sign in sign up
<<
Home , Bages, Capcir, Noguera (comarca), Urgell

TEMATICA HISTORICA, SOCIAL I DE COSTUMS

Cognoms de la Antonia Serres Buenaventura

Els nostres noms i cognoms han anat sor- ars hereditaris o Ilinatges. gint al llarg de la historia, fruit de les influencies Moltsdels nostres cognoms fan referenciaa culturals que hem rebut de grecs i romans, del la procedencia d'uns llocs deterrninats relacio- cristianisme i de les invasions medievals de natsamb les formes del relleu, la hidrografia, les germanics i arabics. comarques i les poblacions. Altres fan referen- A la cultura hebrea i grega, cada individu cia a I'ofici que practicaven o a aspectes del duia un sol norn al que afegia el norn geografic seva personalitat que van donar lloc a sobre- que indicava la procedencia, (Jesús de Natzare, noms. Maria de Magdala, Tales de Mileto). Els romans, Com explica Francesc de B. Molll aquest pero, trenquen el costum del norn únic i introdu- segon norn pot referir-se: eixen un prenom o norn individual Publius i un Alnorn del pare de I'interessat. Encara avui norn derivat de la tribu d'on descendia Cornelius, anomenem moltes persones del poble pel seu el cognom era el norn de la familia Scipio i, a norn seguit del norn del pare o de la mare, (Josep vegades, s'introduia un sobrenom que feia refe- de Macari). rencia a les característiques personalsAfricanus. Al nom del poble o lloc de procedencia, (Amposta, Pallares). Romans, visigots, arabs Nom de professió, carrec o dignitat. Com Des dedel segle IV, per influenciadel cristia- era freqüent que el fill tingués I'ofici del pare, nisme, la població iberoromana torna al norn aquest es convertia en el segon nom, que aca- únic i s'imposara I'adopció de noms d'origen bava sent hereditari, (Ferré, Sabaté). bíblic, grec o dels martirs cristians. L'ocupació Noms referents a circumstancies de naixe- de la península pels visigots el segle V posa de ment, a consagracions, devocions o benedicci- moda els noms d'origen germanic, pel prestigi ons, (Benaiges). que té la nova classe dirigent. La majoria A malnoms o sobrenoms, (Blanch). d'aquests noms eren compostos d'un substan- A noms d'origen desconegut o incert. tiu i un adjectiu, de significat relacionat amb la guerra, la caqa o la pau. Com la llengua escrita Els cognoms més comuns a la Terra Alta era el Ilati, els clergues i els funcionaris, que Aquest recull de cognoms de la Terra Alta havien d'inscriure els noms als documents els I'he realitzat amb I'aportació, per part dels Ajun- Ilatinitzaven, adoptant les terminacions Ilatines, taments, dels quinze cognoms més comuns (Bernhard compost de bern, Nonso>)i de hard inscrits al Padró Municipalde cada poble, com a ((ford,,, es transforma en Bernardus). primer cognom. Els més freqüents són: Llop, Els noms d'origen arabic conservats com a Suñé, Clua, Ferré, Marti o Pallares cognoms deuen procedir dels musulmans que Alguns cognoms presenten canvis en la després de la Reconquesta continuaren habi- grafia, motivats per que els inscrivien al Regis- tant en el nostre país. tre Civil tal com els pronunciaven. És el cas de: Barrobés - Barrubés L'aparició del doble norn Ferrer - Ferré Durant I'edat mitjana es produeix un empo- Pujol - Puchol briment de I'onomastica i es fa necessari un Samper - Sampé complement per distingir els individus que por- A part, hem de tenir present que fins I'any ten el mateix nom. Aixo porta al doble norn que, 1913 no es va publicar la normativa ortografica més endavant, donaria origen als noms famili- catalana de Pompeu Fabra.

34 BUTLLET~NÚM. 35 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (890)

TEMATICA HISTORICA, SOCIAL I DE COSTUMS -

poble i de riu. A Horta i la Fatarella. Batea Serres: (156) Plural del substantiu serra cade- Els cognorns Bes, Ferré, Llop, Martí, Solé i na de rnuntanyes-. Forma part de rnolts Suñé, cornuns en aitres poblacions. toponirns. A Gandesa i el Pinell. Adria: (28) Del llati Adrianus, norn de diversos Sole (149) Norn d'acc~dentorografic, del llati sants. solarium, derivat de solurn -sol, terreny, Aguiló: (48) Del cognorn llati Aquilone, derivat solar-. Norn de diferents poblets a d'aquila, eaguila,.. També pot ser nom Catalunya. A Batea, Gandesa i Vilalba. d'ocell, diminutiu d'aguila. Suñé: (244) Del Ilatí suniarius, (catala Sunyer) Alaña: (47) Probablernent del llati Alennianus, que vol dir

Caseres sos, des de I'espelma, la vela dels vaixells, Alvarez, Galcera, Gil, Puchol i Vidal coinci- I'acció de vetllar o vigilar o el torn davant del deixen en altres pobles. Santissim Sacrarnent. Boira: (23) Del substantiu boira, .vapor atmos- feric que enterboleix la transparencia de La Fatarella I'aire*. Ve del Ilatí bóreas, c). nada de bals del Hati balteus, c~cinyell,cin- Gombau: (11) Norn germanic, de Gundobald gle>)i Ebre. -audac en la batalla>>. Blanch: (114) De I'adjectiu blanc (germanic Huguet: (13) Norn germanic, derivat diminutiu blak), ).Originariament usat de Hug, que ve de Huquo, ccsenyw. com a sobrenom. López: (46) Derivat de Lope, del llatí lupus, Cugat: (62) De Cucuphate, norn d'un sant africa -llop=, renom del guerrer temerari. del segle 111, martiritzat prop de Barcelona. Móra: (39) Norn del fruit de la morera i de Tarnbé el norn d'una població i monestir del I'esbarzer. També toponim de diverses viles Valles Occidental. catalanes. Font: (38) Norn d'un accident hidrografic, del Palau: (23) Del substantiu palau (del llatí pala- substantiu font. tius), 'cedifici gran i sumptuós-. Giral: (19) Norn germanic, de Gairoald wqui Peris: (44) del cognom castella Perez, derivat governa la Ilanqa*. de Pero (>. Pascual: (71) Del llati Paschalis, derivat de Querol: (24) Norn d'un poble de la iun I'hebreu pesaj scoixejar* i es relaciona amb del Penedes, d'una muntanya del Maestrat cerimonies equinoccials en que es plora la i un torrent que desemboca prop de Sitges. divinitat morta a I'hivern i s'exalta la seva Ve del preroma cariolu, diminutiu de cariu, resurreccióa la primavera. Pesaj esconver- <. Corbera d'Ebre Rius: (101) Norn d'accident hidrografic, del subs- Álvarez, Clua, Cortiella, Descarrega, Ferré, tantiu riu, del llati rivus. Gironés i Llop, ja esmentats. Ruana: (89) Toponim del norn de la ciutat fran- Altadill: (59) De I'arab al-ta'dil, -el just>>. cesa de Rouen. Bosquet: (31) Diminutiu del substantiu bosc, d'origen gerrnanic, cflloc poblat per molts Gandesa arbrew. La majoria dels seus cognorns predominen Diego: (34) Norn personal derivat de Santiago. també en altres poblacions de la comarca: Freixa: (28) Del substantiu freixe, del llati fráxi- Alcoverro, Blanch, Clua, Domenech, Jornet, nus 'mom d'arbre,.. Maña, Martí, Sabaté, Serres i Vidal. Frixach: (18) Probablement de freixe. Arbre de Auba: (53) Del norn personal llatí Albanus, la família de les oleacies. derivat del toponim Alba. González: (51) Del norn de baptisme Gonzalo, Aubanell: (53) Del llatí Albanellus, diminutiu de derivat del norn personal de tradició visigo- Albanus. da Gundisalvus, queja és una forma Ilatinit- Folqué: (49) De Fulchar, norn germanic derivat zada composta de les arrels gerrnaniques de Fulco <)i alfs~~esperitde lanatura,,. Isern: (28) Del germanic Isarn. Figura en molts Es pot traduir com <

Harta de Sant Joan La Pobla de Massaluca Comparteix els cognoms Cortés, Cortiella, Barrubés, Benavent, Domenech, Ferré, Llop, Gil, Llombart, Mulet, Pujol i Segura amb altres Pallares, Suñé i Vidal, citats anteriorment. poblacions. Balagué: (25) Nom de la principal ciutat de la Carbó: (59) Del substantiu carbó, llatí carbone. comarca de la . Segons Valeri, el Usat com a sobrenom. nom devia significar originariament cccamp Ferras: (77) Sembla venir d'un adjectiu Ilatí, de balec., nom d'una Ileguminosa, pero es ferraceus, <

38 BUTLLET~NÚM. 35 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (894) TEMATICA HISTORICA, SOCIAL I DE COSTUMS

poble de la provincia d'Osca. Notes Juanós: (35) Del nom Johannes, pres principal- 1. MOLL, Francesc de B. Els llinatges Catalans. Moll. ment per devoció al Baptista, en hebreu Palma de Mallorca. 1959. significa ((Déudóna gracia*. 2. ALMERICH, LIuís. Els cognoms catalans, origen idefini- ció. Milla. Barcelona. 1988. Lluís: (38) Nom germanic, de Hludovich, llatinit- 3. ALCOVER-MOLL.Diccionari Catala, Valencia, Balear. zat en Aloisius, nom d'un sant rei de Franca Moll. Palma de Mallorca. 1980. en el segle xill. 4. GUTIERRETIB~N. Diccionario etimológico comparado Urgell: (34) Norn d'una comarca de Lleida. El de los apellidos espafioles, hispanoamericanosy filipnos. seu radical sembla ser el toponim pirenenc Fondo de Cultura Económica. México. 1992. 5. FAURE, Roberto; RIBES, M.Asunción; GARCIA, Antonio. urtx, d'origen basc. Segons Aimerich pot DiccionariodeApellidosEcpañoles. Espasa Calpe. Madrid. derivar de urceo, -cantir o gerra d9aigua>>. 2001. També podria derivar de hordeum,

IN MEMORIAM

TRINITARI FoRNÓs, fundador i president del Centre dYEstudisde la Terra Alta

Kecentment ens ha deixat per sempre en Tnnitari Fomós, fundador i primer President del Centre d'Estudis de la Terra Alta. Quan el 1980 un grup de gent de la comarca ens reuníem a Gandesa per intentar fundar el CETA, una de les primeres coses que vam fer es anar a trobar al Sr. Trini, al qui li vam oferir, i pregar, que encapcalés la presidencia de la nova entitat, per nosaltres el Sr. Trini era com una continuitat en el temps, amb tota una generació d'estudiosos comarcals, aglutinats al voltant de la revista El Llamp, i dels quals la Guerra Civil ens va deixar orfes.

El Trinitari, al que li vam retre un acte d'homenatge i reconeixement a Gandesa el 1995, organitzat pel CETA, el Consell Comarcal i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, era una persona que no feia mai ostentació del seus coneixements tot i que va dedicar granpart del seu tempslliure a la recerca historica, geogifica i toponímica de Gandesa i part de la comarca, com deiem en les Primeres Jornades d'Estudi de la Terra Alta celebrades a Orta el 1993: «El Trini ha estat una persona que ha inantingut un esperit de fidelitat a la seua terra, d'arnor al'estudi i ala coneixenca del seu país i que les nostres generacions han de recoilir i transmetre-ho a les futuresn.

El Trinitari és i seri un exemple i referent per a tota aquella gent que estima i estudia el nostre territori.

Salvador Carbó

(895) BUTLLET~NÚM. 35 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 39