DOCSLIB.ORG

Horario Y Mapa De La Línea 115 De Autobús

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Horario Y Mapa De La Línea 115 De Autobús Horario y mapa de la línea 115 de autobús 115 Tàrrega - Lleida Ver En Modo Sitio Web La línea 115 de autobús (Tàrrega - Lleida) tiene 3 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Les Borges Blanques: 12:30 (2) a Lleida: 8:00 - 15:00 (3) a Tàrrega: 12:00 - 18:30 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea 115 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea 115 de autobús Sentido: Les Borges Blanques Horario de la línea 115 de autobús 10 paradas Les Borges Blanques Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 12:30 martes Sin servicio Estació D'Autobusos De Tàrrega 22 Cl Joan Maragall, Tárrega miércoles Sin servicio Ciutadilla jueves Sin servicio 10 Av Catalunya, Ciutadilla viernes Sin servicio Nalec sábado Sin servicio Rocafort De Vallbona domingo Sin servicio L-201, Sant Martí De Riucorb Sant Martí De Maldà 1 Ar Tarrega-ag.s.m.., Sant Martí De Riucorb Información de la línea 115 de autobús Embrancament De Maldà Dirección: Les Borges Blanques Paradas: 10 Belianes Duración del viaje: 55 min 25 Cl De Reus, Belianes Resumen de la línea: Estació D'Autobusos De Tàrrega, Ciutadilla, Nalec, Rocafort De Vallbona, Sant Arbeca Martí De Maldà, Embrancament De Maldà, Belianes, 3A Pz Lluis Companys, Arbeca Arbeca, El Collet, Estació D'Autobusos De Les Borges Blanques El Collet C-233, Les Borges Blanques Estació D'Autobusos De Les Borges Blanques Carrer del Comerç, Borges Blanques,Les Sentido: Lleida Horario de la línea 115 de autobús 14 paradas Lleida Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 8:00 - 15:00 martes 8:00 - 15:00 Estació D'Autobusos De Tàrrega 22 Cl Joan Maragall, Tárrega miércoles 8:00 - 15:00 Ciutadilla jueves 8:00 - 15:00 10 Av Catalunya, Ciutadilla viernes 8:00 - 15:00 Nalec sábado 8:00 - 15:00 Rocafort De Vallbona domingo Sin servicio L-201, Sant Martí De Riucorb Sant Martí De Maldà 1 Ar Tarrega-ag.s.m.., Sant Martí De Riucorb Información de la línea 115 de autobús Embrancament De Maldà Dirección: Lleida Paradas: 14 Belianes Duración del viaje: 95 min 25 Cl De Reus, Belianes Resumen de la línea: Estació D'Autobusos De Tàrrega, Ciutadilla, Nalec, Rocafort De Vallbona, Sant Arbeca Martí De Maldà, Embrancament De Maldà, Belianes, 3A Pz Lluis Companys, Arbeca Arbeca, El Collet, Estació D'Autobusos De Les Borges Blanques, Juneda, Torregrossa, Margalef, Estació El Collet D'Autobusos De Lleida C-233, Les Borges Blanques Estació D'Autobusos De Les Borges Blanques Carrer del Comerç, Borges Blanques,Les Juneda 142 Cl Prat De La Riba, Juneda Torregrossa carrer de Lleida, Torregrossa Margalef N-240, Torregrossa Estació D'Autobusos De Lleida 3 Cl Saracibar, Lérida Sentido: Tàrrega Horario de la línea 115 de autobús 14 paradas Tàrrega Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 9:05 - 18:30 martes 12:00 - 18:30 Estació D'Autobusos De Lleida 3 Cl Saracibar, Lérida miércoles 12:00 - 18:30 Margalef jueves 12:00 - 18:30 N-240, Torregrossa viernes 12:00 - 18:30 Torregrossa sábado 12:00 - 18:30 53 Cl Lleida, Torregrossa domingo Sin servicio Juneda 142 Cl Prat De La Riba, Juneda Estació D'Autobusos De Les Borges Blanques Carrer del Comerç, Borges Blanques,Les Información de la línea 115 de autobús Dirección: Tàrrega El Collet Paradas: 14 C-233, Les Borges Blanques Duración del viaje: 95 min Resumen de la línea: Estació D'Autobusos De Lleida, Arbeca Margalef, Torregrossa, Juneda, Estació D'Autobusos 3A Pz Lluis Companys, Arbeca De Les Borges Blanques, El Collet, Arbeca, Belianes, Embrancament De Maldà, Sant Martí De Maldà, Belianes Rocafort De Vallbona, Nalec, Ciutadilla, Estació 2 Cl Malda, Belianes D'Autobusos De Tàrrega Embrancament De Maldà Sant Martí De Maldà 1 Ar Tarrega-ag.s.m.., Sant Martí De Riucorb Rocafort De Vallbona L-201, Sant Martí De Riucorb Nalec Ciutadilla 10 Av Catalunya, Ciutadilla Estació D'Autobusos De Tàrrega 22 Cl Joan Maragall, Tárrega Los horarios y mapas de la línea 115 de autobús están disponibles en un PDF en moovitapp.com. Utiliza Moovit App para ver los horarios de los autobuses en vivo, el horario del tren o el horario del metro y las indicaciones Mira los tiempos de llegada en paso a paso para todo el transporte público en Barcelona. tiempo real Acerca de Moovit Soluciones MaaS Países incluídos Comunidad de Mooviters © 2021 Moovit - Todos los Derechos Reservados.
Load more

Recommended publications
  • Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg
    Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg. Sanit. Lleida ALT PIRINEU I ARÁN LA LITERA BAJO CINCA LLEIDA Población dependiente CENTRE COMARCA HABITANTS LLEIDA Segrià 190.912 TÀRREGA Urgell 35.163 BALAGUER Noguera 35.080 MOLLERUSSA Pla d’Urgell 32.727 BORGES BLANQUES Garrigues 19.596 CERVERA/GUISSONA Segarra 19.114 TOTAL 332.592 ARAGÓN (LA LITERA y BAJO CINCA) 42.213 La RHB en la R. S. Lleida Historia • Hosp. Univ. Arnau de Vilanova: – 3 Médicos Rehabilitadores – 6 Fisioterapeutas – 1 Terapeuta Ocupacional • Hosp. Santa María: – 6 Fisioterapeutas • Fisiogestión: – FST Domiciliaria • Centros Privados Concertados Proyecto R. S. Lleida • En el año 2006 sale a concurso • Adjudicado a GSS • Incluye: – Rhb. Ambulatoria – Rhb. Domiciliaria – Rhb. Gran Discapacitados – Logopedia • Circuito: Médico Rhb Terapeuta Datos 2009 Realizado SCS Ambulatoria 8.237 8.005 Domiciliaria 1.653 1.490 Gran Discapacitado 168 100 Logopedia 781 641 Datos 2009 • 1ª Visitas: 10.208 • 58.88% Lleida • 41.12% Periferia • 2ª Visitas: 8.694 • 66.5% Lleida • 33.5% Periferia • Ratio (2ª/1ª) : 0.85 Datos 2009 • Media Sesiones Ambulatoria: • 17.4 Vs 22.55 • Media Sesiones Domiciliaria: • 18.66 Vs 21.64 • Media Sesiones Logopedia: • 14.59 Vs 47.17 Procesos Grupales: 987 » 417 Cervical » 485 Lumbar » 86 Escoliosis Relación con Primaria • 45 % total pacientes • Charlas en CAP’s – Funcionamiento del Servicio – Ejercicio Físico en Embarazadas – Linfedema y Cáncer de Mama – Rhb Respiratoria • Jornadas – I Jornada de Actualización en patología del Aparato Locomotor (5 y 6 Febrero) – I Jornada sobre Fibromialgia (5 Marzo) – Curso de Trastornos Musculo-Esqueléticos, Ergonomía Postural y Contención Mecánica (Enero a Marzo) – I Jornadas de Rehabilitación (Noviembre 2010) • SAP La RHB por Comarcas Segriá Segriá • Población : 190.912 habitantes • Capital : Lleida • RRHH : » 5 Facultativos » 20.5 Fisioterapeutas » 3 Terapeutas Ocupacionales » 2.5 Logopedas » 6 Auxiliar administrativa/clínica • Actividad : 4.750 procesos Segriá Segriá • Hosp.
    [Show full text]
  • P.I.L. Al·Legacions 2013-2014
    ANNEX 2 PLA D'ARRENDAMENTS I SUBMINISTRAMENTS COMARCA MUNICIPI ENTITAT SUBVENCIÓ DIPUTACIÓ 2013 Alt Urgell Alàs i Cerc Ajuntament d'Alàs i Cerc 3.710,94 € Alt Urgell Arsèguel Ajuntament d'Arsèguel 2.453,48 € Alt Urgell Bassella Ajuntament de Bassella 4.086,40 € Alt Urgell Cabó Ajuntament de Cabó 2.880,31 € Alt Urgell Cava Ajuntament de Cava 2.734,87 € Alt Urgell Coll de Nargó Ajuntament de Coll de Nargó 3.972,55 € Alt Urgell Estamariu Ajuntament d'Estamariu 2.307,31 € Alt Urgell Fígols i Alinyà Ajuntament de Fígols i Alinyà 3.438,23 € Alt Urgell Josa i Tuixén Ajuntament de Josa i Tuixén 2.670,21 € Alt Urgell Josa i Tuixén E.M.D. de Josa de Cadí 750,00 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò Ajuntament de Montferrer i Castellbò 7.751,42 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò E.M.D. de Vila i Vall de Castellbò 825,00 € Alt Urgell Oliana Ajuntament d'Oliana 3.628,16 € Alt Urgell Organyà Ajuntament d'Organyà 2.673,62 € Alt Urgell Peramola Ajuntament de Peramola 3.327,99 € Alt Urgell Pont de Bar Ajuntament del Pont de Bar 3.764,16 € Alt Urgell Ribera d'Urgellet Ajuntament de Ribera d'Urgellet 5.137,66 € Alt Urgell Seu d'Urgell Ajuntament de la Seu d'Urgell 9.799,63 € Alt Urgell Valls d'Aguilar Ajuntament de les Valls d'Aguilar 4.873,37 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de la Guàrdia d'Ares 750,00 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de Taús 750,00 € Alt Urgell Valls de Valira Ajuntament de les Valls de Valira 5.927,50 € Alt Urgell Valls de Valira E.M.D.
    [Show full text]
  • Lleida Barcelona
    Lleida, one of the most important cities of the Autonomous Community of Catalonia, is a privileged and friendly area where all year long you can enjoy the varied culture and the unique cuisine from our LLEIDA land. It is a perfect place for visitors interested in history and culture will find one of the largest examples of Romanesque art and architecture in Europe. Considered the home of adventure sports such as kayaking, paragliding, hang gliding, kayaking, as well as a country side of exceptional beauty for nature sports such as hiking, rafting, mountain biking, fishing and hunting, Lleida is full of reasons and emotions to discover and share with friends and family. Aditional information: www.baloclubmediterrani.org www.barcelonaturisme.com www.bcn.es/turisme www.paeria.com www.lleidatur.com Barcelona is now one of the most modern cities in Europe and visited for its many tourist attractions and its varied cultural offer. Its historical and cultural legacy and its modern and cosmopolitan character, the mild Mediterranean climate, warm in winter and hot in summer and BARCELONA its varied gastronomy, all make Barcelona a fascinating city that offers visitors many options to discover and enjoy in every sense. WEATHER CONDITIONS ORGANISERS: Average daily temperature at that time of year is 25ºC Real Federación Aeronáutica Española (32ºC max, 18ºC min). Baló Club Mediterrani We recommend taking every kind of protection against ORGANISER'S PREVIOUS EXPERIENCE: the sun. RFAE Rainfall is not expected during this period of year. II WAG 2001 We mainly expect Westerly and South-westerly winds. Baló Club Mediterrani There are many opportunities to do two flights daily, one 7th European Hot Air Balloon Championship 1990 National Championship (Organised 17 times) COMPETITION AREA in the morning and another in the afternoon.
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • Horaris Vàlids Desde 12/09/18
    Tel. 902.29.29.00 www.igualadina.com Restabliment horaris 01/07/2020. Es restableixen els horaris habituals excepte l'expedició de Tarragona - Igualada en ambdós sentits de Dissabtes i festius de Juliol i Agost a causa de la crisi sanitària fins nou avís. Horaris vàlids desde 12/09/18 Líneas: Tarragona - Lleida DS i Festius Reus - Montblanc Excepte Dissabtes i De l`1 juliol Tarragona - Igualada De Dilluns a Divendres Feiners Festius tot l Dissabtes Dv Sant , Diumenges al 31 d ´any tot l´any 25/12, del 1 / 06 al Reus - Andorra ´agost 01/01 15/09 (3) (7) (6) (3) (5) (3) (7) (3) (5) (3) (3) (3) (6) (3) (5) Reus (EE.AA) 06:00 07:00 14:10 07:00 Tarragona 06:00 07:35 10:15 11:30 12:30 15:50 18:00 07:30 07:30 07:35 15:50 Port Aventura 7:46 (2) 07:46 Salou Pl. Europa 07:48 07:48 Salou P. Jaume I 07:50 07:50 Els Garidells 12:45 07:50 Vallmoll 12:50 7:55 La Selva del Camp 06:10 14:20 Alcover 06:20 14:30 Valls 06:25 08:25 10:40 11:50 12:55 16:15 18:25 07:45 08:00 08:25 16:15 La Riba 06:30 14:40 Vilaverd 06:35 14:45 Fontscaldes 08:30 08:30 L´Illa (cruïlla) 08:38 08:38 Montblanc 06:40 06:45 08:45 10:55 12:10 13:10 14:55 18:40 18:40 08:10 08:25 08:45 La Guàrdia del Prat 18:42 08:50 Blancafort 08:30 09:00 Solivella 09:05 09:05 Emb.Belltall 09:07 09:07 Emb.
    [Show full text]
  • University of Lleida (ES) – Summary
    Continuing Education at the University of Lleida (ES) – Summary 1. History The university was created in 1300 by the king Jaume II with the idea to increase Catalonia’s power in the Mediterranean area. Students from other parts of Spain went to Lleida and the commerce and manufacture (paper and books in particular) increased considerably. Lleida became a center of exchange and diffusion of ideas and scientific innovation. Wars with other countries and internal issues put the university in a period of decline. The Spanish reform created a new model of university and in 1717 a new university was formed in Cervera which implied the closing down of the University of Lleida as such. In 1991 the Catalan Parliament approved the opening of the University of Lleida again. Lleida is the most important city in the interior of Catalonia with 120000 inhabitants and about 10000 students. The university has 5 campuses. 2. Continuing Education at the University of Lleida The Statutes of the university establish the improvement of teaching and the contribution to lifelong learning in order to develop social cohesion, equality of opportunities and quality of life. One of the university’s objectives is the development of continuing education programmes under very strict quality parameters. Continuing education is understood as all those courses that have as main objective to upgrade knowledge in any form as well as the development of personal and professional competences. The main characteristic of the continuing education at the university is its thematic diversity, that implies a complementary education in the basic education of Bachelor degree and it has been thought in a global way for those interested to improve their professional and cultural qualifications.
    [Show full text]
  • El Tossal Del Moro Intro
    Localització i context geogràfic El jaciment del Tossal del Moro el trobem al límit nord-est del terme municipal de Castellserà. L’assentament està situat a l’antic camí d’Agramunt, que comunicava Castellserà amb Agramunt. Està emmarcat entre la serra d’Almenara a l’est i la serra d’Agramunt a l’oest. Trobem el jaciment encastellat en un petit promontori d’uns 365 metres d’alçada a l’oest del pilar d’Almenara. Per accedir al jaciment s’ha de sortir de Castellserà, seguir lo camí d’Agramunt, travessar el canal d’Urgell i a un quilòmetre desprès del canal girar a l’esquerra en la confluència de dos camins i després a uns 200 metres girar a la dreta. Situació del jaciment, mapa comarcal. Les serres d’Agramunt i d’Almenara les trobem situades al nord de la depressió central, a les últimes planes abans d’arribar als massissos del prepirineu. Actualment el paisatge d’aquestes serretes i de les planes que hi ha més cap al nord són de secà amb un conreu dedicat als cereals, l’olivera i l’ametller. Aquest paisatge contrasta amb el que hi ha al sud dedicat a un conreu de regadiu amb farratges, arbres fruiters i blat de moro amb el canal d’Urgell exercint de partió entre els dos paisatges. El relleu que trobem és lleugerament muntanyós, amb turons formant petites serretes separades per lleus depressions fluvials. La Serra d’Almenara ha sofert pocs canvis i es mostra com un fòssil del relleu que hauria hagut, per contra no podem dir el mateix amb el relleu que tenim a la plana just a la falda sud de la Serra d’Almenara.
    [Show full text]
  • Els Orígens D'arbeca: El Poblat Ibèric Del Castell I La Vil·La Romana De L'escorxador
    ELS ORÍGENS D'ARBECA: EL POBLAT IBÈRIC DEL CASTELL I LA VIL·LA ROMANA DE L'ESCORXADOR IGNASI GARCÉS i ESTALLO* 1. INTRODUCCIÓ EI professor P. de Palol mereix ésser evocat per la gran obra cientí­ fica llegada i per la seva influència en els estudis posteriors d'arqueologia peninsular, en especial en el camp de l'antiguitat tardana. Tanmateix, hi ha un tercer aspecte digne d'ésser recordat per aquells que tinguérem la sort de gaudir de la seva apassionada docència en la Universitat de Barcelona. En particular, sempre recordaré aquell dia de tardor del 1977 quan, per prime­ ra vegada i com a estudiant, vaig poder participar en l'excavació arqueolò­ gica de la basílica paleocristiana d'El Bovalar (Seròs, Segrià). Més recentment, en els onze anys de presència continuada a Arbeca, amb motiu de l'excavació del poblat de l'edat del ferro i ibèric d'Els Vilars, he tingut ocasió de conèixer dos jaciments emplaçats en la mateixa vila que aquí presentem: l'assentament ibèric del Castell, gairebé inèdit (Boleda, 1976, p. 23; Sans «fe Pau, 1983, p. 17; Garcés, 1992, p. 286) i el jaciment romà de L'Escorxador -segurament una vil·la-, inèdit, el coneixement del qual dec a l'atenció del Sr. Manel Batalla, veí d'Arbeca. El municipi d'Arbeca ocupa la porció nord-est de la comarca de les Garrigues, limítrofe amb les de l'Urgell i el Pla d'Urgell. El formen uns 2.380 habitants (cens de 1980). La principal activitat actual és agropecuà- ria, amb regadiu aproximadament en un quart del terme (fruiters, farratges, blat de moro) i la resta de secà (blat, ordi, ametllers, vinya i en especial oli­ veres), complementada amb porcí, oví i aviram.
    [Show full text]
  • L'urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. L'URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Anglesola - Vilagrassa NATURA/ESPAIS NATURALS Granyena NATURA/ESPAIS NATURALS Plans de Sió NATURA/ESPAIS NATURALS Secans de Belianes - Preixana NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Bellmunt- Almenara NATURA/ESPAIS NATURALS Valls del Sió-Llobregós NATURA / AIGUA Barranc de la Figuerosa Tàrrega NATURA / AIGUA Coladors de Boldú La Fuliola NATURA / AIGUA Llacuna de Claravalls Tàrrega NATURA / AIGUA Salades de Conill Ossó de Sió, Tàrrega NATURA/FAMILIAR Parc de la Font Vella Maldà NATURA/FAMILIAR Parc de Montalbà Preixana NATURA/GEOLOGIA Pedreres del Talladell El Talladell CULTURA/ARQUEOLOGIA/BRONZE FINAL Necròpolis d'Almenara Almenara Alta CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric dels Estinclells Verdú CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric del Molí d'Espígol Tornabous CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ Vil·la romana dels Reguers Puigverd d'Agramunt CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ necròpolis romana Nalec CULTURAL / RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Santa Maria Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Castellnou d'Ossó CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Maldà CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de la Mare de Déu del Remei Ossó de Sió CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Ermita de Sant Miquel Puigverd d'Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Gil Riudovelles CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-GÒTIC-SXIX/CISTER Ermita de la Mare de Déu del Pedregal El Talladell CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-XVIII
    [Show full text]
  • Rankings Municipality of Arbeca
    9/23/2021 Maps, analysis and statistics about the resident population Demographic balance, population and familiy trends, age classes and average age, civil status and foreigners Skip Navigation Links SPAGNA / CATALUÑA / Province of LLEIDA / ARBECA Powered by Page 1 L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNA Municipalities Powered by Page 2 ABELLA DE LA Stroll up beside >> L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin CONCA ESPOT Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH ÀGER SPAGNAESTAMARIU AGRAMUNT ESTARÀS AITONA ESTERRI D'ÀNEU ALÀS I CERC ESTERRI DE ALBATÀRREC CARDÓS ALBESA FARRERA ALCANÓ FÍGOLS I ALCARRÀS ALINYÀ ALCOLETGE FONDARELLA ALFARRÀS FORADADA ALFÉS FULLEDA ALGERRI GAVET DE LA ALGUAIRE CONCA ALINS GIMENELLS I ALMACELLES EL PLA DE LA FONT ALMATRET GOLMÉS ALMENAR GÓSOL ALÒS DE BALAGUER GRANYANELLA ALPICAT GRANYENA DE LES ALT ÀNEU GARRIGUES ANGLESOLA GRANYENA DE ARBECA SEGARRA ARRES GUIMERÀ ARSÈGUEL GUISSONA ARTESA DE GUIXERS LLEIDA ISONA I CONCA ARTESA DE DELLÀ SEGRE IVARS ASPA D'URGELL BAIX PALLARS IVARS DE BALAGUER NOGUERA BARBENS IVORRA BASSELLA JOSA I TUIXÉN BAUSEN JUNCOSA BELIANES JUNEDA Powered by Page 3 BELL-LLOC L'ALBAGÉS L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin D'URGELL L'ALBI Adminstat logo BELLAGUARDA DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNAL'ESPLUGA BELLCAIRE CALBA D'URGELL LA BARONIA DE BELLMUNT RIALB D'URGELL LA COMA I LA BELLPUIG PEDRA BELLVER DE LA FLORESTA CERDANYA LA FULIOLA BELLVÍS LA BENAVENT DE GRANADELLA SEGRIÀ LA GRANJA BIOSCA D'ESCARP
    [Show full text]
  • El Paper Moneda Català * Transcripció De Joan Grau I Vinas
    El paper moneda català * Transcripció de Joan Grau i Vinas En el temps de la seva plena sobirania nacional, Catalunya ha dispo• sat sempre del seu propi sistema monetari, els signes del qual eren, evi• dentment, les monedes de metall. Però cal arribar a l'època moderna i al trasbals de la guerra del 1936- 39 per veure néixer el paper moneda català. Alguns han cregut veure els predecessors dels bitllets catalans en els Assignats Imperials de curs al Principat durant l'ocupació francesa (1808-1814) o bé en els bitllets, obli• gacions, cèdules i certificats emesos pels bancs «provincians» catalans el segle passat i començament de l'actual (1844-1921), tals com el Banc de Barcelona, Banc Balear, Banc de Reus, Banc de Tarragona, Banc de Tor• tosa, Banc de València, Banc de Valls i d'altres, o bé encara el paper mo• neda emès al final de la primera guerra europea per les Cambres de Co• merç de Catalunya Nord sota dominació francesa (Perpinyà, 1915-1922). Nosaltres creiem que tots aquests papers no poden pas considerar-se bitllets catalans en el sentit propi, primerament i principal per no haver estat emesos per un govern autènticament català i segonament per no estar es• crits en la nostra llengua. En aquest aspecte, tampoc podem considerar com a catalans els bitllets emesos durant la guerra pel Banc d'Espanya a Barce• lona 1T1 de març, 1*11 de juny i el 15 d'agost del 1938. Així, doncs, el paper moneda català va néixer per decret del Govern de la Generalitat de Catalunya del dia 21 de setembre del 1936, creant una emissió de bitllets per un import total de 20 milions de pessetes amb els valors de 10 pessetes, 5 pessetes i 2,50 pessetes de curs legal i obligatori a tot el territori autònom, però que pràcticament fou també admès i circulà per tota l'àrea republicana del front d'Aragó.
    [Show full text]
  • Els Sepulcres Monumentals D'epoca Gotica a L'urgell
    ELS SEPULCRES MONUMENTALS, , D'EPOCA GOTICA AL'URGELL 109 Per Francesca Espafiol i Bertran 8 iM en aquesta area nomes s'han conservat quatre sepu1cres monumentals i algun altre de for­ Smat mes senzill, les referencies antigues informen de l'existencia d'un nombre important d'en­ terraments amb sarcOfag dels segles XIV i XV destinats a la noblesa 0 MaIs ciutadans rellevants, dels quals en algun cas ignorem les particularitats, pero que fan augmentar considerablement la no­ mina. Aixf succeeix, per exemple, amb Tarrega, Anglesola, 0 en determinats monestirs fundats en la zona, com ara el PedregaL. Tarrega, vi la reial i centre de vegueria, fou un nucli urba molt actiu en el decurs de la baixa edat mitjana. Indubtablement aixo va afavorir l'assentament de distints ordes en el seu territori. Una des­ cripci6 del segle XVIII i menciona cases d'agustins, franciscans, dominics, carmelites descalços, i, naturalment, el monestir del Pedregal, una fundaci6 femenina de l'orde cistercenc situada a pocs quilbmetres. 2 Aleshores alguns dels convents havien estat abandonats, pero encara restaven impor­ tants vestigis arqueologics i bona part dels sepu1cres ubicats des d'antic en el seu si. A la casa dels agustins, segons un cronista: "[ ... ] hay en su iglesia y atrio muchos antiguos panteones, y entre ellos uno de muy suntuoso. Se hallan en dicho convento algunos pedazos de edificios antiguos, epitajios g6ticos y cosas sepulcrales".3 Sobre el Pedregal, llavors ja ruin6s, assenyala: "[ ... ] las paredes de la nave de la iglesia aun existen, mas no su b6veda; en 10 interior y exterior son de piedra de silleria y de los mismo los arcos.
    [Show full text]