DOCSLIB.ORG

Florejacs. Arquitectura Religiosa

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Florejacs. Arquitectura Religiosa arquitectura religiosa 167 Patrimoni de Torrefeta i Florejacs Plànol de localització 4 3 2 Arquitectura religiosa Bellveí 1. Església de Sant Jaume Les Cases de la Serra 22 2. Església de Sant Pere de Mas Pujol 12 20 3. Capella de Sant Antoni Abat 23 4. Capella de Santa Bàrbara Castellmeià 21 5. Església de la Mare de Déu de la Llet LES SITGES 15 El Far 24 6. Església de Sant Domènec Florejacs 7. Església de la Mare de Déu de l'Assumpció 8. Capella de Sant Miquel 7 9. Capella de Sant Sebastià Gra 9 10. Església de Sant Salvador 11. Santa Maria de Teuladells 8 Granollers 12. Església de Sant Jaume 17 El Llor 14 13. Església de Sant Julià La Morana 14. Església de Sant Esteve Palou 10 15. Església de Sant Ponç Riber 16. Església de Santa Anna 11 Sant Martí de la Morana 1 17. Església de Santa Maria 25 Sedó 6 18. Església de Sant Donat 19. Ermita de Santes Masses 13 Selvanera 20. Església de Sant Sebastià 19 21. Ermita de la Mare de Déu de la 5 Soledat 16 22. Capella de Sant Vicenç (Mas de 18 CASTELLMEIÀ Nadal) 23. Capella de Sant Sebastià (Mas Mascó) Les Sitges 24. Capella de Sant Pere Torrefeta 25. Església de Sant Amanç 169 trucció original, en E SGLÉSIA què estan represen- DE S ANT J AUME tats sis ro dets dis- posats ver ticalment Nucli: Bellveí Distància des de Cervera: 9,2 km (tres i tres) i tres Accés: Camí asfaltat flors de lis formant Indret: Dins el nucli urbà una co rona. L'escut podria correspondre a la família Sacirera, Tipologia: Església Època: ss. XVII-XVIII que va senyorejar Estat de conservació: Bo Bellveí al segle XIV. Interès: Baix A l'interior tro- bem una nau cober- ta amb volta de UTILITZACIÓ: Detall de la portada canó amb llunetes i Original: Religiós/Culte quatre capelles laterals, dues a cada banda i comuni- Actual: Religiós/Culte cades entre sí, amb absis quadrangular al presbiteri i Arquitectura religiosa DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA cor. Quatre arcs torals es basteixen damunt de pilastres entre les quals s'alcen les capelles laterals. Els murs L'església de estan recoberts amb guixeria de color i pintura, amb Bell veí té per pa tró decoració a base d'una importa amb petits dentellons a Sant Jaume, i que ressegueix tot el perímetre de la nau. El terra està encara que ori- enllosat. Cal destacar tant la pica beneitera com la ginàriament degué baptismal. construir-se una El campanar és de planta quadrada i s'alça a l'ex- petita es glesiola trem sud-est de l'edifici. A la part superior presenta romànica, al segle quatre obertures d'arc de mig punt dovellat i motllura XVII aquesta fou de bocell a la part alta amb quatre boles damunt podi subs tituïda per a cada cantonada. l'actual barroca, Les característiques d'aquesta església són les prò- amb planta basili- pies de les noves tendències que van arribar a cal d'una sola nau i Catalunya entre finals del segle XVI i mitjans del XVII a capelles la terals, través d'algunes ordres religioses. Les plantes que construïda en sen- s'imposaren eren les basilicals, cobertes amb voltà de tit est-oest i tenint canó amb llunetes, amb presbiteri en què l'altar s'en- 19,75 m de llarga- voltava amb un absis semicircular (en aquest cas és da per 10,50 d'am- quadrat). Ja al segle XVIII algunes esglésies presenta- Façana barroca de Sant Jaume plada. La coberta és ven una galeria de tribunes per sobre de les capelles a quatre aigües, amb teula àrab. Els murs exteriors laterals, així com un cor alt sobre el nàrtex de l'esglé- estan fets amb pedra irregular calcària i saulonosa, sia. Les façanes potenciaven l'ornamentació de les por- mentre que les cantonades estan acabades amb grans tades. carreus. En algun sector s'observen filades de carreus ben escairats que, amb tota probabilitat, correspon- NOTÍCIES HISTÒRIQUES drien a la construcció original del segle XVII. La façana d'ingrés és d'un barroc molt classicista. La notícia més antiga que trobem sobre l'església La portada està emmarcada en dues pilastres decora- de Bellveí data del 15 de setembre de 1098, quan en des amb un estriat filetejat, les quals descansen sobre l'Acta de Consagració de l'església de Santa Maria de un podi i a la part superior els capitells tenen decora- Guissona es fa constar que Belverdi es troba dins el ció de dentellons. L'arquivolta té motllura de cavet al terme d'aquesta església i a ella li corresponen els cantell de les dovelles i muntants, i una voluta a la clau dècims, primícies i altres guanys que generava l'esglé- de l'arc. La cornisa presenta motllura de quart de sia de Bellveí. bocell i bandes llises, estant tota ella molt erosionada, Poques referències més tenim sobre aquesta esglé- per sobre de la qual la decoració es remata amb dues sia. Ja al 1758, quan s'havia construït el nou edifici boles damunt pea nya. A la part superior de la portada d'estil barroc durant el segle anterior, recollim la visita un ull de bou amb els cantells motllurats i un escut, que hi feu el bisbe d'Urgell, en què es fa constar que molt erosionat, probablement pertanyents a la cons- Sant Jaume de Bellveí és sufragània de la de Guissona 171 i està governada pel reverend Jaume Thomas; es rela- capçada a llevant cionen també els elements que es guarden a l'església: per un absis semicir- un calze amb la seva patena, ornaments, albes, casu- cular cobert amb lles, mantells, una creu gran per ales processons. volta de quart d'es- Existia la confraria de Sant Jaume. fera apuntada, que El 19 d'abril de 1992 s'inauguraren les reformes s'obre a la nau mit- fetes a l'altar major, el sagrari i el presbiteri. jançant un arc pres- biteral que conté dos BIBLIOGRAFIA arcosolis. Els murs Aspecte general de Sant Pere de estan pintats de — BARAUT, Cebrià, Les actes de consagració d'esglé- Mas Pujol blanc. sies del bisbat d'Urgell (ss. X-XIII), dins “Urgèlia” núm 1. Exteriorment trobem la porta d'accés a la banda de La Seu d'Urgell 1978. tramuntana, on localitzem una porta d'arc de mig punt — GAVIN, Josep M., Inventari d'esglèsies. Segarra i adovellat, llinda i timpà llis; els brancals de la porta Urgell. Barcelona 1987, p. 114. acaben en quart de punt. En aquesta mateixa façana, — MARTINELL, Cèsar, Arquitectura i escultura barro- a tocar de l'ab sis, s'alça un campanar d'espadanya de ques a Catalunya. Barcelona 1963. Arquitectura religiosa dos ulls. — TRIADÓ, Joan Ramon, L'època del Barroc, ss. XVII- L'absis, amb co- XVIII, dins Història de l'Art Català, vol V. Barcelona berta a la mateixa 1984. alçada que la nau, — La Veu de Torreflor núm 29. Torrefeta 1992. presenta decoració — Visites pastorals (Oficialitat de Guissona), llibre exterior d'arcuacions 112 (1758). Arxiu Diocesà d'Urgell. llombardes amb le- se nes cada dos arcs, i al centre hi ha una ESGLÉSIA DE SANT PERE finestra de doble esqueixada i arc de DE MAS PUJOL mig punt, actual- Nucli: Les Cases de la Serra ment tapiada, em - Distància des de Cervera: 30 km marcada per una de Accés: Carretera sense asfaltar les arcuacions que Detall de l’absis i campanar Indret: Des de Sanaüja cal agafar el camí de defineixen una plafó Sallent i a 1,9 km ens desviem per la C-149 en asimètric, molt peculiar, que també es troba a l'esglé- direcció a Solsona; passat 1 km a mà esquerra ens desviem per un camí fins arribar a Mas Pujol, estan l'esglé- sia aragonesa de San Caprasio de Serós. És potser l'e- sia a uns 100 metres. difici més senzill de la Segarra que presenta aquesta Localització: LN 41º 53.937” - LE 1º 19.043” ornamentació A la façana sud, un petita obertura moderna, qua- Tipologia: Església drangular, dóna llum a la zona del presbiteri. Època: ss. XI-XIII/Moderna Estil: Romànic En el mur de ponent s'observa el carener de la Estat de conservació: Regular coberta força desplaçat cap al nord respecte de l'eix de Interès: Alt l'absis. Tot el parament està fet amb carreus ben escai- rats i irregulars, disposats en filades uniformes, pròpies UTILITZACIÓ: de les formes constructives del segle XII. A la zona de Original: Religiós/Culte la coberta, però, l'aparell és de carreuó més irregular i Actual: Religiós/Culte desordenat, corresponent segurament a reformes fetes durant el segle XIII. DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA NOTÍCIES HISTÒRIQUES L'església de Sant Pere del Mas Pujol és d'origen romànic, però en època mo der na pa tí una àm plia Cebrià Baraut va localitzar una còpia del segle XIII reforma que alte rà sensiblement la se va es tructura d'un document original del segle XI, concretament ori ginal. Es tracta d'una es glésia d'una so la nau, orien- d'entre els anys 1040-1075, corresponent a l'inventari tada d'est a oest, que fa 14 m de llargada per 5,70 de les percepcions i serveis que el bisbe d'Urgell rebia d'ampla. La coberta, de teula àrab, és a dues aigües. del castell de Sanaüja, en el què consta que del lloc de L’església, tancada pel recinte del cementiri que la Pugol el bisbe rebia el mateix que de l'indret anomenat precedeix, es cobreix amb volta de canó apuntada, Val de Murries.
Load more

Recommended publications
  • REVISTA DE CIÈNCIES DE LA CATALUNYA CENTRAL N
    Recorregut de recerca geològica per la comarca de La Segarra: des de la Panadella a Rubinat i a Sant Pere dels Arquells i Rubinat; i des de Cervera i les Oluges a Sant Ramon i a Ivorra Josep Maria Mata-Perelló Joaquim Sanz Balagué XARAGALL REVISTA DE CIÈNCIES DE LA CATALUNYA CENTRAL n. 2 FEBRER 2015 Com citar l’article: Mata-Perelló, JM.; Sanz Balaguer, J. Recorregut de recerca geològica per la comarca de La Segarra: des de la Panadella a Rubinat i a Sant Pere dels Arquells i Rubinat; i des de Cervera i les Oluges a Sant Ramon i a Ivorraper. A: XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central. 2015. (n.2). ISSN 2013-4479 DL: B.21483-2009. DOI XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA PER LA COMARCA DE LA SEGARRA: DES DE LA PANADELLA A RUBINAT I A SANT PERE DELS ARQUELLS I RUBINAT; I DES DE CERVERA I LES OLUGES A SANT RAMON I A IVORRA Josep Maria Mata-Perelló Museu de geologia Valentí Masachs, Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Joaquim Sanz Balagué Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals (EMRN), Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Paraules clau: Depressió geològica de l’Ebre, Materials terciaris, Materials quaternaris, Patrimoni miner Resum Itinerari realitzat el 23 de febrer de 2014. En aquesta ocasió, es realitzarà un recorregut geològic a través de diferents indrets de la Depressió Geològica de L´Ebre; i més concretament pels sectors corresponents a la seva Depressió Central.
    [Show full text]
  • CCS Tríptic Rutessegarra
    Ruta dels Castells del Sió 1 11 Ruta de Cercavins Recorregut: 41,88 km Recorregut: 12,72 km Durada: 3h 48’ Durada: 2h Ideal en BTT Ideal a peu Dificultat: Moderada Dificultat: Fàcil Ascensió: 401 m Ascensió: 213 m Sortida: Cervera Ponts Sortida: Montornès de Segarra 41º40’’38” N / 01º16’09” E Vilanova les Cases Sallent 41º36’01” N / 01º13’55” E de l'Aguda de la Serra 2 Lloberola 12 Ruta dels Castells del Doll Castell Ruta Molí del Cava Recorregut: 24,5 km de Ribelles Recorregut: 7,33 km Durada: 2h 05’ Ribelles 854 Durada: 1h 30’ Ideal en BTT Ideal a peu Dificultat: Moderada Sant Salvador Dificultat: Fàcil Ascensió: 249 m 6 Sanaüja Ascensió: 108 m Sortida: Guissona a Sortida: Mas del Sot c 41º47’11” N / 1º17’19” E Pedrata s 41º49’44” N / 01º19’31” E o 675 i Vallferosa Torre B Llanera e de Vallferosa d Ruta de les Dues Valls 3 a 13 Ruta de les Gesses r Tossal Recorregut: e de la Creu Recorregut: 23,38 km i era 12,34 km Durada: 2h R 658 an Durada: 2h 30’ Ideal en BTT l Ideal a peu Dificultat: Moderada L Dificultat: Fàcil e Ascensió: 312 m 15 Biosca d Ascensió: 207 m ra Sortida: Sant Guim de Freixenet Guardiola 14 ie Sortida: Mas del Sot 41º39’21” N / 01º25’73” E Selvanera R 41º49’44” N / 01º19’31” E Castell 13 el L de les Sitges lo Palou 12 bre l'Aguda Fontanet gós Claret Ruta dels Turons 4 Talteüll Cellers 14 Ruta Aubaga - Solana Recorregut: 22,62 km Torà Recorregut: 11,85 km Durada: 2h 15’ Florejacs 7 Durada: 1h 20’ Ideal en BTT Ideal en BTT Dificultat: Moderada Massoteres Dificultat: Moderada Ascensió: 382 m Ascensió: 198 m Sortida: Sant
    [Show full text]
  • Edicto De 20 De Noviembre De 2007, Sobre Acuerdos De La Comisión Territorial De Urbanismo De Lleida Referentes a Varios Municipios
    Edicto de 20 de noviembre de 2007, sobre acuerdos de la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida referentes a varios municipios. Organo Emisor: Departamento de Política Territorial y Obras Públicas Tipo de Norma: Edicto Fecha: 2007-11-20 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2007-12-03 12:00:00 Marginal: 69917 TEXTO COMPLETO : EDICTO de 20 de noviembre de 2007, sobre acuerdos de la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida referentes a varios municipios. La Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida, en la sesión de 11 de octubre de 2007, adoptó los siguientes acuerdos: Aprobar, de conformidad con el procedimiento establecido al artículo 48.1 del Decreto legislativo 1/2005, de 26 de julio, por el que se aprueba el Texto refundido de la Ley de urbanismo, los expedientes de solicitud de construcciones e instalaciones en suelo no urbanizable que se detallan a continuación: Exp.: 2006/024262/L Actividad extractiva en el Pla de las masías, en el término municipal de Arbeca, promovida por Romà Catalana d'Àrids SL. Exp.: 2007/028797/L Instalación de una planta solar fotovoltaica conectada en la red de 99 kW al polígono 1, parcelas 99 y 107, en el término municipal de Bellpuig, promovida por 2007 BENSAN, SL. Exp.: 2007/028798/L Instalación de una planta solar fotovoltaica conectada en la red de 99 kW al polígono 1, parcelas 99 y 107, en el término municipal de Bellpuig, promovida por Sanmujo 1884, SL. Exp.: 2007/028506/L Instalación de una planta solar fotovoltaica conectada en la red de 88 kW al polígono 3, parcela 69, en el término municipal de Corbins, promovida por Union Fotovoltaica, SL.
    [Show full text]
  • Segarra MUC Mapa Urbanístic De Catalunya
    MUC Mapa urbanístic de Catalunya Dades bàsiques municipals i comarcals Segarra Juliol 2021 Mapa urbanístic de Catalunya Valor informatiu DADES GENERALS Comarca: Segarra Superfície comarcal (MUC): 72.367 ha Nombre de municipis: 21 Població*: 23.318 habitants Parc estimat d'habitatge*: 11.562 habitatges Àmbit funcional territorial (AFT): Ponent Superfície AFT: 558.471 ha *Font: Idescat. Padró municipal d'habitants. Any 2020; Dept. Territori i Sostenibilitat. Habitatges acabats a Catalunya DADES DE PLANEJAMENT GENERAL Les dades han estat refoses a partir de la figura principal de planejament general i incorpora com a mínim tots els expedients vigents a 1 de gener de 2021 (AMB a 1 de juliol de 2020). Figures de planejament general POUM: Pla d'ordenació urbanística municipal; PGO: Pla general d'ordenació; PGM: Pla general metropolità; NSP: Normes subsidiàries de planejament; NPU: Normes de planejament urbanístic MUC. 1 de gener de 2021 (AMB a 1 de juliol de 2020) Segarra 1 Mapa urbanístic de Catalunya Valor informatiu Classificació urbanística Superfície (ha) Total comarcal (MUC) 72.366,7960 Total sòl urbà 879,6901 SUC Sòl urbà consolidat 821,6138 SNC Sòl urbà no consolidat 58,0763 Total sòl urbanitzable 407,1859 SUD Sòl urbanitzable delimitat 348,9006 SND Sòl urbanitzable no delimitat 58,2854 SNU Sòl no urbanitzable 71.079,9200 Qualificació urbanística Superfície (ha) Total sistemes 1.555,8178 Total sistema de comunicacions 999,5658 SX Viari 942,9719 SF Ferroviari 53,7436 SA Aeroportuari 2,850 SP Portuari Total sistema d'espais lliures 433,9681
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • Sant Ramon Nonat
    SANT RAMON NONAT Un nou camí que mena al coneixement del sant. Era el cinqué i darrer fill del cavaller, Arnau de Cardona? l. La problemàtica sobre el sane L'únic camí que fins ara s'ha seguit per cal d'arribar al conixemenc de la persona i vida del sane de Porcell ha escac el de la tradició po­ pular per manca de documents que n'avalin els fets. No és d'estra­ nyar que els historiadors moderns en passar pel cedàs de la crítica hiscórica el contingut de la tradició no es deixin gairebé res. Aquesta conclusió negativa, començada al segle XVIII, avui és gairebé gene­ ral. Alguns arriben a dubtar de l'existència de la seva persona. En llur opinió es tracta d'un mite creat per la fantasia del poble. Sane Ra­ mon, el Nonat, vénen a dir no ha existit mai. L'escudi de nous documents, vuit dels quals es conserven a l'Ar­ xiu Capicular de la catedral de Solsona i un al parroquial de Cardona, m'ha mogut a l'elaboració d'aquest treball. És un nou camí, no resse­ guit per ningú, que mena al coneixement de la persona del sane. Del contingut de la tradició només m'interessa retenir-ne els fets princi­ pals que, compulsats amb aquests documents, aconsegueixen una ca­ tegoria històrica. Són els següents: Ramon neix a Portell l'any 1200, extret per una operació cesàrea del costat de la seva mare morta. Essent un jovencell ingressa a l'Orde de la Mercè fundada feia pocs any per sant Pere Nolasc, dedicant-se al rescat de cristians captius dels sarraïns.
    [Show full text]
  • Risc D'incendi Municipis Afectats Amb L'obligació D'elaborar El PAM Per
    Municipi amb PAM obligat Lloberola Sanaüja Llanera Vallferosa Ctra. LV-3005 p.k. 6, accés a Fustegueres Sant Serni Puig-arner Biosca Cal Millet Granollers Selvanera Fontanet Claret Palou Talteüll l'Aguda Torà Cellers Guarda-si-venes Polígon Industrial Florejacs Massoteres Palouet Guissona la Morana Sant Martí de la Morana Vicfred Ivorra Gra les Pallargues zona Santuari Sant Guim de la Plana Sisteró Bellveí Concabella Torrefeta Ratera el Far Viver de Segarra Mont-roig Pelagalls Comabella el Llor Portell Gospí Hostafrancs Sedó Castellmeià Riber Tarroja Ferran de Segarra Sant Ramon Malacara la Prenyanosa Montcortés Malgrat Alta-riba Muller l'Aranyó de Segarra Castellnou d'Oluges Santa Fe la Cardosa les Oluges Estaràs el Canós Montfalcó Gàver Murallat el Castell de Santa Maria Tordera Vergós Guerrejat Cervera Melió Altadill Sant Domí la Curullada Vergós Freixenet Montpalau de Segarra Fonolleres Sant Guim Amorós la Móra de Freixenet Granyanella el Mas Claret la Rabassa Sant Pere Sant Guim Polígon Industrial dels Arquells Montlleó de la Rabassa Timor Palamós la Tallada Cisteró Briançó els Hostalets Pet-Food Sant Antolí i Vilanova Pomar Granyena la Sisquella Rubinat de Segarra Pallerols Gramuntell Montfar el Mas Vilagrasseta Llindars de Bondia Montornès de Segarra Pavia Bellmunt Montoliu la Guàrdia Lada de Segarra Cabestany Talavera l'Ametlla de Segarra Civit Suró Risc d'Incendi Escala: Àmbit Geogràfic: CONSELL COMARCAL DE Pla d'Assistència i Suport Municipis afectats amb LA SEGARRA (PAS de la Segarra) 1/116.000 LA SEGARRA Servei de Protecció Civil Any 2019 l'obligació d'elaborar el Àrea Tècnica i Territorial PAM per incendis Lloberola Risc d'inundacions.
    [Show full text]
  • Entrada Cereal Invierno Campaña 2021-2022
    CONDICIONES ENTRADAS DE CEREAL DE INVIERNO CAMPAÑA 2021-2022 EN FÁBRICAS Y CENTROS DE RECOGIDA BONÀREA COOPERATIVA Opciones: A) Precio del día Precio: el precio del día de entrega fijado en la web de bonÀrea Agrupa http://www.bonarea-agrupa.com/cereales en Precios cereales con un pago de 30 días. Modalidad Pago Adelantado : . Pago15 días: precio del día menos 2 % interés anual proporcional a los días de adelanto. Pago 7 días: precio del día menos 2 % interés anual proporcional a los días de adelanto. Ejemplos: PRECIO PRECIO % INTERÉS ANUAL DÍAS PAGO DESCUENTO COMPRA FINAL 2 200,00 15 0,16 199,84 2 200,00 7 0,25 199,75 B) Depósito sin precio fijado Solamente en los centros que dispongan de almacén o silo bolsa y sujeto a disponibilidad de almacenaje (Ver condiciones y centros con depósito, al final del documento). Venta: A decidir por el agricultor: Fecha límite de venta del 50 % del total entregado de cada cereal el 14 de enero de 2.022. La parte de cada cereal restante, también a decidir por el agricultor, con la fecha límite de venta del 15 de abril de 2.022. Precio: el precio del día que se ordena la venta, fijado en la web http://www.bonarea-agrupa.com/cereales en Precios cereales de bonÀrea Agrupa. Pago: a los 30 días a partir fecha venta. Coste para el agricultor: Ver condiciones y centros con depósito, al final del documento. C) Depósito con compromiso de venta del 10 % mensual Entrega en depósito durante campaña, con compromiso de venta del 10 % mensual cada uno de los meses entre agosto y mayo del siguiente año.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • IVORRA•Arq. Civil IVORRA•Arq. Civil
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert arquitectura civil 53 torre cilíndrica, la planta i secció de la qual podem TORRE DEL CASTELL estudiar a partir dels dibuixos que ens presenta l’obra D’IVORRA Catalunya romànica. Llevat del seu coronament, no és possible veure-la en totes les seves cares ja que els Nucli: Ivorra murs de les cases que s’hi adossen a migjorn i ponent Adreça: carrer de la Torre, s/n n’impedeixen la seva total visió. Del seu perímetre Distància des de Cervera: 18,2 km Accés: Carretera n’hem pogut mesurar 19,30 m. Observant, per tant, Indret: A Cervera, en la rotonda situada al que aproximadament una quarta part de la seva cir- nord de la ciutat, agafarem la N-141f, que dei- cumferència queda tapada per les cases, el perímetre xarem poc després de recórrer 6,5 km on connectarem amb la C- total s’aproximaria als 27 m. El gruix de murs és d’a- 25 (Eix Transversal), que deixarem a la sortida 93 (Sant Ramon- proximadament 1,5 m. Torà) on reprendrem la N-141f en direcció Calaf i, poc després, per la LV-3003 en direcció Torà. Passarem per Portell i a 17 km de Cervera trobarem les primeres cases d’Ivorra. Amb tot, per acce- dir al nucli urbà pròpiament dit, hem d’arribar fins a la cruïlla on inicia la LV-3004 que ens hi condueix directament i que hi mor. Tipologia: Torre Època (Èpoques): Medieval Estat de conservació: Regular Interès: Alt Arquitectura civil UTILITZACIÓ Original: Militar/Defensiva Actual: Civil/Element arquitectònic de gran interès DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA Planta i secció de la torre (Catalunya romànica..., vol.
    [Show full text]
  • Se Suïcida Al Polígon Després D'apuntar Amb Una Pistola Al Seu
    pàg. DIJOUS 5 ESPORTS | 24 D’ABRIL DEL 2018 Número 13.000 · Any XXXVII El Barça goleja a la Champions (4-1) 1,30 € S’atansa a les semifinals en un partit molt efectiu davant de la Roma www.segre.com El PDeCAT porta al jutge els comptes Se suïcida al polígon després de l’Empresa d’Urbanisme d’apuntar amb una pistola de la Paeria Per 3 presumptes delictes que el PSC veu infundats al seu excap i als Mossos El grup municipal del PDeCAT va presentar ahir al jutjat de ITMAR FABREGAT guàrdia una querella contra Autor || Un veí de una dotzena de responsables de Els Mossos, al lloc on l’home l’EMU per presumptes irregula- Lleida de 68 anys a qui es va treure la vida. ritats comptables constitutives en fa 10 van acomiadar de delictes de falsedat de docu- ment mercantil, societari i tràfic de l’empresa Payper d’influències. El PSC va replicar que tot està auditat i veu les acu- Fugida || Va anar a la sacions “improcedents”. partida Fontanet a peu LLEIDA ❘ 6 i, al veure’s acorralat, es va disparar al pit Penelles recupera el Un veí de Lleida de 68 anys es va treure ahir la vida després d’anar cine després de 14 a la seua antiga empresa, Payper, al polígon El Segre, i amenaçar anys gràcies a una amb una pistola el gerent de la firma de la qual havia estat aco- productora de TV miadat fa 10 anys. Després de discutir-hi, va fugir a peu del lloc Hi anirà a gravar un i va acabar engegant-se un tret programa per la pròxima al veure’s acorralat pels Mossos edició del Gargar Festival a la partida Fontanet.
    [Show full text]
  • Catàleg Dels Pergamins Municipals De Barcelona
    Altres publicacions de l’Ajuntament Catàleg dels pergamins de Barcelona – Arxiu Municipal (Volum III) (Volum municipals de Barcelona - Notícies del segle XVII: la premsa a Barcelona entre 1612 i 1628 Anys 1396-1440 (Volum III) - Premsa clandestina i de l’exili a l’Hemeroteca de l’Arxiu Històric de la Ciutat (1939-1977) - Cartes de Ferran II a la ciutat de Barcelona (1479-1515) Anys 1396-1440 Anys - Història i catàleg de la Cinemateca Municipal - Els orígens de la premsa a Catalunya: catàleg de periòdics antics (1641-1833) - Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona. Anys 885-1334 (Volum I) - Barcelona fotografiada: guia dels fons i les col·leccions de l’Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona. Anys 1336-1396 (Volum II) Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona Anys 1396-1440 (Volum III) Manuel Rovira i Solà Memòria de Arxiu Municipal de Barcelona Barcelona Institut de Cultura Arxiu Hitòric de la Ciutat Sumari 7 Presentacions 11 Introducció 15 Catàleg 311 Índex onomàstic i de matèries 367 Bibliografia Edita Ajuntament de Barcelona Arxiu Municipal de Barcelona / Institut de Cultura, 2008 Consell d’Edicions i Publicacions Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo Institut de Cultura de Barcelona Consell d’Administració President: Carles Martí Vicepresidenta: Montserrat Ballarín Vocals: Jaume
    [Show full text]