Tarrés, En Trànsit Pel S. Xvii. Vida I Població
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
en el temps TARRÉS, EN TRÀNSIT PEL S. XVII. VIDA I POBLACIÓ Josep Maria Pasqual Palau 1. PRÒLEG1 es de la posició avantatjosa De manera similar, també la química racional començà que ens ofereix la perspec- a caminar, deixant enrere les velles combinacions aleatò- tiva del pas dels segles, ac- ries. Fruit d’aquesta experimentació van sorgir l’antimoni tualment podem dir, gene- (com a vomitiu, expectorant o per a resoldre algunes ma- ralitzant molt, que durant el lalties parasitàries), i la quinina (per abaixar la febre i trac- s. XVII els aspectes positius tar la malària), esdevenint clau en la resolució de futures pesen més que els negatius. complicacions sanitàries. Tota aquesta efervescència del Malgrat el llast que la hu- coneixement i molta d’altra de paralel·la, van fer que els manitat encara arrossegava homes anessin sortint de les velles foscors de l’empirisme, dels segles anteriors, i les i que es comencessin a posar els fonaments de les ciències extremes dificultats que s’hagueren de superar durant modernes. Amb tot, però, encara es tardaria moltes dèca- aquest període, podem concloure afirmant que, efectiva- des a fer transcendir tots aquests avenços científics entre ment,D durant l’esmentada centuria, la ciència progressà la gent normal dels pobles. I centrant-nos a casa nostra, endavant amb un bon salt qualitatiu. la Catalunya del segle XVI, i sobretot en els seus últims Dins l’àmbit europeu, resulta que a poc a poc havia 50 anys, havia projectat les pròpies estadístiques molt més anat sorgint un moviment “racionalista”, el qual acceptava amunt del que, a priori, qualsevol auguri hauria gosat. La per primera vegada l’experimentació personal dins el marc relativa bonança alimentària, política i sanitària globals, en científic. D’aquesta manera s’obrí una porta valuosíssima certa manera havia posat als catalans i a la seva terra en per a avançar en totes les direccions; així en medicina es un cim mític i esperançador. S’havia parlat, a tort i a dret, descobreix la circulació sanguínia (W. Harvey al 1628), per activa i per passiva, que Catalunya era “rica i plena”, l’anatomia microscòpica (M. Malpighi) o la microbiologia que cada dos o tres llegües de qualsevol camí hi havia ca- (A. van Leeuwenhoek al 1683), i tot per mitjà de l’invent ses o hostals bons, que ningú no tenia lliure de conrear ni del microscopi (H.Z. Janssen del 1590). Si les lents de vi- un trist racó. dre, per un cantó, havien micronitzat la investigació, per Ja a bon començament del XVII, amb l’adveniment del l’altra banda també la van engrandir amb el telescopi (H. nou rei Felip III, l’equilibrada política entre la reialesa i la Lippershey al 1608), per mitjà del qual es van descobrir les nostra comunitat autònoma que havia regit fins aleshores, òrbites planetàries (J. Kepler entre 1618 i 1621), i que a a poc a poc emprengué un tomb vers un cert absolutisme, la vegada van ajudar a investigadors tan importants com accentuant-se conforme passava el temps, i especialment Galileu o Newton. amb Felip IV. La raó era que la monarquia espanyola ha- 1 Els parèntesis ( [ ] ) que es troben inserits en els textos originals en cursiva contenen signes de puntuació o d’altres, afegits pel present autor, a fi de fer més comprensible el seu sentit. el Cogul 2007 83 Fites via encetat una crisi de supremacia i control en les seves 2. PRESENTACIÓ dilatadíssimes possessions, i diferents problemes s’havien encadenat l’un darrere l’altre. Tal cosa els féu posar la vis- Aquest treball que teniu a les mans, és per a mi la culmi- ta en Catalunya com a una veritable font de finançament. nació d’un procés de recerca llargament gestat, esdevenint Així, la situació s’anà violentant fins a desembocar en un la continuació i ampliació d’aquell altre publicat al seu dia, enfrontament armat que, patrocinat i dirigit pel comte-duc a la 3a Trobada d’Estudiosos, al poble de Cervià. Dic que ha d’Olivares, d’una forma dissimulada, bàsicament, només tingut una llarga gestació, perquè d’alguna manera ja va co- 2 pretenia rapinyar les riqueses del poble català . mençar fa més de deu anys. En un principi fou amb treballs En l’aspecte poblacional, el nostre país era francament molt particulars i independents, com alguns arbres genea- sòlid, fruit dels resultats positius de la segona meitat del lògics del poble de Tarrés, els quals després em facilitarien segle XVI, i seguí augmentant, ben bé, fins al primer terç la concreció dels habitants de les últimes dècades del segle del segle XVII. És normal que per a reeixir qualsevol cres- XVI i les primeres del XVII. I realment una cosa va anar por- cuda poblacional, han d’acompanyar unes mínimes condici- tant a l’altra, però sempre des d’una òptica bàsicament local, ons, i que es poden resumir en dues premisses “sine qua quasi familiar diria. Gràcies a això, i a diferents buidatges non”: l’alimentació i la sanitat necessàries per a garantir sistemàtics de la documentació del poble de Tarrés, crec que mínimament el procés vital, o, en absència d’aquella sego- avui amb les dades aconseguides, puc atrevir-me a resse- na, una conflictivitat epidemiològica nul.la. Principalment, guir, al menys d’una forma mínimament analítica, aquells fets aquests dos són els elements cabdals per a cobejar un de- històrics que, encara que escrits en lletra molt minúscula, o senvolupament humà prou viable. inexistents en els apartats historiogràfics, si més no esdevin- Així ens trobem que a les darreries del s. XVI, com ja gueren força gravats dins la nostra petita comunitat. s’ha esmentat, es féu tangible una bona crescuda de les ne- Per a desgranar tot aquest ampli període de temps, cessitats alimentàries, en total consonància amb els nous em recolzaré bàsicament en dos paràmetres ben definits i increments poblacionals. Per altra banda, el model agrícola diferenciats. El primer fil conductor estarà conformat pels tradicional ja estava al límit de la seva capacitat producti- censals debitoris del poble, veritables catalitzadors de la va i no donava més de si, ja que pràcticament no hi havia situació econòmica local, ja que les temporades de dificul- hagut avenços significatius en el conreu de la terra des de tat econòmica donaran llum a tot un reguitzell documental, feia ben bé 400 o 500 anys. Per més que els anys de bona per a intentar solventar tots els entrebancs haguts i per collita podien produir alguns excedents de blat, també és haver, a fi de resoldre favorablement les diferents situaci- cert que davant de qualsevol sequera, i a vegades d’un any ons angunioses que s’anaven presentant. Conseqüentment per l’altre, la forta demanda de gra podia comportar fams no caldria dir que la seva virtual absència ens revelarà, in- extremes, ja que els cereals panificables encara eren la dubtablement, una silent bondat de queviures, o en el pitjor base alimentària de la major part de la població. Per tant, dels casos el retorn a una “suposada normalitat”. les necessitats alimentoses esdevingueren cada cop més El segon barem és el fidel reflex de la mateixa població irrenunciables i peremptòries. tarresana, sent els seus veritables representants els bate- D’aquesta manera, i com després anirem veient durant jos i les defuncions. Aquestes dues referències ens donaran tota la centùria, els bons anys s’aniran intercalant amb les xifres de la veritable situació humana, tot mostrant-nos 3 d’altres de més crítics . És lògic, doncs, que la gent tan avi- amb la típica i crua fredor de les estadístiques les diferents at fos optimista, com també en poc temps si la sort es gira- variables poblacionals representatives de la seva població va, en tenir-ho tot en contra i conforme passaven els anys, vegetativa. Si les dades recollides, ja de per si tenen un també anaven patint una més gran inseguretat. valor representatiu intrínsec i exponencial de les diverses etapes locals, a la vegada esdevindran un bon reflex de les múltiples situacions històriques catalanes que es vagin do- nant. Tanmateix he intentat comparar els altibaixos de la població amb tot tipus de fenòmens que poguessin incidir 2“... una província gruesa, abundante de gente y víveros de otros géneros y la más descansada de estos reinos...”. MARIMON, S., i SIMON, A.; “Va ser assassinat Pau Claris?” dins revista Sàpiens, núm. 45 juliol de 2006, Badalona, pàg. 24. REGLÀ, J.; Els virreis de Catalunya, Ed. d’El Observador, vol. 9, Barcelona 1991, pàg. 100. SALRACH, J.M., i DURAN, E.; Història dels Països Catalans. Edhasa, vol. 2, Barcelona 1981, pàg. 1058 i 1096. TORRES, X.; Escrits polítics del s. XVII. Noticia universal de Cataluña, de Fc. Martí Vilamor, Eumo editorial, tom 1, Barcelona 1995, pàg. 120. 3 A la nostra terra, correspon sempre a l’inici i al final de l’episodi neoboreal. Metereològicament “ hi ha oscil·lacions brusques i intenses, tant de sequeres com d’inundacions”, i que “responen a un patró determinat, que s’observa també quan l’estudi es fa general a Catalunya”. ( Barrientos ) dins MIRAVALL, R.; Flagells naturals sobre Tortosa, Ed.Columna Tresmall. Barcelona 1977, pàg. 44. 84 VI Trobada d’Estudiosos de les Garrigues en el temps en la seva estabilitat, com ara guerres, fams, bonances, com avui es conserva. També n’hi havia un altre més se- episodis infecciosos, inclemències del temps, etc. cundari, anomenat “carreró dels corral”, i que anava d’est En el període de temps que tractarem, els únics senyals a oest, donant pas, d’una banda, als “closos de la torre”. d’un cert benestar, i encara alguns cops força inversemblants, Aquestes dues vies, inconscientment, van conformar els es van donar en el primer terç de la centúria.