Mapa De Situació Altres Espais D’Interès Natural
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
El Túnel De Tresponts Es Perforarà Per Les Dos Boques
SEGRE 14 COMARQUES Dimecres, 31 de gener del 2018 INFRAESTRUCTURES CARRETERES TURISME ESTABLIMENTS C. SANS Tanca el balneari de Rocallaura avui amb 34 empleats SEGRE TÀRREGA ❘ LLEIDA ❘ El balneari de Ro- Un complex amb callaura, a Vallbona de les més de cent Monges, tancarà avui les portes i deixarà al carrer els anys d’història trenta-quatre treballadors amb què compta. Ho fa- ■ El balneari de Rocallau- rà després de presentar un ra el va construir l’avi dels concurs de creditors i al cap Vilanova Marqués, histò- de prop de nou anys d’obrir rica propietària del com- com a centre de tractament plex, a començaments del i benestar amb una inversió segle XX, i es va reformar milionària per remodelar les entre el 2004 i el 2008. El instal·lacions. Treballadors 2014, Balneari de Roca- Operaris van instal·lar barreres de seguretat a la C-14 ahir a la tarda. del balneari van confirmar llaura SL va entrar en sus- ahir a SEGRE que avui serà pensió de pagaments amb l’últim dia encara que es van un passiu de set milions. negar a fer més declaracions Des del 2011, les instal·la- sobre aquesta qüestió. Fonts cions les va gestionar Ho- El túnel de Tres Ponts es sindicals van explicar que a tusa, i el 2015 els Vilano- la majoria de la plantilla se va Marqués van recuperar li acabarà el contracte avui, el complex, que compta si bé dos o tres empleats es amb vuitanta-dos habita- perforarà per les dos boques quedaran fins a mitjans de cions, entre aquestes deu febrer per desmantellar i fer minisuites, sis suites i ha- Pas alternatiu per treballs previs, però sense greus afectacions inventari. -
A Corbins a Vint-I-Vuit De Juliol De Dos Mil Setze I Sent Les 21,00 Hores I Sota La Presidència Del Sr
A Corbins a vint-i-vuit de juliol de dos mil setze i sent les 21,00 hores i sota la Presidència del Sr. Alcalde Jaume Camarasa Lesan assistit per l'infrascrit Secretari, Josep Lluís Prat Pascual, van concórrer prèvia citació en forma, els Regidors següents: Jordi Verdú Paijà, Anna Paüls Solans, Carolina Martí Fajardo, Rosa Solans Guillamet, David Lesan Esqué i Enric Camats Jove, amb objecte de celebrar sessió ordinària de 1ª convocatòria. Van excusar la seva presencia els regidors/ores: Jordi Camats Bernaus i Ramón Gasull Riera 1.-LECTURA I APROVACIÓ ACTES SESSIONS ANTERIORS.- Preguntats els Srs. Regidors si tenien alguna objecció a les actes que se’ls ha passat junt amb la convocatòria d’aquest Ple. Manifesten : Que no, quedant aprovades les actes per unanimitat 2.-PROPOSTA D’APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL COMPTE GENERAL DE LA CORPORACIÓ DE L’ANY 2015. ANTECEDENTS Finalitzat l’exercici pressupostari de 2015, cal elaborar el compte general de l’entitat local, dels organismes autònoms i de les societats mercantils de capital íntegrament local. El compte ha de posar de manifest la gestió realitzada en els aspectes econòmic, financer, patrimonial i pressupostari, i ha de contenir el conjunt de documentació bàsica, complementària i annexos. Ha de ser elaborat per la Intervenció, i la Presidència l’ha de retre abans del dia 15 de maig de l’actual exercici. Els estats i comptes anuals de l’exercici pressupostari 2015 s’han sotmès a l’informe de la Comissió Especial de Comptes, la qual n’ha emès un dictamen aprovador en data 30-5-2016 Exposat el compte general al públic en el Butlletí Oficial de la Província núm. -
13 Vinaixa 2009
Vinaixa 2009 13 Cabal VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades EL PAS DE LA VIA AUGUSTA PER LA COMARCA DE LES GARRIGUES. RECULL DE DADES I NOVES APORTACIONS Enric Albert Calvera Belló 1. INTRODUCCIÓ l paisatge contemporani, a l'igual que sustentés les necessitats estratègiques i logístiques que el nostre pòsit cultural és del nou sistema. fruit d’una sèrie de modificacions Actualment, gràcies a la incipient arqueologia del pai- i assimilacions que l’han anat mo- satge, hi ha alguns estudis prou rigorosos que demostren delant al llarg dels segles. com l’ordenació i orientació d’alguns camins i del parcel·lari Una de les etapes de la nostra de la Segarra i l’Urgell,2 o de la Conca Dellà,3 al Pallars Jus- història en què es produeix un dels sà, per posar alguns exemples propers, són fruit d’uns mo- processos de transformació més dels concrets de centuriació romana. Sorprenent, més que profunds i que marcarà l’esdevenir pel “lapsus” de temps, pels segles de foscor que seguiren posterior és durant l’època romana. al període baix imperial i la posterior ruptura que represen- La romanització no solament suposà un canvi radical en tà tant el model andalusí, com, no tant, el feudal. tots els àmbits de la societat i l’economia sinó que també A més, també constatem com la majoria de vies de afectà,E de forma contundent, a l’organització del territori. comunicació importants segueixen els mateixos traçats o Al voltant de les ciutats, totes de nova planta, es planificà molt semblants als de les antigues calçades romanes. -
SSD20171022 320.Pdf
A.E. Talaia SSD20171022_320 SECCIÓ DE SENDERS AE TALAIA PER LES TERRES DE PONENT Etapa 6: LLEIDA – SANT RUF – LLÍVIA CORBINS – TORRELAMEU 22 d’octubre de 2017 HORARI PREVIST Sortida de la Plaça de l’Estació de Vilanova i la Geltrú. 7 h Àrea de Servei de Lleida . Esmorzar. 8 h 30 min Sortida cap a Lleida. 9 h Lleida . Inici de l’etapa. 9 h 20 min Llívia . Reagrupament. 10 h 25 min 10 h 35 min Alzines . Reagrupament. 11 h 35 min 11 h 45 min Corbins . Reagrupament. 12 h 30 min 12 h 40 min Torrelameu. Final de l’etapa. 13 h 10 min Sortida cap a Lleida. 13 h 20 min Lleida . Dinar 13 h 45 min Sortida cap a Vilanova. 16 h 30 min Vilanova i la Geltrú . 18 h Notes .- ** Esmorzarem a l’Àrea de Servei de Lleida. En acabar, l’autocar ens portarà a Lleida on dinarem(cadascú pel seu compte). ** Tingueu en compte que l’organització sempre pot modificar aquesta previsió d’horari en funció de com es vagi desenvolupant l’etapa (Condicions meteorològiques, retards o avançaments imprevistos, etc). ** Si us plau, sigueu puntuals, respecteu els reagrupaments i mantingueu sempre contacte visual amb els que us se- gueixen; si cal espereu-vos. Intenteu seguir els horaris previstos, és a dir, no correu ni aneu massa lents! (Penseu que aneu en grup). ** Atenció : Per a qualsevol comunicació amb la Secció el dissabte abans de l’excursió o el mateix diumenge (mitja ho- ra abans de la sortida) utilitzeu només el telèfon 692620181 (Isidre Poch). -
CCS Tríptic Rutessegarra
Ruta dels Castells del Sió 1 11 Ruta de Cercavins Recorregut: 41,88 km Recorregut: 12,72 km Durada: 3h 48’ Durada: 2h Ideal en BTT Ideal a peu Dificultat: Moderada Dificultat: Fàcil Ascensió: 401 m Ascensió: 213 m Sortida: Cervera Ponts Sortida: Montornès de Segarra 41º40’’38” N / 01º16’09” E Vilanova les Cases Sallent 41º36’01” N / 01º13’55” E de l'Aguda de la Serra 2 Lloberola 12 Ruta dels Castells del Doll Castell Ruta Molí del Cava Recorregut: 24,5 km de Ribelles Recorregut: 7,33 km Durada: 2h 05’ Ribelles 854 Durada: 1h 30’ Ideal en BTT Ideal a peu Dificultat: Moderada Sant Salvador Dificultat: Fàcil Ascensió: 249 m 6 Sanaüja Ascensió: 108 m Sortida: Guissona a Sortida: Mas del Sot c 41º47’11” N / 1º17’19” E Pedrata s 41º49’44” N / 01º19’31” E o 675 i Vallferosa Torre B Llanera e de Vallferosa d Ruta de les Dues Valls 3 a 13 Ruta de les Gesses r Tossal Recorregut: e de la Creu Recorregut: 23,38 km i era 12,34 km Durada: 2h R 658 an Durada: 2h 30’ Ideal en BTT l Ideal a peu Dificultat: Moderada L Dificultat: Fàcil e Ascensió: 312 m 15 Biosca d Ascensió: 207 m ra Sortida: Sant Guim de Freixenet Guardiola 14 ie Sortida: Mas del Sot 41º39’21” N / 01º25’73” E Selvanera R 41º49’44” N / 01º19’31” E Castell 13 el L de les Sitges lo Palou 12 bre l'Aguda Fontanet gós Claret Ruta dels Turons 4 Talteüll Cellers 14 Ruta Aubaga - Solana Recorregut: 22,62 km Torà Recorregut: 11,85 km Durada: 2h 15’ Florejacs 7 Durada: 1h 20’ Ideal en BTT Ideal en BTT Dificultat: Moderada Massoteres Dificultat: Moderada Ascensió: 382 m Ascensió: 198 m Sortida: Sant -
I ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES a LA LLEIDA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE
i ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES A LA LLEIDA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE Isidre Puig i Sanchis RTX - 233 Di ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES A LA LLEIDA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE Isidre La Lleida del segle XViii es caracteritza per Ramon Balaguer de Valls, Francisco Puig i Sanchis una ingent activitat constructiva, amb edificis Santamaria de Cardona, Maria Becardf i Quer civils i religiosos, i una important renovaci6 de Jorba (Solsona), Josep Silue de Museu de Lleida: urbanfstica. En aquest moment s'edificaren Mequinença, Francisco Gras de Prades diocesa i comarcal bona part dels temples parroquials i rectories (Bisbat Vic), Josep Codolosa i Gortovella de del Bisbat de Lleida, aixf com la nova Catedral San Hipblit (Bisbat de Vic), Francesc Orobitg i que substituf litUrgicament I'antiga Seu Vella, Quintana de Cervera, Magf Borras de que a mitjan segle es convertf en caserna mi Cervera, Francesc Puig i Francesc Olomo de litar. L.:Ajuntament planifica i va dur a terme Pons, Miquel Trenchs de Valls, Ramon Salat grans projectes d'organitzaci6 i remodelaci6 de Santa Coloma de Queralt, Jaume Aima urbana que milloraren considerablement el d'lgualada, Francesc Burria de Bujaraloz, els seu entramat. La ciutat s'amplia, es va Tarrag6 de Vilanova de Meia, els Biscarri de engrandir, i va sortir ja clarament del seu Tarrega ... Entre tots van haver quatre 0 cinc recinte emmurallat. mestres que van assolir una certa rellevancia dins del sector constructiu de la Lleida del Aquest nou panorama constructiu va atraure segle XVIIi, tant pels seus coneixements com gran nombre de mestres de cases i arqui pel volum d'obres que van dur a terme i aque tectes d'arreu del Principat. -
Acta De La Sessió Ordinària Celebrada Pel Ple De L’Ajuntament Amb Data 16 De Setembre De 2010
ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PEL PLE DE L’AJUNTAMENT AMB DATA 16 DE SETEMBRE DE 2010. NÚM.: 8/2010 A S S I S T E N T S Alcaldessa – Presidenta: TUIXENT, 16 de setembre de 2010 Maria Carme Valls Piera Sent les 17:30 hores del dia assenyalat i sota la Presidència de la Sra. Alcaldessa, assistida per la infrascrita Secretària, van concórrer prèvia citació en forma, els Regidors que al marge s’expressen, i que constitueixen el quòrum suficient, amb l’objecte de celebrar la sessió ordinària, en primera convocatòria, a què fa referència els articles 77 b) i 78.2, del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals. Regidors: Horaci Botella Soret Alfons Escribano Paz Joan Caserras Canals Jaume Ferrer Baraut Secretària: Mª Teresa Solsona Vila Regidors que han excusat la seva assistència: Cap ORDRE DEL DIA 1.- APROVACIÓ DE L’ ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR. TRÀMIT I ESTAT D’EXPEDIENTS 2.-DESISTIR, SI S’ESCAU, DE LA TRAMITACIÓ DE DEU MODIFICACIONS PUNTUALS DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT EN EL NUCLI DE JOSA DE CADÍ DEL MUNICIPI DE JOSA I TUIXÉN (EXP. AJUNTAMENT NÚM. NNSS 1-2009, EXP. URBANISME NÚM. 2009/038660/L ). 3.- APROVAR L’INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA REFERENT A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DEL MUNICIPI DE JOSA I TUIXÉN (EXP. AJUNTAMENT NÚM. NNSS 2-2009, EXP. URBANISME NÚM. 2010/039545/L). 4.- ADAPTACIÓ DEL PRESSUPOST DE LICITACIÓ AL NOU TIPUS D’IVA DE L’OBRA " ARBORÈTUM ALS PLANELLS DEL SASTRÓ”. 5.- ADJUDICACIÓ D’UN CONTRACTE MENOR PER A LA OBRA TITULADA " ARBORÈTUM ALS PLANELLS DEL SASTRÓ”. -
P.I.L. Al·Legacions 2013-2014
ANNEX 2 PLA D'ARRENDAMENTS I SUBMINISTRAMENTS COMARCA MUNICIPI ENTITAT SUBVENCIÓ DIPUTACIÓ 2013 Alt Urgell Alàs i Cerc Ajuntament d'Alàs i Cerc 3.710,94 € Alt Urgell Arsèguel Ajuntament d'Arsèguel 2.453,48 € Alt Urgell Bassella Ajuntament de Bassella 4.086,40 € Alt Urgell Cabó Ajuntament de Cabó 2.880,31 € Alt Urgell Cava Ajuntament de Cava 2.734,87 € Alt Urgell Coll de Nargó Ajuntament de Coll de Nargó 3.972,55 € Alt Urgell Estamariu Ajuntament d'Estamariu 2.307,31 € Alt Urgell Fígols i Alinyà Ajuntament de Fígols i Alinyà 3.438,23 € Alt Urgell Josa i Tuixén Ajuntament de Josa i Tuixén 2.670,21 € Alt Urgell Josa i Tuixén E.M.D. de Josa de Cadí 750,00 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò Ajuntament de Montferrer i Castellbò 7.751,42 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò E.M.D. de Vila i Vall de Castellbò 825,00 € Alt Urgell Oliana Ajuntament d'Oliana 3.628,16 € Alt Urgell Organyà Ajuntament d'Organyà 2.673,62 € Alt Urgell Peramola Ajuntament de Peramola 3.327,99 € Alt Urgell Pont de Bar Ajuntament del Pont de Bar 3.764,16 € Alt Urgell Ribera d'Urgellet Ajuntament de Ribera d'Urgellet 5.137,66 € Alt Urgell Seu d'Urgell Ajuntament de la Seu d'Urgell 9.799,63 € Alt Urgell Valls d'Aguilar Ajuntament de les Valls d'Aguilar 4.873,37 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de la Guàrdia d'Ares 750,00 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de Taús 750,00 € Alt Urgell Valls de Valira Ajuntament de les Valls de Valira 5.927,50 € Alt Urgell Valls de Valira E.M.D. -
La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^. -
Regional Aid Map 2007-2013 EN
EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory. -
L'urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
Inventari Turístic. L'URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Anglesola - Vilagrassa NATURA/ESPAIS NATURALS Granyena NATURA/ESPAIS NATURALS Plans de Sió NATURA/ESPAIS NATURALS Secans de Belianes - Preixana NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Bellmunt- Almenara NATURA/ESPAIS NATURALS Valls del Sió-Llobregós NATURA / AIGUA Barranc de la Figuerosa Tàrrega NATURA / AIGUA Coladors de Boldú La Fuliola NATURA / AIGUA Llacuna de Claravalls Tàrrega NATURA / AIGUA Salades de Conill Ossó de Sió, Tàrrega NATURA/FAMILIAR Parc de la Font Vella Maldà NATURA/FAMILIAR Parc de Montalbà Preixana NATURA/GEOLOGIA Pedreres del Talladell El Talladell CULTURA/ARQUEOLOGIA/BRONZE FINAL Necròpolis d'Almenara Almenara Alta CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric dels Estinclells Verdú CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric del Molí d'Espígol Tornabous CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ Vil·la romana dels Reguers Puigverd d'Agramunt CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ necròpolis romana Nalec CULTURAL / RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Santa Maria Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Castellnou d'Ossó CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Maldà CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de la Mare de Déu del Remei Ossó de Sió CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Ermita de Sant Miquel Puigverd d'Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Gil Riudovelles CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-GÒTIC-SXIX/CISTER Ermita de la Mare de Déu del Pedregal El Talladell CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-XVIII -
CAT-08 Granyena De Segarra.Cdr
[PAYS.DOC] Observatorio virtual del paisaje mediterráneo Ponent (Segarra) Granyena de Segarra CAT-08 l a l no ur a a at ur rb N R U Antiguo lago interior Agua, elemento escaso Campos de cereales y retazos de bosque Urbanismo adaptado a la topografía Cultivos de secano y artesanía Alta montaña La zona se caracteriza por relieves tabulares desa- Los cursos fluviales más importantes en esta La vegetación característica es el matorral, con Granyena de Segarra se encuentra situado en un La agricultura de secano (cereales) es la actividad rrollados a partir de la erosión del antiguo lago inte- zona son el torrente de Vilagrasseta, el río Cerca- restos de encinar y roble en las zonas de umbría. cerro, donde se instaló una iglesia y un castillo. económica más importante. También es destaca- Media/baja montaña rior donde iban a desaguar los ríos pirenaicos y de vins, los dos afluentes del río Ondara, que es Lo que predomina, no obstante, son los campos Alrededor de esas construcciones se desarrolló la ble el desarrollo de la industria agroalimentaria, la cordillera Pre-litoral. Las cumbres que pode- afluente del Segre. de cereales, con almendros y olivos. población, la villa cerrada, con calles muy estre- del mueble y textil. Llanura mos ver actualmente son los restas de este anti- chas y de fuerte pendiente. Litoral guo lago, con materiales como las margocalcá- reas, las arcillas y molasas. La Segarra es una comarca situada en la depresión central catalana, a levante de las tierras de Lleida. Los valles de los ríos Corb, Ondara, Sió y Llobregós marcan el territorio de sur a norte, generalmente plano, accidentado al sur por las sierras de Montargull y de Bellmunt y al norte por la sierra de Pinós.