DOCSLIB.ORG

Catàleg Dels Pergamins Municipals De Barcelona

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Catàleg Dels Pergamins Municipals De Barcelona Altres publicacions de l’Ajuntament Catàleg dels pergamins de Barcelona – Arxiu Municipal (Volum III) (Volum municipals de Barcelona - Notícies del segle XVII: la premsa a Barcelona entre 1612 i 1628 Anys 1396-1440 (Volum III) - Premsa clandestina i de l’exili a l’Hemeroteca de l’Arxiu Històric de la Ciutat (1939-1977) - Cartes de Ferran II a la ciutat de Barcelona (1479-1515) Anys 1396-1440 Anys - Història i catàleg de la Cinemateca Municipal - Els orígens de la premsa a Catalunya: catàleg de periòdics antics (1641-1833) - Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona. Anys 885-1334 (Volum I) - Barcelona fotografiada: guia dels fons i les col·leccions de l’Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona. Anys 1336-1396 (Volum II) Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona Anys 1396-1440 (Volum III) Manuel Rovira i Solà Memòria de Arxiu Municipal de Barcelona Barcelona Institut de Cultura Arxiu Hitòric de la Ciutat Sumari 7 Presentacions 11 Introducció 15 Catàleg 311 Índex onomàstic i de matèries 367 Bibliografia Edita Ajuntament de Barcelona Arxiu Municipal de Barcelona / Institut de Cultura, 2008 Consell d’Edicions i Publicacions Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo Institut de Cultura de Barcelona Consell d’Administració President: Carles Martí Vicepresidenta: Montserrat Ballarín Vocals: Jaume Ciurana, Àngeles Esteller, Ricard Gomà, Carles Guerra, David Albert, Josep M. Muntaner, Carlota Subirós, Maria del Mar Dierssen, Iñaki Lacuesta, Pius Alibek, Carmen Cazalla, Josep Sánchez Delegat de Cultura i Vocal del Consell d’Administració: Jordi Martí Gerent: Marta Clari Secretària: Lluïsa Pedrosa Assistents permanents: Pilar Solans, Albert Soler Autor Manuel Rovira i Solà Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Correcció text Maria Llopis Fotografies Josep Parer Disseny gràfic Palli: Disseny Maquetació MAPER Disseny i Formació Coordinació Xavier Tarraubella. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Impressió Imatge i Producció Editorial Municipal Dipòsit legal xxxxxxxx ISBN xxxxxxxx © Ajuntament de Barcelona, 2008 www.bcn.cat/publicacions Imprès en paper ecològic 7 L’Ajuntament de Barcelona compta amb una xarxa de centres arxivístics que configuren l’Arxiu Municipal. Aquests centres han esdevingut dipositaris de l’extens i significatiu bagatge documental acumulat al llarg dels segles, com a testimoni de la gènesi i de l’evolució de l’acció del govern de la ciutat al llarg del temps. L’Arxiu Històric de la Ciutat, com a centre responsable de la custòdia, tractament i difusió de la documentació generada pel municipi durant les èpoques medieval i moderna, aplega una impor- tant col·lecció de pergamins municipals formada per més de 2.600 unitats dels segles IX al XVIII. La publicació del tercer volum del Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona (1396-1440), respon a l’objectiu de posar a l’abast dels estudiosos i investigadors la documentació més significa- tiva d’aquests anys per a la història de Barcelona. La conservació d’aquest material constitueix un testimoni fonamental per conèixer el desenvolupament del règim municipal de la ciutat de Barcelona i de l’acció de govern portada a terme durant aquests segles. Jordi Hereu Alcalde de Barcelona 9 La col·lecció de pergamins municipals que es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, formada per més de 2.600 documents compresos entre els segles IX i XVIII, es pot considerar un dels conjunts més significatius i emblemàtics del fons documental municipal de l’època medieval i moderna. Per aquesta raó i atenent el caràcter d’institució arxivística responsable de la custòdia, tractament i divulgació de la documentació generada per l’acció de govern i administració de la ciutat, des de la creació del règim municipal al segle XIII fins el primer terç del segle XIX, l’Arxiu Històric ha impul- sat en els darrers anys el projecte de tractament integral d’aquesta col·lecció, consistent en la seva identificació, catalogació i restauració. El darrer pas del procés, tenint en compte l’alt valor històric, patrimonial i documental dels perga- mins municipals, el constitueix la publicació progressiva i seqüencial del catàleg. Després dels dos primers volums, que abasten els documents dels anys 885-1334 i 1336-1396, respectivament, ara es posa a l’abast el tercer volum, des del 1396 al 1440. El període al qual pertanyen els pergamins aplegats en aquest volum és de gran importància histò- rica per a la ciutat de Barcelona, està caracteritzat per la lluita dels diferents estaments ciutadans pel control del govern municipal i la creació dels partits de la Busca i la Biga, o també per la Taula de Canvi, banc municipal que es crea el 1401 amb l’objectiu de millorar les finances i les opera- cions de crèdit de la ciutat. Per això, aquesta publicació vol ser una contribució que permeti apro- fundir en la investigació i la recerca sobre la història de Barcelona durant la primera meitat del segle XV. Jordi Martí i Grau Delegat de Cultura 11 Introducció Introducció El tercer volum del catàleg de pergamins municipals de l’Arxiu Històric de la Ciutat inclou els regests d’un total de 404 pergamins (núm. 1A-774 a 1A-1177), els quals abasten el període de temps comprès entre els anys 1396 –a comptar des de la mort del rei Joan I– i final del 1440. 348 d’aquests documents ens han pervingut en forma d’instruments originals, mentre que els 56 res- tants són trasllats majorment coetanis o poc posteriors. A diferència dels dos volums precedents, aquests regests (núm. 794-1197) contenen pocs docu- ments reials: només 12, sense comptar-hi els repetits en trasllat, dels quals 5 són instruments origi- nals (que no han conservat el segell) i 7 són còpies. Com és sabut, la major part dels pergamins integrants de la col·lecció dels privilegis reials de Barcelona i que pertanyen a l’arxiu de l’antic Consell de la ciutat, estan actualment dipositats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. La sèrie arxivística denominada “pergamins municipals” de l’Arxiu Històric de la Ciutat inclou, de fet, un conjunt heterogeni de documents en suport de pergamí d’origen divers, els quals han estat refosos i ordenats cronològicament després d’haver estat desfeta llur unitat de procedència. En catalogar-los, és relativament fàcil resseguir l’origen, determinar la procedència i restablir l’arxiu pri- migeni de molts dels pergamins. Però també en resten molts d’altres de sobrants, difícils de rela- cionar en un conjunt o agrupament documental extens. Tot seguit veurem algunes agrupacions d’aquesta mena. En primer lloc, hi ha els documents que resulten de l’exercici ordinari del govern per part dels consellers, del Consell i dels oficials de la ciutat de Barcelona. Per exemple, les designacions de sín- dic i procurador especial, a favor del clavari de la ciutat, per vendre censals morts amb què assegu- rar la provisió de vitualles de la ciutat. Actes notarials en les quals el síndic de la ciutat presenta aquí i allà cèdules de protesta i requeriment, lletres i provisions reials i altres documents probatoris per salvaguardar i fer complir els privilegis, els usos i les llibertats de Barcelona sovint conculcats lluny de la ciutat. Actes de missatgeries trameses al rei o a la reina contenint un consell demanat sobre un afer de política exterior, o una súplica sol·licitant permís per a una obra pública i el seu finançament. Altres documents mostren els consellers exercint la jurisdicció senyorial sobre les anomenades baronies de la ciutat, com el castell de Montcada, el comtat d’Empúries, la baronia de Cervelló, els lloc de Flix i la Palma i alguna població esdevinguda carrer de Barcelona. Sobre Flix hi ha documentació molt abundant i ens hi referirem més endavant. De cara enfora, els consellers estan molt atents als afers exteriors que els poden interessar i es procuren còpia de documents sobre temes diversos. Reben missatgeries externes –per exemple 12 Introducció del papa Benet XIII per tractar de la unió de l’Església–, i la seva reputació és prou influent perquè sovint siguin sol·licitats per exercir com a amigables componedors i dictar sentència arbitral en liti- gis aliens a la ciutat entre nobles catalans, o també entre l’estament eclesiàstic i alguns oficis de Barcelona, per exemple. La ciutat de Barcelona, per mitjà dels seus consellers, conserva i repara l’important pont de fusta de Sant Boi, sempre malmès per les riuades i inundacions del Llobregat; concerta l’any 1406 amb l’arquebisbe i la canònica de Tarragona un acord per construir un carregador a Miramar, en el Camp de Tarragona, i un camí de carro per dur blat i altres mercaderies des del lloc de Banyoles, a la Ribera d’Ebre, fins al carregador; intervé en la defensa dels interessos del braç reial de les Corts, entre d’altres. En un àmbit més local, veiem com els consellers, en nom de la ciutat, intervenen en la liquidació dels afers del call jueu l’any 1396; ordenen la revisió i reparació de les forques que delimiten els termes de la ciutat l’any 1436; adquireixen immobles a particulars per enderrocar-los i embellir urbanísticament la ciutat; compren censals al rei per reforçar-hi les relacions, etc. Una trentena de documents es poden identificar clarament com a pertanyents als afers del mer- cader i ciutadà barceloní Bertran Nicolau, relatius a uns censals que l’afecten i sobre la fundació i dotació de l’anomenada Casa de Déu, un petit convent augustinià que el mercader instituí l’any 1413, amb l’autorització del papa i sota la cura del bisbe de Barcelona, en el seu casal de Castellnou, a la parròquia de Sant Pere de la Gornal.
Load more

Recommended publications
  • REVISTA DE CIÈNCIES DE LA CATALUNYA CENTRAL N
    Recorregut de recerca geològica per la comarca de La Segarra: des de la Panadella a Rubinat i a Sant Pere dels Arquells i Rubinat; i des de Cervera i les Oluges a Sant Ramon i a Ivorra Josep Maria Mata-Perelló Joaquim Sanz Balagué XARAGALL REVISTA DE CIÈNCIES DE LA CATALUNYA CENTRAL n. 2 FEBRER 2015 Com citar l’article: Mata-Perelló, JM.; Sanz Balaguer, J. Recorregut de recerca geològica per la comarca de La Segarra: des de la Panadella a Rubinat i a Sant Pere dels Arquells i Rubinat; i des de Cervera i les Oluges a Sant Ramon i a Ivorraper. A: XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central. 2015. (n.2). ISSN 2013-4479 DL: B.21483-2009. DOI XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA PER LA COMARCA DE LA SEGARRA: DES DE LA PANADELLA A RUBINAT I A SANT PERE DELS ARQUELLS I RUBINAT; I DES DE CERVERA I LES OLUGES A SANT RAMON I A IVORRA Josep Maria Mata-Perelló Museu de geologia Valentí Masachs, Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Joaquim Sanz Balagué Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals (EMRN), Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Paraules clau: Depressió geològica de l’Ebre, Materials terciaris, Materials quaternaris, Patrimoni miner Resum Itinerari realitzat el 23 de febrer de 2014. En aquesta ocasió, es realitzarà un recorregut geològic a través de diferents indrets de la Depressió Geològica de L´Ebre; i més concretament pels sectors corresponents a la seva Depressió Central.
    [Show full text]
  • Risc D'incendi Municipis Afectats Amb L'obligació D'elaborar El PAM Per
    Municipi amb PAM obligat Lloberola Sanaüja Llanera Vallferosa Ctra. LV-3005 p.k. 6, accés a Fustegueres Sant Serni Puig-arner Biosca Cal Millet Granollers Selvanera Fontanet Claret Palou Talteüll l'Aguda Torà Cellers Guarda-si-venes Polígon Industrial Florejacs Massoteres Palouet Guissona la Morana Sant Martí de la Morana Vicfred Ivorra Gra les Pallargues zona Santuari Sant Guim de la Plana Sisteró Bellveí Concabella Torrefeta Ratera el Far Viver de Segarra Mont-roig Pelagalls Comabella el Llor Portell Gospí Hostafrancs Sedó Castellmeià Riber Tarroja Ferran de Segarra Sant Ramon Malacara la Prenyanosa Montcortés Malgrat Alta-riba Muller l'Aranyó de Segarra Castellnou d'Oluges Santa Fe la Cardosa les Oluges Estaràs el Canós Montfalcó Gàver Murallat el Castell de Santa Maria Tordera Vergós Guerrejat Cervera Melió Altadill Sant Domí la Curullada Vergós Freixenet Montpalau de Segarra Fonolleres Sant Guim Amorós la Móra de Freixenet Granyanella el Mas Claret la Rabassa Sant Pere Sant Guim Polígon Industrial dels Arquells Montlleó de la Rabassa Timor Palamós la Tallada Cisteró Briançó els Hostalets Pet-Food Sant Antolí i Vilanova Pomar Granyena la Sisquella Rubinat de Segarra Pallerols Gramuntell Montfar el Mas Vilagrasseta Llindars de Bondia Montornès de Segarra Pavia Bellmunt Montoliu la Guàrdia Lada de Segarra Cabestany Talavera l'Ametlla de Segarra Civit Suró Risc d'Incendi Escala: Àmbit Geogràfic: CONSELL COMARCAL DE Pla d'Assistència i Suport Municipis afectats amb LA SEGARRA (PAS de la Segarra) 1/116.000 LA SEGARRA Servei de Protecció Civil Any 2019 l'obligació d'elaborar el Àrea Tècnica i Territorial PAM per incendis Lloberola Risc d'inundacions.
    [Show full text]
  • Florejacs. Arquitectura Religiosa
    arquitectura religiosa 167 Patrimoni de Torrefeta i Florejacs Plànol de localització 4 3 2 Arquitectura religiosa Bellveí 1. Església de Sant Jaume Les Cases de la Serra 22 2. Església de Sant Pere de Mas Pujol 12 20 3. Capella de Sant Antoni Abat 23 4. Capella de Santa Bàrbara Castellmeià 21 5. Església de la Mare de Déu de la Llet LES SITGES 15 El Far 24 6. Església de Sant Domènec Florejacs 7. Església de la Mare de Déu de l'Assumpció 8. Capella de Sant Miquel 7 9. Capella de Sant Sebastià Gra 9 10. Església de Sant Salvador 11. Santa Maria de Teuladells 8 Granollers 12. Església de Sant Jaume 17 El Llor 14 13. Església de Sant Julià La Morana 14. Església de Sant Esteve Palou 10 15. Església de Sant Ponç Riber 16. Església de Santa Anna 11 Sant Martí de la Morana 1 17. Església de Santa Maria 25 Sedó 6 18. Església de Sant Donat 19. Ermita de Santes Masses 13 Selvanera 20. Església de Sant Sebastià 19 21. Ermita de la Mare de Déu de la 5 Soledat 16 22. Capella de Sant Vicenç (Mas de 18 CASTELLMEIÀ Nadal) 23. Capella de Sant Sebastià (Mas Mascó) Les Sitges 24. Capella de Sant Pere Torrefeta 25. Església de Sant Amanç 169 trucció original, en E SGLÉSIA què estan represen- DE S ANT J AUME tats sis ro dets dis- posats ver ticalment Nucli: Bellveí Distància des de Cervera: 9,2 km (tres i tres) i tres Accés: Camí asfaltat flors de lis formant Indret: Dins el nucli urbà una co rona.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • IVORRA•Arq. Civil IVORRA•Arq. Civil
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert arquitectura civil 53 torre cilíndrica, la planta i secció de la qual podem TORRE DEL CASTELL estudiar a partir dels dibuixos que ens presenta l’obra D’IVORRA Catalunya romànica. Llevat del seu coronament, no és possible veure-la en totes les seves cares ja que els Nucli: Ivorra murs de les cases que s’hi adossen a migjorn i ponent Adreça: carrer de la Torre, s/n n’impedeixen la seva total visió. Del seu perímetre Distància des de Cervera: 18,2 km Accés: Carretera n’hem pogut mesurar 19,30 m. Observant, per tant, Indret: A Cervera, en la rotonda situada al que aproximadament una quarta part de la seva cir- nord de la ciutat, agafarem la N-141f, que dei- cumferència queda tapada per les cases, el perímetre xarem poc després de recórrer 6,5 km on connectarem amb la C- total s’aproximaria als 27 m. El gruix de murs és d’a- 25 (Eix Transversal), que deixarem a la sortida 93 (Sant Ramon- proximadament 1,5 m. Torà) on reprendrem la N-141f en direcció Calaf i, poc després, per la LV-3003 en direcció Torà. Passarem per Portell i a 17 km de Cervera trobarem les primeres cases d’Ivorra. Amb tot, per acce- dir al nucli urbà pròpiament dit, hem d’arribar fins a la cruïlla on inicia la LV-3004 que ens hi condueix directament i que hi mor. Tipologia: Torre Època (Èpoques): Medieval Estat de conservació: Regular Interès: Alt Arquitectura civil UTILITZACIÓ Original: Militar/Defensiva Actual: Civil/Element arquitectònic de gran interès DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA Planta i secció de la torre (Catalunya romànica..., vol.
    [Show full text]
  • Els Soldats De La Segarra Morts a La Guerra Civil (1936-1939) I Els Civils Víctimes D'accidents Derivats De La Guerra
    Miscel·lània Cerverina, 8 (1992), pàgs. 121-151 Els soldats de la Segarra morts a la guerra civil (1936-1939) i els civils víctimes d'accidents derivats de la guerra JORDI OLIVA I LLORENS Centre d'Història Contemporània de Catalunya Presentació De 1936 a 1939, Catalunya va viure una tràgica guerra civil. En aquesta guerra van morir milers de joves catalans que, mobilitzats o voluntàriament, formaven part d'un o altre exèrcit. Els uns parlen de 45.000 morts; els altres donen xifres distintes superiors o inferiors. Tanmateix, és cert que Catalunya, durant la guerra, va perdre en els fronts i hospitals militars una part molt important de la seva joventut. No hi ha gairebé cap localitat catalana que no compti, entre els seus veïns, joves soldats morts en aquella guerra. Tanmateix, no en coneixem encara el nombre total, exacte, ni el nom de molts d'aquells catalans sacrificats en plena joventut, car el nou règim que s'establí l'any 1939 no es preocupà el més mínim per fixar la relació nominal d'aquelles víctimes, població per població, tal com es fa en tot país civilitzat en acabar-se una guerra. El Centre d'Història Contemporània de Catalunya, creat pel Govern de la Generalitat, en escaure's el cinquantè aniversari d'aquella 122 JORDI OLIVA I LLORENS guerra va emprendre la difícil tasca de realitzar una investigació a totes les poblacions de Catalunya, per tal d'arribar a establir el més aproximadament possible la relació nominal de tots els soldats morts, poble per poble, amb indicació, a més, de la lleva, lloc i data de la mort, i de l'exèrcit a què pertanyien.
    [Show full text]
  • Torrefeta I Florejacs: Advocacions I Devoció Popu- Lar (I), “La Veu” Núm
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert BIBLIOGRAFIA I FONTS - Àlbum meravella. Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya, vol IV. Barcelona 1931. - ALTISENT, Agustí, Els molins, dins Història de Catalunya, vol II. Barcelona 1978. - AMAT, Rafael d', Baró de Maldà, Viles i ciutats de Catalunya. Barcelona 1994. - Apòcrifs del Nou Testament. Barcelona 1990. - BACH, Antoni, Un plet entre el rector i els pobles de Sedó i Riber (1605-1608), dins Miscel·lània Cerverina,núm 7. Cervera 1991. - BARAUT, Cebrià, Les actes de consagracions d'esglésies del bisbat d'Urgell (s XI-XII), dins “Urgèlia”, núm 1. La Seu d'Urgell 1978. - Idem, Documents de Guissona del segle XI, dins “Urgèlia”, núm 3. La Seu d'Urgell 1980. - Idem, Els documents dels anys 1010/1033 de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, dins “Urgèlia”, núm 4. La Seu d'Urgell 1981. - Idem, Els documents dels anys 1036/1050 de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, dins Urgèlia” núm 5. La Seu d'Urgell 1982. - Idem, Les actes de consagració d'esglésies del Bisbat d'Urgell (s X-XIII), dins “Urgèlia”, núm 1. La Seu d'Urgell 1978. - Idem, Els documents dels anys 1076-1092 de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, dins “Urgèlia”, núm VII. La Seu d'Urgell 1984-1985. - Idem, Els documents dels anys 1093-1100 de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, dins “Urgèlia”, núm VIII. La Seu d'Urgell 1986-1987. - Idem, Els documents dels anys 1101-1150 de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, dins “Urgèlia”, núm 9.
    [Show full text]
  • Generalitat De Catalunya
    Jordi Solina i Angelet, secretari de la Ponència d’energies renovables prevista al Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables. CERTIFICO: Que la Ponència d’energies renovables, en la sessió realitzada el 2 de novembre de 2020 va aprovar l’Acord que es transcriu a continuació: “Acord sobre la viabilitat de l’emplaçament i pronunciament sobre l’amplitud i el nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental del projecte “Parc Eòlic Anoia i Segarra I” als termes municipals de Cervera, Sant Ramón, Les Oluges, Ivorra i Estarás (Lleida), Castellfollit de Riubregós, Calonge de Segarra, Pujalt, Calaf, Sant Martí Sesgueioles, Els Prats de Rei i Rubió (Barcelona). (FUE-2020-01650166-OTAALL20200141) —1 Antecedents - En data 12 d’agost de 2020, l’empresa Desarrollos Eólicos Anoia y Segarra I, SLU., va presentar a través de l'Oficina de Gestió Empresarial (OGE) la documentació per a sol·licitar la consulta sobre la viabilitat de l’emplaçament i la sol·licitud de pronunciament sobre l’amplitud i nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental del projecte “Parc Eòlic Anoia i Segarra I”. —2 Marc normatiu El Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables, pretén entre altres determinar els requisits per a l'autorització de les instal·lacions de producció d'energia eòlica i d'energia solar fotovoltaica; definir els criteris energètics, ambientals, urbanístics i paisatgístics que han de regir la seva implantació, i simplificar el procediment administratiu aplicable per a la seva autorització.
    [Show full text]
  • Consideracions Sobre La Vigència Pretèrita I Actual Del Topònim Segarra
    Consideracions sobre la vigència pretèrita i actual del topònim Segarra Joan TORT i DONADA «La Segarra es uno de los territorios mas extendidos y mas poblados de Catalu ña.» (Francisco de Zamora, Diario de los viajes hechos en Cata1uña , 1788) 1. Plantejament És freqüent que les visions globals d'un país, d'un territori en concret, pequin d'un determinat grau de parcialitat. La dificultat en l'arreplega rigorosa de dades empíriques, entre d'altres factors, pot impedir d'assolir un coneixement sistemàtic i regular de les rea­ litats analitzades, i aleshores és fàcil que hom tendeixi a suplir els buits per generalitza­ cions simplistes, i fins i tot, en alguns casos, a seguir el recurs d' «adaptar» la realitat a les conveniències de la investigació. El risc de parcialitat esdevé, tanmateix, perill objectiu quan, en un estudi territorial con­ cret, hom accepta com a indiscutiblement vàlides les demarcacions oficials que hi pogués haver del territori en qüestió. Pot donar-se el cas, en aquest punt que, emparant-se en la validesa que implica la noció d'oficialitat, hom arribi a distanciar-se totalment de la realitat primària; dit en altres paraules, pot succeir que la realitat oficial sigui ben diferent del món viscut i percebut pels habitants d'un territori determinat. A Catalunya, el tema de la divisió territorial permet exemplificar de forma explícita la consideració precedent. Partint del fet que en un moment històric determinat (1936-39) van ser vigents les comarques com a entitats administratives, s'ha tendit, a partir d'aques­ ta última data, a creure que les trenta-vuit entitats resultants corresponen a trenta-vuit te­ rritoris perfectament identificats amb el sentir de la gent compresa en ells.
    [Show full text]
  • Segarra Segrià Garrigues Pla D´Urgell Urgell Noguera
    BAUSEN CANEJAN LES BOSSÒST ARRES VAL VILAMÓS D´ARAN ES BÒRDES VIELHA ALT ÀNEU NAUT ARAN LLADORRE ESTERRI D´ANEU LA GUINGUETA ESTERRI DE CARDÓS ALTA D´ÀNEU ESPOT LA VALL RIBAGORÇA DE CARDÓS ALINS LA VALL DE BOÍ PALLARS SOBIRÀ BARRUERA TÍRVIA LLAVORSÍ VILALLER FARRERA EL PONT DE SUERT LA TORRE RIALP DE CABDELLA LES VALLS DE VALIRA SORT MONTFERRER I CASTELLBÓ SARROCA DE BELLERA ESTAMARIU EL PONT LA SEU DE BAR SORIGUERA D´URGELL ARSÈGUEL SENTERADA BAIX PALLARS ALÀS I CERC CAVA LES VALLS D´AGUILAR RIBERA D´URGELLET LA POBLA DE SEGUR ALT URGELL PALLARS JOSA I TUIXÉN JUSSÀ CONCA DE DALT CABÓ LA VANSA I FÓRNOLS ORGANYA SALÀS DE PALLARS FÍGOLS I ALINYÀ TALARN ALBELLA TREMP DE LA CONCA LA COLOMA COLL DE NARGÓ I LA PEDRA GAVET DE LA CONCA GUIXERS CASTELL DE MUR ST. LLORENYS DE MORUNYS SANT ESTEVE ISONA I CONCA DELLÀ DE LA SARGA ODÈN LLIMIANA PERAMOLA SOLSONÈS OLIANA LA BARONIA DE RIALB LLADURS BASSELLA CASTELLAR ÀGER DE LA RIBERA VILANOVA SOLSONA OLIUS DE MEIÀ TIURANA NAVÉS LES AVELLANES PINELL I STA LINYA DE SOLSONÈS ALÒS RINER DE BALAGUER LLOBERA PONS VILANOVA OS DE BALAGUER ARTESA DE SEGRE DE L´AGUDA CLARIANA NOGUERA DE CARDENER FORADADA CAMARASA OLIOLA IVARS SANAÜJA DE NOGUERA CUBELLS CASTELLÓ SEGARRA ALFARRÀS CABANABONA DE FARFANYA BIOSCA TORREFETA PREIXENS I FLOREJACS PINÓS MONTGAI ALGERRI LA SENTIU DE SIÓ TORÀ BELLMUNT D´URGELL AGRAMUNT MASSOTERES ALMENAR BALAGUER LA MOLSOSA GUISSONA BELLCAIRE D´URGELL PUIGVERD ALBESA D´AGRAMUNT LA PORTELLA VALLFOGONA PENELLES IVORRA MENÀRGUENS ALMACELLES ALGUAIRE DE BALAGUER OSSÓ DE SIÓ CASTELLSERÀ SANT
    [Show full text]
  • BOE 179 De 28/07/1999 Sec 3 Pag 28309 a 28311
    BOE núm. 179 Miércoles 28 julio 1999 28309 Comunidad Autónoma de Aragón torres, Cirat, Cortes de Arenoso, Costur, Culla, Figueroles, Forcall, Gaibiel, Geldo, Herbés, Higueras, Jérica, La Mata de Morella, Lucena del Cid, Ludien- Provincia de Huesca: te, Matet, Montan, Montanejos, Morella, Navajas, Olocau del Rey, Palanques, Pavías, Portell de Morella, Puebla de Arenoso, Puebla de Benifasar, Sacañet, Alcubierre, Ilche, Lanaja, Robres, Senés de Alcubierre, Tardienta, y Segorbe, Sierra Engarcerán, Soneja, Sot de Ferrer, Sueras, Teresa, Todo- Torralba de Aragón. lella, Torás, Torralba del Pinar, Vall de Almonacid, Vallibona, Villafranca del Cid, Villahermosa del Río, Villamalur, Villores, Vistabella del Maes- Provincia de Teruel: trazgo, Viver, Zorita del Maestrazgo y Zucaina. Alcañiz, Aréns de Lledó, Bordón, Griegos, y Mas de las Matas. Provincia de Valencia: Provincia de Zaragoza: Ademuz, Adzaneta de Albaida, Agullén, Aielo de Malferit, Albaida, Alcu- blas, Alfarrasí, Alpuente, Andilla, Aras de Alpuente, Ayelo de Rugat, Ayora, Agón, Alborge, Alfamén, Bisimbre, Castejón de Valdejasa, Cuarte de Barxeta, Bérgida, Bellús, Benagéber, Beniatjar, Benicolet, Benigánim, Beni- Huerva, El Burgo de Ebro, Fréscano, Fuentes de Ebro, Longares, Mallén, soda, Benisuera, Bocairent, Bufalí, Bugarra, Calles, Camporrobles, Canals, Mediana de Aragón, Muel, Novillas, Nuez de Ebro, Osera de Ebro, Remo- Carrícola, Casas Altas, Casas Bajas, Casinos, Castelló de Rugat, Castiel- linos, Tauste, Villafranca de Ebro y Zaragoza. fabib, Caudete de las Fuentes, Cerdá, Chelva,
    [Show full text]
  • IVORRA•Arq. Civil IVORRA•Arq. Civil
    arquitectura civil 53 torre cilíndrica, la planta i secció de la qual podem TORRE DEL CASTELL estudiar a partir dels dibuixos que ens presenta l’obra D’IVORRA Catalunya romànica. Llevat del seu coronament, no és possible veure-la en totes les seves cares ja que els Nucli: Ivorra murs de les cases que s’hi adossen a migjorn i ponent Adreça: carrer de la Torre, s/n n’impedeixen la seva total visió. Del seu perímetre Distància des de Cervera: 18,2 km Accés: Carretera n’hem pogut mesurar 19,30 m. Observant, per tant, Indret: A Cervera, en la rotonda situada al que aproximadament una quarta part de la seva cir- nord de la ciutat, agafarem la N-141f, que dei- cumferència queda tapada per les cases, el perímetre xarem poc després de recórrer 6,5 km on connectarem amb la C- total s’aproximaria als 27 m. El gruix de murs és d’a- 25 (Eix Transversal), que deixarem a la sortida 93 (Sant Ramon- proximadament 1,5 m. Torà) on reprendrem la N-141f en direcció Calaf i, poc després, per la LV-3003 en direcció Torà. Passarem per Portell i a 17 km de Cervera trobarem les primeres cases d’Ivorra. Amb tot, per acce- dir al nucli urbà pròpiament dit, hem d’arribar fins a la cruïlla on inicia la LV-3004 que ens hi condueix directament i que hi mor. Tipologia: Torre Època (Èpoques): Medieval Estat de conservació: Regular Interès: Alt Arquitectura civil UTILITZACIÓ Original: Militar/Defensiva Actual: Civil/Element arquitectònic de gran interès DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA Planta i secció de la torre (Catalunya romànica..., vol.
    [Show full text]