La Fortalesa Dels Vilars D'arbeca. Estudi Dels Recursos Hídrics: Model

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

La Fortalesa Dels Vilars D'arbeca. Estudi Dels Recursos Hídrics: Model ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA AGRÀRIA Projecte Final de Carrera ENGINYERIA FORESTAL La fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Estudi dels recursos hídrics: model hidrològic actual i model paleohidrològic. AUTOR: Roger Sosa Vallverdú TUTOR: Josep Carles Balasch Solanes La fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Estudi dels recursos hídrics: model hidrològic actual i model paleohidrològic. UNIVERSITAT DE LLEIDA ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA AGRÀRIA ENGINYERIA FORESTAL PROJECTE FINAL DE CARRERA Roger Sosa Vallverdú Juliol del 2012 Font de la imatge de portada: somgarrigues.cat AGRAÏMENTS L’autor del treball vol agrair la col·laboració a les següents persones: Als professors del DMACS Josep Carles Balasch, per la seva paciència en alguns moments, en Damià Vericat i a la Rosa Mª Poch, a pesar de que no estigui com a tribunal del projecte; del EAGROF en Lluís Cots; de Matemàtica en Joan Cecilia i en Josep Gelonch; i a en Ricardo Blanco per l’ajuda en el moment de calcular les ratxes. També agraïments als membres que composen el tribunal. A en Emili Junyent per la seva dedicació a passar-me informació sobre la fortalesa. Als companys de pis Javier Campos, Chao Bay, Béné Real i Victor Bataller, per ajudar a mantindre un bon ambient en tot aquest període, i als companys projectistes de la biblioteca per les llargues hores de treball i recolzament entre nosaltres, en especial a la Nati, Neus, Aniol, Lucas, Ricart, Iñaki i un llarg etcètera. Finalment agrair la dedicació que ha tingut els amics del poble per aguantar certes hores d’atabalament i especialment a la gent de casa, per les hores invertides i els sacrificis fets per aquest projecte i per tota la meva vida d’estudiant. Moltes gràcies a tots! ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................................. 14 1.1 Presentació del problema ................................................................................................................... 15 1.2 Antecedents .............................................................................................................................................. 15 1.3 Objectius ..................................................................................................................................................... 16 2. ELS VILARS I EL SEU ENTORN ................................................................................................................. 18 2.1 La fortalesa ..................................................................................................................................................... 18 2.1.1 Emplaçament del poblat .................................................................................................................. 18 2.1.2 Desenvolupament temporal ........................................................................................................... 18 2.1.3 L’urbanisme de la fortalesa ............................................................................................................. 20 2.1.4 El sistema defensiu ............................................................................................................................. 21 2.1.5 Economia i societat ............................................................................................................................ 23 2.1.6 Aristocràcia i poder ............................................................................................................................ 24 2.1.7 La cisterna-pou .................................................................................................................................... 24 2.1.8 L’abastament d’aigua ......................................................................................................................... 25 2.2 L’{rea de l’estudi: torrent de l’Aixaragall i torrent de lo Pedroell ........................................... 26 2.2.1 Situació geogràfica i administrativa ............................................................................................ 26 2.2.2 Usos i cobertes ..................................................................................................................................... 27 2.2.3 Geologia i edafologia .......................................................................................................................... 30 2.2.4 Caracterització morfològica de la conca .................................................................................... 31 2.2.4.1 Variables lineals .......................................................................................................................... 31 2.2.4.2 Variables areals ........................................................................................................................... 34 2.2.4.3 Variables de relleu ..................................................................................................................... 36 2.3 Dades paleoclimàtiques ............................................................................................................................ 41 2.3.1 Introducció ............................................................................................................................................ 41 2.3.2 Estudi sobre les restes de cereals ................................................................................................ 42 2.3.3 Estudis sobre les restes de fusta carbonitzada ....................................................................... 42 2.3.4 Crítiques a les estimacions .............................................................................................................. 43 3. MATERIAL I MÈTODES ................................................................................................................................ 45 3.1 Dades meteorològiques ............................................................................................................................ 45 3.2 Mesura de cabals i conductivitat elèctrica de l’escolament ....................................................... 47 3.3 Base de dades hidrològiques del “Centro de Estudios y Experimentación” (CEDEX) .... 50 3.3.1 Introducció ............................................................................................................................................ 50 3.3.2 Valoració de les dades ....................................................................................................................... 50 3.3.3 Modelització .......................................................................................................................................... 51 3.3.4 Usos .......................................................................................................................................................... 52 3.4 Tractament cartogràfic de les dades mitjançant programari SIG ........................................... 55 3.4.1 Introducció ............................................................................................................................................ 55 3.4.2 Model Digital del Terreny MDT ..................................................................................................... 55 3.4.3Mapa de substrats litològics i mapa de cobertures o usos del sòl ................................... 56 3.4.4 Creació dels polígons de Thiessen ............................................................................................... 56 3.4.5 Delimitació de les conques i els torrents .................................................................................. 57 3.4.6 Tractament dels ràsters del cedex ............................................................................................... 57 3.5 Model hidrològic semidistribuït TOPMODEL .................................................................................. 59 3.5.1 Funcionament del model ................................................................................................................. 59 3.5.2 Aplicació del model ............................................................................................................................ 61 3.6 Model hidrològic global “Mòdeles Hydrologiques du Génie Rural” CEMAGREF. .............. 64 3.6.1 Introducció ............................................................................................................................................ 64 3.6.2 Descripció matemàtica ..................................................................................................................... 64 3.6.3 Ús del model .......................................................................................................................................... 65 3.6.4 Valors de sortida ................................................................................................................................. 66 3.7 Anàlisi de les sequeres .............................................................................................................................. 67 3.7.1 Introducció ............................................................................................................................................ 67 3.7.2 Anàlisis de ratxes ................................................................................................................................ 67 3.7.2 Índex Estandaritzat de Precipitació ...........................................................................................
Recommended publications
  • El Tossal Del Moro Intro
    Localització i context geogràfic El jaciment del Tossal del Moro el trobem al límit nord-est del terme municipal de Castellserà. L’assentament està situat a l’antic camí d’Agramunt, que comunicava Castellserà amb Agramunt. Està emmarcat entre la serra d’Almenara a l’est i la serra d’Agramunt a l’oest. Trobem el jaciment encastellat en un petit promontori d’uns 365 metres d’alçada a l’oest del pilar d’Almenara. Per accedir al jaciment s’ha de sortir de Castellserà, seguir lo camí d’Agramunt, travessar el canal d’Urgell i a un quilòmetre desprès del canal girar a l’esquerra en la confluència de dos camins i després a uns 200 metres girar a la dreta. Situació del jaciment, mapa comarcal. Les serres d’Agramunt i d’Almenara les trobem situades al nord de la depressió central, a les últimes planes abans d’arribar als massissos del prepirineu. Actualment el paisatge d’aquestes serretes i de les planes que hi ha més cap al nord són de secà amb un conreu dedicat als cereals, l’olivera i l’ametller. Aquest paisatge contrasta amb el que hi ha al sud dedicat a un conreu de regadiu amb farratges, arbres fruiters i blat de moro amb el canal d’Urgell exercint de partió entre els dos paisatges. El relleu que trobem és lleugerament muntanyós, amb turons formant petites serretes separades per lleus depressions fluvials. La Serra d’Almenara ha sofert pocs canvis i es mostra com un fòssil del relleu que hauria hagut, per contra no podem dir el mateix amb el relleu que tenim a la plana just a la falda sud de la Serra d’Almenara.
    [Show full text]
  • Els Orígens D'arbeca: El Poblat Ibèric Del Castell I La Vil·La Romana De L'escorxador
    ELS ORÍGENS D'ARBECA: EL POBLAT IBÈRIC DEL CASTELL I LA VIL·LA ROMANA DE L'ESCORXADOR IGNASI GARCÉS i ESTALLO* 1. INTRODUCCIÓ EI professor P. de Palol mereix ésser evocat per la gran obra cientí­ fica llegada i per la seva influència en els estudis posteriors d'arqueologia peninsular, en especial en el camp de l'antiguitat tardana. Tanmateix, hi ha un tercer aspecte digne d'ésser recordat per aquells que tinguérem la sort de gaudir de la seva apassionada docència en la Universitat de Barcelona. En particular, sempre recordaré aquell dia de tardor del 1977 quan, per prime­ ra vegada i com a estudiant, vaig poder participar en l'excavació arqueolò­ gica de la basílica paleocristiana d'El Bovalar (Seròs, Segrià). Més recentment, en els onze anys de presència continuada a Arbeca, amb motiu de l'excavació del poblat de l'edat del ferro i ibèric d'Els Vilars, he tingut ocasió de conèixer dos jaciments emplaçats en la mateixa vila que aquí presentem: l'assentament ibèric del Castell, gairebé inèdit (Boleda, 1976, p. 23; Sans «fe Pau, 1983, p. 17; Garcés, 1992, p. 286) i el jaciment romà de L'Escorxador -segurament una vil·la-, inèdit, el coneixement del qual dec a l'atenció del Sr. Manel Batalla, veí d'Arbeca. El municipi d'Arbeca ocupa la porció nord-est de la comarca de les Garrigues, limítrofe amb les de l'Urgell i el Pla d'Urgell. El formen uns 2.380 habitants (cens de 1980). La principal activitat actual és agropecuà- ria, amb regadiu aproximadament en un quart del terme (fruiters, farratges, blat de moro) i la resta de secà (blat, ordi, ametllers, vinya i en especial oli­ veres), complementada amb porcí, oví i aviram.
    [Show full text]
  • Rankings Municipality of Arbeca
    9/23/2021 Maps, analysis and statistics about the resident population Demographic balance, population and familiy trends, age classes and average age, civil status and foreigners Skip Navigation Links SPAGNA / CATALUÑA / Province of LLEIDA / ARBECA Powered by Page 1 L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNA Municipalities Powered by Page 2 ABELLA DE LA Stroll up beside >> L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin CONCA ESPOT Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH ÀGER SPAGNAESTAMARIU AGRAMUNT ESTARÀS AITONA ESTERRI D'ÀNEU ALÀS I CERC ESTERRI DE ALBATÀRREC CARDÓS ALBESA FARRERA ALCANÓ FÍGOLS I ALCARRÀS ALINYÀ ALCOLETGE FONDARELLA ALFARRÀS FORADADA ALFÉS FULLEDA ALGERRI GAVET DE LA ALGUAIRE CONCA ALINS GIMENELLS I ALMACELLES EL PLA DE LA FONT ALMATRET GOLMÉS ALMENAR GÓSOL ALÒS DE BALAGUER GRANYANELLA ALPICAT GRANYENA DE LES ALT ÀNEU GARRIGUES ANGLESOLA GRANYENA DE ARBECA SEGARRA ARRES GUIMERÀ ARSÈGUEL GUISSONA ARTESA DE GUIXERS LLEIDA ISONA I CONCA ARTESA DE DELLÀ SEGRE IVARS ASPA D'URGELL BAIX PALLARS IVARS DE BALAGUER NOGUERA BARBENS IVORRA BASSELLA JOSA I TUIXÉN BAUSEN JUNCOSA BELIANES JUNEDA Powered by Page 3 BELL-LLOC L'ALBAGÉS L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin D'URGELL L'ALBI Adminstat logo BELLAGUARDA DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNAL'ESPLUGA BELLCAIRE CALBA D'URGELL LA BARONIA DE BELLMUNT RIALB D'URGELL LA COMA I LA BELLPUIG PEDRA BELLVER DE LA FLORESTA CERDANYA LA FULIOLA BELLVÍS LA BENAVENT DE GRANADELLA SEGRIÀ LA GRANJA BIOSCA D'ESCARP
    [Show full text]
  • Presentació De La Reunió
    Pla Estratègic territorial de les Garrigues 2015 – 2025. Foment del desenvolupament econòmic local i l’ocupació Dimarts, 23 de juliol de 2019 S’han identificat 5 Línies estratègiques i 15 projectes marc que són els que integren les accions a desenvolupar: Línia estratègica 1. Competitivitat empresarial Línia estratègica 2. Serveis a les persones, talent i emprenedoria Línia estratègica 3. Territori, cultura i patrimoni Línia estratègica 4. Infraestructures Línia estratègica 5. TRANSVERSAL. Model de governança del Pla LE 1. Competitivitat empresarial LE 2. Serveis a les persones, talent i LE 3. Territori, cultura i patrimoni emprenedoria L.E. 4 Infraestructures Agrari P.1. PROJECTE INTEGRAL Tercera edat P. 7. PROJECTE SERVEIS DE Territori P.12. PROJECTE P.14. PROJECTE PER A LA MILLORA I PROXIMITAT PER A LA ORGULLOSOS DE LES INFRAESTRUCTURES PER MODERNITZACIÓ DEL GENT GRAN GARRIGUES LES OPORTUNITATS SECTOR AGRARI Agroalimen- P.2. PROJECTE DE Joves P. 8. PROJECTE JOVES AL Patrimoni P.13. PROJECTE tari MODERNITZACIÓ I CAPDAVANT: FORMEM- i cultura VALORITZACIÓ DEL PROFESSIONALITZACIÓ DEL NOS, TREBALLEM I VIVIM A PATRIMONI I LA SECTOR DE L'OLI LES GARRIGUES CULTURA DE LES GARRIGUES P.3. PROJECTE IMPULS A L'ACTIVITAT AGROALIMENTÀRIA D'ALT VALOR AFEGIT en general Turisme P.4. PROJECTE DESTINACIÓ Ocupació i P.9. PROJECTE PER TURÍSTICA: OLEOTURISME Emprenedoria ENFORTIR L'ESPERIT A LES GARRIGUES EMPRENEDOR A LES GARRIGUES Comerç P. 5. PROJECTE PER Habitatge P.10. PROJECTE HABITATGE REACTIVAR I DINAMITZAR A LES GARRIGUES L'ACTIVITAT COMERCIAL DE PROXIMITAT ALS MUNICIPIS Nous perfils P. 6. PROJECTE SUPORT A Escoles P.11. PROJECTE ESCOLES empresarials L'ECONOMIA VERDA O AMB FUTUR A LES CIRCULAR GARRIGUES L.
    [Show full text]
  • Nalec Maldà Arbeca Juneda Golmés Térmens Barbens El Poal Bellvís
    e r Límits comarcals g R e i S Pedrís u Límits municipals l d e Bellcaire d'Urgell e Hàbitats d'interès comunitari F Penelles ° a Vallfogona de Balaguer Prioritari r f a n Prats mediterranis rics en anuals, basòfils y a e No prioritari r lo Pilar d'Almenara g e Reg Castellserà uer d Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera S e Va llfog l ona e Tossal del Nen Matollars halonitròfils Tarassó Menàrguens Falcons Almenara Alta Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics Tossal del Garrameu Matollars termomediterranis i predesèrtics Bellestar Torreneral re eg S el la Guàrdia la Fuliola Santa Maria de Montmagastrell Linyola Boldú Térmens Puig de Barretpicat Clo t de Sa Tossal d'Espígol nt G S è il i (per qu i el Tarròs les Tarroges d a nc e la (per Barr a Bo d Riu Corb (tr d'Ondara ve e e a Riu r a l r m ) Tornabous in P g fe lo Tossal rio o e r S ) èqu la b S C ia de le e Aguilella l n la Cendrosa dro Montalé ) e els Arcs s a el Bullidor ferior) am in orb (tr Riu C lo R egu e e r r el Poal Ivars d'Urgell g Barbens e lo Tossal Roig lo Tossal S Bellvís l g ue ra e Re G r e les Pla lo an r d nes R u e e Reg g u e r les Cases de Barbens Vila-sana Tossals de Santa Maria Seana lo Re la Rosaleda gueret el Palau les Casetes Anglesola Riu C F d'Anglesola orb on Vellana (t do b ra d Co r , tram m e iu su la (R perior) in Co als f m Vilagrassa Can er a es Culleré io e l S r) r d è Castellnou de Seana mo qu Cla ia d el F Bell-lloc d'Urgell Co on mú d lar uia de o L g èq M o r S adi la Urbanització Urgell lla S Sidamon les Colònies Sitja de Bellpuig
    [Show full text]
  • Onomàstica De Fulleda (Garrigues) 1
    Onomàstica de Fulleda (Garrigues) 1 Santi Arbós i Gabarró Onomàstica de Fulleda (Garrigues) ICC Institut Cartogràfic de Catalunya 2 Onomàstica de Fulleda (Garrigues) Onomàstica de Fulleda (Garrigues) 3 Santi Arbós i Gabarró Onomàstica de Fulleda (Garrigues) Onomàstica de Fulleda (Garrigues) Santi Arbós i Gabarro Primera edició digital: juny 2009 Primera edició en paper: gener de 2004 De l’edició digital: © Societat d’Onomàstica © Institut Cartogràfic de Catalunya © Mapes: Institut Cartogràfic de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya Parc de Montjuïc- 08038 Barcelona Telèfon: 93 567 15 00 http://www.icc.cat Societat d’Onomàstica Diputació, 276, pral. 1 08010 Barcelona http://www.onomastica.cat Disseny editorial: Twotypes_Comunicació Gràfica http://www.twotypes.cat A la Núria i el Guillem. A la família i amics en un sentit ampli. Als fulledencs, passats, presents i futurs. A la memòria de mossèn Josep Boada (1832-1880), iniciador de l’estudi de l’onomàstica fulledenca. Sumari Sumari 1. Introducció ......................................................................................................................................................11 1.1 Objectius i mètode de treball ............................................................................................................12 1.2 Quatre mots de Fulleda ......................................................................................................................15 2. Fonts documentals.........................................................................................................................................18
    [Show full text]
  • Les Garrigues 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. LES GARRIGUES 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA / ESPAI NATURAL ELS BESSONS NATURA / ESPAI NATURAL Secans de Melons-Alfés NATURA / ESPAI NATURAL SECANS DE BELIANES-PREIXANA Arbeca, Vilanova de Bellpuig NATURA / ESPAI NATURAL Muntanyes de Prades NATURA / ESPAI NATURAL Vall de Vinaixa NATURA/ESPAI NATURAL Mas de Melons i Secans de Lleida NATURA/AIGUA/ORNITOLOGIA Presa, refugi i cria aus aquàtiques L'Albagés NATURA / AIGUA Bassa de l'Acampada Puiggròs NATURA / AIGUA Herbassars de Castelldans Castelldans NATURA/AIGUA Banqueta del Canal Juneda NATURA/MIRADOR Mirador Bellaguarda NATURA/MIRADOR Mirador del Turó del Calvari Juneda NATURA/JARDÍ BOTÀNIC Arboretum de les Garrigues Dr. Barberà La Pobla de Cérvoles NATURA/BOSCOS zona forestal Cervià de les Garrigues NATURA/FAUNA Mas de Melons Castelldans NATURA Cova del Cintet L'Albi NATURA Roca Barrull Granyena de les Garrigues NATURA Tossal Gros Juneda NATURA Serra de la Llena La Pobla de Cérvoles NATURA Pedreres Tarrés CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Pintures rupestres de la Vall de la Coma L'Albi CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Pintures rupestres de la Balma dels Punts L'Albi CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Balma de les Roques Guàrdies Les Borges Blanques CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Pintures rupestres del Cogul El Cogul CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Els Vilars Arbeca CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMA Vila romana Arbeca CULTURA/ARQUEOLOGIA
    [Show full text]
  • 1. El Perquè D'aquest Llibre
    1. El perquè d’aquest llibre “El pas del temps fa perdre la memòria però els fets més importants viscuts no s’obliden mai, i aquells de la guerra, encara menys.” Així comença el seu relat una dona de la comarca de les Garrigues quan pregunto sobre el seu passat, els seus records, les seves vivències... Escriure sobre el passat i la nostra memòria és abso- lutament necessari per a no repetir els errors d’un temps que van provocar una guerra civil. Però encara és més imprescindible reescriure la història des d’una perspectiva diferent si volem fer un llibre sobre la història de les do- nes, sempre injustament silenciades només pel fet de ser la versió femenina d’un temps. Per això, no n’hi ha prou a recuperar el passat si no fem també un exercici d’enfocament diferent en mirar aquest passat, i més si parlem d’un tema tan masculí com és la guerra. Ancestralment l’home és el guerrer que conquereix territoris i poder, mentre que la dona és de la cultura recol·lectora, qui té cura del poblat, dels fills, dels vells... i així durant segles i segles. Aquest patró cultural ha servit des de sempre per a fer uns clixés inamovibles a l’hora d’analitzar tot el que ens ha precedit, sempre en detriment de la dona, el sexe dèbil... Però si movem les variables de manera diferent a l’estandarditzada i col·loquem el focus d’atenció en la pers- pectiva femenina, sorgeixen altres reflexions, altres preguntes i altres resultats.
    [Show full text]
  • Ajuntament D'arbeca Les Garrigues Actes Plenàries
    Ajuntament d’Arbeca Les Garrigues Actes Plenàries ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ ORDINÀRIA MUNICIPAL CELEBRADA PEL PLE DE L’AJUNTAMENT EL DIA 8 DE JULIOL DE 2013. Identificació de la sessió: Núm.: 3/2013 Caràcter: ordinària Data: dilluns, 8 de juliol de 2013. Horari: de les 22:00 a les 22:50 hores Lloc: Sala de Plens Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial d’Arbeca, a vuit de juliol de dos mil tretze, a les 22:00h, es reuneixen els senyors i senyores que tot seguit es relacionen, sota la presidència del Sr. Alcalde, Sr. Joan Miquel Simó i Falcó, per celebrar la sessió ordinària del Ple de la Corporació, en primera convocatòria. ALCALDE: Il·lm. Sr. Joan Miquel Simó i Falcó. REGIDORS: Sr. Miquel Culleré Alonso Sra. Mireia Navés Baget Sra. Alicia Cots Sans Sr. Jaume Solé Moyà Sra. Aina Pau Balcells Sra. Ramona Barrufet Santacana Sra. Maria Carme Torra Caselles Sra. Alba Elias Ribera Sr. Jordi Benet Domingo SECRETÀRIA: Sra. Adriana Costa Mestres Es reuneix, per tant, el quòrum legal reglamentari per a la validesa de la sessió, ja que hi assisteixen deu dels onze regidors que, de fet i de dret, composen la Corporació, acomplint-se el previst en els art. 46.2 c) de la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local; 98 c) del Text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya, aprovada per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i 90 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions.
    [Show full text]
  • Texto Completo
    URTX BARALLES ENTRE GRUPS DE NENS I ENTRE COLLES DE JOVES. EXPONENTS SIGNIFICATIUS D’UNES TRADICIONS RITUALS (SEGLES XVIII-XX) Joaquim Capdevila Capdevila 271 BARALLES ENTRE GRUPS DE NENS I ENTRE COLLES DE JOVES. EXPONENTS SIGNIFICATIUS D’UNES TRADICIONS RITUALS (SEGLES XVIII-XX)1 Joaquim Abstract Capdevila Capdevila Este artículo ofrece un conjunto de casos significativos de enfrentamientos entre entre grupos Professor de la de jóvenes y entre grupos de niños. Estos comprenden un periodo de tiempo que va de finales Universitat de Lleida del s. XVIII a mediados del s. XX, y el marco geográfico donde acecen es el LLano de Lérida. Antes de aportar los ejemplos concretos, establecemos una causalidad de estas peleas, distin- guiendo cinco factores: el sentimiento de pueblo, y el sentimiento de tierra que subyace en aquél; los prejuicios y los estereotipos aversivos de unos pueblos para con otros; la naturaleza ritual de estas prácticas ligada al paso de la edad; las disputas entre vecindarios per bienes en conflicto; y la eficaz gestión del conocimiento en las sociedades agrarias premodernas. A con- tinuación, diferenciamos tres marcos festivos que han alentado estas riñas: el carnaval, las ro- merías y las fiestas mayores y aducimos ejemplos diacrónicos para cada uno de los escenarios. Destacamos tres casos: la pelea entre chicos de pueblos distintos de regreso de la fiesta ma- yor de Arbeca (1796), la contienda entre jóvenes de distintos lugares entorno a la romería a Sant Bonifaci (1803) y el enfrentamiento entre dos grupos de jóvenes de Arbeca (1816). This article presents a collection of significant cases of confrontation between gangs of young people and bands of children.
    [Show full text]
  • Pricelist Les Garrigues (Lleida) (Jcaelles)
    Artmajeur JCAELLES (SPAIN) ARTMAJEUR.COM/JCAELLES Pricelist: Les Garrigues (Lleida) 38 Artworks Image Title Status Price Posta de Sol Sold Sold Painting, 50x70 cm ©2010 Ref 4595074 artmajeur.link/7Fj0s4 ¨La Plaça - Les Borges For Sale Not For Sale Painting, 70x50 cm ©2010 Ref 4595098 artmajeur.link/FWiBmF Plaza Constitución I - Les Borges For Sale Not For Sale Painting, 70x90 cm ©2010 Ref 4615291 artmajeur.link/aDC3Qr Monument a la sardana (Les Borges) For Sale Not For Sale Painting, 70x90 cm ©2010 Ref 4950811 artmajeur.link/wWP3Ky Premsa d'oli - Les Borges Sold Sold Painting, 50x70 cm ©2010 Ref 4950814 artmajeur.link/FhKlV7 1 / 7 Image Title Status Price La Capella II (Les Borges) Sold Sold Painting, 50x70 cm ©2010 Ref 4950835 artmajeur.link/adF7Zo Sortidor del Terrall - Les Borges For Sale Not For Sale Painting, 50x70 cm ©2010 Ref 5098831 artmajeur.link/QvpYCq El moli de vent (Les Borges) For Sale Not For Sale Painting, 60x80 cm ©2010 Ref 5130574 artmajeur.link/TcOOe7 Els Omellons For Sale Not For Sale Painting, 50x40 cm ©2010 Ref 5192131 artmajeur.link/lHuy3d Plaça de L'Esglesia - Castelldans For Sale Not For Sale Painting, 40x50 cm ©2010 Ref 5196835 artmajeur.link/UqWCHi El Castell . Vinaixa For Sale Not For Sale Painting, 40x50 cm ©2011 Ref 5285032 artmajeur.link/AGPkIs 2 / 7 Image Title Status Price Esglesia - El Cogul For Sale Not For Sale Painting, 80x60 cm ©2011 Ref 5285035 artmajeur.link/3MvTjO Arcades de pedra . Castelldans For Sale Not For Sale Painting, 40x50 cm ©2011 Ref 5285041 artmajeur.link/3Y8cgr Portal de la Marca -
    [Show full text]
  • Horario Y Mapa De La Línea 115 De Autobús
    Horario y mapa de la línea 115 de autobús 115 Tàrrega - Lleida Ver En Modo Sitio Web La línea 115 de autobús (Tàrrega - Lleida) tiene 3 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Les Borges Blanques: 12:30 (2) a Lleida: 8:00 - 15:00 (3) a Tàrrega: 12:00 - 18:30 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea 115 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea 115 de autobús Sentido: Les Borges Blanques Horario de la línea 115 de autobús 10 paradas Les Borges Blanques Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 12:30 martes Sin servicio Estació D'Autobusos De Tàrrega 22 Cl Joan Maragall, Tárrega miércoles Sin servicio Ciutadilla jueves Sin servicio 10 Av Catalunya, Ciutadilla viernes Sin servicio Nalec sábado Sin servicio Rocafort De Vallbona domingo Sin servicio L-201, Sant Martí De Riucorb Sant Martí De Maldà 1 Ar Tarrega-ag.s.m.., Sant Martí De Riucorb Información de la línea 115 de autobús Embrancament De Maldà Dirección: Les Borges Blanques Paradas: 10 Belianes Duración del viaje: 55 min 25 Cl De Reus, Belianes Resumen de la línea: Estació D'Autobusos De Tàrrega, Ciutadilla, Nalec, Rocafort De Vallbona, Sant Arbeca Martí De Maldà, Embrancament De Maldà, Belianes, 3A Pz Lluis Companys, Arbeca Arbeca, El Collet, Estació D'Autobusos De Les Borges Blanques El Collet C-233, Les Borges Blanques Estació D'Autobusos De Les Borges Blanques Carrer del Comerç, Borges Blanques,Les Sentido: Lleida Horario de la línea 115 de autobús 14 paradas Lleida Horario de ruta: VER HORARIO DE LA
    [Show full text]