Garrigues En Flor Programa

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Garrigues En Flor Programa Organitzador: Pobles participants Consell Comarcal L’Albagés de les Garrigues L’Albi Arbeca Les Garrigues en Fl r OFICINA DE TURISME Bellaguarda 973 142 658 www.ccgarrigues.com Bovera del 20 al 28 de maig de 2017 Cervià de les Garrigues El Cogul G Pla Estratègic territorial Fulleda La Granadella Col.laborador: Juncosa Juneda Puiggròs Tarrés El Vilosell Vinaixa a e r c a e g e : y n e s s i D - 7 1 0 2 - 1 0 5 : L D Concurs comarcal per embellir els pobles TurismelesGarrigues @CCGarrigues #lesgarriguesenflor JURAT La votació popular es podrà fer a El jurat encarregat de seleccionar els guanyadors través del Facebook de Turisme les Les Garrigues en Fl r estarà format pel president del Consell Comarcal Garrigues El Consell Comarcal de les Garrigues de les Garrigues, dos tècnics del Consell Comarcal, Facebook.com/turisme.garrigues . convoca el 1r concurs comarcal per dos representants vinculats al món de la jardineria embellir els pobles, Les Garrigues en Flor, La foto presentada al concurs més votada guanyarà el premi popular. amb els pobles que han manifestat la voluntat DURADA CRITERIS DE VALORACIÓ de participar-hi: l’Albagés, l’Albi, Arbeca, Els espais han de romandre exposats del Per a la concessió dels premis, el jurat valorarà els Paral·lelament es farà un concurs Bellaguarda, Bovera, Cervià, el Cogul, la 20 al 28 de maig de 2017, ambdós aspectes següents: d’Instagram, on la temàtica serà “les Floresta, Fulleda, la Granadella, Juncosa, inclosos. 1) Originalitat i impacte visual. flors”, organitzat pel Consell Juneda, Puiggròs, Tarrés, el Vilosell i 2) Composició i proporció. Comarcal de les Garrigues, Vinaixa. TERMINI I INSCRIPCIONS 3) Qualitat artística i disseny. l’etiqueta per identificar les El principal objectiu d’aquest concurs és Les inscripcions es poden formalitzar al 4) Harmonia de colors. fotografies serà #lesgarriguesenflor implicar els garriguencs perquè guarneixin els mateix Ajuntament fins al dia 30 de 5) Proporció. seus pobles i d’aquesta manera incentivar la maig, en horari d’oficina, per telèfon o GUANYADORS seva participació en la cura i l’embelliment per correu electrònic. Les fotografies PREMIS El veredicte del jurat es farà públic dels seus espais. per participar al concurs es poden enviar El jurat concedirà dues categories de premis i un durant el mes de juny. fins al 15 de juny al correu electrònic: altre premi es determinarà per votació popular. PARTICIPANTS [email protected] Poden participar-hi tots els grups de veïns o A la inscripció hi ha de constar: Premis del jurat: persones a títol individual, establiments i - Nom i cognoms de la persona, entitat, - Premi al millor carrer: obsequi/detall per cada comerços dels pobles que han manifestat la associació o establiment. casa participant del carrer. voluntat de participar al concurs, que decorin - Dades de contacte: adreça, telèfon o - Premi a la millor casa: 1 lot de productes de la correu electrònic. els seus balcons, carrers, façanes i entrades comarca. amb flors i plantes naturals. - Adreça i indicació del lloc engalanat. - Fotografia de l’espai engalanat. - Premi a la segona millor casa: 1 Lot de productes de la comarca.
Recommended publications
  • L'aprofitament De Les Aigües Del Canal D'urgell
    L'aprofitament de les aigües del canal d'Urgell Ramon J. BATALLA i VILLANUEVA El canal d'Urgell rega terres de les comarques de l'Urgell, la Noguera, el Segria i les Garrigues, sector de la Depressió Central de Cataluya compres entre el Segre i els pri­ mers altiplans de la Segarra. El canal, de 144 Km. de llargada, arrenca del Segre, aigües avall del Tossal (la Noguera), passa a tocar d' Artesa de Segre i Foradada (nom anterior a la foradada de Montclar, de 4 km. de llargada,en un anticlinal guixenc), deixa fora Agramunt i travessa un altre anticlinal, la serra d' Almenara, per una trinxera de 2,44 km. i un terraple alt de 25 m. que li permet mantenir-se amb una inclinació mínima vore­ jant la corba de nivell de 300 m. Passa entre Tarrega (no regada) i Bellpuig d'Urgell, on tomba a l'oest, fins fregar els murs de les Borgues Blanques; rega Juneda i Artesa de Lleida i desguassa en el Segre, entre Albatarrec (regat) i Montoliu de Lleida, tal com es manifesta en el mapa i les dades adjuntes. Comja se sap, molts segles abans que l'empresa mercantil de Barcelona, Girona Hnos. Clavé i Cia, donés forma al projecte mal acabat i incomplet del canal, a mitjan segle XIX, s'havien fet molts projectes i estudis per regar aquesta part de Catalunya. La necessitat de regar aquestes terres arides de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles i ja des de CarIes I es parlava d' obrir-hi un canal.
    [Show full text]
  • Les Esteles Funeràries Discoïdals De Tarrés (Les Garrigues)*
    LES ESTELES FUNERÀRIES DISCOÏDALS DE TARRÉS (LES GARRIGUES)* L'estela funerària discoidal, com a element localitzador i senyalit- zador d'enterraments —generalment medievals o moderns—, ha estat estudiada des de diferents punts de vista o perspectives com l'artística, etnográfica, històrica o arqueològica, i en diferents llocs del continent europeu: Suècia, Alemanya, Anglaterra, França i Portugal... A l'Es- tat Espanyol, encara que la preocupació pel tema és ben antiga, els es- tudis més importants s'han fet durant els darrers vint anys i la majoria són articles apareguts en revistes d'estudi etnogràfic o arqueològic del País Basc o Navarra, com Munibe o els Cuadernos de Etnologia y Et- nografía Navarra. També ha estat objecte d'algunes publicacions mo- nogràfiques, com els treballs sobre les peces de Sòria o les catalanes de La Segarra. Malgrat tot són bastants els problemes a solucionar pels estudiosos: origen, datació, difussió, simbologies, etc. Aquestes notes no pretenen res més que donar a conèixer uns materials arqueològics sovint oblidats i menyspreats, al cap i a la fi, però, part de la nostra Història Medieval. La mort ha suscitat en l'esperit humà un seguit d'idees i formes de pensar que han influït de forma decisiva en la Filosofia i la Religió de tots els temps. La temença davant el desconegut, l'incert, allò que hi ha al darrera de l'òbit ha estat causa de gran nombre de modes de comportament, usos i costums al llarg de la nostra vida. Per alguns aquesta vida tan sols és un breu instant entre dos móns, un intèrval dins l'infinit; per altres una preparació, una escatologia vers el més enllà.
    [Show full text]
  • Elecciones Al Parlamento De Cataluña 2021 Municipios Por Junta Electoral De Zona
    ELECCIONES AL PARLAMENTO DE CATALUÑA 2021 MUNICIPIOS POR JUNTA ELECTORAL DE ZONA Nombre del municipio Junta de zona Abella de la Conca JEZ de Tremp Abrera JEZ de Sant Feliu de Llobregat Àger JEZ de Balaguer Agramunt JEZ de Balaguer Aguilar de Segarra JEZ de Manresa Agullana JEZ de Figueres Aiguafreda JEZ de Granollers Aiguamúrcia JEZ del Vendrell Aiguaviva JEZ de Girona Aitona JEZ de Lleida Alamús, els JEZ de Lleida Alàs i Cerc JEZ de la Seu d'Urgell Albagés, l' JEZ de Lleida Albanyà JEZ de Figueres Albatàrrec JEZ de Lleida Albesa JEZ de Balaguer Albi, l' JEZ de Lleida Albinyana JEZ del Vendrell Albiol, l' JEZ de Valls Albons JEZ de Girona Alcanar JEZ de Tortosa Alcanó JEZ de Lleida Alcarràs JEZ de Lleida Alcoletge JEZ de Lleida Alcover JEZ de Valls Aldea, l' JEZ de Tortosa Aldover JEZ de Tortosa Aleixar, l' JEZ de Reus Alella JEZ de Mataró Alfara de Carles JEZ de Tortosa Alfarràs JEZ de Balaguer Alfés JEZ de Lleida Alforja JEZ de Reus Algerri JEZ de Balaguer Alguaire JEZ de Balaguer Alins JEZ de Tremp Alió JEZ de Valls Almacelles JEZ de Lleida Almatret JEZ de Lleida Almenar JEZ de Balaguer Almoster JEZ de Reus Alòs de Balaguer JEZ de Balaguer Alp JEZ de Puigcerdà Alpens JEZ de Berga Alpicat JEZ de Lleida Alt Àneu JEZ de Tremp Altafulla JEZ del Vendrell Amer JEZ de Girona Ametlla de Mar, l' JEZ de Tortosa Ametlla del Vallès, l' JEZ de Granollers Ampolla, l' JEZ de Tortosa Amposta JEZ de Tortosa Anglès JEZ de Santa Coloma de Farners Anglesola JEZ de Cervera Arbeca JEZ de Lleida Arboç, l' JEZ del Vendrell Arbolí JEZ de Reus Arbúcies JEZ
    [Show full text]
  • Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg
    Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg. Sanit. Lleida ALT PIRINEU I ARÁN LA LITERA BAJO CINCA LLEIDA Población dependiente CENTRE COMARCA HABITANTS LLEIDA Segrià 190.912 TÀRREGA Urgell 35.163 BALAGUER Noguera 35.080 MOLLERUSSA Pla d’Urgell 32.727 BORGES BLANQUES Garrigues 19.596 CERVERA/GUISSONA Segarra 19.114 TOTAL 332.592 ARAGÓN (LA LITERA y BAJO CINCA) 42.213 La RHB en la R. S. Lleida Historia • Hosp. Univ. Arnau de Vilanova: – 3 Médicos Rehabilitadores – 6 Fisioterapeutas – 1 Terapeuta Ocupacional • Hosp. Santa María: – 6 Fisioterapeutas • Fisiogestión: – FST Domiciliaria • Centros Privados Concertados Proyecto R. S. Lleida • En el año 2006 sale a concurso • Adjudicado a GSS • Incluye: – Rhb. Ambulatoria – Rhb. Domiciliaria – Rhb. Gran Discapacitados – Logopedia • Circuito: Médico Rhb Terapeuta Datos 2009 Realizado SCS Ambulatoria 8.237 8.005 Domiciliaria 1.653 1.490 Gran Discapacitado 168 100 Logopedia 781 641 Datos 2009 • 1ª Visitas: 10.208 • 58.88% Lleida • 41.12% Periferia • 2ª Visitas: 8.694 • 66.5% Lleida • 33.5% Periferia • Ratio (2ª/1ª) : 0.85 Datos 2009 • Media Sesiones Ambulatoria: • 17.4 Vs 22.55 • Media Sesiones Domiciliaria: • 18.66 Vs 21.64 • Media Sesiones Logopedia: • 14.59 Vs 47.17 Procesos Grupales: 987 » 417 Cervical » 485 Lumbar » 86 Escoliosis Relación con Primaria • 45 % total pacientes • Charlas en CAP’s – Funcionamiento del Servicio – Ejercicio Físico en Embarazadas – Linfedema y Cáncer de Mama – Rhb Respiratoria • Jornadas – I Jornada de Actualización en patología del Aparato Locomotor (5 y 6 Febrero) – I Jornada sobre Fibromialgia (5 Marzo) – Curso de Trastornos Musculo-Esqueléticos, Ergonomía Postural y Contención Mecánica (Enero a Marzo) – I Jornadas de Rehabilitación (Noviembre 2010) • SAP La RHB por Comarcas Segriá Segriá • Población : 190.912 habitantes • Capital : Lleida • RRHH : » 5 Facultativos » 20.5 Fisioterapeutas » 3 Terapeutas Ocupacionales » 2.5 Logopedas » 6 Auxiliar administrativa/clínica • Actividad : 4.750 procesos Segriá Segriá • Hosp.
    [Show full text]
  • Consells Comarcals I Cultura. El Consell Comarcal Del Berguedà
    Consells comarcals i cultura El Consell Comarcal del Berguedà Consells comarcals i cultura El Consell Comarcal del Berguedà © Diputació de Barcelona Novembre de 2019 Impressió: Departament de Reproducció Gràca de la Diputació de Barcelona Consells comarcals i cultura El Consell Comarcal del Berguedà Index pàg. 1. Introducció 3 1.1. Marc general i objectius 3 2. Marc conceptual 5 3. Els consells comarcals i la cultura 11 3.1. Marc competencial 11 3.2. El servei de cultura en els consells comarcals de Catalunya 13 4. El Berguedà: diagnosi 17 4.1. Territori i context socioeconòmic 17 4.2. Territori i cultura 25 4.2.1. Elements patrimonials 25 4.2.2. Equipaments socioculturals 30 4.2.3. Principals activitats culturals i calendari festiu 39 4.2.4. Agents i recursos 43 5. El Consell Comarcal del Berguedà 51 5.1. La intervenció actual en cultura 51 5.2. Plans i accions estratègiques de caràcter cultural amb la participació del Consell Comarcal del Berguedà 55 5.3. El paper de la cultura en l’oferta de l’Oficina de Turisme del Berguedà 57 6. Proposta d’estructura estratègica 2020 - 2025 59 6.1. Principis bàsics que han de definir les polítiques culturals del Consell Comarcal del Berguedà 59 6.2. Estructura bàsica sobre la que fonamentar les polítiques públiques del Consell Comarcal del Berguedà 61 7. Línies i accions a desenvolupar dels quatre àmbits d’acció cultural 69 7.1. Dinamització de l’activitat cultural 70 7.1.1. Suport a les activitats de caràcter municipal 70 7.1.2.
    [Show full text]
  • Intervencions Arqueològiques I Paleontològiques a Lleida Durant L
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE Crònica científica provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert que periòdicament s’han anat publicant en la Revista d’Arqueologia de Ponent, des del seu exemplar de 1995, enguany correspon presentar les referides a l’any 2009. Per poder dur a terme aquest treball han estat requerides les dades dels Serveis Territorials de Lleida del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Una vegada més, volem agrair tant l’amabilitat de Josep Gallart, arqueòleg territorial, com la col·laboració del seu equip, en l’aportació de les dades per a l’elaboració d’aquest text. Per a confeccionar aquest breu resum de les in- tervencions arqueològiques i paleontològiques que s’ofereix a continuació, ha estat necessari registrar les diverses intervencions a partir de la informació recollida, i fer una simple descripció quantitativa sobre els tipus d’intervencions, les comarques on van ser realitzades i els períodes afectats. Aquí es presenta la llista d’intervencions classificades Figs. 5 i 6. Ampulla de pelegrí de plom exposada al Museu de Lleida: diocesà i comarcal abans i després del tractament i unes gràfiques quantitatives, no desenvolupades ni de conservació i restauració portat a terme al SCT-Laboratori explicades, de manera similar a com s’ha anat fent d’Arqueologia. Fotografies:© Museu de Lleida: diocesà i comarcal any rere any. Som conscients que aquestes dades que (Servei de Reproducció d’Imatge de la UdL i SCT-Laboratori es presenten només mostren indicadors quantitatius, d’Arqueologia). i potser discutibles en la seva representativitat, de Finalment, pel que fa al Museu de Lleida, s’ha la realitat de l’activitat arqueològica a les terres portat a terme la reintegració, és a dir, l’enganxat de Lleida.
    [Show full text]
  • El Tossal Del Moro Intro
    Localització i context geogràfic El jaciment del Tossal del Moro el trobem al límit nord-est del terme municipal de Castellserà. L’assentament està situat a l’antic camí d’Agramunt, que comunicava Castellserà amb Agramunt. Està emmarcat entre la serra d’Almenara a l’est i la serra d’Agramunt a l’oest. Trobem el jaciment encastellat en un petit promontori d’uns 365 metres d’alçada a l’oest del pilar d’Almenara. Per accedir al jaciment s’ha de sortir de Castellserà, seguir lo camí d’Agramunt, travessar el canal d’Urgell i a un quilòmetre desprès del canal girar a l’esquerra en la confluència de dos camins i després a uns 200 metres girar a la dreta. Situació del jaciment, mapa comarcal. Les serres d’Agramunt i d’Almenara les trobem situades al nord de la depressió central, a les últimes planes abans d’arribar als massissos del prepirineu. Actualment el paisatge d’aquestes serretes i de les planes que hi ha més cap al nord són de secà amb un conreu dedicat als cereals, l’olivera i l’ametller. Aquest paisatge contrasta amb el que hi ha al sud dedicat a un conreu de regadiu amb farratges, arbres fruiters i blat de moro amb el canal d’Urgell exercint de partió entre els dos paisatges. El relleu que trobem és lleugerament muntanyós, amb turons formant petites serretes separades per lleus depressions fluvials. La Serra d’Almenara ha sofert pocs canvis i es mostra com un fòssil del relleu que hauria hagut, per contra no podem dir el mateix amb el relleu que tenim a la plana just a la falda sud de la Serra d’Almenara.
    [Show full text]
  • Els Orígens D'arbeca: El Poblat Ibèric Del Castell I La Vil·La Romana De L'escorxador
    ELS ORÍGENS D'ARBECA: EL POBLAT IBÈRIC DEL CASTELL I LA VIL·LA ROMANA DE L'ESCORXADOR IGNASI GARCÉS i ESTALLO* 1. INTRODUCCIÓ EI professor P. de Palol mereix ésser evocat per la gran obra cientí­ fica llegada i per la seva influència en els estudis posteriors d'arqueologia peninsular, en especial en el camp de l'antiguitat tardana. Tanmateix, hi ha un tercer aspecte digne d'ésser recordat per aquells que tinguérem la sort de gaudir de la seva apassionada docència en la Universitat de Barcelona. En particular, sempre recordaré aquell dia de tardor del 1977 quan, per prime­ ra vegada i com a estudiant, vaig poder participar en l'excavació arqueolò­ gica de la basílica paleocristiana d'El Bovalar (Seròs, Segrià). Més recentment, en els onze anys de presència continuada a Arbeca, amb motiu de l'excavació del poblat de l'edat del ferro i ibèric d'Els Vilars, he tingut ocasió de conèixer dos jaciments emplaçats en la mateixa vila que aquí presentem: l'assentament ibèric del Castell, gairebé inèdit (Boleda, 1976, p. 23; Sans «fe Pau, 1983, p. 17; Garcés, 1992, p. 286) i el jaciment romà de L'Escorxador -segurament una vil·la-, inèdit, el coneixement del qual dec a l'atenció del Sr. Manel Batalla, veí d'Arbeca. El municipi d'Arbeca ocupa la porció nord-est de la comarca de les Garrigues, limítrofe amb les de l'Urgell i el Pla d'Urgell. El formen uns 2.380 habitants (cens de 1980). La principal activitat actual és agropecuà- ria, amb regadiu aproximadament en un quart del terme (fruiters, farratges, blat de moro) i la resta de secà (blat, ordi, ametllers, vinya i en especial oli­ veres), complementada amb porcí, oví i aviram.
    [Show full text]
  • Rankings Municipality of Arbeca
    9/23/2021 Maps, analysis and statistics about the resident population Demographic balance, population and familiy trends, age classes and average age, civil status and foreigners Skip Navigation Links SPAGNA / CATALUÑA / Province of LLEIDA / ARBECA Powered by Page 1 L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNA Municipalities Powered by Page 2 ABELLA DE LA Stroll up beside >> L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin CONCA ESPOT Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH ÀGER SPAGNAESTAMARIU AGRAMUNT ESTARÀS AITONA ESTERRI D'ÀNEU ALÀS I CERC ESTERRI DE ALBATÀRREC CARDÓS ALBESA FARRERA ALCANÓ FÍGOLS I ALCARRÀS ALINYÀ ALCOLETGE FONDARELLA ALFARRÀS FORADADA ALFÉS FULLEDA ALGERRI GAVET DE LA ALGUAIRE CONCA ALINS GIMENELLS I ALMACELLES EL PLA DE LA FONT ALMATRET GOLMÉS ALMENAR GÓSOL ALÒS DE BALAGUER GRANYANELLA ALPICAT GRANYENA DE LES ALT ÀNEU GARRIGUES ANGLESOLA GRANYENA DE ARBECA SEGARRA ARRES GUIMERÀ ARSÈGUEL GUISSONA ARTESA DE GUIXERS LLEIDA ISONA I CONCA ARTESA DE DELLÀ SEGRE IVARS ASPA D'URGELL BAIX PALLARS IVARS DE BALAGUER NOGUERA BARBENS IVORRA BASSELLA JOSA I TUIXÉN BAUSEN JUNCOSA BELIANES JUNEDA Powered by Page 3 BELL-LLOC L'ALBAGÉS L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin D'URGELL L'ALBI Adminstat logo BELLAGUARDA DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNAL'ESPLUGA BELLCAIRE CALBA D'URGELL LA BARONIA DE BELLMUNT RIALB D'URGELL LA COMA I LA BELLPUIG PEDRA BELLVER DE LA FLORESTA CERDANYA LA FULIOLA BELLVÍS LA BENAVENT DE GRANADELLA SEGRIÀ LA GRANJA BIOSCA D'ESCARP
    [Show full text]
  • Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El
    1 DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE POBLET RELACIONADA AMB EL SOLERÀS (1) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, JUSTÍCIA I TERRA La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI II) de Cossetània Edicions, juliol 2003 (2) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, POBLET, SENYOR FEUDAL La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI III) de Cossetània Edicions, gener 2007 (En ordre cronològic) (1) Pàg. 933 Calaix 36 Extracte- resum: El 1180 , Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó donaren a Bernat de Montpalau i a Berenguer de Lima tota la Vallcansada segons baixen les aigües per totes parts... Ho feren perquè es poblés, amb les terres, aigües, molins, boscos, llenyes, muntanyes, valls, plans, pastures i tot el que pertany a l’ús de l’home, amb la obligació de donar a Déu i a l’Església delme i primícia. El 1209 , el fill de Bernat de Montpalau ven a Domènec Traper i Pere Vidal, ardiaca de Tarassona, una parellada d’alou en l’indret dit Vallcansada, pel preu de 100 sous jaquesos. D’una part afrontava amb el Soleràs . El 1219 , Bernat ven a Pere Vidal la mateixa vall de Vallcansada, llindant amb el terme de Soleràs , ... Recull: Manel Marsan Segú. Octubre 2009 2 1224 Veure l’any 1744 (1) Pàgina 932 Calaix 36 Extracte- resum: El 1254 , en temps de l’abat Arnau de Prèixens, el monestir comprà a Pere Vidal, ardiaca de Ribagorça, en aquell moment propietari d’uns honors a Riudeset i en la vall dita Baladrosa (que comprenia cases, vinyes, molins, alous, erms i poblats), cert honor situat al terme de Castelldans, en la part anomenada Baladrosa, juntament amb una vall dita Vallcansada, a més d’uns altres honors a Juncosa i Valljuncosa, a Riudeset, i a la vall de Baladrosa, amb vinyes, molins, alous, erms i poblats.
    [Show full text]
  • 1 / 11 Ponència Tècnica De La Comissió Territorial D
    PONÈNCIA TÈCNICA DE LA COMISSIÓ TERRITORIAL D'URBANISME DE LLEIDA Ordre del dia de la sessió del 19 de març de 2014 Número: 2/2014 1. Aprovació de l'acta de la sessió anterior, si escau. INFORMES PER AL PROCEDIMENT D'AVALUACIÓ AMBIENTAL Comarca Alt Urgell 2. Josa i Tuixén 2014 / 053020 / L Modificació de les Normes subsidiàries de planejament a l'àmbit de Les Llagunes PLANEJAMENT Comarca Garrigues 3. Juneda 2012 / 048843 / L Modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal als sectors PMU 3 i PMU 4 Comarca Pallars Sobirà 4. Esterri d'Àneu 2013 / 052523 / L Modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal dotació d'aparcament, nombre de plantes i errades al Catàleg de béns protegits Comarca Pla d'Urgell 5. Golmés 2013 / 052448 / L Modificació del Pla especial urbanístic línia 110 kV Mollerussa-Tàrrega que afecta el traçat corresponent al polígon 1, parcelles 41, 42, 107, 113, 121, 129 i 9004 Comarca Segrià 6. Aitona 2014 / 052822 / L Modificació de les Normes subsidiàries de planejament de l'àmbit de la zona 5 1 / 11 7. Alcarràs 2013 / 052705 / L Modificació núm. 3 del Pla d'ordenació urbanística municipal, adaptació normativa del sòl no urbanitzable 8. Alpicat 2013 / 052147 / L Tercera modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal de correcció dels articles 138, 139 i 140 de les Normes urbanístiques en referència a l'ús esportiu, industrial categoria primera i segona, recreatiu i espectacles a les zones d'edificació amb claus 3, 4 i 5 9. La Portella 2013 / 052006 / L Modificació de les Normes subsidiàries de planejament per l'ajust de límits del carrer Montsec 10.
    [Show full text]
  • A Partir Del Següent Des De La Data De Publicació D’Aquest Anunci O Persones Expressament Delegades Per Això
    24 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA NÚM. 82 18 DE JUNY 2005 a partir del següent des de la data de publicació d’aquest anunci o persones expressament delegades per això. Si aquest és en el Butlletí Oficial de la Província dissabte o festiu la presentació de pliques finalitzarà a la mateixa b) Oficina de presentació: Registre general hora del següent hàbil. c) Òrgan davant el qual es reclama: Ple de l’Ajuntament De quedar deserta aquesta subhasta, es celebrarà una segona, En el supòsit que no es presenti cap reclamació, el pressupost es amb les mateixes condicions onze dies desprès de l’anterior considerarà definitivament aprovat. sense necessitat de nova informació pública. Tuixent, 6 de juny de 2005 Les despeses de publicació de l’anunci aniran a càrrec de L’alcalde, Josep Pallerola i Porta l’adjudicatari. Tuixent, 6 de juny de 2005 L’alcalde, Josep Pallerola Porta AJUNTAMENT DE JOSA I TUIXENT EDICTE 5013 Aprovat per l’Ajuntament de Josa i Tuixent i EMD de Josa de AJUNTAMENT DE JUNEDA Cadí, els plecs de condicions econòmico administratives, que EDICTE 4955 hauran de regir per les subhastes de fusta corresponent a l’any Per decret de l’Alcaldia de data 9 de juny de 2005 es va aprovar 2005, en les forests de la pertinença d’aquest Ajuntament i Entitat inicialment el Pla Parcial Sector de sòl urbanitzable delimitat de respectivament: número 84 del catàleg del CUP de la província, caràcter industrial (Sud-I-Carretera de Torregrossa), i anomenat Plana Fenerals i Clot de l’Arp i número 104 del catàleg simultàniament el projecte d’urbanització comprès en l’àmbit del CUP de la província, anomenat Catarro, que han estat d’actuació.
    [Show full text]