DOCSLIB.ORG

TEMATICA HISTORICA, SOCIAL I DE COSTUMS Cognoms De La Terra Alta

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

TEMATICA HISTORICA, SOCIAL I DE COSTUMS Cognoms de la Terra Alta Antonia Serres Buenaventura Els nostres noms i cognoms han anat sor- ars hereditaris o Ilinatges. gint al llarg de la historia, fruit de les influencies Moltsdels nostres cognoms fan referenciaa culturals que hem rebut de grecs i romans, del la procedencia d'uns llocs deterrninats relacio- cristianisme i de les invasions medievals de natsamb les formes del relleu, la hidrografia, les germanics i arabics. comarques i les poblacions. Altres fan referen- A la cultura hebrea i grega, cada individu cia a I'ofici que practicaven o a aspectes del duia un sol norn al que afegia el norn geografic seva personalitat que van donar lloc a sobre- que indicava la procedencia, (Jesús de Natzare, noms. Maria de Magdala, Tales de Mileto). Els romans, Com explica Francesc de B. Molll aquest pero, trenquen el costum del norn únic i introdu- segon norn pot referir-se: eixen un prenom o norn individual Publius i un Alnorn del pare de I'interessat. Encara avui norn derivat de la tribu d'on descendia Cornelius, anomenem moltes persones del poble pel seu el cognom era el norn de la familia Scipio i, a norn seguit del norn del pare o de la mare, (Josep vegades, s'introduia un sobrenom que feia refe- de Macari). rencia a les característiques personalsAfricanus. Al nom del poble o lloc de procedencia, (Amposta, Pallares). Romans, visigots, arabs Nom de professió, carrec o dignitat. Com Des dedel segle IV, per influenciadel cristia- era freqüent que el fill tingués I'ofici del pare, nisme, la població iberoromana torna al norn aquest es convertia en el segon nom, que aca- únic i s'imposara I'adopció de noms d'origen bava sent hereditari, (Ferré, Sabaté). bíblic, grec o dels martirs cristians. L'ocupació Noms referents a circumstancies de naixe- de la península pels visigots el segle V posa de ment, a consagracions, devocions o benedicci- moda els noms d'origen germanic, pel prestigi ons, (Benaiges). que té la nova classe dirigent. La majoria A malnoms o sobrenoms, (Blanch). d'aquests noms eren compostos d'un substan- A noms d'origen desconegut o incert. tiu i un adjectiu, de significat relacionat amb la guerra, la caqa o la pau. Com la llengua escrita Els cognoms més comuns a la Terra Alta era el Ilati, els clergues i els funcionaris, que Aquest recull de cognoms de la Terra Alta havien d'inscriure els noms als documents els I'he realitzat amb I'aportació, per part dels Ajun- Ilatinitzaven, adoptant les terminacions Ilatines, taments, dels quinze cognoms més comuns (Bernhard compost de bern, Nonso>)i de hard inscrits al Padró Municipalde cada poble, com a ((ford,,, es transforma en Bernardus). primer cognom. Els més freqüents són: Llop, Els noms d'origen arabic conservats com a Suñé, Clua, Ferré, Marti o Pallares cognoms deuen procedir dels musulmans que Alguns cognoms presenten canvis en la després de la Reconquesta continuaren habi- grafia, motivats per que els inscrivien al Regis- tant en el nostre país. tre Civil tal com els pronunciaven. És el cas de: Barrobés - Barrubés L'aparició del doble norn Ferrer - Ferré Durant I'edat mitjana es produeix un empo- Pujol - Puchol briment de I'onomastica i es fa necessari un Samper - Sampé complement per distingir els individus que por- A part, hem de tenir present que fins I'any ten el mateix nom. Aixo porta al doble norn que, 1913 no es va publicar la normativa ortografica més endavant, donaria origen als noms famili- catalana de Pompeu Fabra. 34 BUTLLET~NÚM. 35 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (890) TEMATICA HISTORICA, SOCIAL I DE COSTUMS - poble i de riu. A Horta i la Fatarella. Batea Serres: (156) Plural del substantiu serra cade- Els cognorns Bes, Ferré, Llop, Martí, Solé i na de rnuntanyes-. Forma part de rnolts Suñé, cornuns en aitres poblacions. toponirns. A Gandesa i el Pinell. Adria: (28) Del llati Adrianus, norn de diversos Sole (149) Norn d'acc~dentorografic, del llati sants. solarium, derivat de solurn -sol, terreny, Aguiló: (48) Del cognorn llati Aquilone, derivat solar-. Norn de diferents poblets a d'aquila, eaguila,.. També pot ser nom Catalunya. A Batea, Gandesa i Vilalba. d'ocell, diminutiu d'aguila. Suñé: (244) Del Ilatí suniarius, (catala Sunyer) Alaña: (47) Probablernent del llati Alennianus, que vol dir <chorne verap. A Batea, la norn personal derivat d'Alennius. Fatarella, la Pobla i Vilalba. Altés: (1 11) Toponirn catala. Norn de poble de Vallespí: (109) Del llati Valle Asperii, norn per- la comarca de I'Urgellet. Sernbla que ve del sonal. Actual comarca situada al nord de basc otetsu, <(pie d'esbarzers>>,segons Co- I'Emporda. Al Pinell i Vilalba. rornines. Vidal: (135) Norn de diversos sants que significa Galcera: (47) De Gauzhramn, -corb de Gaub, (.vtvac, sa, fort>).A Bot, Caseres, Gandesa norn d'una divinitat gerrnanica. Segons i Vilalba. Alrnerich és derivat del grec Walderamnusi Viña: (62) Delsubstant~uvlnya,-campdeceps>a. del llati Gadceran. A Arnes i Prat de Comte. Maijó: (32) De I'adjectiu rnajor (Ilati maiore), -més gran-. Norn que encara avui s'aplica Els cognorns que trobern a continuació for- al prirnogenit. men partdeis quinze rnajoritarisacadapoblació Peig: (58) Del substantiu peix (Ilatípiscis), norn corn a primer cognorn que no coincideixen entre generic de la majoria del anirnals marins els rnés freqüents als altres pobles, encara que vertebrats. Segons Almerich, pavirnent o es poden trobar a rnés d'una població entre els sol de les cases, és a dir, terra que es pot rninoritaris. petjar. Piñol: (44) Del substantiu pinyol, [[part interior Arnes Ilenyosa d'un fruit*. Elscognorns Borrull, Gil, Llornbart, Miralles, Rams: (76) Norn de la festadel Ram odiurnenge Pallarés, Sarnper, Solé i Viña rnencionats ante- del Rams, aplicat a infants nats en aquesta riorrnent entre els rnés comuns. festa. El nombre al costat del cognorn correspon a la freqüencia d'aquest cognorn a tota la comarca. Bot Almestoy: (1 1) De Arnestoy, d'origen basc, de Alcoverro, Barrobés, Bes, Cortés, Maña, les arrels ametz, <(carballo,quejigo* (arbre Martí, Mulet, Pallarés i Sabaté, entre els cog- de la farnília de les fagocees) i toi, variant de noms freqüents en altres poblacions. doi, sufixe que indica molt, ésa dir -lloc de Bosch: (51) Del substantiu bosc, d'origen ger- quejigos*. rnanic, 4loc poblat per rnolts arbres=. Foz: (19) Reducció i variant de Faust, del cog- Cuello: (23) Del castella cuello. Usat corn a norn Ilatí Faustus. sobrenorn. Guardia: (15) Del substantiu guardia, del norn Fontanet: (60) Norn d'accident hidrografic, del gerrnanic wardja. Usat corn a toponirn és llati fontanetum, lloc abundant en fonts. norn de diferents poblacions i de Ilocs ele- Morelló: (33) Derivat diminutiu de Morell, norn vats, des d'on es podia guardar i defensar d'una vila del Camp de Tarragona. Del Ilatí una comarca. Maurellus, dirninutiu de Maurus, -moro>). Llopis: (1 1) Del cognorn castella López, derivat Usat com a sobrenom. del norn de baptisrne Lope c<llop)). Miró: (50) De Mirone, cas oblic del nom gerrna- Muñoz: (19) Del basc Muño, 4uró fred).. Patro- nic Miro, 'cfamós>>. nirnic del norn medieval Munid. Sastre: (1 9) Norn de professió, del substantiu Sanroma: (18) Grafiaaglutinada de Sant Roma. sastre .(qui fa vestits d1horne>>. Villagrasa: Norn d'un poble del Pla d'urgell. TEMATICA HISTORICA, SOCIAL I DE COSTUMS Caseres sos, des de I'espelma, la vela dels vaixells, Alvarez, Galcera, Gil, Puchol i Vidal coinci- I'acció de vetllar o vigilar o el torn davant del deixen en altres pobles. Santissim Sacrarnent. Boira: (23) Del substantiu boira, .vapor atmos- feric que enterboleix la transparencia de La Fatarella I'aire*. Ve del Ilatí bóreas, c<ventdel nordm. Descarrega, Gironés, Jornet, Llop, Segura i Gasulla: (12) Segons Vernet, de kazula, norn Suñé, mencionats entre els majoritaris. d'una tribu presahariana. Segons Epalza, Balsebre: (44) Probablement una grafia agluti- de I'arab uazul, amolt generós>). nada de bals del Hati balteus, c~cinyell,cin- Gombau: (11) Norn germanic, de Gundobald gle>)i Ebre. -audac en la batalla>>. Blanch: (114) De I'adjectiu blanc (germanic Huguet: (13) Norn germanic, derivat diminutiu blak), <momde color>).Originariament usat de Hug, que ve de Huquo, ccsenyw. com a sobrenom. López: (46) Derivat de Lope, del llatí lupus, Cugat: (62) De Cucuphate, norn d'un sant africa -llop=, renom del guerrer temerari. del segle 111, martiritzat prop de Barcelona. Móra: (39) Norn del fruit de la morera i de Tarnbé el norn d'una població i monestir del I'esbarzer. També toponim de diverses viles Valles Occidental. catalanes. Font: (38) Norn d'un accident hidrografic, del Palau: (23) Del substantiu palau (del llatí pala- substantiu font. tius), 'cedifici gran i sumptuós-. Giral: (19) Norn germanic, de Gairoald wqui Peris: (44) del cognom castella Perez, derivat governa la Ilanqa*. de Pero (<Pedro>>. Pascual: (71) Del llati Paschalis, derivat de Querol: (24) Norn d'un poble de la Cerdanya iun I'hebreu pesaj scoixejar* i es relaciona amb del Penedes, d'una muntanya del Maestrat cerimonies equinoccials en que es plora la i un torrent que desemboca prop de Sitges. divinitat morta a I'hivern i s'exalta la seva Ve del preroma cariolu, diminutiu de cariu, resurreccióa la primavera. Pesaj esconver- <<penya.h. teix en la Pasquajueva i arnb el cristianisme Tarragó: (59) Toponim catala. Forma masculi- en la festa de la resurrecció de Crict. nitzada de Tarragona. Pujades: (20) Forma plural de pujada <<costa amunt.>. Corbera d'Ebre Rius: (101) Norn d'accident hidrografic, del subs- Álvarez, Clua, Cortiella, Descarrega, Ferré, tantiu riu, del llati rivus. Gironés i Llop, ja esmentats. Ruana: (89) Toponim del norn de la ciutat fran- Altadill: (59) De I'arab al-ta'dil, -el just>>.
Recommended publications
  • 1 La No-Recuperación De Costes En El Segarra

    1 La No-Recuperación De Costes En El Segarra

    LA NO-RECUPERACIÓN DE COSTES EN EL SEGARRA GARRIGUES: LA MERCANTILIZACIÓN DE LOS RECURSOS NATURALES Annelies Broekman* y Susanna Abella** Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua* Plataforma en Defensa de l’Ebre** RESUMEN La Directiva Marco de Aguas (DMA) (CE/2000/60) establece que los Planes de Gestión de Cuenca tienen que indicar como se plantea recuperar los costes de las inversiones vinculadas a la gestión del agua y desarrollar una tarifa que permita recaudarlos de manera adecuada. Tomando de referencia el caso del Canal Segarra Garrigues, este análisis revela una recuperación de costes reales entorno al 10% como máximo. La situación de endeudamiento de la administración y el hecho que las empresas involucradas en la gestión del canal son las mismas que están gestionando el abastecimiento en la Región Metropolitana de Barcelona ponen la base para una interconnexión de la cuenca del Segre (Cuenca del Ebro) a las Cuencas Internas de Catalunya vía un banco público de agua gestionado por la Generalitat. Sin embargo si en origen la gestión del agua es privada y en el destino también, ¿qué hay de gestión pública? Los gastos de transacción. Palabras Clave: regadío, costes, mercantilización, PHCE, DMA “La modernización es clave para la agricultura, pero inasumible para los agricultores,” de forma que “vender el agua podría ser unas buena manera de financiarla” Joaquím Llena – Ex-Consejero de Agricultura1 1. Introducción. La DMA es en muchos sentidos una de las legislaciones ambientales más ambiciosas de Europa. Invita a un cambio de perspectivas en el modelo de gestión al poner el estado cualitativo de las masas de agua en el centro del enfoque.
  • Baixa Descarrega El

    Baixa Descarrega El

    DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES m » 3i ICASIELLOTS S! Roser Ripollès i de la Fragua A vjr rá * UrV, Q kr ^ L éC . iS B 3r« jr*' .. • I i y > d* «r- / • I '>* LA MIGRACIÓ A LES GARRIGUES DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES I CASTELLOTS M'ha semblat interessant fer l'estudi de la migració a grafia actual i al costat, entre parèntesis, la o les grafies les Garrigues precisament al segle XVIII, perquè aquest trobades quan aquestes són diferents. Als pobles, a més és un segle de prosperitat i de repoblament de tot a més, he indicat a quin bisbat corresponien i a quina Catalunya després de la devastació produïda per les comarca pertanyen avui i quan es tracta de llocs que successives epidèmies de pesta, des del segle XIV fins no tenien municipi propi, he indicat el municipi al a mitjan segle XVII, i les Garrigues, lògicament, també qual pertanyien, si em consta. He escollit de fer-ho va participar d'aquesta prosperitat i d'aquest així per tal que si algú els vol localitzar en un mapa li repoblament. Per saber que és un període sigui més fàcil de trobar-los i, al mateix temps, se'n d'expansió només cal donar un tomb pels pobles de la pugui calcular la distància simplement llegint el treball. comarca i mirar les seves esglésies. Pràcticament totes Cal tenir en compte, però, que la superfície dels bisbats són del segle XVIII: en alguns pobles, com a les Borges, en aquella època no era igual que l'actual, ja que hi va es van fer noves de peu; en altres, com a Fulleda, es va haver petites modificacions al segle XIX i molt ampliar l'església existent.
  • Can Naturbanization Promote Environmentally Friendly Built-Up Areas? a Comparison Between Cadí-Moixeró (Catalonia, Spain) and Comana (Romania) Natural Parks

    Can Naturbanization Promote Environmentally Friendly Built-Up Areas? a Comparison Between Cadí-Moixeró (Catalonia, Spain) and Comana (Romania) Natural Parks

    Europ. Countrys. · Vol. 9 · 2017 · No. 4 · p. 679-708 DOI: 10.1515/euco-2017-0039 European Countryside MENDELU CAN NATURBANIZATION PROMOTE ENVIRONMENTALLY FRIENDLY BUILT-UP AREAS? A COMPARISON BETWEEN CADÍ-MOIXERÓ (CATALONIA, SPAIN) AND COMANA (ROMANIA) NATURAL PARKS Antoni-Francesc Tulla1, Ilinca-Valentina Stoica2, Marta Pallarés-Blanch3, Daniela Zamfir4 1 Professor Antoni-Francesc Tulla, Department of Geography, Universitat Autònoma de Barcelona, 08193 Bellaterra, Catalonia, Spain; e-mail: [email protected] 2 Dr. Ilinca-Valentina STOICA, Interdisciplinary Centre for Advanced Research on Territorial Dynamics, Faculty of Geography, University of Bucharest, Bulevardul Nicolae Bălcescu 1, 01004 București, Romania; e-mail: [email protected] 3 Marta Pallarès-Blanch, Consorci Alt Urgell XXI, Catalonia, Spain; e-mail: [email protected] 4 Daniela ZAMFIR, Interdisciplinary Centre for Advanced Research on Territorial Dynamics, Faculty of Geography, University of Bucharest, Bulevardul Nicolae Bălcescu 1, 01004 București, Romania; e-mail: [email protected] 679/849 Received 30 January 2017; Accepted 7 September 2017 Abstract: The study compares the on-going naturbanization processes in and around two Natural Parks under the impact of newcomers, but also tourists from Barcelona and Bucharest and their metropolitan areas. The landscape value of these areas attracts the urban population, which contributes to local sustainable development process but also promotes construction. New businesses associated with rural multifunctionality and value-added activities related to environmental quality were identified. New residents have contributed introducing responsible patterns of consumer, eco- entrepreneurship by women, recovery of abandoned buildings and intensification of rural-urban relationships. Negative impacts such as intensive construction of second homes, with a lower use, in some areas around Cadí-Moixeró threaten biodiversity and habitat connectivity.
  • Naturbanization and Local Development in the Mountain Areas of the Catalan Pyrenees

    Naturbanization and Local Development in the Mountain Areas of the Catalan Pyrenees

    Naturbanization and local development in the mountain areas of the Catalan Pyrenees A. F. Tulla, M. Pallares-Barbera & A. Vera Geography Department, Universitat Autònoma de Barcelona ABSTRACT: A process of urbanization has developed around the alpine ski resorts and the Natural Protected Areas (NPA). There are also processes of abandonment of settlement populations and mountain cultures by the disappearance of traditional economic activities. This entails a contradiction: the natural features of a territory can facilitate naturbanization, but it can also deteriorate the natural and socioeconomic environment of the territory. Local development, in the mountainous areas of Europe, can be explained by the existence of comparative advantages with regard to urban areas. In the Catalan Pyrenees, the theory of comparative advantage and the use of the territorial embeddedness theory enable us to demonstrate that, in the future, this short term analysis will have to be replaced by longer term analyses that also take into account environmental, social and cultural externalities. 1INTRODUCTION: NATURBANIZATION VS URBAN SPRAWL IN EUROPE Many concepts and theories attempt to explain urban expansion in rural areas or in the urban fringe (Pacione 1984), but processes of urbanization in alpine ski resorts, close to Natural Protected Areas (NPA), have not been seriously analysed. This chapter develops the conceptualization and redefinition of these areas through an analysis of the economic geography of new developments in the fringe of natural protected areas in the Catalan Pyrenees. Framed as part of a research project conducted by our group, we intend to identify and evaluate the effects on the territory of tourism and new activities, which are attracted by the quality of the landscape and environment, and the perception of freedom included in the natural aspects of these territories.
  • The Commission Has Sent Spain a Proposed New Demarcation of The

    The Commission Has Sent Spain a Proposed New Demarcation of The

    31 . 1 . 96 I EN | Official Journal of the European Communities No C 25/ 3 STATE AID N 463/94 Spain (96/C 25/03 ) (Text with EEA relevance) The Commission has sent Spain a proposed new demarcation of the regions in which aid may qualify for the derogations contained in Article 92 (3 ) (a) and (c) provided that it does not exceed the ceilings concerned . In essence, the new Spanish map of assisted areas would be the following : (a) Regions in which aid may qualify for the derogation contained in Article 92 (3) (a) — 60% ceiling : Andalusia, Extremadura (NUTS level II); Albacete , Ciudad Real, Cuenca, Avila, León , Salamanca, Zamora, Lugo, Orense , Pontevedra (NUTS level III) and the areas of Cartagena and El Ferrol . — 50 % ceiling : Asturias , Canary Islands and Murcia (NUTS level II); Toledo, Soria, Palencia, Segovia , Ceuta-Melilla , La Coruna and Alicante (NUTS level III). — 45 % ceiling : the area of Alto Campoo (until 11 December 1996). — 40% ceiling : Cantabria, Guadalajara , Burgos , Valladolid (NUTS level III). — 30 % ceiling : Castellón de la Plana and Valencia (NUTS level III ). (b) Regions in which aid may qualify for the derogation contained in Article 92 (3) (c) — 60 %/25 % ceiling : Teruel (NUTS level III ). — 25 % ceiling : Basque Country (NUTS level II). — 20 % ceiling : the NUTS level III areas of Zaragoza : the geographical entities which would therefore benefit from the proposal would be the following : — comarca de Bårdenas-Cinco Villas , — comarca del Bajo Aragon-Caspe , — comarca de Moncayo-Campo de Borja , — comarca de Jalon Medio-La Almunia , — comarca de Calatayud , — comarca de Daroca-Romanus-Used — comarca de Campo de Carinena, — comarca de Tierra de Belchite, — comarca de Prepirineo .
  • Ley 5/1988, De 28 De Marzo, De Creación De Las Comarcas Del Pla De L'estany, El Pla D'urgell Y La Alta Ribagorça

    Ley 5/1988, De 28 De Marzo, De Creación De Las Comarcas Del Pla De L'estany, El Pla D'urgell Y La Alta Ribagorça

    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Ley 5/1988, de 28 de marzo, de creación de las comarcas del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell y la Alta Ribagorça. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 992, de 16 de mayo de 1988 «BOE» núm. 135, de 6 de junio de 1988 Referencia: BOE-A-1988-13636 ÍNDICE Preámbulo................................................................ 2 Artículos................................................................. 2 Artículo único........................................................... 2 Disposiciones adicionales...................................................... 2 Disposición adicional...................................................... 2 Disposiciones transitorias...................................................... 2 Disposición transitoria..................................................... 2 Disposiciones finales......................................................... 3 Disposición final primera.................................................... 3 Disposición final segunda................................................... 3 Disposición final tercera.................................................... 3 Página 1 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO LEGISLACIÓN CONSOLIDADA TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que se establece en el artículo 33.2 del Estatuto de Autonomía, promulgo la siguiente LEY DE CREACIÓN DE LAS COMARCAS DEL PLA DE L’ESTANY, EL PLA D’URGELL Y LA ALTA RIBAGORÇA
  • Itineraris Formatius De Les Comarques Bages, Berguedà, Moianès I

    Itineraris Formatius De Les Comarques Bages, Berguedà, Moianès I

    Itineraris formatius de les comarques Bages, Berguedà, Moianès i Solsonès 2021 - 2022 Disseny: Alba Flores Corbera / Escola d’Art de Manresa Disseny: Alba Flores Corbera / Escola d’Art de Manresa Organitzen: Organitzen: Amb el suport de: Patrocinen: Amb el suport de: Patrocinen: Disseny: Alba Flores Corbera / Escola d’Art de Manresa Organitzen: Amb el suport de: Patrocinen: 3 Itineraris formatius de les comarques Bages, Berguedà, Moianès i Solsonès 2021 - 2022 Aquesta publicació té com a finalitat primera agrupar i donar a conèixer tots els estudis d’ensenyaments postobligatoris que es poden cursar durant el curs 2021 - 2022 a quatre comarques de l’àmbit de la Catalunya Central. Un dels reptes a destacar de la Fira de l’Estudiant és la voluntat d’estructurar la informació i l’orientació acadèmica i professional a partir dels itineraris formatius que es poden cursar. L’objectiu bàsic és contextualitzar la informació i també la de facilitar l’accés a aquesta dins d’una proposta formativa global i diversa. La informació d’aquest document s’organitza per tipologia d’estudis o itineraris formatius de cada un d’ells, i de les diferents modalitats o famílies, i es donen a conèixer els centres on es poden realitzar. En aquesta línia es relaciona l’oferta formativa de batxillerats i cicles formatius, així com també la dels ensenyaments a distància, els programes de formació i inserció (PFI), els diferents cursos de preparació per a l’accés a grau Mitjà grau Superior, els ensenyaments d’adults, competència digital i idiomes, i els graus universitaris dins el Campus Universitari de la Catalunya Central.
  • Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg

    Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg

    Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg. Sanit. Lleida ALT PIRINEU I ARÁN LA LITERA BAJO CINCA LLEIDA Población dependiente CENTRE COMARCA HABITANTS LLEIDA Segrià 190.912 TÀRREGA Urgell 35.163 BALAGUER Noguera 35.080 MOLLERUSSA Pla d’Urgell 32.727 BORGES BLANQUES Garrigues 19.596 CERVERA/GUISSONA Segarra 19.114 TOTAL 332.592 ARAGÓN (LA LITERA y BAJO CINCA) 42.213 La RHB en la R. S. Lleida Historia • Hosp. Univ. Arnau de Vilanova: – 3 Médicos Rehabilitadores – 6 Fisioterapeutas – 1 Terapeuta Ocupacional • Hosp. Santa María: – 6 Fisioterapeutas • Fisiogestión: – FST Domiciliaria • Centros Privados Concertados Proyecto R. S. Lleida • En el año 2006 sale a concurso • Adjudicado a GSS • Incluye: – Rhb. Ambulatoria – Rhb. Domiciliaria – Rhb. Gran Discapacitados – Logopedia • Circuito: Médico Rhb Terapeuta Datos 2009 Realizado SCS Ambulatoria 8.237 8.005 Domiciliaria 1.653 1.490 Gran Discapacitado 168 100 Logopedia 781 641 Datos 2009 • 1ª Visitas: 10.208 • 58.88% Lleida • 41.12% Periferia • 2ª Visitas: 8.694 • 66.5% Lleida • 33.5% Periferia • Ratio (2ª/1ª) : 0.85 Datos 2009 • Media Sesiones Ambulatoria: • 17.4 Vs 22.55 • Media Sesiones Domiciliaria: • 18.66 Vs 21.64 • Media Sesiones Logopedia: • 14.59 Vs 47.17 Procesos Grupales: 987 » 417 Cervical » 485 Lumbar » 86 Escoliosis Relación con Primaria • 45 % total pacientes • Charlas en CAP’s – Funcionamiento del Servicio – Ejercicio Físico en Embarazadas – Linfedema y Cáncer de Mama – Rhb Respiratoria • Jornadas – I Jornada de Actualización en patología del Aparato Locomotor (5 y 6 Febrero) – I Jornada sobre Fibromialgia (5 Marzo) – Curso de Trastornos Musculo-Esqueléticos, Ergonomía Postural y Contención Mecánica (Enero a Marzo) – I Jornadas de Rehabilitación (Noviembre 2010) • SAP La RHB por Comarcas Segriá Segriá • Población : 190.912 habitantes • Capital : Lleida • RRHH : » 5 Facultativos » 20.5 Fisioterapeutas » 3 Terapeutas Ocupacionales » 2.5 Logopedas » 6 Auxiliar administrativa/clínica • Actividad : 4.750 procesos Segriá Segriá • Hosp.
  • Les Itinéraires Nature

    Les Itinéraires Nature

    Port-la-Nouvelle Couiza Leucate INFORMATIONS TOURISTIQUES De Paris, Lyon, Marseille, Qualité Tourisme Toulouse, Montpellier, Narbonne Qualité Tourisme Accueil Occitanie Tourisme & Handicap Vélo Tuchan Sud de France J4 › ALÉNYA E4 › MOLITG-LES-BAINS - (CAT. I) Quillan Tél. +33 4 68 22 54 56 - www.alenya.fr Tél. +33 4 68 05 41 02 OPOUL-PÉRILLOS G2 › AMÉLIE-LES-BAINS - (CAT. I) www.tourisme-canigou.com 34 Tél. +33 4 68 39 01 98 C2 › MONT-LOUIS AUDE www.amelie-les-bains.com Tél. +33 4 68 04 21 97 - www.mont-louis.net VINGRAU J3 › ARGELÈS-SUR-MER - (CAT. I) I4 › PERPIGNAN Tél. +33 4 68 81 15 85 Château de Quéribus ÉTANG Site des Dosses Tél. +33 4 68 66 30 30 Gorges de Galamus www.argeles-sur-mer-tourisme.com SALSES-LE-CHÂTEAU DE SALSES www.perpignantourisme.com 30 G2 › ARLES-SUR-TECH K2 › PORT-VENDRES - (CAT. II) 31 PRUGNANES 35 Musée de la préhistoire Tél. +33 4 68 39 11 99 De Toulouse ST-PAUL Chapitre de St Paul de Fenouillet Tél. +33 4 68 82 07 54 MAURY www.tourisme-haut-vallespir.com par Quillan DE FENOUILLET TAUTAVEL www.port-vendres.com AGLY K2 › BANYULS-SUR-MER - (CAT. I) CAUDIÈS-DE E3 › PRADES - (CAT. I) FENOUILLÈDES Tél. +33 4 68 88 31 58 TOUR DEL FAR Salanque Tél. +33 4 68 05 41 02 ST-MARTIN LESQUERDE PORT BARCARÈS www.banyuls-sur-mer.com www.tourisme-canigou.com DE FENOUILLET CASES ST-HIPPOLYTE ESPIRA LE BARCARÈS C2 › BOLQUÈRE-PYRÉNÉES 2000 Fenouillèdes VERDOUBLE DE-PÈNE F1 › PRATS-DE-MOLLO-LA PRESTE FENOUILLET DE-L’AGLY Tél.
  • Catalonia Accessible Tourism Guide

    Catalonia Accessible Tourism Guide

    accessible tourism good practice guide, catalonia 19 destinations selected so that everyone can experience them. A great range of accessible leisure, cultural and sports activities. A land that we can all enjoy, Catalonia. © Turisme de Catalunya 2008 © Generalitat de Catalunya 2008 Val d’Aran Andorra Pirineus Costa Brava Girona Lleida Catalunya Central Terres de Lleida Costa de Barcelona Maresme Costa Barcelona del Garraf Tarragona Terres Costa de l’Ebre Daurada Mediterranean sea Catalunya Index. Introduction 4 The best destinations 6 Vall de Boí 8 Val d’Aran 10 Pallars Sobirà 12 La Seu d’Urgell 14 La Molina - La Cerdanya 16 Camprodon – Rural Tourism in the Pyrenees 18 La Garrotxa 20 The Dalí route 22 Costa Brava - Alt Empordà 24 Vic - Osona 26 Costa Brava - Baix Empordà 28 Montserrat 30 Maresme 32 The Cister route 34 Garraf - Sitges 36 Barcelona 38 Costa Daurada 40 Delta de l’Ebre 42 Lleida 44 Accessible transport in Catalonia 46 www.turismeperatothom.com/en/, the accessible web 48 Directory of companies and activities 49 Since the end of the 1990’s, the European Union has promoted a series of initiatives to contribute to the development of accessible tourism. The Catalan tourism sector has boosted the accessibility of its services, making a reality the principle that a respectful and diverse society should recognise the equality of conditions for people with disabilities. This principle is enshrined in the “Barcelona declaration: the city and people with disabilities” that to date has been signed by 400 European cities. There are many Catalan companies and destinations that have adapted their products and services accordingly.
  • Els Capítols Matrimonials a La Vall D'aran

    Els Capítols Matrimonials a La Vall D'aran

    © ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA, n. 22 (2009), p. 61-90. ISSN 0210-4830 Els capítols matrimonials a la Vall d’Aran (segles xvii-xix): algunes aportacions per a l’estudi de la casa M. Àngels SANLLEHY I SABI* Grup d’Estudis del Paisatge Històric L’estudi de la casa passa per l’anàlisi d’una font històrica importantíssima, els capítols ma- trimonials. En aquest article farem una aproximació a les possibilitats que ofereixen aquests documents a l’hora d’endinsar-nos en el funcionament del règim familiar a la Vall d’Aran i la seva evolució històrica.1 Com veurem, les seves possibilitats són múltiples. S’hi poden analit- zar temes força diversos: estratègies matrimonials, heretament, composició i valoració dels dots (en metàl·lic i en béns immobles i mobles). Hi conflueixen elements de l’àmbit jurídic (pactes matrimonials, sistema d’herència), de l’econòmic (valoració i pagament dels dots i contradots) i del sociològic (identitat de la casa, seguretat i protecció per als seus membres i relacions entre cases). La seva anàlisi pot aportar molt, sobretot si es fa des de la pluridiscipli- narietat, per poder trencar rigideses i fer que les diferents òptiques conflueixin en una visió molt més complexa. Així, les darreres recerques en el camp de l’antropologia es replantegen els models i integren en l’anàlisi factors variables determinants de caràcter econòmic i social, i per tant històric.2 Ara bé, els capítols com a font tenen limitacions. Són pactes fets abans de la unió matri- monial i per la seva naturalesa són irrevocables, llevat d’algunes excepcions.3 Cal tenir en compte, doncs, que es tracta d’uns acords fixats a priori, en unes circumstàncies determina- des i amb unes expectatives concretes.
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La

    La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La

    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.