DOCSLIB.ORG

De1 Vilosell

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
De1 Vilosell Defensa \ Ocvpacíó de 1 Vilosell: 6-1-1939 Lluís Nogué Pastó Pàgines viscudes del Pas del Front Defensa i ocupació del Vilosell 6 de gener 1939 (Costà 20 morts) El Vilosell va formar part dins l'estratègia dels nacionals "Operación Cinco de Enero" que consistia en aquella data ocupar les Borges Blanques, la cruïlla Vinaixa-Albi, el Vilosell i 1'em- palme d'Ulldemolins a les Crestes. Aquesta posició fou defensada per la Bgd. A33 Lister i no fou ocupada fins al 7. Sofrint bombardeig i artilleria. Pere Sobrepere de la Pobla de Cérvoles, "Sacaries", s'hi trobava i caigué ferit. Aquesta operació estratègica, fou considerada la més important que esdevingué en l'ofensiva de Catalunya. Començada l'ofensiva de Catalunya, al cap del pont de Seròs, el dia 23 de desembre de 1938, (Franco, digué, que los Catalanes tendrían malas Navidades...), l'objectiu principal era ocupar la Granadella i per la carretera N-230 servir d'eix per portar el bagatge de guerra fins a les Borges Blanques i després ser la N-240 la que seria l'artèria principal per l'ofensiva a Catalunya. Lister feu resistència a la serra fosca, entre l'Albagés i Castelldans entretenint el front durant tres dies. (Al cementiri de Torrebesses foren enterrats 300 Italians). La Premsa Barcelonesa titula, el Guadalajara Catalán. Els bombardeigs de Castelldans i de les Borges, es poden atribuir amb molta probabilitat en aquesta circumstància. Estava previst, que davant d'un atac imparable dels nacionals pel cap de pont de Seròs, la Vall del riu Set, la Serra la Llena, la Serra l'Atalaia, el Coll de Tarrés, el tallat i el Coll de l'Illa, serien posicions defensives més o menys viables. Durant l'estiu del 38, romangué a les Garrigues, Granyena, Soleràs, Alcanó, el regiment de Carrabiners 135 per fer la línia del riu Set. El 27 de desembre, amb dues caravanes de camions, uns paren a Castelldans, sofrint un bombardeig, els altres fan parada al Vilosell. Pernoctaren a la caserna de la Guardia Civil. Al dia següent al matí marxaren vers Mataró. A la tarda del dia 28, tres avions nacionals tiraren bombes al poble. Sortosament caigueren als afores. Ja marxaven, quan en regressa un, tirà una bomba davant la caserna. Caigué a cal Colom. La defensa del riu Set, teòricament estava planejada, ens ho demostra el fet que el dia 3 de gener, s'instal·là artilleria pesada prop de Vallclara. Mobilitzaren vells i joves, per fer una pista vers el Vilosell. Són bombardejats i marxen tots. Aquesta artilleria, el dia 5 de gener fou retirada. Els nacionals atacaven vers Vinaixa-Vimbodí per un costat, i per l'altre Ulldemolins, quedarien copats. Que el front el tenien al damunt, ho comprovàrem al matí del dia 5 de gener. En molts tos- sals de l'Albi, hi queien obusos. En Ramon Cunillera de l'Albi, ens diu: "érem en una cabana de Les Guàrdies. El dia 5 de gener, ens caigueren molts obusos, al entrar els nacionals, ens diuen: -lo habrán pasado mal con los obuses vamos a la caza del capitán Carrasco, hace aguantar a los soldados horas y horas a los parapetos—". Fa uns dos anys, que en Cunillera em digué que havia llegit una carta a La Vanguardia, que demanava a tots els que poguessin aportar quelcom del Capità Carrasco. Havia defensat les Garrigues pam a pam. Feu moltes amenaces i gestes. Havia arribat a General a França. Es feia un llibre sobre aquest personatge. És possible que fos ell mateix, el que protagonitzà un fet a l'Albi. Els nacionals, en aquest fet Italians, s'atansaven cap a l'Albi. Amb un fusell metralladora, se situà al brocal del pou. Matà i ferí molts italians. Acte seguit, a l'Albi hi caigueren uns cent obusos. En Ramon del Roques diu que foren 400. Anaven pel Capità Carrasco? Fou una venjança a l'estil de Castelldans i les Borges? Carrasco al dia següent defensava el Vilosell. La cruïlla de l'Albi, Vinaixa i el Vilosell, s'havia de defensar. Fou un Batalló de Guàrdies d'Assalt, (hi formava part en Cosme Cunillera de l'Albi), dos tancs russos i més forces serien les destinades. Bombardeig de l'aviació i l'artilleria batrien l'empalme. No sé les víctimes. Dos Guàrdies d'Assalt foren colgats a la cuneta. A un tossalet prop del grau, un combatent no aban- donà la posició. El voltaren matant-lo. Hi hagué 6 morts. Concentraren l'artilleria al lloc del resistent. Allí quedà mig colgat. Un anònim, cada any per Tots Sants hi portava flors. Aquest com- batent, junt amb uns 25 més que foren enterrats a Vinaixa, a l'any 47 foren portats al cementiri del poble. Testimoniatge d'En Francesc Camps En Francesc Camps (Xolladó), es trobava a l'empalme en aquells moments. Amb un com- pany, feren nit a la cabana del pantano del Gravat. Al dia següent, 6 de gener, vingueren al poble. Sols trobaren uns motoristes apossentats a ca l'Argullós que marxaren vers Vallclara. Els seus pares, havien marxat amb l'euga i el carro a l'exili. En Ventura Moragues, surt a rebre els Nacionals El "Pequeño" de l'Albi, sortí vers la carretera de Cervià per rebre els nacionals. Portà una bandera fins a l'Albi. Davant de cal Moro, en Vives surt de casa, amagat durant la guerra. Li agafà la bandera i la porta ell. Hi havia molta gent a una cova de la Plaça, Cal Romeu. Una dona surt a mirar. ¡El moro porta una bandera! hom queda esporuguit. Cregueren que era el moro Juan. El fill del "Pequeño", en Lluís, en Josep Ma "Fuster" i en Ramon del Roques, anaren al campanar a tocar. Les metralladores de V"empalme" els hi enviaren les seves ràfegues. La defensa del Vilosell La posició del Vilosell, es pot dir que era indefensable. Pensem que la carretera de Vallclara no existia. No hi havia enllaç vers la reraguarda. Uns 25 soldats, a la tarda del dia 5, pujaven pel camí de l'Albi. Quan són al Coll Roig, pujen al tossal. Jo era un xaval. Amb uns prismàtics, miraven vers l'Albi. "Ahora los fachas entran en la población" en aquells moments, passaren tres avions nacionals sobre nosaltres. Bombardejaren "l'empalme" com he dit anteriorment. A la mateixa tarda, els nacionals ocuparen Les Guàrdies. A la punta del Picot i a la Guixera formaren punts de vigilància. Encara avui hi ha els parapets. Es pot creure que aquells 25 soldats, foren les forces que en aquells moments, cobriren línia defensiva. Durant la nit vingueren més soldats. És un testimoni, el senyor Ramon Pascual, mestre del poble mobilitzat. La seva unitat, es trobava per fer la defensa del Francolí, Prades, Vilanova, Vallclara, etc.., a la nit caminant, els porten al Vilosell. El dia 6 al matí, en Pascual es trobava a 1'arrabal del poble. En Miquel Farré (Bessó) havia d'anar a la Comadeburnà que hi tenia la família. No el deixaven passar. Ell hi intervingué i acon- seguí el pas. En Pascual, tenia la família al Perelló del Boté. L'home s'hi amagà i es passà als nacionals. Fou Secretari de l'Ajuntament, als primers temps. Mort a Les Guàrdies, del Martina de l'Albi En aquells dies, passaven molts soldats a la desbandada. Ells ens deien de la marxa del front. El dia 5 de gener, un soldat de Reus, intenta acollir-se en alguna família per passar-se als nacionals. Era un compromís que ningú volia. A Les Guàrdies del Martina de l'Albi, hi havia la família. Acceptaren que es quedés, tot ajudant-los a fer un refugi prop de la cabana. Un grup de moros, els sorprengué. Els tiren una bomba de mà que no explota. Després disparen amb fusell, matant a Jaume Sans, el soldat de Reus. Fou enterrat al cementiri de l'Albi. Aquesta mort, causà alarma. Bessons i Quicos que estaven a la cabana del Camí de l'Albi, anaren a dormir a la d'en Pascual al Coll-Roig. Els nacionals, aquell dia 5 entren de ple al terme del Vilosell. A Les Guàrdies (bon nom per demostrar vigilància) i el Pla de Vintdiners establiren una línia de para- pets. El Batalló Flandes de la 4a Divisió de Navarra, fou el que ocupà el Vilosell. Les línies defensives foren: Planota - Coll-Roig - Comabella - Comadeburnà - Collet i Closa-Fumada. La posició Planota - Coll-Roig, fou la més batuda amb artilleria. Hi havia el Capità Carrasco? És molt possible. Dos oficials valencians, vingueren a calentarse unes conser- ves a la cabana. Els invitaren que a sopar els farien romesco. Ens diuen: "A sopar ja sereu dels feixistes. Voleu veure la seva bandera?" Sortim de la cabana i vam veure una bandera a la punta de la Guixera (Guàrdies). Pascual Estradé (Cosmet), passa el front vàries vegades La família estava refugiada al Coll-Roig. Tenien vaques i mules. Les acomodaren a les cabanes de Les Guàrdies i de l'Espasa de Vilanova al Coll-Roig. En aquells moments tan deci- sius, l'home no parà de vigilar el bestiar. Va a Les Guàrdies, hi trobà els nacionals. Del Vilosell hi ha un soldat al nostre Batalló. Es diu Agustí Nogué. Ha estat ferit, sinó estaria aquí amb nosal- tres. Ho salvà tot. De la cabana estant, veié uns soldats que portaven el nostre "matxo". Pujà a la Planota a mirar que havia passat. Cridà: Ramon!! Nosaltres encara érem al refugi. L'amenaça del Capità Carrasco Els dos oficials anaven acompanyats d'un altre. "Yo soy el jefe de posición.
Load more

Recommended publications
  • Baixa Descarrega El
    DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES m » 3i ICASIELLOTS S! Roser Ripollès i de la Fragua A vjr rá * UrV, Q kr ^ L éC . iS B 3r« jr*' .. • I i y > d* «r- / • I '>* LA MIGRACIÓ A LES GARRIGUES DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES I CASTELLOTS M'ha semblat interessant fer l'estudi de la migració a grafia actual i al costat, entre parèntesis, la o les grafies les Garrigues precisament al segle XVIII, perquè aquest trobades quan aquestes són diferents. Als pobles, a més és un segle de prosperitat i de repoblament de tot a més, he indicat a quin bisbat corresponien i a quina Catalunya després de la devastació produïda per les comarca pertanyen avui i quan es tracta de llocs que successives epidèmies de pesta, des del segle XIV fins no tenien municipi propi, he indicat el municipi al a mitjan segle XVII, i les Garrigues, lògicament, també qual pertanyien, si em consta. He escollit de fer-ho va participar d'aquesta prosperitat i d'aquest així per tal que si algú els vol localitzar en un mapa li repoblament. Per saber que és un període sigui més fàcil de trobar-los i, al mateix temps, se'n d'expansió només cal donar un tomb pels pobles de la pugui calcular la distància simplement llegint el treball. comarca i mirar les seves esglésies. Pràcticament totes Cal tenir en compte, però, que la superfície dels bisbats són del segle XVIII: en alguns pobles, com a les Borges, en aquella època no era igual que l'actual, ja que hi va es van fer noves de peu; en altres, com a Fulleda, es va haver petites modificacions al segle XIX i molt ampliar l'església existent.
    [Show full text]
  • Memòria D'activitats09
    Memòria d’Activitats 09 ceeilleida. centre europeu d’empreses i innovació 1 Memòria d’Activitats 09 Índex SALUTACIONS1 Complex de la Caparrella ceeilleida2 Edifici ceeilleida 25192 Lleida 2.1 Presentació T. 973 221 119 [email protected] 2.2 Objectius www.ceeilleida.com 2.3 Serveis del ceeilleida 2.4 Territori. Les Borges Blanques i la Seu d’Urgell 2.5 Patronat 2009 2.6 Organigrama 2.7 Ubicació Centres ceeilleida EMPRESES3 3.1 Empreses ceeilleida 3.2 Actuacions. Àrea d’Innovació i Empresa FORMACIÓ4 4.1 Cursos 4.2 Conferències i jornades tècniques organitzades pel ceeilleida 4.3 Activitats formatives amb la col·laboració de ceeilleida 4.4 Resum de les activitats formatives PROJECTES5 5.1 Quadern de l’Emprenedor 5.2 Growth Accelerator 5.3 INiCIA 5.4 Certificat de Qualitat ISO 9001:2008 en els serveis de creació i incubació d’empreses © de l’edició: CEEI. Centre Europeu d’Empreses i Innovació de Lleida NOTÍCIES6 Impressió: Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida Dipòsit Legal: L-95/2010 LLEIDA, 2010 Memòria d’Activitats 09 ceeilleida. centre europeu d’empreses i innovació 5 1. Salutacions Jaume Gilabert i Torruella Josep Presseguer i Gené President de la Diputació de Lleida President del Consell Directiu La Diputació de Lleida té, com una de les seves tasques prioritàries, treballar per al El 2009 ha estat un any important pel ceeilleida. Hem augmentat progressivament desenvolupament econòmic de les terres de Lleida, i ho fa en coordinació amb els del nombre d’empreses que s’instal·len als nostres vivers en relació a l’any anterior, ajuntaments i els agents econòmics i socials del territori.
    [Show full text]
  • 13 Vinaixa 2009
    Vinaixa 2009 13 Cabal VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades EL PAS DE LA VIA AUGUSTA PER LA COMARCA DE LES GARRIGUES. RECULL DE DADES I NOVES APORTACIONS Enric Albert Calvera Belló 1. INTRODUCCIÓ l paisatge contemporani, a l'igual que sustentés les necessitats estratègiques i logístiques que el nostre pòsit cultural és del nou sistema. fruit d’una sèrie de modificacions Actualment, gràcies a la incipient arqueologia del pai- i assimilacions que l’han anat mo- satge, hi ha alguns estudis prou rigorosos que demostren delant al llarg dels segles. com l’ordenació i orientació d’alguns camins i del parcel·lari Una de les etapes de la nostra de la Segarra i l’Urgell,2 o de la Conca Dellà,3 al Pallars Jus- història en què es produeix un dels sà, per posar alguns exemples propers, són fruit d’uns mo- processos de transformació més dels concrets de centuriació romana. Sorprenent, més que profunds i que marcarà l’esdevenir pel “lapsus” de temps, pels segles de foscor que seguiren posterior és durant l’època romana. al període baix imperial i la posterior ruptura que represen- La romanització no solament suposà un canvi radical en tà tant el model andalusí, com, no tant, el feudal. tots els àmbits de la societat i l’economia sinó que també A més, també constatem com la majoria de vies de afectà,E de forma contundent, a l’organització del territori. comunicació importants segueixen els mateixos traçats o Al voltant de les ciutats, totes de nova planta, es planificà molt semblants als de les antigues calçades romanes.
    [Show full text]
  • Un Tomb Per La Vinaixa De Començaments Del Segle Xviii
    de petjades UN TOMB PER LA VINAIXA DE COMENÇAMENTS DEL SEGLE XVIII Josep Pla Puig 1. NOTES HISTÒRIQUES: LA VINAIXA PRETÈRITA Com deuria ser la Vinaixa d’abans? , era gaire gran el Els llibres de “Valies” són unes relacions de béns im- poble? , quanta gent hi vivia?, a què es dedicaven? mobles, és a dir, de cases i peces de terra, que, en aquest Aquestes preguntes ens les hem fetes no sols per la cas, tenien en dret d’ús els habitants de Vinaixa. S’ha d’ex- Vila de Vinaixa sinó cadascú pel seu propi poble. plicar que aquest dret d’ús vol dir que els vinaixencs eren El passat fascina, ja sigui pel misteri que amaguen les arrendadors emfiteutes de les propietats, això vol dir que seves portes, ja sigui perquè permet buscar explicacions tenien el domini útil de la terra a canvi d’un lloguer en di- que justifiquin actituds i, fins i tot, perquè permet especu- ners i/o en espècie, mentre que el domini real de la terra, lar amb fantasies que pinten temps bells, idíl·lics i bucòlics. és a dir, el seu veritable propietari, era el Monestir de Po- Així, ens trobem que uns s’apropen a aquell passat per cu- blet, Senyor de qui depenia Vinaixa. riositat, altres ho fan per intentar posar llum a períodes Aquestes relacions de béns es presentaven davant el foscos, i n’hi ha que esperen trobar elements aclaridors Batlle, que era el representant d’un Senyor, el qual podia ser que els ajudin no sols a entendre el present sinó també a laic o eclesiàstic.
    [Show full text]
  • Horaris Vàlids Desde 12/09/18
    Tel. 902.29.29.00 www.igualadina.com Restabliment horaris 01/07/2020. Es restableixen els horaris habituals excepte l'expedició de Tarragona - Igualada en ambdós sentits de Dissabtes i festius de Juliol i Agost a causa de la crisi sanitària fins nou avís. Horaris vàlids desde 12/09/18 Líneas: Tarragona - Lleida DS i Festius Reus - Montblanc Excepte Dissabtes i De l`1 juliol Tarragona - Igualada De Dilluns a Divendres Feiners Festius tot l Dissabtes Dv Sant , Diumenges al 31 d ´any tot l´any 25/12, del 1 / 06 al Reus - Andorra ´agost 01/01 15/09 (3) (7) (6) (3) (5) (3) (7) (3) (5) (3) (3) (3) (6) (3) (5) Reus (EE.AA) 06:00 07:00 14:10 07:00 Tarragona 06:00 07:35 10:15 11:30 12:30 15:50 18:00 07:30 07:30 07:35 15:50 Port Aventura 7:46 (2) 07:46 Salou Pl. Europa 07:48 07:48 Salou P. Jaume I 07:50 07:50 Els Garidells 12:45 07:50 Vallmoll 12:50 7:55 La Selva del Camp 06:10 14:20 Alcover 06:20 14:30 Valls 06:25 08:25 10:40 11:50 12:55 16:15 18:25 07:45 08:00 08:25 16:15 La Riba 06:30 14:40 Vilaverd 06:35 14:45 Fontscaldes 08:30 08:30 L´Illa (cruïlla) 08:38 08:38 Montblanc 06:40 06:45 08:45 10:55 12:10 13:10 14:55 18:40 18:40 08:10 08:25 08:45 La Guàrdia del Prat 18:42 08:50 Blancafort 08:30 09:00 Solivella 09:05 09:05 Emb.Belltall 09:07 09:07 Emb.
    [Show full text]
  • Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El
    1 DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE POBLET RELACIONADA AMB EL SOLERÀS (1) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, JUSTÍCIA I TERRA La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI II) de Cossetània Edicions, juliol 2003 (2) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, POBLET, SENYOR FEUDAL La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI III) de Cossetània Edicions, gener 2007 (En ordre cronològic) (1) Pàg. 933 Calaix 36 Extracte- resum: El 1180 , Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó donaren a Bernat de Montpalau i a Berenguer de Lima tota la Vallcansada segons baixen les aigües per totes parts... Ho feren perquè es poblés, amb les terres, aigües, molins, boscos, llenyes, muntanyes, valls, plans, pastures i tot el que pertany a l’ús de l’home, amb la obligació de donar a Déu i a l’Església delme i primícia. El 1209 , el fill de Bernat de Montpalau ven a Domènec Traper i Pere Vidal, ardiaca de Tarassona, una parellada d’alou en l’indret dit Vallcansada, pel preu de 100 sous jaquesos. D’una part afrontava amb el Soleràs . El 1219 , Bernat ven a Pere Vidal la mateixa vall de Vallcansada, llindant amb el terme de Soleràs , ... Recull: Manel Marsan Segú. Octubre 2009 2 1224 Veure l’any 1744 (1) Pàgina 932 Calaix 36 Extracte- resum: El 1254 , en temps de l’abat Arnau de Prèixens, el monestir comprà a Pere Vidal, ardiaca de Ribagorça, en aquell moment propietari d’uns honors a Riudeset i en la vall dita Baladrosa (que comprenia cases, vinyes, molins, alous, erms i poblats), cert honor situat al terme de Castelldans, en la part anomenada Baladrosa, juntament amb una vall dita Vallcansada, a més d’uns altres honors a Juncosa i Valljuncosa, a Riudeset, i a la vall de Baladrosa, amb vinyes, molins, alous, erms i poblats.
    [Show full text]
  • Territori Posarà En Servei Una Línia De La Xarxa De Bus Exprés.Cat I El Servei De Transport a La Demanda Clic.Cat a Les Garrigues
    Comunicat de premsa Territori posarà en servei una línia de la xarxa de bus Exprés.cat i el servei de transport a la demanda Clic.cat a les Garrigues • Isidre Gavín ha anunciat la posada en marxa d’aquests nous serveis que suposaran una millora substancial del transport per carretera de la comarca El secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, s’ha reunit amb el Consell Comarcal de Les Garrigues per presentar les propostes de millores del servei de transport públic per carretera a la comarca per donar resposta a les necessitats expressades pels diferents ajuntaments. Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Comunicat de premsa En concret, Gavín els ha exposat que a partir de l’1 de setembre es posarà en marxa el bus Exprés.cat Borges Blanques-Lleida, millorant així l’oferta d’aquest corredor i aplicant totes les millores que van lligades a un bus exprés. D’aquesta manera, amb el nou servei es passaria de les 23 expedicions actuals, de dilluns a divendres feiners, a 33 expedicions, amb millors horaris en hora punta i al vespre per tornar. Així mateix, també es millora l’oferta en dissabtes i festius i s’està treballant perquè els horaris vagin en coordinació també amb l’Alta Velocitat. Proposta Bus Exprés entre LES BORGES BLANQUES I LLEIDA, i enllaços amb transport a la demanda i altres serveis * * * * * 1 / 2 1 / 2 1 / 2 (1) (1) (FEI) (FEI) (1) D (1) (1) (1) (1) (1) (1) (1) D (1) (1) (1) les Borges Blanques 06:30 07:15 08:00 09:00 10:00 11:00 12:00 13:00 14.00 15:00 16:00 17:00 18:00 19:00 20:00 21:00 22:00 Juneda 06:40 07:25 08:10 09:10 10:10 11:10 12:10 13:10 14:10 15:10 16:10 17:10 18:10 19:10 20:10 21:10 22:10 Torregrossa 06:45 Lleida (Est.RENFE) 07:05 07:40 08:25 09:25 10:25 11:25 12:25 13:25 14:25 15:25 16:25 17:25 18:25 19:25 20:25 21:25 22:25 Lleida (Est.
    [Show full text]
  • Electronic Maps and the Dialectal Borders of Catalan
    New Perspectives in Iberian Dialectology / Nouvelles perspectives en dialectologie ibérique David Heap, Enrique Pato, and Claire Gurski (eds.) Twelfth International Conference on Methods in Dialectology (Moncton, New Brunswick, Canada, 1st – 5th August 2005) Electronic maps and the dialectal borders of Catalan Maria-Pilar Perea Universitat de Barcelona New Perspectives in Iberian Dialectology / Nouvelles perspectives en dialectologie ibérique. David Heap, Enrique Pato, and Claire Gurski (eds.). 2006. London: University of Western Ontario. [online edition < https://ir.lib.uwo.ca/cgi/siteview.cgi/id>] Electronic maps and the dialectal borders of Catalan1 Maria-Pilar Perea Universitat de Barcelona 1. Introduction During the twentieth century, Catalan dialectology has continued to pursue its main objective, namely to compile information on the phonetics, vocabulary and morphology of the dialects spoken in various localities inside the Catalan linguistic domain and to present the results in the form of maps. Together, the set of maps comprise a linguistic atlas that shows the existence of particular entities, the dialects, separated by borders: the isoglosses. This descriptive aim was fulfilled by most atlases of the Catalan domain, which were published in the second half of the twentieth century. The first Catalan atlas of a general nature, the Atles Lingüístic de Catalunya (ALC) (1923-1964), was not finished until 1964. Unfortunately this atlas, compiled by Antoni Griera, is not entirely reliable. In the last few years two volumes (of a projected series of ten) of the Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC) have appeared (cf. Veny and Pons 2001, 2004). Both the general and the regional atlases, all of them only in book format, have been limited to a descriptive representation of the data, pointing out coincident and divergent aspects.
    [Show full text]
  • P.I.L. Al·Legacions 2013-2014 Definitiu
    ANNEX 8,1 PLA D'INVERSIONS LOCALS COMARCA MUNICIPI ENTITAT ACTUACIÓ PRESSUPOST SUBVENCIÓ ANY DIPUTACIÓ Alt Urgell Alàs i Cerc Alàs i Cerc Serveis bàsics del carrer 65.454,77 € 17.123,03 € 2015 Pardevila d'Alàs Alt Urgell Bassella Bassella condicionament i 34.994,38 € 27.242,68 € 2015 pavimentació de l'espai posterior al cementiri d'Altès T.M. de Bassella Alt Urgell Montferrer i Montferrer i Pavimentació i adequació 24.020,49 € 22.819,46 € 2015 Castellbò Castellbò de serveis i valitat carrers nord al nucli de Guils del Cantó Alt Urgell Montferrer i Montferrer i Arranjament i formigonat 145.673,19 € 10.495,92 € 2015 Castellbò Castellbò de cunetes de la carretera de Montferrar a Castellbò, fase1 Alt Urgell Pont de Bar Pont de Bar Pavimentació, serveis de 86.319,72 € 25.094,39 € 2015 varis carrers a Bar Alt Urgell Valls Valls Arranjament de la planta 34.200,50 € 30.139,12 € 2015 d'Aguilar d'Aguilar primera d'edifici existent de Cal Pere de Noves de Segre com a Centre Civic Alta Ribagorça Pont de Pont de Millora d'eficiència 14.687,02 € 13.288,26 € 2015 Suert Suert energètica i seguretat viària a Malpàs Alta Ribagorça Vall de Boí Vall de Boí Millora de l'eficiència 34.717,14 € 8.679,28 € 2015 energètica, enllumenat públic al terme de la Vall de Boí ,2a fase Boí Alta Ribagorça Vilaller Vilaller Actuacions d'embelliment 27.617,05 € 19.417,77 € 2015 al casc antic Cerdanya Lles de Lles de Reforma del local social de 24.105,62 € 22.898,73 € 2015 Cerdanya Cerdanya Lles de Cerdanya Cerdanya Riu de Riu de Arranjament cami de 23.411,84 € 15.139,69 €
    [Show full text]
  • Un Total De 15 Estacions De Les Línies R12 I R13-R14
    Comunicat de premsa La integració tarifària a la Rodalia de Lleida comença aquest dilluns amb descomptes de fins al 87% respecte el preu del bitllet senzill S’aplicarà a tots els serveis regionals de la demarcació, és a dir, un total de 15 estacions de les línies R12 i R13-R14 Comprenen els serveis que connecten Lleida amb Anglesola, Artesa de Lleida, Bell-lloc d'Urgell, Bellpuig, Castellnou de Seana, Cervera, Golmés, Juneda, la Floresta, les Borges Blanques, Mollerussa, Puigverd de Lleida, Sant Guim de Freixenet, Tàrrega i Vinaixa La integració facilitarà fins a tres transbordaments (tren, bus interurbà i bus urbà) usant el mateix títol de transport i sense cap cost afegit Aquest dilluns, 16 de març, s’implanta la integració tarifària a la Rodalia de Lleida, el que suposarà que els usuaris podran viatjar amb bus i tren usant un sol títol de transport i a un preu entre un 39% i un 87% més barat que el del bitllet senzill de tren, en funció del títol i del trajecte. Quedaran integrades les 15 estacions dels serveis de regionals de les línies R12, entre Sant Guim de Freixenet i Lleida-Pirineus, i R13-R14, des de Vinaixa fins a Lleida. Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 1 de 4 Comunicat de premsa La Rodalia de Lleida està concebuda com un sistema combinat de bus+tren. Al desembre ja es va posar en funcionament el bus exprés entre Cervera i Lleida, amb un balanç de 13.671 usuaris el primer mes.
    [Show full text]
  • Disposición 1100 Del BOE Núm. 22 De 2021
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 22 Martes 26 de enero de 2021 Sec. III. Pág. 7563 III. OTRAS DISPOSICIONES MINISTERIO DE LA PRESIDENCIA, RELACIONES CON LAS CORTES Y MEMORIA DEMOCRÁTICA 1100 Resolución de 16 de enero de 2021, de la Subsecretaría, por la que se publica la Adenda de prórroga y modificación al Convenio entre la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado, el Instituto Social de las Fuerzas Armadas y la Mutualidad General Judicial con el Servicio Catalán de la Salud y el Instituto Catalán de la Salud, para la prestación en zonas rurales de determinados servicios sanitarios a los mutualistas y demás beneficiarios adscritos a entidades de seguro de asistencia sanitaria concertada con dichas mutualidades. La Directora General de la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado, el Secretario General Gerente del Instituto Social de las Fuerzas Armadas, el Gerente de la Mutualidad General Judicial, el Director del Servicio Catalán de la Salud y el Director Gerente del Instituto Catalán de la Salud, han suscrito una Adenda de prórroga y modificación al Convenio entre la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado, el Instituto Social de las Fuerzas Armadas y la Mutualidad General Judicial con el Servicio Catalán de la Salud y el Instituto Catalán de la Salud para la prestación en zonas rurales de determinados servicios sanitarios a los mutualistas y demás beneficiarios adscritos a entidades de seguro de asistencia sanitaria concertada con dichas mutualidades. Para general conocimiento, y en cumplimiento de lo establecido en el artículo 48.8 de la Ley 40/2015, de 1 de octubre, de Régimen Jurídico del Sector Público, dispongo la publicación en el «Boletín Oficial del Estado» de la referida Adenda como anejo a la presente Resolución.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]