EVOLUCIO DE LA POBLACIÓ ALA GRANADELLA: 1880-2004
Adelina Freixinet Ballesté Pere Àngel Suñé*
INTRODUCCIÓ EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ Fets històrics que la motiven n els darrers anys La Granadella ha En temps del Comte-Rei Pere III, en l'any de 1359, La Gra- patit una descens constant de la seva nadella, municipi que pertanyia a la Vegueria de Lleida, comptava població. Això i el fet de trobar alguns amb 79 focs. Cada foc multiplicava per cinc els seus habitants. censos electorals que mostraven un Per tant, parlem de 395 persones que formaven aleshores el nombre d'habitants molt superior, ens poble. Quatre segles més tard, en el cens del Comte de Florida- va invitar a aprofundir en les causes blanca de 1787, tenia ja 1122 habitants. Durant el segle XVIII, d'aquesta davallada i els motius que Catalunya experimenta una transformació agrària que va interac- l'ha produïda. cionada amb l'augment demogràfic. La superfície conreada gua- nya terreny al boscam, les garrigues, fins i tot a la muntanya, en L'afany de trobar les causes demo- benefici sobretot de les plantacions de vinya. Apareix en aquesta gràfiques i el fet de poder presentar un època noves eines, recs i rotació de diversos conreus. Les em- E preses són sempre de tipus individual i predominen els petits estudi al més acurat possible ens va moure a buscar i investigar en tot allò que eren partides de naixement, defunció, quintes, propietaris. Amb el conreu de la vinya sorgeix la construcció de actes electorals... Però també els moments històrics, polítics i bótes i barrils i els oficis propis. Tot i així la meitat de la població econòmics de la nostra comarca ens han fet entendre millor les catalana era jornalera. Cada pagès suporta tres càrregues: el raons del canvi de tendències de la població. Tot el món rural cadastre o tribut al rei, el delme a l'Església i els drets senyori- està perdent una manera de viure i està passant d'una societat als. La Granadella també guanya terreny a la garriga i al boscam, agrícola a una societat industrial, amb tots els canvis que això arrabassa, construeix espones arreu que hi pugui plantar. A més comporta. de la vinya té nogueres, cereals, cànem, lli i cada pagès conrea Les conclusions ens donaran els motius geogràfics, polítics l'hort i té uns animals domèstics per al consum propi. Aquesta i econòmics que han estat el desencadenant d'aquesta pèrdua activitat agrícola al camp i al poble coincideix amb un creixement successiva de població en els darrers 125 anys en què hem aco- de la població. Trobem encara un carrer, "Vall de Boters", que tat l'estudi. La Granadella ha anat perdent pes representatiu a ens marca en quin lloc es concentrava l'ofici de boter que havia la comarca, d'ençà que Les Borges Blanques ocupés el cap ad- d'atendre a tanta demanda. ministratiu comarcal. Cal dir, però, que el tarannà de poble gran, tolerant i amb cultura, el portem encara molt arrelat en la nostra manera de ser i d'actuar. "Col·laboradors: Carme Pinol Abella, Carmelo Aran i Jordi Pujol Pradell. Dues dècades després de la Guerra del Francès, al 1831, la d'obra per a les infrastructures. En aquest final de segle també vila comptava amb 1200 ànimes. 25 anys més tard ja arribava cal fer esment dels grans aiguats que sofrí la província de Lleida i als 1969 habitants. Amb tres dècades hi ha un augment de 770 els esllavissaments al prepirineu amb moltes víctimes. Al 1882 la persones. Els anys que seguirien l'augment continua, encara febre groga fa estralls a Catalunya. El 1885 el còlera i al 1893 la que amb una evolució més lenta. Al llarg d'aquest segle XIX, a fil·loxera en les vinyes fan que el segle acabi amb una davallada Catalunya, es van succeint períodes d'expansió i anys de crisis de la població i una forta crisi que durarà bastants anys. profundes. Ens manquen dades segures pel que fa als moviments Comencem el segle XX amb 1857 habitants a La Granade- de població en la primera meitat del segle, però sembla que a les lla. S'arrenquen vinyes, algunes petites propietats han passat a primeres dècades la població minva per diverses causes, una de mans d'usurers i especuladors. Tot i així la població creixerà fins principal la guerra del francès i l'epidèmia de 1821. La Granade- a la guerra civil, gràcies a la indústria de l'oli i dels cereals. En lla, però, no segueix ben bé aquesta evolució general i continua temps de la Mancomunitat, La Granadella és Cap de Comarca i el seu creixement fins a final de segle. centre administratiu. No serà fins a La República que aquesta condició passa a Les Borges Blanques, essent President de La Al 1857 al poble ja hi havia 1969 habitants, dels quals sola- Generalitat Francesc Macià. ment 8 passaven de 80 anys. La majoria de la població era jove i el grau de natalitat era molt elevat, com correspon a una societat Al nostre país, durant els 30 primers anys del segle, la po- agrícola. També era elevada la taxa de mortalitat infantil. Tot i blació creix un 40%, resultat del procés immigratori de forasters. així al 1860 ja havíem arribat a 2.050 persones. A partir d'aquest La davallada de la natalitat s'incrementa i minva la mortalitat, moment, es comença a notar les conseqüències de la guerra car- sobretot infantil. Catalunya arribava al moviment biològic dels lista, la crisi agrícola I la baixada de natalitat que afecta a tota països europeus, pocs naixements i poques morts. El creixement Europa i s'anomena la revolució biològica. vegetatiu català era del 3'9 per mil. Quan a partir de 1914 l'eco- nomia catalana experimenta una forta empenta, de resultes de la Cap a final de la centúria a més de la davallada de la natalitat, guerra europea que necessita productes, l'empenta de la petita cal parlar de l'expansió de la fil·loxera i la pèrdua de les darreres burgesia i estant mancats de braços per a aquest desenvolupa- colònies al 1898. Cal una mica d'història per entendre els últims ment, caldrà importar-los d'altres regions. Aquesta solució pro- vint anys del segle XIX. Acabàvem de sortir de la guerra dels car- dueix la successiva desnaturalització del país, ja que al 1957 els lins i la restauració dels borbons implicà una reconciliació defini- catalans nascuts fora de Catalunya representen el 36% del total. tiva entre l'Església ¡ l'Estat liberal. Les institucions provincials i La immigració ha continuat en aquest segle el factor principal de municipals es renovaren. La política als ajuntaments seguiria la creixement urbà en detriment de les zones rurals i en concret tònica dels partits que s'alternen el govern. Els pagesos demanen dels pobles de la Catalunya central. el vot al seu terratinent i aquest actua amb un aire més pater- nalista que cacic. És el temps que a Madrid mana Cánovas del Però si hi ha un moment del segle XX que ha marcat la po- Castillo i Prèxades Sagasta. A les ciutats són anys de construc- blació i ha ocasionat les més grans davallades han estat dos fets cions i expansió. Lleida construeix el ferrocarril i necessita mà greus: de primer la Guerra Civil i l'èxode que va comportar i de segon les gelades del 1956 que arrasaren les oliveres i tots els guen amb el cooperativisme i funden la Cooperativa Agrícola Sant arbres del terme. Tindrem temps en l'anàlisi de les gràfiques de Antoni Abat. La corba demogràfica del poble continuarà creixent parlar més detingudament d'aquests fenòmens. fins a la Guerra Civil. Aquesta guerra provoca a La Granadella molta desolació, tant pel que fa a persones exiliades com a sol- dats morts. No cal dir res més que allò que les xifres ens mos- tren. Passem als anys quaranta a 1456 persones censades. Seria ESTUDI DELS ÚLTIMS 125 ANYS aquesta la segona i més gran davallada en cinquanta anys que Naixements i defuncions pateix el nostre poble i gairebé tots els dels voltants, encara que no l'última del segle. Una vegada mostrada l'evolució en l'annex-1 del total de po- A partir de la guerra el descens demogràfic ha estat conti- blació de La Granadella, ens centrarem ara més detalladament en nu i inexorable. Al 1956 és l'any de la gran gelada, que ho mata els motius del canvi, o sigui, la natalitat, la mortalitat i les causes tot. No va quedar cap olivera ni arbre viu. Gairebé tots els petits dels anys més representatius. Paral·lelament donarem a conèixer propietaris no podien fer front a les necessitats més bàsiques i quin tipus de població n'era més afectada en l'annex-gràfica-3. van haver d'emigrar. La dècada dels cinquanta va coincidir amb el L'estudi de les dades recollides ens mostra grans desnivells més gran flux migratori a les comarques barcelonines: Maresme, entre els anys 1880 i el 2004. Al llarg d'aquests anys que repre- Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental. Aquestes comarques senten un segle i quart veiem clarament quatre grans descensos necessitaven mà d'obra per a la indústria i la construcció. Molts de la població. Partim que al 1880, La Granadella, comptava amb centenars de granadellencs amb les seves famílies hi van fer cap. 2023 habitants i que al 1900 es veuen reduïts a 1857. Aquest des- Poques famílies d'aquelles que van deixar el poble, tornarien anys cens notable en vint anys cal considerar-lo la primera davallada més tard, Gairebé la totalitat han arrelat en ciutats industrials. i els motius cal anar a buscar-los en la pesta groga i el còlera A partir d'aleshores no hi ha cap any concret que presenti principalment. Però també en el canvi econòmic que representa una forta davallada, però sí que de mica en mica la població va la pèrdua de la vinya i la replantació dels camps d'oliveres, amet- minvant fins arribar al 2004 amb 802 habitants. Aquesta continu- llers i cereals. Molta mà d'obra marxa i els oficis derivats de la ada situació ens fa pensar que cal posar atenció en el fenomen vinya no són necessaris. La mortalitat infantil és molt elevada. La que ho està produint i les conseqüències del fet. En primer lloc, guerra de Cuba i Filipines havia segat vides joves. cal considerar que a Europa i a Catalunya la societat agrícola ha De 1900 a 1920 la població de La Granadella es recupera. Ja donat pas a una societat industrial. Això vol dir que ha baixat el passem de dos milers d'habitants. És temps de la Mancomunitat percentatge de famílies dedicades a l'agricultura. Que el camp de Catalunya, temps d'il·lusions i de canvis. El cens electoral de cada vegada ofereix menys llocs de treball. Els joves estudien la vila té dos districtes electorals amb un total de 734 electors. i trien lliurement la feina que els agrada, que gairebé sempre Els principals propietaris posseeixen un molí d'oli. L'agricultura és a fora del poble. La Granadella no ha evolucionat en aquesta ha tinguts anys d'expansió i la majoria de petits pagesos combre- societat i ha continuat sent un nucli rural i poc industrialitzat. Tot
Evolució de la Població
Anys i així compta amb bastants serveis que no sempre ocupen habi- sar estralls la xarampió i la diftèria que als anys 1887, 1888 i tants propis ja que la mobilitat en la feina és un tret també dels 1889 matava petits i grans. Aquests brots epidèmics s'anaven nostres temps. repetint cíclicament al llarg de la primera meitat de segle i la Els aspectes més destacats de la societat agrícola eren que mortalitat infantil era molt elevada com es pot veure el gràfic 3. tenia més habitants joves i molt pocs de vells. Pocs o gairebé Així que va avançant el segle aquesta gran proporció de morts cap passava dels 75. El capital acumulat per càpita era fruit de d'infants va disminuint, fins que arribem a l'any 1920 i el percen- l'estalvi, que era escàs perquè escassos són els guanys. Les in- tatge de mortalitat infantil ha baixat ja al 25%. A partir de l'any versions eren en agricultura o construcció i poques eren les co- 1962 la taxa de mortalitat infantil és del 0%. municacions. Per contra la societat industrial compta amb més D'altres malalties també causaran moltes baixes, entre elles persones grans que joves. Tots els joves reben educació. El seu la més important al començament de segle va ser la meningitis, consum i renda per càpita és més elevada i els ingressos de la seguida de les pneumònies i el més grans tuberculosi i febre ti- indústria reverteix en inversions, infrastructures i desenvolupa- foidea. Així l'any 1900 la causa principal va ser la pneumònia i ment. A finals del segle XIX i durant tot el segle XX, Catalunya de 1912 al 1918 l'escarlatina, meningitis i tuberculosi eren les s'ha industrialitzat. La majoria d'habitants viuen a les comarques morts més freqüents. També cal destacar els anys 1887, 1889, del litoral i a les grans ciutats. Els pobles dedicats solament a 1890,1892,1901 i 1906 amb un elevat índex de mortalitat infantil l'agricultura han perdut pes econòmic i població. Per aquest mo- també causada per epidèmies i desnutrició. tiu ara cal obrir-nos al turisme rural, els serveis, les residències Pel que fa als joves menors de 25 anys els anys amb l'índex de parelles grans que busquen tranquil·litat—Tot per diversificar més elevat de morts, destaquem el 1886 amb 30 joves, 12 a l'any les ofertes de treball al poble. següent, 6 al 1898; tot ells a causa de la tuberculosi i un soldat de la guerra de Cuba, 6 al 1920 i al 1933, respectivament, també de tuberculosi. De tant en tant es produïa algun brot de poliomelitis, CAUSES DE DEFUNCIÓ peritonitis i verola, que no era general. L'any de la guerra civil el nombre de joves morts es disparava fins a 14 soldats menors de 25 Pel que fa a la mortalitat dels últims 125 anys cal destacar anys i 16 de més grans. Cal dir que tots els morts no eren fills de uns anys representatius que van aparellats amb la història del La Granadella; solament van morir en aquest terme municipal. Els nostre país. També ens fixarem en els percentatges d'edats i les llocs principals de la mort es van localitzar al "frente" deTremp, al causes que ho provocaven. de l'Ebre o per acció de guerra. Com a causa de la guerra encara és L'any 1885, amb 112 defuncions de les quals el 45% són in- mort un comerciant del poble al 1951 venint d'Ulldemolins, en una fants de menys de 5 anys, va ser l'any en què el còlera arribava de les últimes accions dels maquis en aquestes serres. Al poble va al nostre poble i a tota la província de Lleida i que encara alguns haver-hi més d'una desena llarga de vídues que van perdre el marit avis d'avui han sentit parlar als seus avantpassats.També va cau- al front. La postguerra va ser marcadament dura. Pel que fa a la població adulta les causes de mort no es di- 370 pagesos ferencien pas gaire de les actuals, encara que cal destacar les 76 propietaris morts per grip que sovintejaven entre els homes fins als anys 2 rellotgers trenta. Vol dir que era una malaltia no eradicada igual que les 4 cafeters colitis i les bronquitis. 2 "carreros" 3 carreters 4 ferrers 6 paletes CENS DE POBLACIÓ 3 barbers DE PRIMERS DE SEGLE 2 músics 2 sastres Apunts per establir 2 ramaders comparacions amb 2 forners 2 "guarnicioneros" el final de segle XX 2 teixidors 3 fusters Consultat el cens electoral del 1890, a La Granadella hi havia 1 tractant, cadiraire, esquilador, guarda, lampista, cal- un total de 478 electors. El funcionament institucional del sistema derer, sereno, carter, veterinari, mossèn, "esterero", secretari, era el següent: el govern format sota designació del rei convoca- sabater, comerciant, notari, metge, serraller, capellà, farmacèutic. va eleccions a Corts, que, degudament controlades, li donaven la majoria necessària per a governar. Quan al cap d'uns anys el Quatre dècades més tard, al 1951 en el cens electoral ens govern en resultava desgastat es convocaven unes altres elecci- feia adonar que teníem 1.044 persones amb dret de vot (ara ja ons i es renovava. Pensem que a l'any 1889 s'havia establert el estaven incloses les dones) i un total de 478 caps de casa. De tots sufragi universal. els votants 137 no sabien llegir ni escriure. Ja no hi havia dife- rència entre propietaris i pagesos, tots eren llauradors els que es Dit això al cens de 1890 trobem que al poble hi ha: dedicaven a la pagesia. A més trobem aquests oficis sense comp- tar les dones a qui es deia que es dedicaven a "sus labores".
192 jornalers 415 pagesos 150 pagesos 5 comerciants 2 "arrieros" 6 guàrdies civils 53 propietaris 4 xofers 2 sastres 3 barbers 2 comerciants 3 pastissers 2 carreters 3 fusters 2 capellans 2 ferrers 1 mossèn 2 sabaters 7 paletes 2 industrials 13 pastors 2 sastres 1 teixidor 2 modistes 3 ferrers 5 pastors 3 fusters 2 sacerdots 2 forners 2 mestres 2 esquiladors 1 professor, mestre, farmacèutic, lampista," comadrona", 2 cafeters 1 metge, veterinari, secretari, "sereno", obrer, peó, car- 1 moliner, calderer, mestre, barber, sabater, metge, ve- ter, advocat, "celador", "contable", "bracero", "guardicionero". terinari, secretari d'ajuntament i estanquer.
Com es pot apreciar La Granadella ha anat conservant una Mentre que en el cens electoral de 1920, trobem 542 perso- base pagesa, al voltant de la qual han aparegut oficis i més ser- nes que estan distribuïdes en dos districtes electorals. A l'hora veis així que avançava el segle. L'últim cens és una bona mostra de votar el primer districte ha d'anar a fer-ho a La Secció Única d'oficis i serveis que el poble necessita per a bastir la població. titulada "Escuela de niños" i el districte segon a La Secció única Entre el primer cens i el darrer que aquí presentem han passat titulada "Escuela de Párvulos". La primera era al carrer de Dalt, seixanta anys. En el de 1890, de 478 votants, 356 no sabien llegir ara dit Emili Pujol, davant del Convent de La Sagrada Família, i ni escriure. Podríem dir que més del 75%, mentre que al 1951, que abans era l'antiga avícola. La segona era al mateix convent. de 1.044 votants, era quasi un 15% qui no havia rebut aquesta instrucció. Com a censos antics hem pogut consultar els dels anys 1901 4. Hem arribat en el darrer any al voltant dels 800 habi- i 1903. Tots dos tenen dos districtes únics on poder anar a votar. tants. D'aquests, 40 són estrangers i s'anomenen població flo- Les adreces d'aquests districtes són: tant, perquè no tots els censats viuen a La Granadella. Part dels cens autòcton tampoc no hi viu. Parlem dels més joves, estudi- Io- Casa de la Vila Antiga, amb 2 "concejales" elegibles, de ants o residents a fora que encara tenen els pares aquí i que ells qui se n'ha de votar un. hi són als estius i a les festes. 2°- Casa Consistorial Nova, amb 3 elegibles i se n'han de votar 2. 5. La demografia aporta dades que canvien i que cal vigi- Quan es refereix a la casa consistorial nova, l'adreça que lar, ja que ens donen pistes de què fer i com preveure el futur. marca és l'escola de nens, davant del convent. La casa de la Vila antiga es refereix a l'antic Ajuntament del carrer La Torre, que es- tava ubicat damunt de la presó. Anys més tard un altre consistori va comprar la casa de la Plaça de la Constitució, que avui és El BIBLIOGRAFIA Pla de la Vila i que ara coneixem com "cal Nando". En temps de La República, l'ajuntament va passar al carrer del Pou de la Cometa, A.A.V.V., IV Trobada d'estudiosos de les Garrigues, Consell on ara hi ha ca la Generosa. Més tard, mentre es construïa l'actu- Comarcal de les Garrigues, El Vilosell, 2004. al, era situat en un pis de cal Farran, també a la Plaça. Amb tots BELLMUNT, J., Fets, Costums i Llegendes de Les Garrigues. aquests trasllats moltes coses s'han perdut, agreujat encara més Les Garrigues I, Pagès Editors, Lleida, 1987. pels incendis i per les diferents guerres del segle XIX. LLADONOSA, J., Història de Lleida, Tàrrega, 1972. LLADONOSA, J. i SOLÉ, J., Història de la Granadella, Ajunta- ment de la Granadella, Lleida, 2005. CONCLUSIONS CIPOLLA, C., Historia económica de la población mundial, Editorial Crítica, Barcelona, 1978. Una vegada aportades i comentades totes les dades a què FERRER, A., Compendi d'Història de Catalunya, Editorial Cla- hem pogut accedir només resta comentar unes conclusions o as- ret, Barcelona, 1989. pectes que ens condueixen a la reflexió. Si més no tot l'estudi IGLESIES, J., El cens de Floridablanca 1787, Vol. 1, Fundació intenta buscar o entendre les circumstàncies que en el nostre Salvador Viñes Casajuana, Barcelona, 1970. poble ha provocat el canvi de tendència en la població. A manera de resum hi destacaríem: Webgrafia: 1. Canvi de societat agrícola a societat industrial, conse- -Web del Centre d'Estudis Demogràfics http://www.ced.uab.es/ qüència de l'evolució general de la població a Catalunya i Europa en general. L'agricultura aportava molta mà d'obra i el final del Altres documents: segle XX es caracteritza per una forta empenta de la tècnica tam- - Cens electoral 1895,1901,1903,1920,1951 (Arxiu municipal) bé en el camp. 2. Els esdeveniments que en anys concrets han provocat un descens demogràfic: el còlera, la fil·loxera, la guerra civil, l'exili després, el 1956, any de gelades i el nivell alt d'educació dels joves que han buscat feina fora de la població. 3. Cal també buscar alguna responsabilitat política i terri- torial. Política quan parlem de la poca cura a plantejar un repar- timent del territori més equilibrat. Tampoc el plantejament de la xarxa de carreteres no ens ha afavorit. Hem de recordar que an- tigament va ser un punt important per anar a Reus des de Lleida. Territorialment ens va afectar el canvi en la distribució comarcal de les funcions del nostre municipi que va passar de ser centre i capital de comarca en temps de la Mancomunitat a deixar de ser- ho en la República. ANNEX
——~ -JMIffiiWuyyÉRjDA CWSO ELECTORAL DE 1890 Ayuntamiento de Granadella
Cens electoral de l'any 1890.
CENSO ELECTORAL DE 1901
Cens electoral de l'any 1901.
CENSO ELECTORAL DE 1903. M ÁJMUSBÉ i." Milu micí0 ' SSCBÍ NA El Municipio tu™ m¿¡ de íoo
ym"m6-0
sí/51 'míi·I-,...,,»,.,»^..,.,.. 11 Arén Vilafranca A11 ionio ¡ Pobla 2 2 Arún Vilafranca Frar,cisco id. 4 Labrador 3!Abella Cubells Mènàno Martí lí id. 4Wbcrícb Pujol Poblo Escultor 15 Jornalero 5 Ardeboi GUJU h,só Nuerg 4 id. 6.Ar¿n Serra Ramón Voli p-teros 3 Labrador 71 Aron Franch Francisco id . íd. 8 Jornalero
Cens electoral de l'any 1903.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADISTICA
CENSO ELECTORAL DE l95l jjl u PlI -Abella Arbonés Isidro ' 55 C Marti,, 16 l ah redor Abella Esteve Iosé 66 V Nueva, 16 Idem Abella Sòvè Rosendo 29 C Idem. 16 Obren/ Abelfa Pujol Ramona 31 C Cuesta Sus labores Adiüòn Saura Ramona 77 V Mònica, fl. Idem Alba Torruella Antonio 44 C Marina, 2 Chófer Albericfr FÍlella Salvador 60 C Arriba, 9 Lab-ador Cens electoral de l'any 1951. ^msrïai^6" GçerijMjgjtai)) GeopáSco j EsUdiaico^^ RECT.FICACION DEL CENSO ELECTORAL • ' , "> f. ja.í* f dí L, L'.-TBl,™ 4, li,j.b4 J, - ü.PROVlKGlA, PE LERIDA TERMINO MUNICIPAL DE 6RANADELLA EDIGTO "J,' Diatrlto n?aaloipa 1 niim. Nombró " UultD0 fi a i CI ' " * Tjauft EBuh «Nmlt 5 r. i'"0 ' POr la upt.eia eiraU Jar d S^l.*,.t U i^uda tm «rrtj* a Jo «cr .i ha* ert a.' j úpi"m l^edt^91i ** M Co*u;-' JJrtfciWr H 7 pon OL·eiU^ aU* ^ , —J ,11 • , tu fa DOMCUJO 1 3i APELLIDOS ÏHOMBHE DEL ELECTOS' MKWStóy < ¿tíeaOe ConJtítuaoaaf 3e ^-Tcl-7 L ¿X CÍl'¿¿CI t'S . fista^xualstarnÚMi «St« t«»,..-«» . j I -jatl MOníc 5 Labrador ¡pont • at*J Mid.i 5Ï8 id. 3 ArAn n¡ilc«II» Mos In 5; Mayor 30 Propi «Itrio •I Arin rfrfrtawretïïfoirno 01 CuMlu * Labrador HAGO SABER: Que han sido convocad» i clcccioncs 5 ArAn Lfíwrijdò ü Arriba í 0 Arín M«»ft Hnrr,n nftymd n Cooatilucifln IS C.l·l·IO 7 Ar/in Mdwr ríitiioi 36L·L 1 3 Labrador el « Ardu Moroll W • » id. 13 id. señalando para celebrarlas 0 ArAn Morell Jumi Ü> Mdrilc« 88 id. 0 Arín RuA Jull.í i Jó Arriba 51 id. i^atve de Tlov^.érc y á fin de que llegue ,1 co- 1 Arín nus Mofflu id. •i ArAn SJirtO JosA 1 joallluolóo 15 » ArAn VltAfrti'rfíi» RomAii tari» 5 I*ro|il«larlo nocimiento de los electores, se fija este edicto en la Casa •• Arbon&a nnrrifll pronolao. id S AfboilWQIbíft Klnrinno »n«üluo¡6n S& Propiciarlo Consistorial y en los locales designados para colegios, asi 70 AraaouéArbonwaiM* MaérMa M>ruo Modeal1o Saaír» H Rndln Mniu labrador 0 lladln Mlrnlle» RbmAn U como la lista general definitiva, en cumplimiento de lo W nnrrult Frmiah Jo*a MAnlca tt írOtHliBt M Oarruil Pronolj'flomAii Mayor M Labrador ia Bartolomé Socfmíoaè » «ecrolarlo que determina el artículo .c> de la Ley y 7,' del R, D. de W ncA Cnbrí Mntf«« ArribM. a U Labrador 4 OoA Jordi Ufjujlutn Id. W íloA MWAm Mlguol MíjtrP MariJa 2 P*bhranla adaptación. HO UIM04 R*C¡I* Mqriano Miyor 26 l'roptaiario k? i7 llorrt» m&jft' M.-nlca U ¡Sai.» lar» - .«Hki.^Ai, iZ%SKj>ct«/rc . de IJI0..3. « Buioll Blpurt mmtti ArrilMi «3 Ubradrr i N Cubrí Aballa JbM id. W Cens electoral de l'any 1920 Districte 2. Edicte. Q, . Provincia de íïïïílÀMic. Ayuntamiento de ^"KXua^íía. EXPEDIENTE GENERAL de la elección de CONCEJALES eloctuaáa eo a a0 j, —® o -i «M i yonsüluc^ún dol Ayiinlnnnenlo on ¿í'do ' ' . - DKL IIIKNIO ANTEIllün V >' 1'RtaVHTE ÜILfvio '!•:,.*,<„;.. „!.¿- b 2 Expedient.