Població Quiosc Adreça
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Los Escolares De Lleida Recuerdan a Los Refugiados En El Dia De La Pau Critican La Actitud Que Tiene Europa De “Cerrar Las Fronteras”
MIÉRCOLES 31 DE ENERO DE 2018 | LOCAL 17 Los escolares de Lleida recuerdan a los refugiados en el Dia de la Pau Critican la actitud que tiene Europa de “cerrar las fronteras” La demarcación conmemoró ayer el Dia de la Pau en la calle recordando la situación de los refugiados. En Lleida el acto tuvo lugar en Ricard Vinyes y en Alpicat representaron un campo de refugiados. Lleida J. M. / H. H. El Dia Escolar de la No-violència i la Pau salió ayer a la calle para denunciar la situación en la que se encuentran los refugiados. Alumnos de primaria, ESO, ba- chillerato y ciclos formativos del Col·legi Espiscopal, Escola Pràc- FOTO: Selena García / Maristes tiques II, Institut Ronda, Institut / Los alumnos de los centros de Sant Jaume Les Heures, Escola Lleida conmemoraron ayer el Joan XXIII y Escola Josep de Calas- Dia de la Pau con diversos actos sanç se concentraron en la plaza recordando especialmente a los Ricard Vinyes mostrando viñetas refugiados de la muestra de humor gráfico Humoràlia, que reflejan esta pro- blemática, acompañadas de pa- labras reivindicativas. Durante el acto criticaron a las instituciones gubernamentales y europeas por incumplir los tratados internacio- nales y cerrar las fronteras a los “nómadas del siglo XXI”. Por su lado, el representante de la expo- sición Humoràlia, Paco Ermengol, explicó que la muestra represen- ta muy bien la frase de “una ima- gen vale más que mil palabras”. En el Col·legi Maristes Monserrat también hicieron un acto. L’Escola Dr. Serés d’Alpicat también celebro la jornada recor- dando a los refugiados, en un ac- to conjunto con Alpicat Solidari y FOTO: El Frederic Godàs, a la izquierda. -
Conveni Marc De Delegació De Competències I Encàrrec De Gestió
PLA DE PREVENCIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS DEL CONSELL COMARCAL DEL SEGRIÀ Serveis Medi Ambient Consell Comarcal del Segrià Desembre 2018 Pla Local de Prevenció de Residus Municipals del Consell Comarcal del Segrià 1 INTRODUCCIÓ 3 2 FASES D’ELABORACIÓ, EXECUCIÓ I REVISIÓ DEL PLA 6 3 MARC COMPETENCIAL 7 4 LA PREVENCIÓ DE RESIDUS A CATALUNYA 11 5 CARACTERÍSTIQUES ESPECÍFIQUES DE LA COMARCA EN RELACIÓ A LA GESTIÓ DE RESIDUS 18 6 DIAGNOSI DE LA GESTIÓ DE RESIDUS EN RELACIÓ A LA PREVENCIÓ 27 7 ANÀLISI DE LA COMPOSICIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS 41 8 PROGNOSI DE L’EVOLUCIÓ DE LA GENERACIÓ DE RESIDUS 45 9 DETERMINACIÓ DELS PROCESSOS DE GENERACIÓ 58 10 AVALUACIÓ DELS COSTOS ECONÒMICS I AMBIENTALS DE LA GESTIÓ 67 11 DETERMINACIÓ DEL NIVELL DE CONEIXEMENT I EXPECTATIVES DE LA POBLACIÓ 69 12 DETERMINACIÓ DEL POTENCIAL DE PREVENCIÓ DE RESIDUS 73 13 ACTUACIONS DE PREVENCIÓ REALITZADES 74 14 ÀMBITS D’APLICACIÓ DEL PLA 76 15 OBJECTIUS DEL PLA 77 16 LÍNIES ESTRATÈGIQUES 80 Carrer del Canyeret, 12 - 25007 Lleida - Tel. 973 054 800 - Fax 973 054 810 Página 2 de 86 [email protected] - http://www.segria.cat Pla Local de Prevenció de Residus Municipals del Consell Comarcal del Segrià 1 INTRODUCCIÓ El Pla Local de Prevenció de Residus Municipals del Consell Comarcal del Segrià (2019-2027) es dissenya com una eina de planificació estratègica per aconseguir, en els propers 8 anys, els objectius de prevenció establerts per la normativa i la planificació aplicable. La missió del Pla es concreta en 3 punts: Fomentar la reducció de la generació de residus a la comarca. -
Xarxa D'autobusos De Lleida
mapaBusLleida_140814_v12_CMYK.pdf 1 8/18/14 9:35 AM * Estació d’Autobusos * Estació d'Autobusos / * Estació d’Autobusos / A.I. A.I. A.I. Jeroni Pujades / * Est. d’Autobusos / Pont Universitat Av. Madrid Alcalde Areny Escola Pardinyes Pont Universitat Rambla 2 3 6 9 ABONAMENTS 2 3 5 4 5 1 Av. Madrid / A.I. Dra. Castells/ 9 10 20 Pont Universitat 6 2 5 9 Avinguda Pearson Cos-Gayón Jeroni Pujades / Estudi General LÍNIES Catalunya 6 7 11 INTERIOR RONDA EXTERIOR PARDINYES 2 3 9 DRA. CASTELLS Dra. Castells / 2 5 9 Baró de Maials Parc La Mitjana Instituts / 3 10 Estudi General Camí de Rufea HOSPITALS HOSPITALS 5 MARIOLA CAP Cappont A. DE VILANOVA Cavallers 2 3 9 A DEMANDA CAP Cappont 2 5 9 Baró de Maials / Recorrido 1 7 8 10 Sortides des Ronda / Unió 20 Sortides des d’Est. Sortides des d’Est. Sortides des de Jeroni Pujades Dra. Castells/ Sortides des AutobusosLleida.com Universitat 4 6 7 8 3 Garrigues Comtes d’Urgell 11 20 d’Est. d’Autobusos d’Autobusos Dra. Castells / d’Autobusos 2 3 7 9 d’Est. d’Autobusos 6 minuts 3 9 11 20 2 5 9 7 Escola La Mitjana Plaça Pagesos Garrigues 13 minuts FEINERS 10 minuts Camps Elisis Cobriment de Vies 2 3 7 9 Servei d’autobús a demanda a Butsènit, Rufea, pistes d’atletisme 3 9 20 Camps Elisis 5 7 Barris Nord De setembre a juliol Hisenda 4 6 7 8 FEINERS Ronda / Pius XII 2 FEINERS 5 7 11 FEINERS 5 * Pont Vell / *Pont Vell / FEINERS i a la residència de les Germanetes dels Pobres de Gualda. -
El Pallars Sobirà 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
Inventari Turístic. EL PALLARS SOBIRÀ 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS/PARC NACIONAL Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici NATURA/ESPAIS NATURALS Parc Natural de l'Alt Pirineu NATURA/ESPAIS NATURALS Collegats-Queralt NATURA/ESPAIS NATURALS Costoja NATURA/ESPAIS NATURALS Marimanha NATURA/ESPAIS NATURALS Naut Aran NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Boumort NATURA/ESPAIS NATURALS/GEOPARC Projecte Geoparc NATURA/NEU La neu NATURA/BOSC La Mata de València Sorpe NATURA/BOSC Bosc de la Mata de València NATURA/BOSC Bosc de Virós NATURA/BOSC Bosc de Bonabé NATURA/BOSC Bedollar d'Ancs i Baiasca NATURA/ARBRES MONUMENTALS Om centenari Peramea NATURA/ARBRES MONUMENTALS El roure de Montenartró Montenartró NATURA/ARBRES MONUMENTALS El Clop de Bernat Llavorsi NATURA/ARBRES MONUMENTALS L'Alzina de Pubill Vall de Cardós NATURA/AIGUA Riu Noguera Pallaresa NATURA/AIGUA Estany de Montcortés NATURA/AIGUA RAMSAR Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Alt Àneu, Espot, La Guinguet NATURA/AIGUA Conjunt de Romedo: Romedo de Dalt, Colatx, Guiló de baix Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt de Gallina: Inferior i Major Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt del Barranc de Sotllo: Estats, Sotllo, Fons i Areste Alins NATURA/AIGUA Estany Blanc Lladorre NATURA/AIGUA Estany d'Airoto Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Flamisella Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Garrabea Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Mariola Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Montcortés -
Projecte Constructiu De La Modernització Del Reg Del Canal De Pinyana. Captació a La Presa De Santa Anna I Canonada De Transp
INFORME PREVI Projecte constructiu de la modernització del reg del Canal de Pinyana. Captació a la presa de Santa Anna i Canonada de transport i distribució fins al pont de la C-26 TTMM de Castellonroi (Osca) i Alfarràs (Segrià). Clau: PR-08400.1 PROJECTE CONSTRUCTIU DE LA MODERNITZACIÓ DEL REG DEL CANAL DE PINYANA. CAPTACIÓ A LA PRESA DE SANTA ANNA I CANONADA DE TRANSPORT I DISTRIBUCIÓ FINS AL PONT DE LA C-26. TTMM DE CASTELLONROI (OSCA) I ALFARRÀS (SEGRIÀ) Informe previ Plànols Lleida, gener de 2011 1/6 INFORME PREVI Projecte constructiu de la modernització del reg del Canal de Pinyana. Captació a la presa de Santa Anna i Canonada de transport i distribució fins al pont de la C-26 TTMM de Castellonroi (Osca) i Alfarràs (Segrià). Clau: PR-08400.1 PROJECTE CONSTRUCTIU DE LA MODERNITZACIÓ DEL REG DEL CANAL DE PINYANA. CAPTACIÓ A LA PRESA DE SANTA ANNA I CANONADA DE TRANSPORT i DISTRIBUCIÓ FINS AL PONT DE LA C-26. Clau: PR-08400.1 1 OBJECTE DE L’INFORME .................................................................................. 3 2 ANTECEDENTS .................................................................................................... 3 3 DESCRIPCIÓ DELS TREBALLS A REALITZAR ............................................... 4 4 ASPECTES A TENIR EN COMPTE................................................................... 5 4.1 Dotació: ............................................................................................................ 5 4.2 Disseny del reg:............................................................................................... -
El Aitona Vence Al Alguaire En Casa (1-0) Gracias a Jaroslaw
LUNES 16 DE SEPTIEMBRE DE 2019 | DEPORTES 9 FÚTBOL Tercera Catalana Grupo 13 El Aitona vence al Alguaire en casa (1-0) gracias a Jaroslaw El Artesa de Lleida golea 7-0 al Arbeca, con doblete de Mamadu y Sekou, y se pone líder en la clasificación ROSSELLÓ 2 (m.24 Martí), 1-2 (m.27 Jacob), 2-2 (m.29 Jordi), 2-3 (m.47 Ja- ALBAGES 2 cob), 2-4 (m.49 Martí). Rosselló: Jordi, Olaf, Iker, Oriol, Árbitro: Albert Figuerola sacó Aleix, Gerard, Jordi M (m.60 Jo- amarilla a Sinbara y Emanuel del sep), Josep S (m.46 Arnau), Ro- Escola de Tremp y a Oriol del So- ger (m.89 Arnau S), Óscar, Albert ses. Moussa fue expulsado en el (m.60 Xavier). m.43. Albages: Josep Angel, Eduard, Cristian, Enric (m.46 Edgar), Ke- GOLMÉS 2 vin Nicolàs, Francisco Javier, Hei- tor, George Daniel (m.58 Jordi), PARDINYES 4 Costel (m.46 Àlex), Xavier (m.46 Golmés: Alex, Eloy, Iñaki, Albert Ngor), Jesús. (m.63 Guillem), Ramón, Llorenç, Goles: 0-1 (m.30 Cristian), 1-1 Aziz, Youseff, Mohammed, Abou (m.37 Jordi), 1-2 (m.44 Eduard), (m.47 Roger), Mouhamed. 2-2 (m.61 Olaf) Pardinyes: Ferrán (m.83 Alfon- Árbitro: Sergi Sánchez expulsó so), José, Alexis, Salum (m.46 F. con roja directa a Gerard del Ros- de Borja), Sergi, Iván, Joel (m.74 selló y sacó amarilla a Olaf, Arnau Roger), Juan Carlos (m.46 Edgar), y Xavier del Rosselló y a Josep Án- Juan Jose (m.83 Santiago), Carles, gel, Cristian y Francisco del Alba- Crespo. -
P Ro Jecte Co N Stru Ctiu
Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural Secretaria General u i ct ACTUACIÓ u SEGRIÀ SUD str TÍTOL n PROJECTE DE REGULACIÓ DEL SEGRIÀ SUD o XARXA DE REGULACIÓ i DISTRIBUCIÓ. FASE 3B CONQUES COMARQUES EBRE SEGRIÀ ecte c j o TERMES MUNICIPALS r ALMATRET – LLARDECANS – MAIALS p TORREBESSES – SERÓS CONSULTOR DATA DE REDACCIÓ DOCUMENTS JUNY 2007 JOAN CREIXANS DANÉS RESUM IOLANDA HUGUET HUGUET CLAU: EXEMPLAR NÚM. ER-00942.3B A ÍNDICE DEL RESUMEN • Índice del proyecto • Memoria • Planos • Resumen del presupuesto ÍNDICE DEL PROYECTO Projecte de regulació del Segrià Sud. Xarxa de regulació i distribució Fase 3B. Clau: ER-00942.3B DOCUMENTO Nº 1: MEMORIA Y ANEJOS DOCUMENTO Nº 2 PLANOS MEMORIA ANEJOS Anejo nº 1. Reportaje fotográfico Anejo nº 2. Principales características del proyecto DOCUMENTO Nº 3: PLIEGO DE PRESCRIPCIONES TÉCNICAS Anejo nº 3. Topografía Anejo nº 4. Trazado Anejo nº 5. Geología y geotecnia Anejo nº 6. Parámetros básicos de riego y dotaciones Anejo nº 7. Cálculos estructurales Anejo nº 8. Cálculos hidráulicos DOCUMENTO Nº 4: PRESUPUESTO Anejo nº 9. Balsas de regulación Mediciones Anejo nº 10. Análisis del riesgo y propuesta de clasificación Cuadro de Precios nº 1 Anejo nº 11. Equipos de filtración Cuadro de Precios nº 2 Presupuesto Anejo nº 12. Equipos hidráulicos Resumen Presupuesto Anejo nº 13. Cálculos eléctricos de Media y Baja tensión Presupuesto de Ejecución por Contrata Anejo nº 14. Anejo Medioambiental Anejo nº 15. Servicios afectados Anejo nº 16. Expropiaciones y servidumbres Anejo nº 17. Estudio de Seguridad y Salud Anejo nº 18. Plan de obra Anejo nº 19. -
La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^. -
A Study Applied to Lleida-Alguaire Airport
JAIRM, 2017 – 7(1), 106-122 Online ISSN: 2014-4806 – Print ISSN: 2014-4865 https://doi.org/10.3926/jairm.76 Management strategies for regional aiports: A study applied to Lleida- Alguaire Airport Natalia Daries-Ramon , Eduard Cristobal-Fransi GRTESC (Research Group), University of Lleida (Spain) [email protected], [email protected] Received April, 2016 Accepted April, 2017 Abstract Purpose: The main objective of this article is to analyse the current situation at Lleida-Alguaire Airport and propose possible actions to increase its profitability. Design/methodology/approach: This study presents the method as a research tool applied to regional airports, in particular, Lleida-Alguaire Airport. Findings: The study shows the importance of air transport and the current situation of Spanish airports, specifically in Catalonia, exposing the main air traffic imbalances between different airports and their effect on tourism. Finally, it describes and analyses the situation of Lleida-Alguaire Airport. Originality/value: This article is one of the first works to focus on regional airports and it seeks ways to improve their economic and social efficiency. Practical Implications: Some actions in relation with aeronautical traffic are presented in order to improve and increase the efficiency of the system. Keywords: Airport, tourism, marketing, air transport, AENA -106- Journal of Airline and Airport Management 7(1), 106-122 1. Introduction Air transport has been a fundamental element in the development of mass tourism. Aviation became the main conveyance to travel long distances and to isolated places. Nevertheless, the progressive change in the consumption of tourist products (Cabeza, 2000; Florido-Benítez, 2016), has given rise to the fact that currently, air transport is also considered a transport of great importance over medium distances. -
El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell
Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país. -
El Tossal Del Moro Intro
Localització i context geogràfic El jaciment del Tossal del Moro el trobem al límit nord-est del terme municipal de Castellserà. L’assentament està situat a l’antic camí d’Agramunt, que comunicava Castellserà amb Agramunt. Està emmarcat entre la serra d’Almenara a l’est i la serra d’Agramunt a l’oest. Trobem el jaciment encastellat en un petit promontori d’uns 365 metres d’alçada a l’oest del pilar d’Almenara. Per accedir al jaciment s’ha de sortir de Castellserà, seguir lo camí d’Agramunt, travessar el canal d’Urgell i a un quilòmetre desprès del canal girar a l’esquerra en la confluència de dos camins i després a uns 200 metres girar a la dreta. Situació del jaciment, mapa comarcal. Les serres d’Agramunt i d’Almenara les trobem situades al nord de la depressió central, a les últimes planes abans d’arribar als massissos del prepirineu. Actualment el paisatge d’aquestes serretes i de les planes que hi ha més cap al nord són de secà amb un conreu dedicat als cereals, l’olivera i l’ametller. Aquest paisatge contrasta amb el que hi ha al sud dedicat a un conreu de regadiu amb farratges, arbres fruiters i blat de moro amb el canal d’Urgell exercint de partió entre els dos paisatges. El relleu que trobem és lleugerament muntanyós, amb turons formant petites serretes separades per lleus depressions fluvials. La Serra d’Almenara ha sofert pocs canvis i es mostra com un fòssil del relleu que hauria hagut, per contra no podem dir el mateix amb el relleu que tenim a la plana just a la falda sud de la Serra d’Almenara. -
Cultura Història D'agramunt I De La Ribera
CULTURA HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA Agramunt i la Ribera del Sió: Centre comarcal històric de les Terres de Ponent 2.3. La col·lecta d’Agramunt, se- ge de 1553, que va ser publicat per tament la vila d’Agramunt tenia un gons el fogatge de 1553 Josep Iglésies el 1979. Cal aclarir total de 205 focs (184 de laics, 18 de El govern i l’administració de l’erari que el cobrament es feia per focs o capellans i 3 de militars), mentre que públic a Catalunya el duia a terme la cases habitades i per tant no es pot Mafet tenia 13 focs laics. Diputació del General, també cone- deduir exactament el nombre d’habi- Posarem el llistat de totes les po- guda com la Generalitat. La Generali- tants d’una població o de tota la col- blacions que formaven la col·lecta tat administrava diversos drets, entre lecta, tot i que segons diversos autors d’Agramunt l’any 1553 i que van ser els més importants destacava el dret s’ha de comptar entre 4 i 6 persones foguejades entre el 23 i 28 de juliol, de bolla i el d’entrades i eixides. Per per foc. que ens ajudarà a formar-nos una fer efectiu el cobrament d’aquests im- En aquest fogatge la col·lecta idea més clara de la capitalitat de la postos el Principat estava dividit en d’Agramunt tenia un total de 1648 vila del Sió. districtes fi scals que s’anomenaven focs i les poblacions que abastava co- “Col·lecta de Agramunt, foga- col·lectes.