URTX BARALLES ENTRE GRUPS DE NENS I ENTRE COLLES DE JOVES. EXPONENTS SIGNIFICATIUS D’UNES TRADICIONS RITUALS (SEGLES XVIII-XX) Joaquim Capdevila Capdevila 271 BARALLES ENTRE GRUPS DE NENS I ENTRE COLLES DE JOVES. EXPONENTS SIGNIFICATIUS D’UNES TRADICIONS RITUALS (SEGLES XVIII-XX)1 Joaquim Abstract Capdevila Capdevila Este artículo ofrece un conjunto de casos significativos de enfrentamientos entre entre grupos Professor de la de jóvenes y entre grupos de niños. Estos comprenden un periodo de tiempo que va de finales Universitat de Lleida del s. XVIII a mediados del s. XX, y el marco geográfico donde acecen es el LLano de Lérida. Antes de aportar los ejemplos concretos, establecemos una causalidad de estas peleas, distin- guiendo cinco factores: el sentimiento de pueblo, y el sentimiento de tierra que subyace en aquél; los prejuicios y los estereotipos aversivos de unos pueblos para con otros; la naturaleza ritual de estas prácticas ligada al paso de la edad; las disputas entre vecindarios per bienes en conflicto; y la eficaz gestión del conocimiento en las sociedades agrarias premodernas. A con- tinuación, diferenciamos tres marcos festivos que han alentado estas riñas: el carnaval, las ro- merías y las fiestas mayores y aducimos ejemplos diacrónicos para cada uno de los escenarios. Destacamos tres casos: la pelea entre chicos de pueblos distintos de regreso de la fiesta ma- yor de Arbeca (1796), la contienda entre jóvenes de distintos lugares entorno a la romería a Sant Bonifaci (1803) y el enfrentamiento entre dos grupos de jóvenes de Arbeca (1816). This article presents a collection of significant cases of confrontation between gangs of young people and bands of children. These confrontations took place in the plain of Lleida between the end of the 18th and the mid 20th centuries. Before presenting the particular examples, we es- tablish a causality of these fights by distinguishing five factors: the feeling of people and the feeling of land, which underlies the former; the adverse prejudices and stereotypes of some villages about others; the ritual nature of these practices linked to the coming of age; the qua- rrels between neighbourhoods for disputed property; and the efficient management of kno- wledge in the pre-modern agrarian societies. Then, we distinguish three festive frameworks that encouraged these fights: Carnival, religious processions and local festivals and we give some diachronic examples of each celebration. We highlight three cases: the fight between boys from different villages when returning from the Arbeca festival (1796), the conflict between young people from different villages in the Saint Bonifaci procession (1803) and the confrontation bet- ween two bands of young people from Arbeca (1816). Paraules clau Baralles entre grups de nens i entre colles de joves; societats rurals tradicionals i bases del co- neixement; rivalitats i disputes interlocals; rituals de passatge; romeries; festes majors; Pla de Lleida; segles XVIII-XX. 1. Bases cognitives i materials de les baralles nèrica o més precisa segons la seva ubicació temporal, fan referència sobretot a enfron- Molts de nosaltres encara hem sentit contar taments en el marc d’aplecs a santuaris, de pares i padrins les baralles entre colles de d’anades a festes majors, d’algunes esde- nens i xicots d’un mateix poble, i especial- veniments esportius com els cóssos de la ment de pobles veïns. Aquests fets, que ha cordera, o més modernament, de partits de guardat la memòria oral de manera més ge- futbol en festes majors. 272 Aquests enfrontaments entre nens i fadrins te- d’aquests prejudicis són els motarrots, que nen al capdavall un caràcter ritual. Lluny del vehiculen de manera sintètica i formulària les que podria pensar-se, aquestes baralles no imatges estereotipades de com són els de són fenòmens locals més o menys restringits l’altre indret. Els motarrots són unes compo- a uns verals geogràfics, sinó que, en una for- sicions –apariats o corrandes– la finalitat pri- ma o altra de civilització, tenen un caràcter mordial de les quals, és condensar en unes universal i van lligats als rituals de nens i jove- fórmules de fàcil memorització el que són els nalla, d’aprenentatge del territori, del món, i de dels altres pobles. De manera que els d’un pas de l’edat. D’altra banda, aquestes formes poble puguin anar confirmant-s’ho ara i adés, violentes de mútua descoberta que practiquen i per tal que, quan calgui, puguin etzibar-ho nens i joves compten amb una llarga tradició de manera llencívola i punyent als de l’altre de la qual en tenim referències documentals poble. Aquestes arcaiques fórmules de co- notables i fiables des de l’Edat Mitjana. neixement, els motarrots, proclamen trets ar- quetípics d’un poble, que, per la manera Les arrels més profundes d’aquestes baralles sentenciària amb què són expressats, reves- són segurament el que podríem dir-ne un teixen caràcter d’incontrovertibles. Aquests sentiment de poble, i més al capdavall en- trets locals, que acusen més o menys el sub- cara, un sentiment de terra, local; un viu jectivisme aversiu des del qual han estat cre- sentiment del lloc, dels seus límits, d’allò ats, solen remetre a aquests motius: una ma- que inclou, del qual en dimanaria el sentiment nera singular de parlar, de caminar, de vestir de comunitat local. En l’elaboració d’aquests o de procedir en general, que singularitza els sentiments, de caràcter vigorós, dionisíac, do- naturals d’un poble dins el conjunt de pobles tats d’una singular força transcendidora, hi ha de l’entorn conegut, o bé algun aspecte de la tingut un paper fonamental el com s’ha anat riquesa o de la cultura material o de la histò- produint l’aprenentatge d’allò altre, dels al- ria que particularitza una població. D’entre tres, dels de l’altre lloc, per part de nens i jo- els quantiosos exemples que podrien il·lus- ves en les societats pageses premodernes o trar aquestes fórmules, podem citar: Als de en estadis de protomodernització. Aquest és Llorens de Vallbona, guineus; Talladell, ves un aprenentatge que s’ha caracteritzat per amb ell, i no’t fies d’ell; Los d’Arbeca farts i unes vives inquietuds, no exemptes de mal- llorts; D’ aont sou? d’Avinyá: cireretes i pà; fiança i aversió, i dotades d’una suggestiva Los d’Alfarraz mengen sopes amb un cabaç; capacitat d’evocacions còsmiques. Es tracta A Oliana carden llana; A Claravalls, caven, d’un aprenentage que s’ha efectuat de mane- poden i enforquen alls; A Ciutadilla los diuen res diverses i concurrents. Destaquen, en ceballots; o, a manera de corranda: Gambai- aquestr sentit, els rituals als quals s’han abo- rots de Guimerà, prou podeu plantar bande- cat durant segles els nens i els joves centrats ra, que’ls malaiots de Verdú us han guanyat en la descoberta i en l’apropiació –inquie- la Bobera.2 tants– del territori. Les baralles que ens ocu- pen serien essencialment les expressions Hi ha altres factors que han convertit aques- més estridents d’aquests rituals. D’altra ban- tes topades entre nens i joves en unes pràcti- da, la conversa quotidiana, amb les seves ques seculars. Un d’aquests és el caràcter de múltiples referències a com són els de l’altre rituals de pas que han revestit aquestes bara- lloc, també han resultat bàsiques en com s’ha lles. En efecte, aquestes batusses, repetides produït aquest aprenentatge de l’alteritat hu- generació rere generació, amb motiu d’unes mana i geogràfica en les comunitats pageses mateixes avinenteses i sovint en uns matei- que ha substituït el segle passat, amb els xos punts geogràfics, han servit també a xi- seus processos de modernització. quets i a fadrins com a desafiaments cap al propi estadi del curs de la vida, o, si volem dir- Aquest sentiment del propi lloc, de la seva te- ho així, cap al propi cicle psicoevolutiu. I, com rra i de la seva gent, amb els trets que hem pertoca a la ráo de ser d’aquests rituals, amb apuntat, ha alimentat directament el que és la finalitat de conjurar aquest moment del pas un altre factor bàsic en les predisposicions a de la vida. I de superar-lo endins. les baralles entre colles d’infants i fadrins de pobles i viles veïns: els prejudicis i estereotips Un altre aspecte decisiu en l’assentament, en aversius que uns pobles han elaborat i fixat la reproducció, d’aquestes baralles rituals han respecte als altres. L’expressió més diàfana estat les velles disputes entre pobles veïns 1 Aquest article és fruit de la síntesi d’un capítol del primer bloc de la tesi doctoral de Joaquim Capdevila intitulat “El materialisme pagès d’antic regim. Lla utopia material pagesa. Bases antropològiques” (CAPDEVILA I CAP- DEVILA, Joaquim: Modernització social a la Catalunya de Ponent durant el canvi de segles XIX i XX. Volum I. Tesi doctoral dirigida per Sebastià Serrano. Facultat de Filologia. UB 2003). 2 GAYA I TOMAS, Manuel: Refràns, adagis i moteigs de pobles i comarques, a Fruita de Lleida, Cos d’Adjunts dels Jocs Florals de Lleida, Sol i Benet, Lleida 1913. (Edició pòstuma a cura de Ramon Arqués i Arrufat), ps. 55-58. 273 per la propietat o l’usdefruit d’alguns béns en gestió del coneixement en les societats agrà- conflicte: ermites, peixeres, boscos, cabals de ries premodernes, que facilita una potent rec, passeres, etc. A partir de la segona mei- transmissió de la memòria col·lectiva. tat del segle divuitè, durant el prodigiós des- envolupament agrari que parteix d’aquest Ja J. W. Goethe en el seu fascinant i incisiu moment, lligat a desboscaments massius i a Viatge a Itàlia descriu clarament, a propòsit la impetuosa rompuda de noves terres, s’in- dels pagesos piamontins una coincidència de tensifiquen les rivalitats i els desencontres sentiment de terra, de vivesa del llenguatge i entre pobles i viles limítrofs a causa de les de radicalisme pagès a l’hora de referir-se, en disputes sobre elements com els esmentats.