De1 Vilosell
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Defensa \ Ocvpacíó de 1 Vilosell: 6-1-1939 Lluís Nogué Pastó Pàgines viscudes del Pas del Front Defensa i ocupació del Vilosell 6 de gener 1939 (Costà 20 morts) El Vilosell va formar part dins l'estratègia dels nacionals "Operación Cinco de Enero" que consistia en aquella data ocupar les Borges Blanques, la cruïlla Vinaixa-Albi, el Vilosell i 1'em- palme d'Ulldemolins a les Crestes. Aquesta posició fou defensada per la Bgd. A33 Lister i no fou ocupada fins al 7. Sofrint bombardeig i artilleria. Pere Sobrepere de la Pobla de Cérvoles, "Sacaries", s'hi trobava i caigué ferit. Aquesta operació estratègica, fou considerada la més important que esdevingué en l'ofensiva de Catalunya. Començada l'ofensiva de Catalunya, al cap del pont de Seròs, el dia 23 de desembre de 1938, (Franco, digué, que los Catalanes tendrían malas Navidades...), l'objectiu principal era ocupar la Granadella i per la carretera N-230 servir d'eix per portar el bagatge de guerra fins a les Borges Blanques i després ser la N-240 la que seria l'artèria principal per l'ofensiva a Catalunya. Lister feu resistència a la serra fosca, entre l'Albagés i Castelldans entretenint el front durant tres dies. (Al cementiri de Torrebesses foren enterrats 300 Italians). La Premsa Barcelonesa titula, el Guadalajara Catalán. Els bombardeigs de Castelldans i de les Borges, es poden atribuir amb molta probabilitat en aquesta circumstància. Estava previst, que davant d'un atac imparable dels nacionals pel cap de pont de Seròs, la Vall del riu Set, la Serra la Llena, la Serra l'Atalaia, el Coll de Tarrés, el tallat i el Coll de l'Illa, serien posicions defensives més o menys viables. Durant l'estiu del 38, romangué a les Garrigues, Granyena, Soleràs, Alcanó, el regiment de Carrabiners 135 per fer la línia del riu Set. El 27 de desembre, amb dues caravanes de camions, uns paren a Castelldans, sofrint un bombardeig, els altres fan parada al Vilosell. Pernoctaren a la caserna de la Guardia Civil. Al dia següent al matí marxaren vers Mataró. A la tarda del dia 28, tres avions nacionals tiraren bombes al poble. Sortosament caigueren als afores. Ja marxaven, quan en regressa un, tirà una bomba davant la caserna. Caigué a cal Colom. La defensa del riu Set, teòricament estava planejada, ens ho demostra el fet que el dia 3 de gener, s'instal·là artilleria pesada prop de Vallclara. Mobilitzaren vells i joves, per fer una pista vers el Vilosell. Són bombardejats i marxen tots. Aquesta artilleria, el dia 5 de gener fou retirada. Els nacionals atacaven vers Vinaixa-Vimbodí per un costat, i per l'altre Ulldemolins, quedarien copats. Que el front el tenien al damunt, ho comprovàrem al matí del dia 5 de gener. En molts tos- sals de l'Albi, hi queien obusos. En Ramon Cunillera de l'Albi, ens diu: "érem en una cabana de Les Guàrdies. El dia 5 de gener, ens caigueren molts obusos, al entrar els nacionals, ens diuen: -lo habrán pasado mal con los obuses vamos a la caza del capitán Carrasco, hace aguantar a los soldados horas y horas a los parapetos—". Fa uns dos anys, que en Cunillera em digué que havia llegit una carta a La Vanguardia, que demanava a tots els que poguessin aportar quelcom del Capità Carrasco. Havia defensat les Garrigues pam a pam. Feu moltes amenaces i gestes. Havia arribat a General a França. Es feia un llibre sobre aquest personatge. És possible que fos ell mateix, el que protagonitzà un fet a l'Albi. Els nacionals, en aquest fet Italians, s'atansaven cap a l'Albi. Amb un fusell metralladora, se situà al brocal del pou. Matà i ferí molts italians. Acte seguit, a l'Albi hi caigueren uns cent obusos. En Ramon del Roques diu que foren 400. Anaven pel Capità Carrasco? Fou una venjança a l'estil de Castelldans i les Borges? Carrasco al dia següent defensava el Vilosell. La cruïlla de l'Albi, Vinaixa i el Vilosell, s'havia de defensar. Fou un Batalló de Guàrdies d'Assalt, (hi formava part en Cosme Cunillera de l'Albi), dos tancs russos i més forces serien les destinades. Bombardeig de l'aviació i l'artilleria batrien l'empalme. No sé les víctimes. Dos Guàrdies d'Assalt foren colgats a la cuneta. A un tossalet prop del grau, un combatent no aban- donà la posició. El voltaren matant-lo. Hi hagué 6 morts. Concentraren l'artilleria al lloc del resistent. Allí quedà mig colgat. Un anònim, cada any per Tots Sants hi portava flors. Aquest com- batent, junt amb uns 25 més que foren enterrats a Vinaixa, a l'any 47 foren portats al cementiri del poble. Testimoniatge d'En Francesc Camps En Francesc Camps (Xolladó), es trobava a l'empalme en aquells moments. Amb un com- pany, feren nit a la cabana del pantano del Gravat. Al dia següent, 6 de gener, vingueren al poble. Sols trobaren uns motoristes apossentats a ca l'Argullós que marxaren vers Vallclara. Els seus pares, havien marxat amb l'euga i el carro a l'exili. En Ventura Moragues, surt a rebre els Nacionals El "Pequeño" de l'Albi, sortí vers la carretera de Cervià per rebre els nacionals. Portà una bandera fins a l'Albi. Davant de cal Moro, en Vives surt de casa, amagat durant la guerra. Li agafà la bandera i la porta ell. Hi havia molta gent a una cova de la Plaça, Cal Romeu. Una dona surt a mirar. ¡El moro porta una bandera! hom queda esporuguit. Cregueren que era el moro Juan. El fill del "Pequeño", en Lluís, en Josep Ma "Fuster" i en Ramon del Roques, anaren al campanar a tocar. Les metralladores de V"empalme" els hi enviaren les seves ràfegues. La defensa del Vilosell La posició del Vilosell, es pot dir que era indefensable. Pensem que la carretera de Vallclara no existia. No hi havia enllaç vers la reraguarda. Uns 25 soldats, a la tarda del dia 5, pujaven pel camí de l'Albi. Quan són al Coll Roig, pujen al tossal. Jo era un xaval. Amb uns prismàtics, miraven vers l'Albi. "Ahora los fachas entran en la población" en aquells moments, passaren tres avions nacionals sobre nosaltres. Bombardejaren "l'empalme" com he dit anteriorment. A la mateixa tarda, els nacionals ocuparen Les Guàrdies. A la punta del Picot i a la Guixera formaren punts de vigilància. Encara avui hi ha els parapets. Es pot creure que aquells 25 soldats, foren les forces que en aquells moments, cobriren línia defensiva. Durant la nit vingueren més soldats. És un testimoni, el senyor Ramon Pascual, mestre del poble mobilitzat. La seva unitat, es trobava per fer la defensa del Francolí, Prades, Vilanova, Vallclara, etc.., a la nit caminant, els porten al Vilosell. El dia 6 al matí, en Pascual es trobava a 1'arrabal del poble. En Miquel Farré (Bessó) havia d'anar a la Comadeburnà que hi tenia la família. No el deixaven passar. Ell hi intervingué i acon- seguí el pas. En Pascual, tenia la família al Perelló del Boté. L'home s'hi amagà i es passà als nacionals. Fou Secretari de l'Ajuntament, als primers temps. Mort a Les Guàrdies, del Martina de l'Albi En aquells dies, passaven molts soldats a la desbandada. Ells ens deien de la marxa del front. El dia 5 de gener, un soldat de Reus, intenta acollir-se en alguna família per passar-se als nacionals. Era un compromís que ningú volia. A Les Guàrdies del Martina de l'Albi, hi havia la família. Acceptaren que es quedés, tot ajudant-los a fer un refugi prop de la cabana. Un grup de moros, els sorprengué. Els tiren una bomba de mà que no explota. Després disparen amb fusell, matant a Jaume Sans, el soldat de Reus. Fou enterrat al cementiri de l'Albi. Aquesta mort, causà alarma. Bessons i Quicos que estaven a la cabana del Camí de l'Albi, anaren a dormir a la d'en Pascual al Coll-Roig. Els nacionals, aquell dia 5 entren de ple al terme del Vilosell. A Les Guàrdies (bon nom per demostrar vigilància) i el Pla de Vintdiners establiren una línia de para- pets. El Batalló Flandes de la 4a Divisió de Navarra, fou el que ocupà el Vilosell. Les línies defensives foren: Planota - Coll-Roig - Comabella - Comadeburnà - Collet i Closa-Fumada. La posició Planota - Coll-Roig, fou la més batuda amb artilleria. Hi havia el Capità Carrasco? És molt possible. Dos oficials valencians, vingueren a calentarse unes conser- ves a la cabana. Els invitaren que a sopar els farien romesco. Ens diuen: "A sopar ja sereu dels feixistes. Voleu veure la seva bandera?" Sortim de la cabana i vam veure una bandera a la punta de la Guixera (Guàrdies). Pascual Estradé (Cosmet), passa el front vàries vegades La família estava refugiada al Coll-Roig. Tenien vaques i mules. Les acomodaren a les cabanes de Les Guàrdies i de l'Espasa de Vilanova al Coll-Roig. En aquells moments tan deci- sius, l'home no parà de vigilar el bestiar. Va a Les Guàrdies, hi trobà els nacionals. Del Vilosell hi ha un soldat al nostre Batalló. Es diu Agustí Nogué. Ha estat ferit, sinó estaria aquí amb nosal- tres. Ho salvà tot. De la cabana estant, veié uns soldats que portaven el nostre "matxo". Pujà a la Planota a mirar que havia passat. Cridà: Ramon!! Nosaltres encara érem al refugi. L'amenaça del Capità Carrasco Els dos oficials anaven acompanyats d'un altre. "Yo soy el jefe de posición.