arquitectura religiosa 167 Patrimoni de Torrefeta i Florejacs Plànol de localització 4 3 2 Arquitectura religiosa Bellveí 1. Església de Sant Jaume Les Cases de la Serra 22 2. Església de Sant Pere de Mas Pujol 12 20 3. Capella de Sant Antoni Abat 23 4. Capella de Santa Bàrbara Castellmeià 21 5. Església de la Mare de Déu de la Llet LES SITGES 15 El Far 24 6. Església de Sant Domènec Florejacs 7. Església de la Mare de Déu de l'Assumpció 8. Capella de Sant Miquel 7 9. Capella de Sant Sebastià Gra 9 10. Església de Sant Salvador 11. Santa Maria de Teuladells 8 Granollers 12. Església de Sant Jaume 17 El Llor 14 13. Església de Sant Julià La Morana 14. Església de Sant Esteve Palou 10 15. Església de Sant Ponç Riber 16. Església de Santa Anna 11 Sant Martí de la Morana 1 17. Església de Santa Maria 25 Sedó 6 18. Església de Sant Donat 19. Ermita de Santes Masses 13 Selvanera 20. Església de Sant Sebastià 19 21. Ermita de la Mare de Déu de la 5 Soledat 16 22. Capella de Sant Vicenç (Mas de 18 CASTELLMEIÀ Nadal) 23. Capella de Sant Sebastià (Mas Mascó) Les Sitges 24. Capella de Sant Pere Torrefeta 25. Església de Sant Amanç 169 trucció original, en E SGLÉSIA què estan represen- DE S ANT J AUME tats sis ro dets dis- posats ver ticalment Nucli: Bellveí Distància des de Cervera: 9,2 km (tres i tres) i tres Accés: Camí asfaltat flors de lis formant Indret: Dins el nucli urbà una co rona. L'escut podria correspondre a la família Sacirera, Tipologia: Església Època: ss. XVII-XVIII que va senyorejar Estat de conservació: Bo Bellveí al segle XIV. Interès: Baix A l'interior tro- bem una nau cober- ta amb volta de UTILITZACIÓ: Detall de la portada canó amb llunetes i Original: Religiós/Culte quatre capelles laterals, dues a cada banda i comuni- Actual: Religiós/Culte cades entre sí, amb absis quadrangular al presbiteri i Arquitectura religiosa DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA cor. Quatre arcs torals es basteixen damunt de pilastres entre les quals s'alcen les capelles laterals. Els murs L'església de estan recoberts amb guixeria de color i pintura, amb Bell veí té per pa tró decoració a base d'una importa amb petits dentellons a Sant Jaume, i que ressegueix tot el perímetre de la nau. El terra està encara que ori- enllosat. Cal destacar tant la pica beneitera com la ginàriament degué baptismal. construir-se una El campanar és de planta quadrada i s'alça a l'ex- petita es glesiola trem sud-est de l'edifici. A la part superior presenta romànica, al segle quatre obertures d'arc de mig punt dovellat i motllura XVII aquesta fou de bocell a la part alta amb quatre boles damunt podi subs tituïda per a cada cantonada. l'actual barroca, Les característiques d'aquesta església són les prò- amb planta basili- pies de les noves tendències que van arribar a cal d'una sola nau i Catalunya entre finals del segle XVI i mitjans del XVII a capelles la terals, través d'algunes ordres religioses. Les plantes que construïda en sen- s'imposaren eren les basilicals, cobertes amb voltà de tit est-oest i tenint canó amb llunetes, amb presbiteri en què l'altar s'en- 19,75 m de llarga- voltava amb un absis semicircular (en aquest cas és da per 10,50 d'am- quadrat). Ja al segle XVIII algunes esglésies presenta- Façana barroca de Sant Jaume plada. La coberta és ven una galeria de tribunes per sobre de les capelles a quatre aigües, amb teula àrab. Els murs exteriors laterals, així com un cor alt sobre el nàrtex de l'esglé- estan fets amb pedra irregular calcària i saulonosa, sia. Les façanes potenciaven l'ornamentació de les por- mentre que les cantonades estan acabades amb grans tades. carreus. En algun sector s'observen filades de carreus ben escairats que, amb tota probabilitat, correspon- NOTÍCIES HISTÒRIQUES drien a la construcció original del segle XVII. La façana d'ingrés és d'un barroc molt classicista. La notícia més antiga que trobem sobre l'església La portada està emmarcada en dues pilastres decora- de Bellveí data del 15 de setembre de 1098, quan en des amb un estriat filetejat, les quals descansen sobre l'Acta de Consagració de l'església de Santa Maria de un podi i a la part superior els capitells tenen decora- Guissona es fa constar que Belverdi es troba dins el ció de dentellons. L'arquivolta té motllura de cavet al terme d'aquesta església i a ella li corresponen els cantell de les dovelles i muntants, i una voluta a la clau dècims, primícies i altres guanys que generava l'esglé- de l'arc. La cornisa presenta motllura de quart de sia de Bellveí. bocell i bandes llises, estant tota ella molt erosionada, Poques referències més tenim sobre aquesta esglé- per sobre de la qual la decoració es remata amb dues sia. Ja al 1758, quan s'havia construït el nou edifici boles damunt pea nya. A la part superior de la portada d'estil barroc durant el segle anterior, recollim la visita un ull de bou amb els cantells motllurats i un escut, que hi feu el bisbe d'Urgell, en què es fa constar que molt erosionat, probablement pertanyents a la cons- Sant Jaume de Bellveí és sufragània de la de Guissona 171 i està governada pel reverend Jaume Thomas; es rela- capçada a llevant cionen també els elements que es guarden a l'església: per un absis semicir- un calze amb la seva patena, ornaments, albes, casu- cular cobert amb lles, mantells, una creu gran per ales processons. volta de quart d'es- Existia la confraria de Sant Jaume. fera apuntada, que El 19 d'abril de 1992 s'inauguraren les reformes s'obre a la nau mit- fetes a l'altar major, el sagrari i el presbiteri. jançant un arc pres- biteral que conté dos BIBLIOGRAFIA arcosolis. Els murs Aspecte general de Sant Pere de estan pintats de — BARAUT, Cebrià, Les actes de consagració d'esglé- Mas Pujol blanc. sies del bisbat d'Urgell (ss. X-XIII), dins “Urgèlia” núm 1. Exteriorment trobem la porta d'accés a la banda de La Seu d'Urgell 1978. tramuntana, on localitzem una porta d'arc de mig punt — GAVIN, Josep M., Inventari d'esglèsies. Segarra i adovellat, llinda i timpà llis; els brancals de la porta Urgell. Barcelona 1987, p. 114. acaben en quart de punt. En aquesta mateixa façana, — MARTINELL, Cèsar, Arquitectura i escultura barro- a tocar de l'ab sis, s'alça un campanar d'espadanya de ques a Catalunya. Barcelona 1963. Arquitectura religiosa dos ulls. — TRIADÓ, Joan Ramon, L'època del Barroc, ss. XVII- L'absis, amb co- XVIII, dins Història de l'Art Català, vol V. Barcelona berta a la mateixa 1984. alçada que la nau, — La Veu de Torreflor núm 29. Torrefeta 1992. presenta decoració — Visites pastorals (Oficialitat de Guissona), llibre exterior d'arcuacions 112 (1758). Arxiu Diocesà d'Urgell. llombardes amb le- se nes cada dos arcs, i al centre hi ha una ESGLÉSIA DE SANT PERE finestra de doble esqueixada i arc de DE MAS PUJOL mig punt, actual- Nucli: Les Cases de la Serra ment tapiada, em - Distància des de Cervera: 30 km marcada per una de Accés: Carretera sense asfaltar les arcuacions que Detall de l’absis i campanar Indret: Des de Sanaüja cal agafar el camí de defineixen una plafó Sallent i a 1,9 km ens desviem per la C-149 en asimètric, molt peculiar, que també es troba a l'esglé- direcció a Solsona; passat 1 km a mà esquerra ens desviem per un camí fins arribar a Mas Pujol, estan l'esglé- sia aragonesa de San Caprasio de Serós. És potser l'e- sia a uns 100 metres. difici més senzill de la Segarra que presenta aquesta Localització: LN 41º 53.937” - LE 1º 19.043” ornamentació A la façana sud, un petita obertura moderna, qua- Tipologia: Església drangular, dóna llum a la zona del presbiteri. Època: ss. XI-XIII/Moderna Estil: Romànic En el mur de ponent s'observa el carener de la Estat de conservació: Regular coberta força desplaçat cap al nord respecte de l'eix de Interès: Alt l'absis. Tot el parament està fet amb carreus ben escai- rats i irregulars, disposats en filades uniformes, pròpies UTILITZACIÓ: de les formes constructives del segle XII. A la zona de Original: Religiós/Culte la coberta, però, l'aparell és de carreuó més irregular i Actual: Religiós/Culte desordenat, corresponent segurament a reformes fetes durant el segle XIII. DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA NOTÍCIES HISTÒRIQUES L'església de Sant Pere del Mas Pujol és d'origen romànic, però en època mo der na pa tí una àm plia Cebrià Baraut va localitzar una còpia del segle XIII reforma que alte rà sensiblement la se va es tructura d'un document original del segle XI, concretament ori ginal. Es tracta d'una es glésia d'una so la nau, orien- d'entre els anys 1040-1075, corresponent a l'inventari tada d'est a oest, que fa 14 m de llargada per 5,70 de les percepcions i serveis que el bisbe d'Urgell rebia d'ampla. La coberta, de teula àrab, és a dues aigües. del castell de Sanaüja, en el què consta que del lloc de L’església, tancada pel recinte del cementiri que la Pugol el bisbe rebia el mateix que de l'indret anomenat precedeix, es cobreix amb volta de canó apuntada, Val de Murries.