DOCSLIB.ORG

Massoteres. Arquitectura Popular OK

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Massoteres. Arquitectura Popular OK arquitectura popular 67 fonts de carrer o plaça on la gent anava a veure i a pro- FONT I SAFAREIG veïr-se d'aigua per a consum domèstic unificant les Nucli: Massoteres dues vessants, la pràctica amb la d'element embellidor. Distància des de Cervera: 19 km Els safareigs servien, fins ben entrar el segle XX, per Accés: Carretera anar a rentar la roba les dones del poble o barris de les Indret: Baixant per carrer Raval, girar a l'es- ciutats. Es tractava de construccions de diferents for- querra mes, generalment rectangulars, amb una i més lloses Tipologia: Font i safareig on les dones picaven o fregaven la roba i també feien Època: s. XIX “safareig”, és adir, xerrar, criticar, passar-se notícies, etc. Estil: Popular Estat de conservació: Dolent NOTES COMPLEMENTÀRIES Interès: Mitjà Actualment aquest UTILITZACIÓ: espai està força aban- Original: Civil/Agrícola i domèstica donat, especialment la Actual: En desús/Element d'interès arquitectònic canal i el safareig, amb l'aigua estancada i her- Arquitectura popular DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA bes per tot el voltant. Degudament habili- La font de Massoteres constitueix un espai públic de tat seria un bon espai pedra compost per un mur que voreja tot el seu perí- de lleure i també un metre, amb la font al centre i bancs al voltant. element recordatori i L'estructura de la font és circular i en una de les pedres didàctic de com, fins fa hi consta la data de construcció, 1865; té dues cane- pocs anys, les dones lles en forma de cap de serp. L'aigua cau a una pica de realitzaven aquesta pedra des de la qual, a través d'una canal també de Detall de la canal dura feina tant a l'es- pedra d'uns 20 metres de llargada per 55 centímetres tiu, amb tota la calor, com a l'hivern, amb els durs freds d'amplada, arriba a un safareig de 7'5 metres x 2'5 i les boires. metres amb les lloses superiors inclinades cap a dins per poder rentar la roba. Un cop l'aigua s'havia fet servir per rentar, es feia arribar als horts per una altra canal i allà encara s'uti- CABANES DE MASSOTERES litzava per regar. Nucli: Massoteres Distància des de Cervera: 19 km Accés: Camí sense asfaltar NOTÍCIES HISTÒRIQUES Indret: Des de Cervera s'agafa la L-311 en direcció a Guissona i un cop s'hi arriba s'ha de Les fonts sorgeixen a la natura de manera espontà- continuar per la mateixa carretera en direcció a nia per acumulació d'aigua subterrània, quan el man- Ponts, fins a trobar la C-451 en direcció a Biosca; sortir en trobar tell impermeable aflora i deixa sortir l'aigua del man- la indicació de Massoteres i per tot el terme es troben dissemina- tell freàtic sobreposat. des les cabanes. Des d'època clàssica les fonts han estat elements Tipologia: Cabanes urbanístics. Al segle XIX es popularitzen les petites Època: Finals segle XIX - ppi. Segle XX Estil: Popular Estat de conservació: Regular Interès: Alt UTILITZACIÓ: Original: Agrícola/Cabanes Actual: En desús/Elements d’interès arquitectònic DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA El conjunt de 27 cabanes que trobem a Massoteres el qualifiquem d'interès alt precisament per la gran quantitat que encara se’n conserva en tot el seu terme, Espai de la font malgrat que algunes estan en mal estat i d'altres, 69 poques, ja han de sa paregut del tot o estan en ru nes com la de Cal Ferrer. La ma joria tenen les ma teixes característiques: evidentment estan fetes amb pe dra recollida en els ma teixos camps de conreu; són de volta de canó; exteriorment les teulades són a dues vessants, amb les portes d'entrada de diferent tipolo- gia, amb una ràfec de pedres fines que sobresurt de la façana a fi que l'aigua caigui sense erosionar-la; inte- riorment tenen menjadora (algunes molt malmeses); poden estar construïdes dins el marge o bé amb les quatre parets a l'aire; les parets estan fetes amb pedres grosses sense treballar, unides amb pedres més petites, Les dues cabanes de la Vinya del Betó col·locades en fileres més o menys rectes. La major ble mesurar-la. Feta amb pedres de diferents mides part estan abandonades i plenes d'herbes i esbarzers al col·locades de manera irregular. Porta rectangular amb seu voltant. dintell recte. Com que no hi ha porta a dins es pot De tot aquest conjunt destaca per la seva forma la veure com té volta de canó i restes de pedres del que Arquitectura popular cabana de Cal Perot, ja que enlloc de ser rectangular o segurament va ser una menjadora. quadrada com és normal, aquesta és de forma circular. Cabanes de la Vinya del Betó: són dues cabanes La seva localització és quasi impossible per a qui no juntes construïdes dins el marge, les quals no sabem si les coneix ja que, excepte algunes que estan a peu de estaven comunicades entre sí. Ambdues estan fetes camí, la majoria es troben repartides pels camps de amb pedres de diferents mides col·locades irregular- conreu, tapades pel mateix terreny o per la vegetació. ment. La de la dreta té un dintell recte força irregular Les que aquí s'estudien es troben tant per la banda de amb la data de 1917, per sobre del qual hi ha una l'antic camí de Vicfred com per la banda del camí a pedra triangular que era un rellotge de sol. La de l'es- Palouet i també a l'altra banda de la C-451 que parteix querra no té cap característica particular. el terme de Massoteres. Cabana de Cal Pintor: està en força mal estat, A part de les inventariades cal anotar l'antiga caba- sobretot el sostre. Les pedres amb què està feta són na de Cal Secretari, que posteriorment es va reconver- llargues i estretes, amb una gran llinda rectangular tir en casa; encara existeix la volta de canó, però per sobre la porta, a l'interior a l'esquerra les restes de la sobre d'ella s'han aixecat noves dependències. menjadora. Tota ella està voltada d'herbes i esbarzers. Actualment està deshabitada. Cabana de Cal Jan: situada dins la finca coneguda Cabana de la Vinya del Corral: tota exterior, cons- com La Capitana. La van construir inserida dins el truïda amb pedres de diferents mides i la porta rec- marge i actualment l'estan arreglant, rejuntant les tangular emmarcada per un dintell recte i grans pedres pedres amb ciment. L'interior, de volta, té amuntega- laterals; les cantonades també estan acabades amb des a l'esquerra una sèrie de grans pedres que proba- grans pedres col·locades de llarg i través. L'interior, de blement pertanyen a l'antiga menjadora. Fa 335 x 275 volta de canó, té al fons a l'esquerra les restes del que centímetres. deuria ser la menjadora. Fa 380 x 285 centímetres. Cabana de Cal Manelo: construïda amb pedres de Cabana de la diferents mides i la porta i les cantonades emmarcades Vinya del Paula: per gran pedres posades al llarg i través. Al dintell aquesta cabana es- sembla distingir-se la data de 1917. Està plena d'her- tava tancada per bes al voltant, algunes d'elles són tan altes que tapen una paret de pe dra, tota la paret. amb basa in closa, Cabana de Comampous: de Cal Comabella. Està que actual ment es inserida dins el marge i la seva entrada és també força troba mig caiguda. peculiar, d'arc de descarga. Banc a l'interior, al final de La cabana està feta Façana de la cabana de la Vinya del la banda esquerra. Està envoltada d'herbes. amb pe dres molt Paula, amb la porta d’entrada d’arc Cabana de la Vinya del Cisteller: és tota exterior i ben treballades, carpanell, fet curiós en aquest tipus està en força mal estat, sobretot la part davantera del amb una porta fo- d’arquitectura sostre. Feta amb pedres de diferents mides col·locades ra del normal en una cabana d'aquesta mena, en forma en fileres regulars. A l'interior, de volta de canó, una d'arc carpanell i grans pedres que l'emmarquen. Al din- menjadora i un banc a la banda esquerra. tell la data de 1908. Sostre interior de volta de canó. Cabana de Cal Cuadros: feta dins el marge amb Cabana de la Vinya del Santacreu: és tota exterior. pedres de diferents mides col·locades en fileres irregu- Les seves mides són quasi quadrades però degut a la lars i unides amb argamassa; el dintell actual està fet gran quantitat d'esbarzers que l'envolten no és possi- de maons. Es troba en força mal estat i voltada d'her- 70 Cabana de Cal Carló: ubicada dins el marge, la façana ha estat restaurada i s'ha rejuntat la pedra amb argamassa. Cabana de Cal Margot: situada dins la finca ano- menada Fontanals. És tota exterior i construïda amb pedres de diferents mides col·locades en filades horit- zontals; porta adintellada, on consta la data de 1926. El sostre es veu força malmès. Cabana de Cal Perot: aquesta ca- Cabana de Cal Cuadros, amb una porta d’accés feta amb pedres bana, situada al molt ben treballades cos tat esquerra de bes i matolls. Interior de volta de canó. la C-451 anant cap Cabana de Cal Cuadros: aquesta cabana està més a Biosca, té la ben conservada que l'anterior, construïda amb pedres peculiaritat de ser de diferents mides però la porta i les cantonades estan rodona.
Load more

Recommended publications
  • REVISTA DE CIÈNCIES DE LA CATALUNYA CENTRAL N
    Recorregut de recerca geològica per la comarca de La Segarra: des de la Panadella a Rubinat i a Sant Pere dels Arquells i Rubinat; i des de Cervera i les Oluges a Sant Ramon i a Ivorra Josep Maria Mata-Perelló Joaquim Sanz Balagué XARAGALL REVISTA DE CIÈNCIES DE LA CATALUNYA CENTRAL n. 2 FEBRER 2015 Com citar l’article: Mata-Perelló, JM.; Sanz Balaguer, J. Recorregut de recerca geològica per la comarca de La Segarra: des de la Panadella a Rubinat i a Sant Pere dels Arquells i Rubinat; i des de Cervera i les Oluges a Sant Ramon i a Ivorraper. A: XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central. 2015. (n.2). ISSN 2013-4479 DL: B.21483-2009. DOI XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA PER LA COMARCA DE LA SEGARRA: DES DE LA PANADELLA A RUBINAT I A SANT PERE DELS ARQUELLS I RUBINAT; I DES DE CERVERA I LES OLUGES A SANT RAMON I A IVORRA Josep Maria Mata-Perelló Museu de geologia Valentí Masachs, Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Joaquim Sanz Balagué Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals (EMRN), Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Paraules clau: Depressió geològica de l’Ebre, Materials terciaris, Materials quaternaris, Patrimoni miner Resum Itinerari realitzat el 23 de febrer de 2014. En aquesta ocasió, es realitzarà un recorregut geològic a través de diferents indrets de la Depressió Geològica de L´Ebre; i més concretament pels sectors corresponents a la seva Depressió Central.
    [Show full text]
  • Massoteres. Arqueologia
    arqueologia 35 castell, però, totes les referències conegudes correspo- CASTELL DE MASSOTERES nen al segle XIV i per això a Catalunya Romànica apun- Nucli: Massoteres ten la hipòtesi que fos en aquest segle quan es va Distància des de Cervera: 19 km construir una petita fortalesa dins el terme del castell Accés: Carretera de Talteüll. Indret: Nucli urbà L'any 1339 sabem que Pere II Galceran de Pinós pos- seïa en feu pel comte d'Urgell els castells de Talteüll, Tipologia: Castell Massoteres i Palou, dels quals es proclama senyor en Època: s. XIV un document del 1344. En el fogatjament de 1358 Galceran de Pinós tenia els castells i llocs de Talteüll i Maçotes. L'any 1377 el castell i lloc de Talteüll, amb tots els castells situats al seu terme, foren venuts per Pere III UTILITZACIÓ: Galceran de Pinós a Arnau d'Erill pel preu de 80.000 Original: Militar/Defensa sous barcelonesos. Actual: Jaciment d'interès arqueològic L'any 1831, abans d'aprovar-se l'abolició dels senyo- rius jurisdiccionals, Talteüll, Massoteres i Palou consta- Arqueologia DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA ven dins el corregiment de Cervera i pertanyien a Felip de Buxons i N. Martí. BIBLIOGRAFIA -Catalunya Romànica: el Segrià, les Garrigues, el Pla d'Urgell, la Segarra, l'Urgell, vol XXIV. Barcelona 1997, ps. 311-312. -La Vall del Llobregós, dins Llobregós Informatiu. s/d. NECRÒPOLI DEL SERRAT DEL MORO Façana posterior de Cal Soler Nucli: Massoteres Distància des de Cervera: 23 km Poques notícies es tenen del castell de Massoteres. Accés: Camí sense asfaltar Malgrat que del poble ja se'n té coneixement de la seva Indret: Des de Massoteres agafar el camí que existència al segle XI, del castell pròpiament dit no hi surt des de l'antic safareig i travessar l'actual C-451, a l'altre banda de la qual surt un camí ha referències escrites fins al segle XIV.
    [Show full text]
  • CCS Tríptic Rutessegarra
    Ruta dels Castells del Sió 1 11 Ruta de Cercavins Recorregut: 41,88 km Recorregut: 12,72 km Durada: 3h 48’ Durada: 2h Ideal en BTT Ideal a peu Dificultat: Moderada Dificultat: Fàcil Ascensió: 401 m Ascensió: 213 m Sortida: Cervera Ponts Sortida: Montornès de Segarra 41º40’’38” N / 01º16’09” E Vilanova les Cases Sallent 41º36’01” N / 01º13’55” E de l'Aguda de la Serra 2 Lloberola 12 Ruta dels Castells del Doll Castell Ruta Molí del Cava Recorregut: 24,5 km de Ribelles Recorregut: 7,33 km Durada: 2h 05’ Ribelles 854 Durada: 1h 30’ Ideal en BTT Ideal a peu Dificultat: Moderada Sant Salvador Dificultat: Fàcil Ascensió: 249 m 6 Sanaüja Ascensió: 108 m Sortida: Guissona a Sortida: Mas del Sot c 41º47’11” N / 1º17’19” E Pedrata s 41º49’44” N / 01º19’31” E o 675 i Vallferosa Torre B Llanera e de Vallferosa d Ruta de les Dues Valls 3 a 13 Ruta de les Gesses r Tossal Recorregut: e de la Creu Recorregut: 23,38 km i era 12,34 km Durada: 2h R 658 an Durada: 2h 30’ Ideal en BTT l Ideal a peu Dificultat: Moderada L Dificultat: Fàcil e Ascensió: 312 m 15 Biosca d Ascensió: 207 m ra Sortida: Sant Guim de Freixenet Guardiola 14 ie Sortida: Mas del Sot 41º39’21” N / 01º25’73” E Selvanera R 41º49’44” N / 01º19’31” E Castell 13 el L de les Sitges lo Palou 12 bre l'Aguda Fontanet gós Claret Ruta dels Turons 4 Talteüll Cellers 14 Ruta Aubaga - Solana Recorregut: 22,62 km Torà Recorregut: 11,85 km Durada: 2h 15’ Florejacs 7 Durada: 1h 20’ Ideal en BTT Ideal en BTT Dificultat: Moderada Massoteres Dificultat: Moderada Ascensió: 382 m Ascensió: 198 m Sortida: Sant
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • Sant Ramon Nonat
    SANT RAMON NONAT Un nou camí que mena al coneixement del sant. Era el cinqué i darrer fill del cavaller, Arnau de Cardona? l. La problemàtica sobre el sane L'únic camí que fins ara s'ha seguit per cal d'arribar al conixemenc de la persona i vida del sane de Porcell ha escac el de la tradició po­ pular per manca de documents que n'avalin els fets. No és d'estra­ nyar que els historiadors moderns en passar pel cedàs de la crítica hiscórica el contingut de la tradició no es deixin gairebé res. Aquesta conclusió negativa, començada al segle XVIII, avui és gairebé gene­ ral. Alguns arriben a dubtar de l'existència de la seva persona. En llur opinió es tracta d'un mite creat per la fantasia del poble. Sane Ra­ mon, el Nonat, vénen a dir no ha existit mai. L'escudi de nous documents, vuit dels quals es conserven a l'Ar­ xiu Capicular de la catedral de Solsona i un al parroquial de Cardona, m'ha mogut a l'elaboració d'aquest treball. És un nou camí, no resse­ guit per ningú, que mena al coneixement de la persona del sane. Del contingut de la tradició només m'interessa retenir-ne els fets princi­ pals que, compulsats amb aquests documents, aconsegueixen una ca­ tegoria històrica. Són els següents: Ramon neix a Portell l'any 1200, extret per una operació cesàrea del costat de la seva mare morta. Essent un jovencell ingressa a l'Orde de la Mercè fundada feia pocs any per sant Pere Nolasc, dedicant-se al rescat de cristians captius dels sarraïns.
    [Show full text]
  • Risc D'incendi Municipis Afectats Amb L'obligació D'elaborar El PAM Per
    Municipi amb PAM obligat Lloberola Sanaüja Llanera Vallferosa Ctra. LV-3005 p.k. 6, accés a Fustegueres Sant Serni Puig-arner Biosca Cal Millet Granollers Selvanera Fontanet Claret Palou Talteüll l'Aguda Torà Cellers Guarda-si-venes Polígon Industrial Florejacs Massoteres Palouet Guissona la Morana Sant Martí de la Morana Vicfred Ivorra Gra les Pallargues zona Santuari Sant Guim de la Plana Sisteró Bellveí Concabella Torrefeta Ratera el Far Viver de Segarra Mont-roig Pelagalls Comabella el Llor Portell Gospí Hostafrancs Sedó Castellmeià Riber Tarroja Ferran de Segarra Sant Ramon Malacara la Prenyanosa Montcortés Malgrat Alta-riba Muller l'Aranyó de Segarra Castellnou d'Oluges Santa Fe la Cardosa les Oluges Estaràs el Canós Montfalcó Gàver Murallat el Castell de Santa Maria Tordera Vergós Guerrejat Cervera Melió Altadill Sant Domí la Curullada Vergós Freixenet Montpalau de Segarra Fonolleres Sant Guim Amorós la Móra de Freixenet Granyanella el Mas Claret la Rabassa Sant Pere Sant Guim Polígon Industrial dels Arquells Montlleó de la Rabassa Timor Palamós la Tallada Cisteró Briançó els Hostalets Pet-Food Sant Antolí i Vilanova Pomar Granyena la Sisquella Rubinat de Segarra Pallerols Gramuntell Montfar el Mas Vilagrasseta Llindars de Bondia Montornès de Segarra Pavia Bellmunt Montoliu la Guàrdia Lada de Segarra Cabestany Talavera l'Ametlla de Segarra Civit Suró Risc d'Incendi Escala: Àmbit Geogràfic: CONSELL COMARCAL DE Pla d'Assistència i Suport Municipis afectats amb LA SEGARRA (PAS de la Segarra) 1/116.000 LA SEGARRA Servei de Protecció Civil Any 2019 l'obligació d'elaborar el Àrea Tècnica i Territorial PAM per incendis Lloberola Risc d'inundacions.
    [Show full text]
  • Florejacs. Arquitectura Religiosa
    arquitectura religiosa 167 Patrimoni de Torrefeta i Florejacs Plànol de localització 4 3 2 Arquitectura religiosa Bellveí 1. Església de Sant Jaume Les Cases de la Serra 22 2. Església de Sant Pere de Mas Pujol 12 20 3. Capella de Sant Antoni Abat 23 4. Capella de Santa Bàrbara Castellmeià 21 5. Església de la Mare de Déu de la Llet LES SITGES 15 El Far 24 6. Església de Sant Domènec Florejacs 7. Església de la Mare de Déu de l'Assumpció 8. Capella de Sant Miquel 7 9. Capella de Sant Sebastià Gra 9 10. Església de Sant Salvador 11. Santa Maria de Teuladells 8 Granollers 12. Església de Sant Jaume 17 El Llor 14 13. Església de Sant Julià La Morana 14. Església de Sant Esteve Palou 10 15. Església de Sant Ponç Riber 16. Església de Santa Anna 11 Sant Martí de la Morana 1 17. Església de Santa Maria 25 Sedó 6 18. Església de Sant Donat 19. Ermita de Santes Masses 13 Selvanera 20. Església de Sant Sebastià 19 21. Ermita de la Mare de Déu de la 5 Soledat 16 22. Capella de Sant Vicenç (Mas de 18 CASTELLMEIÀ Nadal) 23. Capella de Sant Sebastià (Mas Mascó) Les Sitges 24. Capella de Sant Pere Torrefeta 25. Església de Sant Amanç 169 trucció original, en E SGLÉSIA què estan represen- DE S ANT J AUME tats sis ro dets dis- posats ver ticalment Nucli: Bellveí Distància des de Cervera: 9,2 km (tres i tres) i tres Accés: Camí asfaltat flors de lis formant Indret: Dins el nucli urbà una co rona.
    [Show full text]
  • Entrada Cereal Invierno Campaña 2021-2022
    CONDICIONES ENTRADAS DE CEREAL DE INVIERNO CAMPAÑA 2021-2022 EN FÁBRICAS Y CENTROS DE RECOGIDA BONÀREA COOPERATIVA Opciones: A) Precio del día Precio: el precio del día de entrega fijado en la web de bonÀrea Agrupa http://www.bonarea-agrupa.com/cereales en Precios cereales con un pago de 30 días. Modalidad Pago Adelantado : . Pago15 días: precio del día menos 2 % interés anual proporcional a los días de adelanto. Pago 7 días: precio del día menos 2 % interés anual proporcional a los días de adelanto. Ejemplos: PRECIO PRECIO % INTERÉS ANUAL DÍAS PAGO DESCUENTO COMPRA FINAL 2 200,00 15 0,16 199,84 2 200,00 7 0,25 199,75 B) Depósito sin precio fijado Solamente en los centros que dispongan de almacén o silo bolsa y sujeto a disponibilidad de almacenaje (Ver condiciones y centros con depósito, al final del documento). Venta: A decidir por el agricultor: Fecha límite de venta del 50 % del total entregado de cada cereal el 14 de enero de 2.022. La parte de cada cereal restante, también a decidir por el agricultor, con la fecha límite de venta del 15 de abril de 2.022. Precio: el precio del día que se ordena la venta, fijado en la web http://www.bonarea-agrupa.com/cereales en Precios cereales de bonÀrea Agrupa. Pago: a los 30 días a partir fecha venta. Coste para el agricultor: Ver condiciones y centros con depósito, al final del documento. C) Depósito con compromiso de venta del 10 % mensual Entrega en depósito durante campaña, con compromiso de venta del 10 % mensual cada uno de los meses entre agosto y mayo del siguiente año.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • IVORRA•Arq. Civil IVORRA•Arq. Civil
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert arquitectura civil 53 torre cilíndrica, la planta i secció de la qual podem TORRE DEL CASTELL estudiar a partir dels dibuixos que ens presenta l’obra D’IVORRA Catalunya romànica. Llevat del seu coronament, no és possible veure-la en totes les seves cares ja que els Nucli: Ivorra murs de les cases que s’hi adossen a migjorn i ponent Adreça: carrer de la Torre, s/n n’impedeixen la seva total visió. Del seu perímetre Distància des de Cervera: 18,2 km Accés: Carretera n’hem pogut mesurar 19,30 m. Observant, per tant, Indret: A Cervera, en la rotonda situada al que aproximadament una quarta part de la seva cir- nord de la ciutat, agafarem la N-141f, que dei- cumferència queda tapada per les cases, el perímetre xarem poc després de recórrer 6,5 km on connectarem amb la C- total s’aproximaria als 27 m. El gruix de murs és d’a- 25 (Eix Transversal), que deixarem a la sortida 93 (Sant Ramon- proximadament 1,5 m. Torà) on reprendrem la N-141f en direcció Calaf i, poc després, per la LV-3003 en direcció Torà. Passarem per Portell i a 17 km de Cervera trobarem les primeres cases d’Ivorra. Amb tot, per acce- dir al nucli urbà pròpiament dit, hem d’arribar fins a la cruïlla on inicia la LV-3004 que ens hi condueix directament i que hi mor. Tipologia: Torre Època (Èpoques): Medieval Estat de conservació: Regular Interès: Alt Arquitectura civil UTILITZACIÓ Original: Militar/Defensiva Actual: Civil/Element arquitectònic de gran interès DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA Planta i secció de la torre (Catalunya romànica..., vol.
    [Show full text]
  • Se Suïcida Al Polígon Després D'apuntar Amb Una Pistola Al Seu
    pàg. DIJOUS 5 ESPORTS | 24 D’ABRIL DEL 2018 Número 13.000 · Any XXXVII El Barça goleja a la Champions (4-1) 1,30 € S’atansa a les semifinals en un partit molt efectiu davant de la Roma www.segre.com El PDeCAT porta al jutge els comptes Se suïcida al polígon després de l’Empresa d’Urbanisme d’apuntar amb una pistola de la Paeria Per 3 presumptes delictes que el PSC veu infundats al seu excap i als Mossos El grup municipal del PDeCAT va presentar ahir al jutjat de ITMAR FABREGAT guàrdia una querella contra Autor || Un veí de una dotzena de responsables de Els Mossos, al lloc on l’home l’EMU per presumptes irregula- Lleida de 68 anys a qui es va treure la vida. ritats comptables constitutives en fa 10 van acomiadar de delictes de falsedat de docu- ment mercantil, societari i tràfic de l’empresa Payper d’influències. El PSC va replicar que tot està auditat i veu les acu- Fugida || Va anar a la sacions “improcedents”. partida Fontanet a peu LLEIDA ❘ 6 i, al veure’s acorralat, es va disparar al pit Penelles recupera el Un veí de Lleida de 68 anys es va treure ahir la vida després d’anar cine després de 14 a la seua antiga empresa, Payper, al polígon El Segre, i amenaçar anys gràcies a una amb una pistola el gerent de la firma de la qual havia estat aco- productora de TV miadat fa 10 anys. Després de discutir-hi, va fugir a peu del lloc Hi anirà a gravar un i va acabar engegant-se un tret programa per la pròxima al veure’s acorralat pels Mossos edició del Gargar Festival a la partida Fontanet.
    [Show full text]