment, es comença a notar les conseqüències de la guerra car- sobretot infantil. Catalunya arribava al moviment biològic dels lista, la crisi agrícola I la baixada de natalitat que afecta a tota països europeus, pocs naixements i poques morts. El creixement Europa i s'anomena la revolució biològica. vegetatiu català era del 3'9 per mil. Quan a partir de 1914 l'eco- nomia catalana experimenta una forta empenta, de resultes de la Cap a final de la centúria a més de la davallada de la natalitat, guerra europea que necessita productes, l'empenta de la petita cal parlar de l'expansió de la fil·loxera i la pèrdua de les darreres burgesia i estant mancats de braços per a aquest desenvolupa- colònies al 1898. Cal una mica d'història per entendre els últims ment, caldrà importar-los d'altres regions. Aquesta solució pro- vint anys del segle XIX. Acabàvem de sortir de la guerra dels car- dueix la successiva desnaturalització del país, ja que al 1957 els lins i la restauració dels borbons implicà una reconciliació defini- catalans nascuts fora de Catalunya representen el 36% del total. tiva entre l'Església ¡ l'Estat liberal. Les institucions provincials i La immigració ha continuat en aquest segle el factor principal de municipals es renovaren. La política als ajuntaments seguiria la creixement urbà en detriment de les zones rurals i en concret tònica dels partits que s'alternen el govern. Els pagesos demanen dels pobles de la Catalunya central. el vot al seu terratinent i aquest actua amb un aire més pater- nalista que cacic. És el temps que a Madrid mana Cánovas del Però si hi ha un moment del segle XX que ha marcat la po- Castillo i Prèxades Sagasta. A les ciutats són anys de construc- blació i ha ocasionat les més grans davallades han estat dos fets cions i expansió. Lleida construeix el ferrocarril i necessita mà greus: de primer la Guerra Civil i l'èxode que va comportar i de segon les gelades del 1956 que arrasaren les oliveres i tots els guen amb el cooperativisme i funden la Cooperativa Agrícola Sant arbres del terme. Tindrem temps en l'anàlisi de les gràfiques de Antoni Abat. La corba demogràfica del poble continuarà creixent parlar més detingudament d'aquests fenòmens. fins a la Guerra Civil. Aquesta guerra provoca a La Granadella molta desolació, tant pel que fa a persones exiliades com a sol- dats morts. No cal dir res més que allò que les xifres ens mos- tren. Passem als anys quaranta a 1456 persones censades. Seria ESTUDI DELS ÚLTIMS 125 ANYS aquesta la segona i més gran davallada en cinquanta anys que Naixements i defuncions pateix el nostre poble i gairebé tots els dels voltants, encara que no l'última del segle. Una vegada mostrada l'evolució en l'annex-1 del total de po- A partir de la guerra el descens demogràfic ha estat conti- blació de La Granadella, ens centrarem ara més detalladament en nu i inexorable. Al 1956 és l'any de la gran gelada, que ho mata els motius del canvi, o sigui, la natalitat, la mortalitat i les causes tot. No va quedar cap olivera ni arbre viu. Gairebé tots els petits dels anys més representatius. Paral·lelament donarem a conèixer propietaris no podien fer front a les necessitats més bàsiques i quin tipus de població n'era més afectada en l'annex-gràfica-3. van haver d'emigrar. La dècada dels cinquanta va coincidir amb el L'estudi de les dades recollides ens mostra grans desnivells més gran flux migratori a les comarques barcelonines: Maresme, entre els anys 1880 i el 2004. Al llarg d'aquests anys que repre- Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental. Aquestes comarques senten un segle i quart veiem clarament quatre grans descensos necessitaven mà d'obra per a la indústria i la construcció. Molts de la població. Partim que al 1880, La Granadella, comptava amb centenars de granadellencs amb les seves famílies hi van fer cap. 2023 habitants i que al 1900 es veuen reduïts a 1857. Aquest des- Poques famílies d'aquelles que van deixar el poble, tornarien anys cens notable en vint anys cal considerar-lo la primera davallada més tard, Gairebé la totalitat han arrelat en ciutats industrials.