"ACEITE DE TERRA ALTA" U "OLI DE TERRA ALTA"
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Provincia Comarca Població Cadena Direcció Codi Postal
PROVINCIA COMARCA POBLACIÓ CADENA DIRECCIÓ CODI POSTAL Sancho/Margarita serrats Girona Alt Empordà Armentera Supermercat Proxim 17432 Girona Alt Empordà Cadaqués Novavenda Caritat Serinyana, 20 17488 Girona Alt Empordà Cadaqués Valvi C/ LA RIERA,S/N 17488 Girona Alt Empordà Castelló d'Empuries Aldi C/ Puigmal, 1 17486 Girona Alt Empordà Castelló d'Empuries Esclat Sec. Sant Maurici, 21 17486 Girona Alt Empordà Castelló d'Empuries Lidl Av. Joan Carles I, 355-400 17487 Girona Alt Empordà Castelló d'Empuries Mercadona C/ Mas nou s/n - Ctra. Roses a Fig 17486 Girona Alt Empordà Castelló d'Empuries Monserrat Empuriabrava-Mori 17486 Girona Alt Empordà Castelló d'Empuries Montserrat Empuriabrava-Maurici 17486 Girona Alt Empordà Castelló d'Empuries Montserrat- Empuriabrava-Castelló 17486 Girona Alt Empordà Figueres Aldi Avinguda de Roses, 30-32 17600 Girona Alt Empordà Figueres Bonpreu Pl. de Joan Tutau Vergés cant. c/ L 17600 Girona Alt Empordà Figueres Caprabo PLAÇA DEL GRÀ, 3 17600 Girona Alt Empordà Figueres Caprabo DAMA D'ARAGÓ S/N 17600 Girona Alt Empordà Figueres Carrefour Ctra de Figueres a Rosas Km 29. C 17600 Girona Alt Empordà Figueres Dia Cl Nou-C/Nacional Ii S/N 17600 Girona Alt Empordà Figueres Esclat Av. dels Paisos Catalans, 2 17600 Girona Alt Empordà Figueres Esclat C/ Nou, s/n, Rda. Sud 17600 Girona Alt Empordà Figueres Lidl C/ Vilallonga, 74-78 17600 Girona Alt Empordà Figueres Mercadona C/ Sant Llàtzer nº 54 17600 Girona Alt Empordà Figueres Mercadona Av. de Montserrat Vayreda - C/ Met 17600 Girona Alt Empordà Figueres Novavenda C. Rutlla, 9 17600 Girona Alt Empordà Figueres Spar C/ COMPOSITOR ABDO MUNDI, 2- 17600 Girona Alt Empordà Figueres Spar Plaça del Sol 5-6 17600 Girona Alt Empordà L'Escala Aldi C/ del Oficis, 2 17130 Girona Alt Empordà L'Escala Bonarea GIRONA, 65-67 17130 Girona Alt Empordà L'Escala Bonpreu C/ de la Closa d'en Llop, 80 17130 Girona Alt Empordà L'Escala Carrefour Av. -
L'aprofitament De Les Aigües Del Canal D'urgell
L'aprofitament de les aigües del canal d'Urgell Ramon J. BATALLA i VILLANUEVA El canal d'Urgell rega terres de les comarques de l'Urgell, la Noguera, el Segria i les Garrigues, sector de la Depressió Central de Cataluya compres entre el Segre i els pri mers altiplans de la Segarra. El canal, de 144 Km. de llargada, arrenca del Segre, aigües avall del Tossal (la Noguera), passa a tocar d' Artesa de Segre i Foradada (nom anterior a la foradada de Montclar, de 4 km. de llargada,en un anticlinal guixenc), deixa fora Agramunt i travessa un altre anticlinal, la serra d' Almenara, per una trinxera de 2,44 km. i un terraple alt de 25 m. que li permet mantenir-se amb una inclinació mínima vore jant la corba de nivell de 300 m. Passa entre Tarrega (no regada) i Bellpuig d'Urgell, on tomba a l'oest, fins fregar els murs de les Borgues Blanques; rega Juneda i Artesa de Lleida i desguassa en el Segre, entre Albatarrec (regat) i Montoliu de Lleida, tal com es manifesta en el mapa i les dades adjuntes. Comja se sap, molts segles abans que l'empresa mercantil de Barcelona, Girona Hnos. Clavé i Cia, donés forma al projecte mal acabat i incomplet del canal, a mitjan segle XIX, s'havien fet molts projectes i estudis per regar aquesta part de Catalunya. La necessitat de regar aquestes terres arides de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles i ja des de CarIes I es parlava d' obrir-hi un canal. -
LO COGULLÓ DE TURP Alt Urgell / Solsonès La Serra De Turp És Un
LO COGULLÓ DE TURP Alt Urgell / Solsonès La Serra de Turp és un massís calcari al marge esquerre del Segre, a gregal d’Oliana. És límit comarcal i fa de termenal entre diversos municipis: Fígols i Alinyà, Oliana, Coll de Nargó (Alt Urgell) i Odèn (Solsonès). El punt més alt és Lo Cogulló que gaudeix d’una dilatada perspectiva sobre els Pirineus i Prepirineus. Com altres serralades prepirinenques, mostra formes suaus per la banda septentrional, contraposades a unes parets meridionals abruptes i encinglerades. S’hi pot pujar per migdia, des de Llinars. És el camí més curt. Però també pel nord, des del riu de Perles per on, a banda de més llargària, cal superar un major desnivell. Des de Llinars pel coll de la Coma. Retorn per la carena i les Anoves. Distància 13 km Desnivell acumulat 822 m Nivell de dificultat moderat Data 24 de gener de 2010 Cartografia Editorial Alpina. Muntanya d’Alinyà (1:25000) Punts per a GPS http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=708424 Com que des de Llinars l’excursió resulta curta, us proposo un recorregut més llarg, seguint bona part de la carena de la serra i baixant a Sant Joan de les Anoves. Vaig realitzar aquest itinerari amb l’UEC Anoia, guiats per en Josep Baldelló, que l’havia fet abans juntament amb el Peio Marsol, seguint una ressenya de la col·lecció Llibre de Motxilla. No té cap pas problemàtic però, malgrat la curta llargària, cal emprar-hi bona estona perquè transita sense camí per un sotabosc molt dens. -
Survey of Meloidogyne Spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain
Supplement to Journal of Nematology 26(4S):731-736. 1994. © The Society of Nematologists 1994. Survey of Meloidogyne spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain F. J. SORRIBAS 1 AND S. VERDEJO-LucAs 2 Abstract: A survey was conducted to determine the frequency and abundance of Meloidogyne spp. in tomato production sites located in Baix Llobregat County, Barcelona, Spain. Forty-five sites were sampled before planting and at harvest from February to October, 1991. Meloidogyne spp. occurred in 49% of the sites sampled. Preplant population densities ranged from 10 to 220 (g = 110)juveniles/ 250 cm 3 soil, and final population densities ranged from 20 to 1,530 (~ = 410)juveniles/250 cm ~ soil. Final population densities were higher in open fields than in field greenhouses, but initial population densities were higher in greenhouses than in fields. Meloidogyne incognita, M. javanica, and M. arenaria were found in this survey. Meloidogyne populations that reproduced on M. incognita-resistant tomato cuhivars in the field sites did not circumvent the Mi gene resistance in greenhouse tests. Key words: greenhouse, Lycopersicon esculentum, Meloidogyne, nematode, resistance, root-knot nema- tode, Spain, survey, susceptibility, tomato. Meloidogyne is the most important genus types of vegetables grown in open fields of plant-parasitic nematodes that affect are more numerous and diverse, but to- vegetable crops in Spain. Recent reports mato and lettuce are the most important have shown an increased concern about annual crops. Tomato is cultivated as an the rapid spread and wide distribution of early crop from February to June in field Meloidogyne spp. -
Caso De Exito Aganova-ATL-3
R STUDY CASE ATL: Inspection in water suply network pipeline – CAN LLONG SABADELL Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (ATL) is a public company of the Government of Given the situation, ATL opted for the application of the Nautilus System, a wireless neutral Catalunya, attached to the Department of Territory and Sustainability whose mission is to buoyancy technology specifically designed for the inspection of large diameter pipelines. produce and supply drinking water to the population through transport and distribution networks, as well as to execute, maintain, conserve and manage the facilities that make Location: Section 1- Lenght: up the entire network. Water suply pipeline- CAN 3.447 ml LLONG Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (ATL) manages the supply of drinking water in Section 2 - Lenght: transport pipelines in the Ter-Llobregat system and is responsible for the collection, Pipeline diameter: 2.352 ml purification and distribution of drinking water to municipal deposits. Ø800mm - Ø1.250mm (diameter changes in the section) Estimated water flow: ATL supplies drinking water to more than 100 municipalities in the regions of Alt Penedès, 0.5 m/s Material: Anoia, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, la Selva, Vallès Oriental and Vallès Approximate pressure: Reinforced concrete with Occidental, which represents a population of around 5 million inhabitants. 7 bar metal covering The supply network managed by ATL has more than 1000 kilometers of pipes, more than 60 pumping stations and a surface area of 1800 km2. To produce the water, ATL manages five infrastructures: three drinking water treatment Execution dates stations and two desalination plants. -
Naturbanization and Local Development in the Mountain Areas of the Catalan Pyrenees
Naturbanization and local development in the mountain areas of the Catalan Pyrenees A. F. Tulla, M. Pallares-Barbera & A. Vera Geography Department, Universitat Autònoma de Barcelona ABSTRACT: A process of urbanization has developed around the alpine ski resorts and the Natural Protected Areas (NPA). There are also processes of abandonment of settlement populations and mountain cultures by the disappearance of traditional economic activities. This entails a contradiction: the natural features of a territory can facilitate naturbanization, but it can also deteriorate the natural and socioeconomic environment of the territory. Local development, in the mountainous areas of Europe, can be explained by the existence of comparative advantages with regard to urban areas. In the Catalan Pyrenees, the theory of comparative advantage and the use of the territorial embeddedness theory enable us to demonstrate that, in the future, this short term analysis will have to be replaced by longer term analyses that also take into account environmental, social and cultural externalities. 1INTRODUCTION: NATURBANIZATION VS URBAN SPRAWL IN EUROPE Many concepts and theories attempt to explain urban expansion in rural areas or in the urban fringe (Pacione 1984), but processes of urbanization in alpine ski resorts, close to Natural Protected Areas (NPA), have not been seriously analysed. This chapter develops the conceptualization and redefinition of these areas through an analysis of the economic geography of new developments in the fringe of natural protected areas in the Catalan Pyrenees. Framed as part of a research project conducted by our group, we intend to identify and evaluate the effects on the territory of tourism and new activities, which are attracted by the quality of the landscape and environment, and the perception of freedom included in the natural aspects of these territories. -
The Commission Has Sent Spain a Proposed New Demarcation of The
31 . 1 . 96 I EN | Official Journal of the European Communities No C 25/ 3 STATE AID N 463/94 Spain (96/C 25/03 ) (Text with EEA relevance) The Commission has sent Spain a proposed new demarcation of the regions in which aid may qualify for the derogations contained in Article 92 (3 ) (a) and (c) provided that it does not exceed the ceilings concerned . In essence, the new Spanish map of assisted areas would be the following : (a) Regions in which aid may qualify for the derogation contained in Article 92 (3) (a) — 60% ceiling : Andalusia, Extremadura (NUTS level II); Albacete , Ciudad Real, Cuenca, Avila, León , Salamanca, Zamora, Lugo, Orense , Pontevedra (NUTS level III) and the areas of Cartagena and El Ferrol . — 50 % ceiling : Asturias , Canary Islands and Murcia (NUTS level II); Toledo, Soria, Palencia, Segovia , Ceuta-Melilla , La Coruna and Alicante (NUTS level III). — 45 % ceiling : the area of Alto Campoo (until 11 December 1996). — 40% ceiling : Cantabria, Guadalajara , Burgos , Valladolid (NUTS level III). — 30 % ceiling : Castellón de la Plana and Valencia (NUTS level III ). (b) Regions in which aid may qualify for the derogation contained in Article 92 (3) (c) — 60 %/25 % ceiling : Teruel (NUTS level III ). — 25 % ceiling : Basque Country (NUTS level II). — 20 % ceiling : the NUTS level III areas of Zaragoza : the geographical entities which would therefore benefit from the proposal would be the following : — comarca de Bårdenas-Cinco Villas , — comarca del Bajo Aragon-Caspe , — comarca de Moncayo-Campo de Borja , — comarca de Jalon Medio-La Almunia , — comarca de Calatayud , — comarca de Daroca-Romanus-Used — comarca de Campo de Carinena, — comarca de Tierra de Belchite, — comarca de Prepirineo . -
Les Rieres Del Baix Camp. Connectors Turístics
ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA MEMÒRIA ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA Consell Comarcal del Baix Camp Reus, desembre de 2016 1 C/ Dr. Ferran, 8 · 43202 Reus · Tel. 977 32 71 55 · www.baixcamp.cat · [email protected] ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA ÍNDEX A) JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT DEL PROJECTE.................2 B) VIABILITAT ECONÒMICA PROJECTE....................................10 C) ACTUACIONS A DESENVOLUPAR.........................................12 2 C/ Dr. Ferran, 8 · 43202 Reus · Tel. 977 32 71 55 · www.baixcamp.cat · [email protected] ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA A) INFORME JUSTIFICATIU DE LA NECESSITAT DE L’ACTUACIÓ L’actuació que es presenta en aquesta memòria vol esdevenir una acció clau per al desenvolupament i dinamització turística dels municipis de la plana del Baix Camp, municipis que, generalment, no es veuen beneficiats per la dinàmica turística que es dóna a primera línia de mar, on es desenvolupa el que tradicionalment anomenem turisme de sol i platja. La finalitat del projecte és la de dinamitzar turísticament la zona interior de la comarca del Baix Camp en base a la ordenació i adequació de les seves principals rieres (les rieres de Riudoms o de Maspujols, d'Alforja o de les Borges i de Riudecanyes i el riu de Llastres) per tal de convertir-les en un atractiu turístic, cultural i mediambiental que impulsi, estimuli i faciliti l’arribada de turistes a aquests municipis de segona línia de mar. -
Strategies for the Spacial Relationship Between the Parc Agrari Del Baix Llobregat and Its Surrounding Municipalities
Julia Haun COST Action Urban Agriculture Europe: Strategies for the spacial relationship between the Parc Agrari del Baix Llobregat and its surrounding municipalities Barcelona 07/07/2014 - 05 / 09/ 2014 COST Action Urban Agriculture Europe Strategies for the spacial relationship between the Parc Agrari del Baix Llobregat and its surrounding municipalities Barcelona 07/07/2014 - 05 / 09/ 2014 Author: Haun, Julia Photography: Haun, Julia Local organizers: Luis Maldonado Illustrations and resources are under the responsibility of the author COST Action Urban Agriculture Europe is chaired by: Prof. Dr.-Ing. Frank Lohrberg Chair of Landscape Architecture Faculty of Architecture RWTH Aachen University e-mail: [email protected] Professor Lionella Scazzosi PaRID - Ricerca e documentazione internazionale per il paessaggio Politecnico di Milano e-mail: [email protected] This publication is supported by COST ESF provides the COST Office through an EC contract COST is supported by the EU RTD Framework programme Index 1 Introduction 4 - 5 2 Analyses Historic development of the lower part of Baix Llobregat 6 - 7 Situation today 8 - 11 Barriers of the Parc 12 - 13 Spatial Situation 14 - 15 Examination of the border zone area 16 - 17 Examination of access possibilities into the area connected to Viladecans, Gava and Castelldefels 18 - 20 3 Concepts New Connections 22 - 25 Noise Protection 26 - 27 Possebility spaces 28 - 29 4 Conclusion 30 - 31 5 References 33 COST Action UAE: STSM Report - Strategies for the spacial relationship between the Parc Agrari del Baix Llobregat and its surrounding municipalities 3 Introducing COST Urban Agriculture Europe 1. Introduction Fig. 1 Fig. -
Servei Meteorològic De Catalunya
Servei Meteorològic de Catalunya INFORME DE LA PRECIPITACIÓ MESURADA A CATALUNYA DURANT L’ANY PLUVIOMÈTRIC 2004-2005 Àrea de Climatologia - Servei Meteorològic de Catalunya 1. INTRODUCCIÓ En parlar de precipitació, i quan es vol fer el balanç de reserves hídriques del territori, generalment es tria l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre el dia 1 de setembre d’un any i el dia 31 d’agost de l’any següent. Aquest informe té com a objectiu fer un resum, a partir de les dades de les estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya, de la precipitació recollida al país entre el setembre de 2004 i l’agost de 2005, tant de les quantitats absolutes enregistrades com de la comparació d’aquestes quantitats amb els valors mitjans climàtics i dels episodis pluviomètrics més importants. Els valors mitjans climàtics s’han obtingut a partir de les dades de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya (Ninyerola et al., 2001)1. Igualment, també s’aprofita aquest informe per fer un resum de la precipitació estacional enregistrada, entenent la tardor com els mesos de setembre, octubre i novembre, l’hivern com els mesos de desembre, gener i febrer, la primavera comprèn els mesos de març, abril i maig, i l’estiu correspon als mesos de juny, juliol i agost. Per acabar, cal esmentar que al llarg de tot l’informe s’expressen les quantitats de precipitació en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. 2. Precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2004-2005 A diferència de la tendència apuntada en els darrers quatre anys pluviomètrics, en els que els valors de pluja acumulada foren iguals o per damunt de la mitjana, enguany s’han enregistrat valors clarament inferiors. -
Itineraris Formatius De Les Comarques Bages, Berguedà, Moianès I
Itineraris formatius de les comarques Bages, Berguedà, Moianès i Solsonès 2021 - 2022 Disseny: Alba Flores Corbera / Escola d’Art de Manresa Disseny: Alba Flores Corbera / Escola d’Art de Manresa Organitzen: Organitzen: Amb el suport de: Patrocinen: Amb el suport de: Patrocinen: Disseny: Alba Flores Corbera / Escola d’Art de Manresa Organitzen: Amb el suport de: Patrocinen: 3 Itineraris formatius de les comarques Bages, Berguedà, Moianès i Solsonès 2021 - 2022 Aquesta publicació té com a finalitat primera agrupar i donar a conèixer tots els estudis d’ensenyaments postobligatoris que es poden cursar durant el curs 2021 - 2022 a quatre comarques de l’àmbit de la Catalunya Central. Un dels reptes a destacar de la Fira de l’Estudiant és la voluntat d’estructurar la informació i l’orientació acadèmica i professional a partir dels itineraris formatius que es poden cursar. L’objectiu bàsic és contextualitzar la informació i també la de facilitar l’accés a aquesta dins d’una proposta formativa global i diversa. La informació d’aquest document s’organitza per tipologia d’estudis o itineraris formatius de cada un d’ells, i de les diferents modalitats o famílies, i es donen a conèixer els centres on es poden realitzar. En aquesta línia es relaciona l’oferta formativa de batxillerats i cicles formatius, així com també la dels ensenyaments a distància, els programes de formació i inserció (PFI), els diferents cursos de preparació per a l’accés a grau Mitjà grau Superior, els ensenyaments d’adults, competència digital i idiomes, i els graus universitaris dins el Campus Universitari de la Catalunya Central. -
Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg
Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg. Sanit. Lleida ALT PIRINEU I ARÁN LA LITERA BAJO CINCA LLEIDA Población dependiente CENTRE COMARCA HABITANTS LLEIDA Segrià 190.912 TÀRREGA Urgell 35.163 BALAGUER Noguera 35.080 MOLLERUSSA Pla d’Urgell 32.727 BORGES BLANQUES Garrigues 19.596 CERVERA/GUISSONA Segarra 19.114 TOTAL 332.592 ARAGÓN (LA LITERA y BAJO CINCA) 42.213 La RHB en la R. S. Lleida Historia • Hosp. Univ. Arnau de Vilanova: – 3 Médicos Rehabilitadores – 6 Fisioterapeutas – 1 Terapeuta Ocupacional • Hosp. Santa María: – 6 Fisioterapeutas • Fisiogestión: – FST Domiciliaria • Centros Privados Concertados Proyecto R. S. Lleida • En el año 2006 sale a concurso • Adjudicado a GSS • Incluye: – Rhb. Ambulatoria – Rhb. Domiciliaria – Rhb. Gran Discapacitados – Logopedia • Circuito: Médico Rhb Terapeuta Datos 2009 Realizado SCS Ambulatoria 8.237 8.005 Domiciliaria 1.653 1.490 Gran Discapacitado 168 100 Logopedia 781 641 Datos 2009 • 1ª Visitas: 10.208 • 58.88% Lleida • 41.12% Periferia • 2ª Visitas: 8.694 • 66.5% Lleida • 33.5% Periferia • Ratio (2ª/1ª) : 0.85 Datos 2009 • Media Sesiones Ambulatoria: • 17.4 Vs 22.55 • Media Sesiones Domiciliaria: • 18.66 Vs 21.64 • Media Sesiones Logopedia: • 14.59 Vs 47.17 Procesos Grupales: 987 » 417 Cervical » 485 Lumbar » 86 Escoliosis Relación con Primaria • 45 % total pacientes • Charlas en CAP’s – Funcionamiento del Servicio – Ejercicio Físico en Embarazadas – Linfedema y Cáncer de Mama – Rhb Respiratoria • Jornadas – I Jornada de Actualización en patología del Aparato Locomotor (5 y 6 Febrero) – I Jornada sobre Fibromialgia (5 Marzo) – Curso de Trastornos Musculo-Esqueléticos, Ergonomía Postural y Contención Mecánica (Enero a Marzo) – I Jornadas de Rehabilitación (Noviembre 2010) • SAP La RHB por Comarcas Segriá Segriá • Población : 190.912 habitantes • Capital : Lleida • RRHH : » 5 Facultativos » 20.5 Fisioterapeutas » 3 Terapeutas Ocupacionales » 2.5 Logopedas » 6 Auxiliar administrativa/clínica • Actividad : 4.750 procesos Segriá Segriá • Hosp.