DOCSLIB.ORG

Controls Sanitaris CESAC

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Controls Sanitaris CESAC Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca Alimentació i Medi Natural Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat Annex I: Explotacions cinegètiques que han passat el control realitzat pel CESAC En aquesta relació s'indiquen les granges cinegètiques que han passat els controls realitzats pel Centre de Sanitat Avícola de Catalunya i estan autoritzades a repoblar les espècies avícoles que s'indiquen fins al proper control sanitari. Per obtenir més informació contactar amb la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat (telf. 93 567 42 00). Espècie cinegètica: PERDIU ROJA Nom de la granja cinegètica: Direcció: Població: Telèfon: Fax: Mòbil: Marca Oficial nº: AGRO - CASTELLNOU, S.A. Afores, s/n (camí d'Ivars) CASTELLNOU DE SEANA 973.32.07.17 211-DX ALÓS ROTELLÀ Plaça Gaudí 3 ALMENAR 973.77.71.24 619760603 916-AC (Natàlia Rotellà) BLANQUET COMAMALA Mas Empordanes, Apt. 236 FIGUERES 972.51.17.81 / 972.50.12.44 286-BG CAL ROMANO, S.C.P. Afores, s/n TARTAREN - LES AVELLANES 973.45.40.79 076-DU I STA. LINYA CASTILLEJO LUNA (La Soleia) Mossen Isidro Solsona, 23 - 25 L'ORDAL 93.484.13.00 609.35.20.84 792-BI CINEGÈTICA BARO Major, 27 VILANOVA DE LA SAL 973.45.40.19 076-AA CINEGÈTICA MIRÓ C/ Major 160 SANTA BÀRBARA 977.71.90.99 330-BY DARANAS FREIXA (Mas Roca) Mas Roca, 54 VALLCANERA - SILS 972.85.32.61 780-FB DOMÈNECH DOMÈNECH La Bassa, 43 LA POBLA DE MASSALUCA 977.43.97.31 560-AU ESPÈCIES CINEGÈTIQUES CATALANES, Raval de baix, 36 VALL LLÒBREGA 972.60.23.15 859-AH S.L. - EL FAISÀ D'OR FARRIOL MIRET Plaça de la Bassa, s/n NALEC 973.30.32.82 477-AB GRANJA CINEGÈTICA ELS TOSSALETS Camí d'Arbeca, s/n TORREGROSSA 973.17.06.03 832-HY GRANJA CINEGÈTICA LA PERDIU 110-AE Pàgina 1 GRANJA CINEGÈTICA SISCO Colom, 8 PALAU D'ANGLESOLA 973.60.18.94 677.41.02.86 514-CP GRANJA LLOY Partida Els Erals Castelló de Farfanya 973428003 213-BK JOUNOU ESTEVE Mas Plantada - Palau de Sanahüja TORREFETA I FLOREJACS 973.29.40.03 831-EO LES COSTES - DE SOLÀ PERETA Casa Jove - Plaça Castell CONILL - PUJALT 93.868.10.04 599-BK MAS TORRAT-FAMILIA ALBA, S.L. Apartat 18 VILANOVA I LA GELTRÚ 93.815.50.00 669.40.40.22 918-CC MASSANA BELLVÍS 973 109-FD MASSANA CANELA Casa Mestres - Vilamajor PUJALT 93.869.87.19 599-BB NEUS COLOMER CUGAT Alfons II, 3r 4t LLEIDA 973.21.12.82 / 973.29.50.58 100-EG PERDIUS L'ERA, S.C.P. Pl. Catalunya, 1 ELS ALAMUS 973.19.91.68 609.07.75.86 011-DK PERDIUS SELECTES GIRALT, S.L Veinat Sant Daniel, 79 TORDERA 93.764.02.73 820-BS PERE CALZADA MONÉ AITONA 010-BS PERIS - PERIS FERRER Llarg, 20 CASERES 977.43.18.92 190-BH RAMÍREZ RIBA Can Mota de Subirats SANT SADURNÍ D'ANOIA 608.894.609 608.89.46.09 792-BU RAMON JOVÉ MELENDES/PARTIDA ERA / Major, 3 ESTARAS 973.55.61.74 275-BU CAL FRARE SALO DARDER, C.B. Castell d'Empordà, 72 - 74 baixos LA BISBAL D'EMPORDÀ 972.64.50.86 849-CF SAT GUATLLES URGELL (Alcoletge SAT) La Font, 44 JUNEDA 973.15.02.95 024-BT SAT GUATLLES URGELL (J-SAT 5749 La Font, 44 JUNEDA 973.15.02.95 369-GK Codornices Urgell) SOLER MESTRES (Mas Morrals) Mas Morrals LA VALL DE BIANYA 972.29.22.12 857-GU VILARÓ GRAS Afores, s/n - crta. Rocafort, 25 CONESA 977.89.81.90 608.93.58.29 242-AN Espècie cinegètica: GUATLLA Nom de la granja cinegètica: Direcció: Població: Telèfon: Fax: Mòbil: Marca Oficial nº: SAT GUATLLES URGELL (Giner, S.) La Font, 44 JUNEDA 973.15.02.95 832-BN Pàgina 2 Espècie cinegètica: FAISÀ Nom de la granja cinegètica: Direcció: Població: Telèfon: Fax: Mòbil: Marca Oficial nº: AGRO - CASTELLNOU, S.A. Afores, s/n (camí d'Ivars) CASTELLNOU DE SEANA 973.32.07.17 211-DX NEUS COLOMER CUGAT Alfons II, 3r 4t LLEIDA 973.21.12.82 / 973.29.50.58 100-EG PERDIUS SELECTES GIRALT, S.L Veinat Sant Daniel, 79 TORDERA 93.764.02.73 820-BS RAMÍREZ RIBA Can Mota de Subirats SANT SADURNÍ D'ANOIA 608.894.609 608.89.46.09 792-BU SALO DARDER, C.B. Castell d'Empordà, 72 - 74 baixos LA BISBAL D'EMPORDÀ 972.64.50.86 849-CF SOLER MESTRES (Mas Morrals) Mas Morrals LA VALL DE BIANYA 972.29.22.12 857-GU Pàgina 3.
Load more

Recommended publications
  • Ley 5/1988, De 28 De Marzo, De Creación De Las Comarcas Del Pla De L'estany, El Pla D'urgell Y La Alta Ribagorça
    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Ley 5/1988, de 28 de marzo, de creación de las comarcas del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell y la Alta Ribagorça. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 992, de 16 de mayo de 1988 «BOE» núm. 135, de 6 de junio de 1988 Referencia: BOE-A-1988-13636 ÍNDICE Preámbulo................................................................ 2 Artículos................................................................. 2 Artículo único........................................................... 2 Disposiciones adicionales...................................................... 2 Disposición adicional...................................................... 2 Disposiciones transitorias...................................................... 2 Disposición transitoria..................................................... 2 Disposiciones finales......................................................... 3 Disposición final primera.................................................... 3 Disposición final segunda................................................... 3 Disposición final tercera.................................................... 3 Página 1 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO LEGISLACIÓN CONSOLIDADA TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que se establece en el artículo 33.2 del Estatuto de Autonomía, promulgo la siguiente LEY DE CREACIÓN DE LAS COMARCAS DEL PLA DE L’ESTANY, EL PLA D’URGELL Y LA ALTA RIBAGORÇA
    [Show full text]
  • Acta De La Sessió Ordinària Del Ple L'ajuntament De
    ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE L’AJUNTAMENT DE FONDARELLA DE DATA 12 DE MARÇ DE 2019 Data: 12 de març de 2019 Hora d’inici: 21:40 hores Hora finalització: 22:00 hores Lloc: Sala de plens ASSISTENTS: Alcalde: Sr. Joan Reñe i Huguet. Regidors: Enric Torra Miro Raquel Castro Rodríguez Xavier Acosta Garcia Jordi Mir Braqué Jaume Serra Verges Mercè Ribes Garcia Secretària: Sra. Núria Pérez Simó ORDRE DEL DIA 1. Lectura i aprovació, si escau, de les actes de les sessions anteriors. 2. Donar compte de resolucions de l’alcaldia adoptats entre l’anterior sessió ordinària i la present. 3. Aprovació, si s’escau, del projecte d’establiment del servei de centre de serveis així com del seu reglament i, aprovació del plec tècnic que ha de regir el procediment d’adjudicació. 4. Adhesió al manifest sol·licitat per l’empresa ACUDAM, per evitar la desparació d’aquests centres. 5. Aprovar la permuta de béns entre l’ajuntament de Fondarella i el sr. Robert Simo Cortiella. 6. Sol·licitud ampliació de dies de prestació de servei al conveni de col·laboració interadministrativa entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i l’Ajuntament de Fondarella per a la prestació del servei de centre de dia per a gent gran dependent “Centre de dia de l’Ajuntament de Fondarella”. 7. Sol·licitud de pròrroga del conveni de col·laboració interadministrativa entre el Departament de Treball, Afers Socials i Families i l’Ajuntament de Fondarella per a la prestació del servei de centre de dia per a gent gran dependent “Centre de dia de l’Ajuntament de Fondarella”.
    [Show full text]
  • El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell
    Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país.
    [Show full text]
  • 495333 Amgi2audgivmahwxu
    VICE CHAIRMAN’S MESSAGE Al Dahra Agriculture is an organization which believes in excellence. To pursue this degree of excellence, we need the tools of vision, strategy and preparation. Our endeavor has always been to provide quality products. We have adopted scientific methods of operations, stringent hygiene control systems and efficient management protocol to cater to our global sector. We undertake the social responsibility to develop sustainable project solutions that unleash the full potential of the agriculture economic engine. Our main prerogative is to provide affordable products to our clients. We strive to reduce losses incurred by weather related disasters and implement a successful operational module to combat climate changes. All our methods are compliant to the sustainability and preservation of a ‹Clean and Green› environment. Our vision is to sustain and increase our role as regional experts on food and agriculture. We adhere to a policy of maintaining an integral and long-lasting relationship with our clients and partners We have incorporated the latest technology to save precious water resources. Our prime objective is to cultivate huge lands in rural areas, mainly in developing countries for generating employment. We also invest in infrastructure and coordinate efficient supply chain activities. We are coherently working on food security programs with various governments and strategic partners. On behalf of Al Dahra Agriculture, I emphasize on the Group’s commitment to achieve excellence as a standing criteria for all products and services that we provide to our valued customers. H.E Khadim Abdulla Saeed Al Darei Vice Chairman ABOUT US Al Dahra is a prominent leader in the agribusiness; specializing in the cultivation, production and trading of animal feed and essential human food commodities such as rice, flour, fruits and vegetables.
    [Show full text]
  • Edicto De 20 De Noviembre De 2007, Sobre Acuerdos De La Comisión Territorial De Urbanismo De Lleida Referentes a Varios Municipios
    Edicto de 20 de noviembre de 2007, sobre acuerdos de la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida referentes a varios municipios. Organo Emisor: Departamento de Política Territorial y Obras Públicas Tipo de Norma: Edicto Fecha: 2007-11-20 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2007-12-03 12:00:00 Marginal: 69917 TEXTO COMPLETO : EDICTO de 20 de noviembre de 2007, sobre acuerdos de la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida referentes a varios municipios. La Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida, en la sesión de 11 de octubre de 2007, adoptó los siguientes acuerdos: Aprobar, de conformidad con el procedimiento establecido al artículo 48.1 del Decreto legislativo 1/2005, de 26 de julio, por el que se aprueba el Texto refundido de la Ley de urbanismo, los expedientes de solicitud de construcciones e instalaciones en suelo no urbanizable que se detallan a continuación: Exp.: 2006/024262/L Actividad extractiva en el Pla de las masías, en el término municipal de Arbeca, promovida por Romà Catalana d'Àrids SL. Exp.: 2007/028797/L Instalación de una planta solar fotovoltaica conectada en la red de 99 kW al polígono 1, parcelas 99 y 107, en el término municipal de Bellpuig, promovida por 2007 BENSAN, SL. Exp.: 2007/028798/L Instalación de una planta solar fotovoltaica conectada en la red de 99 kW al polígono 1, parcelas 99 y 107, en el término municipal de Bellpuig, promovida por Sanmujo 1884, SL. Exp.: 2007/028506/L Instalación de una planta solar fotovoltaica conectada en la red de 88 kW al polígono 3, parcela 69, en el término municipal de Corbins, promovida por Union Fotovoltaica, SL.
    [Show full text]
  • Segarra MUC Mapa Urbanístic De Catalunya
    MUC Mapa urbanístic de Catalunya Dades bàsiques municipals i comarcals Segarra Juliol 2021 Mapa urbanístic de Catalunya Valor informatiu DADES GENERALS Comarca: Segarra Superfície comarcal (MUC): 72.367 ha Nombre de municipis: 21 Població*: 23.318 habitants Parc estimat d'habitatge*: 11.562 habitatges Àmbit funcional territorial (AFT): Ponent Superfície AFT: 558.471 ha *Font: Idescat. Padró municipal d'habitants. Any 2020; Dept. Territori i Sostenibilitat. Habitatges acabats a Catalunya DADES DE PLANEJAMENT GENERAL Les dades han estat refoses a partir de la figura principal de planejament general i incorpora com a mínim tots els expedients vigents a 1 de gener de 2021 (AMB a 1 de juliol de 2020). Figures de planejament general POUM: Pla d'ordenació urbanística municipal; PGO: Pla general d'ordenació; PGM: Pla general metropolità; NSP: Normes subsidiàries de planejament; NPU: Normes de planejament urbanístic MUC. 1 de gener de 2021 (AMB a 1 de juliol de 2020) Segarra 1 Mapa urbanístic de Catalunya Valor informatiu Classificació urbanística Superfície (ha) Total comarcal (MUC) 72.366,7960 Total sòl urbà 879,6901 SUC Sòl urbà consolidat 821,6138 SNC Sòl urbà no consolidat 58,0763 Total sòl urbanitzable 407,1859 SUD Sòl urbanitzable delimitat 348,9006 SND Sòl urbanitzable no delimitat 58,2854 SNU Sòl no urbanitzable 71.079,9200 Qualificació urbanística Superfície (ha) Total sistemes 1.555,8178 Total sistema de comunicacions 999,5658 SX Viari 942,9719 SF Ferroviari 53,7436 SA Aeroportuari 2,850 SP Portuari Total sistema d'espais lliures 433,9681
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • Risc D'incendi Municipis Afectats Amb L'obligació D'elaborar El PAM Per
    Municipi amb PAM obligat Lloberola Sanaüja Llanera Vallferosa Ctra. LV-3005 p.k. 6, accés a Fustegueres Sant Serni Puig-arner Biosca Cal Millet Granollers Selvanera Fontanet Claret Palou Talteüll l'Aguda Torà Cellers Guarda-si-venes Polígon Industrial Florejacs Massoteres Palouet Guissona la Morana Sant Martí de la Morana Vicfred Ivorra Gra les Pallargues zona Santuari Sant Guim de la Plana Sisteró Bellveí Concabella Torrefeta Ratera el Far Viver de Segarra Mont-roig Pelagalls Comabella el Llor Portell Gospí Hostafrancs Sedó Castellmeià Riber Tarroja Ferran de Segarra Sant Ramon Malacara la Prenyanosa Montcortés Malgrat Alta-riba Muller l'Aranyó de Segarra Castellnou d'Oluges Santa Fe la Cardosa les Oluges Estaràs el Canós Montfalcó Gàver Murallat el Castell de Santa Maria Tordera Vergós Guerrejat Cervera Melió Altadill Sant Domí la Curullada Vergós Freixenet Montpalau de Segarra Fonolleres Sant Guim Amorós la Móra de Freixenet Granyanella el Mas Claret la Rabassa Sant Pere Sant Guim Polígon Industrial dels Arquells Montlleó de la Rabassa Timor Palamós la Tallada Cisteró Briançó els Hostalets Pet-Food Sant Antolí i Vilanova Pomar Granyena la Sisquella Rubinat de Segarra Pallerols Gramuntell Montfar el Mas Vilagrasseta Llindars de Bondia Montornès de Segarra Pavia Bellmunt Montoliu la Guàrdia Lada de Segarra Cabestany Talavera l'Ametlla de Segarra Civit Suró Risc d'Incendi Escala: Àmbit Geogràfic: CONSELL COMARCAL DE Pla d'Assistència i Suport Municipis afectats amb LA SEGARRA (PAS de la Segarra) 1/116.000 LA SEGARRA Servei de Protecció Civil Any 2019 l'obligació d'elaborar el Àrea Tècnica i Territorial PAM per incendis Lloberola Risc d'inundacions.
    [Show full text]
  • Florejacs. Arquitectura Religiosa
    arquitectura religiosa 167 Patrimoni de Torrefeta i Florejacs Plànol de localització 4 3 2 Arquitectura religiosa Bellveí 1. Església de Sant Jaume Les Cases de la Serra 22 2. Església de Sant Pere de Mas Pujol 12 20 3. Capella de Sant Antoni Abat 23 4. Capella de Santa Bàrbara Castellmeià 21 5. Església de la Mare de Déu de la Llet LES SITGES 15 El Far 24 6. Església de Sant Domènec Florejacs 7. Església de la Mare de Déu de l'Assumpció 8. Capella de Sant Miquel 7 9. Capella de Sant Sebastià Gra 9 10. Església de Sant Salvador 11. Santa Maria de Teuladells 8 Granollers 12. Església de Sant Jaume 17 El Llor 14 13. Església de Sant Julià La Morana 14. Església de Sant Esteve Palou 10 15. Església de Sant Ponç Riber 16. Església de Santa Anna 11 Sant Martí de la Morana 1 17. Església de Santa Maria 25 Sedó 6 18. Església de Sant Donat 19. Ermita de Santes Masses 13 Selvanera 20. Església de Sant Sebastià 19 21. Ermita de la Mare de Déu de la 5 Soledat 16 22. Capella de Sant Vicenç (Mas de 18 CASTELLMEIÀ Nadal) 23. Capella de Sant Sebastià (Mas Mascó) Les Sitges 24. Capella de Sant Pere Torrefeta 25. Església de Sant Amanç 169 trucció original, en E SGLÉSIA què estan represen- DE S ANT J AUME tats sis ro dets dis- posats ver ticalment Nucli: Bellveí Distància des de Cervera: 9,2 km (tres i tres) i tres Accés: Camí asfaltat flors de lis formant Indret: Dins el nucli urbà una co rona.
    [Show full text]
  • L'apunt Esquerra: Una Aposta Pels Serveis De Proximitat I De Qualitat
    El Pla d'Urgell Esquerra: Una aposta pels serveis de proximitat i de qualitat envers la els pobles i la ciutadania Amb Esquerra al capdavant del Govern s'han realitzat, per exemple, obres d'ampliació a la residència ‘Llar Terres de Ponent' de Mollerussa, amb una inversió de gairebé 1 milió d'euros. S'ha construït una nova residència per a la gent gran a Vilanova de Bellpuig que suposarà aviat la creació de 53 places de residència i 14 de centre de dia. I, s'han construït pisos tutelats de l'Associació ACUDAM a Mollerussa amb una inversió de 130.000 euros. Una de les accions priorit àries del Govern de la Generalitat ha estat l'impuls de les polítiques en favor de les dones, introduint la perspectiva de gènere en totes les polítiques socials. Així, s'ha creat un Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) a la comarca del Pla d'Urgell. La cosntrucció de l'Arxiu Comarcal ha estat possible gràcies a que ERC forma part del Govern Hem treballat per fer possible una educació universal i de qualitat pel nostre país. Per ESQUERRA, AL TEU COSTAT això gràcies a una Esquerra forta, hem creat Esquerra al Govern de la Generalitat aposta Amb una Esquerra forta al 369 noves places de Llar d'Infants a la pels serveis de proximitat i de qualitat envers Govern de la Generalitat comarca (entre els municipis de Palau els municipis i la seva ciutadania, i sobretot, d'Anglesola, Ivars d'Urgell, Linyola, Bellvís, per enfortir l'Estat del Benestar, per això s'ha s'han construït 369 noves Sidamon, Barbens i Mollerussa), amb una donat ple suport a la creació i al places de Llar d'Infants a inversió de gairebé 2 milions d'euros.
    [Show full text]
  • El DPTOP Aprova Inicialment El PDU Del Pla D'urgell
    n Comunicat de premsa n El DPTOP aprova inicialment el PDU del Pla d’Urgell La Comissió d’Urbanisme de Lleida ha aprovat inicialment avui el pla director urbanístic del Pla d’Urgell. Aquest pla concreta amb un major nivell de detall les directrius que emanen de figures de planejament superiors, com és el Pla territorial parcial de Ponent-Terres de Lleida, i permet atendre millor la singularitat del territori que abasta. El projecte de Pla es proposa com a objectius centrals: Ø Delimitar amb major grau de detall els espais oberts, mitjançant el diferents tipus de sòl no urbanitzable. Ø Precisar les estratègies de desenvolupament urbanístic que estableix el Pla territorial de Ponent-Terres de Lleida per a cada assentament del Pla d’Urgell. Ø Potenciar la xarxa de mobilitat de la comarca, amb la creació de la Via Orbital a l’entorn de la conurbació de Mollerussa. Ø Crear un nou sector d’activitat econòmica de més de 300 hectàrees, entre Vila-sana i Golmés, que ajudi a frenar la dispersió de polígons industrials Ø Reconvertir l’antiga N-II en un passeig urbà Ø Recollir el traçat de l’Eix Transversal Ferroviari, amb una estació a Mollerussa-Golmés. Un enfocament de detall El Govern de la Generalitat va aprovar definitivament el Pla territorial de Ponent-Terres de Lleida el juliol de 2007. Aquest Pla conté determinacions territorials, urbanístiques i relacionades amb les infraestructures per a les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell, que conformen la plana més extensa de Catalunya.
    [Show full text]
  • Mascançà 6.Indd
    Maria Garganté Llanes Anuari 6 · 2015 · Pàgines 155-166 L’empremta d’Occitània a l’antroponímia del Mascançà: hostes vingueren… Xavier Gutiérrez Riu Universitat de Lleida El seu nom real era Vito Andolini, però quan uns INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA desconeguts es van presentar a casa seva per matar-lo [...] la seva mare el va enviar als Estats Units a casa Saber occità m’ha permès conèixer gascons: ara- d’uns amics. Un cop allà es va canviar el cognom pel nesos, comengesos, bearneses, bigordans... i també de Corleone per conservar d’aquesta manera algun lli- foixencs, tolosanes, narbonesos... i d’altres occitans gam amb el seu poble nadiu. i occitanes d’arreu. I resulta que també conec cata- Mario Puzo, El Padrí lanes i catalans que es diuen, de cognom, Arbonès, Biarnés, Bigordà, Comenge, Foix, Gascón, Gavaldà, RESUM: Si fem un cop d’ull als llistats patronímics (la Pàmies, Tolosà o algun dels seus derivats, cognoms guia telefònica, per exemple) dels pobles del Pla d’Urgell que són l’objecte d’aquest article. A partir dels cog- del primer terç del segle XXI, ens adonem de la diver- noms actuals de la gent del Mascançà seguirem la sitat de procedències geogràfiques dels habitants. Tot i petjada que van deixar els occitans que van deixar això, entre els que ens semblen ben catalans n’hi ha que el seu país d’origen i que es van establir en aquestes no ho són tant. Sense fer-ne un recull exhaustiu, l’article terres, potser des del mateix moment de la repobla- ressegueix l’origen occità de cognoms perfectament ca- ció del Mascançà després de la conquesta comtal, talanitzats per a fer palès que aquestes terres han estat, darrer quart del s.
    [Show full text]