Defensa \ Ocvpacíó de 1 Vilosell: 6-1-1939

Lluís Nogué Pastó

Pàgines viscudes del Pas del Front Defensa i ocupació del Vilosell 6 de gener 1939 (Costà 20 morts)

El Vilosell va formar part dins l'estratègia dels nacionals "Operación Cinco de Enero" que consistia en aquella data ocupar , la cruïlla -Albi, i 1'em- palme d'Ulldemolins a les Crestes. Aquesta posició fou defensada per la Bgd. A33 Lister i no fou ocupada fins al 7. Sofrint bombardeig i artilleria. Pere Sobrepere de la Pobla de Cérvoles, "Sacaries", s'hi trobava i caigué ferit. Aquesta operació estratègica, fou considerada la més important que esdevingué en l'ofensiva de Catalunya.

Començada l'ofensiva de Catalunya, al cap del pont de Seròs, el dia 23 de desembre de 1938, (Franco, digué, que los Catalanes tendrían malas Navidades...), l'objectiu principal era ocupar i per la carretera N-230 servir d'eix per portar el bagatge de guerra fins a les Borges Blanques i després ser la N-240 la que seria l'artèria principal per l'ofensiva a Catalunya.

Lister feu resistència a la serra fosca, entre l'Albagés i entretenint el front durant tres dies. (Al cementiri de foren enterrats 300 Italians). La Premsa Barcelonesa titula, el Guadalajara Catalán. Els bombardeigs de Castelldans i de les Borges, es poden atribuir amb molta probabilitat en aquesta circumstància.

Estava previst, que davant d'un atac imparable dels nacionals pel cap de pont de Seròs, la Vall del riu Set, la Serra la Llena, la Serra l'Atalaia, el Coll de Tarrés, el tallat i el Coll de l'Illa, serien posicions defensives més o menys viables. Durant l'estiu del 38, romangué a les , Granyena, Soleràs, Alcanó, el regiment de Carrabiners 135 per fer la línia del riu Set. El 27 de desembre, amb dues caravanes de camions, uns paren a Castelldans, sofrint un bombardeig, els altres fan parada al Vilosell. Pernoctaren a la caserna de la Guardia Civil. Al dia següent al matí marxaren vers Mataró. A la tarda del dia 28, tres avions nacionals tiraren bombes al poble. Sortosament caigueren als afores. Ja marxaven, quan en regressa un, tirà una bomba davant la caserna. Caigué a cal Colom.

La defensa del riu Set, teòricament estava planejada, ens ho demostra el fet que el dia 3 de gener, s'instal·là artilleria pesada prop de . Mobilitzaren vells i joves, per fer una pista vers el Vilosell. Són bombardejats i marxen tots. Aquesta artilleria, el dia 5 de gener fou retirada. Els nacionals atacaven vers Vinaixa-Vimbodí per un costat, i per l'altre Ulldemolins, quedarien copats.

Que el front el tenien al damunt, ho comprovàrem al matí del dia 5 de gener. En molts tos- sals de l'Albi, hi queien obusos.

En Ramon Cunillera de l'Albi, ens diu: "érem en una cabana de Les Guàrdies. El dia 5 de gener, ens caigueren molts obusos, al entrar els nacionals, ens diuen: -lo habrán pasado mal con los obuses vamos a la caza del capitán Carrasco, hace aguantar a los soldados horas y horas a los parapetos—". Fa uns dos anys, que en Cunillera em digué que havia llegit una carta a La Vanguardia, que demanava a tots els que poguessin aportar quelcom del Capità Carrasco. Havia defensat les Garrigues pam a pam. Feu moltes amenaces i gestes. Havia arribat a General a França. Es feia un llibre sobre aquest personatge.

És possible que fos ell mateix, el que protagonitzà un fet a l'Albi. Els nacionals, en aquest fet Italians, s'atansaven cap a l'Albi. Amb un fusell metralladora, se situà al brocal del pou. Matà i ferí molts italians. Acte seguit, a l'Albi hi caigueren uns cent obusos. En Ramon del Roques diu que foren 400. Anaven pel Capità Carrasco? Fou una venjança a l'estil de Castelldans i les Borges? Carrasco al dia següent defensava el Vilosell.

La cruïlla de l'Albi, Vinaixa i el Vilosell, s'havia de defensar. Fou un Batalló de Guàrdies d'Assalt, (hi formava part en Cosme Cunillera de l'Albi), dos tancs russos i més forces serien les destinades. Bombardeig de l'aviació i l'artilleria batrien l'empalme. No sé les víctimes. Dos Guàrdies d'Assalt foren colgats a la cuneta. A un tossalet prop del grau, un combatent no aban- donà la posició. El voltaren matant-lo. Hi hagué 6 morts. Concentraren l'artilleria al lloc del resistent. Allí quedà mig colgat. Un anònim, cada any per Tots Sants hi portava flors. Aquest com- batent, junt amb uns 25 més que foren enterrats a Vinaixa, a l'any 47 foren portats al cementiri del poble.

Testimoniatge d'En Francesc Camps

En Francesc Camps (Xolladó), es trobava a l'empalme en aquells moments. Amb un com- pany, feren nit a la cabana del pantano del Gravat. Al dia següent, 6 de gener, vingueren al poble. Sols trobaren uns motoristes apossentats a ca l'Argullós que marxaren vers Vallclara. Els seus pares, havien marxat amb l'euga i el carro a l'exili.

En Ventura Moragues, surt a rebre els Nacionals

El "Pequeño" de l'Albi, sortí vers la carretera de Cervià per rebre els nacionals. Portà una bandera fins a l'Albi. Davant de cal Moro, en Vives surt de casa, amagat durant la guerra. Li agafà la bandera i la porta ell. Hi havia molta gent a una cova de la Plaça, Cal Romeu. Una dona surt a mirar. ¡El moro porta una bandera! hom queda esporuguit. Cregueren que era el moro Juan.

El fill del "Pequeño", en Lluís, en Josep Ma "Fuster" i en Ramon del Roques, anaren al campanar a tocar. Les metralladores de V"empalme" els hi enviaren les seves ràfegues.

La defensa del Vilosell

La posició del Vilosell, es pot dir que era indefensable. Pensem que la carretera de Vallclara no existia. No hi havia enllaç vers la reraguarda.

Uns 25 soldats, a la tarda del dia 5, pujaven pel camí de l'Albi. Quan són al Coll Roig, pujen al tossal. Jo era un xaval. Amb uns prismàtics, miraven vers l'Albi. "Ahora los fachas entran en la población" en aquells moments, passaren tres avions nacionals sobre nosaltres. Bombardejaren "l'empalme" com he dit anteriorment. A la mateixa tarda, els nacionals ocuparen Les Guàrdies. A la punta del Picot i a la Guixera formaren punts de vigilància. Encara avui hi ha els parapets.

Es pot creure que aquells 25 soldats, foren les forces que en aquells moments, cobriren línia defensiva. Durant la nit vingueren més soldats. És un testimoni, el senyor Ramon Pascual, mestre del poble mobilitzat. La seva unitat, es trobava per fer la defensa del Francolí, Prades, Vilanova, Vallclara, etc.., a la nit caminant, els porten al Vilosell.

El dia 6 al matí, en Pascual es trobava a 1'arrabal del poble. En Miquel Farré (Bessó) havia d'anar a la Comadeburnà que hi tenia la família. No el deixaven passar. Ell hi intervingué i acon- seguí el pas. En Pascual, tenia la família al Perelló del Boté. L'home s'hi amagà i es passà als nacionals. Fou Secretari de l'Ajuntament, als primers temps.

Mort a Les Guàrdies, del Martina de l'Albi

En aquells dies, passaven molts soldats a la desbandada. Ells ens deien de la marxa del front. El dia 5 de gener, un soldat de Reus, intenta acollir-se en alguna família per passar-se als nacionals. Era un compromís que ningú volia. A Les Guàrdies del Martina de l'Albi, hi havia la família. Acceptaren que es quedés, tot ajudant-los a fer un refugi prop de la cabana. Un grup de moros, els sorprengué. Els tiren una bomba de mà que no explota. Després disparen amb fusell, matant a Jaume Sans, el soldat de Reus. Fou enterrat al cementiri de l'Albi. Aquesta mort, causà alarma. Bessons i Quicos que estaven a la cabana del Camí de l'Albi, anaren a dormir a la d'en Pascual al Coll-Roig. Els nacionals, aquell dia 5 entren de ple al terme del Vilosell. A Les Guàrdies (bon nom per demostrar vigilància) i el Pla de Vintdiners establiren una línia de para- pets. El Batalló Flandes de la 4a Divisió de Navarra, fou el que ocupà el Vilosell.

Les línies defensives foren: Planota - Coll-Roig - Comabella - Comadeburnà - Collet i Closa-Fumada. La posició Planota - Coll-Roig, fou la més batuda amb artilleria. Hi havia el Capità Carrasco? És molt possible. Dos oficials valencians, vingueren a calentarse unes conser- ves a la cabana. Els invitaren que a sopar els farien romesco. Ens diuen: "A sopar ja sereu dels feixistes. Voleu veure la seva bandera?" Sortim de la cabana i vam veure una bandera a la punta de la Guixera (Guàrdies).

Pascual Estradé (Cosmet), passa el front vàries vegades

La família estava refugiada al Coll-Roig. Tenien vaques i mules. Les acomodaren a les cabanes de Les Guàrdies i de l'Espasa de Vilanova al Coll-Roig. En aquells moments tan deci- sius, l'home no parà de vigilar el bestiar. Va a Les Guàrdies, hi trobà els nacionals. Del Vilosell hi ha un soldat al nostre Batalló. Es diu Agustí Nogué. Ha estat ferit, sinó estaria aquí amb nosal- tres. Ho salvà tot. De la cabana estant, veié uns soldats que portaven el nostre "matxo". Pujà a la Planota a mirar que havia passat. Cridà: Ramon!! Nosaltres encara érem al refugi.

L'amenaça del Capità Carrasco

Els dos oficials anaven acompanyats d'un altre. "Yo soy el jefe de posición. Os doy cinco minutos de tiempo para marcharos de aquí. Si no os marcháis os mataré". Deixà un fusell a la porta. Un dels oficials, ve i ens diu: "Aneussent. No s'enfieu d'aquest individu. Amagueu-vos a un altre lloc". Forats fet al corral de la Planota.

Teníem preparat un petit refugi en una cova. Prenguérem un sac cadascun. Marxàrem al refugi. En Carrasco i els dos oficials, ens descobriren: "No queréis marcharos? Os Mataré". I en aquell moment caigué el primer obús. Les metralladores començaren a cantar. Foren tres hores de tiroteig. Caigueren un centenar d'obusos. L'artilleria nacional disparava prop del cementiri de l'Albi. Els que anaren a l'enterrament del Martina, veieren els canons disparant vers el Coll-Roig.

Pensàrem que aquest individu ja estava mort. Al marxar en retirada encara ens cridà: "Esos de la cueva!!". En aquell moment caigué un obús i ferí un soldat. -"La cama!!, la cama!! -Cridava.

Al sortir el sol el dia 6, vam veure la línia de parapets damunt del camí de l'Albi. Passà la Maria del "Cabot" que anava a Les Guàrdies del Maria Rosa. Passà les línies com si res. Per donar quelcom als soldats, els donàrem ametlles i vi. Que contents que estaven!! Hi havia un parapet amb un fusell. Un individu em diu: "Chaval, este fusil es para ti!! -amenaces- s'acaba les ametlles i el vi. El que abandonà aquell parapet, salvà la vida. Hi caigué un obús de ple, ple- Crec que malgrat tanta metralla no hi hagué víctimes, excepte el de la cama.

Hi ha dos actituds més, atribuïdes al capità Carrasco. Una és la de la família d'en Rossend Triquell. Eren a la cabana de Comabella. Un individu els amenaçà perquè marxessin. En vista de que no ho feien, es treu una bomba de mà. La feu explotar al costat del refugi. L'altre és el de Lluís Macià (Anyep). Eren a la cabana del Perelló. En Lluís i Josep Cornado (Roig), intentà un gest per afusellar-los. En Lluís afirma que portava un revòlver a la butxaca disposat a fer-lo ser- vir davant d'ell.

Maniobra d'encerclament

Sortosament encara avui comptem amb la presència de dos testimoniatges. Són Josep Estradé (Cosmet) i de Salvador Manresa (Llurba) de Cervià de les Garrigues. Estradé, recorda que el dia 6 de gener, encara les posicions Planota i Collet feien resistència, quan una unitat (Companyia) amb el seu capità davant portant un bastó, en fila índia passant pel davall dels mar- ges, s'enfil·la vers Les Planes, passant la carretera de Vinaixa. Observaren que era un lloc sense defensa.

En Salvador Manresa, es trobava la seva unitat a la partida Garrigues. El seu capità, Oriol y Urquijo, li diu: "Manresa, tu que eres del terreno, no existe un caserío que se llama Fumada?" —Efectivamente—. Passaren la nit al mas. Al dia 6 voregen el riu Set passant-lo prop del pont de la carretera de la Pobla. Una metralladora en la posició de Pedrinya els fa foc contínuament. Pugen per la carretera i entren al poble per la Plaça de Sant Sebastià (Llavors de La República). Segurament fou la primera força nacional que entrà al Vilosell. Era el Batalló Flandes n° 2 pertanyent a la 4a Divisió de Navarra. (Durant uns anys tingué un carrer dedicat).

Una metralladora instal·lada a l'era del Noro, fa resistència. Oriol y Urquijo, demana voluntaris per sorprendre'ls per darrera. Feren presoners un Tinent i 4 Soldats. En Salvador Manresa, el dia 7 a Salvador Manresa de Cervià de les Garrigues. l'entrar a Vallclara cau ferit. A ell i a un falangista ferit de mort, els porten en una ambulància vers el Vilosell. Aquest senyor morí als volts de Nadal de 2001. El falangista morí abans d'entrar al poble. (A l'era del Xorri, es troba un mort). Tenia concedit un permís, i passà per Cervià sense poder parar. El portaren a l'Hospital de Bilbao.

Dolors (Gallineta) la retraten amb bandera

A migdia entraren al poble. Tocaren la campana. Uns reporters fotografiaren la Dolors, davant de l'església amb la bandera nacional. Sortí en una revista. Jaume Lladó (Fuster) la llegí: "Una mujer emocionada abraza la bandera española, delante de la Iglesia mutilada por los rojos ".

Ramon Cornado (Barber), fa de guia

Al poble quedaren molt poques persones. Tothom era a les cabanes. Ramon del Barber, fou un que es quedà. Es pot dir que va rebre les tropes nacionals. Un oficial li demanà per fer de guia fins al riu Gorgs. Volien fer-lo de línia al dia 6 de gener. El rebassaren arribant fins als Perellons. La família d'en Ramon, era a la cabana d'en Venanci "Foraster" al camí de Cervià. A l'entrar els nacionals la seva filla Paquita, diu als soldats que el seu pare ha quedat al poble. Molt amables els soldats diuen que a l'entrar a la població, miraran de localitzar-lo. Tornaren a la caba- na dient que estava bé. L'exili de la família Català

La família "Quimet" del Lluch, es refugià a la cabana de 1' "Olivar del foraster" (Guàrdies). Un dia uns soldats els diuen que els feixistes maten a tothom. Decideixen marxar amb el carro. En un bombardeig a Tarragona, es perden. La Carme va retornar al poble mentre pare i fill anaren fins a França. La dona passà anys sola al poble, fins que marxà amb la família.

El pas als Nacionals d'En Nicasi Estradé

La unitat d'en Nicasi es trobava a Montblanc al dia 6 de gener, tot fent veure que portava un "parte" pel Capità Carrasco, anà passant tots els controls fins a les Comes d'En Curcó de l'Albi. A la nit del 6 al 7 va cap al poble. Un soldat nacional cantava el Credo amb català. Això li va descobrir que es tractava dels nacionals. El porten a l'era del Preixens que hi havia "mando". D'allí el porten a Cal Sebastiano, casa seva habilitada com a presó. L'església també fou presó. Després fou polvorí.

Francesc Bou, Josep Cornado amb el coronel Garicano Goñi

A la tarda del dia 6, quan encara els trets se sentien fora del poble, Garicano Goñi (Auditor de Guerra). Aquest Sr. Formava els Ajuntaments als pobles recents alliberats. Francesc Bou és nomenat Batlle, Josep Cornado Jutge, Josep Roig (Cabot) Edil, i Ramon Pascual, Secretari.

Artilleria Alemanya 8x8 als Oliverets

Aquests canons tant servien per terra com per aire. Al dia 7 actuaren contra un vol d'a- vions que volejaven damunt del poble. Els feu marxar ràpid tot tocant-ne algun. Als dies següents actuà contra les muntanyes de Prades. A la nit del 8 al 9 disparava contra una caravana de vehi- cles que anaven d'Espluga a Prades. Fou una nit de focs artificials mortífers. Veiem la fogonada del canó i com explotaven als Sillerets. El vehicle apagà les llums. Aquells dies apreciàrem la velocitat del so. Veies la fogonada i segons més tard el so. Avui dos canons de La Còndor, són al poble al Restaurant dels Canons.

Artilleria alemanya 8x8. Artilleria Nacional contra el Coll de Tarrés

L'ofensiva de Catalunya era imparable. La N-240 era l'eix principal. Lister defensaria el Coll de Tarrés. S'havia de batre a profunditat. Ja el dia 6, equips treballaven a fer la pista vers Vimbodí, seguint el camí dels Perellons, cova dels Fressos. Als Cadernessos del Cabot fou un lloc de concentració d'artilleria i de personal. L'artilleria que al matí disparava de l'Albi, a la tarda s'emplaçava als Cadernessos. Dos bateries (8 canons) disparaven contínuament al Coll de Tarrés. També a les Teixeres barranc del Pla de la Mancha a Vinaixa, una altra bateria artillera, batia el Coll de Tarrés. Els obusos plovien a manta.

No passaran

El no passaran era el crit de guerra d'aquells dies. A la plaça de l'Ajuntament, a la paret de Cal Pedro, amb lletres grosses, hi havia l'eslògan, els nacionals es cuidaren d'afegir: "Pasamos y pasaremos". Tot indagant el qui havia fet l'escrit. Ho sabíem tots. -Callàrem-,

Els combats d'aviació

La Gloriosa, amb grans vols gairebé cada dia anava vers al front, ja sabíem que prompte tornarien fent batalla amb l'aviació nacional. Hom contemplava els giravolts dels avions, tom- bant-ne algun. Un dia fou un Italià, abatut l'aparell el pilot es tirà amb paracaigudes. El mataren al vol. Està enterrat a Vallclara. A Cervià abateren un alemany. Coneixerem a la perfecció, les marques dels dos bàndols. Katiuskes, Curtis i Rates, Russos, Savoya Fiat, Italians Junkers i Messerschimintt alemanys, etc.., durant els combats, queien les vaines buides de les metrallado- res a dojo.

Daniel de La Magra, porta una cuina a Montblanc

El dia 5 de gener, dia d'entrada dels nacionals a l'Albi, uns militars manen al batlle que busqui dos carros per portar una cuina a Montblanc. Era Batlle en Daniel. L'home en lloc de manar res a ningú, és ell que es brinda a fer l'encàrrec. Va fer nit a Montblanc. L'endemà dia 6 a Vimbodí no el deixen passar vers Vinaixa. Agafà el camí per la cova dels Fressos al Vilosell. A les Comes, en una pluja d'obusos, es refugia a la cabana del Curcó. S'hi troba també en Nicasi Estradé que hem parlat abans. L'home sap que el dia abans, a l'Albi fou canonejat a manta. Com a Batlle se sent preocupat del que va passar. Afegim, que en Nicasi, que es passa als nacionals aquella nit, al dia següent el feien traginar amb el seu carro, serveis de guerra. Tingué ocasió de visitar la cabana del Curcó, on el dia abans, s'havia refugiat.

Les bombes de mà

Bombes de mà, fusells i bales russes, es trobaren pel terme en molta quantitat. El servei de "recuperación", instal·lat a la sala del ball del Centre, fou un vertader polvorí. N'hi havia de tres tipus. La de pinya, vermella i de la Fite. Aquestes, italianes, semblaven llums de carbur. Algú les confonia amb aquest aparell. Molts ensurts. Afortunadament no hi hagué cap desgràcia. Un dia en Siseo La Fanga (e.p.d.) llaurava al Perelló de l'Anyet, al peu de la serra de l'Atalaia. Observà que en una ferradura de la mula, hi portava una bomba de ma. Una operació molt difícil. S'havia de treure l'artefacte. Corrent molt perill, aconseguí fer-ho, algú s'atrevia a tirar-les. Una bala rasca el front d'un Combatent

Un combatent nacional, el dia 6 de gener, una bala enemiga li rascà el front, l'home va néi- xer. Preguntà quin es el patró del poble. Algú li diu que la Festa Major es fa en honor del Santíssim Sagrament. Vol regalar una custòdia. És l'actual. Aquest xicot, va venir alguna vegada. Va ingressar de cartoixà a un convent.

Isidori Camps, observa des de la Punta Ràfols

Isidori del "Xolladó", estava en un observatori a la punta Ràfols al terme de Tarrés, el dia 6 de gener al matí va veure baixar pel camí vell de Vinaixa-Vilosell una unitat de combatents i cavalleria, ocuparien Vinaixa. Tot està perdut!!

Canoneig a Vallclara

Era normal que abans d'ocupar una posició defensada, s'havia de batre amb artilleria, el dia 7 cauen obusos tot tombant el poble, un es clavà a la paret de l'església, encara hi és, aquest no explotà. El Farreret, pare de l'actual Batlle, explicava que va veure un soldat que la metralla li va segar les dos cames.

Al camí de Vimbodí, als Fontanals hi hagué un enterrat amb una creu de fusta damunt. Ja hem ressenyat abans, que el dia 7 de gener, després de bombardejar la Serra la Llena, també ho feren al bosc del sales a Comabarra, s'hi trobaven les famílies Jaume Molí i Romà Castelló, no cal dir l'ensurt que s'endugueren. Tot s'havia de precedir per fer l'atac del Flandes n° 2, del Comandant Ibáñez Freire.

Mataren les nostres cabres als Cadernessos

Junt amb un mul, pres de la cabana, també prengueren tres cabres que teníem, a les galli- nes els hi tallaren el cap. Ja havia passat el front quan al bosc dels Cadernessos del Maleno, que conreàvem nosaltres, descobrirem les pells de les tres cabres. Per unes plaques que tenien les identificàrem. No és estrany que el mul l'haguessin vist pels Perellons. Indiscutiblement havien d'anar junts.

Un capità metge, evita volar Riudevella

Hi hagué un hospital militar, a l'evacuar-lo, un piquet dinamiter el volia volar, ja estava encesa la metxa, quan un capità metge la tallà, el piquet esperà l'espectacle de l'explosió, sorto- sament aquesta no arribà. L'explosió forta fou a l'Espluga. A les coves, hi havia un polvorí.

Presència al poble sel Pare Morgades

Era fill de l'Espluga de Francolí, el sorprengué la guerra civil a Mallorca, allí cantà missa, era Pater Castrense d'un batalló -Flandes- celebrà la primera missa a Cal Puntils, Francesc Bou era el batlle. Seguint la marxa del front, anà prompte a l'Espluga, la seva família refugiada al camp, la seva germana Filomena, deia que s'abraçaria al primer soldat nacional que vingués, va veure un soldat que s'atansava, complí la promesa, s'hi llança al coll. Era el seu germà. Els combatents morts al Pas del Front

Al terme se'n trobaren 5, a l'era del Chorri (El Falangista), a l'era del sastre, dos a la capella del crucifix, i un posat a un nínxol del cementiri. Als cinc es va fer un clot al cementi- ri, no se sabé de quin color eren.

Quinze morts als Caderaesos?

Fontanals, Serra l'Atalaia, Corregó, i Coll de Tarrés, feren resistència dos dies. Lluís Macià (Anyep) recorda haver-ne vist uns quin- ze. Josep Cunillera (Garratxo) diu haver-ne vist 3 d'Italians. Cosme del barbes de l'Albi, fosser, em digué que un dia una ambulància li deixaren 7 morts. "Estos cinco al camposanto, estos dos, Rojos los entierras debajo de un olivo". L'home els enterrà tots al cementiri. Cal dir que hi ha cinc enterrats, soldats nacionals caiguts al 7 de gener, indiscutiblement caiguts al sector: Atalaia, Corregó. Al cementiri de l'Albi s'hi enterraren 27 Italians, encara hi ha les lapides. A Tarrés s'hi enterraren uns 50 a Vinaixa uns El P. Morgades, Pater castrense del batalló de Flandes. 25. Dos dies de front, costà la vida a 100 com- batents. Hi ha un càlcul que per cada mort hi ha 10 ferits. D'aquests en moren la meitat. Això ens donaria una xifra de 500 morts. En un comunicat nacional del dia 8, posa 350 morts. Al cementiri de l'Albi hi ha 9 Italians amb data: 7-1-1939, ¿Caigueren a l'Atalaia, Corregó?

Trobada macabra a La Serra

Als primers dies després del pas del front, als pocs homes que quedaren al poble, se'ls obligà a recórrer el terme. Un dia un grup anàrem seguint la Serra de la Llena, hi havia fet un bombardeig, els de Vilanova recolliren dos morts. Portàvem un gos. Aquest recollí un peu humà, un del grup va gastar una broma als de Vilanova, disparà un tret a la campana, sortiren amb Sometent, fusells i bombes de mà, en recollirem molta quantitat.

Ibáñez Freire ocupa Vallclara

La Serra la Llena, formava part de la defensa, junt amb l'Atalaia, Corregó i Coll de Tarrés. La Serra no s'atacà frontalment. Ibáñez Freire ocupà Vallclara, fent una descoberta molt arrisca- da, posant la bandera al campanar, per aquesta gesta, se li concedí la Cruz del Mérito Militar. A la carena de la serra, el dia 7 al vespre, estava plena de fogueres. Els nacionals, tenien per norma encendre-les a la línia que ocupaven. Al dia 5 ho feren a La Garriga. Les cançons

La Marsellessa, els Segadors, l'Internacional, Joven Guardia i l'himne anarquista Hijo del Pueblo, foren els cants d'uns. Cara al Sol, Himno Nacional, Legionario novio de la Muerte, Oriamendi i Ardor Guerrero, ompliren els aires. Els altres, amb música de Cara al Sol amb dife- rent lletra, es cantà:

Cara al sol España de la vida, Que bella muerte habrá de ver, Luce tu las flechas madre mía Que yo dejaré al caer. Seguiré viviendo en tu memoria Al sonar clarines de victoria. Por España y por la cruz, Pues tu serás su gloria y su luz. Cantan ya en el surco los arados, El himno alegre de la paz, Siguen ya las rutas que han marcado Las flechas de mi haz. Siguen ya las rutas que han marcado Las flechas de mi haz. Las espigas, abrazan la tierra Que los hombres de Falange encierra. Arriba escuadras a vencer Viva Franco su hija y su mujer.

El popular "Carrascal", s'entonà als dos bàndols. Els uns contra la religió o grolleria. Posem-n'hi una estrofa: La reputa de mi suegra, Siempre dice no trabajo Que lo pregunte a su hija Cuando la tengo debajo.

Els nacionals cantaven un titulat: Una Quinta De Mujeres:

Una quinta de mujeres Dicen que van a llamar Con este feliz acuerdo Las guerras terminarán. Una quinta de mujeres Aprovecharse mocitas Que de esta no se escapan Ni las pobres ni las ricas. Solo se librarán las viudas Las cojas y jorobadas Las feas feas y tontas Y las que estén embarazadas. Solo tendrán preferencia Las sastres y las modistas Unas iran a intendencia Y otras a telegrafistas Si las guerras no se acaban Y hay muchos combates Van a valer las chicas Al precio de los tomates.

Els allotjaments al poble

El General Solchaga, s'allotjà a Cal Anyet, un soldat havia pres una caçadora de pell al Lluís (l'Anyep), ho digué al General, aquest feu retornar la prenda, tot castigant a l'infractor, aquest militar tingué l'observatori a la Punta de Curull al cim de la serra la Llena.

A Legión Còndor, la dels canons 8x8 instal·lats als Oliverets, s'aposentaren a Cal Manchó. Els Italians ho feren a les Escoles, gairebé en totes les cases hi havia hostatges militars.

Intentant recuperar el mul

Encara érem amagats al refugi, després de les amenaces d'en Carrasco, amb els nacionals disparant les metralladores a la Planota, veiem atansar-se vers nosaltres un individu. L'home s'in- troduí amb nosaltres. Havia passat davant de la cabana, ens digué que no l'havia tocat ningú, férem el compte que els nacionals eren bons xicots, que no prenien res, no ens deixaren res!! Es tractava d'Andreu Boixols Serra i era de Vilanova de Meià. Estava cansat de guerra i es volia pas- sar als nacionals. Foren molts que ens digueren que havien vist el mul pels Perellons. Vaig comen- çar a seguir el front vejam si el trobava. S'allotjaven a casa dos capitans i un Pater Castrense, tots s'interessaven pel mul. "el batallón que andó por aquí, se encuentra en Vimbodí, vete por allí a ver si lo encuentras ".

Vaig anar al Batlle, Francesc Bou, perquè em fes un paper, el feu a mà amb el segell de l'Ajuntament, crec que fou el primer document fet pel nou batlle.

Férem amistat amb un Sergent, -"Por Vimbodí anda el Tabor de Regulares de Tetuán, pregunta por el Sargento Antonio Fernández Aranda (Sobrino del General), Te ayudará a encon- trarlo"-. Vimbodí havia caigut el dia abans, 9 de gener. Fou bombardejat, cases destruïdes, el portal d'en Veciana, que la carretera N-240 passava pel davall, havia estat volat, hi havia un munt de runa esgarrifós, tres capellans amb la seva sotana, seguien el poble, contemplant les ruïnes, un canó d'artilleria que havia estat al túnel de Tarrés, muntat damunt d'un vagó de tren que bom- bardejava a alguna nit, ja estava fora del poble disparant contra Montblanc. Vaig localit- zar el sergent prop de l'Hostal de la Canya, vaig dinar amb els sub-oficials, un arròs amb conill. Grup de muls que veia, a seguir la pesca. Prop de l'estació del tren, veig tota una formació, els miro un per un i trobo el mul, era l'Alzetmer un soldat de Pobla de Segur, el xicot em diu, ves- ho a dir al capità, és millor que vagis al Comandant, el Capità està mig tarumba, efectivament, estava amb una ampolla de vi assentat a un pedrís, al carrer de Vimbodí, el Comandant junt amb uns "Jefazos", crec que celebraven la concessió de la Cruz del Mérito Militar, concedida el dia 7 amb la gesta de Vallclara. -"Si es tuyo que te lo den"- tot content ho dic al soldat: Diguis al Comandant on he de deixar la càrrega? -"Tendrá que aguardar a que lo descarguen"-. La soldadesca fent estralls per Vimbodí. ¿Quien quiere aceitunes?

Una gerra al mig del carrer. Carretells que els treien dels cellers, etc.., arribàrem al portal d'en Veciana enderrocat, s'havia de passar per damunt de l'enderroc. El mul va caure, no podia aixecar-se. Jo li vaig desfer el corretjam, traient-li les caixes de municions, novament plantat sor- tirem vers l'Espluga, Encara hi queien obusos, el batalló seguia per la carretera, al fer-se fosc, li dic al Comandant: "Tengo que regresar a casa, sería tan amable de hacerme un papel como mi mulo està aquí?". Efectivament cridà un escrivà, que tot traient una màquina d'escriure, la situà al marge de la cuneta, fent-me un ofici amb membret del batalló com "Tenía Un Mulo y se devol- verá oportunamente". Ja tenia quelcom, era de nit que sortia de Vimbodí, vaig començar a peu, veia Tarrés amb claror de lluna, sortosament allí a la cruïlla, hi havia molt moviment de vehicles. Un em portà fins a Vinaixa, a peu fins al Vilosell, a 1'empalme encara hi havia els dos tancs rus- sos, s'atansava un camió alemany, vaig fer gestos perquè s'aturés, en lloc d'aturar-se crec que m'hauria atropellat, vaig votar a un marge. A Les Planes, sento uns moros que caminen parlant, potser que m'amagui. No, vam trobar-nos i férem la xerrada, els oficials de casa quedaren parats de la meva gesta, el Capità Val·lisoletà de cognom Calonge, em diu: "Soy amigo del Comandante. Te haré una carta. Mañana traerás el mulo, en Vimbodí hay un convento que está la Intendencia de la División, preguntas al Brigada si puedes ir con la camioneta. Te llevarán donde está el Batallón Flandes". Carregats de xuscos, llaunes, espelmes i tota classe de menjar, sortirem de Vimbodí prop del migdia. L'Espluga ja era nacional a l'empalme de Senan, continuant la carre- tera fins prop d'aquesta població. En un bosc hi havia el Batalló Flandes, el soldat em diu: "l'a- caben de carregar, ja no te'l donaran" li dic de la carta, "no hi vagis ara. "Espera", estava reunit en un cercle de grans Jefes, vaig fer una imprudència. "Se va usted con la carta o le pego un tiro a usted y al mulo" el soldat em digué "Ja t'ho he dit, el que et passaria" vaig córrer fins a la cruï- lla de la N-240 prop de l'Espluga. Hi havia 8 canons (crec que eren els dels Cadernessos), que disparaven contínuament al Coll de l'Illa. Una explanada plena de tropa, ve un vol d'avions i comencen a metrallar amb "cadena". Els canons no pararen de disparar. Hi havia un munt de cai- xes buides. Me'n vaig posar una al cap, un soldat em diu. "Si te tiene que tocar te darán igual", hi hagué moltes baixes, no parà l'ametrallament, fins que arriba l'esquadrilla de Garcia Morato. (Ho diu en les hores de vol d'aquest aviador). S'acaba el suplici d'una hora de foc i morts. Comença el combat entre avions, tot caient-ne algun i acompanyar-los fins a Barcelona. Després passaren triunfáis sobre els nostres caps, vaig veure molts tolls de sang, molts al mig de la carre- tera. Dos alemanys amb les seves làpides amb nom i data, 11 de gener de 1939, els ferits són por- tats a l'Hospital de Vimbodí, que també era una sala del convent. Els que morien entre l'once, dotze i tretze són 25 inclòs un Comandant, ho certifica el Capitán Jefe del Equipo Médico Quirúrgico de May als. Foren enterrats al cemintiri de Vimbodí. Aquest equip quirúrgic, als últims dies, també s'anomena "Equipo Quirúrgico destacado en la villa de Vimbodí" hi ha un acta de defunció d'un Fernández Miranda. (Podria ser germà del Ministre, procedents de Mieres. Astúries).

Un encàrrec

El dia 10 de gener, vaig passar moltes hores passejant amb solitari pels carrers de Vimbodí, excepte els tres capellans amb sotana sortits dels amagatalls, un home, que no sé com va saber que jo era del Vilosell, ve i em diu. "Diguis a la família d'en Claudio, que aquest s'ha passat als nacionals amb nosaltres a la cabana". Efectivament a l'arribar al poble vaig anar a Cal Ramon del Ton a donar l'encàrrec. Era un Guàrdia d'Assalt, abans Guàrdia Civil destacat en aquells dies prop de Poblet.

També un soldat, crec que pertanyia al batalló Flandes, em diu: "Ets del Vilosell? Dóna records a la família Solenes d'En Serrate". Uns camillers, portaven un ferit i em pregunten per l'hospital, fou un dia interminable, ple d'esdeveniments.... Els italians

El Cuerpo de Tropas Voluntarias Litorio, que actuà per aquí, posava senyals de tràfic per les rutes que transitava: "Moderato Con Moto". Es pot creure que a l'escollir l'Albi per enterrar- hi 27 combatents, descobriren que té etimologia romana -Claudio Albinus, com la N-240 fou la Via Augusta Romana de la imperial Tarraco. Enterrar-lo prop de la mateixa, era rememorar el seu passat.

Lucas Flam, italià ferit a l'Albi

Aquest italià romangué molt temps a l'Albi, fou un personatge, sempre portava el fusell, abans de disparar feia una creu amb la punta del canó.

Convencere, Obedecere y Combatiere, era l'eslògan dels italians. La Sra. Magdalena Capdevila, encara recorda els ingredients per fer macarrons a la italiana, com també els crits que feien els ferits, "Mare mia que me moro" cal dir que els caiguts italians (40.000), foren enterrats a Saragossa (Cesar Augusta). Als cementiris primers, han quedat les creus o les làpides amb data de mort i nom.

El retorn del mul

El cosí Agustí Nogué Ciurana, era Sergent del batallón Flandes, ferit als primers de l'o- fensiva, vingué a casa, li ensenyàrem el paper fet per Ibáñez Freire, "És el meu Batalló, demà tin- dreu el mul" fou a buscar-lo a Valls: "Haber-lo dicho que era un primo tuyo".

El Mitgeret de La Pobla

Tenia dos fills movilitzats, cansats de guerra, decideixen desertar, s'amaguen a una caba- na de tros. Un dia, foren afusellats. S'obligà al seu pare, a fer el transport amb la mula, al dia 6 de gener en mig d'obusos i bales, aquest home anava portant municions a les posicions defensi- ves.

En Minguella De Vinaixa, Salva EI Pont

En el llibre de Josep Estradé, "Des del Coll de l'Abellà", explica que el dia 5 de gener, l'e- quip dinamiter, preparava volar el pont del tren a Vinaixa. L'home els diu: "Amb la voladura ens destruireu la casa" "Si no el destrueixo, em mataran", aconseguí convéncer-lo, l'amagà a casa. Es passà als nacionals.

Cabanes de Refugi De Cada Família

Cal Sec: Plans del Tarresà. Cal Bessó: Camí de l'Albi. Cal Ramir: Serra del Butifarra. Cal Candida: Guàrdies Maria Rosa. Cal Silverio: Comabella triquell. Cal F. Castell: Perelló Lluch. Cala M" Rosa: Guàrdies. Cal Romà: Comabarra Pedro. Cal Tarrago: Comadeburnà Adalaida. Cal Rabassa: Plans. Cal Pubillet: Cova. Cal Perot: Garriga. Cal Jaume Molí: Comabarra. Cal Siré: Comabella. Cal Fanga: Perelló Partissant. Cala Emilia: Perelló Boté. Cal Mandaña: Creueta Avel·li. Cal Rei: Comabella Bernat. Cal Ramon: Tecla, Planota. Cal Picas o: Comabarra Tonet. Cal Tarroner: Guàrdies. Cal Hermenegil Fuster: Plans Ballester, Cova Serra del Cosmet. Cala Adelaida: Comadeburnà. Cal Sastre: Planes del . Cal Pubill De La Creu: Perelló Sebastianet. Cal Toya: Guàrdies Tarroner. Cal Patronet: Creueta Aveli. Cala Irene Perepetó: La Coma del Noro. Cala Quela: Garriga. Cal Xocorrill: Llovera del Pedro. Cal Jaume del Lladó: Camí de Sant Miquel. Cal Mosso: Llovera del Pedro. Cal Amé: Comabella Bernat. Cal Pastisseret: Plans del Tarressà. Cal Joan Perot: Garriga. Cal Sebastianet: Perelló. Cal Ramon Del Ton: Cova del Pubillet. Cal Silet: Cova del Pubillet. Cal Tarressà: Cova del Pubillet. Cal Treseta T. Cova del Pubillet. Cal Caixal: Pino. Cal Puntils: Comadeburnà. Cal Colom: Mas d'En Jossa. Cal Pau Tecla: Camí de Cervià. Cal Butifarra: Serra. Cal Sebastià Tecla: Guàrdies. Cal Triquell: Comabella. Cal Cogulla: Pino Cal Jossa: Garriga Cal Venanci Foraster: Camí de Cervià. Cal Nicolau: Comabarra. Cal Barber: Camí de Cervià, Venanci. Cal Benito Paupedrol: Com a Batlle no marxà del Poble, la seva filla Consol, anà amb el Jaume Molí: Comabarra. Cal Tost: Camí de Cervià. Cal Basté: Planota. Cal Agustí Rabassa: Camí de Tarrés.

A Cal : Perelló Partissant. Cala Assumpció Tarroner: Guàrdies, -Uns moros volien abussar. Gabriel, recorda el posar bandera a Guixera. Cala María Sebastiana: Coll-Roig. Cal Anyet: Perelló. Reberen moltes amenaces. ¿Foren del Capità Carrasco? Cal Fantasia: Perelló. Guardà els llibres salvats de l'Abadia, en la palla. Cal Boté: Perelló. Família Mestre Pascual: Perelló Boté. Cal Ton Farré: Perelló Nicasi. Cal Sancho: Plans Tarressà. Cal Cosmet: Coll-Roig. Cal Frederic: Plans Tarressà. Cala María del Pedro: Camí de Cervià, Pocs dies abans naixia un nen, catlà. Cal Balcells: Coma. Amb els de Sant Miquel. Natàlia, casada amb un aviador, aquest la ve a buscar, plors de sa mare. Cal Marxant: L'Era. Cal Ambrós: Comabarra. Cal Elies: Cova Pubillet. Cal Pastissé: Barqueres. Cal Vergeret: Barqueres. Cala María Cabót: Guàrdies. Cal Quicó: Camí de l'Albi. Cal Cabre: Comabarra. Cal Recasens: Mas d'en Guiu. Fulleda, Planes. Cal Miquel Bessó: Comadeburna.. Cal Garratxo: Perelló Nicasi. Cal Pau d'En Noro: Camí de Tarrés. Cal Patró: Caxapa. Cal Remigi: Coll-Roig. Cal Fulleda: Planes, amb els Cottets. a Cal Gravat: A una cova del Camí de Vallclara M Rosa. Cal Teixidó: La Coma. Cala Adela: Camí de Tarrés.

Aquests dies, cada família corria un gran perill, uns més que altres. Es passà angoixes. Sortosament no hi hagué desgràcies.

El Campesino defensà el Coll de Tarrés

Al valuós llibre escrit pels Srs. Antoni Arbós Pascual i Ramon Ma Arbós Palau "Tarrés Tessel·la Nacional" a la pàgina 164, afirma que part de la divisió del Campesino es reorganitzà a Tarrés després de la batuda de l'Ebre. Santiago Carrillo va posar a Cal Besora, l'Estat Major era a Cal Guixa. Uns tres mil homes s'allotjaren a les pallisses i a les cases.

Hi ha referències creïbles, que el campesino, pistola en mà, al dia 6 de gener de 1939, a la carretera N-240, amenaçava als combatents que intentaven rendir-se, les posicions que defensa- ren durant tres dies, foren des del Coll de Tarrés, el Corregó-Fontanals. La gesta es pot comptar que costà 200 morts entre uns i altres. Si per cada mort hi ha 10 ferits, aquests van als hospitals i un gran percentatge mor. A 1'Hospital de Vimbodí, moriren 30 combatents, enterrats al seu Cementiri, amb acta de defunció escrita.

Aquesta unitat aguerrida, també defensà Serra Llarga entre l'Albagés i Castelldans, durant tres dies. Fou el Guadalajara català, una posició que es perdia i es tornava a ocupar, prop de 300 Italians foren enterrats a Torrebesses.

Pagaria la pena fer tot un llibre, d'aquestes batalles de la Serra Llarga i del Coll de Tarrés, un treball inèdit.

L'Himne de la Divisió del Campesino, cantava:

La División que manda el Campesino Siempre en la lucha se distinguió Siempre están prestos nuestros fusiles Aniquilando al invasor. Luchemos día y otro día Lucharemos sin cesar Hasta que España sea la fuente Donde brille la Libertad.

L'avió caigut a Cervià

Segons manifesta en Miquel Martí Pasto de Cervià, aquest avió venia de bombardejar Figueres a última de gener de 1939, hi havia boira espessa, caigué i s'encengué. Hi anaven tres tripulants, els dos quedaren morts, un se salvà i anà a Cervià a demanar auxili, tot el poble hi corregué, una placa, durant molts anys insertava la data i les víctimes, amb la democràcia ja des- aparegué.

La cabana dels tres batlles

A la Cabana de la Coma de Burna, es refugiaren les famílies Bessó i Puntils, en Miquel Farré era Tinent d'Alcalde, dies abans d'entrar els nacionals, en Benet Llurba, batlle, va a la caba- na i diu a en Miquel, que es faci càrrec de la batllia. Ell decideix exiliar-se, sense tràmits buro- cràtics es feu el traspàs. A la cabana o ben aprop, estava amagat en Francesc Bou (Puntils), per- seguit durant la guerra. A posta de sol del dia cinc els nacionals ocupen els tossals del Pla de Vint Diners, mentres els defensors ho fan a la cresta de Comabella, en un barranc d'un centenar de metres, en Bou a la nit decideix passar als nacionals, un sentinella li dóna "l'Alto", l'home s'ex- plica i el soldat li diu que era fill del Soguer de Flix, que venia Sogues al Vilosell cada any, també li diu que al Batalló hi ha un tal Agustí Nogué, ferit als primers dies de l'ofensiva, el sentinella el porta al mando instal·lat en una tenda de campanya en una feixa que és de la seva propietat, l'ho- me passa la nit entre els oficials, fumant i prenent café. "Con lo que explica mañana le nombra- mos Alcalde del Vilosell" la cabana de la Coma de Burnà, el dia 5 de gener fou el centre neuràl- gic de tres Batlles, ja em dit que el dia 6 en Miquel Farré, tot i sent en funcions de Batlle, no el deixaven passar vers la Coma de Burnà, és quan va intervenir el Mestre Pascual, que es trobava entre la tropa vinguda de Vallclara aquella nit. A la paret de la cabana, en Josep Farré, avui Pare Benet del convent de Poblet, gravà amb bona lletra el següent "En esta cabana nos salvamos de la terrible guerra, la familia Bessó y Puntils VI-1-39".

Secció de morters

En el Pino, estaven refugiats la familia Caixal. Tenien amb ells el Sr. Pal de Lleida, sem- pre estigué amagat al trébol, feia cara de canonge. El dia 6 de gener, uns morters volen batre els parapets de Comabella, els primers, cauen al propi terreny. (Al conreu jo, hi he trobat bocins de projectils) els següents cauen als parapets, aquesta posició es desllotja al poc temps, la secció de morters s'instal·là davant de la cabana, disparant contra la Planota que encara resistia, a la Planota queien els obusos que enviaven de l'Albi i els morters de la Coma de Burnà, encara avui, hi ha famílies que recorden com els projectils xiulaven damunt seu. Són els Bessons-Quico que esta- ven al camí de l'Albi, i els Estraders Cosmets que eren a la cabana del Coll-Roig, jo personal- ment, vaig haver d'aguantar durant tres hores els cent obusos. Això sí, a un refugi més o menys segur. Sortosament, el que caigué més a prop, no explotà. L'any passat (2000), llaurant amb discs me'n sortí un d'obús.

Espanyols Enterrats Al Cementiri De Torrebesses

Graduació: Nom: Data: Sergent: Àngel Gómez: 24-12-1938 Cabo: Leandro M. Arcos: 27-12-1938 Soldado: Enrique Rivas. Flechas Verdes: 27-12-1938 Soldado: Francisco Puente. Flechas Verdes: 27-12-1938 Soldado: Francisco Reguero. Flechas Verdes: 27-12-1938 Soldado: Ramon Villar. Flechas Verdes: 27-12-1938 Soldado: Francisco Pérez: 27-12-1938 Soldado: Manuel Santos: 27-12-1938 Soldado: Francisco García: 27-12-1938 Soldado: Sabino Laranada: 27-12-1938 Soldado: Jano Baso: 27-12-1938 Cabo: Manuel Ebil Diaz: 27-12-1938 Soldado: Antolin Mauro: 27-12-1938 Soldado: Victoriano Hernández. Flechas Verdes: 27-12-1938 Soldado: Marco Suarez: 27-12-1938 Soldado: Marcelino Caballo: 27-12-1938 Soldado: Moro Fulvis: 27-12-1938 Cabo: Fernandez Amado: 28-12-1938 Soldado: Ignoto: 28-12-1938 Soldado: Joaquin Rena: 28-12-1938 Cabo: Marcial Chantado: 28-12-1938 Soldado: Alberto Corral: 28-12-1938 Soldado: Felipe Franzado: 28-12-1938 Soldado: Ramon Fernández: 28-12-1938 Soldado: José García: 28-12-1938 Soldado: Ignoto: 28-12-1938 Teniente: Federico De La Rosa. Flechas Verdes: 30-12-1938 Sargento: Ignoto 28-12-1938 Sargento: Tomàs herrero: 30-12-1938 Cabo: León Silvano: 30-12-1938 Soldado Antonio Pérez Noval: 30-12-1938 Soldado: Antonio Frailes. Flechas Verdes: 30-12-1938 Sargento: Teodoro Sánchez: 30-12-1938 Soldado: Diaz Domingo: 30-12-1938 Soldado: Antonio Valentín: 30-12-1938 Soldado: Ignoto: 30-12-1938 Soldado: Ignoto 30-12-1938 Soldado: Ignoto: 30-12-1938 Sargento: Ignoto 30-12-1938 Cabo Carlos González 2 Rgm. Flechas Verdes: 30-12-1938 Cabo: Ignoto: 30-12-1938 Soldado Ignoto: 30-12-1938 Soldado: Francisco Pérez: 30-12-1938 Soldado: Ignoto: 30-12-1938 Soldado: Leoncio Pérez Bgda. Flechas Verdes: 30-12-1938 Soldado: Hipólito Barrera. Flechas Verdes: 30-12-1938 Soldado: Lorenzo Comapri: 30-12-1938 Soldado: Ignoto Flechas Verdes: 30-12-1938 Soldado: Tomás Yagüe: 30-12-1938 Soldado: Francisco Pérez Rgto. Tragle Fl. Verdes: 30-12-1938 Soldado: Juan Castañeda: 30-12-1938 Soldado: Vicente Sevilla: 30-12-1938 Soldado: Ignoto: 30-12-1938 Soldado: Francisco Carceller 2 Rgto. Fie. Verdes: 30-12-1938 Soldado: Ignoto: 30-12-1938 Cabo: M. de Belen Angelo: 1-1-1939 Soldado: Ignoto: 1-1-1939 Soldado: Bonifacio Ortigüela: 2-1-1939 Soldado: Juan Vilariño V. Littorio: 2-1-1939 Soldado: Ignoto: 2-1-1939 Soldado: Aurelio Vallés Flechas Verdes: 4-1-1939 Soldado: Antonio Gutiérrez: 5-1-1939 Sargento José Menso 5-1-1939 T. Gral. Mola. 28-12-1938

A Torrebesses hi hagué un Hospital Militar instal·lat al castell, es pot creure que molts combatents moriren a l'hospital. A Granyena de les Garrigues també hi hagué un Cementiri d'Italians que hom diu que s'hi enterraren un centenar.

Cal dir que per desxifrar els combatents espanyols, ho he deduït pels noms i cognoms, són 63 nacionals la major part són Flechas Verdes, al Cementiri de Torrebesses, les làpides estan posa- des al terra tot tombant els nitxos, estan numerades arribant fins al 280 però pràcticament avui no hi són.

Hi ha un monolit que diu:

Españoles e Italianos, luchando codo a codo vencieron al Marxismo-Leninismo" Noms d'Italians que foren enterrats a l'Albi, foren traslladats al cementiri de Saragossa (40.000), quedaren les làpides a l'Albi, és possible que alguna hagi estat presa, familiars d'aquests Italians, han vingut diverses vegades a l'Albi.

Graduació: Nom: Data: Sargento: Brandaci Stefan: 8-1-1939 Sargento: Pedrote Rafaelle: 9-1-1939 Cap. Magg: Papa Ambrossio: 9-1-1939 Soldado: Arigo Pietro: 9-1-1939 Soldado: Sano Gionani: 9-1-1939 Cabo Nero Mario Belfondo: 9-1-1939 Cabo: Soadra Morgagni Gardino: 9-1-1939 C.N. Sargento: Bibrindo Florindo: 9-1-1939 C.N. Seelta Bruni Geusepe: 10-1-1939 Teniente: Damian francesco: 10-1-1939 Cabo Nora Benedito Pascale: 11-1-1939 Cabo: Nora Geglipi Pollarelli: 11-1-1939 Sargento: Tardanza Carmini: 11-1-1939 Cabo: Bazo Giusepe: 12-1-1939 Cabo: Ñera Leopardo Guivant: 12-1-1939 Sargento: Ñera Beblegio Mario: 12-1-1939 Soldado: Cunio Giusepe: 12-1-1939 Cabo. Bernardo Guerrillo: 12-1-1939 Cabo: Ñera Coli Casare: 13-1-1939 Cabo: Ñera Arsenio Ferrani: 13-1-1939 Cabo: Leandra Busalio Guerao: 14-1-1939 Cabo: Leandra Richetti Giusepe: 14-1-1939 Soldado: Drazzini Ernesto 15-1-1939

Credere, Obediere, Combatere - División de Asalto Littorio. És possible que aquests Italians moriren a l'Hospital, instal·lat a Sant Cosme, com també els espanyols següents:

Graduació: Nom: Data: Soldado: Juan Giménez: 7-1-1939 Soldado: Luicio Valparís: 9-1-1939 Soldado: Rodríguez Primitivo: 9-1-1939 Cabo: Doroteo Toledo: 9-1-1939 Soldado: Gregorio Fernández: 9-1-1939 Cabo: Francisco Rivero 2o Rgto. Freni Azzurre: 10-1-1939

Combatents italians que foren enterrats al Cementiri de Torrebesses:

Graduació Nom: Data: Soldat: Canoven Geuseppe. 21-12-1938 (Abans de Començar l'Ofensiva) Cabo: Nero Bernanrdi Giovani: 24-12-1938 Soldat: Falsier Dino: 24-12-1938 Soldat: Ignoto: 24-12-1938 Cabo Nero Roccio Joseppe: 25-12-1938 Soldat: Manreno Mitchell 25-12-1938 Cabo: Nero Fasano Albert: 25-12-1938 Soldado: Corsé Luigi: 25-12-1938 Soldado: Nopli Francesco: 26-12-1938 Cabo: Casagrande Giuseppe: 26-12-1938 Sargento: Tenito Puntialle Teodoro 26-12-1938 Cabo: Nero Franco Edgarde: 26-12-1938 Sargento: Casani Primo: 26-12-1938 Sargento: Exodio Quiroga: 26-12-1938 Sargento: Searo Botolo Guido: 26-12-1938 U.C.: Leandro Carbani Giuseppe: 26-12-1938 Soldado: Mentile Andró: 26-12-1938 Cabo: Nero Moscardi Cario: 26-12-1938 Cabo: Paddeo Angeli: 26-12-1938 Soldado: Incerti Antonio: 26-12-1938 Soldado: Ignoto: 26-12-1938 Capitán Magg De Marino Telamer: 26-12-1938 Capitán Magg Rossiani Fro. 26-12-1938 Cabo: Palermo Felisi: 26-12-1938 Cabo: Bardere Caloggero: 26-12-1938 C.N.: Sealt Museu Antonio: 26-12-1938 Sargento: Onadio Guaconi: 26-12-1938 Cabo: Ñera Bartolini Cesar: 26-12-1938 Sargento: Casseretti Dominico: 26-12-1938 Sargento: Stracole Giovani: 26-12-1938 Cabo: Bardere Caloggero 26-12-1938 Sargento: Valedoro Onofri: 26-12-1938 Sargento: Esta Marco: 26-12-1938 C.N.: Scelta del Bassó Elic: 26-12-1938 Sargento: Cammi Atilio: 26-12-1938 Sargento: Steleni Luigi: 26-12-1938 Sargento: Giovani Fa: 26-12-1938 Sargento Mag Martini Cassio: 26-12-1938 Cabo: Bardero Calogero: 26-12-1938 Cabo: Nero Vitaglino Michelo: 26-12-1938 Cabo: Nero Pino Antonio 26-12-1938 Soldado: Metifuso Antonio: 26-12-1938 Soldado: Riggeli Alesandro: 27-12-1938 Cabo Magg: Zancheti Gino 27-12-1938 Soldado: Cacitore Giovano: 27-12-1938 Soldado: Maniscalle Cesara: 27-12-1938 Capitán: Caroselli Oscar: 28-12-1938 Cabo: Nallo Sebastiano: 28-12-1938 Cabo: Nero Neri Alfredo: 28-12-1938 Cabo: Lapi Furico: 28-12-1938 V.C.: Sonadro Corsin Francis: 28-12-1938 Sargento: Almiari Rafaello: 28-12-1938 Sargento: Salvi Sabatini: 28-12-1938 Cabo: Nero Rossi Giovanni: 28-12-1938 Cabo: Nero Luvinni Giovanni: 28-12-1938

A Soldado: Morcillo Michelli: 28-12-1938 Soldado: Petrovich Vichendo: 28-12-1938 Sargento: Carbone Francesco: 28-12-1938 Soldado Stpo Rocco: 28-12-1938 Soldado: Feliciano Gioseppe: 28-12-1938 Soldado: Muzziel Ugo: 28-12-1938 Soldado: Lono Gaetano: 28-12-1938 Soldado: Ignoto: 28-12-1938 Soldado: Proeti Bernardini: 28-12-1938 Cabo: Nero Fizo ti Ganderio: 28-12-1938 Soldado: Ignoto: V.C.: Sonadro Meri Agatone Dn.Fr V. 28-12-1938 Sargento Mag Blanco Busa: 28-12-1938 Capitán: Patto Gioseppe: 28-12-1938 Sargento Del Bello Luigi: 29-12-1938 Soldado: Fiancavento Gurpo: 29-12-1938 Soldado Ignoto: 29-12-1938 C.N.: Scelti Biras Agostini: 29-12-1938 Sargento: Oían Giuseppe: 29-12-1938 Sargento: Delfín Giovani: 29-12-1938 Cabo: Ñera Calvi Corando: 29-12-1938 Soldado: Stella Elis: 29-12-1938 Cabo: Nero Fernansivo Pietre: 29-12-1938 Soldado Seniore Bresan Otorino: 29-12-1938 Soldado Bologno Nuncio: 29-12-1938 Soldado Apúntate de Felice Donati: 29-12-1938 Cabo: Nerobotado Dominico: 29-12-1938 Cabo Nero Rosa Giuseppe: 30-12-1938 Sargento: Ignoto: 30-12-1938 Sargento. Teodoro Gibelli: 30-12-1938 Sargento: Benito Primo: 30-12-1938 Sargento: Agustino Eduardo: 30-12-1938 Sargento: Pitrozzi Anielle: 30-12-1938 Sargento: Greco Sebastiano: 30-12-1938 Teniente: Grillo Bruno: 31-12-1938 Sargento Historiel Huertas Littor: 31-12-1938 Soldado Damian Giusseppe: 31-12-1938 Soldado B aleta Gaule: 31-12-1938 Soldado Marco Gandino: 31-12-1938 Soldado Sperandino Adelmo: 31-12-1938 Soldado Ignoto: 31-12-1938 Soldado Perezzulio Carmini: 31-12-1938 Soldado Grano Antonio Rovizzanni: 31-12-1938 Soldado: Belfa Andrea: 1-1-1939 Cabo: Nero Keller Cario: 1-1-1939 Soldado: A. Angliere Mairane Sonario: 2-1-1939 Soldado: Ignoto: 2-1-1939 Soldado: Sanzovo Lengui. 3-1-1939 Lgn: Ignoto Genaio: 5-1-1939 Teniente Papale Ruggero: 6-1-1939 Sumats serien 109. Hi ha 7 Ignotos que es podria creure que són espanyols, els italians tenien més senyes d'identificació, sumats aquests als espanyols, serien 70 i 102 italians ja suma- rien 172, la premsa Barcelonesa d'aquells dies qualificava aquesta batalla: del Guadalajara Català.

Relació de fotografies

Parapet defensiu a Comabella. Creus italianes al cementiri de l'Albi.

Cabana del Martina de l'Albi. Cova refugi, fet per nosal- tres a la Planota. se: 'O:—. w

3-

•te

Parapet, amb fusell. Hi caigué un obús.

p¡5 tes _ ilt» ,-i- :

Monument als "caiguts" italians-Albagés Castelldans.