Ajuntament D'arbeca Les Garrigues Actes Plenàries
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
El Tossal Del Moro Intro
Localització i context geogràfic El jaciment del Tossal del Moro el trobem al límit nord-est del terme municipal de Castellserà. L’assentament està situat a l’antic camí d’Agramunt, que comunicava Castellserà amb Agramunt. Està emmarcat entre la serra d’Almenara a l’est i la serra d’Agramunt a l’oest. Trobem el jaciment encastellat en un petit promontori d’uns 365 metres d’alçada a l’oest del pilar d’Almenara. Per accedir al jaciment s’ha de sortir de Castellserà, seguir lo camí d’Agramunt, travessar el canal d’Urgell i a un quilòmetre desprès del canal girar a l’esquerra en la confluència de dos camins i després a uns 200 metres girar a la dreta. Situació del jaciment, mapa comarcal. Les serres d’Agramunt i d’Almenara les trobem situades al nord de la depressió central, a les últimes planes abans d’arribar als massissos del prepirineu. Actualment el paisatge d’aquestes serretes i de les planes que hi ha més cap al nord són de secà amb un conreu dedicat als cereals, l’olivera i l’ametller. Aquest paisatge contrasta amb el que hi ha al sud dedicat a un conreu de regadiu amb farratges, arbres fruiters i blat de moro amb el canal d’Urgell exercint de partió entre els dos paisatges. El relleu que trobem és lleugerament muntanyós, amb turons formant petites serretes separades per lleus depressions fluvials. La Serra d’Almenara ha sofert pocs canvis i es mostra com un fòssil del relleu que hauria hagut, per contra no podem dir el mateix amb el relleu que tenim a la plana just a la falda sud de la Serra d’Almenara. -
Els Orígens D'arbeca: El Poblat Ibèric Del Castell I La Vil·La Romana De L'escorxador
ELS ORÍGENS D'ARBECA: EL POBLAT IBÈRIC DEL CASTELL I LA VIL·LA ROMANA DE L'ESCORXADOR IGNASI GARCÉS i ESTALLO* 1. INTRODUCCIÓ EI professor P. de Palol mereix ésser evocat per la gran obra cientí fica llegada i per la seva influència en els estudis posteriors d'arqueologia peninsular, en especial en el camp de l'antiguitat tardana. Tanmateix, hi ha un tercer aspecte digne d'ésser recordat per aquells que tinguérem la sort de gaudir de la seva apassionada docència en la Universitat de Barcelona. En particular, sempre recordaré aquell dia de tardor del 1977 quan, per prime ra vegada i com a estudiant, vaig poder participar en l'excavació arqueolò gica de la basílica paleocristiana d'El Bovalar (Seròs, Segrià). Més recentment, en els onze anys de presència continuada a Arbeca, amb motiu de l'excavació del poblat de l'edat del ferro i ibèric d'Els Vilars, he tingut ocasió de conèixer dos jaciments emplaçats en la mateixa vila que aquí presentem: l'assentament ibèric del Castell, gairebé inèdit (Boleda, 1976, p. 23; Sans «fe Pau, 1983, p. 17; Garcés, 1992, p. 286) i el jaciment romà de L'Escorxador -segurament una vil·la-, inèdit, el coneixement del qual dec a l'atenció del Sr. Manel Batalla, veí d'Arbeca. El municipi d'Arbeca ocupa la porció nord-est de la comarca de les Garrigues, limítrofe amb les de l'Urgell i el Pla d'Urgell. El formen uns 2.380 habitants (cens de 1980). La principal activitat actual és agropecuà- ria, amb regadiu aproximadament en un quart del terme (fruiters, farratges, blat de moro) i la resta de secà (blat, ordi, ametllers, vinya i en especial oli veres), complementada amb porcí, oví i aviram. -
Rankings Municipality of Arbeca
9/23/2021 Maps, analysis and statistics about the resident population Demographic balance, population and familiy trends, age classes and average age, civil status and foreigners Skip Navigation Links SPAGNA / CATALUÑA / Province of LLEIDA / ARBECA Powered by Page 1 L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNA Municipalities Powered by Page 2 ABELLA DE LA Stroll up beside >> L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin CONCA ESPOT Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH ÀGER SPAGNAESTAMARIU AGRAMUNT ESTARÀS AITONA ESTERRI D'ÀNEU ALÀS I CERC ESTERRI DE ALBATÀRREC CARDÓS ALBESA FARRERA ALCANÓ FÍGOLS I ALCARRÀS ALINYÀ ALCOLETGE FONDARELLA ALFARRÀS FORADADA ALFÉS FULLEDA ALGERRI GAVET DE LA ALGUAIRE CONCA ALINS GIMENELLS I ALMACELLES EL PLA DE LA FONT ALMATRET GOLMÉS ALMENAR GÓSOL ALÒS DE BALAGUER GRANYANELLA ALPICAT GRANYENA DE LES ALT ÀNEU GARRIGUES ANGLESOLA GRANYENA DE ARBECA SEGARRA ARRES GUIMERÀ ARSÈGUEL GUISSONA ARTESA DE GUIXERS LLEIDA ISONA I CONCA ARTESA DE DELLÀ SEGRE IVARS ASPA D'URGELL BAIX PALLARS IVARS DE BALAGUER NOGUERA BARBENS IVORRA BASSELLA JOSA I TUIXÉN BAUSEN JUNCOSA BELIANES JUNEDA Powered by Page 3 BELL-LLOC L'ALBAGÉS L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin D'URGELL L'ALBI Adminstat logo BELLAGUARDA DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNAL'ESPLUGA BELLCAIRE CALBA D'URGELL LA BARONIA DE BELLMUNT RIALB D'URGELL LA COMA I LA BELLPUIG PEDRA BELLVER DE LA FLORESTA CERDANYA LA FULIOLA BELLVÍS LA BENAVENT DE GRANADELLA SEGRIÀ LA GRANJA BIOSCA D'ESCARP -
Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El
1 DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE POBLET RELACIONADA AMB EL SOLERÀS (1) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, JUSTÍCIA I TERRA La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI II) de Cossetània Edicions, juliol 2003 (2) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, POBLET, SENYOR FEUDAL La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI III) de Cossetània Edicions, gener 2007 (En ordre cronològic) (1) Pàg. 933 Calaix 36 Extracte- resum: El 1180 , Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó donaren a Bernat de Montpalau i a Berenguer de Lima tota la Vallcansada segons baixen les aigües per totes parts... Ho feren perquè es poblés, amb les terres, aigües, molins, boscos, llenyes, muntanyes, valls, plans, pastures i tot el que pertany a l’ús de l’home, amb la obligació de donar a Déu i a l’Església delme i primícia. El 1209 , el fill de Bernat de Montpalau ven a Domènec Traper i Pere Vidal, ardiaca de Tarassona, una parellada d’alou en l’indret dit Vallcansada, pel preu de 100 sous jaquesos. D’una part afrontava amb el Soleràs . El 1219 , Bernat ven a Pere Vidal la mateixa vall de Vallcansada, llindant amb el terme de Soleràs , ... Recull: Manel Marsan Segú. Octubre 2009 2 1224 Veure l’any 1744 (1) Pàgina 932 Calaix 36 Extracte- resum: El 1254 , en temps de l’abat Arnau de Prèixens, el monestir comprà a Pere Vidal, ardiaca de Ribagorça, en aquell moment propietari d’uns honors a Riudeset i en la vall dita Baladrosa (que comprenia cases, vinyes, molins, alous, erms i poblats), cert honor situat al terme de Castelldans, en la part anomenada Baladrosa, juntament amb una vall dita Vallcansada, a més d’uns altres honors a Juncosa i Valljuncosa, a Riudeset, i a la vall de Baladrosa, amb vinyes, molins, alous, erms i poblats. -
Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc de l'annexe II . -
Newsletter #7 Fulleda Turisme Actiu
view_in_browser NEWSLETTER #7 FULLEDA TURISME ACTIU La neu, la protagonista La borrasca "Filomena" visita les Garrigues i Fulleda en especial amb gruixos de neu considerables a tot el terme de la localitat. Les nevades dels dies 08 i 09 a la nit van ser les que més gruixos van deixar d'entre 30 a 60 cm de neu. Us hem volgut preparar aquest vídeo perquè us feu una idea de com aquestes nevades han deixat el paisatge de Fulleda, tardarem uns dies a tornar a la normalitat, però mentrestant, gaudirem dels paisatges "de postal". El terme municipal de Fulleda af ectat per un gran projecte d'aerogeneradors El 14/01/2021 ens vam assabentar de l'aprovació per part de la Generalitat de Catalunya d'un projecte d'aerogeneradors a tocar (menys d'un quilòmetre) de la localitat, a la Serra de les Auberedes i La Serreta. Fulleda ja disposa d'un parc eòlic al seu terme, el de Vilobí entre els termes municipals de Fulleda i Tarrés. Aquest compta amb 30 aerogeneradors, tres dels quals són més grans que la resta amb 100 metres d'alçadai generadors de 3 megawatts cadascun. A causa de l'aprovació d'aquest projecte promogut per grans multinacionals gens vinculades amb el territori ens trobem amb una ampliació del parc eòlic amb 8 aerogeneradorsde 6,2 MW cadascun amb una alçada de 200 m(la torre Agbar de Barcelona en fa 142 m) a la Serra de les Auberedes, a pocs metres de la població de Fulleda i on recentment des de Fulleda Turisme Actiu, hem estat fent feines de restauració a la font i la pica d'en Solà, també s'hi ha adequat una xarxa de senders entre els quals hi ha l'antic camí de Ferradura d'en Solà entre Fulleda i Senan, el corriol del Racó de la Costa de la Cirera i també la recuperació d'un antic forn de calç. -
Presentació De La Reunió
Pla Estratègic territorial de les Garrigues 2015 – 2025. Foment del desenvolupament econòmic local i l’ocupació Dimarts, 23 de juliol de 2019 S’han identificat 5 Línies estratègiques i 15 projectes marc que són els que integren les accions a desenvolupar: Línia estratègica 1. Competitivitat empresarial Línia estratègica 2. Serveis a les persones, talent i emprenedoria Línia estratègica 3. Territori, cultura i patrimoni Línia estratègica 4. Infraestructures Línia estratègica 5. TRANSVERSAL. Model de governança del Pla LE 1. Competitivitat empresarial LE 2. Serveis a les persones, talent i LE 3. Territori, cultura i patrimoni emprenedoria L.E. 4 Infraestructures Agrari P.1. PROJECTE INTEGRAL Tercera edat P. 7. PROJECTE SERVEIS DE Territori P.12. PROJECTE P.14. PROJECTE PER A LA MILLORA I PROXIMITAT PER A LA ORGULLOSOS DE LES INFRAESTRUCTURES PER MODERNITZACIÓ DEL GENT GRAN GARRIGUES LES OPORTUNITATS SECTOR AGRARI Agroalimen- P.2. PROJECTE DE Joves P. 8. PROJECTE JOVES AL Patrimoni P.13. PROJECTE tari MODERNITZACIÓ I CAPDAVANT: FORMEM- i cultura VALORITZACIÓ DEL PROFESSIONALITZACIÓ DEL NOS, TREBALLEM I VIVIM A PATRIMONI I LA SECTOR DE L'OLI LES GARRIGUES CULTURA DE LES GARRIGUES P.3. PROJECTE IMPULS A L'ACTIVITAT AGROALIMENTÀRIA D'ALT VALOR AFEGIT en general Turisme P.4. PROJECTE DESTINACIÓ Ocupació i P.9. PROJECTE PER TURÍSTICA: OLEOTURISME Emprenedoria ENFORTIR L'ESPERIT A LES GARRIGUES EMPRENEDOR A LES GARRIGUES Comerç P. 5. PROJECTE PER Habitatge P.10. PROJECTE HABITATGE REACTIVAR I DINAMITZAR A LES GARRIGUES L'ACTIVITAT COMERCIAL DE PROXIMITAT ALS MUNICIPIS Nous perfils P. 6. PROJECTE SUPORT A Escoles P.11. PROJECTE ESCOLES empresarials L'ECONOMIA VERDA O AMB FUTUR A LES CIRCULAR GARRIGUES L. -
Engthening of Natural and Cultural Resources from the Land • Creation of Networks and Cooperative Models
Dry-stone hut (Associació Leader de Ponent) Associació Leader de Ponent Area: Pla d’Urgell: Barbens, Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, 2 Golmés, Ivars d’Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola, el Poal, 2.233,70 km Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig and Vila-sana. Population: Urgell: Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, la Fuliola, Gui- merà, Maldà, Nalec, els Omells de na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d’Agramunt, 103.581 inhabitants Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú and Vilagras- Population density: sa. 46,37 inhab./km2 Garrigues: l’Albagés, l’Albi, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castell- dans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Grana- Number of municipalities: della, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, 74 municipalities Puiggròs, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell and Vinaixa. Segrià: Aitona, els Alamús, Alcanó, Alfés, Almatret, Aspa, la Granja d’Escarp, Llardecans, Maials, Massalcoreig, Sarroca de Lleida, Seròs, Sunyer and Torrebesses. The Territory Contact details Associació Leader de Ponent works in a very diverse territory made up by the regions of Pla d’Urgell, L’Urgell, Les Garrigues and Segrià (South). This region is located within the Offices vast extension of Catalan Central Depression, and it is characterised by gentle relieves and horizontal landscape; occupied by irrigated and non-irrigated cultivations; among which the Pla d’Urgell Regional Council fruit trees and olive trees stand out. This homogeneous relief, which mainly takes up the Urgell plain in the North, becomes steep in the South and South-East areas, where one can guess the C. -
Nalec Maldà Arbeca Juneda Golmés Térmens Barbens El Poal Bellvís
e r Límits comarcals g R e i S Pedrís u Límits municipals l d e Bellcaire d'Urgell e Hàbitats d'interès comunitari F Penelles ° a Vallfogona de Balaguer Prioritari r f a n Prats mediterranis rics en anuals, basòfils y a e No prioritari r lo Pilar d'Almenara g e Reg Castellserà uer d Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera S e Va llfog l ona e Tossal del Nen Matollars halonitròfils Tarassó Menàrguens Falcons Almenara Alta Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics Tossal del Garrameu Matollars termomediterranis i predesèrtics Bellestar Torreneral re eg S el la Guàrdia la Fuliola Santa Maria de Montmagastrell Linyola Boldú Térmens Puig de Barretpicat Clo t de Sa Tossal d'Espígol nt G S è il i (per qu i el Tarròs les Tarroges d a nc e la (per Barr a Bo d Riu Corb (tr d'Ondara ve e e a Riu r a l r m ) Tornabous in P g fe lo Tossal rio o e r S ) èqu la b S C ia de le e Aguilella l n la Cendrosa dro Montalé ) e els Arcs s a el Bullidor ferior) am in orb (tr Riu C lo R egu e e r r el Poal Ivars d'Urgell g Barbens e lo Tossal Roig lo Tossal S Bellvís l g ue ra e Re G r e les Pla lo an r d nes R u e e Reg g u e r les Cases de Barbens Vila-sana Tossals de Santa Maria Seana lo Re la Rosaleda gueret el Palau les Casetes Anglesola Riu C F d'Anglesola orb on Vellana (t do b ra d Co r , tram m e iu su la (R perior) in Co als f m Vilagrassa Can er a es Culleré io e l S r) r d è Castellnou de Seana mo qu Cla ia d el F Bell-lloc d'Urgell Co on mú d lar uia de o L g èq M o r S adi la Urbanització Urgell lla S Sidamon les Colònies Sitja de Bellpuig -
Onomàstica De Fulleda (Garrigues) 1
Onomàstica de Fulleda (Garrigues) 1 Santi Arbós i Gabarró Onomàstica de Fulleda (Garrigues) ICC Institut Cartogràfic de Catalunya 2 Onomàstica de Fulleda (Garrigues) Onomàstica de Fulleda (Garrigues) 3 Santi Arbós i Gabarró Onomàstica de Fulleda (Garrigues) Onomàstica de Fulleda (Garrigues) Santi Arbós i Gabarro Primera edició digital: juny 2009 Primera edició en paper: gener de 2004 De l’edició digital: © Societat d’Onomàstica © Institut Cartogràfic de Catalunya © Mapes: Institut Cartogràfic de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya Parc de Montjuïc- 08038 Barcelona Telèfon: 93 567 15 00 http://www.icc.cat Societat d’Onomàstica Diputació, 276, pral. 1 08010 Barcelona http://www.onomastica.cat Disseny editorial: Twotypes_Comunicació Gràfica http://www.twotypes.cat A la Núria i el Guillem. A la família i amics en un sentit ampli. Als fulledencs, passats, presents i futurs. A la memòria de mossèn Josep Boada (1832-1880), iniciador de l’estudi de l’onomàstica fulledenca. Sumari Sumari 1. Introducció ......................................................................................................................................................11 1.1 Objectius i mètode de treball ............................................................................................................12 1.2 Quatre mots de Fulleda ......................................................................................................................15 2. Fonts documentals.........................................................................................................................................18 -
Les Garrigues 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
Inventari Turístic. LES GARRIGUES 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA / ESPAI NATURAL ELS BESSONS NATURA / ESPAI NATURAL Secans de Melons-Alfés NATURA / ESPAI NATURAL SECANS DE BELIANES-PREIXANA Arbeca, Vilanova de Bellpuig NATURA / ESPAI NATURAL Muntanyes de Prades NATURA / ESPAI NATURAL Vall de Vinaixa NATURA/ESPAI NATURAL Mas de Melons i Secans de Lleida NATURA/AIGUA/ORNITOLOGIA Presa, refugi i cria aus aquàtiques L'Albagés NATURA / AIGUA Bassa de l'Acampada Puiggròs NATURA / AIGUA Herbassars de Castelldans Castelldans NATURA/AIGUA Banqueta del Canal Juneda NATURA/MIRADOR Mirador Bellaguarda NATURA/MIRADOR Mirador del Turó del Calvari Juneda NATURA/JARDÍ BOTÀNIC Arboretum de les Garrigues Dr. Barberà La Pobla de Cérvoles NATURA/BOSCOS zona forestal Cervià de les Garrigues NATURA/FAUNA Mas de Melons Castelldans NATURA Cova del Cintet L'Albi NATURA Roca Barrull Granyena de les Garrigues NATURA Tossal Gros Juneda NATURA Serra de la Llena La Pobla de Cérvoles NATURA Pedreres Tarrés CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Pintures rupestres de la Vall de la Coma L'Albi CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Pintures rupestres de la Balma dels Punts L'Albi CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Balma de les Roques Guàrdies Les Borges Blanques CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Pintures rupestres del Cogul El Cogul CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Els Vilars Arbeca CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMA Vila romana Arbeca CULTURA/ARQUEOLOGIA -
1. El Perquè D'aquest Llibre
1. El perquè d’aquest llibre “El pas del temps fa perdre la memòria però els fets més importants viscuts no s’obliden mai, i aquells de la guerra, encara menys.” Així comença el seu relat una dona de la comarca de les Garrigues quan pregunto sobre el seu passat, els seus records, les seves vivències... Escriure sobre el passat i la nostra memòria és abso- lutament necessari per a no repetir els errors d’un temps que van provocar una guerra civil. Però encara és més imprescindible reescriure la història des d’una perspectiva diferent si volem fer un llibre sobre la història de les do- nes, sempre injustament silenciades només pel fet de ser la versió femenina d’un temps. Per això, no n’hi ha prou a recuperar el passat si no fem també un exercici d’enfocament diferent en mirar aquest passat, i més si parlem d’un tema tan masculí com és la guerra. Ancestralment l’home és el guerrer que conquereix territoris i poder, mentre que la dona és de la cultura recol·lectora, qui té cura del poblat, dels fills, dels vells... i així durant segles i segles. Aquest patró cultural ha servit des de sempre per a fer uns clixés inamovibles a l’hora d’analitzar tot el que ens ha precedit, sempre en detriment de la dona, el sexe dèbil... Però si movem les variables de manera diferent a l’estandarditzada i col·loquem el focus d’atenció en la pers- pectiva femenina, sorgeixen altres reflexions, altres preguntes i altres resultats.